Mostrando las entradas para la consulta fabes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fabes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de noviembre de 2018

Lo dilluns, perque fem festa

Lo dilluns, perque fem festa,
lo dimats pa descansá,
lo dimecres ném a missa,

lo dijous a festejá,
lo divendres passem cuentes,
y lo dissapte a cobrá.
Dumenge per sé Domenge, no mos dixen treballá.


//

Dilluns fabes a muns.
Dimats fabes a grapats.
Dimecres fabes seques.
Dijous fabes en ous.
Divendres fabes tendres. (diviandres)
Dissabte fabes en recapte.
Dumenge fabes en feche. // lo moc te penge a Beseit

Se pot cantá en la música de Hey Jude de Beatles.


viernes, 1 de marzo de 2024

Fatz - Fazio

Fatz, s. f., lat. facies, face, figure, visage.

Sa fatz fresca cum rosa par.

(chap. La seua cara pareix una rosa fresca.)

Carme Junyent; Sa fatz fresca cum rosa par.

B. de Ventadour: Quan lo boscatges.

Sa face paraît fraîche comme rose. 

Adv. comp. La visio de Deu,... l'aurem e la veirem faz e faz.

(chap. La visió de Deu,... la haurem y la vorem cara a cara; vis a vis.)  

Trad. de Bède, fol. 14. 

La vision de Dieu,... nous l'aurons et la verrons face à face.

ANC. CAT. Faç. ESP. Faz. PORT. Face. (N. E. inglés face.)

2. Facia, Fassa, Facha, s. f., face, visage, figure.

En ayci que li filh d'Israel non poguessan entendre a la facia de Moysen. Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

De telle sorte que les fils d'Israël ne pussent se tourner vers la face de Moïse.

La fassa fresca de colors.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

La face fraîche de couleurs.

Quan vei la gola e la facha 

Plus blancha que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je vois la gorge et la face plus blanche que neige sur glace.

IT. Faccia.

3. Faichon, s. f., face, figure, visage.

Pros domna, en ma faichon par

Con ieu ard per vos et aflam.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Méritante dame, il paraît en ma face comme je brûle pour vous et suis enflamme.

4. Facial, adj., facial, de la face.

Facial beleza. Eluc. de las propr., fol. 177. 

(chap. Bellesa fassial.)

Beauté de la face. 

ANC. ESP. Facial.

5. Facialment, adv., en face, face à face. 

Proz om fo Moyzes c'ab Dieu facialmens 

Parlet, cant el li det la ley e'ls mandamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Moïse fut un homme sage qui parla face à face avec Dieu, quand il lui donna la loi et les commandements.

Vezo Dieus facialment. Eluc. de las propr., fol. 10.

Voient Dieu en face.

CAT. Facialment. ANC. ESP. Facialmente. IT. Faccialmente.

6. Superficia, s. f., lat. superficies, surface, superficie.

Entro que sia comburida la superficia de la codena, la qual es ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa


Jusqu'à ce que soit brûlée la surface de la couenne, laquelle est ainsi comme feuille de myrte.

La extremitat de cors vizible, dita superficia.

(chap. La extremidat del cos vissible, dita superfissie.)

Eluc. de las propr., fol. 262. 

L'extrémité de corps visible, dite surface. 

CAT. ESP. PORT. IT. Superficie. (chap. superfissie, superfissies;  superfissial, superfissials.)

7. Superficiari, adj., lat. superficiarius, superficiaire.

Aquel om que a una maison sobre la terra d'altrui, e que es apelatz superficiaris.

Trad. du Code de Justinien, fol. 85. 

Cet homme qui a une maison sur la terre d'autrui, et qui est appelé superficiaire. 

ESP. Superficiario.

8. Faicha, s. f., peinture, fard.

Loc. En Bertranz men coma faicha.

Ogiers: Era quan. 

Le seigneur Bertrand ment comme peinture.

9. Affachamen, s. m., artifice, déguisement, fard.

Sa bella cara plazen

On anc no hac affachamen.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Son beau visage agréable où oncques n'eut déguisement.

De rethorica sai, per bels afachamens, 

Colorar mas paraulas.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Par beaux artifices de rhétorique, je sais colorer mes paroles. 

CAT. Afaytament. ANC. ESP. Afeitamiento.

10. Afachar, v., déguiser, farder, peindre. 

Subst. Morgues, penhers ab afachar

Lor fai manhs colps d'avals sofrir. 

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Moine, peindre avec farder leur fait souffrir maints coups d'en bas. 

Part. prés. Aras veyrem parer fenhen et afachan, 

Anar d'artelh a pe, e poiar estruban.

Sordel: Sel que m. 

Maintenant, nous (le) verrons paraître feignant et se déguisant, aller sur l'orteil à pied, et monter s'appuyant.

