Mostrando las entradas para la consulta fiebre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fiebre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 2 de marzo de 2024

Feble, Fible, Freble - Feculent

Feble, Fible, Freble, adj., lat. flebilem, faible, fragile. 

Ad home feble et a malaude. 

Mas sy el era malaudes o fibles. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 22.

(chap. A home débil, frágil, y a dolén. Pero si ell estabe dolén o débil.)

A homme faible et à malade.

Mais s'il était malade ou faible.

Cel non es bos que a frebla scala s te. Poëme sur Boèce.

Celui-là n'est pas bon qui se tient à faible échelle. 

El temps de la febla moneda.

Tit. de 1316. DOAT, t. LI, fol. 452. 

Au temps de la monnaie faible.

Fig. Nos em totz paures de poder, et tan fibles en tota virtutz.

V. et Vert., fol. 45.

Nous sommes tous pauvres de pouvoir, et si faibles en toute vertu. 

ANC. CAT. ESP. (débil) Feble.

Carrégalo, estirá la garra; Feble, Fible, Freble

2. Feblamen, adv., faiblement.

Albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Arbre jeune et grêle qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ESP. Feblemente. (débilmente)

3. Feblit, adj., affaibli.

Senhors, ara vos membre cum nos teno feblitz. Guillaume de Tudela.

(chap. Siñós, ara tos recordo com mos tenen debilitats, fluixos.)

Seigneur, maintenant qu'il vous souvienne comme ils nous tiennent affaiblis.

4. Febleza, s. f., faiblesse. 

Per la febleza de la servela. Liv. de Sydrac, fol. 78.

(chap. Per la debilidat, fluixera, fragilidat del servell; com lo de Manel Riu Fillat y datres catalanistes.)

Manel Riu Fillat, fluixera de servell, grillat, aragonés catalanista

Par la faiblesse de la cervelle.

ANC. CAT. Feblea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana, como pobrea y otras. En esta web, Monchosoft, no tengo ningún texto donde aparezca.)

5. Febletat, s. f., faiblesse, fragilité. 

Per la febletat del estomac.

Aisso lor ave de febletat de cor. Liv. de Sydrac, fol. 80 et 74.

Par la faiblesse de l'estomac.

Cela leur advient de faiblesse de courage.

ANC. FR. Par defaute de Roiz, è par sa fiebleté.

Roman de Rou, v. 1821. 

ANC. ESP. Febledad. (MOD. debilidad)

6. Feblezir, v., faiblir, affaiblir, plier.

Meravil me cum puesc en pes tener,

Si m feblezis e m fai tremblar e fondre. 

Izarn Risols: Aylas tant suy. 

Jo m'étonne comment je puis tenir en pieds, tant m'affaiblit et me fait trembler et fondre. 

Part. pas. En greu pantais sui feblezitz, 

Per lieis cui beutatz volc formar. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Je suis affaibli en pénibles rêves, par celle que la beauté voulut former.

Mas lo trichament seria

Feblesitz.

B. Martin: Companho per. 

Mais la tromperie serait affaiblie. 

ANC. FR. E li dus alouent fébléiant.

Roman de Rou, v. 8629.

7. Afeblir, Aflebir, v., faiblir, affaiblir.

El comenset ad aflebir e esser agreviat de malautia.

Hist. abr. de la Bible, fol. 23. 

Il commença à faiblir et à être affecté de maladie.

La filha de la regina s' afebli, e mori de fam.

(chap. La filla de la reina se va debilitá, y se va morí de fam. Aixó u podéu lligí a la Prise de Jérusalem transcrita per Chabaneau.)

Abr. de l'Ancien et du N.-T., fol. 37.

La fille de la reine s'affaiblit, et mourut de faim.

Quan cuias esforsar, tu aflebis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 44. 

Quand tu penses renforcer, tu faiblis. 

Part. prés. Quan lo caps dol, van li membr' afeblen.

Pons Santeuil: Marritz. 

Quand la tête souffre, les membres vont faiblissant. 

ANC. FR. Tant jut e tant juna ke mult fu aflebiz... 

Mult sunt li bon e li hardi 

Amenuisé et afiébli.

Roman de Rou, v. 3134 et 6750.

ANC. CAT. Afeblir.

8. Afeblezir, v., affaiblir.

Lhi afeblezis la servela. Liv. de Sydrac, fol. 75. 

Lui affaiblit la cervelle. 

ESP. Afeblecer (MOD. debilitar).

9. Aflebriar, v., faiblir, affaiblir.

Per que s'anet mos cors aflebeian.

(chap. Per lo que mon cor se va aná debilitán, afluixán.)

Bertrand de Born: Fuilhetas vos mi.

C'est pourquoi mon coeur s'alla faiblissant.

Ce mot est remplacé dans quelques manuscrits par afreollan.

(chap. afollá, afollás, pedre li fruit, abortá.)

ANC. FR. Tant estoient *afebloié que il ne pooient mès souffrir les assaulz. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.

Car vieus est et afebloiez.

Roman de Dolopatos, v. 350. 

Ils afoibloierent et perdirent si du tout leur nom et leur force.

Joinville, p. 188.

10. Enfeblir, v., faiblir, plier. 

L' albres comens' a enfeblir. Liv. de Sydrac, fol. 73.

L'arbre commence à plier.

11. Enfeblezir, Enflebecir, v., faiblir, plier, affaiblir.

Enfeblezisc lo cor e 'l sen.

Giraud de Borneil: Plaing e. 

Affaiblit le coeur et le sens.

Part. pas. No s'es meravilha si 's totz enflebecis.

Roman de Fierabras, v. 1236. 

Ce n'est merveille s'il est tout affaibli.

- Infirmer, invalider.

Revocatz, enfeblezitz ni annulatz.

(chap. Revocats, invalidats y anulats.)

Tit. de 1431. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Révoqués, infirmés et annulés.

 

Febre, s. f., lat. febrem, fièvre.

El jagues XIIII ans de la febre cartana.

Guillaume de la Tour: Un sirventes. 

Il gésit quatorze ans de la fièvre quarte. 

Dieus m'a dada febre tersana dobla.

(chap. Deu m'ha donat (o dat) febre o fiebre tersana doble.) 

R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a. 

Dieu m'a donné fièvre tierce double.

Sinon febr' aguda vos destrenha 'ls costatz.

Albert de Sisteron: Dompna.

Sinon que fièvre aiguë vous serre les côtés. 

Val contra febres quartana et cothidiana. 

Eluc. de las propr., fol. 201. 

Vaut contre fièvres quarte et quotidienne.

CAT. Febra. ESP. Fiebre. PORT. Febre. IT. Febbre. (chap. fiebre, fiebres; febre, febres.)

2. Febros, adj., fiévreux.

Co hom febros e malaute. 

Estara febros.

V. et Vert., fol. 100 et 147. 

Comme homme fiévreux et malade. 

Sera fiévreux. 

Boc... totz temps es febros.

(chap. Lo choto (mascle de la cabra)... está tot lo tems febrós: mogut, cachondo – com Arturico Quintanilla y Fuentecica.)

Artur Quintana Font, febrós, cachondo, mogut

Eluc. de las propr., fol. 252.

Bouc... est toujours fiévreux.

ANC. FR. Homs devient à force amorox

Tot ensement comme fiévrox. 

Roman de Partonopex de Blois. Not. des Mss. t. IX, p. 72. 

CAT. Febros. PORT. Febroso. IT. Febbroso. (chap. Febrós, febrosos, febrosa, febroses.)

3. Febril, adj., lat. febrilis, fébrile. 

Per accio de calor febril. Eluc. de las propr., fol. 81.

Par action de chaleur fébrile.

ESP. PORT. Febril. IT. Febbrile.

4. Febricitar, v., lat. febricitare, être fébricitant, avoir la fièvre.

Fa febricitar.

Eluc. de las propr., fol. 90. 

Fait être fébricitant. 

Part. prés. So febricitans d'aguda febre. 

Subst. Donat a febricitans. Eluc. de las propr., fol. 85 et 200.

Sont fébricitants de fièvre aiguë. 

Donné à fébricitant. 

ESP. PORT. Febricitar. IT. Febricitare, febbricitare.

5. Afebrit, adj., fiévreux.

Plus que deguns malautes cant estay afebritz. V. de S. Honorat.

Plus que nul malade quand il est fiévreux.
(chap. Afebrit, afebrits, afebrida, afebrides.)

 

Febrier, s. m., lat. februarius, février.

Ges autres vergiers 

No fai fuilhar mars ni febriers.

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

Mars ni février ne fait point feuiller autres vergers.

CAT. Febrer. ESP. Febrero. PORT. Fevereiro. IT. Febbraio. (chap. Febré.)

 

Febus, s. m., lat. Phoebus, Phébus. 

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel.

Eluc. de las propr., fol. 116. 

L'appelaient Phébus, qui veut dire beau.

ESP. PORT. Febo.

Apelavo 'l Febus, que vol dire bel; Mario Sasot

 

Fec, Fetz, s. f., lat. faex, lie, sédiment, matière fécale.

Pois pogra leu issir fecs.

A. Daniel: Pus En Raimons. 

Puis pourrait facilement sortir matière fécale. 

Tartari es rauza o fetz de vi en l'estrem del tonel indurzida.

Melancolia es humor espessa et grossa, de la fetz del sanc engendrada... et engendra si el sanc, cum la fetz el vi.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 31. 

Tartre est sédiment ou lie de vin durcie au fond du tonneau.

(chap. Lo tartáric es solada, sedimén del vi endurit al fondo, sol, del carretell.)

Mélancolie est humeur épaisse et grosse, engendrée de la lie du sang... et s'engendre au sang, comme la lie au vin.

ANC. CAT. PLUR. Feces. ANC. ESP. (MOD. hez, heces) PORT. Fez. 

IT. Feccia. (chap. si parlem de merda: heces. Si parlem del vi, carretell, o del oli del tinet: solada, solades, lo que está al sol o anterra, com tamé poden sé olives, ameles, prunes, etc. Si parlem de la sequia: tarquí, fang negre del cul de la sequia, que se ha de aná traén de cuan en cuan.)

 

Feculent, adj., lat. feculentus, épais, féculent.

Si... sanc es mot feculent. Trad. d'Albucasis, fol. 55.

(chap. Si la sang es mol espessa, feculenta.)

Si... le sang est moult épais.

ESP. PORT. Feculento. (chap. feculén, feculens, feculenta, feculentes: espés, espessos, espessa, espesses; almidonat, almidonats, almidonada, almidonades; farinós, farinosos, farinosa, farinoses; que té fécula, com lo puré de pataca, pataques, farinetes, etc.)

miércoles, 19 de septiembre de 2018

Lo Decamerón en chapurriau

Proemio

Escomense la primera jornada del Decamerón, a la que, después de la explicassió donada per lo autó sobre la raó per la que va passá que se reunigueren les persones que se móstren enraonán entre elles, se enraóne, gobernán Pampínea sobre lo que mes agrade a cadaú. 

Cuan mes, mol grassioses dames, penso lo piadoses que sou per naturalesa, mes vech que la presén obra tindrá al vostre juissi un prinsipi penós y triste, com es lo dolorós recuerdo de aquella pestífera mortandat passada, universalmen funesta y digna de plos per tots aquells que la van viure o van sabé de ella. Pero no vull que per naixó tos arredro seguí lligín com si entre singlots y llágrimes haguéreu de passá la lectura. Este horrorós escomensamén tos sirá com als camináns una montaña áspra y empinada después de la que se trobe amagat un planet hermossíssim y deleitós com la Belenguera de Beseit, que es mes plassenté contra mes gran ha sigut la duresa de la pujada y después u sirá la baixada. Y aixina com lo final de la alegría sol sé lo doló, les miséries se acaben en la alegría que les seguix. An este curtet disgust (y dic curtet perque se explique en poques paraules) seguirá pronte la dolsó y lo plaé que tos hay prometut y que potsé no siríe esperat de tal escomensamén. Y en verdat si yo haguera pogut decorosamen portátos per un atra part en ves de per una senda tan regallada y empinada com esta, u hauría fet de bona gana; pero ya que la raó per la que van passá les coses que después se lligirán no se podíe manifestá sense este recuerdo, com espentat per la nessessidat me disposo a escríureu.
Dic, pos, que ya habíen los añs de la fructífera Encarnassió del Fill de Déu arribat al número de mil tresséns coranta y vuit (1348) cuan a la ilustre siudat de Florencia, nobilíssima entre totes les atres siudats de Italia, va arribá la mortífera peste que o per obra de los cóssos superiós o per les nostres acsións infames va sé enviada sobre los mortals per la justa ira de Déu per a la nostra correcsió. Habíe escomensat algúns añs abáns al paísos de Orién, privánlos de gran cantidat de habitáns, y, continuán sense descans de un puesto a un atre, se habíe anat escampán misserablemen per Ocsidén. Y no valén contra nella cap sabé ni providénsia humana (com la llimpiesa de la siudat de inmundíssies ordenada per los encarregats de alló y la prohibissió de entrá an ella a tots los doléns y los mols consells donáts per a conservá la higiene) ni valén tampoc les humildes súpliques dirigides a Déu per les persones devotes, no una vegada sino moltes, ordenades en prossesóns o de atres maneres, casi al prinsipi de la primavera del añ abáns dit va escomensá horriblemen y de assombrosa manera a mostrá los seus dolorosos efectes. Y no ere com a Orién, aon a qui li eixíe sang del nas li ere manifest signo de mort inevitable, sino que al seu escomensamén los eixíen als mascles y a les femelles tan a les íngles o entrecuix o daball de les axiles o sobaco, sertes unflós, que algunes creixíen hasta la mida de una poma, y atres se feen com un ou, que eren anomenades bubas per la gen. Y de les dites parts del cos, en poc tems va escomensá la pestífera buba a exténdres a consevol part, inmediatamen va escomensá la calidat de la enfermedat a cambiás en taques negres o pardotes que apareixíen a mols als brassos y per les cuixes y a consevol part del cos, a uns grans y rares y a datres minudes y abundáns. Y aixina com la buba habíe sigut y seguíe sén indissi mol sert de mort futura, lo mateix passabe en estes. Y per a curá tal enfermedat no pareixíe que valguere ni aprofitare cap consell de meche o virtut de medissina; aixina, o per la naturalesa del mal o la ignoránsia de los que medicaben (de los que habíe aumentat mol lo número tan de homes com de dones que may habíen tingut cap coneiximén de medissina) no sabiguéren cóm veníe y no sabíen lo remei. Eren mol pocs los que se curaben abáns del tersé día de la aparissió de les siñals abáns dites, y la mayoría sense cap fiebre ni síntoma, se moríen. Y esta pestilénsia va tindre mes gran forsa perque algúns de los que estaben doléns se abalansáben damún dels sanos en los que se comunicaben, com fa lo foc sobre les coses seques o engrassades cuan se li arrimen mol. Y mes allá va arribá lo mal: que no sol lo parlá y lo tratá en los doléns apegabe als sanos la enfermedat, sino que tamé lo tocá la roba o consevol atra cosa que haguere sigut tocada o empleada per aquells doléns. Y assombrós es escoltá lo que ting que di, que si per los ulls de mols y per los meus propis no haguere sigut vist, no me atrevería a créureu, y mol menos a escríureu per mol digna de fe que fore la persona a qui lay haguera sentit. Dic que de tanta virulénsia ere la calidat de la pestilénsia narrada que no sol passabe del home al home, sino que les coses que habíen sigut del home tamé se contamináben en la enfermedat. Los meus ulls van sé testigos un día de aixó: están les despulles de un pobre home mort de tal enfermedat aviáts a la vía pública, y entropessán en ells dos gorrinos, y com segóns la seua costum tot u furgaben, lo estiraben de les galtes primé en lo morro y después en les dens, un momén mes tart, después de unes contorsións y com si hagueren pres veneno, los dos van caure morts an terra damún de les maltratades despulles del home mort. De estes coses, y de bastantes mes paregudes an estes y encara de mes grosses, van náixe temós y superstissións als que quedaben vius, y casi tots se inclinaben a un reméi mol cruel com ere esquivá y fugí dels doléns y de les seues coses; y, fénu, cadaú creíe que conseguíe la salut per an ell mateix. Y ñabíen algúns que pensaben que viure moderadamen y guardás de tot lo innessessari podríe oferí gran ressisténsia a la enfermedat y, reunida la seua compañía, vivíen separats de tots los demés apartánse y tancánse an aquelles cases aon no ñaguere cap dolén y se puguere viure milló, minján en gran prudénsia minjás fins y mol bons vins y fugín de tot exés, sense dixás parlá per ningú ni sentí cap notíssia de fora, ni de morts ni de doléns, tocán instruméns y en los plaés que podíen tindre se entreteníen. Uns atres, de la opinió contraria, afirmaben que la medissina sertíssima per an este mal ere lo beure mol y lo gosá y aná cantán de passeo, divertínse, y satisfé la gana en tot alló que se puguere, y riure y burlás de tot lo roín que passare; y tal com u díen, u féen, anán de día y de nit ara an esta taberna ara a l’atra, bebén tan com sed tingueren y sense pará cap cuenta, y fen sol les coses que los donáben gust o plaé. Tot aixó u podíen fé fássilmen perque tot lo món habíe abandonat les seues coses y cases, per lo que moltes se habíen fet comunes y les feen aná los extrañs, ocupes, igual que les haguere empleat lo propi amo. Y en tot este comportamén de fieres, fugíen de los doléns. Y en tan gran aflicsió y miséria de la nostra siudat, estabe la reverenda autoridat de les leys, tan de les divines com de les humanes, tota caiguda y apocada per los seus ministres y ejecutós que, com los atres homes, estaben doléns o morts o se habíen quedat sense criats y no podíen fé cap ofissi; aixina li ere líssit a tot lo món fé lo que li donare la gana. Mols atres observaben una vía intermija: ni aforrán les viandes com los primés ni allargánse en lo beure y en los atres libertinajes tan com los segóns, segóns la gana, y sense tancás, eixín a rondá portán a les máns flos, herbes que féen bona auló com romé, timó, fonoll y espígol, o algunes espéssies, que se portaben al nas assobín contra lo aire impregnat de la pudina y corrompina de los cóssos morts y carregat y pudén per la enfermedat y les medissines. Algúns eren de sentiméns mes cruels (com si fore mes segú) dién que cap medissina ere milló ni tan bona contra la peste que fugí de ella; y no cuidánse de res mes que de ells mateixos, mols homes y dones van abandoná la propia siudat, les propies cases, les seues possesións y als seus paréns y totes les seues coses, y van buscá atres terres, com si la ira de Déu no haguere de seguíls per a castigá la maldat de los homes en aquella peste y sol haguere de oprimí an aquells que se trobaren dins de los muros de la seua siudat com avisán de que cap persona teníe que quedá allí viva. Y encara que de estos que opinaben de diferentes maneres no van morí tots, no per naixó tots se salvaben. Sen ficaben doléns mols a tot arreu, y habén donat ells mateixos ejemplo cuan estaben sanos als que sanos quedaben, ara se quedaben abandonats per tots. Y no diguém ya que un ressidén esquivare al atre y que casi cap veí cuidare del atre, y que los paréns poques vegades o may se visitaren, y en tal cas, de lluñ. En tan espán habíe entrat esta amargura al pit de los homes y de les dones, que un germá abandonabe al atre y lo tío al nebot y la germana al germá, y moltes vegades la dona al seu home, y lo que mes gros es y casi increíble, los pares y les mares als fills, com si no foren seus, evitaben visitáls y aténdrels. Per lo que als que se ficaben doléns, que eren una multitut incontable, tan homes com dones, cap atre auxilio los quedabe que o la caridat de los amics, de los que ne ñabíen pocs, o la avaríssia de los criats que per unflats salaris y abusius contrates servíen, encara que en tot alló no sen trobaren mols y los que se trobaben eren homes y dones de poc suc, y ademés gens acostumbrats a serví, que casi no valíen per a res mes que per a portá als doléns algunes coses que demanáren o miráls cuan se moríen; y servín en tal mal servissi, se perdíen ells moltes vegades en lo guañat. Y com los doléns eren abandonats per los veíns, los paréns y los amics, y ñabíe falta de criats se va seguí una costum may vista hasta entonses:
que a cap dona per bella o garbosa o noble que fore, si se ficabe dolenta, no li importabe tindre al seu servissi a un home, com fore, jove o no, ni mostráli sense cap vergoña totes les parts del seu cos com haguere fet a un atra dona, si u demanabe la nessessidat de la seua enfermedat. Aixina que aquelles que se van curá van tindre después menos honestidat.
Y ademés, va vindre de alló la mort de mols que si hagueren sigut ajudats se hauríen salvat. Faltaben servíssis que los doléns no podíen tindre y per la forsa de la peste ere tanta a la siudat la multitut de los que de día y de nit se moríen, que fée fredó sentíu di, y mes vóreu. Casi per nessessidat, coses contráries a les costums de los siudadáns van náixe entre los que quedaben vius. Ere costum, aixina com ara encara u veém, que les dones paréns y veínes se ajuntaren a la casa del mort, y allí, en aquelles que mes lo tocaben, ploraben; y per un atra part dabán de la casa del mort en los seus paréns se reuníen los seus veíns y mols atres siudadáns, y segóns la calidat del mort allí veníe lo clero, y lo difún, a muscles dels seus iguals, en un funeral de pompa de sera y cántics, a la iglesia triada per nell abáns de la mort ere portat. Estes coses, después de escomensá a aumentá la ferossidat de la peste, casi del tot o en gran part van pará, y unes atres noves van vindre al seu puesto. Per lo que no sol sense tindre moltes dones al voltán se moríe la gen sino que eren mols los que de esta vida passaben a l’atra sense testigos; y mol poquets ñabíe de aquells que ressibíen les piadoses ploreres y les amargues llágrimes dels seus paréns. Al revés, en ves de llágrimes van sé mes normals les risses y los chistes y lo festejá en compañía. Esta costum, les dones, la habíen adeprés mol be. Y ere mol raro vore cadávers que foren acompañats per mes de deu o dotse dels seus veíns a la iglesia; als que ya no portaben a muscles los honrats y amats siudadáns, sino una espéssie de enterradós eixits de la gen baixa que se féen cridá faquines y féen este servissi cobrán be, ficánse daball del ataúd y portánlo en pressuroses passes, no an aquella iglesia que s´haguere abáns de la mort disposat, sino a la que estabe mes prop lo portaben, detrás de cuatre o sis móssens, en poques llums, y a vegades sense cap. En la ajuda de los faquines, sense cansás en un ofissi massa llarg o solemne, a consevol sepultura desocupada, la que primé trobaben, de terra lo colgaben. De la gen baixa, y potsé de la mijana, lo espectácul encara estabe ple de mes miséria, perque éstos, o per la esperansa o la pobresa retinguts la mayoría a les seues cases, quedánse als seus barris, sen ficaen doléns per milenás cada día, y no sén ni servits ni ajudats per dingú, sense cap redensió se moríen tots. Y mols acababen a la vía pública, de día o de nit; y si se moríen a les seues cases, en la corrompina dels seus cóssos féen sentí als veíns que estaben morts; y entre éstos y los atres que per tot arreu se moríen, una aglomerassió. Ere sobre tot observada una costum per los veíns, moguts mes per la temó de que la corrupsió de los morts no los ofenguere que per l´amor que tingueren als finats. Ells, o sols o en ajuda de algúns portadós cuan ne podíen tíndre, traíen de les cases los cóssos de los morts y los ficaben dabán de les portes (aon, espessialmen pel matí, haguere pogut vore un sensenúmero de ells qui se haguere passejat per allí) y allí féen vindre los ataúds, y va ñabé mols als que per no ñabén los van ficá damún de consevol tauló. Tampoc va sé un sol ataúd lo que se va emportá juntes a dos o tres persones; ni va passá una vegada sol, sen hagueren pogut contá bastantes, que la dona y lo home, dos o tres germáns, o lo pare y lo fill, anigueren juns a la caixa. Y moltes vegades va passá que, anán dos móssens en una creu a per algú, se van ficá tres o cuatre ataúds, portats per portadós, detrás de ella; y aon los retós creíen tindre un mort per a sepultá, sen ajuntaben sis o vuit, o potsé mes. Tampoc eren éstos en llágrimes o llums o compañía honrats, la cosa habíe arribat a tan que igual se cuidabe de los homes que moríen com de les cabres; per lo que va apareixe manifestamen que alló que lo curs natural de les coses no habíe pogut en los seus minuts y raros mals mostrá als sabios que se debíe soportá en passiénsia, u fée la grandesa de los mals hasta en los simples, aprofitats y despreocupats. Per a la gran caterva de morts que a totes les iglesies, tots los díes y casi totes les hores, ere conduída, no ñabíe prou terra sagrada als fossás (y máxime volén doná a cadaú un puesto propi segóns la antiga costum), se féen per los sementeris de les iglesies, después de está tot ple, fósses grandíssimes a les que se ficaben per sentenás los que arribaben, y com se fiquen les mercansíes als barcos en capes apissonades, en poca terra se colgaben hasta que arribabe a ran de terra. Y per a no aná buscán per la siudat tots los detalls de les nostres passades miséries, dic que no tampoc sen va salvá lo campo dels voltáns. Dixán los burgos, que eren pareguts, per poblassió, a la siudat, per les aldees escampades per nell y los campos, los llauradós pobres y les seues famílies, sense meches ni ajuda de criats, per los carrés y per los collets y per les cases, de día o de nit, no com a homes sino com a bésties se moríen. Estos, dixades les costums com a les siudats, no se ocupaben de cap de les seues coses o faenes; y tots, com si esperaren a la mort, se esforsaben en tot lo seu talento no en ajudá als fruits de los animals y de la terra y de los seus passats traballs, sino en gastá tot los que teníen a má. Per lo que los bueys, los burros, les ovelles, les cabres, los gorrinos, los pollastres y hasta los mateixos gossos fiels al home, van sé expulsats de les cases y aventáts per los campos, aon les cullites estaben abandonades, sense sé ni arreplegades ni segades, y los animals campaben per aon los apetíe y se acampaben com podíen; y mols, com si foren rassionals, después de habé pasturat be durán lo día, per la nit sen entornaben fartets a les seues cases sense cap guía de pastó. ¿Qué mes pot dis, dixán lo campo y tornán a la siudat, tanta va sé la crueldat del sel, y potsé en part la de los homes, que entre la forsa de la pestífera enfermedat y per sé mols doléns mal servits o abandonats per la temó que teníen los sanos, a mes de sen mil criatures humanes, entre mars y juliol, se té per sert que dins de los muros de Florencia los va sé arrebatada la vida, que potsé abáns de la enfermedat no se hauríe estimat que ñaguere a dins tanta gen? ¡Oh qué grans palaus, cuántes cases tan majes, cuántes nobles morades plenes per dins de gen, de Siñós y de dames, se van quedá forres hasta de chiquets! ¡Oh cuáns memorables linajes, cuántes amplíssimes herénsies, cuántes famoses riqueses se van vore quedá sense hereu! ¡cuáns valerosos homes, cuántes hermoses dones, cuáns joves ben pitos als que Galeno, Hipócrates o Esculapio hagueren jusgat saníssims, van amorsá en los seus paréns, compañs y amics, y arribat lo tardet van sopá en los seus antepassats a l´atre món!
A mí mateix no m´agrade aná revolcánme entre tantes miséries; per lo que, dixán les que puc evitá, dic que, están la nostra siudat de habitáns casi forra, va passá, aixina com yo u vach sentí a una persona digna de fe, que a la venerable iglesia de Santa María la Nova, un dimats de matí, no ñabén casi cap atra persona, sentits los divinos ofissis en hábits de dol, com demanáben éixos tems, se van trobá sat dones joves, unides o per amistat o per vessindat o per sé familia, de les que cap habíe passat los vin añs ni ne teníen menos de devuit, discretes totes y de sang noble y hermoses de figura, adornades en robes, y honestes. Los seus noms diría yo com cal si una justa raó no me impediguere féu, no vull que per les coses contades de elles que vénen ara, y per lo escoltat, cap pugue avergoñís mes abán, están avui una mica mes restringides les leys del plaé que allacuanta, per les raóns abáns dites. Ni tampoc vull doná materia als envejosos (disposats a deshonrá tota vida loable), de disminuí de cap manera la honestidat de les valeroses dones en converses desconsiderades. Pero, sin embargo, per a que alló que cada una va di se pugue compéndre sense confusió, en noms conveniéns a la calidat de cada una, les nombraré: La primera, y la de mes edat, se dirá Pampínea, la segona Fiameta, Filomena la tersera, la cuarta Emilia, Laureta la quinta, la sexta Neifile, y la radera, la séptima, Elisa.

