Mostrando las entradas para la consulta culpa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta culpa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIV.

XIV.

Podíen di lo que vullgueren; assó no los u impediríe dingú. Pero lo que díen dells no se ajustabe a la verdat. Ni Roc, lo Moñigo, teníe tota la culpa, ni ells féen datra cosa que procurá passá lo tems de la milló forma possible. Que a la Pesteta gran, al formaché, o a don Moissés, lo maestre, no los agradare la forma que ells teníen de passá lo tems ere una cosa mol diferenta. Pero ¿quí pot assegurá que alló no fore una manía de la Pesteta, lo formaché y lo Peó y no una perversidat diabólica per la seua part?

La gen en seguida emprén als chiquets, encara que moltes vegades lo enfado dels homens prové del seu natural irritable y suspicás y no de les travessures o maleses de aquells. Ahí estabe Paco, lo ferré. Ell los compreníe perque teníe salut y bon estómec, y si lo Peó no fée lo mateix ere per los seus ássits y per la seua cara y lo seu feche retortigats. Y son pare mateix, lo formaché, perque afanós de estauviá no podíe vore les coses en lo aspecte optimista y alegre que generalmen oferixen. Y la Pesteta gran, perque ella ere l´ama del gat y lo volíe com si fore una consecuensia irrassional del seu ventre eixut. Pero tampoc ells teníen cap culpa de que la Pesteta gran sentiguere aquell afecte entrañable y desordenat per lo animalet, ni de que lo gat saltare al escaparate en cuan lo sol, aprofitán consevol descuido de los nugols, assomabe a la vall la seua cara congestionada y rubia. De aixó no ne teníe la culpa dingú, eixa es la verdat. Pero Daniel, lo Mussol, intuíe que los chiquets tenen ineluctablemen la culpa de totes aquelles coses de les que no té dingú la culpa. Lo del gat tampoc va sé una hazaña del atre dijous. Si lo gat haguere sigut de Antonio, lo Buche, o de les mateixes Llebres, no haguere passat res. Pero la Lola, la Pesteta gran, ere una escandalosa y lo seu amor per lo gat una inclinassió evidenmen maniática y anormal. Perque, anem a vore, si la trastada haguere sigut grave o ligeramen pecaminosa, ¿sen haguere enrit don José, lo mossen, en aquelles carcañades cuan lay van contá? Seguramen que no. Ademés, ¡qué dimoni!, lo bicho se u buscabe per eixí al escaparate a pendre lo sol. Claro que esta costum, per un atra part, representabe pera Daniel, lo Mussol, y los seus amics, una estimable ventaja económica. Si volíen un real de galletes torrades, a la tenda de les Pestetes, la gran díe:

- ¿De les de la caixa o de les que ha tocat lo gat?

- De les que ha tocat lo gat - contestaben ells, sempre.

Les que "habíe tocat lo gat" eren les mostres del escaparate y, de estes, la Pesteta gran ne donabe cuatre per un real, y dos, per lo mateix preu, de les de la caixa. An ells no los importabe mol que les galletes estigueren tocades per lo gat. A vegades estaben algo mes que tocades per lo gat, pero tampoc entonses los importabe massa. Sempre, en consevol condissió, siríen preferibles cuatre galletes que dos.

En lo consernén a la lupa, va sé Germán, lo Tiñós, qui la va portá a escola un matí de primavera. Son pare la guardabe al taller pera examiná lo calsé, pero Andrés, "lo home que de perfil no se veu", apenes la fée aná perque teníe bona vista. La haguere empleat si les lupes tingueren la virtut de eixecá una mica les sayes de les dones, pero lo que ell díe: "pera vore les pantorrilles mes grosses y acsidentades de lo que realmen són, no val la pena empleá artefactes". En la lupa de Germán, lo Tiñós, van fé aquell matí tota classe de experimentos. Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, van ensendre, consentrán en ella los rayos de sol, dos defectuosos sigarros de fulles de pataquera. Después se van analisá minussiosamen les sicatrius que, ampliades per lo vidre, assumíen una topografía irregulá y monstruosa. Después, se van mirá los ulls, la llengua y les orelles y después se van cansá de la lupa y de les extrañes imaches que ella provocabe. Va sé al crusá lo poble cap a les seues cases, de tornada de la escola, cuan van vore al gat de les Pestetes, enroscat damún del plat de galletes, a una punta de la vitrina. Lo animal ronronejabe, en la seua negra y peluda pancha al sol, chalán de les delíssies de la caldoreta. Al arrimás ells, va obrí, desconfiat, un redó y terrible ull verd, pero al constatá la protecsió de la lluna del escaparate, va torná a tancál y se va quedá coto, dolsamen adormit.

