Mostrando las entradas para la consulta aquella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aquella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta

Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta: e Symeon propheta a la senyora: les dolors que hauia de sentir.

Apres ordenarense en processo per anar al altar a fer sa offerta: e anuen primers los dos ansians singulars en sanctedat de vida: ço es lo gran sacerdot Symeon e lo glorios verge spos de la senyora lo virtuos sanct Joseph: e aquests dos anauen cantant. ¶ Suscepimus deus misericordiam tuam in medio templi tui. E la excellent senyora anaua apres portant aquella offerta impreciable en los seus braços e mana sa senyoria a aquella virtuosa Anna que anas al seu costat: la qual ho recusa molt no tenint se per digna de tanta honor e gracia: e sa altesa tornant loy a manar ella lo hi obey ab molta vergonya posant se al costat esquerre de sa merce tirant se atras tant com podia. E axi anaren fins als graons del altar. E symeon entra en lo loch hon se acostumauen vestir los sacerdots: e vestit de aquelles pontificals vestidures vingue al altar e feta profunda reuerencia giras a la senyora qui staua agenollada al grao del dit altar: e dix a sa merce. Senyora molt excellent yo so açi com a sindich de tota natura humana per rebre lo preu de la redempcio sua: axi senyora sia de vostra merce donarlom per quel offira a la magestat del seu pare en paga e satisfactio de tots los peccats e deutes de Adam: e dels seus fills. E sa senyoria ab moltes lagrimes dona lo seu amat fill en mans de aquell sanct sacerdot per quen fes offerta a la diuinal clemencia. E prenint lo senyor lo dit sacerdot Symeon ab multissima reuerencia dix en presencia de tots alçant lo senyor en alt ab gran alegria. ¶ Intuemini quantus sit iste: Ipse est rex iustitie: cuius generatio non habet finem: precursor pro nobis ingreditur secundum ordinem melchisedech pontifex factus in eternum. E dit aço posa lo senyor sobre laltar e retorna a la senyora mare sua per pendre la offerta de les sues mans: e sa senyoria offeri segons costuma de la gent pobra. ¶ Par turturum aut duos pullos columbarum. E de aquells ocells ell feu sacrifici en presencia de sa senyoria. en lo qual sacrifici sa merce contempla largament tota la passio e mort del seu amat fill. Qui pot pensar quantes lagrimes escampa sa senyoria mirant lo dit sacrifici: e quant turment passa en aquella jornada de tan doloros recort. E finit lo sacrifici la senyora reme lo seu fill per preu de cinch cicles de argent: segons acostumauen fer dels primogenits. E aço no sens gran misteri: car significaua que aquella archa o caixa dels thresos diuinals: qui era la persona sagrada del fill de deu seria trencada en cinch parts principals e de aqui exiria la moneda impreciable e molt habundosa a rembre natura humana. ¶ E stant la senyora en aquesta dolorosa contemplacio escampant infinides lagrimes retorna a sa merce Symeon portant li lo seu fill. Vehent sa altesa axi abundosament plorar e coneixent que ab molta raho se dol de les extremes dolors que spera veure de aquell fill seua a ella tan car: dix a sa senyoria. O senyora excellent si de la sola figura que haueu vist sou axi turmentada per extrema dolor que fareu vos senyora quant en presencia vostra veureu aquest senyor fill vostre sofferir dolors sens nombre: e en aquelles finir la vida sua. Car nous vull callar senyora ço que en aquest sacrifici me es stat reuelat. ¶ Ecce positus est hic in ruinam et in resurrectionem multorum in israel: et in signum cui contradicetur: et tuam ipsius animam pertransibit gladius. Car vostra senyoria pot esser molt certa que ab tot lo fill vostre sia general redemptor e molt sufficient a largament saluar natura humana: molts se dampnaran per sa propria culpa no volent hoir ni creure aquest senyor. E los qui a sa magestat seguiran e amaran seran resuscitats de vida viciosa a vida virtuosa: seguint lo capita de virtuts: qui es lo senyor fill vostre e auorriran de cor totes les coses terrenals que amar solien: e sera dit a ells. ¶ Si consurrexistis cum christo que sursum sunt querite: non que super terram. E los que aço faran apres de aquesta vida per los merits de aquest senyor hauran aquella immortalitat gloriosa: e de aço ha supplicat lo dit senyor a la magestat del seu pare: dient. ¶ Pater quos dedisti mihi volo vt vbi ego sum et illi mecum: vt videant claritatem meam: et sicut tu pater in me et ego in te: ita ipsi in nobis sint. O senyora que aquest fill vostre sera posat en senyal a tots los fills dels homens al qual molts contradiran perseguint les obres sues: abominant totes les sues paraules: res que dell sia hoir ni veure no volran. O excellent senyora que mes vos dire: car podeu esser certa que aquest poble judaych al qual principalment es stat trames: lo perseguira en tan crua manera que sols vn dia de repos no li daran en tota la vida sua: de que senyora vistes per vostra merce les dolors e persecucions de aquest tan amat fill sereu nafrada dins la vostra sanctissima anima de coltell doloros quius trauessara les entramenes (entrames). Car lo martiri vostre passara a tots los martiris: que nenguna pena corporal nos pot acomparar a la que vostra senyoria sofferra e portara dins la anima: car singular sou en amor e singular sereu en dolor. E hoyda per sa excellencia la prophetia tant dolorosa de Symeon fon axi trauessada de amargosa compassio de les penes que speraua veure en aquella persona del seu fill tan delicada que li paria ja sentirles: e aqui tantost comença sa senyoria a sperimentar quant era agut e doloros lo dit coltell: de que Symeon parlat li hauia. E per la gran pena que sa altesa dins la sua piadosa anima sentia: fon la sua cara axi alterada e mudada: que mirant la aquella virtuosa viuda Anna teme sa merce no se smortis: perque prestament supplica sa senyoria: que fos de sa merce volerse seure: e posali la falda sua per estrado: e la senyora baxant se en terra fallirenli les forçes per sobres de dolor que dins si sentia. E aqui feu un doloros e piados plant contemplant lo senyor fill seu qui en la falda tenia. O que be pot esser comptada aquesta dolor per vna de les principals que sa senyoria hague: car james li oblida aquesta penosa jornada: ans la tingue en continuat recort en tota la vida sua. E symeon e Anna qui veyen sa senyoria axi plorar e dolorosament suspirar ab tanta prudencia e modo: foren moguts a grandissima pietat e compassio de sa merce: e amaren mes morir que veure aquella senyora en tanta pena.

Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill:

Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill: lo qual fon conegut e adorat per lo sanct vell symeon.

Venint lo quaranten dia la senyora dispongue de anar al temple a offerir lo seu fill primogenit a la magestat del seu pare per la redempcio humana. O quantes lagrimes lança la senyora aquell dia prenint lo al braç per exir de casa: e mirant lo en la cara ab amor inestimable besantlo estretament ab dolçor no recomptable deya li. O senyor y vida mia yo mare vostra com aduocada e procuradora de tota natura humana vos tinch a offerir en satisfacio e paga de tots los peccats e deutes de aquella: perque de vos sia fet sacrifici per la redempcio de tots: lo qual sacrifici senyor no se executara ara de present: ans en lo temps a vos pus penos: e a mi trista mare mes doloros: ço es en lo ple de la jouentut vostra: segons Abacuch ha profetat dreçant a vos vida mia son parlar: dient vos. ¶ Domine opus tuum in medio annorum viuifica illud. Volent dir. Senyor que aquesta obra a la qual vos offeriu huy: qui es axi vostra que altri no la pot fer sino vos queus recordeu clemencia infinida que a viuificar haueu aquella en lo mig dels vostres anys: ço es com haureu complit los trenta e tres: en lo qual temps senyor dara vostra magestat fi a tot lo que offert haueu. O senyor y fill meu quals entramenes de mare poran fer aquesta offerta de tan doloros recort: ajudau me vos vida mia qui sou pietat inmensa puix axi manau que sia. E sa senyoria esforças tant com pogue ab molta dolor e lagrimes a fer son cami ab la prudencia acostumada anant li dauant lo glorios spos seu: e sa merce portant al braç lo fill de deu e feu ab tota aquella reuerencia a ella possible: cobrint lo ab lo propri mantell: axi per guardar la sua delicada personeta del gran fret de la matinada: com per amagarlo que no sia conegut per aquells quil hauien en hoy: dels quals se clama ell mateix per boca de Dauid: dient. ¶ Multiplicati sunt super capillos capitis mei: qui oderunt me gratis. Qui pot pensar ab quanta temor e recel aquella senyora porta lo seu amat fill en la ciutat hon sabia staua lo Rey herodes qui era enemich format del dit senyor: e que no pensaua nit e dia sino com lo poria matar e leuarlo del mon: ab tot sa senyoria era molt certa que lo fill seu no hauia a morir en aquella edat: no restaua que cascuna vegada que ella lo veya en perill de donar en mans de sos enemichs nos alteras molt hauent noua dolor e congoixa. E de aquestes souenejades e congoixoses dolors hague sa senyoria infinides en tota la vida del seu amat fill. E axi la senyora anant peruengue a la porta del temple: e ixque a recebir sa merce vn famos sacerdot qui hauia nom Symeon: inspirat per lo sanct sperit del adueniment del redemptor de natura humana. ¶ Lo dit symeon era home just e tement deu: hauia molt desijat la reparacio e consolacio de la casa de israel supplicant continuament la magestat diuina que ans de la sua mort ell ves lo fill de deu humanat: e fon li respost. ¶ Non visurum se mortem: nisi prius videret xpm domini. E ab aquesta resposta diuinal fon tan confortat e aconsolat que ab tot desijas exir de aquesta miserable vida: car la virtuosa e longa vida sua li donaua gran seguretat de morir: e la cansada persona sua desijaua lo repos de la fossa. Car diuse dels venints en antiga edat. ¶ Senex plenus est querelis et nullis gaudijs. Ell pres ab gran paciencia la larguea de la vida sua sperant vna tal vista. Car de aquest sanct vell es dit. ¶ Ecce symeon perfectus fuit habens vitam in patientia et mortem in desyderio. E no es marauella que totes coses li fossen facils de comportar sperant veure lo redemptor de humana natura: lo qual tots los seus pares hauien desijat e molt reclamat: e sabia que seria dit a ell deuallant als lims per tota aquella gent qui tal noua hoyria. ¶ Beati occuli qui vident que vos vidistis: qp multi prophete et reges voluerunt videre que vos vidistis et non viderunt. Volent dir. O symeon y benauenturats son los vlls que vehen lo que vos haueu vist. Car molts prophetes e Reys han desijat veure aquesta vista e no la han haguda. E stant ja lo dit vell molt fatigat per la longa sperança venint aquella jornada en la qual la senyora vingue a presentar lo seu fill: ell stant dins la sua cambra aquella matinada ences en son desig: agenollas ab gran deuocio e lagrimes: e dix. ¶ O dulcissime domine vita vitalis requies sine labore: obsecro per viscera misericordie tue veni ad me: vt videam te: et da letitiam in corde meo: quia amore langueo: et dolore defficio. E finida la sua oracio senti dins la sua anima vna grandissima consolacio: e fonch li dit er reuelacio diuina. ¶ Ecce adest quem expectas: quem queris nunc eum videbis. Volent dir. O symeon alegrau vos: car no sereu fraudat en vostre desig: que aquell senyor que vos desijau ja es a la porta del temple: e ara lo veureu ab los propris vlls. E hoit aço leuas ab goig no recomptable e cuyta per anar a la porta del temple. E encontrantse ab la excellent senyora portant lo seu fill al braç conegue clarament que aquell senyor era fill de deu eternal. E prostrant se en terra per adorarlo tremolaua tota la sua persona per gran admiracio mirant tanta magestat axi humiliada cuberta de carn humana: e dix. ¶ O domine iesu xpe rex celestis: tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne: qui venisti de celis querere et saluare quod perierat in terris. Magnus enim es sine quantitate: cuius omnipotentia omnia gubernat regit et implet et omnia concludit. Cur bone domine: pie redemptor: potens saluator: cur tantam virtutem operuisti tanta humilitate: ostendo te in similitudinem carnis peccati. Volent dir. O magnanim senyor Jhesus rey celestial vos clement senyor sou font de lum en vostra diuinal natura e sol de claredat eternal: e sou vengut del cel a cercar e saluar aquell qui sens vos peria en terra. Gran sou senyor sens mesura nenguna. La omnipotencia del qual totes coses gouerna e regeix e compleix e clou totes les coses que a sa voluntat son plaents. O bon senyor e piados redemptor e saluador potent com haueu senyor cuberta tanta virtut e excellencia sots tan profunda humilitat mostrant vos als vlls mortals en semblança de carn peccadora. E dit aço dreças aquell sanct vell e anant axi agenollat acostas al senyor besantli lo peu ab grandissima deuocio: e dix a la senyora mare sua: que fos de sa merce donarli en los seus braços aquell excellent redemptor qui per ell es stat tan desijat.