Estes mosses se van ajuntá a una de les parts de la iglesia com preparades a sentás en corro, y después de mols suspiros, dixán de resá padrenuestros, van escomensá a cavilá sobre la condissió de los tems moltes y variadas coses; y después de un rato, callán les demés, aixina va escomensá a parlá Pampínea:

- Vatres podéu, volgudes Siñores, tan com yo habé sentit moltes vegades que a dingú ofén qui honestamen fa ús del seu dret. Natural dret es de tots los que náixen ajudá a conservá y deféndre la seua propia vida tan com poden, y consedíume aixó, ya que alguna vegada ya ha passat que, per conservála, se hayguen matat homes sense cap culpa. Y si aixó consedixen les leys, que regulen lo bon viure de tots los mortals, honesto es que, sense oféndre a dingú, natros y consevol atre, faiguém aná los micháns que pugám per a la conservassió de la nostra vida. Sempre que me fico a considerá les nostres acsións de este matí y les ya passades y penso cuáns y quins són los nostres pensaméns, compreng, y vatres igual u podéu compéndre, que cada una de natros tingue temó per nella mateixa; y no me maravillo per naixó, me admiro de que passánmos a totes lo tindre sentimén de dona, no agarrém alguna compensasió de alló que en raó temém. Estém vivín aquí, al meu paréixe, com si vullguérem y tinguérem que sé testigues de cuans cóssos morts se porten a la sepultura, o escoltá si los flares de aquí dins (lo número de ells ya casi ha arribat a cero) cánten los seus ofissis a les hores que toque, o mostrá a consevol que aparégue, per los nostres hábits, la calidat y la cantidat de les nostres miséries. Y, si eixím de aquí, o veém cóssos morts o doléns portats per los carrés, o veém aquells a qui per los seus crímens o maleses la autoridat de les públiques leys ha condenat al exili, burlánse de elles perque van sentí que los seus ejecutós estaben morts o doléns, y en violénsia y fogosidat recórren la siudat, o als merdes y brossa de la nostra siudat sentí que los diuen faquines, y sentí cansonetes deshonestes que mos insulten. Y no sentím mes que «estos están morts», y «tals atres están morínse»; y si ñaguere qui puguere féu, per tot arreu sentiríem doloroses ploreres. Y si a les nostres cases torném, no sé si a vatres com a mí tos passe: yo, de familia numerosa, no vach trobá datra persona an ella mes que a la meua criada, me esglayo y séntigo que me se esturrufen los pels, y me pareix, aon sigue que vach o me quedo, vore la sombra de los que han mort, y no en les cares que solíen tindre, sino en un aspecte horrible, monstruós, no sé aón adquirit, y me espanto. Tan aquí com fora de aquí, y a casa, me trobo mal, y mes ara que me pareix que no ña cap persona que encara tingue pols al señ y puesto aon aná, com tením natros, dingú que se haygue quedat aquí mes que natres. Y hay sentit y vist moltes vegades que si algúns ne queden, aquells, sense fé cap distinsió entre les coses honestes y les que no u són, sol en que les ganes lay demánon, y sols o acompañats, de día o de nit, fan lo que milló sels oferix; y no sol les persones libres sino tamé les tancades als monasteris o convéns, convensudes de que los convé alló, trencades les leys de la obediénsia, se donen a delíssies carnáls, de esta manera pénsen salvás, y se han fet lujurioses, cachondes y depravades. Y si aixina es, com se veu, ¿qué fem aquí natros?, ¿qué esperám?, ¿qué ensomiám? ¿Per qué tením mes perea y som mes lentes per a la nostra salvassió que tots los demés siudadáns? ¿mos reputém de menos valor que tots los demés?, ¿o creém que la nostra vida está lligada en cadenes mes fortes al nostre cos que les de los atres? Estém equivocades, mos engañám, qué tontes som si u creém aixina. Tan com vullguém recordá cuáns y quins han sigut los joves y les dones vensuts y vensudes per esta cruel pestilénsia, tindrém una demostrassió claríssima. Y per naixó, no sé si tos pareixerá a vatres lo que a mí me pareix: yo penso que, aixina com mols u han fet abáns que natros y fan, ixquém de esta terra y anigám a les nostres viles del campo (totes ne tením) y allí tingám festa, alegría y plaé sense traspassá lo límit de lo raonable. Allí se sénten cantá los muixonets, se veuen verdejá los collets y los plans, y les finques plenes de blat, sivada y avena fan oles com lo mar y ñan moltes classes de ábres, y lo sel es mes cla y blau y ubert. Lo sel, per mol enfadat que estigue, no mos negue les seues belleses eternes, que mol mes majes són que los muros de la nostra siudat. Y es allí, ademés, lo aire mes fresquet y puro, y de les coses que són nessessáries a la vida ña allí mes abundánsia, y ñan menos de les que estorben: perque allí, encara que tamé se móriguen los llauradós com aquí los siudadáns, ofén menos, perque ñan menos cases y habitáns que a la siudat. Y aquí, per un atra part, si u vech be, no abandoném a dingú, abáns podém en verdat di que ham sigut abandonades: perque los nostres, o morínse o fugín de la mort, com si no siguérem seues mos han dixat en tanta pena. Cap reproche pot fes a seguí este consell, mentres que lo doló y lo disgust, y potsé la mort, podríen víndremos si no lo seguim. Y per naixó, si tos pareix, en les nostres criades y fénmos seguí de les coses oportunes, avui an este puesto y demá an aquell, la alegría y la festa que an estos tems se pugue crec que estará be que les disfrutém; y que mos estiguém allí hasta que veigam (si primé la mort no mos alcanse) quin final reserve lo sel an estes coses. Y enrecordéuton que no es res roín anámon honestamen cuan gran part de los atres deshonestamen se queden.
Habén escoltat a Pampínea les atres dones, no sol van alabá lo seu raonamén y consell sino que, en dessich de seguíl, habíen ya entre elles escomensat a considerá lo modo de féu, com si al eixecás de aon estaben assentades inmediatamen hagueren de ficás en camí. Pero Filomena, que ere discretíssima, va di:
- Siñores, per mol ben dit que haigue estat lo raonamén de Pampínea, no ham de córre a féu aixina com pareix que voléu. Tos recordo que som totes dones y no ña cap tan chiqueta com per a no sabé cóm se gobernen les dones juntes sense la providénsia de cap home. Som caprichoses, abalotadores y abalotades, desconfiades, temoriques y apocades, coses per les que mol dudo que, si no agarrém un atra guía mes que la nostra, se desfará esta compañía mol pronte y en menos honor per a natros del que siríe menesté: y per naixó bo es péndre providénsies abáns de escomensá.
Va di entonses Elisa:
- En verdat los homes són lo cap de la dona y sense la seua direcsió poques vegades arribe alguna de les nostres obres a un fin loable: pero ¿cóm podém trobá estos homes? Totes sabém que de los nostres están la mayoría morts, y los atres que viuen s´han quedat un aquí y un atre allá, sense que sapigám aón, fugín de alló de lo que natros tamé volém fugí, y lo admití a extrañs no siríe convenién; per lo que, si volém córre detrás de la salut, mos convé trobá lo modo de organisámos de tal manera que allí aon volém trobá gust y repós no trobém disgust y escándol. Mentres les dones estaben en estos raonaméns, entren a la iglesia tres joves, que no u eren tan per a que no tinguere lo menos vintising añs lo mes jove: ni la calidat y perversidat de los tems, ni la pérdua de amics y de paréns, ni la temó habíe pogut extinguí l´amor en ells, ni siquiera arrefredál. A un li díen PánfiloFilostrato lo segón y lo radé Dioneo, tots amables y cortesos; y estaen buscán a les seues dames, que estaben entre les sat nomenades, y les atres eren paréns de algún de ells. Pero primé van arribá ells als ulls de éstes que éstes van sé vistes per nells; per lo que Pampínea, entonses, sonrién va escomensá:

- La fortuna mos es favorable y mos ha ficat dabán an estos joves valerosos que mos farán en gust de guíes y criats.
Neifile, entonses, que se habíe ficat tota roija de vergoña perque ere una de les amades per los joves, va di:
- Pampínea, per Déu, mira lo que dius. Reconeixco que només coses bones poden dis de consevol de ells, y crec que poden oferí bona y honesta compañía no sol a natros sino a datres mol mes hermoses y estimades del que natros som; pero com es cosa manifesta que están enamorats de algunes de les que aquí están, ting temó de que mos seguixquen difamassións y reproches, sense tindre cap culpa ni natros ni ells, si mols emportém en natros.
Va di entonses Filomena:
- Ixo rai; allá aon yo honestamen viga y no me rossego la consiénsia, que parlo qui vullgue en contra: Déu y la verdat agarrarán per mí les armes. Pos, si estigueren disposats a vindre podríem di en verdat, com Pampínea va di, que la fortuna mos es favorable.

Les demés, sentín an estes parlá aixina, de acuerdo van di totes que foren cridats y sels diguere la seua intensió; y los rogaren que vullgueren tíndreles per compañía al viache. Per lo que, sense mes paraules, ficánse de peu Pampínea, que per consanguinidat ere parenta de un de ells, se va atansá cap an ells, que estaben parats com estaquirots miránles y, saludánlos en alegre gesto, los va fé manifesta la seua intensió y los va rogá en nom de totes que en puro y fraternal ánimo vullgueren tíndreles com a compañía. Los joves van creure primé que los fee la burla, pero después van vore que la dama parlabe en serio y van declará alegremen que estaben preparats, y sense mes tardansa, van doná órdens del que s´habíe de fé per a prepará la partida. Y ordenadamen fen prepará totes les coses oportunes y enviades aon ells volíen aná, en son demá de matí, aixó es, en dimecres, al clarejá lo día, les dones en algunes de les seues criades y los tres joves en tres dels seus criats, eixín de la siudat, se van ficá en camí, y no mes de dos milles se habíen alluñat de ella cuan van arribá al puesto primé dessidit. Estabe tal puesto a lo alt de una montañeta, per tot arreu una mica separat dels camíns, ñabíen diferéns arbustos, abrets, ábres y plantes, tots y totes verts y verdes, frondosos y frondoses y agradables de mirá; a la punta del puch ñabíe una masada en un gran y hermós pati al mich, y en galeríes y en sales y en alcobes totes elles bellíssimes y adornades en alegres pintures dignes de sé mirades, en pradets al voltán y en jardíns maravillosos y en pous de aigua fresquíssima y en bodegues plenes de pressiats vins: coses mes apropiades per als bons bebedós que per a les sobries pero no abstémies y honrades dones. La masada, ben agranada y en les alcobes y los llits fets, y plena de cuantes flos se podíen trobá a la estassió, y alfombrada en rames de jungs escampadetes, va ressibí la compañía que arribabe. Y al reunís per primera vegada, va di Dioneo, que mes que cap atre jove ere agradable y ple de ingenio:

- Siñores, la vostra discressió mes que la nostra previssió mos ha guiát aquí; yo no sé qué es lo que intentéu fé als vostres pensaméns: los meus los hay dixát yo a dins de les portes de la siudat cuan en vatres hay eixit de ella, y per naixó o vatres tos disposéu a entretíndretos y a riure y a cantá en mí (tan, dic, com convé a la vostra dignidat) o me donéu llissensia per a que a per los meus pensamens men entorna y me queda an aquella siudat desolada.
A lo que Pampínea, com si s´haguere desfet de tots los seus pensamens, va contestá alegre:
- Dioneo, mol be parles: ham de viure en alegría, pos les tristeses mos han fet fugí. Pero com les coses que no tenen orden no poden durá mol tems, yo que vach sé la inissiadora de los contactes per los que se ha format esta bona compañía, pensán en la continuassió de la nostra alegría, estimo que es de nessessidat triá entre natros an algún com a prinsipal a qui honrém y faigám cas com a superió, pero que tots los seus pensaméns se dirigíxquen a fémos viure alegremen. Y per a que tots próbon lo pes de les preocupassións jun en lo plaé de la autoridat, dic que a cadaú per un día se li dono lo pes y en ell lo honor, y quí sirá lo primé de natros se faigue per elecsió de tots. Los que continuarán, al arrimás la nit, sirán aquell o aquella que vullgue lo Siñó o Siñora del día, y los Siñós, segóns lo seu arbitri, durán lo día del seu señorío, ordenarán lo modo en que ham de viure. 

