Mostrando las entradas para la consulta humana ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta humana ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo (plo) fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.


Hoyda aquesta supplicacio per la
sanctissima trinitat parla lo fill de deu qui es sauiesa infinida e dix al seu pare ¶ Pater mi propter me orta ē hec tempestas: mitte mei mare: et cessabit tempestas. Volent dir: o clementissim pare meu tots aquests crits e grans tempestes de natura humana per mi se son leuats a mi criden e a mi demanen: sia de vostra merçe
lançar a mi (llançar me) a la mar de la miseria humana: e cessara tota la tempesta e brogit de aquella. E lo pare molt content quel fill seu prengues aquesta legacio puix axi li playia: dix que ell mateix tornas resposta: mostrant lo seu valent animo: e la gran amor que hauia a natura humana per la qual emprenia tal empresa ¶ E responent lo fill de deu a les virtuts e a tota natura angelica qui ab gran atencio la dita resposta sperauen (spaué) e dix ¶ Expedit vobis vt ego vadam. Volent dir. o princeps angelicals e vosaltres virtuts per mi molt amades: dich vos que noy ha modo tant expedient a fer la redempcio de natura humana e que vosaltres resteu concordes e contentes: sino que yo vaja: e deualle en la vall de miseria vestint me de carn humana fent me passible e mortal: e satisfare ab los merits infinits meus la culpa infinida de adam. E justicia sera contenta e veura lo que desija: ço es que res no reste impunit: e misericordia e pietat seran exalçades e magnificades per totes les generacions: car per amor de elles yo he hagut merçe de natura humana. E dellibere ligar me inseparablement ab ella. E hoyda aquesta gloriosa e plaent resposta per aquells sperits angelicans (angelicals) e virtuts excellents prostraren se tots ensemps ab goig infinit regraciant a la clemencia e bonea de nostre senyor deu que tant largament hauia satisfet a la peticio de natura humana per la qual tots hauien suplicat: e lohant les misericordies diuines digueren. ¶ Magnus dominus noster et magna virtus eius: et sapientie eius non est numerus. E animant se los vns als altres a lohar e molt estimar la tanta clemencia e gran singular feta a totes les creatures: car reparat lome totes eren reparades: digueren. ¶ Bate magnificencias deo nostro: dei perfecta sunt opera (opa; obra, obres): et omnes vie eius iudicia. E dit aço fon aqui juncta ab les virtuts aquella gran senyora pau nomenada vestida de vellut blau (blue velvet; terciopelo azul) mostrant se tota celestial e acostas a la senyora justicia e besala e prenint la sua ma ferma pau perpetua entre ella e la excellent senyora misericordia: e lauors fon complit lo parlar de dauid que diu. ¶ Iustitia et pax obsculate sunt. Estant axi aquestes senyores molt alegres de la marauellosa concordia e pau que entre elles era fon aqui tantost aquella reyna e senyora de virtuts ço es sancta caritat. La qual portauen per lo braç fe e sperança (spança): la vestidura sua era tota dor molt singular sembrada de infinides pedres precioses: car en ella se ha a engastar totes les obres meritories per a esser a deu plaents e gracioses. e les altres virtuts vehent la feren li gran reuerencia regonexent li majoritat e senyoria. E ella venint dauant la cadira de la diuinal clemencia adora sa magestat e dix. ¶ Benedicta sit sancta trinitas: atquem indiuisa vnitas: confitebimur ei quem fecit nobiscum misericordiam suam. Volent dir: O senyor e lahor infinida sia donada a la magestat vostra per mi e per aquestes virtuts que açi son de la gran misericordia que a nosaltres haueu comunicada: car reparant lome haueu donat a nosaltres nom e fama inmortal ¶ Car no erem conegudes ni estimades entre les gents: ara senyor deuallarem en companyia de vostra magestat: e manifestar nos em al mon e serem per los homens conegudes: e yo preycare continuament a les gents dient. ¶ Propter nimiam caritatem suam qua dilexit vos deus filium suum misit in similitudinem carnis peccati Volent dir: O fills de adam no siau desconexents a nostre senyor deu creador vostre: car per la gran caritat sua vos ha tan carament amats: que tramet lo fill seu en la terra ab vestidura humanal semblant a vosaltres peccadors. E animant los molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici pendre per tema (ptema) en tots los meus sermons. ¶ Obsecro vos ne inuacuum gratiam dei recipiatis. Car no volria per res senyor queus fossen desconexents car peccat me es molt odios e abominable la dita desconexença. ¶ E perço delibere dir los souint. ¶ Confiteantur domino misericordie eius et mirabilia eius filijs hominum. E lo senyor mirant la dita caritat ab grandissim plaer adelitant se en les sues amables rahons dix li. O caritat per mi singularment amada ab vos he fet liga inseparable: la amor vostra me fa deuallar en lo mon per tirar a mi lo cor del home: segons en persona mia los ha dit Jeremies (Ieremies; la I, J mayúscula dels tripóns) dient. ¶ In (Jn) caritate perpetua dilexi te miserans tui. E vos sereu la companyia mia en totes estes fahenes: e majudareu (m´ajudareu, me ajudareu) a portar totes les penes e dolors que he a soferir per la redempcio humana. Vos me tendreu abraçat e ferm en la creu e en los altres turments car no bastarien altres ligams (lligams) sino sola lamor (l´amor) vostra. Car de vos sera dit que haueu ligat lo omnipotent e vençut lo inuencible (invencible). ¶ E caritat respos: O excellent senyor puix axi plau a la magnificencia vostra queus acompanye en aquesta vostra legacio: placia a la clemencia vostra desempachar: car yo tinch lanimo tan feruent que no he repos nem cans james en la fahena que comence fins la he portada a fi (afi). E de açous (aço us) suplicaua Dauid contemplant aquesta jornada: quant dix. ¶ Tu exurgens misereberis syon: quia tempus miserendi eius: quia venit tempus. E respos lo senyor: O caritat que so content de executar lo que he promes: car la feruor vostra me tira em (y me, e me: em) fa deuallar en la vall de miseria per deliurar lo linatge humanal del qual vos sou aduocada.