Dingú es capás de siñalá lo puesto del servell aon se generen les grans idees. Ni Daniel, lo Mussol, podríe di, sense mentí, a quín recóndito plec va naixe la ocurrensia de interposá la lupa entre lo sol y la negra pancha del animalet, la idea va eixí dell espontanea y naturalmen. Algo paregut a com naix l´aigua de un manantial o fon.
Lo sert es que durán uns segóns los rayos del sol se van consentrá al cos del gat formán sobre lo seu negre pel un pun brillán. Los tres amics observaben expectáns lo prossés físic. Van vore com los pels mes superfissials chisporrotejaben sense que lo gat modificare la seua postura. Lo rogle de llum y foc estabe enfocat sobre la seua pancha negra com un teó. De repén va eixí de allí una mica de fum y lo gat de les Pestetes va fotre, simultáneamen, un acrobátic bot acompañat de rabiosos maulits:
- ¡¡Marramiauuuu!! ¡¡Miauuuuuuuu!!

Los maulits aguts y llastimosos se diluíen, poc a poc, al fondo del establimén.
Sense acord previ, los tres amics van arrencá a corre. Pero la Pesteta va sé mes rápida que ells y la seua cara descomposta se va assomá a la porta antes de que los tres sagals se pergueren costa aball.
La Pesteta eixecabe lo puñ al aire y plorabe de rabia y impotensia:

- ¡Carnussos! ¡poquesvergoñes! ¡vatros teníeu que sé! ¡Me hau sucarrat al gat!
¡Pero ya tos agarraré yo! ¡Ton enrecordaréu de esta!
Y, efectivamen, sen van enrecordá, ya que va sé mes fort lo que don Moissés, lo Peó, va fé en ells que lo que ells habíen fet en lo gat. Aixina y tot, en ells se va pará la cadena de escarméns. Y Daniel, lo Mussol, se preguntabe:
"¿per qué si cremám una mica a un gat mos foten a natros una dotsena de regletades a cada ma, y mos tenen tot un día aguantán en lo bras eixecat lo mamotreto de la Historia Sagrada, en mes de sen grabats a tot coló, y al que a natros mos sometix an esta caprichosa tortura no ña dingú que li imposo una sansió, consecuenmen mes dura, y aixina, de sansió en sansió, no mos plantem a la pena de mort?".
Pero, no. Encara que lo raonamén no ere desatinat, lo cástic se va acabá en ells. Este ere lo orden pedagógic establit y se teníe que acatá en sumissió. Ere la caprichosa, ilógica y desigual justissia dels homens. Daniel, lo Mussol, pensabe, mentres passaben desplay los minuts y li féen mal los ginolls y li tremolabe y sentíe punchades nervioses al bras eixecat en la Historia Sagrada a la punta, que lo únic negossi a la vida ere dixá de sé chiquet lo antes possible y transformás en un home. Entonses se podíe sucarrá tranquilamen a un gat en una lupa sense que se mogueren los solaméns sossials del poble y sense que don Moissés, lo mestre, abusare impunemen de les seues atribussións.

¿Y lo del túnel? Perque encara en lo de la lupa va ñabé una víctima inossén: lo gat; pero en lo del túnel no van ñabé víctimes y si ne hagueren ñagut, hagueren sigut ells y damún venga regletades a la punta dels dits y venga hores aginollats, en lo bras eixecat en la Historia Sagrada sobrepassán sempre lo nivell del cap. Aixó ere inhumano, un evidén abús de autoridat, ya que, en ressumides cuentes, ¿no haguere descansat don Moissés, lo Peó, si lo rápit sels haguere emportat per debán als tres aquella tarde ? Y, si ere aixina, ¿per qué sels castigabe? ¿pot sé perque lo rápit no sels va emportá per dabán?

Aviats estaben entonses; la disyuntiva ere crúa: o morí trinchats als ejes de un tren o tres díes a ginollóns en la Historia Sagrada y los seus mes de sen grabats a tot coló, eixecada per damún del cap. Tampoc Roc, lo Moñigo, assertaríe a explicás a quína regió del seu servell se va generá la idea estrambótica de esperá al rápit a dins del túnel en los cansonsillos baixats. Datres vegades habíen aguantat al túnel lo pas del mixto o del tranvía interprovinsial. Pero estos trens passaben lentos y lo seu pas, a la foscó del forat, apenes los produíe ya cap emossió. Ere pressís renovás. Y Roc, lo Moñigo, los va exigí este nou experimento: aguardá al rápit dins del túnel y fé los tres, al mateix tems, de ventre, cuan lo tren passare. Daniel, lo Mussol, antes de asseptá, va apuntá algúns sensats inconveniéns.

- ¿Y lo que no ne tingue ganes? - va di.