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Venint la nit del diumenge en lo qual lo fill de deu se hauia a presentar al mon: La senyora se agenolla leuant la sua pensa en la altea diuinal contemplant los misteris marauellosos de la redempcio humana: e foren comunicats a la anima sua secrets no recomptables. E encesa en sobirana amor del seu fill desijant los vlls corporals: parlauali en sperit ab sobirana dolçor: e deya. ¶ O pulcherrimum et dulcissimum dominum meum ex tote corde meo te desidero: veni mihi; videam te speciosissime pre filijs hominum: quia amore langueo et te videre desydero. Volent dir. O senyor meu y fill molt car bell e dolç vos sabeu que de cor vos desije: veniu a mi vejaus e tingaus en la mia falda bellissim sobre tots los fills dels homens: car defall ja la mia anima per desig insaciable de veure la vostra presencia. E stant axi la senyora tota inflammada (inflámada, a nassal) e absorta en la amor diuina e en lo desig de veure aquell seu fill tan amat: acostanse la mija nit fon aqui lo gran princep sanct Miquel ab tota la cort del cel: e ficant lo genoll dauant sa senyoria besaren li la ma tots per orde com a Reyna e senyora del cel imperial: e resplandi aquell loch de singular claredat. E lo dit princep sanct Miquel ordena tota aquella multitut: que stiguessen entorn de la excellent senyora: qui prestament deuia parir: ab diuersos instruments de musicha de singular armonia. E sa senyoria staua en mig agenollada ab les mans plegades los vlls al cel la cara resplandent e tota angelica. ¶ E venint sanct Miquel agenollas dauant sa altesa: e crida lo gran secretari de sa senyoria Gabriel nomenat: e lo princep Rafel: perque los tres cantassen alegrant sa senyoria: e ans de començar demanaren de gracia a sanct Joseph volgues fer la tenor: Lo qual se leua molt prest: e acostas a ells ab gran alegria: dient: que era molt content de ajudarlos a cantar: car tant era lo goig que tenia en la sua anima: que volguera rompre los ligams del cors: e que lo sperit seu cantas e ballas continuament festejant la senyora e lo seu prenyat. E axi ells quatre començaren son cant en solemnitat: dient. ¶ Marie virginis: fecundat : vis scari flaminis: non carnis opera: carens originis: labe puerpera: dei et hominis: dans noua federa. E ab aquesta melodia venint la hora: e temps per lo pare eternal ordenada: ixque lo senyor del ventre virginal de la mare sua sens dar li nenguna dolor: leixant la verge e pura: segons Dauid hauia prophetat: dient. ¶ Tanquam sponsus procedens de thalamo. Car lo dit glorios Dauid veu en sperit com lo fill de deu exia de aquell talem excellent del purssim ventre de la mare sua vestit de aquella noua vestidura de natura humana: coma spos de aquella. ¶ E sanct Miquel e los altres princeps prengueren lo senyor prestament: per que no caygues en terra: e adoraren sa magestat ab profunda reuerencia: e presentarenlo a la senyora mare sua: qui ab goig infinit lo miraua: La qual lo adora ans de tocarlo: regoneixent lo esser son deu e senyor recordantse primer de la reuerencia diuina: que de la amor de mare ab tot que sens terme lo amaua. ¶ E prenintlo sa merce de les mans dels Angels ab sobirana prudencia e reuerencia posal en la sua falda: e abraçal e besal estretament ab tendrea de amor com a fill seu verdader e natural. E lo senyor ferma los seus amables vlls en la faç de la sua sanctissima mare mostrant adelitarse en aquella com a cosa a ell pus cara que tot lo restant del mon. E sens mija de lengua la anima del fill e de la mare se parlaren de tant alts e secrets parlaments que no bastaua enteniment angelich a compendrels: de que la senyora fon recomplida de alegria tanta que estimar ni recomptar nos pot. ¶ E mirant e contemplant aquell petit cors e vehent la excellent bellea sua conegue esser aquell del qual Dauid hauia dit.
¶ Spetiosus forma pre filijs hominum. Car era lo pus bell de tots los fills dels homens. E mirant aquella diuinal persona tan tendra y tan delicada: E recordantse que era passible e mortal: senti en si la senyora mare tant excessiua dolor que tot lo cor li trauessa: e specialment com lo senti plorar de fret. E acompanyant lo en son plor ab sobirana pietat
embolcal ab summa diligencia aiudantli ses donzelles. Car diligencia li donaua los bolquers: Caritat los escalfaua: pobretat los estiraua tant com podia: perque bastassen a cobrir los peuets del senyor. E pietat portaua vn drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint lo la Senyora axi bolcadet lo senyor leixa lo plorar: mostrant que hauia pres plaer ab aquella robeta quel estaluiaua del fret. E la senyora prenint gran plaer del seu repos: dixli ab dolçor de amor. ¶ Tu qui terram palmo concludis inuolutus panniculis recreatus es. ¶ Volent dir. O marauellos fill de deu vos qui per la vostra gran potencia e magnificencia cloeu tota la terra dins la vostra ma: ara vida mia sou calfat e recreat ab aquests pobrellets drapellets. E prenia la senyora los peuets del seu fill e calfauals ab les propries mans no hauent altra manera de foch e deyali. o amor mia la gran caritat e amor que haueu a natura humana vos fa sentir tant de fret e pobrea de roba. O senyor meu y coneguen aço los homens e estimen ho: e amen vos de cor puix tant los haueu amat.