Estes paraules van agradá y a una veu la van triá com a Reina del primé día, y Filomena, corrén mol depressa cap a un lloré, perque moltes vegades habíe sentit parlá de cuán honor donáe a qui ere en lloré coronat, agarrán algunes rames, va fé una guirnalda o corona ben arreglada y lay va ficá damún de la coroneta. Va sé alló, mentres va durá aquella compañía, manifest signo a tots los demés del Real Señorío y privilegio. Pampínea, feta Reina, va maná que tots callaren, y habén fet ya cridá allí als criats de los tres joves y a les seues criades; y callán tots, va di:

- Per a doná lo primé ejemplo a tots vatros, per a que la nostra compañía en orden y en plaé y sense cap deshonor vixque y duro tan com pugám, nombro primé a Pármeno, criat de Dioneo, lo meu senescal, y an ell encomano lo cuidado y la solissitut per a tota la nostra familia y lo que perteneix al servissi de la sala. Sirisco, criat de Pánfilo, vull que sigue administradó y tessorero y que seguixque les órdens de Pármeno. Tíndaro, al servissi de Filostrato y de los atres dos, que se ocupo de les seues alcobes cuan los atres, ocupats en los seus ofissis, no puguen ocupás. Misia, la meua criada, y Licisca, de Filomena, estarán seguit a la cuina y prepararán les viandes que digue Pármeno. Quimera, de Laureta, y Estratilia, de Fiameta, volém que estiguen pendentes del gobern de les alcobes de les dames y de la llimpiesa de los puestos aon estiguém. Y a tots en general, volém y los ordenám que se guardon, aon sigue que vaiguen, de consevol puesto del que tornon, consevol cosa que séntiguen o veiguen, y de portá de fora cap notíssia que no sigue alegre. -

Y donades estes órdens, eixecánse de peu, va di:
Aquí ñan jardíns, aquí ñan prats, aquí ñan atres puestos mol bons, per los que vaigue cadaú al seu gust a esparsís; y al sentí lo toque de tersia, tots estiguen aquí per a minjá a la fresca.
Despedida, pos, per la ressién Reina, la alegre compañía, los joves y les belles dones, parlán de coses agradables, en pas lento, sen van aná per un jardí fénse hermoses guirnaldes de flos y fulles y cantán amorosamen. Y después de habé passat aixina lo rato que los habíe sigut consedit per la Reina, tornán a la masada, van vore que Pármeno habíe escomensat lo seu ofissi, per lo que, al entrá a una sala de la planta baixa, allí van vore les taules parades en mantels blanquíssims y en tasses que pareixíen de plata, y totes les coses cubertes de flos y de rames de ginesta; per lo que, rentánse tot les máns, com li va apetí a la Reina, segóns lo juissi de Pármeno, tots van aná a assentás. Les viandes delicadamen fetes van arribá y van sé escansiats vins finíssims, y en silénsio los tres criats van serví les taules. Alegrats tots per estes coses, que eren hermoses y ordenades, en plassenté ingenio y en festa van minjá; y eixecades les taules, com totes les dames sabíen ballá los danzes de carola, y tamé los joves, y part de ells tocá y cantá mol be, va maná la Reina que vinguéren los instruméns: y per orden seua, Dioneo va agarrá un laúd y Fiameta una viola, y van escomensá a tocá una dansa suave. Per lo que la Reina, en les atres dames, agarránse de la má en corro en los joves, com si fore una sardana o un ball sardo, en pas lento, enviáts a minjá los criats o sirviéns, van escomensá una carola: y cuan la van acabá, van cantá cansóns amables y alegres. Y aixina van passá tan tems com a la Reina li va pareixe, antes de maná que sen teníen que aná a dormí; donán a tots llisénsia, los tres joves a les seus alcobes, separades de les de les mosses, sen van aná. En los llits ben fets y tot ple de flos com la sala se van trobá. Igualmén les seues les dames, per lo que, despullánse, se van gitá a dormí.
No fée mol que habíe sonat nona cuan la Reina, eixecánse, va fé eixecás a tots los demés, afirmán que ere roín dormí massa de día. Van amorsá be y van passá lo rato, y después sen van aná a un prat aon la herba ere verda y alta y lo sol no podíe entrá ni per cap regata; y allí, aon se sentíe un suave airet, tots se van assentá en corro sobre la verda herba tal com la Reina va volé. Y ella los va di:
- Com veéu, lo sol está alt y la caló ya aprete, y res se sen mes que les chicharres als olivés o les oliveres, per lo que aná ara a consevol puesto siríe sense duda tontería. Aquí estem be y fresquets, y ñan, com veéu, tableros y pésses de ajedrez, y cadaú pot, segóns lo que al seu ánimo li dono mes plaé, chalá. Pero si tos vinguere en gana, podríem contámos cuentos y aixina passaríem esta calenta part del día. Cuan haigáu acabat tots de contá una história cadaú, lo sol ya haurá baixat y haurá menguat la caló, y podríem aná a entretíndemos aon mes gust mos dono; y per naixó, si aixó que hay dit tos agrade (ya que estic disposada a seguí lo vostre gust), fému; y si no tos apetiguere, que faigue cadaú lo que mes li agrado hasta la hora de véspres. Les dones y tots los homes van alabá lo novelá.

- Entonses - va di la Reina - , si tos apetix, an esta primera jornada vull que cadaú parlo del que mes li chauche.
Y girada cap a Pánfilo, que estabe assentat a la seua dreta, amablemen li va di que en una de les seues históries escomensare; y Pánfilo, sentit lo mandato, rápidamen, y sén escoltat per tots, va escomensá aixina:

primera-jornada-novela-primera


Lo Decamerón en chapurriau

miércoles, 4 de marzo de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA TERSERA. Agnolella

JORNADA QUINTA. NOVELA TERSERA.
 
Pietro Boccamazza se escape en Agnolella; se trobe en uns lladres, la jove fuch per un bosque y es portada a un castell, Pietro es apresat y se escape de mans dels lladres, y después de alguns acsidens arribe al castell aon estabe Agnolella, se case en ella y tornen a Roma.

JORNADA QUINTA. NOVELA TERSERA. Pietro Boccamazza se escape en Agnolella



No va ñabé dingú que no alabare la história de Emilia. La reina se va girá cap a Elisa y li va maná que continuare; y ella, dessichosa de obeí, va escomensá:
A mí me se fique dabán, encantadores siñores, una roína nit que van passá dos jovenets poc prudens; pero com se van seguí mols díes felisos, com pegue en lo nostre argumén, to la contaré.
A Roma, que avui es la coa pero abáns va sé lo cap del món, va ñabé un jove de nom Pietro Boccamazza, de familia mol honrada entre les romanes, que se va enamorá de una majíssima y atractiva jove de nom Agnolella, filla de un que se díe Gigliuozzo Saullo, home plebeyo pero mol volgut dels romanos. Y volénla, tan va fé, que la jove va escomensá a vóldrel no menos que ell la volíe. Pietro, espentat per la fiebre del amor, y pareixénli que no habíe de patí mes la dura pena que lo dessich de ella li donabe, la va demaná per dona; aixó, al sabéu sons paréns, van aná aon ell vivíe y li van reprochá mol lo que volíe fé; y per un atra part li van fé di a Gigliuozzo Saullo que de cap manera faiguere cas a les paraules de Pietro perque, si u fée, may mes lo tindríen com amic.
Pietro, veénse lo camí tancat, volíe morís de doló, y si Gigliuozzo u haguere consentit, contra lo gust de tots los paréns que teníe haguere pres per dona a la seua filla; pero com no va sé aixina, se li va ficá al cap que, si a la jove li apetíe, faríe que alló se portare abán, y en cuan va sabé que ella estáe de acuerdo en ell, van probá de fugí de Roma. Y planejat alló, Pietro, un matí, eixecánse mol pronte, jun en ella van montá a un caball y se van atansá cap a Anagni, aon Pietro teníe algúns amics en los que confiabe mol; y cabalgán aixina, no tenín tems de fé les bodes perque se temíen que los perseguiríen, parlán sobre lo seu amor, alguna vegada la un besabe al atre. Va passá que, no coneixén Pietro mol be lo camí, cuan estáen a unes vuit milles de Roma, debén torse a la dreta, van girá cap a un camí a la zurda; y apenes habíen cabalgat dos milles cuan se van vore prop de un castell desde aon los habíen vist y habíen eixit prop de dotse homens de armes; y cuan ya estáen bastán prop, la jove los va vore, y quirdán va di:
- ¡Pietro, salvémos, que mos assalten!
Y com va pugué, cap a un bosque grandíssim va girá lo caball, y apretánli les espoles, van aná al galop per aquella espesura. Pietro, que anáe mirán mes la cara de ella que al camí, no sen habíe acatat, com ella, de lo prop que estáen los homens darmes, y va sé alcansat, aturat y obligat a baixá del caball; y preguntánli quí ere, van escomensá a charrá entre ells y a di:
- Éste es dels amics dels nostres enemics; ¿qué ham de fé mes que tráureli estes robes y péndreli este caball y, per a desagradá als Orsini, penjál de una de estes carrasques? Y están tots de acuerdo en esta dessisió, li habíen manat a Pietro que se despullare; y están ell despullánse, ya adivinán tot lo seu mal, va passá que una cuadrilla de uns vintissing homens de armes que estaben esperánlos sels van tirá damún cridán:
- ¡Moriréu, hau de morí!
Ells, sorprenguts per alló, van dixá a Pietro y se van ficá a defensás, pero veén que eren mols menos que los assaltans, van colá, y éstos los van acassá. Veén aixó Pietro, se va di esta es la meua, y rápidamen va arreplegá les seues coses, va saltá al caball y va arreá fugín tan a escape com va pugué per lo camí per aon habíe vist que la jove habíe escapat.
Pero no s´hi vee per aquella espesura, ni trobáe camí ni senda, ni atináe potades de caball. Cuan li va pareixe que se trobáe fora de les mans de aquells que lo habíen apresat y tamé de los atres que habíen atacat als seus assaltadós, com no trobabe a la seua jove, mes triste que cap home, va escomensá a plorá y a cridála per aquí y per allá; pero dingú li contestáe, y ell no se atrevíe a torná cap atrás, y va aná caminán cap abán sense sabé aón pararíe. Per un atra part, teníe temó de les fieres que solen habitá als bosques y de lo que li podíen fé a la seua jove, y se la imagináe estrangulada o escañada per un onso, o degollada per un llop.
Va aná, pos, este desventurat Pietro tot lo día per aquell bosque cridán y donán veus, a vegades anán cap atrás cuan creíe que avansáe; y ya entre lo quirdá y lo plorá y per la temó y per lo llarg dijú, estabe tan rendit, baldat, que no podíe mes. Y veén arribá la nit, no sabén qué fé, va trobá una grandíssima carrasca, va baixá del caball, lo va lligá an ella, y después, per a no sé devorat per les fieres per la nit, va pujá an ella, y poc después va eixí la lluna y se véen tots los estels. Com no se atrevíe a dormí per a no caure, encara que haguere tingut la ocasió, lo doló y los pensamens que teníe de la jove no li hagueren dixat; per lo que, suspirán y plorán y maleín la seua desventura, velabe. La jove, fuchín com díem abáns, no sabén aón aná mes que aon lo seu caball volíe, se va adentrá tan al bosque que no podíe vore lo puesto per aon habíe entrat; per lo que va fé com Pietro, tot lo día (ara esperán y ara caminán), y plorán y bramán, y dolénse de la seua desgrássia, va aná voltán per aquella selva. Al final, veén que Pietro no veníe, sén ya fosc, va seguí una sendeta, y después de mes de dos milles, desde lluñ se va vore dabán de una caseta. Allí va trobá un bon home agüelet en la seua dona agüeleta, que, cuan la van vore sola, van di:
- Filla, ¿qué fas tú sola an estes hores per este puesto? La jove, plorán, va contestá que habíe perdut la seua compañía al bosque y va preguntá a quina distansia estabe Anagni.
Lo bon home va contestá:
- Filla meua, este no es camí per a aná cap a Anagni, ñan mes de dotse milles desde aquí.
Va di entonses la jove: - ¿Y aón ñan habitassions aon puguera albergám?
Lo bon home li va contestá:
- Habitassions no ñan a cap puesto aon pugueres arribá abáns de la matinada.
Va di entonses la jove:
- ¿Los aniríe be, ya que a datre puesto no puc aná, tíndrem aquí per l´amor de Deu esta nit?
Lo bon home va contestá:
- Joveneta, que te quedos en natros esta nit mos va be, pero sin embargo volém recordát que per estes comarques de día y de nit van moltes males brigades de amics y enemics que moltes vegades mos fan maleses y gran disgust; y si per desgrássia están tú aquí ne vinguere alguna, y veénte hermosa y jove com eres te molestaren y deshonraren, natros no podríem ajudát, volém díteu per a que después, si aixó passare, no pugues queixát de natros.
La jove, veén que la hora estáe abansada, encara que les paraules la assustaren, va di:
- Si Deu vol, mos guardará a vostés y a mí, y si algo roín me passare, preferixco sé desgarrada per los homens que despedassada al bosque per les fieres. Y dit aixó, baixán del seu caball, va entrá a la casa dels agüelets, y allí en ells va sopá de lo poquet que teníen, y después se va gitá damún de una márfega; y en tota la nit no va pará de suspirá ni de plorá la seua desventura y la de Pietro, de qui no sabíe qué se podíe esperá.
Cuan va sé casi de día, va sentí un gran soroll de passes de gen; se va alsá y sen va aná a un gran pati que ñabíe detrás de la caseta, y veén allí molta palla, se va amagá entre los feixos, per si aquella gen veníe cap allí, no la trobare tan pronte. Y apenes acababe de amagás del tot cuan aquells, que eren una gran brigada de maleáns, van arribá a la porta de la caseta; y fen obrí y entrán a dins, com habíen trobat lo caball de la jove encara en la cadira ficada, van preguntá quí ñabíe allí.
Lo bon home, no veén a la jove, va contestá:
- No ña dingú mes que natros, pero este caball, que se li ha escapat an algú, va arribá ahí per la tarde y lo vam embutí a casa per a que los llops no sel minjaren.
- Pos - va di lo comandán de la compañía - bo sirá per a natros, ya que no té amo.

Se van escampá tots los rufians per la caseta, uns cap al pati, y van dixá an terra les llanses y los escuts de fusta. Va passá que un de ells, no sabén qué fé, va aviá la llansa cap al mun de palla, y va está a pun de matá a la jove amagada. La llansa la va tocá a la vora de la mamella esquerra, lo ferro li va esgarrá lo vestit y va está a pun de bramá de temó, pero enrecordánsen de aón estabe, se va quedá callada y coteta. La brigada habíe anat agarrán los cabridets y la carn, van minjá y beure, sen van aná a lo seu y se van emportá lo caball de la jove. Y cuan estáen ya bastán lluñ, lo bon home li va preguntá a la dona:
- ¿Qué ha sigut de la jove que ahí de nit va arribá aquí, que no la hay vist desde que mos ham eixecat?

La bona dona va contestá que no u sabíe, y van está buscánla. La jove, sentín que aquells sen habíen anat, va eixí de la palla, y lo bon home, mol contén, veén que no habíe caigut a les mans de aquells bandidos, cuan se fée de día, li va di:
- Ara que ve lo día, si vols te acompañarem hasta un castell que está a cinch milles de aquí, y estarás a un lloch segú; pero tindrás que vindre a peu, perque aquella gen roína
s´ha emportat lo teu caball.
La jove, sense preocupás per naixó, li va rogá que la portaren al castell; allí van arribá cap a la mitat de tercia. Ere lo castell de un dels Orsini que se díe Liello de Campodiflore, y estabe allí la seua dona, que ere una siñora boníssima y santa; y veén a la jove, rápidamen la va reconeixe y la va ressibí en festes, y va vóldre sabé cóm habíe arribat allí. La jove lay va contá tot.
La siñora, que coneixíe tamé a Pietro, com amic del seu home que ere, se va apená del cas, y sentín aón habíe sigut aturat, va pensá que lo hauríen matat allí. Li va di entonses a la jove.
- Ya que no saps res de Pietro, te quedarás aquí en mí hasta que puga enviát a Roma en seguridat.
Pietro, están damún de la carrasca, lo mes triste que pot estás, va vore vindre uns vin llops, y estos en cuan van vore lo caball lo van voltá. Sentínlos lo caball, eixecán lo cap, va trencá les riendes y va volé escapás, pero com estáe rodejat no podíe, y un bon rato en les dens y en les potes se va defensá. Al final va sé abatut, destripat y destrossat, y minján tots, no van dixá mes que los ossos, y sen van aná. Pietro, a qui li pareixíe tíndre en lo caball una compañía y un apoyo de les seues penes, mol se va acoquiná y se va imaginá que may mes podríe eixí de aquell bosque; y sén ya casi de día, carpidet, morínse de fret a la carrasca, com tot lo rato mirabe pels voltans, va vore prop lo que pareixíe una gran foguera; per lo que, al fés de día cla, baixán no sense temó de la carrasca, se va adressá cap a allí, y al voltán del foc va trobá uns pastós que minjáen y se divertíen, per los que per compassió va sé arreplegat. Y después de habé minjat be y habés escofat, los va contá la seua desventura y cóm habíe arribat sol allí. Los va preguntá si an aquell puesto ñabíe alguna vila o castell aon puguere aná. Los pastós li van di que a unes tres milles de allí podríe trobá lo castell de Liello de Campodiflore, aon al presén estabe la seua dona. Pietro se va ficá mol contén, y los va demaná que algún de ells lo acompañare hasta lo castell, y dos de ells u van fé de bon grado. Arribat an ell Pietro, va trobá allí a un conegut seu, y com tratáe de buscá a la jove pel bosque, lo va maná cridá la siñora. Ell va aná enseguida cap an ella, y al vórela en Agnolella, se va ficá tan contén que may datre u ha estat tan com ell.
Volíe aná a abrassála, pero la vergoña per está allí la siñora no lo dixabe. Si ell se va alegrá mol, la alegría de la jove al vórel no va sé menos. La noble siñora, ressibínlo y escoltán lo que li habíe passat, lo va renegá mol per lo que volíe fé en contra del gust dels seus paréns; pero veén que estabe determinat an alló y que li agradabe a la jove, se va di:
- ¿De qué me preocupo yo? Éstos se volen, éstos se coneixen; cada un de ells es amic del meu home, y lo seu dessich es honrat, y crec que tamé u vol Deu, ya que un s´ha escapat de la forca y l´atre de la llansa, y los dos de les fieres salvaches; que se faigue aixina com volen.
Y giránse cap an ells los va di:
- Si aixó teníu al ánim, sé dona y home, que se faigue, y que les bodes aquí se preparon a expenses de Liello: la pas, después, entre vatros y los vostres paréns be sabré féla yo. Contentíssim Pietro, y mes Agnolella, se van casá allí, y tan be com se pot fé a la montaña, la noble Siñora va prepará les seues honrades bodes, y allí van tastá los primés fruits del seu amor. Al cap de uns díes, montán a caball, y ben acompañats, van torná cap a Roma, aon van trobá mol enfadats als paréns de Pietro per lo que habíe fet, pero se va fé la pas, y van viure mol descansats hasta que van sé agüelets.

jornada-quinta-novela-cuarta

lunes, 31 de enero de 2022

Vocabulario valenciano - castellano, parte 2, F-Z

F.


fa, aquel hace.

faba, roncha con bulto pequeño. (haba)

faç (faig, fach), yo hago, y aquel hace (ell, ella fa).

faça, haga o hace aquel (aquell, ell, ella fa).

fadrí, mozo pequeño, o muchacho. (fadrina, moza pequeña, muchacha)

faena, hacienda (facienda; trabajo; feina, feyna). Faent (fent, feent), haciendo.

faent laus palesa, haciendo loor manifiesto.

faiçones, facciones. (faiçó, facción; faiçons)

falagar, halagar. (afalagar, afalagá; falaguer, falaguera)

falç, hoz para segar o cosa así. (falce, falz, fals, falseta; falsilla : vencejo)

falcò (falcó), halcòn (halcón). (falco)

fall, aquel falta y hallo yo. (fallar o faltar)

falléga, falte.

falleix, aquel falta (fallece). Fallença, falta (también se encuentra “no hi hage falla, siau aci sens tota falla”). 

fallesch, falto (yo) o desfallezco.

fallí, falté yo y faltó aquel.

fallides, faltas y fenecidas.

falliment, falta.

fallir, fallecer o faltar.

fallirém (fallirem), faltaremos.

fallits, faltos. (una almendra puede estar “fallida” : le falta el grano, fruto)

faloria, embuste engaño. (falordia en el DVA de Borao, aragonés)

fals, falso.

falt, falta y falto.

faltí, falté yo y faltó aquel.

falts, faltos y faltas.

fam, hambre. (fame)

famejants, hambrientos.

famolént (famolench, famolenc, famoleng), hambriento.

fanch, lodo o barro. (fanc, fang; fango; fangus)

far, el faro de Mecina.

faraut, intérprete. (faraute, haraut, herault, heraldo, traductor y enviado representante)

fardo, haz (feix) o manojo (manoll), lío apretado. (garva, garba)

farfallòs, tartajoso. (tartamudo, tartaja)

fart, harto. (farta, harta)

fartar, hartar.

fas, yo hago (faç, faig, fach) y tú haces.

fasas, hagas tú. (que tú faigues)

fástigs, hastíos o enojos. (también fástic o fástig : asco)

fastiját, enhastiado o lleno de hastío.

fastidi, fastidio.

fastich, hastío, inapetencia.

fat, hado. Fats, hados. (inglés fate; fatídico; tu destino está escrito; fatum latín?)

fát, hado tonto, bobo, fatuo.

faula, fábula. Faules, fábulas.

feble, cosa mujeril o para poco. (débil)

febra, la calentura. (fiebreFieberfever)

fectió, por afecto o afición. 

fege (fetge, feche), hígado.

feges, fechas. (Igual que data : dada : fecha; factum : fecho : hecho)

feya, hacía. Feyen, hacían.

feixos, hazes. (singular feix; fasces; haz; fascismo, etc.)