Lo Moñigo va argüí, contundén:

- Ya ni entrarán en cuan séntigue arrimás la locomotora.

Lo detall que van descuidá va sé lo depósit dels cansonsillos. De habé lligat esta punta, res se haguere descubert. Com no haguere passat res tampoc si lo día que lo Tiñós va portá la lupa a la escola no se haguere assomat lo sol. Pero existixen, flotán constanmen al aire, uns entes diabólics que chalen enredán los actes inosséns dels chiquets, complicánlos les situassións mes normals y simples.

¿Quí se habíe de pensá, en aquell momén, que en la sort dels cansonsillos estabe en joc la propia sort? ¿Se preocupe lo torero de la capa cuan té los cuernos a dos pams de la ingle? Y encara que al torero li esgarro lo bou lo capote no li renegue sa mare, ni li aguarde un maestre cabrejat que li fótegue dos dotsenes de regletades y lo fico de ginolls en la Historia Sagrada eixecada per damún del cap. Y, ademés, al torero li paguen mols dinés. Ells se arriesgaben sense esperá cap recompensa o aplausso (a no sé que fore a les dos galtes), ni la enchumenera ni una roda del tren. Trataben únicamen de autoconvénses de la seua propia valentía. ¿Mereix esta proba un suplissi tan refinat?

Lo rápit va entrá al túnel chulán, bufán, traén chispes, fen tremolá la montaña, sorollán les pedres. Los tres sagals estaben blangs, ajupidets, en los culets destapats a mich metro de la vía. Daniel, lo Mussol, va sentí que lo món se dislocabe daball dels seus peus, se desintegrabe sense remey y, mentalmen, se va santiguá. La locomotora va passá bufán al seu costat y una brafada calenta de vapor los va llepá lo cul. Van tremolá les parets del túnel, que se va omplí de un sarabastall de ferro. Per damún del fragor del ferro y la velossidat encaixonada, va arribá als seus oíts la advertensia del Moñigo:

- ¡Agarreutos dels ginolls!

Y se van agarrá, perque u manabe lo jefe y perque la atracsió del convoy ere casi irressistible. Se va agarrá dels ginolls, va tancá los ulls y va apretá la pancha. Va sé felís al constatá que habíe cumplit ce per be lo que Roc los habíe exigit. Se van sentí les risses sofocades dels tres amics al acabá de desfilá lo tren. Lo Tiñós se va alsá y va escomensá a tussí fart de fum. Después va tussí lo Mussol y, al remat, lo Moñigo. Lo Moñigo may arrencabe a tussí lo primé, encara que tinguere ganes de féu. Sobre estos extrems existíe sempre una competensia inexpresada. Sen enríen encara cuan Roc, lo Moñigo, va doná la veu de alarma.

- No trobo los pantalóns - va di.

Van pará les risses instantáneamen.

- Tenen que está per ahí - va corroborá lo Mussol, tanteján a la escurina.

Lo Tiñós va di: - Teníu cuidadet, no patejéu...

Lo Moñigo se va olvidá, per un momén, dels pantalóns.

- ¿U hau fet? - va preguntá.

Se van fondre a la tenebrosa oscurina del túnel les afirmassións satisfetes del Mussol y lo Tiñós.

- ¡Sí!

- Tamé yo - va confesá Roc, lo Moñigo; y sen va enriure al comprobá la rara unanimidat de les seues vísceres.

Los pantalóns seguíen sense apareixe. A paupóns van arribá a la boca del túnel. Teníen los culs esquichats de carbonilla y la temó per habé perdut los pantalóns y cansonsillos portabe a les seues cares una grassiosa expresió de sorpresa. Cap dells se va atreví a riure. Lo pressentimén de uns pares y un maestre enfadats y implacables no dixáe mol puesto a la alegría. De repén, cuatre metros mes abán, al mich de la sendeta que crusáe la vía, van vore un drap informe y negrot. Lo va arreplegá Roc, lo Moñigo, y los tres lo van examiná en detenimén. Sol Daniel, lo Mussol, va pugué di:

- Es un tros dels meus pantalóns - va di en un fil de veu.

La demés roba va aná apareixén, escampada a pedassos, per la senda. La onda de la velossidat habíe fet volá la roba, y lo tren la va desfé entre los seues ferros com una fiera fura. De no sé per este inesperat contratems dingú sen haguere enterat de la aventura. Pero eixos entes siniestros que constanmen floten al aire, los van embolicá lo assunto una vegada mes. Claro que, ni encara sospesán la travessura en tota la seua dimensió, se justificabe lo cástic que los va imposá don Moissés, lo mestre. Lo Peó sempre se passabe tres pobles. Ademés, lo castigá als alumnos pareixíe procuráli un goch indefinible o, per lo menos, la comisura dreta de la seua boca se estirabe, en eixos casos, hasta casi mossegá la negra pulsera de Curro Jiménez, Panchampla o lo Tempranillo.