Part. pas. Truans ribautz afachatz, que mostron e presenton davan la gen totas lurs malautias, per cant que sion laias e abhominablas, per inclinar ad ells la compassion de la gen.

V. et Vert., fol. 87. 

Vils ribauds déguisés, qui montrent et présentent devant la gent toutes leurs maladies, pour combien qu'elles soient laides et abominables, pour incliner à eux la compassion de la gent.

Fig. Paraulas afachadas e mayestradas. V. et Vert., fol. 88.

Paroles déguisées et calculées. 

CAT. Afaytar. ESP. Afeitar.

11. Esfassar, v., effacer.

Si no s' en volon giquir, 

Ieu las anarai esfassar.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Si ne s'en veulent désister, j'irai les effacer. 

Fig. Lo flagels esfassa la colpa.

(chap. Lo fuet borre (desfá, anule) la culpa (falta).)

Trad. de Bède, fol. 68.

Le fouet efface la faute.

Part. pas. Fora bos que no fos oblidatz

Tan ricx mirals, qu' er breumen esfassatz.

Guillaume de S. Didier: El temps quan.

Il serait bon que ne fût oublié si puissant miroir, vu qu'il sera bientôt effacé.

La promissions es esfasada. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

La promesse est effacée.

12. Desfassar, v., effacer.

Part. pas. Ges non es lo crim desfassatz, 

Can malvat plait es adobatz.

Libre de Senequa.

Point n'est le crime effacé, quand mauvais procès est arrangé.

13. Efigiar, v., effigier, représenter, figurer.

Es la razo que aquest mes en forma de mazelier... sia efigiat.

Eluc. de las propr., fol. 125.

C'est la raison que ce mois... soit représenté en forme de boucher. 

ANC. ESP. Efigiar. IT. Effigiare.

 

Fauni, s. m., lat. faunus, faune. 

Faunis, autrament ditz satiris.

(chap. Faunos, tamé dits sátiros; atramen, d' un' atra manera.)

Eluc. de las propr., fol. 250.

Faunes, autrement dits satyres.

ESP. PORT. IT. Fauno.

 

Faus, s. m., lat. falx, faux.

Olivier los abat cum hom fai am faus blat.

(chap. Olivier los abatix (tombe) com se fa en fals lo blat.)

Roman de Fierabras, v. 266.

Olivier les abat comme on fait le blé avec la faux.

CAT. Fals, faus. ESP. Falce (hoz). PORT. Fouce. IT. Falce. (chap. Falz, fals; falseta, falsetes, falsilla, falsilles.
Los muixons falsilla, falsilles tenen forma de fals; són com les oronetes, en castellá vencejo.)

fals, falz; faux; falce; hoz

2. Falsar, s. m., faussart.

Lansar acconas e falsars.

V. de S. Honorat. 

Lancer piques et faussarts. 

ANC. FR. D'un fausart tel cop li douna

C'où fons dou fossé le rua... 

Ki lors véist Renart capler 

D'un grant fausart et gent ocire. 

Roman du Renart, t. IV, p. 198 et 336. 

Qui plus sont trençant d'un fausart.

Roman du comte de Poitiers, v. 562.

3. Fausso, s. m., fauchon.

Lansas e brans e cotels e fausso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Lances et glaives et couteaux et fauchon.

4. Faucilha, s. f., faucille.

O apcha esmoluda o faucilha o pilo.

Guillaume de Tudela. 

Ou hache émoulue ou faucille ou dard. 

CAT. Falsilla. PORT. Foucinha. IT. Falcinola.

5. Falcidia, s. f., lat. falcidia, falcidie.

La falcidia qu' el paire o la maire o las autras sobiranas personas son destrechas de laissar a lors effanz, so es la tersa partz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

La falcidie que le père ou la mère ou les autres personnes supérieures sont obligées de laisser à leurs enfants, c'est la troisième partie.

La lei falcidia. Statuts de Montpellier de 1204.

La loi falcidie. 

CAT. ESP. IT. Falcidia.

6. Defalquar, v., lat. defalcare, défalquer.

Non defalquar que la XVI partida.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. I. 

Ne défalquer que la seizième partie. 

CAT. ESP. (desfalcar) Defalcar. PORT. Desfalcar. IT. Diffalcare.

(chap. Desfalcá, fé un desfalc, desfalcs.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable; desfalc

 

Fava, s. f., lat. faba, fève.

Favas a desgranar. Marcoat: Mentre m. 

Fèves à écosser.

Manjavan gros pan e favas am de sal. V. de S. Honorat.

(chap. Minjaben pa gros y fabes en sal.)

Mangeaient gros pain et fèves avec du sel. 

Una emina de favas, cad an.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 229.

Une émine de fèves, chaque année.

