NO es lo mateix

Artes anals NO es lo mateix que artessanals.

Mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro.

Viure al carré del mich que al mich del carré.
Viure a la carrera del mich o al mich de la carrera.

Viure al carré Joaquín Costa a costa de Juaquín. 

No es lo mateix lo conill de pallés que lo conill de llepás.

No es lo mateix just que correcte. Si te fótego lo dit al cul entre just, pero no es lo correcte.

Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA SEXTA. NOVELA SEGONA.

Lo forné Cisti en una sola paraula fa arrepentís a micer Geri Spina de demanáli algo.

Mol va sé per totes les dones y los hómens alabat la dita de doña Oretta, y la reina va maná que Pampínea continuare; per lo que ella va escomensá aixina:

Hermoses siñores, no sé vore per mí mateixa quí té mes culpa, si la naturalesa emparellán un alma noble en un cos vil o la fortuna emparellán a un cos dotat de un alma noble en un vil ofissi, com li va passá a Cisti, lo nostre consiudadá, y en mols mes ham pogut vore que ha passat. Cisti, provist de un ánim altíssim, la fortuna lo va fé forné.
Y sértamen li fotría yo la martellada per igual a la naturalesa y a la fortuna si no sapiguera que la naturalesa es mol discreta y que la fortuna té mil ulls encara que los tontos se la imaginon sega. Com los mortals fan moltes vegades, insegús de qué los portará lo futur, per a un cas les seues coses mes valioses als puestos mes vils de les seues cases, com menos sospechós, sepulten, y de allí les trauen cuan venen les nessessidats, habenles lo vil puesto mes seguramen conservat que u hauríe fet una hermosa cámara.

Y aixina los dos ministres del món en frecuénsia les seues coses mes pressioses amaguen daball de la sombra de les arts reputades mes vils, per a que al tráureles de elles cuan los fa falta, mes cla aparegue lo seu esplendó. Aixina li va passá al forné Cisti obrínli los ulls de la inteligénsia a micer Geri Spina (la história de doña Oretta, que va sé la seua dona, mel ha portat a la memória). Tos u contaré en una historieta mol curta.

Lo papa Bonifacio, a la vora del cual micer Geri Spina va tíndre grandíssim favor, va maná a Florencia an algúns nobles embajadósseus per a sertes grans nessessidats seues. Habénse quedat ells a casa de micer Geri, y tratán ell en ells los assuntos del Papa, va passá que, consevol que fore la raó, micer Geri en estos embaixadós del Papa, tots a peu, casi tots los matíns passaben per dabán de Santa María Ughi, aon lo forné Cisti teníe lo seu forn y en persona coíe lo pa. A Cisti, encara que la fortuna li haguere donat un ofissi mol humil, tan en ell habíe sigut benigna que se habíe fet mol ric, y sense voldre may abandonál per un atre, vivíe espléndidamen, tenín entre datres bones coses los millós vinsblangs y negres que se trobáen a Florencia o als pobles del voltán. Cisti, veén tots los matíns passá per dabán de la seua porta a micer Geri y los embajadós del Papa, y sén gran la caló, va pensá que siríe gran cortessía invitáls a beure del seu bon vi blang; pero considerán la seua condissió y la de micer Geri, no li pareixíe cosa decorosa atrevís a invitál, y va discurrí una manera que portare a micer Geri a invitás an ell mateix. Y vestín una roba blanquíssima y un devantal o delantal mol llimpio, que mes be lo feen pareixe moliné que forné, tots los matinets a la hora que pensáe que micer Geri en los embajadós passaríe, se fée portá dabán de la seua porta una galleta o cubo nova o nou a cormull de aigua fresca y un jarronet boloñés del seu bon vi blanc y dos tassetes o gotets que pareixíen de plata, de tan clas que eren; y sentánse, cuan passaben (y después de aclarís la gola una vegada o dos), escomensabe a beure en tan gust aquell vi seu que li hagueren entrat ganes de béuressel hasta a un mort. Micer Geri, después de vore alló dos matíns, va di lo tersé: - ¿Qué es aixó, Cisti? ¿Está bo?

Cisti, alsánse rápidamen, va contestá:

- Siñó, sí; pero no tos u podría fé entendre si no lo probáu. Micer Geri, que o per lo tems calén que fée o per habés cansat mes de lo acostumat o potsé per lo gust en que veíe beure a Cisti, sentíe sed, y giránse cap als embajadós los va di sonrién: - Siñós, bo sirá que probem lo vi de este home honrat; potsé sigue tan bo que no mon arrepentiguem.