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala dels.XV.graons induyda per les virtuts dix los.*.ps. primers (pmers) del canticum gradum suplicant per la (p en virgulilla+la) redempcio de natura humana.

Volent la Senyora pujar la scala acostas a sa altesa la principal de ses donzelles caritat nomenada e ficant lo genoll dix li a la orella. Senyora. Recortse vostra merce en aquest pujament de pregar (pgar) estretament per natura humana: car vos sou la sua intercessora: e perço (pço) tots los homens vos dien ab lo genoll per terra. Spes nostra salue: Car vostra senyoria es la sperança e alegria d´tots. E sa altesa inflamada en la amor d´natura humana pensant la sua miserable captiuitat: senti en si tanta compassio (la c al revés+passio) e dolor prenint (pnint) aquella fahena per propria dellibera d´cridar e demanar (d´manar) a nostre senyor deu aquesta grá (gratia, gracia): que li plagues hauer merce de natura humana: e no cessar de aquesta demanda fins plagues a sa clemencia atorgar lay. E pujant lo primer scalo dix ab vn gran sospir de cor. ¶ Ad dominum (dñ3) cum tribularer clamaui et exaudiuit me. Volent dir: o senyor y deu eternal la mia alma (aía) es tribulada e turmentada per compassio de natura humana: que la veig axi cayguda e perduda (pduda) e posada en ira vostra: e axi desfauorida que totes les besties la persegueixen (psegueixé): e no li guarden nenguna honor Lo cors propri (ppri) li es rebelle no volent hobeyr al sperit (s+p en una ralleta a baix +it): ne regir se per raho: ans li diu cada dia en la cara ab gran vituperi (vitupi). ¶ Per ipa (p en virgulilla) q pecaueris: per ipa torqris (torqueris, q en virgulilla) Car per desobediencia pecca lome e per desobediencia es perseguit e turmentat: hajau li senyor misericordia: hoyu la mia clamor exaudiu la mia demanda. E pujant sa senyoria lo segon scalo la noble donzella fe: li fon a les spatles dient li. Senyora nous canseu: que vos obtendreu lo que demanau. E sa merce alçant los vlls al cel ab gran confiança dix. Leuaui occulos meos in montes: vnde veniet auxilium mihi. Volent dir: o magestat incomprehensible los meus vlls son dreçats e fermats en aquella gran muntanya del consistori vostre diuinal: car d´aq (la q en una raya vertical damún) te adeuallar lo auditori que yo demane lo qual es senyor la medulla del cedre que eternalment (et´nalmét) per vos es engenrat e dins lo si vostre te la sua rayl fermada aquest es lo vostre vnigenit fill: que per saluar lo humanal linatge ha adeuallar en terra: sens pertir (ptir) la rayl sua del si vostre (vre, r en virgulilla): e mesclant se ab natura humana per sa immensa caritat se fara passible e mortal: e la scorça de aquest cedre glorios ço es la humanitat asumpta (asúpta) del fill vostre sera tan batuda e turmentada fins lance tota la medulla que dins te amagada: ço es la sua impreciable e diuinal sanch: aquesta sola medicina basta a guarir lome: aquesta es stada desijada e demanada del començament del mon ença: placia a la vostra clemencia prestament donar la: e a mi atorgar la: pus a vos ha plagut donar me aquest offici de la pcura (percura, procura) de natura humana. E volent sa altesa pujar lo tercer scalo acostas a sa senyoria vna gentil donzella molt alegra que havia nom (nó, tilde nassal, a vegades es n, datres m) sperança: e dix a sa merce. O ma senyora siau certa que per la intercessio vostra lome bandejat recobrara parais. E sa senyoria molt alegra plegua les mans e dix. Letatus sum in his q dicta sunt michi: in domum domini ibinr9 (ibiurus?) Volent dir: O senyor e quanta alegria redunda en la mia anima hoynt e legint lo q los prophetes han dit e scrit de part de vostra magestat certificant nos que lo exili e bandeig dels fills d´Adam algun temps haura fi: e seran rebuts en la casa vostra celestial: e aqui habitaran en la vostra gloriosa companyia: e reposaran de totes les dolors e angusties sues: Car en la terra noy ha loch nengu de repos per al home: tots los vents de aquella li son contraris: entre enemichs sta e habita. E si alguna vegada los dits miserables fills de Adam oblidant se del loch hon son: e de la sua infelicitat e miserable cayguda: se volen leuar en superbia: lo vent de mutabilitat los ve al encontre: els fa tan dura punta: que prestament los lança en la vall d´aterrament plena de desonors e vituperis e minues continues en manera que james alça lo cap en tota la vida sua. E si vol cercar repos: treballs e dolors malalties e infinits turments son ab ell continuament. E si alguna veguada se vol donar a delits e plaers: angusties e tristicies e perdues lo circuixen de tota part: en tant que de pura força te a dir. Angustie sunt michi vndiq3 (undiquem, vndiquem) Per que suplich senyor la clemencia vostra haja pietat d´aquests miserables axi aterrats e perseguits: e vulla prestament delliurar los e portar los