champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Capitol. XXII. Com lo embaxador recita
a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del
fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.
(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot
dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria
trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e
dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O
magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos
veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e
poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre
senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu
no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir
tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶
Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit
thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a
recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar
los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla
e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶
Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors.
O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra
per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car
la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no
dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora:
inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo
senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat
e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en
la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e
de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho
pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus
deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et
regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de
nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a
redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera
deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de
la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de
Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare
eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera
senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne
james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra
de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent
mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra
lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora
haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill
axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E
apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha
constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo
regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre
excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E
sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament
collocada en aquella cadira real que a mare de deu se
pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt
certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e
hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu
ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es
promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera
donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante
de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra
senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los
bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent
gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida
dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de
part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si
mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo
dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix
li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora
de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua
redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a
Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se
prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e
deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non
confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O
senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota
la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en
la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de
la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de
mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios
consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els
fills seus fins mereixqueren esser hoits.
Capitol XXIII. Com lo missatger
Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas
consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes
verge.
Vehent lo missatger animos que la senyora no responia
dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau
los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço
senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria
vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle
dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium
et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau
merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la
infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor
e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells
en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E
la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger
diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de
la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non
cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena:
car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab
volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E
respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima
senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos
ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶
De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car
haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent
puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine
folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine
generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar
fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la
filla de Dauid sens sementengenrareu. Aquesta obra tan
excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶
Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit
tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la
virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida
et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit
abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra
excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non
patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens
nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta
dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e
singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra
senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis
et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa
sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara
en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora
son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que
deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor
diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als
diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots
fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum
acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com
vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car
per lo vostre poder e força seran destroydes totes les
guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a
ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier
conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en
lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants
per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist
de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist:
e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te
sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O
senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als
hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu
certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se
comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se
trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de
vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac
semita(senda) salutis 7 via nostre reconciliationis.
Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la
sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum
vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera
sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill
de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor
parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per
quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que
ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus
sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus
teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio
no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct
dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son
sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car
de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius
sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de
la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo
qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora
no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶
Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate.
Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la
misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular
excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en
aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car
eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y
delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la
desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es
tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en
terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui
sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic
habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del
meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest
sanct retret he yo per a mi elegit.
Capitol.
VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons.
dix los darres.*.psalms del canticum gradum
continuant la dita suplicacio.
Muntant la senyora lo onzen
scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo
genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltauyhoyreu
los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules
filij eue
ad te suspiramus gementes
et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva)
exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs
suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. Car
aquell senyor qui ses irat (jrat) contra los
homens
per sa
superbia
e desconexença que en ells ha trobat: se adelita
e reposa en lo lit de humilitat: lo qual dins lo vostre benigne cor
li haueu preparat. Car de vostra merce es dit. ¶ Eris quasi ortus
irriguus: et sicus fons
aquarum
cuius non deficient aque.
¶ Car per la humilitat vostra sou dauant nostre senyor deu axi com
vn delitosorthabundosament
regat
(irriguus: irrigado : regado; regat) de aquella aygua de la gracia
diuinal qui fa florir e verdejar les obres vostres. E sou senyora axi
com vna font gloriosa de misericordiosa aygua en la qual james
defalliran aygues
de piadoses obres E
com aquesta fahena de reconciliar deu ab natura humana sia pus alta e
pus singular que obrar se
pugua: vol
nostre senyor deu: que vostra merçe sia la tractadora e menejadora
de aquestes paus. Axi senyora ab gran esforç ajudau e redreçau
aquells qui cayguts per peccat leuar nos poden sens lo adjutori
vostre lo qual infatigablement demanen. E hoynt aço la senyora
moguda de molta compassio dix. ¶ De profundis clamaui ad te domine:
domine exaudi vocem meam. Volent dir: o magestat immensa
los miserables catius fills de Adam cayguts en la profunda (pfunda)
vall de peccats de alli criden e demanen a vos senyor e dien ¶ Veni
ad redimendum
nos in brachio excelso. Volent dir que placia a la vostra alta
potencia deuallar a rembre
(redimir)
los peccadors ab lo vostre poder celestial: car res terrenal no basta
a traure a ells de dolor e pena. O clement senyor obriu les orelles
vostres e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent. Car nengun
remey sens vos hauer no poden. Del tresor infinit de la vostra
misericordia Senyor te a venir la copiosa redempcio que ells desigen
e han mester. ¶ No tardeu senyor magnifich de dar a aquests catius
lo que demanen car yo no cessare de suplicar la magestat vostra de
aquesta fahena fins a fi la haja portada. E muntant la senyora lo
dotzen
scalo fon aqui vna gentil donzella deuocio nomenada e besant la ma a
sa senyoria dix. O ma senyora si vos nom sosteniu yo so perduda. Car
la superbia es huy tant encarnada en lo mon que nengu nos coneix ne
estima los seus propris defalliments: e ab tals persones senyora yo
no puch aturar. Car la primera cosa que yo demane a les persones que
volen hauer familiaritat ab mi es que coneguen deu y si mateixes: e
com aço no trobe: yo ature molt poch ab elles. ¶ Per que suplich
vostra senyoria vulla treballar que deualle del cel aquell spillsens
macula:
(mácula
: mancha; taca; espill : speculum)
e mirant en ell los homens conexeran la sua propria miseria: e la
gran altea diuina: e haguda aquesta verdadera lum: amaran lo sobiran
be qui es nostre senyor deu: e auorriran tota superbia com aquella
qui es principal causa del decayiment
dels angels e dels homens: segons es scrit dient. ¶ Superbia de
celis gloriam deiecit angelicam: et ipsa superbia (a
Mallorca: ipsa
: sa
soberbia)
adam de paradiso repulit. Car la superbia ha lançat los angels de la
gloria celestial: e la mateixa superbia ha fet perdre a Adam la
heretat de parays. Perque vos excellent senyora qui sou doctoressa
de la gent mostrau los lo cami de humilitat: perque anant per aquell
troben lo que per superbia han perdut. E hoynt aço la senyora dolent
se molt de la çeguedat
humana dix. ¶ Domine non est exaltatum cor meum: nequem (neq3) elati
sunt occuli mei. Volent dir: O sauiesa sens terme ja sab vostra
clemencia que natura humana es malalta e çega:
e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat. Perque yo
senyor com a procuradora de aquella vull rahonar a vos la sua causa.
Car ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua infelicitat ques
guosaensuperbir
e exalçar de no res: venint senyor la vostra magestat en terra e
comunicant als homens la vostra amor e gracia: seran axi mudats e
apartats dels apetits de superbia: e coneixeran la vanitat humana
quant es de poca fermetat. ¶ Per que los seruents vostres vehent
esser no res la gloria mundana diran de cor e de boca. Senyor lo meu
cor illuminat per vos no troba raho dins mi: ne fora mi de
exalçament: ans de molta humiliacio: ne los meus vlls no son
licenciats de mirar vanitat nenguna: ne apetir exaltacio. Car totes
les coses de aquest mon me son vanitat e afflictiodesperit.
Segons testifica Salamo dient. ¶ Vanitas vanitatum et omnia vanitas
et afflictio spiritus. O senyor que aquesta coneixença e molts
altres beneficis aconseguira lo home per la vostra venguda. Car la
vostra diuinal gra
(gracia, gratia, r en virgulilla o rayeta damún) ¶ Humanum cor
subito illustrat et imutat: ab negat hom repente qd´erat: exhibet
repente qd´non erat. Infinides son senyor : e seran les obres de la
vostra potencia e clemencia. car illuminareu e mudareu sobtosament lo
cor huma: e fareu que lome abnegara e leixara prestament ço que amar
solia: pendra e abraçara ab gran plaer lo que auorrir solia. O
clement senyor faças prestament aquesta concordia: no pereixquen axi
los homens freturosos de la vostra gracia. E volent muntar sa
senyoria lo
trezen
scalo acostas a sa altesa vna de ses amades donzelles diligencia
virtuosa nomenada: e dix a sa merce. O ma senyora filla de Dauid
mirau lo poble vostre en quanta desolacio es posat que no te rey
deuallant de la linea real de la casa de Dauid: per tirans es regit e
senyorejat. Vos senyora haueu a redreçar aquesta casa del vostre
pare Dauid com a hereua (si
no se mire ve, pareix bercua)
verdadera de aquell. E hoynt la senyora aquesta raho fon moguda tota
la sanch (sách,
a nassal)
sua: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Memento domine dauid et omnis
mansuetudinis
eius. Volent dir: O misericordios senyor y placia a la vostra
clemencia recordar se de aquell seruent vostre tan amat Dauid rey: lo
qual era mansuet
e benigne de cor: e reparau senyor la casa sua segons li haueu promes
quant li digues. ¶ De fructu ventris tui ponam super sedem tuam. O
senyor que aço encara no es complit. Car ab tot apres la mort de
Dauid
Salamo
e molts daltres
hagen feyt
en la cadira sua: e regnat apres ell: negu empero senyor no es stat
tan potent que haja pujat sobre la sua cadira. car qui sobre la
cadira de Dauid siura,
en lo cel regnara. E aquest senyor no pot esser altri
si no vos mateix qui sou lo
gran monarcha:
e Rey
general d´l cel e de la terra: reparador encara no solament de la
casa de Dauid: ans encara de tot lo mon vniuersal. O veritat
infallible
compliu lo que haueu promes: mostrauvos als vlls d´ls homens en
forma de home: per reparar lome. Car los pares nostres fiant de la
vostra paraula ab ferma fe canten e dien.