¿Que habíen escandalisat al poble entran sense cansonsillos? ¡Pos claro! Pero ¿quína atra cosa podíen fé en aquell cas? ¿Se té que extremá lo pudor hasta lo pun de no torná al poble per lo fet de habé perdut los cansonsillos?
Ressultabe tremendo pera Daniel, lo Mussol; Roc, lo Moñigo, y Germán, lo Tiñós, tindre que dessidí sempre entre unes disjuntives tan penoses. Y ere encara mes mortificán lo que produíen en don Moissés, lo maestre, les seues coses, unes coses que ni de prop, ni de lluñ, li fotíen res.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, F.

F.

FAÇ. v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)

FAÇA. V. Haga.

FAÇA ‘L. Haga el, haga al.

FAÇAN. v. Hagan.

FAÇAS. v. Hagas.

FAÇATS. v. Haced, hagáis.

FAÇEL. adj. Fiel. (fael, feel; fidel)

FAÇETS. v. Haced.

FACTURA. sust. c. Hechura.

FADICH. adj. Engañado, frustrado.

FADIGAR. v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.

FADIGAT. part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado, frustrado.

FAÉ. v. Hizo.

FAEDOR. sust. c. Hacedor.

FAEL. sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.

FAEM. v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus, fumus)

FAENT. v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén; “aná fén fem”)

FAENTLI. v. Haciéndole.

FAEREN. v. Hicieron. (feren)

FAÉS. v. Hiciese. (fes; faiguere)

FAHÉS. V. FAÉS.

FAHIEN. v. Hacían. (féen; feien, feyen)

FAL. v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)

FA 'L. Hace el, le hace, lo hace.

FALACIA. sust. c. Engaño, falacia.

FALÇETAT. sust. c Falsedad.

FALEIX. v. Faltas, delinques, yerras.

FALIMENT. sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)

FALIÓ. V. FAYLIÓ.

FALIR. v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)

FALÍS. v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)

FALIT. adj. Culpable. (fallit)

FALIT. part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.

FALO. v. Lo hace. (lo fa)

FALS. adj. Falso.

FALSEDAD. V. FALSETAT.

FALSEJANT. v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con perfidia, con engaño.

FALSETAT. sust. c. Falsedad, perfidia.

FALSIA. sust. c. Falsía, engaño, artimaña.

FALL. v. Falle, delinque, yerra.

FALLA. v. Yerra, falta, delinque.

FALLE. v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.

FALLE ‘N. Falla en.

FALLENT. v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.
FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.

FALLÍ. v. Faltó, delinquió, erró.

FALLIBILITAT. sust. c. Culpabilidad.

FALLIDA. sust. c. Falta, culpa, error.

FALLIMEN. V. FALIMENT.

FALLIMENT. V. FALIMENT.

FALLIÓ. V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLIR. V. FALIR.

FALLIREN. v. Faltaron, delinquieron, erraron.

FALLIS. V. FALÍS.

FALLIT. part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.

FALLITS. v. Faltáis, delinquís, erráis.

FALLÓ. adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLOR. susl. c. Culpa, falta, delito, error.

FAMECH, adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)

FANLI. Le hacen. (li fan)

FANTASTIGA, adj. Fantástica.

FAR. v. modo inf. Hacer. (fer)

FARÁ ‘L. Hará el, hará al.

FARÁ ‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS. Os hará. (us fará; tos fará)

FARAY. v. Haré. (se pronuncia faré)

FARETS. v. Haréis.

FARION. v. Harían. (faríen)

FARLI. v. Hacerle. (ferli, fer li)

FARLO. v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)

FARO. sust. c. Faro. (far)

FAS. sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face inglés, facebook)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)

FASIA. Hacia.

FASCIEN. v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en fas - faç, en faig, ne faig, ne fach)

FASSA. V. Haga.

FASSION. V. FASCIEN.

FASTE. v. Te haces. (te fas, et fas)

FAT. adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)

FASTIG. sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig, fástic)

FATIGAS. v. Cansas, fatigas.

FATIGUES. sust. c. pl. Fatigas.

FAY. v. Hace (fa o fá), haz (fes).

FAX. sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz, fascis?).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax aport,)

FAYÇO. sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó, fayçó)

FAYDIT. part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit

FAYIA. V. FASIA.

FAYLIMENT. V. FALIMENT.

FAYLIÓ. V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)

FAYLIR. V. FALIR.

FAYLIT. V. FALIT.

FAYLITS. v. Faltáis.

FAYNE. Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne fach)

FAYRE. V. FAR.