en la heretat promesa. E pujant la senyora lo quart scalo cuyta vna de les sues amades donzelles pietat nomenada e dix li a la orella. Continuau senyora per merçe les vostres preguaries (pregaries; pguaries): car sol deu es lo qui pot remeyar les dolors de natura humana. E la senyora moguda de molta compassio leua los vlls en alt e dix. Ad te leuaui occulos meos: qui habitas in celis (castellano, misa de difuntos: a ti levanto mis ojos, a ti, que habitas en el cielo...). Volent dir: O senyor omnipotent (omípotét, la i en signo nassal) vos qui habitau en lo cel: e aqui haueu posat la vostra real cadira placiaus inclinar los vostres piadosos vlls: e mirar en la terra: e veureu los homens per vos creats los quals per lo peccat del seu pare son stats venuts e catiuats en poder de aquell gran tira cruel lo diable: qui nos delita sino en la mort e destructio
dels (d´ls) homens: e nengu nols pot delliurar de la ma cruel de aquest inich: sino vos qui sou potencia e
bonea infinida. Hajau pietat senyor de aquesta captiua gent: car sols en vos speren: recordant se de la promesa que a ells haueu feta parlant los per Ysayes (Isaías, Isaíes, Ysaías, Ysaíes) qui diu. Ego ante te ibo: et gloriosos terre humiliabo. Volent dir: Senyor que vos per vostra piadosa clemencia vos fareu capita dels fills de Adam (Adá, á nassal) els ireu dauant defensant los dels seus enemichs. E ells trobant se sots la vostra bandera no hauran temor de res. E vos senyor ab lo braç de la vostra potencia aterrareu e humiliareu los diables que tan gloriosos se troben huy sobre la terra. O senyor cuytau lo temps no pereixqua aquesta mesquina gent en tan dura captiuitat. E volent sa altesa pujar lo quint scalo acostas a sa merce la cortesa donzella pobretat nomenada: e dix a sa senyoria. O ma senyora que besar vos vull la ma per la gran solicitut que teniu de aquestos pobres e miserables fills de Adam: qui de si ni per res no poden ni valen: ajudau los senyora. car açi guanyareu totes les obres de misericordia. E la senyora pensant lo despoderament de natura humana e quant poch podia fer si per deu no era ajudada dix. Nisi quia dominus erat in nobis dicat nunc israel: nisi quem (q3, quínes abreviassións mes q3) dominus erat in nobis. Volent dir: O senyor tan manifest es a tots los que han seny e raho: que si lome per vos no es ajudat e sostengut pereix la força e virtut sua: e los enemichs seus lo vençen e lançen per terra sens neguna resistencia: e a cascuna temptacio que los miserables fills de Adam tenen ne senten: son axi espantats e aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors e temptadors. Per queus suplich senyor queus prenga pietat de tanta miseria e flaquea e socorreu aquesta gent: e no pereixquen axi les creatures vostres.

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XX. Com lo gran embaxador Gabriel esplica embaxada

Capitol XX. Com lo gran embaxador gabriel: saludant la senyora li esplica altament la diuinal embaxada.

Venint lo excellent embaxador sanct Gabriel trames per lo pare eternal: entra dins la cambra hon la senyora era sola ab totes les virtuts donzelles sues. ¶ E sens obrir nenguna tancadura se mostra a sa senyoria en forma humana ab infinida multitut de angels en companyia sua: segons a tal missatgeria se pertanyia. ¶ E ficant los genolls lo dit gabriel dauant la excellent Senyora dix a sa altesa ab grandissima reuerencia. ¶ Aue gratia plena dominus tecum. Volent dir A vos reyna clement sia donada lahor e gloria: car plena sou de gracia: e lo senyor es ab vos: lo qual me tramet açi ab noua embaxada. ¶ E la excellent senyora que veu la gran magnificencia del missatger a ella trames per nostre senyor deu: volgues leuar per fer honor a tan solempne embaxador: Lo qual ab gran reuerencia li dix. O senyora sia de vostra merçe voler se tornar a seure: car a vos sola apres nostre senyor deu es deguda honor e reuerencia: car senyora e reyna general vos ha huy constituyda la magestat diuina sobre angels e homens. O la senyora humilissima acompanyada de molta vergonya. ¶ Cum audisset turbata est in sermone eius et cogitabat qualis esset ista salutatio. Car stant ab los vlls baxos la cara sua algun poch mudada de color per sobirana vergonya: ab gest prudentissim recogitaua dins lo secret del seu virtuos cor quina salutacio podia esser aquesta. (Tamé se trobe esta, ejemple “esta fahena”) ¶ Car ella fundada en aquella gran virtut de humilitat no estimaua esser de tanta honor e gloria. ¶ E langel mirant ab gran plaer la humilissima senyora confortala dient. ¶ Ne timeas maria inuenisti enim gratiam apud dominum. Volent dir: O serenissima senyora no temau res: car vos haueu trobat gracia dauant la diuinal presencia. E vos sola haueu attes aquella gracia tan desijada e cerquada per tota natura humana. ¶ Adam senyora la perde per consell de sa muller desobeint al