jueves, 4 de abril de 2019

Del Fuero de Jaca y su escritura.

Del Fuero de Jaca y su escritura.

http://romancearagones.blogspot.com/2011/12/doc-1-los-fueros-de-jaca_8503.html Julián Naval (Tamarite de Litera)

El Fuero de Jaca es promulgado por Sancho Ramírez, segundo Rey de Aragón en 1063. Del cual tenemos 7 códices, copias o versiones del original.

Aquest es lo for de Jaca.
Esto e lo for de Jaca.
Este es el Fuero de Jaca.

Original (Huesca, 1200)
Traducción aragonés oriental. (Variante de La Litera. Tamarite 2004)
Traducción castellana.

Del filtz, si lo payre lo nega
Dels fills, si lo pare lo negue
De los hijos. Si el padre lo niega

com lo salue la mayre.
com los salve la mare.
como los salva la madre.

Sj alguna muyller / que non aya marit
Si alguna mullé, que no tingue marit
Si alguna mujer, que no tenga marido

aurá d’altre omne fill o filla

aurá d’altre ome fill o filla
tendrá de otro hombre hijo o hija

e l’omne nega que no es son fill
e l’ome negue que no es son fill
y el hombre niega que no es su hijo

la muyller, per saluar aquell fill o
la mullé, per salbá aquell fill o
la mujer, por salvar aquel hijo

aquella filla que sia d’aquel hom,
aquella filla que sigue d’aquell ome,
aquella hija que sea de aquel hombre

deu aportar denant la iusticia las
deu aportá debant la chustisia les
debe aportar delante de la justicia las

dos partz d’un cobde de drap
dos parts de un codo de drap
dos partes de un codo de trapo

de lin ab qu’el sigell la man
de lino en que li selle la ma
de lino con que le selle la mano

dreyta, e aprés del terser dia leve
dreta, y dempués del tersé día porte
derecha y que después del tercer día lleva

lo ferri calt. E passats altres tres
lo ferri candent. Y pasats altres tres // lo ferro calén, candén //
Y pasados otros tres el hierro candente

dies puys que aurá leuat lo ferri,
dies pues que aurá portat lo ferri,
días pues que habrá llevado el hierro,

la iusticia ab altres fidels
la chustisia en altres fidels
la justicia con otros fieles

guarden-li saviament la man
mirénli sabiamen la ma
mírenle sabiamente la mano

Y si conoxen que sia sana
Y si coneixen que sie sana
Y si conocen que sea sana

la muyller rendas-l fill ad aquel
la mullé rindelí aquell fill a n’aquell
la mujer entregue aquel hijo a aquel

payre e d’ayllí enant no sia tenguda
pare y d’allí entanan no sie tenguda
padre y de allí en adelante no sea

de nuyrir aquel fill e aquela filla
de nutrí aquell fill o aquella filla
obligada de alimentar (nutrir) aquel hijo o hija

sino ab sa voluntat, pero ***
sino sigue sa boluntat, pero ***
sino sea su voluntad, pero si lo hace lo pague el padre.

Et si por auentura la man
Y si por bentura la ma
Y si por ventura la mano

de la muyller no sera trobada
de la mullé no sirá trobada
de la mujer no será encontrada

nodresca aquel fill sana,
nudrisque aquell fill sana,
nutra aquel hijo

o aquella filla sense aquel
o aquella filla sense aquell
o aquella hija sin que aquel

payre a qui.l donaua.
pare al que se li donabe.
padre al que al se le daba.

Pero l’un nin l’altre,
Pero l’un ni l’altre,
Pero ni el uno ni el otro,

com que s’auenga,
como que s’abenguen,
como se avengan,

no deu dar calonia.
no deu doná calonia.
No deben pagar multa.

Original. Pamplona, 1247.
Traducción al aragonés oriental, Variante de La Litera.
Traducción castellana.

La Llitera no e Cataluña

Si muller que no a marit
Si muller que no a marit
Si mujer que no tiene marido

fa filltz o filla d’algun omne
fa fills o filla d’algun ome
tiene hijos o hija de algún hombre

e ditz que de tal omne lo a,
y diu que de tal omne lo a,
y dice que de tal hombre lo ha (tiene),

e lo omne ditz que no,
y lo ome diu que no,
y el hombre dice que no

la muyller haya les dos partz
la muller aya les dos parts
la mujer lleve las dos partes

d’un cobde de drap de lin
d’un codo de drap de lino
de un codo de trapo de lino


El Fuero de Jaca. En lengua aragonesa medieval.
(Procedencia aragonesa de nuestra lengua)
Zona Oriental de Aragón.