CAT. ANC. ESP. Faba. ESP. MOD. Haba. PORT. IT. Fava. (chap. Faba, fabes o fava, faves. Pompeyo Fabra o cap de faba.)

Pompeyo Fabra, gramática, català

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Favieira, s. f., lat. fabarium, champ de fèves.

Espaventalh de favieira.

Folquet de Lunel: Per amor.

Épouvantail de champ de fèves.

CAT. Fabar (N. E. tanto faba como fabar, con b). ESP. Habar. PORT. Faval. (chap. Faberal, cam de fabes.)

 

Favar, adj., favart.

Hom li deu la grailla mostrar 

O caucala o colomb favar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

On lui doit montrer la grolle ou la corneille ou le pigeon favart.

 

Favilla, s. f., lat. favilla, étincelle. 

Ni en autre honor mondan tornant coma favilla.

Lo Despreczi del mon

Ni en autre honneur mondain tournant comme étincelle.

Favilla... pren so nom de fovere. Eluc. de las propr., fol. 132.

Favilla (étincelle)... prend son nom de fovere. 

ESP. Favila (pavesa, ceniza del fuego apagado; chispa). IT. Favilla. 

(chap. purna, chispa.)

 

Favoni, s, m., lat. favonius, Zéphyr, vent de l'ouest.

Dos vens collaterals, dels quals... apelam... segon Zephir, et es apelat Favoni. Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux, desquels... nous appelons... le second Zéphyr, 

et il est appelé vent de l'ouest. 

ESP. PORT. IT. Favonio.

 

Favor, s. f., lat. favor, faveur.

Quar a lurs amics, per favor, 

A tort et a desmezura, 

Jutgaran l'autrui drechura.

Brev. d'amor, fol. 121. 

Car à leurs amis, par faveur, à tort et à violence, adjugeront la justice d'autrui. 

CAT. ESP. PORT. Favor. IT. Favore. (chap. favó, favós, favor, favors.)

2. Favorable, adj., lat. favorabilis, favorable.

Per so quar non era estatz favorables a Karle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120. 

Parce qu'il n'avait pas été favorable à Charles.

CAT. ESP. Favorable. PORT. Favoravel. IT. Favorabile. (chap. favorable, favorables.)

3. Fautor, s. m., lat. fautor, fauteur. 

Contra 'ls heretges e contra lor fautors. 

Condamnet aquest... e sos fautors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 53.

Contre les hérétiques et contre leurs fauteurs. 

Condamna celui-ci... et ses fauteurs. 

CAT. ESP. PORT. Fautor. IT. Fautore. (chap. fautó, fautor, fautós, fautors, fautora, fautores; compinche, compinchat, ajudadó, etc.)

 

Fazio, s. f., basse-lat. fazio, métairie, ferme.

Laissi a 'N Arnal, mo fraire, la fazio de la Vigernia, ab sos apertenemens.

Laissi al dih B. Gasc, mo bot, tota la fazio de la Bernardia.

(chap. Li dixo al dit B. Gasc, mon nebot, tota la masada, granja, de la Bernardia.)

Test. de Bertrand Gasc, du XIIIe siècle.

Je laisse au seigneur Arnal, mon frère, la métairie de la Vigernie, avec ses appartenances.

Je laisse audit B. Gasc, mon neveu, toute la métairie de la Bernardie.

espantapájaros, nino, ninot, granja

lunes, 1 de junio de 2026

Silenci, Silenites, Siliqua, Sillaba, Silva, Simi, Simila, Simonia, Simoyssha, Sinalimpha, Sinapi, Sincopa, Sindaracha

Silenci, s. m., lat. silentium, silence.
Loc. Silenci tenia gran. V. de S. Honorat.
Il gardait grand silence.
Fez far silenci, e dix aixi. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. Va fé fé silensio, y va di així; va fé callá y va parlá aixina.)
Il fit faire silence, et parla ainsi.
CAT. Silenci. ESP. PORT. Silencio. IT. Silenzio. (chap. Silensio, silensios.)

Calenta, Lluís, que surts, Companys, Catalunya

2. Silencia, Silentia, s. f., silence.
Fola silentia, laissa en error cels que pogra essegniar.
Trad. de Bède, fol. 81.
Fou silence laisse dans l'erreur ceux qu'il pourrait instruire.
Loc. Garda silencia ab discrecio. Trad. de Bède, fol. 34. 
Garde silence avec discrétion.

Silenites, s. m., silénite, sorte de pierre précieuse.
Silenites si troba en Persa, vert es com herba. Eluc. de las propr., fol. 192.
La silénite se trouve en Perse, verte elle est comme herbe.
(chap. Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.)

Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.