Y jun en ells se va arrimá a Cisti, y ell, fen inmediatamen traure un bon bang fora de la tahona, los va rogá que se assentaren, y als seus criats que se adelantáen per a rentá los gotets los va di: - Compañs, apartéutos y dixéume fé a mí este servissi, que igual que sé fornejá, sé escansiá; ¡y no esperéu probán ni una gota!

Y dit aixó, rentán ell mateix cuatre tassetes bones y noves, y fen traure un jarret del seu milló vi, nels va doná a beure a micer Geri y als seus compañs. An ells los va pareixe lo milló que habíen begut en mol tems, per lo que, alabánlo mol, mentres los embaxadós van está allí, casi tots los matíns va aná en ells a beure micer Geri. Habén acabat los seus assuntos y tenín que partí, micer Geri los va fé doná un magnífic convit, al que va invitá a una part de los mes honorables siudadáns, y va fé invitá a Cisti, que de cap manera va volé anáy. Va maná entonses micer Geri a un dels seus criats que aniguere a per un cante del vi de Cisti, y de ell ne donare mija tassa per persona la primera vegada que serviguere.

Lo criat, potsé enfadat perque no habíe pogut tastá lo vi, va pendre un gran cante, y al vorel Cisti li va di:

- Fill, micer Geri no te envíe a mí.

Lo que afirmán moltes vegades lo criat y no puguén obtíndre datra resposta, va torná aon micer Geri y lay va di aixina. Micer Geri li va di:

- Torna allí y dísli que de verdat te envío yo, y si un atra vegada te conteste lo mateix pregúntali que aón te envío.

Lo criat, tornán, li va di:

- Cisti, es verdat que micer Geri me envíe un atra vegada.

Cisti li va contestá:

- Segú, fill, que no.

- Entonses - va di lo criat - ¿a quí envíe?

Va contestá Cisti:

- Al Arno.

Lo que contánli lo criat a micer Geri, enseguida li va obrí los ulls de la inteligénsia, y li va di al criat:

- Díxam vore quín cante li portes. - Y veénlo, va di- : Cisti diu be. Y insultánlo, li va fé pendre un cante apropiat. Veénlo Cisti va di: - Ara vech que te envíe a mí.

Y de bona gana lay va umplí.

Y después, aquell mateix día, fen omplí un carretellet del mateix vi y fénlo portá desplayet a casa de micer Geri, sen va aná detrás y al trobás en ell li va di: - Siñó, no voldría que creguéreu que lo cante de este matí me habíe espantat; pero pareixénme que ton habíeu olvidat de lo que yo tos hay mostrat estos díes en les meues jarretes, es di, que este no es vi per a criats, hay vullgut recordátosu este matí. Pero com no soc lo guarda de ell, tos hay portat tot lo que me quede: feu en ell lo que vullgáu.

Micer Geri va ressibí lo bon regalo de Cisti y li va doná les grássies que creíe que conveníen, y sempre después lo va tíndre en gran estima y va sé lo seu amic.

Lexique roman; Eis, Eps, Eissa, Epsa, - Medesme, Mesesme, Meesme, Meime, Metessme

Eis, Eps, pr. ind. m., lat. ipse, même. 

Eissa, Epsa, pr. ind., lat. ipsa, même.

Le Poëme sur Boèce est le document le plus ancien où ce pronom se trouve: En epsa l'ora, se sun d'altra color. 

Poëme sur Boèce.

Dans l'heure même, ils sont d'autre couleur.

Cet emploi ancien du mot en prouve assez l'étymologie.

Il se joint explétivement surtout aux pronoms personnels.

Qui m'er fis, s'ieu eis mi soi traire?

(chap. ¿Quí me sirá fiel, si yo mateix me soc traidó?)

Folquet de Marseille: Amors merces.

Qui me sera fidèle, si moi-même je me suis traître?

Doncx pus ilh eyssa m desmen.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Donc puisqu' elle-même me dément.

- Il se joint aussi au pronom relatif aquel.

Aquelh eys no fo de cor pus fis.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor. 

Celui-là même ne fut de coeur plus fidèle.

- Devant des subst. il se traduit par le même, propre.

Elh eis Dieus, senes fallida, 

La fetz de sa eissa beutat.

G. de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Dieu lui-même, sans faute, la fit de sa propre beauté.

D' eys draps faitz lo mantelh.

Arnaud de Marsan: Qui comte vol.

Faites le manteau de même drap. 

Substantiv. Brega e tinelh

Vuelh aver tos temps ab eys.

Folquet de Lunel: Si quon la. 

Je veux toujours avoir avec lui-même dispute et débat.

IT. Isso, esso.

Adverbial. Ne eps li omne qui sun ultra la mar. Poëme sur Boèce.

Ni même les hommes qui sont outre la mer.