FAYSÓ. V. FAYÇO.

FAYT. sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts : hechos)

FAYT, FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet, feta, fets, fetes)

FAYTS. v. Haced, hacéis,

FAYTSLA. Hacedla. (féula, feula)

FAYTSLO. v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu, feulo, féulo)

FAYTSME. v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)

FÉ. V. FAÉ.

FEBLES. adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)

FEEL. sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael, faels, feels, Castelldefels, Castell de faels)

FEENT. v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén; anar fent fem)

FEÉS. v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)

FEHEN, v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)

FEL. V. FEEL.

FÉ ‘L. v. Hazlo. (fes lo)

FELICITAT. sust. c. Felicidad. (felissidat)

FLELÓ. adj. Enojado, descontento.

FELLONIA: sust. c. Felonía, enojo.

FEM. v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va fer, me va fé)

FEMBRA. sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino, femenina)

FEMBRE. V. FEMBRA.

FEMMA, sust. c. Mujer, hembra.

FENEIX. v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.

FENÍ. v. Acabó. (finí)

FENIR. V. FINIR.

FENIT. V. FINIT.

FENOLLAR. sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)

FENTAMENT. adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad, sin dificultad.

FENYS. V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a entender.

FERA. v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)

FÉRIA, sust. c. Feria.

FERIMENT. sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida : herida)

FERITZ. v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.

FERM. adj. Firme.

FERMA. v. Ata. (hace firme; fermar : firmar, afirmar)

FERMANÇA. sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.

FERMAR. v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.

FERMAT. part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido, atado.

FERME. adj. Fuerte, firme.

FERMETAT, sust. c. Firmeza.

FERRA. V. FERRE.

FERRAMENTAS. sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum, hierro)

FERRE. sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.

FERRERÓ. Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido, Fórnoles)

FERREY. v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey)

FERTE. v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)

FERVÓS. sust. c. Fervor.

FES. Se hizo, hiciese.

FESÉS. v. Hiciese. (faigués; faiguere)

FESSETS. v. Hicieseis.

FETS. v. hacéis, haced. (féu o feu; fets : hechos : feyts, fayts)

FEU, sust. c. Feudo.

FEU. v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos mano)

FEYLONA, adj. term. fem. Iracunda, enojada.

FEYT. sust. c. Hecho. (libre dels feyts)

FEYT. part. pas. de "fer o far”. Hecho.

FÍ. sust. c. Fin, final, objeto.

FI. v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.

FIANÇA. sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.

FICAT. part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl ficat: hincada la rodilla.

FIETS. v. Fiéis.

FIL. sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)

FINERAY. v. Finiré, acabaré.

FINÍ. v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)

FINIR. v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir, p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.

FINIT, FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido, finida; concluido, concluida;

finalizado, finalizada.

FIRAM. v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)

FIRÉL. V. Le hiera, le embista, le arremeta.

FIRENT. v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo, arremetiendo. (ferint, ferín)

FIRMAMENT. sust. c. Firmamento.

FIT. sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).

FIU. v. Hice. (vaig fer, vach fé)

FLAMA. sust. c. Llama. (fiamma, flamma)

FLOCHA. sust. c. Copete, penacho.

FLOM. sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)

FÓ. v. Fue, estuvo, y a veces existió.

FOL. V. FOLL.

FÓ ‘L. Fue el.

FOLIA. sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)

FOLL. sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)

FOLLAMENT. V. FOYLAMENT.

FOLLETAT. V. FOLIA.

FOLLOR. v. FOLLA.

FOM. v. Fuimos.

FÓN. v. Fue.

FONA. sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)

FONTANYES. sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)

FOR. sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.
(fur, furs; forum, foris Aragonum)

FORA. adv. Fuera, excepto.

FORA. v. Fuera.

FORA ‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.

FORA ‘N. Fuera en.

FORAU. v. Fuerais.

FORÇA. v. Fuerza, obliga.

FORÇA. sust. c. Fuerza.

FORÇAR. v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”. Forzado, obligado.

FORE. V. FORA.

FORE' N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.

FORMATS. v. Formáis.

FORMENT. sust. c. Trigo. (triticumblatblatumforment es el trigo candeal, algo más tardío. FormenteraFormenta entre Beceite y Fredes, mote formentíformentina.)

FORMENT. adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)

FORNICAMENT. sust. c. Fornicación.

FORON. v. Fueron.

FORS. adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster, foragitar)
FORT. adv. Muy, mucho.

FORT. adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)

FORTMENT. adv. V. FORMENT.

FORTITUDO. sust. c. Fortaleza. (virtud)

FOS. v. Fuese, hubiese.