¶ Ecce venit deus et homo d´domo dauid sedere in throno. Volent
dir certificant la gent que vos veureu: heus mostrareu al mon deu e
home verdader: exireu de la casa de Dauid quant a la humanitat
vostra: e siureu
en lo
tro
de misericordia mostrant la vostra clemencia y dolçor largament als
homens. Aço
es senyor lo
que yodeman:
e de aço
senyor vos suplique de part d´tota natura humana. ¶ E muntant la
senyora lo
quatorzen
scalo acostas a sa senyoria la sua molt familiar donzella dolçor de
contemplacio nomenada: e besant la ma de sa merçe dix. ¶ O ma
senyora excellent y quant me so adelitada en vostra continua pregaria
e deuota supplicacio. Fe tinch que vos vençreu
lo inuencible: e portareu a fi lo que demanau: e yo veure lo que
desije:
ço es la concordia dels angels ab los homens: e que seran tots
ajustats en la patria celestial. E aqui habitaran ab delits infinits
(ínfinis, í nassal) comunicant se los vns ab los altres ab singular
amor e dolçor glorificant aquell senyor quels haura concordats. E la
senyora hoynt aço lo sperit seu se alegra de singular goig: e
plegant les mans alça los vlls al cel e dix. ¶ Ecce qp bonum et qp
jocundum habitare fratres in vnum. Volent dir: O magestat infinida
quant sera bona cosa e de gran alegria veure aquella germandat
de sperits angelicals e humans star e habitar en lo regne vostre ab
tanta pau e concordia glorificant la clemencia vostra que axils
ha vnits e aiustats per los infinits merits vostres. O senyor que les
noranta
e nou
ouelles ja les teniu vos en la alta muntanya
del cel: la vna soleta que va exerrada
e fugitiva per la vall de miseria de aquesta mortal vida nengu no la
pot tornar al ramat
si vos mateix no deuallau per ella: e posant la als vostres muscles
la retornareu en la gracia (gra, r en virgulilla ) e amor vostra
aiustant la ab les que ja teniu: e sera lo
nombre perfet
d´cent
ouelles.
Car de vostra clemencia sera dit: ¶ Ut perfecta summa ouium
reintegraretur in celo homo
perditus
querebatur in terra. Volent dir. que vostra magestat per reintegrar
perfetament
lo nombre d´les ouelles
en
lo cel fou vengut a cercar lome perdut en la terra peregrinant en
aquella fins lo hajau cobrat. O magnanim senyor pus ho haueu a fer:
feu ho prest. Car aço desija e demana natura angelica e humana del
començ del mon ença. E yo senyor de tots: placiaus donar a mi lo
que demane: puix sab vostra infinida sauiesa que james yo no cessare
de ma demanda fins la haja obtenguda. E muntant la senyora lo
quinzen
e derrer
scalo la sua molt amada donzella virginitat qui li anaua molt prop
fica lo genoll dauant sa senyoria e dix. O ma senyora gracies
infinides faç a nostrer senyor deu com vos ha portada en la sua
casa: caracius
desijaua yo tenir: aquest es senyora lo loch propri de les vergens a
la seruitut diuina consagrades: perque aqui apartades de tot brogit e
turbatio entenguen en lohar e beneyr nostre senyor deu: segons es
dit. ¶ Mulier virgo cogitat que domini sunt vt sit sancta corpore et
spú.
Volent dir que la dona verge apartada (aptada) de la solicitut del
mon tostemps pensa en les coses que son al seruir de nostre senyor
deu: e com pora esser sancta e venir en stament de perfectio axi de
cors com de anima. E la senyora pensant que virginitat e totes les
altres virtuts hauien a pendre sa vera perfectio (pfectio) e fonament
virtuos en la persona del redemptor de humana natura desijosa
de veurel
dix. ¶ Ecce nunc benedicite
dominum omnes serui domini (dñi). Volent dir: O senyor y llauors
sera la alegria complida e la concordia fermada entre los seruents
vostres: e totes les virtuts: quant vos senyor deuallareu enterra
heus mostrareu a aquells quiusdesijen:
e famegen.
e lauors los seruents vostres de cor e de boca daran a vos lahors e
benedictions a vos plaents e acceptes. O senyor y sia de vostra merce
no tardeu: car infinit es lo desig que tinch de veure la vostra cara.
e puch dir ab lo psalmista. ¶ Tibi dixit cor meum: exquisiuit te
facies mea: faciem tuam domine requiram. Car a vos senyor parla lo
meu cor e les mies entramenes dient a la magestat vostra: que sols a
vos cerca la mia anima: a vos demana: la vostra cara es aquella que
yo
cerque
(cerq, q en virgulilla) e famege.