Siliqua, s. f., lat. siliqua, cosse, gousse.
Alcus naysho dos et dos dins la siliqua. Eluc. de las propr., fol. 210.
Aucuns naissent deux à deux dans la cosse.
- Silique, sorte de légume, 
Siliqua, es legum..., naysh en Siria. Eluc. de las propr., fol. 223.
Silique; c'est légume..., elle naît en Syrie.
ESP. Silicua. IT. Siliqua. (chap. Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums.)

Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums


Sillaba, s. f., lat. syllaba, syllabe. 
Sillaba votz es literals,
Segon los ditz gramaticals,
En 1 accen pronunciada 
Et en 1 trag, d' un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
La syllabe est son littéral, selon les dits grammaticaux, prononcé en un accent et en un trait, d'une haleine.
Per dig d' una sillaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par parole d'une syllabe.
CAT. Sillaba. ESP. Sílaba. PORT. Syllaba, sillaba. IT. Sillaba. (chap. sílaba, sílabes.)

2. Sillabicar, v., syllaber.
L, lunh temps no s pot sillabicar ni ajustar, sino ab vocal. Leys d'amors, fol. 60. 
L, en nul temps ne se peut syllaber ni ajuster, sinon avec voyelle.
Part. pas. Motz sillabicatz es cant las partz d' una dictio trencada son entremescladas am rima o ses rima. Leys d'amors, fol. 7.
Un mot est syllabé quand les parties d'un terme coupé sont entremélées avec rime ou sans rime.

3. Monosillabe, adj., lat. monosyllabus, monosyllabe.
Las dictios monosillabas. Fors de Béarn, p. 1077.
Les mots monosyllabes.
CAT. Monosillabo. ESP. Monosílabo. PORT. Monosyllabo. IT. Monosillabo. 
(chap. Monosílabo, monosílabos, monosílaba, monosílabes, que sol té una sílaba.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Silva, Selva, s. f., lat. silva, forêt, bois.
En silva fo per mi de guerra aucis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101. 
En forêt il fut par moi durant guerre tué.
Selva lo fer non doptaria,
Si doncs lo fust socors no li en fazia.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
La forêt le fer ne redouterait, si alors le bois ne lui en faisait secours.
Una selva trobero desotz un gran roquier. Roman de Fierabras, v. 177.
Un bois ils trouvèrent dessous un grand rocher.
ANC. FR. En may c' arbre et pré sunt flori,
Et vert de fuelles que joli
Fait ès selves et ès foriés.
Roman du Renart,t. IV, p. 125. 
Li oisel chantent cler en la selve ramée. 
Huon de Villeneuve, Du Verdier, t. II, p. 252.
CAT. Selva. ANC. ESP. Silva. ESP. MOD. PORT. IT. Selva. (chap. Selva, selves.)

2. Silvos, adj., lat. silvosus, plein de forêts, boisé.
Regio... en algus locs mot silvoza. Eluc. de las propr., fol. 173.
Contrée... en aucuns lieux moult pleine de forêts.
ESP. Silvoso, selvoso. IT. Silvoso. (chap. Selvós, selvosos, selvosa, selvoses : ple de verdura : vegetassió : verdó.) 

Simi, s. m., lat. simius, singe.
Lo simi vol contrafar tot cant ve far. Naturas d'alcunas bestias.
Le singe veut contrefaire tout ce qu'il voit faire.
ESP. Simio. (chap. Simio, simios, simia, simies; mono, monos, mona, mones.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Simia, s. f., lat. simia, guenon.
La simia,... cant hom la cassa. Natura d' alcunas bestias.
La guenon,... quand on la chasse.
ESP. IT. Simia.

3. Esshimi, Eshimi, Eschimi, s. m., singe.
So algunas bestias usans del pe e loc de ma, cum es esshimi.
Bazilics, eshimi... nayscho en ela.
Eschimis..., tan es meravelhos lor engenh, que totas causas volo contrafar.
Eluc. de las propr., fol. 61, 158 et 258.
Sont aucunes bêtes usant du pied en place de main, comme est le singe.
Basilic, singe... naissent en elle.
Les singes..., tant est merveilleuse leur adresse, que toutes choses ils veulent contrefaire.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

4. Eshimia, s. f., guenon.
Las eshimias han lor membre cum de femna. Eluc. de las propr., fol. 258.
Les guenons ont leur membre comme de femme.

Simila, s. f., lat. simila, simile, fleur de farine.
Farina..., la flor ses bren es dita simila. Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine..., la fleur sans son est dite simile. 

Simonia, Symonia, s. f., lat. simonia, simonie.
Symonia; et es en ayssi apellada per un encantador que avia nom Symon, que volc acaptar, per deniers, de S. Peyre, la gracia de far miracles.
V. et Vert., fol. 16.
Simonie; et elle est ainsi appelée à cause d'un enchanteur qui avait nom Simon, qui voulut acheter, pour deniers, de saint Pierre, la grâce de faire 
des miracles.
Aus, tu que tens las bailias
E que fas las simonias.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui tiens les possessions et qui fais les simonies. 
Fo papa per symonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.
Fut pape par simonie.
CAT. ESP. (simonía) PORT. IT. Simonia. (chap. Simonía, simoníes.)