El Justicia de Aragón patrocina un trabajo de recuperación histórica y lingüística de este singular Fuero de Jaca, para ello se recuperan los trabajos de un judío sefardí Mauricio Molho [4] con el tomo “I Facsimile” editado en el año 1964.
Del Fuero original de Sancho Ramírez (año 1067) se conservan solamente algunos retazos en latín y gracias a las investigaciones de Molho se llegan a encontrar hasta 7 códices, versiones o copias. Las dos primeros denominados A1 y A2 son recopiladas en Jaca y Huesca, La tercera denominada B, es recopilada en Navarra, Pamplona (Iruña), (llamada iruñense) , que al mencionar varias veces el Fuero de Aragón, se le supone posterior a las A. (datados del 1230 al 1380). El resto son compilaciones que recogen las tres anteriores y son parciales, una en Zaragoza de la que solamente hay una página y perdido el original, copiada por Manuel Lasala (1870) redactada tardíamente en aragonés muy castellanizada.
Los fondos utilizados han sido del Archivo Histórico Nacional, Súmmo Porto, Santa Cruz de la Serós, San Juan de la Peña, Leyre, Iranzu, Jaca Archivo Municipal. En Navarra; Cámara de Comptos, Archivo Municipal de Pamplona, y de Estella, Puente la Reina, Santa María la Real, Sangüesa y C. De Roncesvalles, Tudela y Logroño.
Según este estudio, Molho dice; La versión A, Es la primera recopilación romanceada del Fuero. Tiene su centro en Jaca y es obra de jurisconsultos aragoneses.
Con la redacción B, representada por un solo manuscrito (98 folios de pergamino) aparece la primera expresión del derecho Aragonés en Pamplona. ( pág. 39).
La versión A, (...) fue la primera lengua de los notarios de Jaca (...) lenguaje híbrido con fondo galo-románico que se trasmite de generación en generación al interior de la población al que se superpone el aragonés. ( Molho 1978. pag.193). [6]
También debe tenerse en cuenta (Ubieto pág.444) considera que se trata de lengua jaquesa( pág. 332 del Fuero).
Así pues nos hallamos con unos textos, con restos francos (languedoc, bearnés, gascón, etc.) al que se le ha sobrepuesto el aragonés (íbero-galo-románico) resultando según Ubieto el jaqués, (aragonés medieval) este a la vez es llevado hasta Huesca donde empujado por el castellano, perdurará hasta el siglo XIV y en Logroño hasta el siglo XVI.
No deja de causarnos sorpresa la lectura de estos Fueros a los tamaritanos, pues están redactados en nuestra lengua, emparedada en la Zona Oriental de Aragón desde Benasque hasta Valderrobres, pasando por Fraga y Tamarite (a la que no se le ha prestado hasta la actualidad atención). Separados por casi 1000 años, los habitantes de esta Zona con una tozudez rayana en la paranoia la han conservado con pequeñas variantes, pese a las presiones de los dos idiomas mayoritarios el Castellano y el Catalán. En los textos que presentamos, verán unas variantes que vamos a analizar lo más brevemente posible.
Est’, perdura en Fraga; ’filtz ’perdura en Peralta-Calasanz; ‘payre, mayre’ desaparece la ‘y’ al ser la trasmisión fonética; ’omne, hom’ de las dos se deriva en – ome-; ’salue,saluar’la –u- se convierte en –b,v- (como castellano); ’iusticia’ copia latina será - j - que fonéticamente se convierte en –ch-; ’Sj’ copia latina pasa a –i-; ’sia’ perdida (Gruas 1950) pasa a –sigue; ’calt’ perdida pasa a candent (castellanismo, catalanismo); ‘ab’ pasa a en (Se conserva en un manuscrito de Alcampel 1510); ’calonia’, -multa- se conserva en las Ordenanzas de Tamarite 1696; ’dar’ –doná- se conserva en Peralta-Calasanz; ’leve, leuat’ - porte, portat - se conserva en Fraga; ’enan’ apócope de –entanan; ’ditz, partz’-diu, parts-, en Peralta-Calasanz y Zurita. Hay otras variantes y matices más sutiles que no es objeto en este trabajo abordar.

Julián Naval de Tamarite a 13 de Julio del 2004. (página 1ª de 6).

[1] Redacciones aragonesas del siglo XIII (año 1.200 al 1299). Edición. El Justicia de Aragón, Zaragoza. 1964. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Dirige. José María Lacarra. pág.103.(pág. 25 del Fuero).
[2] Redactado en Huesca en 1200. Molho 1960; Justicia de Aragón 2003. (pág. 18).
[3] Justicia de Aragón. Fueros de Jaca. Redacción iruñesa. (pág. 48 del Fuero).
[4] El Fuero de Jaca. Mauricio Molho. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales. Instituto de Estudios Pirenaicos. 1954
[5] El Fuero de Jaca I Facsimile. Fuentes para la Historia del Pirineo. Edición Crítica de M. Molho. Sello Justicia de Aragón. Colección dirigida por J. Mª Lacarra. Zaragoza.1964
[6] El Fuero de Jaca II Estudios. M. A. Martín Zorraquino y Mª L. Arnal ,Zaragoza, 2003.


Del Fuero de Jaca y su escritura.

Este romance aragonés, de acuerdo con su manifestación escrita en el Fuero de Jaca, suena así (No recurrimos a su traducción porque no la creemos necesaria para los valencianos).