1. Eissamen, Epsament, adv., de même, pareillement, également.

La mort a epsament mala fe...

E sempre fai epsamen.

Poëme sur Boèce.

La mort a de même mauvaise foi... 

Et toujours fait de même.

Lo mieus dans vostres er eissamen.

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Mon dommage sera le vôtre pareillement. 

Cum cel qui pert Deu e 'l segl' eissamen.

Sordel: Qui be s membra. 

Comme celui qui perd Dieu et le siècle également.

Conj. comp. Eissamens com l'azimans

Tira 'l fer e 'l fai levar.

Folquet de Marseille: Si cum sel.

De même que l'aimant tire le fer et le fait lever.

ANC. CAT. Eissament.

3. Meteis, Mezeis, Medes, pr. ind., du lat. met, et d'eis roman, même. 

Per mi meteis o per messatge.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Par moi-même ou par message. 

Ieu meteis vau enqueren

Qui m met de foudat en plai.

B. de Ventadour: Conortz era. 

Je vais recherchant moi-même qui me met en plaid de folie.

Anc negus hom se mezeis non tray

Son escien.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Oncques nul homme ne trahit soi-même à son escient.

Vas mi medes soi traire.

G. Faidit: Molt a. 

Je suis traître vers moi-même.

- Il se joint aux pronoms employés neutralement.

Aquo meseys mandec als maestres. Philomena. 

(chap. Aixó mateix va maná als maestres, mestres.)

Il manda cela même aux maîtres.

- Avec les substantifs il se traduit par le même, propre.

El meteys Dieu fez matremoni.

Trad. d'un évangile apocryphe. 

Dieu lui-même fit le mariage.

D'un joy que m sofraing 

Per mo mezeis follatge.

G. Faidit: Ab cossirier.

D'une joie qui me manque par ma propre folie. 

Adv. comp. Per autrui no vuelh sia saubut,

S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire. 

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Je ne veux que soit su par autrui, si ici même je savais être empereur. ANC. CAT. Metey. (chap. mateix, mateixos, mateixa, mateixes.)

4. Mezeisamen, adv., mêmement, pareillement, de même.

Fez vaz son amic faillimen

E vas si mezeisamen.

T. de G. Faidit et d'Albert: Albert.

Fit manquement envers son ami et envers soi pareillement.

5. Medesme, Mesesme, Meesme, Meime, Metessme, pr. ind., même.

Meimes lo reis i fo feritz.

(chap. Lo mateix rey hi va sé ferit.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Le roi même y fut frappé.

Ella medesma telset son vestiment. Poëme sur Boèce.

Elle-même tissa son vêtement.

Pezeia am mans et am dentz

Si mesesma e las autras gentz.

V. de S. Honorat.

Avec mains et avec dents dépèce soi-même et les autres gens.

Segun aquella meesma regla.

Gramm. provençal.

Selon cette même règle.

Ella s metessma ten las claus de paradis. Poëme sur Boèce.

Elle tient elle-même les clefs de paradis.

ESP. Mismo (misma, mismos, mismas). PORT. Mesmo. IT. Medesimo.

Capitol. XV. disputa feta per veritat e pietat, redempcio natura humana

Capitol. XV.

De la disputa feta per veritat e pietat sobre la redempcio de natura humana .