2. Simoniac, Simoniaic, adj., lat. simoniacus, simoniaque. 
Si el o fai, simoniacx sera. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il le fait, il sera simoniaque.
Simoniaix, encantador,
Luxurios et renovier.
Marcabrus: Pus mos coratge.
Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers.
ANC. FR. Et fait as symoniaus voile
De cardonax et d'apostoile. 
Hélinand ou Th. de Malli, Vers sur la Mort.
CAT. Simoniac. ESP. PORT. IT. Simoniaco. (chap. Simoniaco, simoniacos, simoniaca, simoniaques.)

3. Symonial, adj., simoniaque.
Corromputz per symonial heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
(chap. Corromput per simonial (simoniaca) herejía.)
Corrompu par simoniaque hérésie.
IT. Simoniale. (chap. Simonial, simonials.)

Simoyssha, Simossa, s. f., frange, bordure, bourre.
No prec una simoyssha,
Vestirs amb aurfres
Ni 'ls mondanals bes.
Leys d'amors, fol. 28.
Je ne demande une frange, vêtements avec orfroi ni les biens mondains.
Non auze far mesclar ab ceda guela..., ni ab autra bona ceda, simossas d' Anduza. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Qu'il n'ose pas faire mêler avec soie grége..., et avec autre bonne soie, bourres d'Anduse.
CAT. Simolsa. (chap. Borra, borres; borreta, borretes; trossos, retalls, virutes de tela. En estes virutes y química se fee lo cuero artifissial a Beseit.)

Sinalimpha, s. f., lat. synalaepha, élision, suppression d'une voyelle à la rencontre d'une autre voyelle.
Voyez Diomedis (Diomedes), de Orat., lib. II, col. 437, éd. Putsch.
Sinalimpha, es ostamen de vocal de la fi de dictio, cant al pronunciar.
Leys d'umors, fol. 121.
Élision, c'est retranchement de voyelle de la fin de mot, quant au prononcer. 
CAT. ESP. Senalefa. (ESP. chap. Sinalefa.)

2. Sinalimfamen, s. m., élision.
Volem tractar del sinalimfamen.
Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de l'élision.

3. Sinalimphar, Sinalimfar, v., élider.  
Part. pas. Cant una dictios fenish en vocal e l'autra comensa per vocal, e, per esquivar hyat, hom osta la vocal de la fi de dictio, adonx aquels motz apelam sinalimphatz.
Aquestas habitutz...son sinalimfadas motas vetz. 
Leys d'amors, fol. 7 et 60.
Quand un mot finis en voyelle et l'autre commence par voyelle, et, pour éviter l'hiatus, on ôte la voyelle de la fin du mot, alors nous appelons ces mots élidés.
Ces articles sont élidés de nombreuses fois.
(chap. Sinalefá : fé sinalefes.)

Sinapi, s. m., lat. sinapi, sénevé, sorte de moutarde.
Sinapis, o mostarda. Eluc. de las propr., fol. 223.
Sénevé, ou moutarde.
(chap. Classe de mostassa, sinapi, sinapis.)

Sincopa, s. f., lat. syncopa, syncope, figure de mots.
Una figura apelada sincopa que osta e tol, de mieg loc de dictio, sillaba o letra.
Leys d'amors, fol. 69.
Une figure appelée syncope qui ôte et enlève, du milieu de mot, syllabe ou lettre.
CAT. ESP. (síncopa) Sincopa. PORT. Sincopa, syncopa. IT. Sincopa, sincope. (chap. síncopa o síncope, síncopes. Tamé es pérduda del coneiximén, patatús, lipotimia, fallo del cor, vore lo pun 4.)

2. Sincopamen, s. m., syncope, retranchement.
Volem tractar del sincopamen. Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de la syncope.
(chap. Sincopamén, sincopamens.)

3. Sincopar, v., syncoper, retrancher.
Alcunas dictios son que no s podon sincopar ni en letra ni en sillaba.
Leys d'amors, fol. 60.
Aucuns mots sont qui ne se peuvent syncoper ni en lettre ni en syllabe.
Part. pas. Motz sincopatz es cant hom osta del mieg de mot, coma qui ditz cabrol per cabirol. Leys d'amors, fol. 7.
Le mot est syncopé quand on ôte du milieu de mot, comme qui dit cabrol pour cabirol.
CAT. ESP. Sincopar. PORT. Sincopar, syncopar. (chap. Sincopá.)
L'IT. ne fait usage que du part. pas. sincopato.