7 De hom mort dints los termes de Jaca.
Si algun omne mata altre dintz los termens de Jaqua e es pres, deu dar al rey mil ss (sueldos jaqueses) per calonia e garde se dels parentz e dels amicx del mort. E si per aventura no e pres, si algunas cosas aura, sien meses en poder del rey. Mas altres omnes de la ciutat non son tenutz de dar aquel homecidi, sino aquel qui l'a feyt.

als presentz, Pedro II

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.

miércoles, 26 de mayo de 2021

Capitol CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels portaren vianda que menjas sa senyoria:

Capitol CIX. Com apres que lo senyor hague vençut la batalla los angels portaren vianda que menjas sa senyoria: la qual la sua sanctissima mare hauia aparellat.

E partit lo enemich resta lo senyor fill de deu tot sol: e los sancts angels qui eren aqui mirant la fi del seu conflicte e batalla acostaren se a sa senyoria: e agenollats dauant sa magestat cantaren ab gran melodia a gloria de la sua victoria: dient. ¶ Vicit leo de tribu iuda: deus solus iustificabiter: 7 manet inuictus rex ineternum, quis sufficit enarrare opera illius: quis enim inuestigabit magnalia eius: Volent dir. O ab quanta gloria ha vençut lo leo del trib de juda: lo nostre deu e senyor sols es justificat e glorificat en aquesta victoria: e resta rey victorios e inuencible eternalment. Qui sera sufficient a recomptar les obres sues. Qui pora inuestigar la gran magnificencia sua ne aquella sufficientment loar: ¶ E apres que hagueren cantat e ben festejat sa senyoria: digueren a sa clemencia que si manaua li portassen vianda per a menjar. ¶ E respos los que si: empero que no la volia daltre loch sino de la posada de la senyora mare sua: car sabia que lay trametria ab molta voluntat. ¶ E sanct Gabriel qui era qui: lo qual era preminent en los seruicis de sa magestat: e acostumaua tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa clemencia e la senyora mare sua se menejauen: presa licencia del senyor: e feta reuerencia a sa senyoria parti d´aqui cuytadament per anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa staua: feta reuerencia a sa senyoria fon per aquella molt ben receptat demanantli tantost de noues del senyor fill seu: lo qual missatger li compta per orde tots los actes que sa magestat hauia fets desque parti de sa senyoria: e com hauia quaranta dies que no hauia menjat neguna vianda: e que ara delliberant pendre refectio: volia de aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumauen de aparellar. E la senyora hoyint aço ab lagrimes de grandissima pietat e amor desijosa de prestament seruir lo seu amat fill pres vna cistelleta: e de ses propries mans posa en aquella vnes toualletes: e vn torquaboca: e touallola de exugar les mans: e pa e fruyta seca: e vn poch de peix: car altra vianda nos trobaua en casa sua: e aço dona ab infinit plaer al missatger: queu portas al senyor fill seu: Lo qual despedit de sa senyoria: parti de aqui ab sa cistelleta: e fon prest en la muntanya: hon lo senyor era: lo qual li demana ab molt plaer de la senyora mare sua: hoynt ab gran alegria les rahons que de part de sa merce li eren recomptades. ¶ E tots los angels qui aqui eren prengueren grandissima consolacio: de la alegria que sa magestat mostraua. E prestament pararen li taula sobre vna bella pedra que aqui era: e seruienlo ab molta reuerencia. Lo hu li paraua taula: e laltre li donaua aygua mans: e los altres lo seruien en tot lo que podien: posant li dauant aquella poca e pobra vianda: que la senyora sa mare li hauia tramesa: La qual sa magestat menja ab sobiran plaer: pensant que les mans de aquella mare per ell tan amada: lauien tocada. E sobre taula tostemps parla ab los sancts angels de les excellencies de la dita senyora mare sua: car parlar de aquella li era sobiran delit. ¶ E acabat lo seu dinar: los sancts angels se despediren de sa magestat per tornar a la celestial patria. E manals sa clemencia que passasen per la senyora mare sua: tornant li la cistelleta e tot lo restant: Los dits angels tots ajustats obeint sa senyoria foren molt prest a la posada de la senyora: tornant li la vianda que al senyor sobrat hauia: dientli ab quant plaer sa magestat hauia menjat lo que de alli fallia: E que se alegras sa merce: que lo excellent fill seu molt prestament seria ab ella. E de esta noua la dita senyora se alegra infinidament. E partits los sancts angels: sa altesa se dina de aquella vianda que al amat fill seu hauia sobrada: mengant la ab sobirana deuocio per les mans que la hauien tocada.

lunes, 10 de mayo de 2021

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Capitol LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a la excellent mare sua.

Despedits los sancts angels leixant lo fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶ Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble. ¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps (p en virgulilla) dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum et positum in presepio. Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos: e digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill. E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los propris vlls veyen era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te na). ¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses sues: car açi relluu la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat. E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya. ¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy clarejat. E la senyora vehent la gran (grau) misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los. ¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.

lunes, 13 de febrero de 2023

Orden militar Grifo, Griu, Jarra, Estola, Banda, D. Fernando, Rey después de Aragón, 1403

XI.

Orden militar del Grifo, de la Jarra, y de la Estola o Banda fundada por 

D. Fernando, Rey después de Aragón, en 1403. (Vid. pág. 188).

(Una cruz grande que separa:)

In principio erat  verbum et verbum

Jhs  Natzarenus

erat apud Deum  et Deus erat verbum

Rex  Judeorum

Hoc erat in  principio apud Deum. 

Aquestes son les instituts del illustrissim Princeps del Senyor en Ferrando per la singular honor e devocio de la dulcissima verge Maria Mare de Deu; les quals son servadores a tots los nobles aportans nobleses de aquella.