creador seu: perque posa en grandissima dolor la generacio sua: trobant se deseretats (desheretats) de aquella gracia diuina: La qual ab molta angustia e treball han desijat recobrar los pares antichs: e per aço moltes lagrimes han escampat: e fins a huy res que aconsolar los puga no han trobat: car certament puch dr a vostra senyoria. ¶ qp omnis creatura ingemiscit et parturit vsquem adhuc. Ara senyora per intercessio de vostra merçe es plegada la hora que natura humana ha trobat lo que desijaua e cerquaua: e ab grandissim goig poran cantar. ¶ Gaudeamus omnes in domino quia fecit nobiscum mirabilia quoniam translati sumus de morte in vitam. Ara senyora vull explicar a vostra altesa lo perque so trames. ¶ Ecce concipies in vtero et pares filium et vocabis nomen eius ihesum. Car la volentat de nostre senyor deu es aquesta que vostra senyoria si consentir volra al que per part de sa magestat yo dire: concebra dins lo propi ventre: e passats los nou mesos que comunament les dones acostumen portar los fills seus: vostra excellencia pareixca vn fill lo qual sia nomenat Jesus (Iesus) que vol dir saluador: car aquest senyor saluara altament lo poble seu. E per esta causa dellibera sa magestat deuallar en terra per delliurar (delllurar) los catius que son en ella. ¶ O senyora no basta lengua angelica ne menys humana a esplicar la altea e magnitut de aquest senyor qui sera fill vostre: car certa sia vostra senyoria. ¶ Hic erit magnus et filius altissimi vocabitur. Car aquell qui es fill de deu sera verdader fill vostre: trobant se en lo cel sens mare e en la terra sens pare. E no partint se del loch hon es: deuallara e clouras dins lo vostre glorios ventre. Car de sa magestat es scrit. ¶ Terrena visitans et celestia non reliquens. E sens desemparar les coses altes deuallara a cerquar les baixes: visitant los homens posats en dolor e miseria: Car de aquest senyor es dit. ¶ Que in celis sunt conseruans et q in terra sunt saluans. Car la misericordia diuina se vol tan largament estendre sobre la terra que en ella sera vista vna tan gran nouitat que may es stada vista ne hoyda semblant. Que lo creador se faça creatura e lo deu eternal e inuisible vestit de humana carn se mostrara visible: E lo immens sera compres: perque de sa magestat puga esser dit ¶ Factus est deus homo vt homo fieret deus. Car deu se fara home perque lo home sia deu. O senyoria dir vos he gran marauella de la bonea de nostre senyor deu: car qui es stat tant offes per los homens vol a tota sa requesta fermar ab ells amistat e pau e fer liga tan estreta que deu e home sien ensemps vna matexa persona: en tant que sera dit. ¶ Perfectus deus perfectus homo ex anima rationali et humana carne subsistens. E entre aquestes dos natures de primer tant enemigues sera lo pus sobiran grau de amor que trobar se puga. ¶ E sia certa vostra senyoria que aquesta amicicia james pora esser separada puix lo vostre sagrat ventre sia vna vegada fermada: car vostra merce pora dir. ¶ Porta facta sum celi: ianua facta sum filio dei. Car vos sereu la porta per hon lo fill de deu entrara en lom: e per lo mija de vostra senyoria sera vberta la porta del cel. ¶ Car aquell senyor que cel e terra nol pot compendre vos excellent senyora lo tancareu (taucareu) e cloureu dins lo vostre ventre: e sera cantat de la senyoria vostra per tota natura angelica e humana. ¶ Virgo deu genitrix quem totus non capit orbis in tua se clausit viscera factus homo. E de aquesta maternitat aconseguira vostra altesa tanta honor e gloria que no pot esser estimada. Car mare sereu dita del fill de deu: e per ell hobeyda com a vera mare sua: Reyna sereu general sobre angels e homens exalçada: e per tots dignament magnificada. ¶ E sera dit a vostra senyoria per tota creatura ab lo genoll per terra regonexent vos senyoria. ¶ Domina in celo misericordia tua et gratia tua diffusa est super terram: benedictum sit imperium tuum super celos et benedicta magnificentia tua super terras. ¶ Veritat es senyora que a les grans honors se seguexen infinides dolors: e com vostra senyoria entre les creatures pures sia la pus dignificada: en tant que sobre vos noy ha sino deu del qual prestament sereu mare: e totes les altres coses vos son sotsmeses. ¶ E perço senyora siau molt certa que les dolors e angusties vostres seran sens mesura: eus acompanyaran fins al vltim de la vida vostra. ¶ Fins açi senyora en la tendra edat vostra no haueu sentit congoxes: ara que sereu mare de vn tal fill al qual infinidament amareu mes que mare james amas fill: e perço esperimentareu dolors sens nombre: les quals explicar nos poden. Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol XVI, 16, pietat, veritat, dauant magestat diuina, suplicaren redempcio humana

Ca. (Capitol) XVI. Com pietat e veritat: prestant fe dauant la magestat diuina: suplicaren per la redempcio humana.