Feta la electio per aquestes dos senyores de aquelles que hauien a disputar e aclarir (a clarir, ña un espay cla) aquesta fahena. ¶ Lo glorios miquel per manament de nostre senyor deu feu portar dos cadires en que siguessen (qsiguessen, q en rayeta damún) les dos principals parts de qui era lo interes. ¶ E lo dit sanct Miquel sabent la voluntat de la magestat diuina com volia fossen graduades: colloca misericordia a la part dreta: justicia a la esquerra: e dauant elles en vn banch seyen veritat e pietat. E fon enterrogada (interrogada) per justicia veritat que sabia en aquesta fahena de natura humana. ¶ La qual respongue e dix. Que era molt certa com nostre senyor deu per sola bonea hauia creat lo home a ymatge e semblança sua dotant lo d´aquella justicia original quil conseruaua en gracia e amor sua: e feu lo senyor general e monarca del mon: sotsmes a la hobediencia sua totes les coses que creades hauia en la terra: donali per posada aquell alcaçer (alcázar, al-Qaṣr, castrum, castra, castell, castells,
al-qasr; Alcàsser; etc.) tan singular nomenat parays terrenal: armal e guarnil de totes les armes necessaries a vençre (vencer) los seus enemichs: e per nengu no podia esser sobrat si primer no era vençut per si mateix. Posal en hobediencia molt laugera: solament perque (perq) regonegues nostre senyor deu esser son creador e factor dient li. ¶ De ligno qd (quod) est in medio paradisi: ne comedas: in quacumquem (quacúq3) enim die comederis ex eo: morte morieris. ¶ Volent dir: Guardau Adam nous desconegau: car ab tot yous haja fet senyor de totes les coses per mi creades yo vull esser senyor vostre e dar vos ley. La qual sera aquesta: Que del arbre (ligno) que sta en mig de parays no vull que per res ne mengen (comedas: mengeu?): car siau cert que en aquella jornada que lo manament trespassareu de mort spiritual morreu (morireu, moriréu; moriréis): e sereu obligat a la mort corporal: de la qual acampar (en lo significat de sobreviure, salvar se, salvás; este chiquet no acampará, ha naixcut massa arguellat) no poreu: car perçous dich la pena que encorrereu: perque siau pus cautelos a guardaruos de la cayguda: de mort vos he menaçat que es la major punicio que en la natura vostra se pot donar: perque conegau quant seria offensiu de la magestat mia lo criminos peccat vostre. ¶ E lome axi auisat per nostre senyor deu: no ignorant res: ans hauent clara conexença de totes coses en aquell mateix dia que fon creat desestima lo manament del creador seu: e oblida tots los benificis que de la magestat rebuts hauia: E dellibera menjar lo fruyt que sa muller li offeria: ab tot no ignoras que era aquell mateix del qual nostre senyor deu manaua fes singular abstinencia. ¶ E que lome sia axi caygut voluntariament en lo que tant deguera esquiuar me par li pot esser dit per quisuulla (quisvulla) quil veja congoxar.
¶ Gratis venundati estis. Volent dir: O adam de queus congoxau vos ni los fills vostres puix de bon grat e voluntariament vos sou venuts e donats als enemichs vostres: ab paciencia deueu pendre tots los dans que seguits vos son: puix vosaltres mateixos los vos haueu procurats. E justicia demana molta raho volent que infinidament dure la punicio del home: puix ha gosat offendre la clemencia diuina qui es bonea sens terme: O que hoynt pietat lo parlar de veritat esser tant exut (eixut, sec) leuas de peus e dix li. O veritat com parlau curt: be par que no sou amiga de natura humana com axi la abandonau: no cregau ne faça tan bon mercat lo seu creador: car de sa magestat ha dit aquella valent dona mare de Samuel en lo seu cantich ¶ Homines mortificat et viuificat: deducit ad inferos et reducit. Volent dir: lo senyor que ha donat al home sentencia de mort per lo peccat seu: ell mateix lo pot reduir a vida per sola clemencia sua: E aquell qui es deuallat fins a les portes de infern (inferos) ço es en los lims hon aras troba Adam: de aqui pot esser relleuat per la diuinal potencia: e pujat en aquell loch hon es tot repos. ¶ Car nostre senyor deu no es axi com los homens mortals que tot lo que han menaçat volen tantost posar per obra si poder los basta: ni sençen a ira axi com los miserables fills dels homens. E de aço fa testimoni aquella singular viuda judich (Judit, Judith?) parlant ab aquella gent de la ciutat de betulia quant los dix. ¶ Non enim quasi homo deus sic conminabitur (cóminabitur, comminabitur): nequem sicut filius hominis ad iracundiam inflamabitur. ¶ E nostre senyor deu per sa sola bonea ha fet tantes