fiexa, afixa (afija, fija), o afierra (aferra) o se pega. (fixo : fijo)

fel, fiel, hiel. (Derivados de fidel, fideles - fieles - se encuentran fael, feel, faels, feels)

felix, dichoso. (feliz; Félix)

fellóna (fellona), enojada.

feltre, maraña difícil de deshacer. (fieltro, tipo de tejido; usado en caballerías)

fem, estiércol. (fiemo; femater : texto de Vicente Blasco Ibáñez : estercolero, el que recogía el estiércol y sobras de las casas pudientes para revender o usar en los campos propios)

fem, hacemos. (Verbo fer: hacer : en chapurriau: yo fach, tú fas, ell o ella fa, natros o natres fem, vatros o vatres feu o féu, ells o elles fan; facere; faire francés; rumano “ché fach” : qué haces?, cómo va?)

fembres, hembras. (fembra, hembra; faemina, fémina, feminismo, etc)

fembrerhombre dado a mujeres. (mujeriego)

fembril, femenil o mujeril.

fémen, femenil o mujeril.

fen, lo mismo que el anterior, viene del verbo fendre.

fendre, demoler, astillar, romper, arruinar.

feneix, fenece o se acaba. (finaliza; fine; fin)

feny, yo me burlé o me burlo o finjo.

fenyer, fenecer o acabar o burlar (fingir).

fenix (fénix, phoenix), el ave fénix sola en el mundo. (que renace de sus cenizas)

fente, el estiércol o barro o cieno.

fer, fierro (ferro; ferrum, férreo, Ferrerfarrier, ferradó, ferradós, ferradora, ferradores; ferré, ferrés, ferrera, ferreres; Ferrera, Ferreras; herrador, herradores, herradora, herradoras) y hacer.



feréa, miedo y cosa fiera y vergüenza. (E perço sols desije molt exir de aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de aquest miserable poble)

feríls, hiriolos (les hirió).

ferm, firmemente o firme.

férma (ferma), firmeza o firme. (y también firma, fermar : firmar, afirmar, refirmar)

fermamént (fermament), firmemente.

fermáll (fermall) joyel. Fermanza, firmeza.

férmals, fírmalos o confírmalos.

fermava, afirmaba o se sostenía (era firme).

ferme, afirme y firmemente.

fermetat, firmeza.

ferne, hacer. (castellano antiguo hacer ne)

fernu, ferni. Fermín, nombre de Santo.



ferre, el fierro o áncora de la nave. (también espada, o ferramenta : navaja)

fet, hecho. Feta, hecha.

fetje (fege anterior, fetge), el hígado. (foie francés, como el suculento foie gras)

fets, hechos o hazañas. (feitos, feytos, fechos, s'ha feito de nuey)

féu, hizo.

fexuch, pesado o enojoso.

fexuga, cosa pesada o enojosa.

fexúga, la tierra porque es pesada.

fi, fino y fino acabamiento.

fiant, fiándose (fiando).

fiblo (fibló), aguijón de la avispa o abeja.

fica, hinca (la rodilla: genoll, ginoll) y queda. 

ficte, fingido o fingida. (ficticio)

fil, el hilo. Filát, la red. (filat : hilado)

filastre, el alnado o hijo de su marido. (fill : fillastre)

fill, hijo. Fills, hijos. (fijo, fijos en castellano antiguo; aragonés “desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra” (Jaime I y Sancho el fuerte de Navarra); filio, filium, filia, filii)

fillol, ahijado.

fillola, hijuela (ahijada).

filoses, ruecas.

fin, fino y fin y hizo. (él, ella fin : va fer : hizo)

fina, cosa fina o acaba o fenece.

finan, fenecen o acaban.

finát, finado, y acabado y finido (finalizado).

fináu, morís o fenecéis y finado.

fine, acabe o fenezca o fine. 

finéu, fenezcáis o acabéis.

finí, acabó aquel. (verbo finir : finire : acabar, finalizar)

finitát (finitat), fineza.

fins, hasta.

finsa, funs, hasta. (fins a)

fique, quedé o hinqué. (ficar : poner, hincar p. ej la rodilla)

fiquen, hinquen o se peguen o queden.

fir, hiere. Firen, hieren. (ferir : herir)

fisgar, burlar.

fiu, yo fío y hizo o hice.

flac, flaco y flaca. (y débil, flácido)

flames, llamas de fuego. (flama : llama)

florí, florín, moneda de oro.

fluix, flojo o afloja o flojamente.

flúix, corrimiento o flujo.

flum, río. (flumen, además es el nombre de un río aragonés)

flúxen, aflojen y hacen flujo o corrimiento.

fluxen, el aceso y receso del mar. (acceso; flujo, fluctuar, marea, etc...)

flúxen, ir y venir o flujo.

foc, fuego (también foch, plural fochs) y fuere.

fóc, estará o será o fue.

folga, huelga. (algunos catalanes y catalanistas la llaman vaga, serán vagos …)

follamént (follament), locamente. (foll : loco; fool inglés; también tonto)

fóllas, locas. Fólles, locos. (follas : folles)

follia, locura. Folls, locos.

folls de pensa, locos de pensamiento.

fon, fue o estuvo.

fonament, fundamento.

fonch, fuere o fue.

fondes, hondas.

fondre, fundir.

fonevol (fonévol), ingenio de guerra. (es como una catapulta; fona : honda - de David)

fons, fuente. (font, fonts; fons latín)

fòns, hondo y hondura (profundidad).

for, fuero o ley o costumbre. (fur, furs; foro, foris)

fora mida, fuera de medida.

fora viats, echados a fuera (fora aviats; via fora : grito de defensa) o engañados.

foragitér (foragitar : fora + gitar : expulsar, echar), expeler, apartar.

forana, cosa extrema o cosa de afuera (fora, afora).

forans, los extremos o cabos de alguna cosa.

foráns, foranos o de afuera.

foratjant, echando afuera. (foragitán, foragitant, foragitando)

forat, agujero. Forca, la horca.

forcadura, horjadura.

força'l, fuérzale.

forja, imagina o forja en el pensamiento.

forment, trigo. (frumentum; Formentera; Formenta, masías entre Beceite y Fredes)

forn, horno. (furnus)

fornal, fragua. (forja, forges)

fornall, horno o hornaza.

fornit, fornido o bien proveído (provisto).

forquex, cosa de horcas.

fosch (fosc), fosco o oscuro. Fòsca, fosca o oscura.

foscament, oscuramente.

foscar, hocicar, mover la tierra con el hocico.

foure, la vaina de la espada.

frança, el reino de Francia.

franch juhí, franco y libre albedrío.

frares, hermanos y frailes (frater; flares).

frau, engaño. (fraude)

fraula, fresa.

fre, freno. Frens, frenos.

frecistol, facistol.

fregar, estregar. (restregar, frotar)

fregir, freír.

freix, fresno. (En la Fresneda, Matarraña, Teruel, el mote es frechit : fregit)

fret (fred), frío.

fretura, falta o menester. (freturar : faltar o hace falta o ser menester)

freturans, los que tienen falta.

freturau, tenéis falta o habéis menester.

freturen, carecen de lo que han menester.

freturos (freturós), el que ha menester.

frevol, flaco.

fruyrem, gozaremos. (fruyr, fruir : gozar)

fruyt, fruto o fruta.

fugì, aquel huyó. (verbo fugir : huir)

fuig, aquel huye o yo huyo.

fuyt, huído. Fuyta, huída.

fullat, cosa que tiene hojas. (fulla, folium, folio, etc : hoja)

full, pliego de papel.

fum, humo. (fumar : humear)

fus, derramado o echado aparte. (fundido; fondre : fundir)

fus, huso y huido y ahuyentado.

fust, madero. Fusts, maderos. (también barcos, embarcaciones; fusta : madera; fuster : carpintero, etc)



G.


gafet, corchete, especie de broche.

gayre, nada o ninguna cosa. (no tinc gayre temps : no tengo - nada de - tiempo)

gala, agalla.

galafre, galduf, galdirot, glotón. (gula : gola : garganta)

gallejar, gallear.

galtes, las mejillas. (la galta : mejilla)

ganya, agalla en los peces.

gandulejar, andar ocioso (gandul) y mal entretenido.

ganta, galta, carrillo (mejilla).

ganta, la garça o ave que vuela mucho.

gargalleig, gargajear. (gargall : gargajo)

garrò, el garrón del zancajo.

gast, gasto o gastado.

gasta, gastada. (gastá)

gastants, gastadores o que gastan.

gel, yelo (hielo). (italiano gelatto : helado)

gelar, helar. 

gelòs, celoso. (celos : gels)

gemechs, gemidos.

gemicar, gemir.

gens, ninguna cosa o nada.

gest, gesto. Gests, gestos.

gesta, cosa hecha o hecho.

gestes, hechos o cosas hechas.

giflet, galtada (golpe en el carrillo, mejilla : galta).

gimniós (ingeniós), ingenioso o que tiene ingenio.

ginyen, hacen algo con ingenio. (ingenian, piensan, cavilan, se las ingenian …)

giny, industria. (ingenio)

ginys, ingenios o artificios.

gir, yo me vuelvo o me rodeo. (me giro)

gira, vuelve o torna.

girarà, volverá.

giràt (girat), vuelto o rodeado.

gita, arroja, alanza, echa fuera. (gitar; foragitar)

gita (se : es), se pone o se echa o se acuesta (recuesta).

gitám (gitam), ponemos y echamos afuera. (planta medicinal gymtamnus albus)

gitant, echando afuera o acostándose (acostando; gitantse o gitant se).

giten, quiten o quitan o echan fuera.

giu giu, chio chio (pío pío), canto de gorriones.

giular, silvar. (chulá, chiular, xiular)

glaç, el yelo. (glaçons : cubitos de hielo; glaçada : helada)

glaça, la helada o la escarcha (glaçá, apócope de glaçada : helada).

glay (esglay, esglai), espanto.

glans, bellota. (glan singular; glans, bellotas)

glanola, glándula.

glob (glop), sorbo. (onomatopeya glup glup glup, sorber, tragar)

glorieja, se gloria.

glots, golosos. (golut, goluts; gola : garganta; gula)

goy (goig, goch), gozo. Goyg, gozo.

gojar, gozar, tener, poseer.

golf, golfo de mar o de otra cosa.

gonella, armadura a modo de coraza.

gonyjo, lo mismo que el anterior.

gorja, la garganta o el cuello.

gos, yo oso, y perro.

gosa, aquel osa. Gosàt (gosat), osado.

gosar, osar, atreverse.

gosàs, yo osase y aquel osase.

gose, ose yo y ose aquel.

got, vaso.

gotejar, escurrir poco a poco alguna cosa.

gra, grano. Grans, granos y grandes.

graçia, da gracia.

graeixch, agradezco.

graesch, agradezco.

grahòns, gradas o escalones. (como en el canticum gradum)

graìda (graída), agradecida.

grair, agradecer. Grayt, agradecido.

graiu, agradecedlo.

graixcau, agradezcaislo (lo agradezcáis).

gramalla, vestidura de autoridad (y de luto).

granda, grande.

graners, graneros del pan.

gran, grande. Grans, grandes y granos.

granisolar, granizar.

grao (graó o graò, como el puerto y población valenciana El Grao), grada.

graponar, manosear.

gras, graso o gordo.

grat, contentamiento o gracias o agradecedlo.

grau, grado o de grado.

grech, viento griego. (también sin viento, grec, Grecia)

greu, desabrido o malo y mala. (grave)

greuje (greuge), agravio. Greujaven, agraviaban.

greument, desabrida o malamente. (gravemente)

grifant, gerifalte, ave de rapiña.

groch (groc), amarillo. Groga, amarilla. (grochs, grocs : amarillos; grogues : amarillas)

gros, grueso o gordo.

guay, llanto.

guaiment, se lamente o llore.

gual, por egual, igual.

guany, yo gano y ganancia.

guanys, ganancias y lloros y plantos (plany, planys).

guanyada, ganada.

guará, garañón.

guardar, mirar y guardar.

guardeu, miréis vos.

guardo (guardó), galardón y yo guardo.

guardona, galardona.

guaret, barbecho.

guarì (guarí), guareció.

guart, yo miro y aquel mira o mire.

guart, aquella manera de mirar o de tener respeto.

guasta, gasta.

ques por agues, hubiese o tuviese.

guilla, cosecha, usufructo.

guillot, usufructuario.

guineu, raposo. (raposa, rabosa, zorra, zorro; rainard occitano)

guisa, manera, medida, orden.


H.


habents, teniendo (habientes).

hábit, hábito o costumbre.

habita, aquel habita o habitaba (habitá).

habuyra, sobresale o derrama o abunda.

habuyra, reposa y agüera.

hac, aquel ha o tiene.

hadulaments, aullidos (pone ahullidos; udols, udol : aullido)

hagùda (haguda), tenida.

hagueseu, tuviésedes vos. (tuvierais vosotros)

haja, aquel haya o tenga.

hair, me muevo a ira o me aíro.

hair, tener aquella manera de ira. (airar, airarse)

hayr (ahir, ir, air), ayer.

hayr amor, mueve a ira al amor.

hairè, yo me enojo me aíro.

ha llur sojorn, tiene su descanso.

ham, anzuelo y á me (me ha).

ham fet amar, á me hecho amar (me ha hecho amar).

harrar, desposar, casar.

harriejar, arrear aguijar las bestias.

ha sats, tiene asaz o mucho.

havè, aviene o acaece.

ha vent, tiene viento.

havent, teniendo (habiendo).

havents, teniendo ellos o aquellos.

ha vents, avientos o a los vientos.

havie, aquel había o tenía.

havirança, aventuranza.

havirát (havirat), aventurado.

haunit, unido o ajuntado. (unit, aunit)

havorresch, aborrezco.

havorrit, aborrecido.

hauréu, aureis vos. (habréis, tendréis)

hauts, autos o actos.

herves, yervas. (hierbas, yerbas; herbes)

heretaments, heredamientos.

heremita vida, vida de ermitaño. (eremita; se encuentra ermita y hermita)

he vent, tengo viento.

hevént, evento o suceso o acaecimiento.

heréu, heredeo.

hi, ay o allí.

hira, la ira.

hirá, aque irá o andará.

hirát (irat), airado o enojado.

hix (ix; exir, eixir), sale.

ho, lo. Hoc, si, (sí afirmativo en OCcitano : hoc, òc, och) y esto y también.

hoénts, oyentes.

hoges, oír. (escuches, oigas)

hóy, desamor, odio o ira. (oy, odi)

hója, aquel oiga. Hójes, oyas (oigas) tú.

hóig, yo oigo.

hoint, oyendo. Hoíu, oíd vos.

hom, hombre y húmedo (humit).

home, hombre. Homens, hombres.

homeyér, matador (homicida).

homey, homicidio.

homenívol, varonil y fuerte.

hom radical, húmedo radical.

homs, hombres y olmos (ulmus; oms, olms).

hon, adonde o de donde.

honta, afrenta y vergüenza.

hos (os), hueso.

hosca, cosa hueca.

host, hueste.

hostàl (hostal), mesón o posada. 

hoste, huésped.

hou, aquel oye. Hòuenla, óyenla.

hu, uno.

huberts, abiertos o descubiertos.

hudulaments, aullidos.

huy, hoy en día (pone oy dia).

hujar, fatigar, cansar.

humit, húmedo.

hus, yo uso. (us)



I.


iach, vel. Iaç yo estoy echado o caído (yazgo, de yacer, iacere, jacere). 

iaeu, estáis caído.

iaga, esté echado o caído. (yazga)

iamechs (gemechs, gemecs), gemidos o suspiros.

iames (james, jamés), jamás.

iaqueix, aquel deja. (de jaquir, iaquir)

iaquesch, le dejo yo. (jaquesch)

iaquida, dejada. Iaquir, dejar. (jaquida; jaquir)

iaquiu, dejáis o quitáis. (jaquiu)

iau (jau), aquel cae o está caído (yace).

iaure, caer (yacer).

iemech (gemech, gemec), gemido o suspiro.

iequida, dejada. (jaquida)

ignyor, ignoro o tengo soledad (añoro).

ignyor, aquella manera de soledad (añoranza) o de no saber (ignorancia).

ignorançans, ignorancia nos.

ills, y los (y els, i els, ils, i'ls, y'ls)

illumena, alumbra (ilumina).

inçita, incita o mueve (a).

infantèa (infantea), infancia o niñez.

infernades, infernales.

infinida, infinita.

influeixen, influyen.

infortit, enfortalecido (fortalecido).

inichs, inicuos y malos.

inportù, importuno (inoportuno).

inpugne, impugna o contradice.

insten, los instan o mueven (a).

instituts, instituciones.

intrinchs, intrínsecos.

invoch, yo invoco y llamo.

ioch (joch), juego o burla.

iom (yo me, yo'm) so, yo me soy.

iorn (jorn), día. Iorns (jorns), días. (jornada, jornadas)

iosos, jocoso o alegre. (jocós o jocòs, iocós o iocòs)

iou (jou), juego (joch, joc) o yugo.

iove (jove), mancebo de poca edad (joven).

iovens (jovens), mancebos. Iovent (jovent), juventud.

ipolit, nombre propio de varón. (Hipólito)

ipocràs, un hombre así llamado. (Hipócrates)

irada, airada o con ira.

irascible, airado o irascible.

iras, por mover a ira.

irescer, airarse o moverse a ira.

iros, irascible.

ivern, invierno.

iuga (juga), juega.

iuhéus (jueus, juéus, juheus, juhéus), judíos.

iuhí (juhí), juicio y juez. Iuhíns, juicios.

iuchs, juicios.

iuidór, justador.

iunctes (junctes, juntes), juntas o ayuntadas (ajuntadas).

iuny, junte o ayunta o viene bien.

iuny (juny), el mes de junio.

iuno, la diosa Juno.

iunt (junt), junto. Iuntes (juntes), juntas.

iur (jur), yo juro. Iuriste (juriste), jurista.

ius (jus, de jus, dejus, dejús), debajo. Iusà (jusà, jussà, com lo Pallars), lo de abajo.

iusanes (jusanes), bajas o bajeras.

ius mi, debajo de mí.

iustades (justades), ajuntadas.

iustar (justar), ajuntar o ajustar o justar.

iustats (justats), juntos o ajuntados.  

iutja'lsa (jutja'l sa), juzga el (le juzga) sano o júzgale sano.

iutjament, juicio o determinación.

iutjar, juzgar.

iutgesa, juzgadora o juez. (iutge, jutge)

ix, aquel sale y sal tú.

ixca, salga aquel (que ell, ella ixque; que yo ixca)

ixch, aquel sale o yo salgo. (ell, ella ix, yo ixco)

ixen, aquellos salen.


J.


ja, ya. (también se encuentra ya en valenciano, y yo)

jaç llit, lecho. (lectum; jaç : yacer)

jafar, chafar, rozar, cortar, destrozar o pisar algo.

jamay, jamás.

jangla, burla.

janglot (sanglot, singlot), hipo.

japallada, sabatuda, chaparrón.

japehuer, sombrero.

japeu, sombrero. (châpeau)

jatsia, caso que.

johuada, yugada de tierra.

jolla, cholla, la parte superior de la cabeza.

jop (chop), chopo, árbol.

jopar (chopar), empapar.

jorrar (chorrar), chorrear.

jorroll, chorro.

julla-as, costilla, costillas.

junta, conyuntura de dedos o manos (articulación), o unión o congregación de varios.

junyr, uncir, yugo, justar.

juplar (chuplar), chupar.





L. 


labint (laberint), laberinto.

l'acte, el acto.

ladata, la data de las tablas.

lagost, lagosta. (langosta)

lay, allá en aquel tiempo.

l'ayre, el aire.

l'altre, el otro.

l'amarch, lo amargo.

lamguiment, desmayo o desfallecer. (languidez)

lançalòt, nombre de un caballero.

languiment, desfallecimiento.

languint, desmayando.  

l'any, el año.

lantees, lámparas.

lahor, loor. Laor, loor.

l'anima, el alma.

l'arbre, el árbol.

la tira, la tira o lleva hacia sí.

l'atorch, la otorga o concede. 

laus palesa, loor manifiesto.

laus, loor. Laus, osla (os la).

laus toleu, os la quitéis.

lebre, la liebre.

lebrosia, lepra.

l'efecte, el efecto.

leg, feo. Legea, fealdad.

legir, leer.

legre, alegre.

leys, allá es y leyes.

leix, aquel deja o deje y yo dejo. (deix)

leixa, aquel deja. Leixal, deja el. (deixa)

leixant, dejando. Leixau, deja vos.

lença, la lanza. (lança, llança)

l'endreç, el aderezo.

l'engan, el engaño.

l'inginy, el ingenio.

lenegánt, resbalando o resbaladero.

lenta, ni fría ni caliente.

l'enteniment, el entendimiento.

l'escalf, el calor o encendimiento.

l'escandall, la sonda del marinero.

l'esencial, lo esencial.

lesió, lesión o daño.

lesquiu (l'esquiu), el esquivo o zaharoño.

lest, leído y aquel es.

lest, cosa clara.

lesta, leída y la lista.

l'estat, el estado.

l'estatje, el estado y la estancia.

lestes, leídas y diligentes.

l'estiu, el estío (verano).

l'estrém, el extremo.

l'estret, el estrecho o estrechura.

let, escogido o elegido (elet) o leído.

lets, leídos o elegidos.

levant, el viento solano. Leus (lleus : pulmones), ligero.

licençiants, dando licencia.

lig, yo leo y aquel lee y ley.

liga, leer.

l'inocent, el inocente.

l'imagín, le imagino.

l'infá, le hace (lin fa, li fa).

linçens, varón que veía mucho (lince).

l'invern, el invierno.

lir, lirio.

lis devench, le aviene o le acaece.

lisodegue (li sodegue) la porta, le toque a la puerta.