4. Sincopi, Cincopi, s. m., lat. syncope, syncope, évanouissement.
Sincopi, so es a dire... defalhiment de cor. Eluc. de las propr., fol. 189.
Syncope, c'est-à-dire... défaillance de coeur.
Accideys cincopi, que es apropinquada la mort.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
Arrive syncope, vu que la mort est approchée.
ESP. Síncope. PORT. Sincope, syncope. IT. Sincope, sincopa. (chap. Síncope,  síncopes.)

5. Sincopizament, s. m., syncope.
Zimec.… val contra sincopizament. Eluc. de las propr., fol. 194.
Zimec... vaut contre syncope.

6. Syncopizar, Sincopizar, v., tomber en syncope.
Syncopizar per defalhiment d' esperit.
Cum vezem... en algus qui, per flechotoma, sincopizo.
Eluc. de las propr., fol. 80 et 19.
Tomber en syncope par défaillance d'esprit.
Comme nous voyons... en aucuns qui, par saignée, tombent en syncope.
IT. Sincopizare. (chap. Sincopisá, entrá en síncope. Com veem... en alguns que, per sangría o flebotomía, sincopisen.)

Sindaracha, s. f., lat. sandaraca, sandaraque.
Sindaracha..., es sa color de cinobri et sa odor de solpre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Sandaraque..., est sa couleur de cinabre et son odeur de soufre.
ESP. (sandáraca) PORT. Sandaraca. IT. Sandaraca, sandaracca.
(chap. Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”)

Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”

viernes, 3 de diciembre de 2021

DVA, Borao, F

FABEACIÓN. a. Acción y efecto de fabear.

FABEADOR. a. Cada consejero sacado de la bolsa de jurados de Zaragoza para votar a los que habían de entrar en suerte para los oficios públicos.

FABEAR. a. Votar con habas o bolas blancas y negras. (Fabes, faba, haba. A Asturies fabes son fesols blangs y grossos).

FABOLINES. d. Especie de habas pequeñas. (Fabetes, com les de La Fresneda, Cristina y Alicia.)

FABUEÑO. d. Viento favonio.

FADIGA. a. Derecho que se paga al señor del dominio directo siempre que se enajena la cosa dada en enfiteusis. (Cesión perpetua o por largo tiempo del dominio útil de un inmueble mediante el pago de una pensión anual al que hace la cesión.)

FAJO. a. Haz: es también usual en el reino de Navarra. (Feix, feixos; fasces).

FALAGUERA. d. Deseo impertinente y extravagante. (vore falguera : helecho)

FALCA. a. Cuña. (Falcá; falco, falques, falque, falquem o falcam, falquéu o falcáu, falquen)

FALCE. n. Cierto árbol infructífero.

FALCINO. Vencejo, ave. (Pareguda a la oroneta: falsilla).

FALENCIALES. n. Excepcionales, voz forense.

FALORDIA. a. Cuento o fábula.

FALSA. a. Desván, zaquizamí. (Perchi, esgorfa, algorfa, golfa, golfes)

FANDANGO. n. Pendencia, riña, desorden, confusión; y así se dice ¡se ha armado buen fandango!

FARACHAR. a. Espadar el cáñamo o lino.

FARDACHO. p. Lagarto. (Esfardacho. Fardachos plural).

FARFALLAS. n. Planta, scorzonera laciniata: tiene aquel nombre en sólo algunas localidades.
(WIKI: 
almirones, amargallos, barba de cabra (2), barba de choto, barba de macho (2), barba de macho cordobesa, barbaja (3), barbajas (4), barbujas (2), berbaja, berbaja borde, borrajas, botijitos, burbujas (2), campocho, candelas, catalinas, chicoria, chirimaña, churrumamas, escorzonera (3), escorzonera amarga, escorzonera portuguesa, farfallas, farfallos, hierba de sapo, hierba del sapo (2), jarritas, maravallo, marballó, margallas, margallos, marvallos, matacandiles, matapiojos, panchoco, pancocho, salsifí, teta de vaca (7), tetas de vaca (3), teticas de vaca, tetilla de vaca (3), tetillas de vaca (2), verbaja (2), zaragallas, zaragallos (2), zaragayos, zuragallos. Las cifras entre paréntesis reflejan la frecuencia del uso del vocablo en España.)

FARFALLAS, scorzonera laciniata, almirones, amargallos, barba de cabra, barba de choto, barba de macho, barba de macho cordobesa, barbaja, barbajas, barbujas, berbaja, berbaja borde, borrajas, botijitos, burbujas, campocho, candelas, catalinas, chicoria, chirimaña, churrumamas, escorzonera, escorzonera amarga, escorzonera portuguesa, farfallos, hierba de sapo, hierba del sapo, jarritas, maravallo, marballó, margallas, margallos, marvallos, matacandiles, matapiojos, panchoco, pancocho, salsifí, teta de vaca, tetas de vaca, teticas de vaca, tetilla de vaca, tetillas de vaca, verbaja, zaragallas, zaragallos, zaragayos, zuragallos


FARFALLOSO. a. Tartamudo, balbuciente, tartajoso. (tartaja) (Farfallós, farfallosa).