demostracions de molt amar al home: en tant que li ha donat gran atreuiment de gosar demanar misericordia sens cessar ¶ E perço dix Dauid en persona d´Adam. ¶ Ego enim speraui in eternum saluatorem nostrum: quia veni et michi gaudium a sancto super misericordiam que veniet nobis cito. Volent dir que Adam els (y los : els) fills seus no hauien raho nenguna de perdre la sperança en nostre senyor deu: ans confiar ab gran fe de les promissions sues: que encara que lo temps tardas la misericordia sua los recompliria de goig: trahent los prestament de captiuitat. ¶ E pço yo dich quel home no deu cessar de cridar a (.) nostre senyor deu. ¶ Precibus importunis. Fins sa clemencia se vulla inclinar a ferli misericordia. E de mi siau certa veritat senyora que nunquam cansare de aduocar e ajudar a Adam e als seus fills fins los veja delliures de les tantes penes que sofiren. Car amim par que justicia deu esser contenta de les dolors e tribulacions quel home ha sofert per son peccat tant larch temps: e deu cessar de perseguir lo: puix lo veu axi aterrat e caygut: e no demanar de ell tanta venjança ni satisfacio puix sab en quanta miseria es huy lome constituit: que de nenguna cosa ajudar nos pot: si la sola bonea de nostre senyor deu no li aiuda releuant lo de la pena en que es per sa infinida clemencia. ¶ E veritat que hoy parlar pietat ab tanta feruor en ajuda de natura humana dreças de peus: e dix. O pietat be par que teniu lo cor dolç e ple de clemencia: e ab vnes poques de lagremes fou vençuda: e no voleu pus punicio: ans totes coses remeteu: perdonau ab sola misericordia. ¶ Guardau senyora que justicia no acorda ab la qualitat vostra: ans vol que los mals sien rigorosament punits: e continuament crida dient. ¶ Secundum mensuras delicti erit plagarum modus. Car segons la mesura e quantitat del delicte: vol que sia la pena donada: e res no vol reste impunit: E sab que nostre senyor dit per Ezechiel propheta. (ppheta : p en ganchet com la coa del demoni + p + heta; pág 27 del pdf) ¶ Anima que peccauerit ipa (i+p en rayeta damún+a) morietur. E puix lome voluntariament ha sotsmesa la anima sua a la sentencia de mort eternal: justicia vol que en aquella stiga tostemps. E puix acordadament e sens nenguna resistencia se es deixat vençre e sobrar a son enemich lo diable: justa cosa es sia seruent seu e catiu eternalment: car scrit es: Aquo qs superatus est: huius et seruus (servus) est. Volent dir que cascu es catiu e seruent d´aquell: qui en batalla la (l´ha : lo ha) sobrat e vençut. E que vos pietat senyora sapiau tot aço clarament no se perque voleu fatigaruos en esta fahena: deman vos de gracia dexeu star lome: puix ell mateix sa cercat (se ha buscat; se ha buscado) tot lo mal que te. O pietat que res impiados hoyr no pot dix ab molta dolor. O veritat senyora y com parlau axi no sabeu que diu nostre senyor deu per lo mateix propheta per vos allegat. ¶ Si autem impius egerit penitentiam ab omnibus peccatis suis que operatus est vita viuet et non morietur. E no sabeu quanta es la penitencia quel home ha fet del seu peccat: qui pot duptar nostre senyor no tinga la sua promesa de reduyr lo a venia e darli vida per sa infinida clemencia E veritat respos: o pietat e vos no haueu lest (llegit, lligit, llichit com diu lo “agüelo sebeta”; leído) lo que dix lo senyor com la malicia dels homens fon multiplicada ço es ¶ E si penedit sen es de hauer lo fet vista la tanta desconexenca e malicia sua: com podeu vos pensar pietat germa que altra vegada se vulla concordar ab ells: puix vna vegada los ha lancat e apartat de la gratia sua. Car grans son los mals quel home ha encorregut per lo seu pecat: e tots dies afig a les sues malicies: e perco (desconexenca, lancat, perco són en ç, deu sé una errada tipográfica) dix. Jeremies. Prauum (pravum) ē (est) cor hominis et inscrutabilis quis cognoscet illud. Volent dir que es molt peruers (pervers) lo cor del home e tan fosch (inscrutabilis : inescrutable) que no es nengu qui entendrel puga sino nostre senyor deu qui sab (cognoscet : conex, coneix) la profunditat de les sues malicies. E perco justament lo ha lunyat de sa clemencia no volent lo acullir en lo seu regne de gloria: E puix lome miserable ha desconegut e oblidat a nostre senyor deu qui tant lo hauia exalcat (continúen les c que són ç): raho es que sa magestat lo lexe (lexar, leixar : dixar, deixar) per a tostemps (per atostemps) en la dura captiuitat que sa percaçar. E daciauant (daçi, d´açi avant) me par pietat virtuosa queus