LL.


lla, allá. Llaç, lazo.

lla donch, allá pues.

llaberint, laberinto.

llabor, semilla, simiente.

llebros, leproso. (se repite más adelante; llabros)

llaça, enlaza (lazo, nudo). Llaços, lazos.

llach, lago o zaquizamí.

lladre, ladrón.

llay, adonde, o allá.

llam, rellam (rellámpec), relámpago.

llanç, la saeta o lance.

llança, la lanza y alanza.

llanceta, lanceta de sangrador.

llances, lanzas y tiros.

llanch o l'llanç, yo me lanzo.

llanda, hoja de lata (hojalata).

llansól (llançol), sábana.

llantia, lámpara.

llapis, lápiz de dibujar.

llar, hogar.

llarch, largo.

llas, triste o fatigado y cansado.

llase, canse.

llassat, cansado o fatigado.

llata, pleita.

llau, lauro.

llaujér (llauger, lleuger), ligero.

llaumente, llore.

llaurodór (llaurador, llauraor), labrador.

llavóns, entonces, en aquel tiempo.

llavóren, labran o hacen labor.

llavors, entonces, en aquel tiempo después.

llavórs, labores (pone lavores).

llebros, leproso. 

llech, hombre lego que no sabe.

llechs, hombres legos que no saben.

lledelles, ladillas.

llegea, fealdad.

lleigs, feos. Lleg, feo.

lleix, fea o fealdad.

lleixar, dejar.

lleja, fea.

llenç, lienzo.

llença, la lanza.

llepar, lamer.

llepó, lama o cieno llimach.

llepol (llépol), goloso.

llepolía, golosina.

llesca, rebanada de melón, pan &c.

llést, leído y aquel es.

llest, cosa clara.

llesta, leída y la lista.

llestes, leídas y diligentes.

llet, leche.

lletovaris, letuarios.

lletovaris, medicinas.

lleu, bofe liviano. (pulmón)

lleuja, aloja o está puesto.

lleument, ligeramente.

lleus, ligero. (pulmones; liviano)

llevant, el viento solano.

llevár (llevar), llevar o levantar. (elevar)

llevarse, levantarse.

lli, lino.

llibert, libre o libertado.

llibrell, barreño.

llich (llic; lligar), yo ato o ligo.

llidóns (llidons), almezas. (fruto del almez: latón)

llidonér, el árbol que da aquella fruta. (almez; litonero, lladoner, lledoner, etc)

lliga, junta o liga y ata.

lligám, atamos y atadura.

lligáms, ataduras o ligaduras.

lligança, ligadura o atadura.

lligants, que atan.

llima, limón (lima; llimó) o lima de acero.

llimit, límite.

llindar, umbral.

llinós, linaza simiente.

llirons, almezas. 

llista, cinta, lista de nombres.

llit, la cama.

lliura, libra como libranza.

lliura, libra o delibera, o defiende.

lliuràs, librase. Lliuras, libras.

lloants, loando o que loan.

lloca, clueca.

lloch, lugar. Llochs, lugares. (locum latín; lloc)

lloguèr, alquiler o jornal.

lloir, relucir.

llonch, largo.

llop, lobo.

llou, yo loo.

llubi, altramuz. (tramús, tramussos)

llucer, lucero.

ll'ull, el ojo. (l'ull : Lull)

lluyta (lluita), la lucha.

llums, lumbres (luces).

lluny, llunt, lejos.

lluny, aleja o alejos.

llunyament, alongamiento (alejamiento).

llunyar, alejar.

lluyten, luchen.

llur, suyo o suya y su.

llurs, suyos o suyas.

llus, merluza o pescada. (mare de llus : merluza; llus : lucio ?)

llutar, luchar o lidiar. (lluitar, lluytar)

lo (fil), el hilo.

lo deute, la deuda.

lo far, el faro de Mecina. (Mesina, Messina)

lo llas, el lazo y el triste.

l'home, el hombre.

lonya, se aleja.

lo nom, el nombre.

lo quer, lo busca. (lo requiere : lo requer)

l'or, el oro.

l'orb, el ciego o tuerto de un ojo. (lo garcho; el orbe?)

l'orella, la oreja.

losca, la mella y oscura o lóbrega (fosca). 

l'ostàl (hostal), el mesón.

lo test, el tiesto.

l'u, vl', l'hu, el uno. L'un, el uno.

l'ull, el ojo. Llull, el ojo.

lunya, aleja. Lunyant, alejando.

lunyàt (lunyat), apartado o alejado.

lunyava, alejaba.

lunyen, se alejen o se aparten.

l'us, el uso o costumbre.

lurs, sus.

M.


ma, mano, y mía y mi.

m'abuyra, me abunda o sobresale.

máda, por amada.

madelita (m'adelita), me deleita.

madona, mi señora o mi amada.

mafít, mustio o triste.

magréuje vl'. Magréuja (m'agreuje, agreuja), me agravia.

magresa, flaqueza.

magrír (magrir), enflaquecer.

maguer encara, aún.

maisó, posada, o casa o descansadero. (maison)

may, nunca.

may mia (m'aymía), mi señora o mis amores.

malaéix, maldice.

malalt, enfermo. (malaltia, malautia : enfermedad) 

malaltír (malaltir), enfermar o estar enfermo.

malavirát (malavirat, mal avirat), malaventurado (desaventurado).

malaesch, maldigo o maldice aquel.

maleír (maleir), maldecir.

malfát (mal fat), mal hado.

maliféts (malifets, malifetes), maleficios (cosas mal hechas).

m'alònya, me aleja.

malváts, malvados.

mam, por amam, amamos.

mána, mandá. Mánya, la maña.

manaménts, mandamientos.

manánt, mandando.

mancar, faltar.

manch, manco. (falto de un brazo)

mancha, fuelles para echar aire. (bomba de aire)

mancha, bufánr (bufant), soplando los fuelles.

maneig, manejo.

mantell, manto.

mans, manos.

ma pónya, mi deber o mi posible.

ma púnya, mi deber o mi posibilidad.

marag (amarg), amargo. (amaro italiano)

maravelles, maravillas.

marastra, madrastra.

marbre, mármol.

marejarse, marearse.

marfit, marchito.

marfega (márfega), jergón.

marfit, tomado o hurtado. Marçit, mustio (marchito, marchitado).

marmesor, albacea. (marmessor, marmessors, albaceas de un testamento)

marrimént, desmayo o tristeza.

marriment, alteración o atemorizamiento.

marroba (ma roba), mi ropa.

mart, el dios de las batallas, Marte.

martafallar, machacar.

martéll (martell), martillo.

mártre, mártir. Mártres, mártires.

marts, martas, piel para aforros. (marta, mustela)

mas que mi us am, más que a mí os quiero (amo).

massa, más y demasiadamente (demasiado).

massip (maçip), mancebo.

mastegar, mascar (masticar).

mat, mate. Matí, de mañana (la mañana; matinar : madrugar).

matalaf, colchón.

mateix, el mismo. Mateixs, los mismos.

matinejar, madrugar.

matrimoni, matrimonio.

mealla, meaja.

medía, me diga. (me digue)

médre, medra o medre.

meja, torcida.

melodiós, con melodía o melodioso.

melodiósa, llena de melodía.

melsa, el bazo.

membrám, nos acordemos.

mémbram, acuérdaseme.

mémbre, miembro y me acuerde.

mémbret, acuerde se te.

ména, trae y amenaza.

mena tristór, trae tristeza.

menaça, amenaza. Menacen, amenacen.

menciona, hace mención.

mene, traigo o trae aquel. Menen, traen.

menestral, oficial mecánico.

meneus, meneos.

mengita (m'en gita), me echa o me arroja.

menys, menos y sin.

menys de fruyt, sin fruto.

menyscaba, menoscaba.

menys préha (menysprea; preu, precio menys preu, menosprecio), menosprecia.

menys préus, menosprecios.

menys préhants, los que menosprecian.

menja, come. Menjar, comer.

menja'l, como él o come le (cómele, cómelo).

menjém, comamos.

mentres, mientras, ínterin.

mercenér, mercenario y escaso.

mercenér, haber merced o ser piadoso (mercedario).

mercèr, merecer.

mercer, el que vende cosas de mercería. (mercero)

mereixch, merezco y merece (ell, ella mereix).

mereixer, merecer.

merer, merecer.

merescut, merecido.

merí, merecí o merezca o mereció.

meritaba, daba mérito o tener mérito.

meritist, diste mérito o tuviste mérito.

meríu, merecéis.

mes, le puso (de metre : meter) o le dio nombre.

mes, metido y más, y mes del año.

mes (m'es), me es a mí.

mesa, metida. Meses, metidas o metidos.

mescla, la mezcla del paño o cosa así. 

mescla, cosa revuelta o mezclada. (cassalla y moscatell : barreja, barrecha)

mesclats, mezclados y revueltos.

me setén (estén), me extiende. Mestench, me extiendo (me caigo todo lo largo que soy).

mesonja, mentira.

mestér, menester.

mestre, maestro, y un viento así llamado (mestral, mestralada, mistral).

mesura, medida o se mide.

met, pone y mete. Meta, ponga y meta.

mete, meta o gaste. Me té, me tiene.

metje (metge), médico o físico.

metre, poner o meter.

métre, mi amo o mi señor.

metre'ls peus, meter los pies.

metrien, meterían o pondrían.

metzina, veneno o pecado. (curioso el parecido con medicina, medecina)

metzíes, yerbas o hechizos para matar.

mi, a mí. Mig, medio o media.

mica, pizca. (un poco; miqueta)

mig jorn, mediodía. Migs, medios.

mig jor (jorn : jour : giorno : día), el viento abrego (caliente, bochornoso) que viene de medio día.

mijá, medianero o mediano.

mijáns, lo de enmedio o medios.

miláns, milanos.

mill, mijo y número mil.

millárs, millares. Millérs, millares. 

mills, mejor.

minát, cosa que está minada (un torreón minado).

minava, minaba o amenazaba.

mintent, mintiendo o el mentiroso.

minue, menor o mínimo. (minve : mengua)

minúe, menoscabe o apoque.

minvánt, disminuyendo.

minvar, disminuir (menguar).

miracle, milagro o cosa divina.

mirall, espejo.

mirént, mirador o el que mira.

mis, míos y mise. En mis fá (en mi se fa), en mí se hace.

mitjançánt (mitjançant), interviniendo como medianero. (mediante)

mitjáns (mitjans), medios y medianeros.

mixte, mixto o revuelto o mezclado.

móbles, móviles y muebles.

mocar, despabilar, espabilar (pone despavilar, espavilar).    

mocegar (mossegar; de mos : mordisco), morder.

moch, yo me muevo y aquel mueve (ell, ella mou).

mogué, movió.

mogúda (moguda), movida. Mogút (mogut), movido.

moír, morir o muero o muere.

mòla, muela como de molino (molendino latín). 

moldre, moler.

molinada, cisco carbón menudo.

moll, blando. Mólla (molla), blanda (también miga de pan).

molle, molde.

móllen, ablandan (mullen) o enternecen.

molt, mucho. Molts, muchos. (molt de moldre : molido)

moltó (mouton), carnero.

momént (moment), momento. Momén, momento.

mon, el mundo y mío (mi; mon pare). Mons, mundos (y mis; mons pares : mis padres).

momboy, mujer así llamada.

mondáns, mundanos o mundanales.

mon, dos (dors : dorso), mis hombros o mis espaldas.

monipoli, monipodio (monopolio).

monjóyes, mojones que señalan el camino.

mor, muere. (mort, muerte y muerto; morta, muerta)

mordases, mordazas.

morduts, mordidos. (mossegat, mossegats, mordido, mordidos)

moráls, morales.

morischs, moriscos.

morm, muermo.

moro çuna, moro que tiene su ley de la çuna (sunna).

mos, bocado o mordedura, y mis (mons) y míos.

most, muy.

mostalla, mostaza.

mot, mote o palabra.

movents, movibles o que se mueven.

móu, mueve. Mourá, moverá.

mugrò, pezón.

muir, morir.

muyr, muero o muere.

mul, mulo.

mull, yo mojo. Mullát (mullat), mojado.

munda, limpia.

munyir, ordeñar.

munt, arriba o en lo alto. (monte, como mont, montis, etc)

munt, una subida o un montón.

munta, sube tú y sube aquel.

muntá, aquel subió. Muntar (remontar), subir.

muntáts, subidos. Muntí, subí yo.

muntí rey, subí (pone tubí) a rey.

murmur, murmuración o murmura.

mur, ratón y muralla (muro).

muscles, los hombros.

mut, mudo que no habla.

mut, yo mudo o mude aquel.


N.


Na, en lo antiguo equivalía a Doña. (Donna, Dona, Na)

nadánt, nadando.

nade, estoy nadando y aquel nadó (aquell, aquella nade : nada ahora).

nafrar, herir.

naip, naipe.

naix, nace. Naixen, nacen.

nan, enano. Nans (ans, n'ans, abans, etc), antes.

napols (Nápols o Nàpols), Nápoles ciudad de Italia (y reino).

n'aprés, así le acaeció.

naprés, después o acaecióle.

nat, nacido. Náu, la nao (nave).

nau, nave.

nauchèr, el patrón de la nave. (nau + chef : jefe de la nave, patrón)

naujear, navegar.

n'auràn, aquellos auran (tendrán de ello).

navixella, navecilla.

'nbalça, por embalça, embasa (envasa).

nçena, por ençena, encienda.

nçenall, por ençenall, cosa para encender.

ne, ni. Nel, ni le. Nell, en él. 

nedejar, limpiar.

negát, por anegàt, anegado. (de agua)

negàt, negado.

negun, ninguno.

nels de, ni les dé.

nem, ni me.

nens, ni nos.

nepren ami, así me acaece.

net, nieto y limpio. Neta, limpia.

netament, limpiamente.

nesta, en esta. Nest, en este.

netejat, limpio (limpiado).

neteje, alimpie (limpie) aquel y alimpio (limpio) yo.

netes, nietas y limpias.

nets, limpios y nietos.

neu, nieve.

ne zel, ni zelo (celo).

nfluença, influencia.

niçi, necio.

nient, nada. (occitano; italiano niente)

nil, el río Nilo. (ni'l : ni le, ni lo)

nial, nidal.

nimaus do, por animausdo (ánima us do), os doy mi alma.

nina, niña. (también muñeca; ninot - de falles - : monigote, muñeco).

nit, noche. Niu, el nido.

ni us am, ni os amo.

niu, nido.

noblit, por en oblit, en olvido.

nodreix, no drece (nutre) o mantiene o se convierte.

nodrí, no drece o mantiene.

nodrit, mantenido (nutrido) o nodrecido.

no dubt, no dudo o no dude aquel.

no es huy conegùt, no es hoy conocido.

noguèm, dañome (me hizo daño). Nòguen, dañen.

noguèm la temença, dañome el temor.

no gos, no oso.

nol, nole (no le). Nolpos (no'l pos), no le pongo.

no guart, no mire.

nom, nombre y no me (no'm : no me : no em)

nom lluny (no'm : no me), no me aparto o alejo.

nomenen, nombren o nombran.

noms, nombres.

nons, no nos. Nons cal, no nos cale (no nos hace falta, no nos es preciso).

no res, no nada. (latín res : cosa, no cosa : nada)

nos', no se y nosotros.

nosa, enojo o embarazo. (fer nosa: causar molestia).

nosech (no sech) lo temps, no sigue al tiempo.

nos peix, no se ceba o no se mantiene.

not parteix, no te aparta.

notasios, dar nota de sí.

nou cal dir à mì (no ho cal dir a mí), no lo cale decir a mí (no hace falta que me lo digan, no es menester que se me diga, etc).

nou, daña y nueve y nuez (anou) y nuevo.

nou (no ho; del latín hoc), no lo. Nouse (no ho sé), no lo sé.

novells, nuevos. Noves, nuevas (noticias).

novella, nueva o cosa nueva.

novitats, novedades.

nourà, dañará. Noure, dañar.

nous, nueces (anous) y no os (no us) y nuevos.

npendre, por empendre, emprender alguna cosa.

npressa, por empresa, la empresa.

npressa, dar prisa (priesa) deprisa.

ntiga, por antiga, cosa antigua o vieja.

ntrenyora, tiene soledad o no se halla bien.

nu, por núu, desnudo y ñudo (nudo; nugo).

núu, nudo y desnudo.

nua, desnuda o añuda (anuda, de anudar, nudo).

nuch, nudo, nuez.

nueja, por enveja, envidia.

nuja, por enuja, enoja.

nuigs, por enuigs, enojos.

nul, nulo.

null, ninguno. Nulls, ningunos.

nuvolos (nuvolós), nublado o cosa anublada.

nuvols, nublados (nubes; núgols).

nyaular, maullar.


O.


obeìxen (obeíxen, obeixen), obedecen.

obeìnt (obeínt, obeint), obedeciendo.

obeìr (obeír, obeir, obeyr), obedecer. Obeyt, obedecido.

obeìxca, obedezca.

oblidades, olvidadas.

obliden, olviden.

oblit, olvido. Oblits, olvidos.

obre, abre. Obrels, ábrelos. 

obrir, abrir.

obs, menester.

obstacle, obstáculo o impedimento.

obte, muerte (óbito, obitus).

obtè, obtiene o alcanza.

obtès, alcanzado.

ocasiòs (ocasions), ocasiones.

oçell (aucell, aue, ave), pájaro. Oçells (aucells), pájaros.

odios, odioso.

oent, el que oye.

ofega, ahoga. Ofena, ofenda.

ofenent, ofendiendo.

ofès, ofendido y ofendidos y ofendedor.

oiala, ojala (oialá, ojalá), así sea.

oy, desamor, odio o ira.

ojar, escuchar.

oldre, olre, oler.

olis, aceites.

om, hombre y olmo.

ombra, sombra.

omes, hombres. Oms, olmos.

on, donde.

onta, vergüenza.

opinionatich, hombre ligero de seso.

opinionatich, hombre de varias opiniones.

ops, vl' Obs, menester.

or, oro. Orb, el ciego (tuerto).

oràt (orat), loco. Oradura, locura.

orb, orbe.

orde, orden. Orella, oreja.

oreig, viento favorable.

orgue, órgano.

ormeix, la jarcia de la nao.

oronell, la golondrina. (oronelles, oronetes, orenetes, etc)

ort (hort), huerto. Orts, huertos. (Orta, huerta; ortes, huertas)

orrupte, de improviso o súbito.

oure, oír.

ovidi'l prous, Ovidio poeta el bueno.

ovella, oveja.