Leuant se les virtuts de la disputa postraren se totes ab profunda humilitat dauant la real cadira de la majestat (igual se trobe en g com en j) diuina: e feta adoracio: dreçaren se stan agenollades: per la pietat per totes e dix O inmense magestatis deus: aqua bona cuncta procedunt: oia (omnia, i nassal) tibi possibilia sunt: ostende nobis domine misericordiam (mi+algo paregut a la ß+icordi+a nassal) et salutare tuum da nobis. Volent dir: o magestat sens terme: a la qual es natura e molr propri vsar de clemencia: car de la vostra infinida bonea senyor proceeix tota virtut e be: nous es dificil ans certament totes coses vos son possibles: e en aço termena la fi de la nostra disputa que sola la potencia e sauiesa vostra pot fer aquesta reparacio de natura humana ab concordia de justicia e misericordia a les quals vostra magestat no delibera descomplaure. E trobam en molts lochs de la sancta scriptura que vostra magestat ha promes trametrels vn reparador e redemptor per saluar aquests miserables catius fills de adam que continuament criden e demanen a la clemencia vostra. Entre los altres parla d´aço molt clarament lo gran propheta ysayes dient. Clamabunt enim ad domini a facie (afacie) tribulantis et mittet eis saluatorem et propugnatorem qui liberet eos. Volent dir que trobant se lome circuit de tantes tribulacions (t´bulaci+o nassal+s) ab multitut (ml´titut) d´enemichs dins si e fora si: no te altre recors sino a la clemencia vostra de la qual spararemey (s+p en rayeta+aremey). e cridant e demanant aquella: vostra majestat li trametria lo saluador qui pugnant per ells los deliuraria dels mals infinits que sofiren. Aquesta senyor es la misericordia que demanen aquest que te a venir del qual es dit. Ipse erit expectatio gentium: et desideratus earum: Car aquest senyor spera (spa) e desija tota natura humana: no tardeu senyor rompeu los cels e deuallau: car aquesta obra de tanta excellencia a vostra magestat solas pertany hauer la gloria de aquella e no a nengun altre: e perço ha dit ysayes en persona de vostra clemencia. Gloriam meam alteri non dabo E lo home senyor ques veura axi tirat: e per vos deliurat e tant amat: girar sa de tot son cor e forçes a amar e seruir vostra magestat: regonexent esser a aquella obligat per infinides vies: e aço volia dir lo dit Ysayes quant dix. In die illa inclinabitur homo ad factorem suum: et occuli eius ad sanctum israel respitient. Volent dir que aquell dia que vos senyor fareu aquesta gran e asenyalada misericordia a la natura humana: lome se inclinara e adorara la magestat vostra regonexent vos per senyor e creador seu e reparador de les culpes sues: e los vlls dels dits miserables homens contemplaran ab gran delit la sanctedat e magnificencia vostra. E ab tot siam molt certes aquestes senyores e yo a vostra real majestat eser totes coses manifestes e molt clares deliberam recitar a vostra clemencia les rahons allegades dient entre nosaltres. Nunciare (nuntiare a datres fonts) debemus regi omnes sermones istos. Desijoses de inclinar la senyoria vostra a fer prest aquesta misericordissima obra: de la qual ab grandissima fe suplicam vostra clemencia de part de tota natura humana.

Capitol. XV. disputa feta per veritat e pietat, redempcio natura humana

Capitol. XV.

De la disputa feta per veritat e pietat sobre la redempcio de natura humana .

Feta la electio per aquestes dos senyores de aquelles que hauien a disputar e
aclarir (a clarir, ña un espay cla) aquesta fahena. Lo glorios miquel per manament de nostre senyor deu feu portar dos cadires en que siguessen (qsiguessen, q en rayeta damún) les dos principals parts de qui era lo interes. E lo dit sanct Miquel sabent la voluntat de la magestat diuina com volia fossen graduades: colloca misericordia a la part dreta: justicia a la esquerra: e dauant elles en vn banch seyen veritat e pietat. E fon enterrogada (interrogada) per justicia veritat que sabia en aquesta fahena de natura humana. La qual respongue e dix. Que era molt certa com nostre senyor deu per sola bonea hauia creat lo home a ymatge e semblança sua dotant lo d´aquella justicia original quil conseruaua en gracia e amor sua: e feu lo senyor general e monarca del mon: sotsmes a la hobediencia sua totes les coses que creades hauia en la terra: donali per posada aquell alcaçer (alcázar, al-Qaṣr, castrum, castra, castell, castells,
al-qasr; Alcàsser; etc.
) tan singular nomenat parays terrenal: armal e guarnil de totes les armes necessaries a vençre (vencer) los seus enemichs: e per nengu no podia esser sobrat si primer no era vençut per si mateix. Posal en hobediencia molt laugera: solament perque (perq) regonegues nostre senyor deu esser son creador e factor dient li. De ligno qd (quod) est in medio paradisi: ne comedas: in quacumquem (quacúq3) enim die comederis ex eo: morte morieris. Volent dir: Guardau Adam nous desconegau: car ab tot yous haja fet senyor de totes les coses per mi creades yo vull esser senyor vostre e dar vos ley. La qual sera aquesta: Que del arbre (ligno) que sta en mig de parays no vull que per res ne mengen (comedas: mengeu?): car siau cert que en aquella jornada que lo manament trespassareu de mort spiritual morreu (morireu, moriréu; moriréis): e sereu obligat a la mort corporal: de la qual acampar (en lo significat de sobreviure, salvar se, salvás; este chiquet no acampará, ha naixcut massa arguellat) no poreu: car perçous dich la pena que encorrereu: perque siau pus cautelos a guardaruos de la cayguda: de mort vos he menaçat que es la major punicio que en la natura vostra se pot donar: perque conegau quant seria offensiu de la magestat mia lo criminos peccat vostre. ¶ E lome axi auisat per nostre senyor deu: no ignorant res: ans hauent clara conexença de totes coses en aquell mateix dia que fon creat desestima lo manament del creador seu: e oblida tots los benificis que de la magestat rebuts hauia: E dellibera menjar lo fruyt que sa muller li offeria: ab tot no ignoras que era aquell mateix del qual nostre senyor deu manaua fes singular abstinencia. ¶ E que lome sia axi caygut voluntariament en lo que tant deguera esquiuar me par li pot esser dit per quisuulla (quisvulla) quil veja congoxar.