FOSSAS. sust. c. pl. Charcos, pantanos.

FOSSETS. v. Fueseis. (foreu o fóreu)

FOU. V. FÓN.

FOYL. V. FOLL.

FOYLAMENT. adv. Locamente. (tontamente)

FRANCHA. adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistasfranjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul).

FRANCHAMENT. adv. Francamente. (francament)

FRAGIL. adj. Frágil.

FRANQUEA. sust. c. Franqueza. (franquesa)

FRANY. sust. c. Fragmento.

FRARE. sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad, etc)

FRAYRE. sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)

FRE. sust. c. Freno, brida.

FRESAR. v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.

FRETURA. sust. c. Falta. (necesidad)

FRETURAR. v. modo inf. Faltar, hacer falta.

FRETURÓS. adj. El que hace falta. (necesario)

FREVOLTAT. sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.

FROMIR. v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar, escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás significaciones del verbo latino formo, formas, formare.

(Ab esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)

FRUCTUOSAS. adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)

FUGIENS. adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos Puigdemont)

FUGIR. v. modo inf. Huir.

FUI. v. Fui.

FUIG. v. Huye.

FUIST. v. Fuiste.

FULLA. sust. c. Hoja.

FULLA 'L. Hoja al.

FUSINA. sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.

FUST. sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta : madera)

FUY. v. Fui, estuve.

FUYG. V. FUIG.

FUYST. V. FUIST.

Glosario, Ramon Lull, T.

T.

T‘. pron. Te.

TA. pron. Tu. (posesivo; ta mayre, ta mare no té naston pare eschato ...)

T' ABASTAR 'n. Te bastará en.

TABUXAT. part. pas. de “tabuxar”. Herido, combatido, agitado, chocado, empujado.

TALAN. V. TALANT.

TALANT. Talante, deseo, voluntad, gusto, inclinación, disposición. - A son talant: a su talante, a su voluntad. - Ab mal talant: de mala gana.

TALENT. sust. c. Talante. - Otras veces significa apetito.

TALIÓ. sust. c. Castigo proporcionado al delito o culpa (ley del Talión): y también: buen proceder, sin caer en ninguna culpa.

TALÓ, sust. c. Talón.

T' AM. Te amo.

TAN CAR. adv. Tan caramente(queridamente)

TANTOST. adv. Así que, desde luego, tan luego como, luego, enseguida.

TANY. v. Atañe, pertenece, corresponde, debe, cumple.

T‘ AOR. Te adoro. (ador; francés t‘adore, Dior)

TARDANÇA, sust. c. Tardanza.

TARDAR. v. modo inf. Tardar. (Se pronuncia tardá, como el apellido del retardat de ERC)

TARDEN. v. Tarden, tardan.

TARIDA. sust. c. Especie determinada de embarcación. Tarida.

TÁRTRES, sust. c. pl. Tártaros.

TAS. pron. Tus. (también tes)

T‘ AY. Te he, te tengo. (T‘ HAY)

TAYN. V. TANY.

TAYNLI. Le cumple, le corresponde, le pertenece, le atañe.

TEMBLAR. v. modo inf. Temblar. (tremolar: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoleu o tremolau, tremolen.)

TEMBRE. v. modo inf. Temer y alguna vez tiemble (temblar anterior).

TEMBRETS. V. Temeréis, temáis.

TEMBRETZ. V. TEMBRETS.

TEMEM. v. Temamos.

TEMÉN. V. TEMENT.

TEMENT. v. gerundio de "temer”. Temiendo. - Usado como adjetivo, temeroso.

TEMENTS. adj. pl. Temerosos.

TEMER. v. modo inf. Temer.

TEMERA. v. Temiera.

TEMERÓS, adj. Temeroso.

TEMETS. v. Temed, teméis.

TEMME. Me temo. (me tem)

TEMPLE. sust. p. La orden del temple o de los templarios.
(
Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici)

TEMPLER. sust. c. Templario. - Li templer: los templarios.

TEMPRANÇA. sust. c. Templanza.

TEMPRANSIA. V. TEMPRANÇA.

TEMPRAT, TEMPRADA. part. pas. de "temprar”. Templado, templada.

TEMPTA. v. Tenta. (tienta)

TEMPTACIÓ. sust. c. Tentación.

TEMPTADOR. sust. c. Tentador, el que tienta.

TEMPTA 'L. Tienta el. (le tienta, lo tienta)

TEMPTAMENT. sust. c. Tentación.

TEMPTÁN. v. gerundio de “temptar". Tentando.

TEMPTAR. v. modo inf. Tentar.

TEMPTAT. part. pas. de “temptar". Tentado (por el demonio).

TEMPTA ‘T. Te tienta.

TÉ 'N. Tiene en.