E aço demana tota natura humana: placiaus hoyir
lo crit doloros de aquella.
Capitol
CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros
pensant en lo estrem
de la mort.
Venint lo terme per lo senyor asignat:
que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros
de si mateix recordantse de la freuoltat
de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes
alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam
timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se
pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E
aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans
deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua.
¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et
veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot
esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la
mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de
aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio
neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex
iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut
quis gloriabiter mundum
se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira
judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara
gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia
munde
de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son
dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶
Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea
del home per sanct que sia: comparat a laltitut
de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E
perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut
virtuosament vehentse tant propinque
a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros
de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit
atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e
tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser
examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar
compte. ¶ E com yo entrels
mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del
seu fill maja
comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma
posat: Car los angels nostenen
per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e
cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem.
Ne exeat
iusticie regl´a d´thesauris illi9:
et
inueniatur tortum:
quod videatur rectum.
Car no se si exiria
aquella regla de justicia dreta:
dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort:
ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la
veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris
hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem:
lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis
virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser
loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden
venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres
la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix
virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran
felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es
peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no
es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la
victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi
seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just:
que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non
sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi
qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en
los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que
punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch
hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable
fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que
no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si
mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son
fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa
consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me.
Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom
vull justificar la mia boca me
condamnara.
car confessant yo esser home: me
constituixch
peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus
manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be
Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la
persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua
que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex
en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de
tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si
causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e
aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present:
esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu
pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor:
parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor
domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en
altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die
functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran
misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la
fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment
durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era
stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la
companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia
virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo
temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui
es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero:
ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en
aquell es jutgat:
perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills. Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu: - ¿Pare? - Sí, filla, contam. - Vull que me digo la verdat. (digue) - Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. - - Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. - - Disme, filla, disme. La chica ya se atrevís…. - Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?
Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá. La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares…. - Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares ¿Es verdat?
A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu: - ¿Y tú que penses, filla? - No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…? Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán… - Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu: - Entonses es verdat!, me hau engañat! Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís: - No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat. La chiqueta desorientada li conteste: - Entonses no hu enteng, pare. Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos. - Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre. Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins. Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí: - ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs. - ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon. Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí: - Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...
Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos: - Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich. A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon? - ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos. Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns. - No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon. - Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara. - A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets? - Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -. - Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u? - Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje. - Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares? Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot. Deu va seguí: - Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu: - Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.
Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."
Extazis, Exthasis, s, m., lat. ecstasis, extase, figure de grammaire.
Ecstasis est cum per licentiam brevis producitur, ut: Exercet Diana Choros.
Valer. Probus, Grammat. instit., col. 1438.
Extazis, en autra maniera dicha dyastoles, fay d'una sillaba breu longa.
Una figura appelada exthasis.
Leys d'amors, fol. 121 et 18.
L'extase, en autre manière dite dyastole, fait une longue d'une syllabe brève.
Une figure appelée extase.
CAT. ESP. (chap. éxtasis, diástole, metaplasmo) PORT. Extasis. IT. Estasi.
Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.
Per adoration de Latria exterior e interior. Doctrine des Vaudois.
Par adoration de Latrie extérieure et intérieure.
CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós.)
Extirpar, v., lat. exstirpare, extirper, déraciner.
Cardos... nocius a bonas herbas... que a penas si podo extirpar.
(chap. Carts... nossius a bones herbes... que apenes se poden extirpá, desarrailá, arrencá.)
Eluc. de las propr., fol. 204.
Chardons... nuisibles à bonnes herbes... qui à peine se peuvent déraciner.
Fig. La qual extirpero de totz ponhs.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Laquelle ils extirpèrent de tous points.
CAT. ESP. PORT. Extirpar. IT. Estirpare, stirpare. (chap. Extirpá : extirpo, extirpes, extirpe, extirpem o extirpam, extirpéu o extirpáu, extirpen; extirpat, extirpats, extirpada, extirpades; yo extirparé; yo extirparía; si yo extirpara.)
Extrem, Estrem, s. m., lat. extremus, extrémité, bout, coin, fond.
Loc de torment et de eshillament. Eluc. de las propr., fol. 106.
Lieu de tourment et d'exil.
3. Eyssillar, v., exiler.
Non cre qu' anc fon vist
Qu'om de sa terra s'eysilh.
Giraud de Borneil: No m platz.
Je ne crois pas que oncques il fut vu qu'homme s'exile de sa terre.
Part. pas. Si m sol amors e domneys
Tener guay, plus que l'aigua 'l peis;
E pus d'amdos me sui partitz,
Cum hom eysselatz e marritz,
Tot' autra vida m sembla mortz.
Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.
Ainsi a coutume amour et galanterie de me tenir gai, plus que l'eau le poisson; et depuis que je me suis séparé des deux, comme homme exilé et triste, toute autre vie me semble mort.