Gratis venundati estis. Volent dir: O adam de queus congoxau vos ni los fills vostres puix de bon grat e voluntariament vos sou venuts e donats als enemichs vostres: ab paciencia deueu pendre tots los dans que seguits vos son: puix vosaltres mateixos los vos haueu procurats. E justicia demana molta raho volent que infinidament dure la punicio del home: puix ha gosat offendre la clemencia diuina qui es bonea sens terme: O que hoynt pietat lo parlar de veritat esser tant exut (eixut, sec) leuas de peus e dix li. O veritat com parlau curt: be par que no sou amiga de natura humana com axi la abandonau: no cregau ne faça tan bon mercat lo seu creador: car de sa magestat ha dit aquella valent dona mare de Samuel en lo seu cantich ¶ Homines mortificat et viuificat: deducit ad inferos et reducit. Volent dir: lo senyor que ha donat al home sentencia de mort per lo peccat seu: ell mateix lo pot reduir a vida per sola clemencia sua: E aquell qui es deuallat fins a les portes de infern (inferos) ço es en los lims hon aras troba Adam: de aqui pot esser relleuat per la diuinal potencia: e pujat en aquell loch hon es tot repos. ¶ Car nostre senyor deu no es axi com los homens mortals que tot lo que han menaçat volen tantost posar per obra si poder los basta: ni sençen a ira axi com los miserables fills dels homens. E de aço fa testimoni aquella singular viuda judich (Judit, Judith?) parlant ab aquella gent de la ciutat de betulia quant los dix. ¶ Non enim quasi homo deus sic conminabitur (cóminabitur, comminabitur): nequem sicut filius hominis ad iracundiam inflamabitur. ¶ E nostre senyor deu per sa sola bonea ha fet tantes demostracions de molt amar al home: en tant que li ha donat gran atreuiment de gosar demanar misericordia sens cessar ¶ E perço dix Dauid en persona d´Adam. ¶ Ego enim speraui in eternum saluatorem nostrum: quia veni et michi gaudium a sancto super misericordiam que veniet nobis cito. Volent dir que Adam els (y los : els) fills seus no hauien raho nenguna de perdre la sperança en nostre senyor deu: ans confiar ab gran fe de les promissions sues: que encara que lo temps tardas la misericordia sua los recompliria de goig: trahent los prestament de captiuitat. ¶ E pço yo dich quel home no deu cessar de cridar a (.) nostre senyor deu. ¶ Precibus importunis. Fins sa clemencia se vulla inclinar a ferli misericordia. E de mi siau certa veritat senyora que nunquam cansare de aduocar e ajudar a Adam e als seus fills fins los veja delliures de les tantes penes que sofiren. Car amim par que justicia deu esser contenta de les dolors e tribulacions quel home ha sofert per son peccat tant larch temps: e deu cessar de perseguir lo: puix lo veu axi aterrat e caygut: e no demanar de ell tanta venjança ni satisfacio puix sab en quanta miseria es huy lome constituit: que de nenguna cosa ajudar nos pot: si la sola bonea de nostre senyor deu no li aiuda releuant lo de la pena en que es per sa infinida clemencia. ¶ E veritat que hoy parlar pietat ab tanta feruor en ajuda de natura humana dreças de peus: e dix. O pietat be par que teniu lo cor dolç e ple de clemencia: e ab vnes poques de lagremes fou vençuda: e no voleu pus punicio: ans totes coses remeteu: perdonau ab sola misericordia. ¶ Guardau senyora que justicia no acorda ab la qualitat vostra: ans vol que los mals sien rigorosament punits: e continuament crida dient. ¶ Secundum mensuras delicti erit plagarum modus. Car segons la mesura e quantitat del delicte: vol que sia la pena donada: e res no vol reste impunit: E sab que nostre senyor dit per Ezechiel propheta. (ppheta : p en ganchet com la coa del demoni + p + heta; pág 27 del pdf) ¶ Anima que peccauerit ipa (i+p en rayeta damún+a) morietur. E puix lome voluntariament ha sotsmesa la anima sua a la sentencia de mort eternal: justicia vol que en aquella stiga tostemps. E puix acordadament e sens nenguna resistencia se es deixat vençre e sobrar a son enemich lo diable: justa cosa es sia seruent seu e catiu eternalment: car scrit es: Aquo qs superatus est: huius et seruus (servus) est. Volent dir que cascu es catiu e seruent d´aquell: qui en batalla la (l´ha : lo ha) sobrat e vençut. E que vos pietat senyora sapiau tot aço clarament no se perque voleu fatigaruos en esta fahena: deman vos de gracia dexeu star lome: puix ell mateix sa cercat (se ha buscat; se ha buscado) tot lo mal que te. O pietat que res impiados hoyr no pot dix ab molta dolor. O veritat senyora y com parlau axi no sabeu que diu nostre senyor deu per lo mateix propheta per vos allegat. ¶ Si autem impius egerit penitentiam ab omnibus peccatis suis que operatus est vita viuet et non morietur. E no sabeu quanta es la penitencia quel home ha fet del seu peccat: qui pot duptar nostre senyor no tinga la sua promesa de reduyr lo a venia e darli vida per sa infinida clemencia E veritat respos: o pietat e vos no haueu lest (llegit, lligit, llichit com diu lo “agüelo sebeta”; leído) lo que dix lo senyor com la malicia dels homens fon multiplicada ço es ¶ E si penedit sen es de hauer lo