champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 14 de agosto de 2017
Juan Carlos Abella, rabosí
Lo vach volé posa con a ejemple per que estos rades dies al muro a agut mol revombori pos se a colat algún grupo inadecuat, cosa que enseguida an utilisat los nostres adversaris pera tergiversan les coses, inventansen falses verdats atacamos al de femos mol mal, per aixo en la figura de Luis los vull di que este grupo esta format per gen mol valida, que som un grupo de bona gen que mos mou la pasio que sentim per la nostra llengua lo chapurriau, y que lucharem en totes les nostres forses pera defensa.
Pensem una cosa, natros per que luchem?, y ells?, quins argumens tenen mes pes los nostres o los seus, analisemu, natros luchem pera defensa la nostra llengua que forme part de la nostra cultura y de la nostra identidad, ni mes ni menos, casi res, estem mol orgullosos de defensa lo chapurriau, la llengua en que am dit les nostres primeres paraules, la llengua que mos an enseñat los nostres pares, la herensia que am resibit dels nostres antepasats, son com podeu vore raons de mol pes. Y ells per que luchen, quins interesos tenen detrás de la seua voluntad de introdui al nostre territori una llengua forastera. Preguntem a eixes persones que aven naixcut aquí defensen eixa imposisio, acas no recordeu en quina llengua vau di les vostres primeres paraules?, per que renegueu de la llengua que parlaen los vostres pares?, per que renunsieu a la herensia dels vostres antepasats?, per que aneu contra la vostra propia sang?, es potse per dines?, per política? . Tranquils no les contestarán mai estes preguntes, no se atrevisen, los seus motius de lucha son pos mes superfisials, mes materials, com podeu vore no ña coló, los nostres argumens son mol mes importans y aixo los asuste. Aixi que tos ánimo a tots a presenta batalla escribin, com fa lo nostre estimadisim Luis, animeutos a escriure en chapurriau, espero les vostres histories per ejemple ara en un mes aproximadamen tots los pobles fan les seues festes, conteumoles, escribiu les vostres vivensies, sense po, sense vergoña dingu tos criticara cap falta de ortografía, penseu que la millo patacada que los podem pega e eixos es demostrals que tame mos entenem cuan escribim en chapurriau, fenu los estem dien que no nesesitem pera res la seua gramática forastera y que ya sen poden ana capa casa seua. A per ells, escribin les nostres vivensies, a per ells escribin desde lo respete y la educasio, a per ells escribin histories com les del aguelo sebeta, a per ells escribin los nostres sentimens. Si amigs escribim, escribim per lo chapurriau, escribim per los nostres pares, escribim per los nostres antepasats, y tame escribim per los nostres fills, per la nostra identidad. ESCRIBIM.
martes, 13 de agosto de 2024
P - Compairesc
P
P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.
Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.
(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)
Souvent nous posons p pour b.
Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat.
B. Carbonel: Un sirventes.
Qui ne sache bien que signifie p pointé.
Pabalhol, s. m., papillon.
Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.
Pareil volatile est dit papillon.
(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina.
ESP. Mariposa, mariposas.)
Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.
En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.
(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)
Sermons en provençal, fol. 23.
Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.
Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
Cierges avec mèche d' étoupes.
CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)
2. Pabilum, s. m., mèche.
Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et...
de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.
II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.
Deux onces de mèche dans une livre de cire.
Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.
Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.
Rimes... en ele..., poêle.
La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.
V. et Vert., fol. 8.
La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures.
ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.
(chap. Paelles, calderons.)
CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paella, paelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.
(ESP. Paellera.)
2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.
Es cotz en una padeleta.
Soritz vivas li datz gan re...
En una padeneta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est cuit dans une petite poêle.
Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.
CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)
3. Padelada, s. f., poêlée.
Padeladas de luec en luec
Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.
Deu hom faire la padelada
En fort escudela crozada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.
On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.
CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)
(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)
Pagina, s. f., lat. pagina, page.
Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314.
(chap. Esta presén página.)
Cette présente page.
En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
En l'autre page.
CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina.
(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)
2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.
So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.
Sont du corps ligament et assemblage.
CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.
(chap. Compaginassió, compaginassions.)
3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.
Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.
Eluc. de las propr., fol. 61.
Des nerfs en eux assemblés et liés.
CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)
Paire, Payre, s. m., lat. patrem, père.
Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans.
La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.
Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.
La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants.
Fig. De joven eratz capdels e paire.
Bertrand de Born: Mon chant.
D' amabilité vous étiez chef et père.
Selh qu'era de valor caps e paire,
Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles.
G. Faidit: Fortz chausa.
Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.
- Le chef d'une suite de générations.
Del pom
Que manget Adam nostre payre.
(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)
Los VII Gaugs de Maria.
De la pomme que mangea Adam notre père.
Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat.
Adam, le premier père, fut mis en paradis.
- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.
Del onrat payre en Crist,
Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat.
De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.
- Confesseur, directeur de conscience.
Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.
Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.
A vos, car payre esperitals. La Confessio.
A vous, cher père spirituel.
- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.
El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.
Au nom du Père tout-puissant.
Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37.
Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.
- Désignant le pape.
Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.
En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.
Le saint père chevauche et vient son droit chemin.
Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.
- Désignant les docteurs de l'Église.
La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.
La doctrine des saints pères.
CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)
2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.
No portavan pater nostres
Ni autre senhal.
P. Vidal: Abril issic.
Ne portaient chapelets ni autre marque.
El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.
Quan ieu cuig dire patre nostre,
Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.
Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26.
Chante la patenôtre du singe.
Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27.
Ceci est vrai comme le pater noster.
CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.
(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)
3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.
La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.
La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.
Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)
Izarn: Diguas me tu.
Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.
CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino.
(chap. Padrí; padrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)
4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.
Per tal que miels puscam la veraya paterna
Preyar.
V. de S. Honorat.
De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.
Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.
Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.
5. Pairastre, s. m., parâtre.
E 'l pairastre contra son filhastre.
Si lo pairastre noiris son filhastre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.
Et le parâtre contre son fillâtre.
Si le parâtre nourrit son fillâtre.
CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)
6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.
Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.
Paternité... seulement au père convenant.
CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)
7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.
Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.
C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle.
Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie.
A totz autres bens payrenals e mayrenals.
Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399.
A tous autres biens paternels et maternels.
8. Paternal, adj., paternel.
Ver regard de paternal dilection et amor.
Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.
En considération d'affection et amour paternel.
Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.
Pour le droit paternel et maternel.
CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)
9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron.
Ades an clergues aital uzansa
Que, quan trobon pairo de gran puisansa,
Tut cant il vol fan ben et umilmen.
Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes.
Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.
Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.
- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère.
Volc que fos faitz ses pairos
Lo premier peccaire.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.
Vieu ne meills
Austors, can es de pairons vieills.
Deudes de Prades: Auz. cass.
L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.
Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
Moins ont de foi les enfants que les pères.
(chap. Patró, patrons; pares.)
10. Pairona, s. f., patronne.
Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.
(chap. Patrona, patrones.)
11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.
Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.
Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37.
L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.
Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.
- Protecteur.
De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat.
(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)
De l' île de Lerins patron et gouverneur.
L' apostol S. Andrieus,
Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184.
L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.
- Guide, conducteur.
Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau.
Arbre de Batalhas, fol. 185.
Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.
- Modèle.
Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.
Eluc. de las propr., fol. 105.
Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.
Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun.
CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.
(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)
12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité.
Que agues la dignitat del patronat de Roma.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.
Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.
(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)
13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.
Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.
Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.
Per exegir las dichas latas et patrocins.
Statuts de Provence. BOMY, p. 235.
Pour exiger les dites lates et patrocines.
CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)
14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.