P.


pa, pan. Pagues, pagas y tú pagas.

pacte, pacto.

pahìr (pahir, pahír), desmoler o gastar lo del estómago (digerir).

pahor, miedo.

paible, apacible. Paibles, apacibles.

paymentar, (pavimentar) solar, echar suelo (pavimento) a algún aposento.   

pajès (pagés), labrador.

palau, palacio.

palesament, manifiestamente.

palla, paja.

pall, perja.

palpebres, pestañas o párpados de los ojos.

pantaixar, resollar.

pantofes o pantofles, zapatos (pantuflas).

pap, buche.

papada, papo.

papalló, mariposa (papallona) y pabellón. 

papes, los papas.

par, igual y parece (pareix).

parastre, padrastro.

paraula, palabra.

pare, padre.

pareixen, parecen. Paren, parecen.

parença, apariencia. Pareixer, parecer.

parençer, perezoso y que parece bien.

parer, parecer.

paria, igualdad y parecía.

parlaments, hablas o parlamentos. (parlar : hablar : fablar)

parmi, paréceme (me parece).

parrà, parecerá.

parruz, parra silvestre.

parteix, parte.

partesch, parto o aparto. Partre, apartar.

pas, paso y ciertamente.

pasam, pasamos.

pascefich, pacífico y cierta moneda.

pàssi, pasión de los evangelistas.

past, pasto o manjar.

pasta, masa o pasta.

pastém, amasemos o amasásemos. (mosatros pastem ara : nosotros pastamos ahora)

pasten, amasen o amasasen.

pastes, engrudo.

pasts, pastos y manjares.

pati, zaguán (patio; pone zahuan).

patìr (patir), padecer.

patrici, patricio.

patrò, el patrón de la nave.

pau, paz y Pablo (Pau), nombre de varón.

pauruch, hombre temeroso.

pavesina, escudo.

pebre, pimienta.

péces (peces), piezas. Pecejat, hecho piezas.

pech, necio o bobo. Pechs, necios o bobos.

pecich (pessic, pessich), pellizco.

pédra (pedra), piedra.

pégament, groseramente (neciamente, bobamente, de pech).

peguéa, necedad o bobería.

peguesa, necedad o bobería.

péix, cebar el ave a sus hijos.

péix, pace o se apacienta o se ceba.

peix, pece (pez) o pescado. Peixca, aquel pesca.

peix, pacen o peces (peixos).

peixer, arrepentir, yom peix, me arrepiento. (pena, penedir, arrepentir)

peixir, parecer. (pareixer, pareixe)

pel (pe'l), por per el, por el.

pel, pelo y por él. Pell, pellejo o piel.

pel pensament, por el pensamiento.

pelech, piélago.

peles, por per les, por los.

pels, por los, y pelos.

penedint, arrepintiéndose.

penedír (penedir se), arrepentirse.

pendrá, tomará. Péndre, tomar.

penéll, veleta que señala el viento que corre.

pénja, está colgado. Penjánt, colgando.

penidént, penitente.

penident, arrepintiéndose o que le pesa.

penre, agarrar (prender, tomar, etc)

pens, yo pienso y piensa aquel.

pens, pensamientos. Pensa, pensamiento.

pensám, pensamos.

pénsam, el pensamiento me.

pénses, pensamientos.

pensiu, pensativo o cuidoso.

per, por. Péra, para.

perals, para los y perales árboles (perera, pereres : peral, perales)

percáça, percazar o tomar con industria.

percácen, percazan o traen.

percebesch, me apercibo.

percébre, percibir o entender.

percéb, percibo o me apercibo.

percéb, percibe o comprende.

per ço, por eso o por esto o por aquello.

perdiú (perdíu, perdiu), perdiz ave.

perdódes, perdones.

perdon, yo perdono.

perdrá, perderá.

pérdues, pérdidas.

perea, pereza.

peregrins, peregrinos, y los neblís, aves.

peréix, parece. Perésca, perezca.

peresch, yo perezco y aquel perece.

perillám, peligramos. Perillan (perillen), peligran.

perillósa (perillosa) riba, peligrosa cuesta o peligrosa ribera.

perles, perlas, joyas y por las (per les).

permés, permitido. Permét (permet), permite.

permi (per mi o mí), para mí o por mí.

persegueix, persigue.

per sí, para sí o por sí.

pert, yo pierdo (yo pergo) y aquel pierde.

pertanent (pertanyent), perteneciente.

per vè (pervé), le viene o le previene (prevé).

pes, el peso y peso yo.

pestell (pastell), pasador. (tipo de cierre para puertas de armarios, etc)

petit, chico. (¿cómo se llama en francés el principito?; menut : menudo, pequeño)

petit vaylet, mozo de servicio pequeño.

peu, pie. Pex (peix), pescado.

pexer, mantener o cebar alguna cosa.

pexer, pacer.

phedra, nombre propio de mujer (Fedra).

pich (pic), pico.

picor, comezón.

picurus, Epicuro, filósofo.

picurians, los secuaces de Epicuro (epicurianos).

pigér (picher), porrò, jarro (porrón).

pijoràt, empeorado. (de pijor : peor)

pilma, bisma, emplasto.

pint, yo pinto y aquel pinta (aquell pinte).

piramus, nombre de varón (Píramo - y Tisbe).

pit, pecho. Pits, los pechos.

plach, plega o aplaceme. (plau : place; s'il vous plait)

plach, plácele o este apacible o aquel.

placial vos oyr, plega os lo oír (plázcaos oírlo).

placiat', plégate o aplázate.

plagut, placido. Plahen, aplacen.

plahentment (plaentment), apaciblemente.

plaher (plaer), placer. Plahers (plaers), placeres.

plaja, playa de mar o cosa así.

planch, yo lloro (plaño, de plañir). Plangùt (plangut), llorado o plañido.  

plany, aquel llora o plañe.

planydres, dolerse.

planyer, doler, tener compasión.

planyer, llorar (plañir). Planyeu, llora vos (lloráis).

platja, playa de mar o de río.

plau, aplace o agrada.

plaureus, aplaceros (placeros).

ple, lleno. Plens, llenos. (plena, llena; plenes, llenas)

pledeje, pleitee.

plega (plegar), retraerse de lo que hacen (ejemplo: acabar el trabajo).

plega, aquel coge o ajunta y allega. (ell, ella plegue)

plegàt (plegat), todo junto. Plet, pleito.

pleuresis, dolor de costado.

plogués, lloviese.

plom, plomo.

plor, yo lloro y el mismo lloro o llanto. 

plora, llora tú. Plors, lloros o llantos.

pluja, la lluvia.

poblàs, poblase y pueblazo o canalla.

poble, pueblo. (populum, populatio, populis, etc)

pobra, pobre que tiene poco.

pobrejant, hombre que tiene poco.

poch, poco (poc) y pudo. Pochs, pocos.

pográs ser (pone pagràs), podríase (se podría) hacer. Pogra, podrá.

pogrén, por poguéren (pogueren), podrían.

pogués, pudiese. Poguí, yo pude. 

polç, polvo.

poll, piojo, pollo de gallina.

pólpa (polpa), pulpa. Pols, pulso y polvo.

pols, sien. (donde mejor se nota el pulso)

poltrò, follon, flojo, negligente.

pom (poma), manzana.

pomell, manojo de cualquier cosa. (manoll)

poncéll (poncell), virgen o doncell (doncel; poncella : doncella).

poncell amor. Nuevo amor o nuevo enamorado.

ponent, viento de poniente. (Oeste, donde se pone el sol)

ponya, punza o procura o hace su poder.

pons, pujos.

pont, puente. (ponts, puentes)

por, miedo. Porà, podrá

porcell, puerco pequeño.

poreu, podréis vos (vosotros). Porien, podriades. (podríais)

porga, purga.

poria, podría (yo). Porie, podría (él, ella).

porje, azotea. (porcho; pérgola o pergola italiano, perchi; desván, algorfa)

poro, pero.

porrò, pigèr, jarro. (picher, pitxer, porrón, barrala, barral, botijo, cantrella, etc)

porro, alcuza.

port, yo traigo (porto: de portar, portear, llevar, acarrear) y puerto. Ports, puertos. (tanto de montaña como de mar)

porta, puerta y aquel trae. (ell, ella porte)

portà, aquel trajo. Portar, traer.

portàm (portam, portám), nosotros traemos.

portau, trae vos (traéis). Portist, trajiste.

pos, descanso (repós, reposo).

pos, yo pongo (yo pose, poso). Posa, aquel pone (pose) o posa.

posa, aquel pueda. (ell, ella, pugue)

posar, poner. Posàt (posat), puesto.

posau, pone vos (ponéis).

poseesch, yo poseo y aquel posee. (poseex, posseeix, poseix, posseix)

poseescha, posea aquel.

posen, pongan o ponen.

posques (posqués, pogués, pugués), pudiese (o pudiera).

post, poste. Pot, puede.

potences, potencias.

potent, poderoso o poderosa (potenta) o potente.

prat, prado. (prats, prados)

pratica, se usa o se ejercita. (se practica).

pratich (práctic), práctico que sabe por experiencia.

prean, precian. Preant, preciando. (Preu : precio)

preareu, preciareis vos.

preat (preuat), preciado.

prechte, ruégote (te ruego). Prechs, ruegos.

precis (precís), preciso o précito.

predexen, preceden.

prega, ruega. Pregant, rogando.

pregar, rogar. (plegar, plegaria, pregaria, rogativa)

pregon, presente o público.

prehen, precien o precian.

preha, precia. Prehí, precie yo, o yo precio.

preicat (predicat), predicado o predicato.

prelats, prelados, obispos.

prem, lo apremia o constriñe.

prema, aprieta.

premen a mí, así me acaece.

premis, premios.

premut (permut), permute o trueque.

pren, aquel toma. Prenints, tomando.

prenedór (prenedor), tomador o usurpador.

pren men axi, asi me contece.

prench, yo tomo y empresa (prender : emprender).

prénga, tome yo y tome aquel.

prénen, toman. Prenia, tomaba.

prenint, tomando.

prenguen, tomen. Pres, tomado o preso.

prés (pres), preso.

pres, tomar determinación. Tomar consejo, pres consell.

présech (préssec), durazno (melocotón).

presichs, presagios o agüeros.

preso (presó), prisión. Presonér (presoner), prisionero.

prestey, la paciencia, presta paciencia.

preu, el precio o yo precio.

prexeixca, preceda. (preceixca)

prim, prima y justamente y delgado.

princep, príncipe.

pris, primero. Un jorn de pris, un día de mañanita.

prodich, pródigo, gastador.

proejant lo temps, ir contra el viento (con viento en la proa).

proferrer, ofrecer.

profit, provecho. Profita, aprovecha.

profite, aproveche. Profitós, provechoso.

profunda, honda o se funda o ahonda.

proisme, vel. Prohisme, próximo (prójimo).

prol, prole.

promes (prohomens, prohomes), buenos y abonados hombres.

promou, promueve.

prop, acerca (cerca). Prop si, acerca de sí.

propils es, propio les es. (propi los es, propi els es, propi´ls es)

prou, harto o lo que basta. (suficiente)

prou, provecho.

prou be, muy bien (bastante bien) o harto bien.

prous, hombres de buena providencia.

prous, hombres buenos y abonados. (hombres de pro, prohombres)

puat, lleno de púas.

pudor, hedor o mal olor. (olor pútrido)

pujar, subir.

pujes, moneda así llamada de poco valor.

puig, puyo (pueyo) y subida o cosa alta (podium).

puis, pues y después.

pujus, más bajo (pus jus, donde pus : plus : más y jus : dejús : jussà : bajo).

puix, pues y después.

pulgò, señal de pestilencia.

punctura, punzón, aguzamiento o cuidado.

puneix, castiga.

puny, puño y punge y punza.

punya, pelea o riña o hace su poder.

punyament, pelea o punción.

punyen, que pungen o que castigan. (punitio : punir : castigar)

punyen, trabajan o procuran.

punit, castigado. (puniment, castigo)

pur, puro y pues (puix, puis)

purna, una centella o migaja o cosa poca. (chispa)

pus, con tal.

pus, más. Pusjùs, más abajo. (ver pujus)

pusca, pueda. (chapurriau: cuan yo puga, pugues, pugue, pugam o puguem, pugau o pugueu, puguen)

pusch, yo puedo. (pusch: puc; tú pots, pot, podem, podeu, poden)

puxa o puixa, pueda.

puxen, puedan. (puguen)






Q.


quadréll (quadrell), cuadrillo de la saeta.

quàl, cuajo. Qualls, quajos.

quallar, cuajar. (collar, cuallar)

qualsevol, cualquiera (qual se vulla : cual se quiera, cualesquiera)

quan, cuando y cuanto. (quant; quantum)

quant, cuanto y cuando.

quebrant, quebranto.

quebraza, grieta. (cribassa, cribasses : grietas en las manos por frío)

quedamént (quedament), queda y sosegadamente.

quelals vehíne, que las avecinde o junte. (que + lals + vehí : vecino)

quem, yo quemo y queme. (cremar; cremo, cremes, creme, cremem o cremam, creméu o cremáu, cremen)

quem fa (que me : que'm : que em), que me hace.

quens, que nos. (que mos : nos, que ens, que'ns)

quer, aquel busca (requiere, requer) o yo busco. (yo requiero : yo requer; requerixco)

quesit (requisit, requisito, requerido), preguntado o pregunta o buscado.

quet, que té (te). Quet fá, que te hace. (Qué te fa : qué't fa : qué te hace?)

qu'espandéix ses tenebres, que esparce sus tinieblas.

qui, el que y quien (quí, el qué y quién). Quil, que le.    

qui llanç, que lanzo o que lanza.

quills, aquellos y que les.

quim, que me. Quin, que en, y que tal, y el que. (cual, cuál)

quina, que tal. (cual; quína?, cuál?)

quins, que nos y qué tales. (cuáles?)

quis, quien. Quisque, cualesquiera que.

quit son devánt, que (te) son delante. (que están delante de ti)

quiti, quito, o esquito o acabalado.

quixal, muela. (diente molar; quijada)


R.


rábia, rabia.

raça, la raza o la casta.

rabél, raíz. Rahel, raíces. (rael, rail, arrail, arrel, arrels)

raig, rayo.

ráixa, encendimiento libidinoso. (quizás Rache alemán : rabia, cólera)

rajola, ladrillo. (baldosa para alicatar) 

ram, ramo. Rams, ramos.

ramalladas, inconstancia en las personas.

ramalloles, no hacer las cosas por los términos regulares.

ranárt, raposo o raposa. (ai vist lo lop, lo rainard, la lebre; zorro, zorra; rabosa)

https://www.mamalisa.com/?t=ss&p=2170 




ranch, renco o cojo. Rancallar, claudicar.

ranciu, rancio.

ranquexar, ranquear.

raore (raure), raer (roer).

rar, raro.

ras, raído.

rascút (rascut), por irascút (irascut), airado.

rasura, limadura.

rastellar, rastillar.

rastre, rastro.

ráu, rae. Ráure, raer.

ráxa, encendimiento libidinoso de la carne. (ver ráixa)

reálmes (realmes), reinos. (realme, reino; regne, reine; rex, rey; regis, regum, etc)

reb, recibe y yo recibo.

rebalçar, rebalzar, recoger el agua. (hacer una balsa: baça, bassa)

rebellát (rebellat, rebel), rebelado o rebelde.

rebélle (rebelle), rebelde.

rebém (rebem), recibimos. Rében (reben), reciben.

rebés, recibiese (pone rescibiese). Rebre, recibir. (pone rescebir)      

reblar, remachar.

rebóltam (revóltam), revuélveme.

rebre, recibir.

rebúje (rebuje), rehúsa o rebuja o menosprecia. (rebujar : rehusar, no aceptar, etc)

rebút (rebut), recibido.

recámbi (recambi; recanvi), recambio.

rech, riego.

recialla, reliquia que deja un mal.

reçit, yo recito o digo.

reclocha, azud. (assut)

recó (racó o racò), rincón.

recólce, se recode o asiente.

recólce, recordar o tener asiento.

reconeixença, reconocimiento.

recónt, recuenta o cuenta.

recorde, recuerde o recuerdo.

recórs, recurso o acuerdo y correr.

recórt, acuerdo o memoria y traer a la memoria (recuerdo).

recós, recurso, socorro y remedio.

recúll, recoge. Recúlla, recoja.

reclús, encerrado (recluso; clos, closa, claustro, clausura, cloure, etc)

redolánt, rodando. Redolár, rodar.

reduéix, reduce.

redreçát, enderezado.

refá, rehace. Refér, rehacer.

refiren, refieren.

refugi, refugio, asilo.

refús, rehúse o huya o huimiento (huida).

regadora, regadera, reguera (reguer), canal que se hace por tierra para conducir el agua a los campos.

regata, carril.

regesch, aquel rige o se rige.

regira, rijira, aparta o espanta o vuelve.

regirám, volvemos o mudamos o trastornamos.

régla, la regla.

reglot, regüeldo. (eructo)

regna, reina aquel y el reino.

regne, el reino y reine aquel.

reguart, recelo.

reis, los reyes. (también aparece rey, reys)

reixa, la reja.

relaixos, chismes.

relamps (rellamp, rellamps), (relámpago) relámpagos. 

rella, reja de romper la tierra.

relléu, relieva (releva) o relieve.

relléu, relieve o cosa que sobra para que se guarde.

relléu, reluce. Rellú, reluce.

rellexár, dejar lo que otra vez se dejó.

rembre, redimir o remediar.

remés, remitido o perdonado.

reméy, remedio.

remeyar, remediar.

remija, divide o aparta.

remijá, cosa mediana.

remogùts, removidos.

remor, ruido.

remorden, remuerden la conciencia.

remugar, rumiar.

renárt, raposo o raposa. (ver ranart)

renatar o renat, darse prisa.

rench, la tela para ajustar.

renda, renta.

renéch, reniego o reniegue aquel.

reny, riñe. Renyánt, riñendo.

re novélla, cosa nueva.

renovella, renueva o trae a la memoria.

rent, masa acedada.

rentar, limpiar, enjuagar.

rependrán, reprenderán.

rependre, reprender o repetir.

replanell, tramo en la escalera. (llano de una escalera, replá o replà, pla)

report, deporte o placer.

repóst (respost, resposta), respuesta y respondido.

reprenimént, reprensión.

reprenien, reprendían.

représ, reprendido y arrepentido.

rept, aquel rete o reprenda o desafíe.

reptár, retar o desafiar o reprender.

reptat, retado o desafiado o reprendido.

repute, le reputa.

requer, requiere y busca.

requesta, instancia.

res, nada.

res, algo (latín res, rem, cosa, como res publica, rem publicam, rei publice, república), si fas res me sabrá mal, si haces algo lo sentiré (me sentará mal).

rescabalar, desquitar.

resollar, pantaixar, resollar.

rest, resto.

restan, restante. Restant, restante.

restrench, yo retengo o restriño.

restar, permanecer.

restrenyer, restreñir o apartar.

ret, rinde y paga tú y pague aquel. (ver retre)

retall, retal, desperdicio de tela.

reté, retiene. Retench, retiene (retengo).

retent, retenido o detenido o que tiene.

retès, retenido y rendimiento.

retès, rendido o rindióse.

retingam Deu, deténgame Dios.

retre, rendir o reptar o pagar.

retre, retrar, dar, rendir o renunciar.

retret, echando cargo o zahiriendo (retrén).

retria, pagaría o retaría o detendría (pone deternia).

ret sen, aquel se rinde.

retut, rendido o restituido o tornado.

revereixer, reverenciar.

revers, al revés o al contrario.

reverç, lo contrario o al revés.

reviu, revive.

rgúll, por ergúll (ergull, orgull), orgulloso, desasosegado (orgullo).

rialler, risueño. Riallosa, risueña (riallera).

rialls, risas (rialles, risses).

riba, ribazo o cuesta.

ribatje, ribera o ribazo o subida agra.

rich, rico.

rictat, título de señor o de rico hombre.

rients, riyentes. Riga, aquel ría.

rims, versos (rimas).

riquea, riqueza. Riqueses (riquees), riquezas.

ris, riso o risa.

risch, risco o despeñadero.

rista, por resta, queda o resta o arrisco.

riu, río. Rius, ríos.

rixa, rencilla.

roba, ropa y aquel roba (ell, ella, robe).

robell (rovell), orín (óxido).

robell d'ou, yema de huevo.

roberia, robo o robamiento.

roçegànt (roçegant, rossegant), arrastrando.  

rocegar, roer.

roch, el roque del ajedrez.

roden, me rodean o me cercan. (también ruedan)

rodeu, rodeo.

rogle, rolde. (círculo, circunferencia, rolde de estudios aragoneses)

roman, yo quedo y aquel queda y romano.

romach, yo quedo y aquel queda.

romandrà, quedará.

romanga, quede. Romanir, quedar.

romans, tú quedas y quedando.

romans, hombres romanos.

romas, quedado o que queda.

romp, rompe y rompo yo.

romper, arrastrar y romper y roer.

romrè (romer), romero.

roncallar, claudicar.

ronch, ronco.

rondalla, novela.

ronech, una cosa sola. No tinch sino una cosa rónega, sólo tengo una cosa.

ronya, sarna. (también suciedad en la piel)

ror, por horror.

ros, rubio, color.

rosinyòl, ruiseñor, pájaro. (rosignuolo y variantes en Boccaccio, el Decamerón)

rost, rompido o roto.

rost, lugar enhiesto como cuesta alta.

rostit, asado.

rou, roe.

ruat, arrugado. (arrugat)

ruca, oruga, planta.

ruch, borrico (rucio, burro, asno; ase). Ruch, rudo.