En nom de Deu omnipotent Pare e Fill e Sant Sperit, tres en persones, e un assencia (: una essencia), lo qual viu e regne beneventuradament per los inffinits segles dels segles: lo qual en totes cosses ffahedores ell davem preposar, e dels manaments seus nunqua depertir. E maiorment aso se pertany a Reys e Princeps conexent que a vulgut umplir a ells de moltes gracies ffurtuides; e per tant que no es negu tan digne qui puga meritoriament en manera que a Deu sia plasent ha questes (aquestes) cosses artingre al seu proprii entaniment; per amor daso necessaria cossa es pregar a la verge Maria Mare de Deu molt piadossa, la qual nunqua deffall als seus pregadors, que ella jatsia no sien atrobats tan dignes, emperho que per los seus merits vulla ella aportar en la amor de Deu. Mes avant per (se lee pe,) tant que los actes militas sien loats entre los altres mundenals, (se lee mundenalsr) e qui aquelles exercira no sia lohat en la sua vida, e apres la sua mort ne lex noble memoria entre los vivents; Per amor daso yo Senyor en Ferrando, Inffant de Castella, Senyor de Lara, Duch de Petrefidelis, Compta de Alburquerque e de Mayorga, e Senyor de Castro et de Horo, ffiil del sublim e potentissim Princep e Senyor lo Senyor En Johan per gracia de Deu Rey de la regio de Castella e de Portogal, a honor e reverencia de la molta beneventurada verge Maria Mara de Deu, Salvador nostre; la qual tos (tots) temps tench en Senyora e molt singular advocada: E per la debota memoria de aquell subiran goig, lo qual rebe quant a ella langel Gabriell saluda: he rebut un insigne, ço es saber, del coll ornament, en senyal singular de les sues gerres (arres, arras) de la sua salutacio, del qual penge un griu en significacio mixia (mística); so es a saber que axi com aquest animal es mes ffort de tots los altres animals, axi tots los homens assenyalats daques (daquest, d' aquest) senyal fforts e fferms en lamor de Deu e de la Verge Maria deven esser trobats, e en cara (encara) en totes obres de cavallaria. E perque los primers nats dels Reys, e dels Princeps, e dels Senyors nobles los ffills primers, segons consuetut despanya, possehexen e possehir deuen maior dignitad que los altres seus germans, e son de spectable preminensia e excellencia: volent daqui anant la loable consuetud antiga approbable en la sua fforsa estar no corrumpuda, axi com dels nobles passats meus he (f. ha) tret principi: E de qui substituesch que lo Senyor Alfonso, primogenit meu, us es (usés) alegra daquest dret, mes avant da questa (daquesta, d' aquesta)  institucio, atorch a ell licencia que apres vida mia pusca dar e atorgar aquest insigne singular a tots los nobles cavallers, escuders, e a dones, e a donzelles, als qualls la sua gracia e prudencia en aso covinents iudicara a pendre e a sostenir, segons les ordinacions les quals yo do, de mentre que he vida: los quals de mi ho reben, et rebran daqui anant. Per la qual raho yo prech e man al demunt dit Alffonso, primogenit meu, ho a altre succehidor daquella primogenitura, ho a qualsevol qui apres aquella primogenitura succehira en la heretat sots pena de la benediccio (f. malediccio) de Deu, e de mi, que en tots los dies dela sua vida mantenga lo meu damunt dit singular insigne ab les regles et condicions, que devall se noten. Perque ell mes es obligat per tant com pus honradament precehex la primogenitura que tots los altres fills meus, amats germans seus. E encara tots los Senyors Cavallers nobles, e barons nobles, dones e donzelles, que per devocio da quest insigne volran pendre, presteran jurament per lo senyal de la creu, e als sants quatra evangelis, que serveran les regles e condicions que devall se saguexen, tan com ells millor poram (poran : podrán). 

Primerament que on se vulla a ells esdevendra la ffesta de la vigilia de la Assumpsio de nostra dona, quant pus utilment poran observar, hogen les vespres cantants: e en lo sequent dia que sera la ffesta hogen la missa encara cantant en la sglessia de la beneventurada verge Maria, si alin (f. si ia lin) pora aver, tots divisats da questa vestidura mongill, ensemps aiustats. E si les coses damunt dites no poran hoyr, cascu sia tengut dir, so es, per les vespres X. pater nostres, e atretantes ave maries, e per la missa vint.

Secundo: que tots los portants la dita devissa, sian tenguts aquell dia sinch pobres provehir en la sua taula per amor de Deu, e per amor de la devosio de la verge Maria. Empero si algu desliberara ali aquets pobres alimentar perque mes devotament e hutilment sia.

Tercio: que sien tenguts en la vigilia da questa ffestivitat, e lo dia, del principi de les vespres ffins a la ffi del dia de la ffestivitat vestirse de blanch, e porten aquest insigne de gerres, jatsia aparegan en lo publich en tal manera que la vestidura pus sobirana axi en les manegues, com en les altres coses, sia blanca. Empero poden portar ornaments ho brodaduras de qual se vulla collor, exceptat que no sia barradura daltra drap ho color. Item que les dones ho donzelles, que aquesta divissa pendran, que puguen portar de qual se vulla drap ho color.

Quarto; que tots los qui portaran (f. pendran) la dita divissa sian tenguts jurar que aquella portaran en vida sua; encara les dones e donzelles, que la dita divissa pendran, que aquella porteran tant quan seran donzelles ho maridades, e mes avant si aquella portar volra (volran). 

Quinto: que tots los daquesta divisa sien tenguts portar aquella tots los dissaptes. Empero que si legutim (legitim) impediment auran que non pugan portar per tot, aldamenys quen aporten en alguna part. Mes anant que sia en eleccio sua en tots los dissaptes vestirse tot de blanch, ho que porten una estola ho ffaxa, la qual sia de emplaria de tres dits, e que en lo mig noy haya neguna cultura, sino de perles ho pedres precioses blanques ho de alguna altre cossa blanca. Empero per los circuhiments de les exterias parts quey puguen posar de qual se vulla altre color, salvant tots temps tres dits de emplesa (emplaria, amplaria). E sien tenguts a portarho tots temps en les ffestivitats de la beneventurada Verge Maria axi com en los dissaptes.