Statuts de Provence. BOMY, p. 8.
Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.
CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.
(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)
15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.
Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.
Cela nous avons de notre patrimoine.
Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 16.
Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.
CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)
16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.
En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.
Dans les choses patrimoniales.
Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216.
Héritages patrimoniaux.
CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale.
(chap. Patrimonial, patrimonials.)
17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.
Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48.
Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.
CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.
(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)
18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie.
Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.
Le nom patrial est le nom d'un pays.
19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Socors ogan non creia qu' a lui venia.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année.
Anc paire ni autre paren
No us amero tan finamen.
G. Faidit: Coras que.
Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.
Soi, ieu, tos parens carnals
E tos parens espirituals.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.
Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz
Que 'l diable son siei paren.
P. Vidal: Amors pres.
Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.
- Adam.
Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria.
Par péché du premier parent.
Adj. No m'es parens ni vezina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta.
Ne m'est parente ni voisine.
CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parén, parens.)
20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.
Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
(chap. Mons parens y parentes.)
Mes parents et parentes.
Fig. Pois prez onratz
Non a tan bona parenta.
B. de Ventadour: En aquest gai.
Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée.
Ieu tenc per messongiers
Cels que cercon sa parenta.
B. Zorgi: Entre totz mos.
Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.
CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)
21. Parentat, s. m. et f., parenté.
Pres molher outra lo grat
De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.
Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.
La parentat volgra donar a vendre,
Sol que m pogues latz son bel cors estendre.
T. de Blacas et de Peyrols: Peirols.
La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.
- Parent, allié.
Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat.
Car ce surnom avaient ses parents.
Tug siei parentat
Naisson d' un fuec de que son aflamat.
G. Faidit: A lieys cui am.
Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés.
IT. Parentado.
22. Parentela, s. f., parenté.
Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.
Statuts de Provence. BOMY, p. 47.
Les personnes plus proches en affinité et parenté.
CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)
23. Parentor, s. m., parenté, famille.
Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor?
Roman de Fierabras, v. 3651.
Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?
24. Parentiu, s. m., parenté, alliance.
No fui del vostre parentiu
Per tal qu'us vis e us baizes tota via.
Raimond de Miraval: Trop a un.
Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours.
CAT. Parentiu.
25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.
Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34.
(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)
Ceci est noble parenté.
Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Pour voisinage et pour parenté.
ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)
26. Enparentar, v., apparenter.
Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4.
Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.
Part. pas. substantiv.
Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela.
Avec des mieux de la ville et des apparentés.
ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés.
Poëme de Hugues Capet, fol. 13.
CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare.
(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)
27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.
Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.
Vint leur aider le patrice des Romains.
ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)
28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.
Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148.
Jusqu'à Noé, saint patriarche.
Fon apellat Ysaac patriarcha.
Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.
V. et Vert., fol. 79 et 92.
Fut appelé Isaac le patriarche.
Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.
- Dignité ecclésiastique.
Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1.
Le transmit au patriarche d'Antioche.
Pregar n' ei lo patriarcha Jan.
T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias.
J'en prierai le patriarche Jean.
CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)
29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.
En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Dans les quatre autres églises patriarcales.
CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)
30. Papon, s. m., aïeul.
Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.
Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres.
Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.
31. Compaire, s. m., compère.
Que a 'N Guillem dono breumen enfan
Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia.
Bernard d'Auriac: En Guillem.
Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère.
S'ieu trobava mon compair' En Blacatz.
Cadenet: S' ieu.
Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas.
CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre.
(chap. Compare, compares; comare, comares.)
32. Compairesc, s. m., compérage.
Ni s layssa ges per compairesc
De far dreg, ni per parentesc.
Contricio e Penas ifernals.
Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.
miércoles, 12 de abril de 2017
Gramática, ortografía, Chapurriau
Gramática, ortografía, Chapurriau
Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitana, ocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.
http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora,
pitjor, pijó,
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi
Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.
Roch, no roig, coló.