FARINETAS, a. Puches, gachas, polenta. (Farinetes en farina de guixes, sigróns. Harina de almorta, garbanzo.)

FARNACA. d. Lebrato. - n. Como epíteto sirve para designar a la mujer gruesa y poco airosa.

FAROLERO. n. Se usa en la frase meterse a farolero, que significa lo mismo que la de meterse alguno donde no le llaman, en lo que no le toca, que explica la Academia.

FARULLISTA. n. Leemos esta voz en unos versos contra el Chichisveo y está tomada en tan mala parte, que viene, para confirmarlas y exagerarlas, después de otras expresiones poco decentes, con que se designa al marido sufrido o consentido.

FASCAL, a. Hacina de treinta haces de mieses. - n. Persona mal vestida y sobre todo de mal talle.

FATIGA. n. Voz forense, que aunque no parece sino una de las aplicaciones de aquella palabra castellana, se ve usada en nuestros ff. en la frase fatiga de derecho para manifestar dilación maliciosa en la administración de justicia.

FATIGAR. n. La misma idea.

FEJUDO. d. Bardo, pesado, con aplicación a las ropas. - n. Ocupación demasiado incómoda, complicada o material. (Feixut, feixuda)

FEJUDEZ. d. Pesadez.

FEMAR. n. Abonar un campo con estiércol. (Fem, escampá fem).

FEMADO. n. Lo abonado con estiércol. (Fiemo)

FEMATERO. n. El que recoge y acarrea el estiércol. (Lo femater, Blasco Ibáñez)

FEMERA. a. Estercolero. femeracium se lee en algún documento latino. (Femé)

FENCEJO. n. Soguilla de esparto. (Bensill)

FENDILLA. d. Grieta. (Rendija)

FENAL. d. Prado. (Feno : Heno)


FERGENAL. d. Campos que se comprenden a la redonda de un pueblo: dícese también ferginal y fregenal. (Freginal, friginal, a Beseit tenim una partida en este nom; ferraginal).

FERRETE. n. Se usa en la frase dar ferrete para denotar la insistencia de una cosa, y así se dice dar ferrete a los libros por estudiarlos mucho.

FEUSCO. n. Despectivo de feo.

FIANZA DE RIEDRA. n. Vale tanto como fianza de desistimiento o desistencia, y se escribe también redra. En la compilación de nuestros ff. fol. 95. se lee "debet dare fidantiam de redra quod numquam demandet illum pleitum de illa causa ad illum hominem.”

FIDEICOMISO. n. Se da el nombre de fideicomiso foral al consorcio foral, por la semejanza de sus efectos.

FIEMO. n. Estiércol: da la equivalencia de esta palabra el Glosario del Memorial histórico de la Academia de la Historia: la de la lengua incluye a fimo entre las palabras castellanas.

FIERRABRÁS. n. Travieso, desasosegado, inquieto, revoltoso.

FILA. d. Madero, viga. - n. Rostro, semblante, en lenguaje familiar. - n. Escorredizo. n. fila de agua hila de agua.

FILARCHO. n. filurcho. (Filagarcho. Fil.)

FILINDRAJO. n. Andrajo, retal, relazo.

FILURCHO. n. Hilarcha.

FINDOZ. d. Regaliz. (Regalissia)

FIRMA. a. Uno de los cuatro procesos forales o juicios privilegiados, por el cual se mantenía a alguno en la posesión de los bienes o derechos que se creía pertenecerle: es común, casual, simple, motivada, posesoria, titular etc. - a. Despacho que expedía el Tribunal al que se valía del juicio llamado firma. - a. firma tutelar la que se despacha en virtud de título como ley o escritura pública. - n. firma de dote, los bienes que el marido señala a la mujer sobre su dote.

FIRMANTE. n. El que se acogía al privilegio de firma.

FIRMAR. n. Solicitar por sí o por otro el privilegio de firma.

FIRMATICIA. n. Provisión o providencia en que se aseguraba a alguno la posesión de bienes o derechos.

FITERO. d. Resistero de sol.


FITO, FITO. n. Constante, no interrumpido: equivale al cutio cutio.

- n. fito, de hito en hito.

FIZADO. n. Se dice del animal que ha sido mordido venenosamente, y principalmente de la oveja que ha tetado al morgaño.

FIZAR. d. Clavar el aguijón la abeja u otro animal ponzoñoso.

FIZÓN. d. Aguijón. (Fisó; fisonada: picotada de una abella, la avespa mossegue).