T' EN. Te (de ello). - T' en pots guardar: te puedes de ello guardar.

TENCH. v. Tuvo y otras veces tengo.

TENCHLA. Téngola, túvola. (la tengo, la tuvo)

T‘ ENCLINAS. Te inclinas.

TENDUT. part. pas. de “tendre”. Tendido, extendido, desplegado.

TENEBRÓS. adj. term. mas. Tenebroso

TENER. v. modo inf. Tener, detener.

TENIR. v. modo inf. Tener. - Úsase también como sustantivo.

TENITS. v. Tened, tenéis.

TENITSM ‘UY. Tenedme de hoy.

TENON. v. Tienen.

TENRÁ. v. Tendrá. (tindrá)

TERÇ, TERÇA. Nombre numeral. Tercero, tercera.

TERSA. V. TERÇA.

TERMENADAMENT. adv. Limitadamente.

TERMENAR. v. modo inf. Limitar. (poner término)

TERMENAT. TERMENADA. part. pas. de “termenar”. Limitado, limitada; terminado, terminada.

TERMEVAT. sust. c. Término, límite.

TERMENS, sust. c. pl. Términos.

T‘ ES. Te es, te está.

TEST. sust. c. Texto.

TESTES. sust. c. pl. Testas, cráneos.

TEU. pron. Tuyo y otras veces tu.

T‘ HA. Te ha, te tiene.

T' HA ‘L. Te ha el, te tiene el.

T' HAURÁ. Te habrá, te tendrá.

T' HAVEM. Te hemos, te habemos, te tenemos.

THEOLOGIA. sust. c. Teología.

T' HO. Te lo. - Vuyl t' ho mostrar: te lo quiero enseñar.

TI. Te (allí o en aquel lugar). - No ti val: no te vale allí o en aquel lugar. (t' hi)

TINA. sust. c. Tina, tonel, cuba.

TINCH. v. Tengo. (tinc, ting)

TIRAR. v. modo inf. Tirar, atraer, arrastrar tras sí, traer consigo, arrastrar.

TOCARÁ 'L. Tocará el.

TOCAMENTS. sust. c.pl. Tocamientos.

TOCH. sust. c. Toque, el acto de tocar, golpe. En sentido metafórico, el punto en que consiste o estriba alguna cosa, el auxilio o inspiración de Dios.

TOCHAT. part. pas. de "tochar". Tocado, golpeado. (toquat)

TOL. v. Quita, arrebata. (tolre, toldre)

TOLA. v. Quite, arrebate.

TOLIA. v. Quitaba, arrebataba.

TOLL. V. TOL.

TOLLATS. v. Quitéis, arrebatéis.

TOLRE. v. modo inf. Quitar, arrebatar, cortar, desmembrar, desasir, desviar, coger.

TOLS. v. Quitas, arrebatas.

TOLT, TOLTA. part. pas. de “tolre”. Quitado, quitada; arrebatado, arrebatada.

TORBADAMENT. adv. Con turbulencia, con turbación.

TORBATS. part. pas. de "torbar”. Turbados.

TORCER. v. modo inf. Torcer, doblar, encorvar, tergiversar, obrar con doblez.

TORCIA. v. Torcía, doblaba, tergiversaba.

TORN. v. Torno, vuelvo.

TORN. sust. c. Vuelta, turno, rueda, torno, reaparición, retorno. - En torn: en torno, al rededor.

TORNAM. v. Volvimos.

TORNARENSEN. v. Volviéronse. (se volvieron, a su casa)

TORNARETS. v. Volveréis.

TORNÁS. v. Volviese.

TORNATS. part. pas. de "tornar". Devueltos, vueltos.

TORR. sust. c. Torre. (Torra, como el apellido del torrat ex president)

TORS. sust. c. pl. Torres.

TORT. part. pas. de "torcer". Torcido. - Usado como adjetivo: tuerto, de una manera torcida, injusto. (“desfacer entuertos”)

TORT. sust. c. Injusticia, agravio, perjuicio contra alguno, culpa, sinrazón. (entuerto)

TOST. adv. Pronto, luego, de prisa.

TOSTEMPS. adv. Siempre, en todo tiempo. (tots temps)

TOTALITAT. sust. c. Totalidad.

TOT' HORA. A cada momento, continuamente.

TOTSTEMPS. V. TOSTEMPS.

TRABAL. V. TRABAYL.

TRABALLATS. part. pas. pl. de “traballar”. Trabajados, fatigados.

TRABAYL. sust. c. Trabajo, pena, fatiga, tormento.

TRABAYLAR. v. modo inf. Trabajar, dar pena, tormento o fatiga.

TRABAYLAT. part. pas. de “trabaylar". Trabajado, fatigado, atormentado.