fet vista la tanta desconexenca e malicia sua: com podeu vos pensar pietat germa que altra vegada se vulla concordar ab ells: puix vna vegada los ha lancat e apartat de la gratia sua. Car grans son los mals quel home ha encorregut per lo seu pecat: e tots dies afig a les sues malicies: e perco (desconexenca, lancat, perco són en ç, deu sé una errada tipográfica) dix. Jeremies. Prauum (pravum) ē (est) cor hominis et inscrutabilis quis cognoscet illud. Volent dir que es molt peruers (pervers) lo cor del home e tan fosch (inscrutabilis : inescrutable) que no es nengu qui entendrel puga sino nostre senyor deu qui sab (cognoscet : conex, coneix) la profunditat de les sues malicies. E perco justament lo ha lunyat de sa clemencia no volent lo acullir en lo seu regne de gloria: E puix lome miserable ha desconegut e oblidat a nostre senyor deu qui tant lo hauia exalcat (continúen les c que són ç): raho es que sa magestat lo lexe (lexar, leixar : dixar, deixar) per a tostemps (per atostemps) en la dura captiuitat que sa percaçar. E daciauant (daçi, d´açi avant) me par pietat virtuosa queus deueu dexar (d´xar) de aquesta empresa que haueu acceptat per amor de natura humana: car yous do la fe que justicia no renunciara james lo seu clam si ja natura humana no li satisfa complidament tot lo seu deute: ço es impossible segons vos matexa sabeu. Car tota natura no basta a satisfer la minima part de la culpa de Adam: qui fon tant temerari que guosa offendre la magestat infinida de nostre senyor deu: condampnant si mateix e tota la generacio sua a pena infinida e eterna. E pietat hoynt lo rahonament de la veritat respos ab gran animo dient: O veritat amiga si tant teniu en recort lo parlar de nostre senyor deu que feu ab Noe (Noé) quant li dix hauer se penedit de hauer fet lome: perque nous recordau del que diu sa magestat per la boca d´Salamo dient. Delicie mee esser cum filijs hominum. E si sa clemencia confessa esser li molt delitos lo star ab los fills dels homens senyal dona manifest que pau vol ab ells e no guerra. car ab sos enemichs nengu no desija fer longa habitacio. E perço yo no perdre may la sperança de portar a fi la dita pau: puix so certa que lo senyor qui es offes la vol e la demana conuidant los peccadors ques tornen a ell dient los per jeremies. ¶ Conuertimini filij reuerentes et sanabo aduersiones vestras. Volent dir tornau a mi fills fugitius e yous guarre (de sanabo: sanar, guarir: guariré) de la cruel malaltia que haueu encorregut per lo vostre fugir. ¶ E quel home se vega axi cridat per lo seu senyor e redemptor nol tendrieu vos senyora per orat si per por de justicia ell se dexaua (dexava, deixava) de demanar misericordia e perdo. Nou fara certament si creu mon consell ans cridara incessantment e yo per ell fins la clemencia del senyor nos haja hoyt. ¶ Del que dieu senyora que lo cor del home es tan maluat (malvat) e ple de tots mals: ja per axo nol menysprea la bonea de nostre senyor deu: ans vol elegir aquell en posada sua demanant lo a tota sa requesta com a cosa a sa magestat molt plaent dient per Salamo a cascu dels homens. ¶ Fili prebe michi cor tuum Volent mostrar sa magestat que de tot lome res no estima ni vol sino lo cor. E de nenguna de quantes coses ha creades nos mostra tant recelos com del cor del home no volent que altri y ature ni stiga sino ell. E pço dix sa magestat a Moyses.Altare de terra facietis michi: offeretis super illud holocausta pacifica vestra. E aquest altar de terra senyora no es altre sino lo cor del home qui es pols e cendra: en lo qual vol lo senyor li sia fet sacrifici agradable (holocausta pacifica) de pura amor: car noy ha offerta a sa clemencia tan plaent: car certament se pot dir. ¶ Nunquam ē dei amor ociosus: operatur et enim magna si est: si vero operari (opari) renuit amor non est. E perço vol lo senyor esser seruit de amor: car lo cor hon la dita amor es nuncha sta ocios ans fa continuament grans e asenyalades obres. E lo cor fret en les operacions sues senyal mostra manifest que es apartat de la amor diuina. ¶ E si lome per sa malicia se es tant lunyat de deu com vos senyora dieu: yo crech que per sola amor de cor placara la clemencia sua: car a aquells qui verdaderament amen e confien en la misericordia diuina promet Ysayes en persona de nostre senyor deu dient. ¶ Orietur in tenebris lux tua: et tenebre tue erunt sicut meridies et requiem dabit tibi dominus deus tuus semper: et implebit splendoribus animam tuam: et ossa tua liberabit. Volent dir que entre les tenebres de la miseria humana resplandira la lum clara de la misericordia diuina: e la foscura de la anima del peccador clarejaria axi com lo sol en lo mig dia (meridies; midi; meridiano): e lauors nostre senyor deu daria repos al home per a tostemps: e veuria la claredat diuina dins la anima sua: e los ossos de aquell ço es les virtuoses obres sues serien delliures de la captiuitat del peccat. ¶ Axi senyora sil home pot atenyer aquesta feruor de vera amor: yo so certa res no li sera negat: Car de aquelles qui de cor se giren