Mach, no maig, mes de l' añ (lo añ; a Mallorca añy).
Alfabeto.
Pronoms:
Los números:
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:números en chapurriau de Torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit:
Mascle (masculino):LO, LOS,
lo carro, los carros
Femella (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que fan - donen lleit.
Artícul indefinit:
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
Interrogatius:
qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?
Pronoms
Per a les persones
qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)
Per a les coses
que, qué, qué collons hau fet?
Possessius:
lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.
Demostratius
este, esta
estos, estes aixó | |
aquell, aquella
aquells, aquelles alló |
Numerals ordinals:
primé, primera, primés, primeres
segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes
Invariables:
massa, prou, mes, menos.
Variables:
cuan, cuanta, cuans, cuantes,
tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes
Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.
serví |
Formes no personals | ||
cantats, cantades | ||
Modelo de la primera conjugassió:
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobá
|
trobo
|
trobán
|
trobat
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobes
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobe
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobem o trobam
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobéu o trobáu
troben Modelo de la segona conjugassió
|
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen
Verbos irregulars o irregulás
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
aná
|
vach
|
anán
|
anat
|
vas
| |||
va
| |||
anem
| |||
anéu o anáu
| |||
van
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
está
|
estic
|
están
|
estat
|
estás
| |||
está
| |||
estem o estam
| |||
estéu o estáu
| |||
están
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sé
|
soc
|
sén
|
estat
|
eres
| |||
es
| |||
som
| |||
sou
| |||
son
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
habé
|
hai o hay
|
habén
|
hagut
|
has
| |||
ha
| |||
habem o ham
| |||
habéu o hau
| |||
han
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
podé, pugué
|
puc
|
podén
|
pogut, pugut
|
pots
| |||
pots
| |||
podem
| |||
podeu
| |||
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
volé, voldre
|
vull
|
volén
|
volgut
|
vols
| |||
vol
| |||
volem
| |||
voléu
| |||
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sabé
|
sé
|
sabén
| |
saps
| |||
sap
| |||
sabem
| |||
sabéu
| |||
saben
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
fe
|
fach
|
fén
|
fet
|
fas
| |||
fa
| |||
fem
| |||
féu
| |||
fan
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
di
|
dic
|
dién
|
dit
|
dius
| |||
diu
| |||
diem
| |||
diéu
| |||
diuen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
tindre
|
ting o tinc
|
tenín, tinín
|
tingut, tengut
|
tens
| |||
té
| |||
tenim
| |||
teniu
| |||
tenen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
vindre
|
ving o vinc
|
venín, vinín
|
vingut
|
vens
| |||
ve
| |||
venim
| |||
veniu
| |||
venen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut, vixcut
|
vius
| |||
viu
| |||
vivim
| |||
viviu
| |||
viuen
|
Tems compostos de passat
vach + infinitiu
vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu | hay - hai + Partissipi
has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates |
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol |
Les prepossisións:
a
|
en
|
de
|
per, per a
|
contra
|
entre
|
segóns
|
sense
|
cap a
|
desde,
hasta, daball, devall
|
Contracsió de prepossisións:
a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
| a + lo = al | a + los = als | |
| de + lo = del | de + los= dels | |
| per + lo= pel | per + los = pels |
Adverbios de modo o manera:
com
be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol
solamen (solamén es cimiento)
només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa
etc.
Adverbios de cantidat
|
Adverbios de lloc, puesto:
Adverbios de tems:
cuan
ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai o may assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló |
Adverbios de afirmassió
sí
|
pos claro
|
de verdat
|
Adverbios de duda:
quí sap
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
alomilló, alo milló
(a lo llomillo no) |
Adverbios de negassió
no
|
tampoc
|
de cap manera
|
Les conjunsions
ni
|
que
|
o
|
pero
|
sino
|
perque
|
ya que
|
si
|
com
|
encara que
|