deueu dexar (d´xar) de aquesta empresa que haueu acceptat per amor de natura humana: car yous do la fe que justicia no renunciara james lo seu clam si ja natura humana no li satisfa complidament tot lo seu deute: ço es impossible segons vos matexa sabeu. Car tota natura no basta a satisfer la minima part de la culpa de Adam: qui fon tant temerari que guosa offendre la magestat infinida de nostre senyor deu: condampnant si mateix e tota la generacio sua a pena infinida e eterna. E pietat hoynt lo rahonament de la veritat respos ab gran animo dient: O veritat amiga si tant teniu en recort lo parlar de nostre senyor deu que feu ab Noe (Noé) quant li dix hauer se penedit de hauer fet lome: perque nous recordau del que diu sa magestat per la boca d´Salamo dient. Delicie mee esser cum filijs hominum. E si sa clemencia confessa esser li molt delitos lo star ab los fills dels homens senyal dona manifest que pau vol ab ells e no guerra. car ab sos enemichs nengu no desija fer longa habitacio. E perço yo no perdre may la sperança de portar a fi la dita pau: puix so certa que lo senyor qui es offes la vol e la demana conuidant los peccadors ques tornen a ell dient los per jeremies. ¶ Conuertimini filij reuerentes et sanabo aduersiones vestras. Volent dir tornau a mi fills fugitius e yous guarre (de sanabo: sanar, guarir: guariré) de la cruel malaltia que haueu encorregut per lo vostre fugir. ¶ E quel home se vega axi cridat per lo seu senyor e redemptor nol tendrieu vos senyora per orat si per por de justicia ell se dexaua (dexava, deixava) de demanar misericordia e perdo. Nou fara certament si creu mon consell ans cridara incessantment e yo per ell fins la clemencia del senyor nos haja hoyt. ¶ Del que dieu senyora que lo cor del home es tan maluat (malvat) e ple de tots mals: ja per axo nol menysprea la bonea de nostre senyor deu: ans vol elegir aquell en posada sua demanant lo a tota sa requesta com a cosa a sa magestat molt plaent dient per Salamo a cascu dels homens. ¶ Fili prebe michi cor tuum Volent mostrar sa magestat que de tot lome res no estima ni vol sino lo cor. E de nenguna de quantes coses ha creades nos mostra tant recelos com del cor del home no volent que altri y ature ni stiga sino ell. E pço dix sa magestat a Moyses. ¶ Altare de terra facietis michi: offeretis super illud holocausta pacifica vestra. E aquest altar de terra senyora no es altre sino lo cor del home qui es pols e cendra: en lo qual vol lo senyor li sia fet sacrifici agradable (holocausta pacifica) de pura amor: car noy ha offerta a sa clemencia tan plaent: car certament se pot dir. ¶ Nunquam ē dei amor ociosus: operatur et enim magna si est: si vero operari (opari) renuit amor non est. E perço vol lo senyor esser seruit de amor: car lo cor hon la dita amor es nuncha sta ocios ans fa continuament grans e asenyalades obres. E lo cor fret en les operacions sues senyal mostra manifest que es apartat de la amor diuina. ¶ E si lome per sa malicia se es tant lunyat de deu com vos senyora dieu: yo crech que per sola amor de cor placara la clemencia sua: car a aquells qui verdaderament amen e confien en la misericordia diuina promet Ysayes en persona de nostre senyor deu dient. ¶ Orietur in tenebris lux tua: et tenebre tue erunt sicut meridies et requiem dabit tibi dominus deus tuus semper: et implebit splendoribus animam tuam: et ossa tua liberabit. Volent dir que entre les tenebres de la miseria humana resplandira la lum clara de la misericordia diuina: e la foscura de la anima del peccador clarejaria axi com lo sol en lo mig dia (meridies; midi; meridiano): e lauors nostre senyor deu daria repos al home per a tostemps: e veuria la claredat diuina dins la anima sua: e los ossos de aquell ço es les virtuoses obres sues serien delliures de la captiuitat del peccat. ¶ Axi senyora sil home pot atenyer aquesta feruor de vera amor: yo so certa res no li sera negat: Car de aquelles qui de cor se giren al senyor: e reclamen la merçe sua: diu lo Eclesiastich. ¶ qp magna misericordia dei et propitiatio (ppittiatio) illius conuerteribus ad se. Volent dir que nengu no pot rahonar ne estimar quant es gran la misericordia e perdo que trobe en nostre senyor deu los qui a ell se conuertexen. Al que dieu veritat senyora que justicia vol esser contenta e que natura humana no basta a fer nenguna satisfactio vos vull atorgar que es axi: e so molt mes que certa de la flaquea (fla+q en virgulilla+a) e poch poder de la dita natura humana. E ja per axo yo no pert