TRABAYLATS. v. Trabajáis, dais pena o fatiga, atormentáis.

TRACIÓ. sust. c. Traición. (traició)

TRACTA. v. Trato, trata. .

TRACTAMENT. sust. c. Tratado. - Del cual bon disputar havem fayt tractament: de cuya importante controversia hemos escrito un tratado.

TRACTE. v. Trate.

TRAEN. v. Traen, llevan, sufren, soportan.

TRAIMENT. V. TRACIÓ.

TRAMENT. Variante de TRAMET. - Véase esta palabra.

TRAMES, TRAMESA. part. pas. de "trametre”. Enviado, enviada.

TRAMESLÍ. Le envió.

TRAMET. v. Envía.

TRAMETA. v. Envíe.

TRAMETETS. v. Enviad, enviáis.

TRAMETRIA. v. Enviaría.

TRAMETRÁ. v. Enviará.

TRAMETRE. v. modo inf. Enviar.

TRANSFRETAR. v. modo inf. Pasar de un punto a otro.

TRANSSUBSTANCIAR. v. modo inf. Transustanciar. (transustanciación)

TRAS. adv. Detrás.

TRASMUDAMENT. sust. c. Trasformación.

TRASPASSAMENT. sust. c. Muerte, el acto de morir, traspaso.

TRASPASSÁN. v. gerundio de “traspassar”. Traspasando, muriendo.

TRASTOT. V. TRESTOT.

TRASTOTA. ajd. Toda, entera.

TRAYR. v. modo inf. Hacer traición. (traicionar)

TRAYDOR. sust. c. Traidor.

TRAYMENT. V. TRACIÓ.

TREBAL. V. TRABAYL.

TREBALL. V. TRABAYL.

TREBALLATS. V. TREBAYLATS.

TREBAYL. V. TRABAYL.

TREBAYLAR. V. TRABAYLAR. (menys samba y mes trabaylar)

TREBAYLATS. v. Trabajáis.

TREBAYLATS. part. pas. pl. de “trebaylar". Trabajados, atormentados, fatigados.

TREMES. part. pas. de "tremetre” Enviado. (tremés, tramés)

TREMESES. part. pas. de "tremetrer". term. fem. pl. Enviadas.

TREMOLOSA. adj. term. fem. Temblorosa.

TRENCATS. part. pas. pl. de "trencar". Quebrados, rotos.

TREPASSANT. v. gerundio de “trepassar”. Traspasando, muriendo.

TRÉR. v. modo inf. Sacar. (traure, treure)

TRESALL. V. Se arma, se hace fuerte.

TRESOR. sust. c. Tesoro.

TRESTOT. adj. Todo, entero.

TRESTURA. sust. c. Tristeza.

TRESTUYT. V. TRESTOT.

TRIATS. part. pas. pl. de "triar". Escogidos.

TRIGA. sust. c. Tardanza, dilación.

TRIGAT. part. pas. de "trigar". Tardado, retardado, diferido.

TRIGUÁ. v. modo inf. Tardar. (trigar)

TRINANT. adj. Trino, triple. (trinidad)

TRINITAT. sust. c. Trinidad. (Mari Trini)

TRISTANÇA. sust. c. Tristeza, duelo.

TRISTICIA. V. TRISTANÇA.

TRISTOR. V. TRISTANÇA.

TRO. sust. c. Trono, trueno, cielo, firmamento, orden o coro de ángeles. (orde de trons)

TRO. adv. Hasta. (tro a, tro al, fins a, fins al, etc)

TROB. adv. V. TROP.

TROB. v. Encuentro, encuentre.

TROBARAY. v. Encontraré.

TROBARETS. v. Encontraréis.

TRO ‘L. Hasta el.

TROP. adv. Demasiado, mucho.

TROVADOR. V. TROVAYRE.

TROVAR. v. modo inf. Trovar.

TROVAYRE. sust. c. Trovador.

TUA. pron. Tu, tuya.

TUAS. pron. Tus, tuyas.

TU 'L. Tu el.

TU ‘N. Tu (de ello) (ne). - Tu ‘n pòts far responimens: tú de ello puedes hacer respuestas.

TURMEN. V. TURMENT.

TURMENT. sust. c. Tormento.

TURMENT. v. Atormente.

TURMENTABLE. adj. Lo que puede atormentar o ser atormentado.

TURMENTAR. v. modo inf. Atormentar.

TURMENTAT. part. pas. de "turmentar". Atormentado.

TU ‘T. Tu te, ti te. - Que tú ‘t ligas: que tú te ligas (atas). (Tú ‘t fas, tú te fas mal)

TU 'T GARDA. Tú guárdate.

TUYT, TUYTA. adj. Todo, toda.