S.


sa, sano. Sabata, zapato.

sabença, ciencia (sapientia), inteligencia.

sabendes, a sabiendas.

sabes (sabés), supiese yo.

sabi, sabio y sé o supe.

sabiesa, sabiduría.

saboga, alosa, pescado.

sabreuja (se abreuja), se abrevia o se acorta.

sacsò, alforza que se hace en los vestidos de mujer que son largos.

sadollánt, hartando o contentando. (de satis)

sadollan, hartan o contentan.

sadollar, hartar o contentar.

sadollàt, harto que baste o contento.

safa, alcofaina (aljofaina).

safareig, safuny, cosa manoseada.

sa fi, su fin.

sagellát (sagellat, segellat), sellado (segell, sagell).

sagnía, sangría. (sagn : sang : sangre)

sagramentejarán, jurarán. (sacramento : jura sobre los cuatro evangelios)

sahó, sazón.

salomó, el rey Salomón.

salonya (se alunya), se aleja.

sancaixos, andrajos.

sancèr, entero y sano.

sancèra, entera.

sanch, sangre. Sanchs, sangres.

sangonent, sangriento.

sanglots, suspiros o sollozos (hipo).

sansera, entera o sinceramente.

sap, sabe. Sa pell, su pelleja.

saprien, sabrían.

saqueig, saqueo.

sarahuells, calzones.

sarraxa, su encendimiento.

sarraxa, se arroja o se sube.

sa'rma (sa arma), su alma.

sastench (sostindre, sostench), sostuvo.

sastrúga, desmenuza o desmenuzaba.

sasuabar, aquietar.

sats, asaz o mucho o harto.

saus, sahò, sazonado (sazón).

savi, sabio. Saviesa, sabiduría.

savil, el sabio.

s'aulesa, su soberbia o alteza.

sbaiment, esbaimiento o espanto.

sbatles (esbatles, espatles), espaldas. 

scalfa, se calienta.

scandil, tropezadero.

sclatás, reventase.

sclau, esclavo.

sclau de remença, cierto género de esclavos que hubo en Cataluña.

scampáts (escampats), esparcidos o escapados.

scarn, escarnio.

scas, escaso o que gasta poco.

scolans (escolans, scholans), estudiantes que aprenden.

scolt, la escucha o centinela.

scolt, yo escucho y escucha o sospecha.

sculls, rocas o peñas.

scurçons, alacranes.

scut, escudo.

seacuit (cuitar, acuitar, se acuit), se da prisa. 

se atengueren, se atuvieron o se alcanzaron.

sebénts, los que saben. (sabents)

sebollir, zabullir (zambullir) o hundirse.

secás, sacase o perdiese el humor.

sech, seco y seque y yo seco.

sech (seure), yo me asiento y sigo y sigue.

secláma (se clama), se queja.

sed o parra o sep, la vid (cepa).

sedejant, el que tiene mucha sed.

segle, siglo. Setgle, siglo.

segò, salvado (cereal).

segona (segóna), segunda. Segóns, según. 

seguéix, sigue. Seguesch, yo sigo.

seguisquen, sigan o siguen.

segurtát (seguretat), seguridad.

séhen (seuen), se asientan (sientan).

sehénts, los que son y los que se asientan.

sehénts, los bienes raíces.

sélla (sella), silla (de montar; cadira : cadiera : cátedra : silla : escaño).

seller, el que las hace (las sillas).

sellavos, entonces.

sem, el cojo o tullido.

sema, cosa consumida y coja.

sembla, parece y semeja.

semblánt, semblante y semejante.

semble, parece y juntamente.

sémble, semejo o señalo o parézcole.

sembre (sembren), siembran o siembren.

semen (semén, sement), simiente. (seminar : sembrar)

semença, semejanza.

semént, simiente para sembrar.

semitò, voz de música (semitono).

sems, juntamente.

senall, cesto de mimbres.

senar, cosa no doblada o simple.

se'nbólcan, se revuelven o se mezclan.

sendér, el camino (sendero), y rocín para caminar.

sengartana (sargantana), lagartija.

senglár, el puerco montés (jabalí).

sengles, unos, entrambos de por sí, o de uno en uno. (singular)   

sengrúna, se hace pedazos menudos.

senya, señal o seña.

senyal, signo.

senyaladament, señal especial. (señaladamente, en especial).

senyar, signo.

senyorejar, señorear.

seny, señal.

seny, seso o sentido y señor. (senyer, senyor)

senys, sesos o sentidos.

sémper vivol, gota coral.

senportal's dos, se lleva a los dos. (se emporta, enporta)

sen ret, se da y se rinde y responde.

sens, sin.

sensable, sensible.

sensal (sensál), tributo o censo. (censal)

sensa'quella, sin aquella. (sense o sens aquella)

sense nos, sin nosotros.

sent, siento yo y siente aquel.

sent ho mes, siente lo más (siéntelo).

sentáts, sintáis vos.

sentrá, sentirá. Sentré, sentiré.

séntre, sentir.

senvólpa, se arrevuelve o se arrodea. (se envuelve, rodea)

sep, muchas veces.

separa, aparta.

sepárals, apártalos.

sepulchre, sepulcro.

sercar, buscar.

serena, cosa clara.

sermonar, predicar.

seròl, cerato.

seri, serio.

seu, sebo, Seo. (y suyo)

sevòs, ple de seu, lleno de sebo.

severo, grave.

serp, sierpe (serpiente) o culebra.

serrás, aserrase.

serne, ser.

serva, guarda y cerva, animal. (y también acerola, serba)

servár, guardar.

servéy, servicio. Servént, servidor (sirviente).

servesca, sirva.

serventa, sierva o servidora (sirvienta).

sescombren, se escombren o se desembaracen.

sesdevé, acaece o aviene.

sesgo, una cosa cortada con sesgo.

sesmenta, se mienta o tráese a la memoria.

sespachen, se empachan o se ocupan.

sespérden, se pierden o se desesperen.

sestén, se extiende.

sestenga, se extienda o se atenga a él.

sestòja, se guarda.

set, siete y tiene sed.

setgle, siglo. Setgles, los siglos.

setjamént, cerca o cercadura al derredor. 

setje, el sitio o cerco sobre algún lugar. (setje, siti, sitio, asedio)

setje, el cebo del anzuelo.

setje, vl'. Sétge, la cercadura o seto.

setrill, alcuza.

setzánys (setze anys), diez y seis años. 

seuránt (seurán o seuran), se asentarán.  

seu, suyo y se asienta.

sever, severo.

sglesia, la iglesia.

sguart, tener respeto o miramiento.

si, pronombre.

si, adverbio para afirmar también. (hoc, och, oc en occitano)

si, conjunción condicional si.

si, seno, parte del cuerpo llamado seno.

si algun, si alguno.  

siau, seáis vos o asanteis os (sentaos).

sibéll, así hermoso o bello.

sibe'l, si bien el.

siclar, sincelar (cincelar), burilar.

si col, así como él.

si dech, si debo.

sidélls mordúts, si dellos mordidos.

sien, sean o son.

siént, sentado o siendo.

siénts, sentándose o siendo.

signe, signo o señal.

sils, si los. Sim', si me.

simular, disimular.

simolsa, orillo, orilla del paño.

sinia, senia de donde se saca agua.

sintént, el que siente o que siente.

sipela, erisipela.

sipia, sepia, pescado.

sis, si se. Sisdevé, si se acaece.

sisa, betún sobre que se asienta el oro.

sistar, tomar la siesta.

siti, sitio o asiento.

sitiament, sitio o asitiamento (asedio).

sive'l, si viene él.

sivella, hebilla (evilla).

sivellar ab sivelles, prender una cosa con hebillas.

siu, asienta.

siure, asentado o asentarse.

smenar, enmendar.

smor, se muere.

sment, parar mientes y traer a la memoria. (mentar)

smut, se mude.

soberch, grande o excesivo o soberbio.

sobirá, soberano (de arriba, superior, como el Pallars). Sobirán, soberano.

sobitana (sobirana) cosa, cosa superior.

sobmerre, enterrar. (soterrar)

sobrat, vencido o que le sobrepuja otro (superado).

sobrats, aventajas o sobras (superas). 

sobrats, los altos de las casas.

sobres, sobras o demasías.

sobreseure, sobreseer.

sobtat, presto. Sobtes, dar prisa.

sobtòs, presto o prestos o improviso.

socors, socorro.

sodegue la porta, menee o toque la puerta.

soferre, sufrir. Soférr, sufre.

sofertánt, que sufra o sufriendo.

soférts, sufridos. Sófre, sufrir.

sofir, sufre o sufrir.

sofrenar, refrenar.

sofirent, sufridor o que sufre.

sofirença, sufrimiento.

sofistiques, sofísticas o aparentes.

sojorn, reposo o descanso.

sojorna, reposa o descansa.

sojornem (sojornen), descansen o reposen. (sojornem, descansemos o reposemos)

sojorns, descansos o reposos.

sol, solamente y el sol.

sol, yo acostumbro y aquel acostumbra.

solas (solás), solaz o placer.

solcar, sulcar, surcar. (solc : surco)

solcir, surcir.

soldader, soldado o soldadillo.

so llas, soy cuitado o mezquino.

sols, solamente y solos.

solt, suelto. (solta, suelta)

som, somos y sueño (son).

somer, somera, jumento, jumenta.

somni, sueño. (sompni de joan joan)

sompo, soso, insulso.

son, sueño.

son aguayt, su presencia o su aspecto.

sonar, tañer.

soport, socorro o sufrimiento.

soportar, sufrir o soportar.

soptament, prestamente. Soptát, presto.

sorber, sorber.

sorbir, absorber o consumir.

sorigot, suero.

sort, el sordo y fuerte (suerte) o fortuna.

sortir, levantarse con presteza.

sortit, latido.

sosmet, sométese.

sospir, suspiro.

sospita, sospecha.

sostè, sostiene. Sostench, sostiene o sostuvo.

sostenguda, sostenida.

sostinença, sustentación o cosa que sostiene a otro (sustento; soporte).

sostrach, aquel sosaca (sonsaca) y tú sonsacas.

sostraje, aparta o aparto o apartamiento.

sostrau, sonsaca y quita y aparta.

sostraure, sonsacar.

sostráts, sonsacados.

sostrét, sacado o apartado.

sotánes, sótanos, cosas debajo (sota, sot) de tierra.

soterrani, sótano.

sots, debajo y sotos.

sots met, mete debajo (somete).

sovint, luego o presto o a menudo.

spay, espacio.

spasa, espada.

spavént, vel. Spaven, espanto.

spelta, scaña.

sper, esperanza. (yo espero)

spérdre, perder.

speróns, espuelas.

spersóna, es persona o hace presencia.

spill, espejo.

splét, la cogida del pan.

splich, yo explico o declaro.

spra, por aspra, cosa áspera.

squinça, hace pedazos.

squinçát, despedazado o rasgado.

stablit, establecido.

sténga, se extienda.

stens, extiendes.

stója, aquel guarda y guarda tú.

stólga, quita o quite aquel.

stórcre, quitar o librar o escusar.

stort, quitado. Storta, quitada.

stretament, estrechamente.

struch, venturoso o dichoso.

strument, instrumento para alguna cosa.

sturmént, instrumento de música.

suau, suave.

súbdit, súbdito o sujeto.

súbita, cosa pronta o caso de repente.

súbitament, de improviso (súbitamente).

subjugáda, sojuzgada (o subyugada).

subjugát, subyugado o sojuzgado. 

subvenir, ayudar o subvenir.

sucarrar, tostar, quemar (socarrar; socarraet de la paella).

sucre, azúcar.

such, pringue. (zumo)

suffér, sufre o tiene.

suffér, sufrido. Sufférta, sufrida.

sufliman (suflimar), soflamar.

suór, sudor.

suja, hollín. (suciedad : sutza)

suny, suño.

sunyir, regañar.

superbiós, soberbio o soberbioso.

superful, superfluo.

supergeria, superstición. (superchería)

surar, medrar, crecer, aumentarse. (suro : corcho, surar : flotar o salir a la superficie)

surbir, absorber o consumir.

suro, corcho.

surt, surte o resulta.

surtint, surtiendo.

sus, alto o ecima o sobre todo.

sus, presto o en un punto.

suspita, sospecha.

sutza, cosa sucia.

sútzeus, sucios.

sutzúres, suciedades.

T.


ta, tu. Ta dolor, tu dolor.

tabal, tambor.

taca, mancha.

tacat o clapat, cosa manchada.

taça o got, vaso para beber.

taginat, zaquizami o cobertizo de madera labrada.

talént, talento.

tall, yo corto y cortadura (corte).

tallát, cortado. (tallada, cortada, tajada de carne)

talls morischs, labrado a la morisca.

tam, adverbio para comparar. (tan)

també (y tamé), también.

tamís, cedazo (tamiz).

tancát, cerrado. Tanch, cierra.

tanda, turno.

tant, tanto. Tants, tantos o tantas.

tanteig, tanteo.

tantòst, luego a deshora.

tany, toca (tangere) o atañe o pertenece.

tant préu, tanto precio.

tántalus, varón así llamado. (Tántalo)

tantejar, tantear.

tapát, tapado (pone atapado).

tapi, sandalia.

tapiner, el que los hace (las sandalias, sandaliero).

tapinería, donde se venden.

tapit, cosa tapida.

taqui, tacaño.

tarda, tardança (tardanza) o tarda aquel.

tarrat, tejado. (terrat, terraza)

tarròs o terròs, pedazo de tierra duro.

tart, tarde o tardío.

tart, hombre tardo en hablar.

tártres, los tártaros.

tasca, tarea.

tast, gusto, y el sabor del bocado. (tastar, probar, catar)

tasta, aquel gusta y gusta tú.

tastart, hombre alocado o determinado.

tatra, vicio.

taula, la mesa o tabla. (tabula)

taula de perusa, tabla bien ordenada en la ciudad de Perosa (Perusa, Peruggia) en Italia.

taur, el toro. (tauro)

taxa, se atapa o se pega.

te, tiene. (té)

tebeu, tibio.

teble, terrible.

tedi, tedio, fastidio, aborrecimiento.

tel, tela. Tels, telas.

tem, yo temo y aquel teme.

tembrá, temerá. Témbre, temer.

temença, temor o miedo.

temoréjen, hayan o tengan miedo.

temprat, modesto.

tempransa, sobriedad (pone sobriedat).

témpte, lo tiente o lo haga.

témpre, temple.

temút, temido.

tench, yo tengo y aquel tiene.

téndra, cosa tierna o blanda.

tényen, por atenyen, atiende o se atienen.

tenir, tener. (tindre)

ténte, tiento o tentar lo hondo.

ténten, tienten.

térbol, turbio.

terç, tercero.

terç d'un punt de dau, la tercia parte de un punto de dado.

terçanyell, vestidura como de terciopelo.

terme, término. Termens, términos.

termini, plazo, término.

terre, terreno. (tierra, terra)

terrény, terreño o terruño para el pan.

terrer, terrero.

tes, tieso.

tesa, por atesa, alcanzada.

testa del cap, calavera.

test, texto sobre que algo se escribe.

testa, la cabeza.

teu, tuyo. Teus, tuyos.

teula, teja. 

teulada, techo (tejado). (también tellat, de tella; tegula)

ti, tino.

tile, tilde.

tim, timbre, blasón.

tinpes, cuestas o subidas.

tiny, tienen.

tint, tinte.

tir, tiro. Tirs, tiros.

tira, le tira o la lista.

tirant, tirano poderoso. 

tirant, el que tira o el que me tira.

tirant, tirante un caballero así llamado. (Tirant lo blanch)

tísbe, una mujer así llamada. (Tisbe, y Píramo)

tixen, tejen.

tixion, hombre, furia infernal.

to, tono.

tocán, por tocánt, tocando.

toch, yo toco y aquel toca, y el tocamiento. (y el toque de una campana)

tòlch, yo quito y quitado. (tolere : toldre, tolre)

tolga, quite.

tolgué, aquel quitó. Tolgués, quitase.

toll (tol), quita o aparta. (toll : badina : pozo de agua)

tòlre, quitar.

tolrre la'ans que la prenga, quitarla antes que la tome.

toltes, quitadas o quitados.

tom, tomo o libro separado. 

tòmba, tumba o ataúd.

tongada, cuando se arregla algo por divisiones. (ejemplo, el turno : tanda de riego)

tor, toro.

torbát, turbado.

torb, turbamiento o turbación.

torch, limpia o quita o neteja.

tórcre, torcer.

torn, rueda o vuelta o torno.

torns, tornos y vueltas.

torrada, tostada.

tort, tuerto.

tortra, la tortolilla, ave. (tórtola, tórdola)

tost, quitado y presto o luego.

tost, lugar enhiesto como cuesta.

tostemps, siempre o en todo tiempo. (tot, tots temps)

tot, todo. Tots, todos. (tota, toda; totes, todas)

tou, hueco, ufano, envanecido. (cojín mullido)

traball, trabajo.

trabucát, trabucado o echado a hondo.

traheix, hace traición o engaño.

trahen, sacan o traen (trauen) o engañan.

trahí, aquel engañó.

trahiment, traición o engaño.

trahir, engañar o hacer traición.

trahirme, engañarme o hacerme traición (traicionarme).

trahit, hecho traición (haber traicionado).

tramet, aquel envía (tramete).

trameten, envíen o envían.

transit, transido, consumido.

tránsit, tránsito o paso de un lugar a otro.

transmetres, mientras, ínterin.

transportát, transportado o pasado.

tranuytar, tresnuytar, estar en vigilia.

trau, ojal.

trau, aquel saca y trae o engaña.

trau, hace traición.

traurá, sacará.

traure, sacar o quitar o apartar.

traure, hacer traición o engaño.

treball, trabajo.

treballám, trabajamos. (y treballem, treballam, traballem, traballam) 

trebúlen, trabucan o tráfagan. 

tremóla, aquel tiembla. (tremolar, temblar; trémulo)

tremolamént, temblor.

tremolánt, temblando.

tremóli, yo tiemblo.

tremolí, temblé yo.

tremontána, el viento cierzo. (circio, noroeste; tras montano, tramontana, tremontana)

tremontanál, viento cierzo.

trenca, aquel quiebra. (rompe)

trench o chirlo, chichón.

trench, yo quiebro y aquel quiebra.

trenyora, tiene soledad o no se halla. (enyor : añoranza)

trenta, treinta.

tret, sacado o quitado. Treta, sacada o quitada.

treta, saeta o cosa que arroja la ballesta.

tretes, sacados y tiros (trets) como saetas.

tria, escogida (escogimiento) o elección.

tria, aparta o divide.

triada, escogida o apartada.

triága, atriaca (triaca).

triant, triador o escogedor.

trig, tarde. Trigám, tardamos.

trob, yo hallo y halle aquel.

troba, halla tú y aquel halla.

tróbas, hállase y coplas. (trobador, trobadores)

trobát, hallado.

trobe, halle yo y halle aquel.

troch, trueco o cambio.

troç, pedazo o trozo.

tronch, tronco.

trop, mucho o demasiado. (tropa : muchas personas; troup)

troya, cuento desde los años de troya.

troya, la historia de los troyanos.

trons, truenos.

trot, trote.

trotar (trufar), burlar. Yom truf, me burlo.

trull, lagar.

tuaiar (aturar), detenerse.

tudriu, Teodora, nombre de mujer. (tutrix : institutriz, tutora)

tuf, tufo, vapor o exhalación caliente. 

trufan, burlan. Trufant, burlando.

tuns, tunos. Tuns (tu nos - mos - ens) dius, tu nos dices.

turmell, tobillo en el pie.


V.


va, vano.

vaf (vraf o braf), vaho.

vag (vaig), yo voy y vago.

vaga, vaga o desocupada.

vagabunt, vagamundo (vagabundo).

vagava, estaba ocioso.

vagar, vacar una cosa o estar ocioso.

vaguen, estén vagos y ociosos.

vaig, yo voy.

vay, valle (vall, val) o distancia o vacío.

vayll, valladar.

vaylet petit, paje o mozo pequeño.

vaje yo, vaya yo o yo voy.

valença, valitut o sanidad.

valent, estando bueno y sano.

valent, valiente y poderoso y valiendo.

valeri, valeu, Valero.

vall, valle o vallado o cercado (valla).

valrrá (valrá), valdrá. Valrieu, valdriades (valdríais).

van, vano. Vans, vanos.

váne, alabe vanagloriosamente.

vantamént, vanagloriosamente.

vantár, vanagloriarse. Vánten, se alaben.

vari, vario.

ve, aquel viene.

vedar, prohibir.

vedell, becerro, ternero. (vitello italiano)

vedella, femenino del anterior. (vitella)

vedillut, greñudo, mechas de cabello.

vegada, se dice por vez, como vegada 1, 2, 3, &c; vez 1.a, 2.a o 3.a

veguer, justicia. (vicario)

vehí, vecino. Vehina, vecina.

vehinát, vecindario.

veig, yo veo.

veixéll, bajel o vajilla (vaixella).

véixen, vejen o fatiguen.

véja, vea aquel. Véjes, veas tú.

vel, velo. Véles, velas o los que velan.

vela, vela de nave o está despierto (dispierto).

vell, el viejo. Vells, los viejos.

vella, vieja o hermosa cosa (bella).

vellet, viejecito.

velléam'plau, (vellea me : em plau) la vejez me agrada.  

velledád, la vejez. (vellea)

vellut, pelfa (felpa), terciopelo.

ven, vende y viene (ve).

venda, venta.

vendicar, vindicar.

venc, vence. Véncre, vencer.

vençént, el que vence o venciendo.

vench, aquel vino o viene.

véngue, venganza.

vénes, las venas.

venja, aquel venga o toma venganza.

venjar, vengar.

venjansa, venganza.

venidor, que ha de venir.

venre, vender.

ventall, abanico.

ventrells o ventresques, vientres. (ventresca)

vent, viento. Vents, vientos.

venút, vendido. (como Raimon, ver línea anterior)

ver, verano y verdadero.

vera, cosa verdadera. (vera cruz)

verament, verdaderamente.

veri, podridura o pus o materia. (ver verí, veneno)

verdanch, cardenal, señal de golpe. 

verdanch, vástago o renuevo de un árbol.

verdejar, color que tira a verde.

vérg, yo veo. (veg, veig)

verga, vara.

verge, virgen o doncella o cosa sin usar.

verger, vergel.

vergonya, vergüenza.

vergonyit, vergonzoso.

verí, veneno o ponzoña.

verins, venenos o ponzoñas.

verlandines, siempre en plural, bernardinas, bravatas.

verme, gusano. Vermes, gusanos.

vermell, bermejo o colorado (rojo).

vers, hacia una parte. Versmi, hacia mí.

vers, verdaderos.

vert, verde.

vesllum, vislumbre.

vespa, la avispa.

vespre, la tarde o víspera.

vespre ferse, hacerse de noche.

vesta, diosa.

vestits, vestidos.

vestuari, vestuario o vestidura.

vetla, aquel vela y el que vela.

vetla, vela de sebo o vigila (está en vela, velar).

veu, voto.

veu, aquel ve y vio y la voz.

veu, vez y viene y aquel vino.

veuré, yo veré. Véure, ver.

veureu, vos veréis.

vexen, fatiguen o hagan vejación.

vi, el vino.

via, veía y el camino (vía).

vianda, comida. (je veux de la viande francés)

viats, idos o echados afuera.

vicis dona, da a los vicios.

vicins alta, vicio nos agrada y contenta.

vida hermitá, vida de ermitaño.

vidan do, la vida le doy.

vidre, vidrio (cristal).

vidriol, vitriolo para tinta.

vies, vías o caminos.

vila, la villa.

vilans, villanos.

viltáts, vilezas.

vimen, vimbre (mimbre).

vinent, aparejadamente.

vinent, viniendo o que viene.

vine tu a mi, ven tú a mí.

vi, el vino. Vins, vinos.

visca, aquel viva. Visch, yo vivo.

visquen, aquellos viven (viuen) o vivan.

viscút he, he vivido.

vist, yo visto y aquel viste.

viu, aquel vive y vivo.

vivent, que vive o viviente.

viver, enjambre, un viver de mosques, un enjambre de moscas.

vivificar, verificar.

viurán, vivirán. Viuría, viviría.

vius, vivos.