les forçes: car se be. *Qd´(quod) impossibile est hominibus: possibile est apud deum. ¶ E so molt certa sa magestat vol totes les coses que son scrites sien complides e vinguen a perfectio: e vna sola letra no falga (de fallar o faltar, fallá o faltá, fallo o no falto): segons es scrit. ¶ Jota (o Yota, Iota) vnum aut vnus apex non preteribit (pteribit) alege donech oia fiant. E si totes les coses se han a complir que son scrites segons dit vos he: vos sabeu molt be senyora que ha scrit lo gran propheta ysayes: ab lo qual nostre senyor deu se es molt secretejat: dient en les profecies sues parlant en persona de tota natura humana: Paruulus (parvulus) enim natus ē nobis et filius datus ē nobis: et factus ē principatus super humerum eius: et vocabitur nomen eius admirabili´: et consiliarius: deus fortis pater futuri scli princeps pacis. Dient aço ab tanta certinitat que ja li paria esser stat fet. E perço diu: hun infant en la generacio nostra es nat: e fill nos es donat: e de aquest senyor diu lo dit propheta que haura lo principat seu sobre los propris (ppis : propis) muscles. e aço crech yo ques enten que aquest senyor deliurara lo poble seu ab multissims (de multum: multissims : molt : moltissims, moltíssims; mucho, muchísimos) treballs: e diu que lo nom seu sera admirable e conseller deu fort. E si deu es lo dit senyor omnipotent (oipotent) sera e de aqui (aq) sortira la gran admiracio del seu nom que sera deu e hom en vna natura: e aquest sera verdader conseller: car en quant home sabra per esperiencia (espiencia) les passions humanes: E en quant deu pora reparar aquelles ab lo excellent saber diuinal. E segueixse en la dita prophecia que sera pare del segle esdeuenidor lo segle que huy es: es tot ple de tenebres e foscura de peccat: lo esdeuenidor crech yo sera ple de gracia (g+r en virgulilla+a) e de repos e infinida alegria: e de aquest sera princep e senyor aquest rey pacifich: e lauors sera verificat lo parlar del mateix propheta que diu. ¶ Qui sedebant in regionem vmbre mortis lux orta est eis. E veritat hoint lo parlar de pietat stigue molt contenta e dix. O senyora pietat de vos se pot justament dir. Magna est fides tua. car yo crech que vos bastau tant que fareu enclinar la clemencia diuina a prestament complir la prophecia per vos allegada: e molt ben entesa: eus do paraula que en lo punt que aço sera fet aquestes senyores seran contentes e molt concordes e noy calra pus disputar. ¶ Respos pietat e dix: o senyora veritat vos no dubteu que tot sera complit. car ja sabeu que diu Salamo en lo ecclesiastich. ¶ Dia tempus habent: tempus flendi (en ele, l) et tempus ridendi: tempus occidendi et tempus sanandi: tempus dilectionis et tempus odij: tempus belli et tempus pacis. Volent dir que cascuna cosa ha son temps Temps de plor e temps de riure. ja sabeu vos senyora quant ha que dura lo plor e dolor en tota la generacio humana: donchs no es molta raho que vinga lo temps de goig e alegria. ¶ E puix lo temps de mort ha regnat fins ara creure podeu que lo temps de salut es molt prop: lo temps de inimicicia e de cruel guerra ha cinch milia anys que dura: ara la bonea diuina per sa sola clemencia portara lo temps de vera amicicia e pau. ¶ E en aço yo no pose nengun dupte: ans vos dich que stich tant inflamada en lo sols pensar de aquestes misericordies diuines que puch dir ab lo psalmista. ¶ Concaluit cor meum intra me et in meditatione mea exardescet ignis. Car yo he lest en lo mateix propheta Dauid que diu parlant de la miserable captiuitat del home confortant lo que hagues gran sperança que lo senyor lo deliuraria de aquella dient axi ¶ Et saluauit eos propter nomen suum: vt notam faceret potentiam suam: et eduxit populum suum in exultatione et electos suos in letia. ¶ Perqueus deman de merce senyora dexem la disputa e retornen a la font de la clemencia diuina: car aquell sola basta a contentar e fartar los apetits nostres que tostemps he hoit dir ¶ Qui recedit a fonte sitit: qui recedit a thesauro eget: qui recedit a sapientia hebetatur: qui recedit a virtute disoluitur. Co es que qui se aparta de la font pereix de set: qui desestima lo tresor de necessitat te a empobrir: quis lunya de sauiesa torna ignorant: qui se aparta (a+p en una rayeta cap a la dreta+ta) d´vtut (v en un 7 menut damún+tut: virtut) defall (d´fall) en tot be. E respos veritat dient. Pietat senyora so molt contenta del que dieu que recorrega a la clemencia diuina: car tant desije la concordia de aquestes senyores com vos matexa.