al senyor: e reclamen la merçe sua: diu lo Eclesiastich. ¶ qp magna misericordia dei et propitiatio (ppittiatio) illius conuerteribus ad se. Volent dir que nengu no pot rahonar ne estimar quant es gran la misericordia e perdo que trobe en nostre senyor deu los qui a ell se conuertexen. Al que dieu veritat senyora que justicia vol esser contenta e que natura humana no basta a fer nenguna satisfactio vos vull atorgar que es axi: e so molt mes que certa de la flaquea (fla+q en virgulilla+a) e poch poder de la dita natura humana. E ja per axo yo no pert les forçes: car se be. *Qd´(quod) impossibile est hominibus: possibile est apud deum. ¶ E so molt certa sa magestat vol totes les coses que son scrites sien complides e vinguen a perfectio: e vna sola letra no falga (de fallar o faltar, fallá o faltá, fallo o no falto): segons es scrit. ¶ Jota (o Yota, Iota) vnum aut vnus apex non preteribit (pteribit) alege donech oia fiant. E si totes les coses se han a complir que son scrites segons dit vos he: vos sabeu molt be senyora que ha scrit lo gran propheta ysayes: ab lo qual nostre senyor deu se es molt secretejat: dient en les profecies sues parlant en persona de tota natura humana: Paruulus (parvulus) enim natus ē nobis et filius datus ē nobis: et factus ē principatus super humerum eius: et vocabitur nomen eius admirabili´: et consiliarius: deus fortis pater futuri scli princeps pacis. Dient aço ab tanta certinitat que ja li paria esser stat fet. E perço diu: hun infant en la generacio nostra es nat: e fill nos es donat: e de aquest senyor diu lo dit propheta que haura lo principat seu sobre los propris (ppis : propis) muscles. e aço crech yo ques enten que aquest senyor deliurara lo poble seu ab multissims (de multum: multissims : molt : moltissims, moltíssims; mucho, muchísimos) treballs: e diu que lo nom seu sera admirable e conseller deu fort. E si deu es lo dit senyor omnipotent (oipotent) sera e de aqui (aq) sortira la gran admiracio del seu nom que sera deu e hom en vna natura: e aquest sera verdader conseller: car en quant home sabra per esperiencia (espiencia) les passions humanes: E en quant deu pora reparar aquelles ab lo excellent saber diuinal. E segueixse en la dita prophecia que sera pare del segle esdeuenidor lo segle que huy es: es tot ple de tenebres e foscura de peccat: lo esdeuenidor crech yo sera ple de gracia (g+r en virgulilla+a) e de repos e infinida alegria: e de aquest sera princep e senyor aquest rey pacifich: e lauors sera verificat lo parlar del mateix propheta que diu. Qui sedebant in regionem vmbre mortis lux orta est eis. E veritat hoint lo parlar de pietat stigue molt contenta e dix. O senyora pietat de vos se pot justament dir. Magna est fides tua. car yo crech que vos bastau tant que fareu enclinar la clemencia diuina a prestament complir la prophecia per vos allegada: e molt ben entesa: eus do paraula que en lo punt que aço sera fet aquestes senyores seran contentes e molt concordes e noy calra pus disputar. Respos pietat e dix: o senyora veritat vos no dubteu que tot sera complit. car ja sabeu que diu Salamo en lo ecclesiastich. Dia tempus habent: tempus flendi (en ele, l) et tempus ridendi: tempus occidendi et tempus sanandi: tempus dilectionis et tempus odij: tempus belli et tempus pacis. Volent dir que cascuna cosa ha son temps Temps de plor e temps de riure. ja sabeu vos senyora quant ha que dura lo plor e dolor en tota la generacio humana: donchs no es molta raho que vinga lo temps de goig e alegria. E puix lo temps de mort ha regnat fins ara creure podeu que lo temps de salut es molt prop: lo temps de inimicicia e de cruel guerra ha cinch milia anys que dura: ara la bonea diuina per sa sola clemencia portara lo temps de vera amicicia e pau. E en aço yo no pose nengun dupte: ans vos dich que stich tant inflamada en lo sols pensar de aquestes misericordies diuines que puch dir ab lo psalmista. Concaluit cor meum intra me et in meditatione mea exardescet ignis. Car yo he lest en lo mateix propheta Dauid que diu parlant de la miserable captiuitat del home confortant lo que hagues gran sperança que lo senyor lo deliuraria de aquella dient axi Et saluauit eos propter nomen suum: vt notam faceret potentiam suam: et eduxit populum suum in exultatione et electos suos in letia. Perqueus deman de merce senyora dexem la disputa e retornen a la font de la clemencia diuina: car aquell sola basta a contentar e fartar los apetits nostres que tostemps he hoit dir Qui recedit a fonte sitit: qui recedit a thesauro eget: qui recedit a sapientia hebetatur: qui recedit a virtute disoluitur. Co es que qui se aparta de la font pereix de set: qui desestima lo tresor de necessitat te a empobrir: quis lunya de sauiesa torna ignorant: qui se aparta (a+p en una rayeta cap a la dreta+ta) d´vtut (v en un 7 menut damún+tut: virtut) defall (d´fall) en tot be. E respos veritat dient. Pietat senyora so molt contenta del que dieu que recorrega a la clemencia diuina: car tant desije la concordia de aquestes senyores com vos matexa.