FLOJAR. n. Aflojar.

FLOJO. n. Falto de energía o de salud: el que convalece trabajosamente.

FLORADA. a. Entre colmeneros el tiempo que dura una flor.

FLORÍN DE ORO. n. Moneda de 20 sueldos en 1439 y de 16 en el reinado de Carlos I según Merino: hoy equivale según Yanguas a 34 rs.

FOCÍN. FOCIO. n. Persona poco culta y de maneras bruscas.

FOCHA. n. Gallina de agua.

FOGAGE. n. Fuego, hogar, familia: en Castilla contribución repartida por fuegos u hogares. (En Aragón también estaba este impuesto, con censo como el de Pedro IV)

FOGALIZAR. n. Marcar con fuego el ganado.

FOGAREAR. n. Quemar: se dice de la leña.

FONDELLÓN. c. Vino exquisito que tiene madre en la vasija: la Academia escribe bien fondillón.

FORANO. n. Forastero: esa significación tiene también en el lenguaje de la Germanía.

FORCACHA. n. Horcón. (Palo en forma de Y).

FORIDECLINATORIA. n. Excepción declinatoria de fuero.

FORRO. n. Ahorrado de ropa y también se dice aforrado; pero son voces locales.

FORRÓN. n. Mezquino, avaro, miserable, ahorrador con exceso.

FOSAL. a. Sepulcro o fosa: en Castilla cementerio.

FOSQUETA. d. Calabozo. - n. Casucha. (Fosc, oscur)

FRACTOR. n. Se llama fractor de firma el que desobedece algunas de las inhibiciones o providencias en el proceso privilegiado de aquel nombre.

FRAGA. c. Fresa, frambueso. (Fraula en Valencia)

FRAGENCO. d. Cerdo de dos años.

FRAO. a. Fraude. (Frau)

FREDERICAL. n. Lo perteneciente a los Fadriques, y así se dijo manto frederical porque lo habían usado en aquella forma algunos Fadriques de Sicilia. (Federico, Fadrique, Frederic, etc)


FREGADERA. n. Fregadero.

FRES. a. galón de plata u oro: también se decía freso en el siglo XVI, voz que la Academia trae como castellana anticuada.

Blancas en su breve Índice de vocablos aragoneses interpreta fresada de oro por llena de oro, cuando debe de ser galoneada de oro.

FRESANA. n. Ave, faisán - perdiz.

FRESCA DEL ARZOBISPO. n. El tiempo de mayor calor durante el día.

FRESCUADO. n. La res de cuatro años, fuera de cuya edad ya no se conoce al ganado por el diente.

FRITADA. c. Pisto, conjunto de cosas fritas.

FRIOLENCO. d. Friolento. - La Academia usa además las palabras frigoriento, friolengo, frioliento y friolero.

FRONTALERO. n. En el Códice de las Uniones de Aragón al fol. 98 se pide "enmienda de los daños que en la última guerra hicieron a los nobles los frontaleros del rey," de lo cual se desprende que serian algún cuerpo de soldados de preferencia.

FRONTINAZO. d. Golpe dado en la frente contra alguna pared, mueble etc.

FUERISTA. n. Forista, el comentador, compilador o autor exegético acerca de los fueros de Aragón.

FUERTE. n. Abundante, y así se dice fuerte cosecha. - n. Alto, p. ej. fuerte mozo. -n. Grande, como fuerte aguacero ha caído. - n. Largo y por eso se dice estuvo un fuerte rato. - n. parar fuerte, véase parar. - Obsérvese que siempre tiene significación abundancial y que siempre se antepone al sustantivo.

FUINA. p. Garduña. (Martes foina; mustela : comadreja; familia mustelidae)

FULCO. d. Geme: se usa también en Navarra. (Forc: Mida del dit gros y lo índice formán una L.)

FULERO. n. Se aplica a lo que no es de recibo, principalmente a la moneda defectuosa o de baja ley. - n. Así mismo a la persona de malas mañas o equívoca conducta, y es más común para deprimir a la mujer. - n. También a las prendas de vestir que no son de buen gusto. (Fulera)

FURO. c. Fiero, huraño, esquivo. - d. Animal coceador o no domado. - a. hacer fura una cosa, hurtarla. (Furtar, hurtar, furtá).

FURRIS. n. Tramposo, embrollón; es voz familiar.

FURRUFALLA. n. Borrufalla.

FUSILEROS. n. En Aragón un cuerpo especial de tropas destinado a la persecución de malhechores.

FUSTA. n. Ramaje para pasto de los rebaños en las dehesas.

FUSTE. a. Fuste cuarentén es viga de cuarenta palmos.

FUTESA. n. Bagatela, cosa de poca entidad: parece nacer de fútil y, aunque no incluida en el diccionario de la Academia, se halla en otros como el de Campuzano.