(aquí aparecen algunas con la u, sigue v y u juntas)

ulesa, por aulesa, traición y vileza.

ull ab gota serena, ojo sin lágrimas.

umple, hinche.

umgles (ungles, ungla), las uñas.

una'ntitat, una entidad o un ser.

unguer, uñero.

units, unidos o ajuntados.

vógi, rodeo o vuelta o rueda.

vol, yo quiero (yo vull) y aquel quiere.  

vol, el vuelo.

volch, aquel quiere o quiso.

volént, queriendo.

volença, voluntad o querer.

volenteros (volenterós), apetitoso o deseoso.

volér (voler, voldre), querer.

volérs, quereres o voluntades.

volguist, quisiste.

volgrá, por volguéra, quisiera.

volgral yo, quisiéralo yo.

volp, raposo o raposa.

volpell, raposo o raposa.

volpéll, engaño metafórico.

volten, vuelven o vuelvan.

volúm de libre, volumen o tomo.

vomit (vómit), vómito.

vori, marfil. (ivory, ivori)

vorridór, aborrecedor.

ubert, abierto.

ulular, aullar.

ultim (últim), fin o último. (rader, radé, darrer)

ulleiar, ojear o hacer señal con los ojos.

ullets, ojales en el vestido.

unció, untura o linimiento (unción).

uncle (oncle), tío hermano de padre o madre.

ungla, uña. (de ungula)

unguent, ungüento.

unicorn, unicornio, animal (con 1 cuerno).

unt, unto.

urella, por orella, oreja.

urina, orina, el suero de la sangre.

us, el uso, y use aquel, y os, y yo uso.

usat, usado o acostumbrado.

usatje, usanza. (usatges, usos - y costumbres)

vuf, soplo. (vufo, bufo)

vúy (huy, vui, avui), hoy día. Vúyt (vuyt, vuit), ocho.

vuyté, octavo en orden.

vuytena, parte de octava de ocho.

vuytanta, ochenta.

vull, yo quiero. Vulles (vullgues), quieras tú.

vult, vulto. (bult, bulto)



X.


xalóch, viento así llamado.

xambrana de porta, umbral de puerta.

xaquia cosa, ocasión de algo.


Y.


yom so, yo me soy.

y val, y vale.


Z.


zel, zelo (celo).


FIN DEL VOCABULARIO.


ÍNDICE POR APELLIDOS DE LOS AUTORES CONTENIDOS EN ESTE PRIMER VOLUMEN.

Los demás índices generales de los dos tomos se colocarán en el segundo.

(Se omiten las páginas porque no concuerdan con este formato odt, doc, ni html) 


A.


Abad, Juan.

Accila, Mosen N

Adrian, Vicente

Advan, Fr. Domingo

Agia, Fr. Miguel

Agramunt, Fr. Domingo

Agnesio o Anyes, Juan Bautista

Aguiló Romeu de Codinats, D. Juan

Aguilar, Francisco

Aguilar, Fr. Francisco

Aguilar, Gaspar

Agulló, Fr. Francisco

Aierdi, Maestro Joaquín

Aimeric, Domingo

Alagon, Vicente Mariner de

Alavanya, N'Albert de

Alanya, Luis

Albert, Miguel

Alcañiz, Luis

Aldana, D. Francisco

Alegre, V. Fr. Domingo

Alegría, Fr. Juan Martínez

Alenda, D. José de

Alepuz, Juan

Alepuz, Ilmo. Sr. D. Salvador 

Alicante, Fr. Cirilo de

Almenar, Juan

Almenar y de Monfort, Doña Ángela

Almodovar, Onofre (Almudevar, Almudévar, Almodóvar)

Almunia, Antonio

Andrés, Mosen Juan

Andrés, Juan

Andreu, Pedro Juan

Andreu, Guillem

Andreu, Fr. Antonio Juan

Anglés, Fr. Guillermo

Anglés, D. José

Anglesola, Gregorio

Antist, Mosen Gaspar

Antist, Fr. Vicente Justiniano

Antolín, Miguel

Artés y Muñoz, D. Rodrigo

Artieda, Andrés Rey de

Arcaina, Vicente

Ardevol, Juan Bautista

Arellano, D. Gaspar Guerau de

Ausina, José Teodoro

Aventurer, Guillermo

Ávila, Fr. Agustín


B


Ballester, P. Luis

Ballester, Juan Bautista

Bardaxí, Francisco Juan

Bas, Fr. Cristóbal

Belda, Juan Bautista

Bellot, Pedro

Belluga, Miser Pedro

Bellvís, D. Guillem de Castro y

Bellvís y Moncada, D. Vicente Tejedor

Bendicho, Jaime

Benito o Beneito, Mosen Francisco

Bernat, Fr. Antonio

Bertrán, Jaime

Bertrán, S. Luis

Beutér (Beuter), Pedro Antonio

Bezeis, Manfredo Ermengaudo de

Blanch, Antonio

Blasco, Silvestre

Blanes, Ilmo. D. Fr. Tomás

Bleda, Fr. Jaime Juan

Bodín, Miguel Juan

Boil, D. Carlos

Boix, Juan Lucas

Bonastre, Fr. Pascual

Bonastre, Fr. Luis de

Bonanad, Bernardo

Bonavida, D. Hernando

Bonia, Juan de

Borja, D. Pedro Luis de

Borja, S. Francisco de

Borja, D. Pedro Luis Galcerán de

Borrás, Fr. Pascual

Bosch, Dimas

Bou, Mosen Antonio


C


Caballer, Jaime

Caballer, Luis

Calbet, Pedro

Campan, Gerónimo

Campos, José

Canals, Fr. Antonio

Canet, Fr. Juan

Carbó, Pedro

Carbó, Fr. José

Carbonell, Juan

Carbonell, Fr. Andrés

Carbonell, Vicente

Cardona, D. Alonso de

Cardona, Juan Bautista

Cardona, D. Luis Ferrer de

Carranza, Fr. Miguel Alonso

Carroz (Carrós), Zeferino (Ceferino) Clavero de Falcés y

Capella, Onofre

Capdevila, Pedro Juan de

Capilla, D. Andrés

Casta, D. Pedro Pardo de la

Castelví, Mosen Francisco

Castelví y Ladrón, Fr. Julián

Castelló, Fr. Pedro

Castro, Fr. Jacinto de

Castro y Bellvís, D. Guillem de

Catalán, Felipe (valenciano, y Pedro Aragonés García es catalán, lo de presidente número 132 de la Generalitat es una buena bola; casa del General, generalitats,, casa de la Diputació)

Celaya, Juan de

Centelles, D. Serafín de (100)

Centelles, D. Serafín de (70)

Centelles, D. Francisco Gilabert de

Centelles, Antonio Juan de

Centelles, Juan

Cerdán de Tallada, D. Tomás 

Cerdán de Tallada, Maximiliano

Cerdaña, Francisco Tomás

Ceriol, Federico Furió

Chinchón, Bernardo Pérez

Cisneros, D. Vicente Ximénez de

Ciurana, Vicente

Clavero dels Porcells, D. Vicente

Clavero de Falcés y Carrós, Ceferino

Clemente, Cosme

Climent, D. Joaquín

Codinats, D. Juan de Aguiló Romeu de

Colera, Fr. Sebastián Dionisio

Coloma, Prudens

Cordero, Juan Martín

Cornell, D. Luis

Cortés, Pedro Luis

Crespí de Valdaura, D. Luis

Crespí de Valdaura, D. Francisco

Crespí de Valdaura, D. Cristóbal 

Cucala, Bartolomé

Culla, Fr. Juan Bautista


D


Daunes, Luis de les

Decio, Francisco

Diago, Fr. Francisco

Díez, D. Manuel

Domínguez, Fr. Cosme Agustín

Durá, Fr. Tomás


E


Escovár (Escobar), Francisco   

Escrivá, P. Francisco

Escrivá, Miguel Gerónimo

Espí, Pedro Juan

Esquerdo, Vicente

Esteve, Juan

Esteve, D. José

Esteve, Pedro Jaime

Esteve, Fr. Damián


F


Fachs, Bartolomé

Falcó, Gerónimo

Falcó, Fr. Jaime Juan

Favorés, Fr. José

Febrer, Mosen Jaime

Febrer, Andrés

Febrer, Miguel Cosme

Fenollar, Mosen Bernardo

Fernández de Heredia, D. Juan

Ferrández, V. Fr. Francisco

Ferrándiz, Vicente

Ferrandis, Luis

Ferrer, V. P. D. Bonifacio

Ferrer, S. Vicente

Ferrer, Pedro Juan

Ferrer de Blanes, Mosen Jaime

Ferrer, Miguel

Ferrer de Cardona, D. Luis

Ferrer, Fr. Antonio

Ferriol, Fr. Felipe

Ferruz, Jaime

D. Fernando I, Rey de Nápoles

Figueres, Fr. Nicolás José

Figueroa, Pedro de

Folch, Fr. Raimundo

Font, Juan

Font, Fr. Juan Bautista

Fort, V. P. D. Juan

Franc, Juan

Franco, Francisco

Franqueza y Gilart, Jaime

Fundoni, Fr. Luis

Furió Ceriol, Federico

Fuster, Gerónimo

Fuster, Fr. Gerónimo de Valencia, en el siglo




G


 

Galcerán de Borja, D. Pedro

Garcés de Marcilla, D. Juan

García de Xátiva, Pedro

García, Fr. Rafael

García, Miguel

García Ortiz, Gaspar

García Salat, Vicente

García, Vicente Blas

García, Fr. Anastasio

García, Vicente

Gassa, Fernando de la

Gazull, Jaime

Gavaldá, Ilmo. Sr. D. Francisco

Gelida, Juan

Genís, D. Francisco

Gentil, Bartolomé

Gil, Gerónimo

Gil, Pedro

Gil Polo, Gaspar

Gilabert de Centelles, Don Francisco

Gilart, Jaime Franqueza y

Giner, Matías

Ginart, Onofre Bartolomé

Girón y de Rebolledo, D. Alonso

Gómez, Fr. Vicente

Gomis, Pedro

Gomis, Miguel Juan

González, Francisco Ramón

González, Mosen Juan Ángel

Gordejuela, D. Frey Hipólito de Samper y

Guardia y Bellvís, D. Francisco de la

Guerau de Arellano, Don Gaspar

Guerau de Montemayor, Gaspar

Guete, Lupercio de

Gutiérrez, Fr. Vicente


H


Heredia, Gerónimo de

Heredia, Fr. Pedro Juan Saragozá de

Herrera, Vicente


I


Isquierdo, Ausias

Isquierdo, Vicente

Istela, Fr. Luis

Ivars, Juan Lucas


J


Jaffer, Guillem

Joan, Arnau

Jordá, Fr. Luis

Jordán, Dr. Sebastián

Jordán, Fr. Lorenzo Martín

Jorge, Mosen

Jover, Francisco

Juan de Centelles, D. Antonio

Just, Fr. Jaime


L


Larraz, Fr. Tomás

Ledesma, Miguel Gerónimo

León, Francisco

Leugim, Francisco

Llansol, D. Pedro Luis de Borja y

Llopis, Mosen Vicente

Llorens, Francisco

Loazes, D. Fernando de

Luján de Sayavedra, Mateo


M


Malferit, D. Fernando Miguel

Malvenda (Maluenda), Jacinto Alonso

March, Jaime

March, Mosen Ausias

March, Mosen Pedro

March, Francisco

Marcilla, D. Juan Bautista Garcés de

Marco, Fr. Luis Bertrán

Martorell, Pedro Juan

Marqués, Fr. Juan

Mascó, Domingo

Mascó, Mosen Gaspar

Marquesana, Lorenzo

Martí, Ilmo. Sr. D. Fr. Gilaberto

Martí, Pedro

Martí, Fr. Luis

Martí, Juan

Martí o Martín, Fr. Luis

Martín de Vedia, Fr. Pedro Mártir

Martínez Alegría, Fr. Juan

Martínez Paterna, D. Francisco

Martínez de la Vega, Gerónimo

Martínez, Crisóstomo

Marigó, V. Fr. Antonio

Marimón, Ilmo. Sr. Fr. Don Felipe

Marona, D. Fr. Marcelo

Mariner de Alagón, Vicente

Mas, Francisco Juan

Mas, Fr. Diego

Mas, Felipe

Mateu y Sanz, D. Lorenzo

Mateu y Sanz, D. Isidoro

Mateu, D. Francisco

Marqués, D. Fr. Miguel

Mercader, Juan

Mercader, Matías

Menaguerra, Mosen Ponce de 

Medina, José Benito

Mir, Guillermo

Miedes, Tomás

Miguel, Pedro

Micó, Fr. Juan

Milán, D. Luis

Micón, Fr. Pedro Juan

Mont-rocher, Guido de 

Morera, Arnau de

Monzó, Fr. Juan

Monleón, Martín

Moreno, Juan

Moreno, Juan

Moreno, Fr. Cristóbal

Molina, Fr. Francisco

Molina, Mosen Esteban

Monfort, doña Ángela Almenar y de

Montanyes, Fr. Jaime

Monzó, Pedro Juan

Monterde, Fr. Cristóbal Juan

Mos, Fr. Gerónimo

Moncada, D. Francisco de

Morlá, D. Matías

Moles, D. Marco Antonio Ortí y

Monllor, Juan Bautista 

Muñoz, Gerónimo


N


Navarro, Juan Blas

Navarro, Gerónimo

Navarro, Francisco Juan

Navarro, Fr. Gaspar

Nieto, Fr. Juan

Noguera, Fr. Vicente

Núñez, Pedro Juan


O


Oblites, Fr. Gerónimo Sisternes de

Oliver, D. Fr. Bernardo

Oliver, Francisco

Oliver, Pedro Juan

Oliver, Juan

Oliver, Miguel Gerónimo

Oliver, Juan

Oliver, V. Fr. Juan

Oliver, Juan

Ordóñez, Alfonso

Ortiz, Juan

Orta, Melchor

Ortz, Jaime

Ortiz, Gaspar García

Ortí, Marco Antonio

Ortí y Moles, D. Marco Antonio


P


Pascual, Fr. Gerónimo

Pastor, Francisco Juan

Pascual, Miguel Juan

Pascual, Bartolomé José

Pamenés, Felipe de

Pascual, Ginés

Palau, Marco Antonio

Paterna, Dr. D. Francisco Martínez

Pardo de la Casta, Fr. José

Pertusa, Francisco de

Pérez de Valencia, Vicente Jaime

Pérez, Miguel

Pérez Chinchón, Bernardo

Pérez, Ilmo. Sr. D. Juan Bautista

Pérez de Montoro, D. José

Perpiñá, P. Pedro Juan

Pellicer, Miser Cristóbal

Pereda, Pedro Pablo

Perera, P. Benito

Peris (Perís), Miguel Juan

Pintor, Pedro

Pineda, Andrés Martí

Pineda, Juan Bautista

Pineda, Andrés Onorato (Honorato)

Pomar, Pedro

Polo, Gaspar Gil

Polo, Gaspar Gil

Pons, Fr. Sebastián

Podera, Fr. Leonardo

Pórtico, Fr. José

Pontí, Fr. José Domingo

Planes, Mosen Francisco

Prada, D. Vicente

Punter, D. Gaspar


Q


Queralt, Juan Bautista


R


Rabaça, Genaro

Rabaça, Giner

Ramírez, D. José

Ramírez, Matías

Real, Tomás

Rebolledo, D. Alonso Girón y de

Rey de Artieda, Andrés

Rejaule, Mateo

Riera, Antonio

Riucech, Gabriel de

Ribelles de Vilanova, D. Miguel 

Ripollés, Antonio Juan

Roig, Mosen Jaime

Roiz de Corella, Mosen Juan

Roiz, Pedro

Rosignol, Pedro

Rocamora y Torrano, D. Ginés

Roures, Onofre Juan

Royo, Pedro

Roig, Juan Bautista

Rocafull, José

Roca de la Serna, Fr. Ambrosio

Rostrojo, José

Ros de Jesús, V. Rufina

Rubio, Francisco


S


Saguntino, Nicolás

Savall, Cosme Damián

Sanz, Pedro Luis

Sanz, Gerónimo

Sanz, V. Fr. Juan

Salat, Vicente García

Satorre, Fr. Juan Gregorio

Satorre, Lorenzo

Sanchiz, Fr. Jaime

Salón, Fr. Miguel Bartolomé

Saragozá de Heredia, D. Miguel Ángel

Saragozá de Heredia, Fr. Pedro Juan

Sancho, Fr. Vicente Nadal

Sanz de Proxita, Fr. Luis

Salvador, Fr. D. Jaime

Sala, D. José

Samper y Gordejuela, D. Fr. Hipólito de

Sebastián, Juan

Sempere, Gerónimo

Sempere, Andrés

Serra, Jaime

Serres y Valls, Licenciado Miguel

Siurana, Mosen Jaime

Silvestre, Fr. Tomás

Simó, V. Francisco Gerónimo

Simancas o Simanques, Tomás

Sisternes de Oblites, Fr. Gerónimo

Solivella, Pedro Juan

Sorió, Fr. Baltasar

Soler, Bernabé

Sorribas, D. Fr. Juan Bautista

Stanyol, Arnaldo (Arnau Estanyol, protagonista en la catedral del mar)

Strany, Juan Andrés


T


Tallant, Mosen Juan

Tárrega, Francisco

Tárrega, Mosen Açano de

Terián, Sancho

Texedor de Belvís y Moncada, D. Vicente

Timoneda, Juan

Torrella, Gerónimo

Tomás, Miguel

Thous, Fr. Esteban de

Trilles, Fr. Martín

Trilles, Pedro Juan

Tremiño, D. Juan

Tudela, Vicente Buenaventura

Tuesta, Fr. Gerónimo Diego


V


Valmanya, Bernardo

Valero, Fr. Juan

Vadillo, Vicente

Valeriola, V. P. Fr. Gerónimo

Valdepedrosa, Fr. Gaspar de

Valencia, Gerónimo de

Valencia, Fr. Mauro de

Valencia, Fr. Luis de

Valdaura, D. Fr. Francisco Crespí de

Valls, Licenciado Miguel Ferrer y

Valencia, Juan de

Vesach, Fr. Tomás de

Verdú, Fr. Juan

Vedia, Fr. Pedro Mártir Martín de

Vega, Gerónimo Martínez de la

Verdú, Gabriel

Villarrasa, Pedro de

Villaragut, Mosen Antonio

Vicent, Francisco

Viñoles, Mosen Narcís

Vilaspinosa, Pedro

Vives, Juan Luis

Villafranca, Antonio Juan

Viciana, Martín

Virues (Virués), Gerónimo

Virués, Cristóbal

Vich, D. Diego

Vilanova, Arnaldo de

Vives de Rocamora, D. Fr. Anastasio

Vorage, Fr. Gregorio Alberto


X


Ximénez de Salanova, Juan

Ximénez de Cisneros, D. Vicente

Ximeno, Pedro


Tomo segundo

BIBLIOTECA VALENCIANA.