3. 7. De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Capítul VII.

De cóm Pedro Saputo va doná cuenta del seu viache de la volta a España.

Restituít a casa seua, no lo dixaben viure preguntanli pel seu gran viache; y pera satisfé a tots a la vegada va fé pregoná que acudigueren a la plassa; van acudí, y desde lo balcó va di: 

"Si tot lo que hay vist y me ha passat haguera de referitos, en un mes no acabaría. Pero algunes coses particulás les aniré contán als amics, y ells les contarán a datres, y així les sabréu tots. Atres no les diré ni an ells ni a dingú, perque no vach demaná llissensia pera publicales y lo món es mol mal pensat.»

Sabéu pos, amics y compatrissis meus, que a tot arreu hay trobat homens espabilats, y homens tontos; de éstos mes que de aquells; homens que se creurán lo que se 'ls diu als chiquets, que lo sel es de seba y que los faríeu combregá en rodes de molí. Aixó tos u dic pera que veigáu en quina raó podrán di per neixos pobles veíns que sou los mes tontos del món. ¡Cuáns ne ña que u són mes que vatres!, perque encara que es verdat que vau aná al planet de Violada a cavá ixos forats buscán tessoros amagats, pero aixó u han fet y u fan mols atres que se tenen per mol espabilats, y troben lo mateix que vatres, que es la terra fresca y lo fron suat. Pero dingú de Almudévar ha anat a vórem pegá lo salt de Alcolea, perque ya tos figurabeu que ere pera fótretos lo pel, cuan hi han anat mols doctós de la Universidat de Huesca, y hasta colegials de Santiago y de San Vissén, alguns canonges, mols caballés y dames prinsipals, y totes les sing pes de la copla. De Barbastro, pos, no dic res; hi van aná de tres parts les dos, sén los que en mes llargs nassos se van quedá veén volá l'áliga del meu gabán desde la Ripa. Y nomenantos a Huesca y Barbastro, no ña pera qué mensioná a Fraga, Monsó, Binéfar, Tamarit y tota la Litera o Llitera, Graus, Benabarre, Fonz, Estada, Estadilla o Estadella, Sariñena, Ayerbe, Loarre, Bolea, ni los pobles de la Hoya, ne van aná mes que al jubileu del añ san; com igualmén del Somontano y Sobrarbe o Superarbe. Conque be podéu consolatos y no tíndretos per mes tontos que atres, perque no u sou com estáu sentín.

Pos respecte al meu viache, hau de sabé que hay recorregut lo Prinsipat de Cataluña, lo Regne de Valensia, los cuatre de Andalusía y les Castelles; y total hay vist lo que vatros veéu sense móuretos de casa, apart dels rius, montes, siudats y datres coses que tamé són com les que vatres teniu vistes de lluñ o de prop. Així mateix a tot arreu lo sol ix per lo matí y se pon per la tarde, y sempre la lluna fa llum de nit y a les dotse es michdía menos a la Cort, que michdía es a les cuatre de la tarde, y micha nit es a les sis del matí.

Perque a les terres aon es de día cuan aquí de nit, hivern cuan aquí estiu, y estiu cuan aquí hivern, yo no hi hay estat, perque hay que caminá mol cap al frente o a la zaga, a la dreta o a la zurda.

De les costums dels pobles ña mol que di. Pero miréu; que porton la robeta mes o menos llarga, enaigüetes a modo de calses, montera, gorra, boina o barretina a modo de sombrero; que amorson figues y panses, o migues y sopes de oli, y berenon gazpacho o be pa en tomata y formache; a la postre homens y dones són tots, y tots lo mateix que vatres se maten per nelles y per los dinés; y a tot arreu ñan rics y pobres, y lo mes tonto es lo alcalde y lo mes sego lo que los guíe. Per lo demés a Cataluña me vach vore una mica apuradet; a Valensia me va aná be; y a Andalusía vach guañá lo que vach volé, y vach di y fe lo que vach voldre, y tot su van creure y tot u donáen per be, remitinme a les probes. A Cataluña vach vore comersians y marinés; a Valensia artistes, volatines y gaités; a Andalusía comares y matons mes femelles encara que les comares. A Castilla es la gen de un modo que pareix que ara ixquen del ou y que no han ubert los ulls.

Pel meu gust, aniría a Castilla per nessessidat, a Andalusía per curiosidat, a Barselona o Barchinona hi viuría tres mesos, a Valensia un añ, y a Saragossa tota la vida. Y aixó que Valensia es un món abreviat, perque lo que ha vist tot lo món y lo que sol ha vist Valensia, lo mateix han vist la un que l’atre, y encara mes potsé lo segón que lo primé.

Va escomensá en aixó a ploure una mica, y va di: Lo tems no vol que acaba la meua relassió, pero ya estáe mol abansada. Una cosa vull que entengáu sobre tot; y es, que aon vullgue que vach procuro doná honra a la meua patria. Perque tos fach sabé que al meu cor ñan dos grans amors, lo de la meua bona mare y lo vostre, enrecordanmen sempre de lo mol que per nella y per mí hau fet desde lo meu naiximén.

¡Viva Pedro Saputo!, va cridá lo poble: ¡Viva lo nostre fill y veí! 

¡Viva la gloria de Almudévar! Y se va dispersá la gentada alabán y beneín a Deu, que tan sabé y tanta virtut habíe donat al fill de la pupila.

Dins a la sala estáen lo justissia, los jurats y los prinsipals del poble, y lo bon Sisenando, a qui li caíe la baba de gust. Allí lo van agassajá o convoyá en un vermutet y después en un gran sopá o sena a la que casi los va agarrá lo día assentats.