Sexto: que encara que algu de la dita divisa aport dol, empero en la vigilia e ffestivitat de la dessus dita assumpcio, axi com los altres se deu vestir de blanc, e en les altres ffestivitats o dissaptes segons dessus es ordenat. E aso tant con (: com) millor se pora observar. Empero si algu per ayublit alguna cosa de les dessus dites nigligentment se aura gequit (iaquit, jaquit), no sia culpable de iurament, ni de alguna detraccio.

Empero que sis esdevindra algu dels dessus dits vestirse de dol, que del primer dia ffins a vuyt dies no sia tengut portar la dessus dita divissa en tot ni en part, sis volra; encara que dins aquest vuyt dies encorrega la ffesta de la assumpcio (se lee assempcio) de nostra dona Santa Maria: e apres tals vuyt dies sia tengut pendre aquella. E aso axi matex se enten en les altres vigilies e ffestivitats del cercol del any. E encara en los dissaptes si sesdavindra vestirse de dol, del primer dia quel rebran stans (f. ffins) al quinzen dia, sis volra, no sia tengut a portarne. Empero apres los dits quinze dies sia tengut ha portarne.

Septimo: per tant com lo dit griu del dit collar ho divisa ha dues alas blanques, vuyll que si algun cavaller, o scuder, qui port aquesta divissa, ses devendra en alguna batalla, de lo nombre dels quals sia mes de doscents, ho en qual se vulla altra batalla en la qual sien doscents homens darmes, la qual sia justa batalla, ho un sol ab altre, ho ab altre terç nombre, lo qual nombre sia agual en la batalla, e que age justa causa, on sera algun Senyor qui tenga camp segur, e aquell tal sera vensador, ho de la part vensadora, que puga daurar la alla mes cuberta (f. uberta o descuberta) del griu. E aso se antenga en mar, e en terra, on sesdavendran armades de navilis.

Octavo: que aquell tal de la dita divissa qui aso complira, don age raho de daurar la dita alla, que si sesdevendra altra volta a ell en algun acte de cavalleria consemblant victoria a la dessus dita, que puga daurar la altra ala del dit griu. E cascun tal cavaller, o escuder, qui aquests dos tals actes aura complits, dels quals age raho de daurar aquestes dues ales del dit griu, que sia tengut intimarho a mi per un araut hon se vulla que yo sia, perque yo a tots de qualsevulla linatge de la dita divissa ho man intimar. 

E aquest singular insigne ha rebut lo dessus dit Senyor Inffant ab gran solempnitat e reverencia en la esglesia de Santa Maria de la antigua en la vila sua de Marinensa del Camp, del bisbat de Salamanca, en la ffesta de la Assumcio de nostra dona Santa Maria, fferia quarta a XV de agost, fflorint la sua iuventut sots vint e quatre, del any de la nativitat de nostre Senyor M.CCC.III (falta una C) ab lo dessus dit iurament. E encara lo dit Senyor a portada la dita divissa ab lo dessus dit iurament a la noblesa (noble) Infantessa consors sua, e encara al illustrissim e excellentissim Senyor Alffonso primogenit fill seu, e al noblisim Senyor en Johan son segon germa, e a molts altres nobles cavallers e donzelles qui aqui eran e encara ab lo iurament dessus dit. E yo Pere Fferrandi secratari del dit Senyor meu Inffant aquestes coses de ma propria ma e escrites.

En nom de nostro Senyor Deu, aiuda nostra, lo qual a ffet lo cel e la terra.

Senyal e benediccio de Deu omnipotent Pare e Ffill, e Sperit Sant davallant sobre aquesta movilia (f. monilia), so es, ornament de coll, e sobre sia ells a ornants, als quals a deffensar iusticia a ornants e pregants a tu Senyor Deus que aquells guarts e deffenes tu qui vius e regnes per tots los segles amen.

Senyor Deu Pare omnipotent, en la ma del qual victoria plena esta, a las pregaries de la gloriosissima Verge Maria mara tua, a la singular devocio de la qual aquest movili (monili), so es, ornament de coll, prenen los quals en ... car a David expugnant lo rebelle gulias (Goliat) fforses meravelloses as donades, la tua clemensia humilment prech que aquel movili, so es, ornament de coll, per la tua grandissima pietat vulles beneyr + e atorga al servent teu Fferrando, Inffant nostre aquella matexa victoria dessiyant gustar ten prest pugua esser deffancio de les esglesies vidues, orffens, e de tots los servents de Deu contra la ingrecia dels pagans, e altres asi inssiduants; axi dons terror e fformido a ell, e a tots los altros (: altres) la dita movilia, so es, ornament de coll de aquell prenents, e encara de persecusio e iusta deffencio effecta per ipsum Dnum. nostrum amen.

Lo Senyor nostre Papa Benet XIII a atorgada una sua bulla a tots los de la dita divissa, qui en presencia del dit Inffant, loffici (no se ve el apóstrofe l' offici) de la Verge Maria en la ffesta de la assumpcio ohiran, per les primeres vespres IIII anys de indulgencia, per les segons (segones) altres IIII. anys de indulgencias, per la missa VI. anys; e a tots los altres de la dita devissa, qui en absencia del dit Senyor Inffant ohiran e ffaran dir aquel dia huna missa solempna ab aquella matexa bulla VI. anys. 

//

Pues en este volumen, fol. 108 v., se halla el documento raro que decía, perteneciente a la noticia de una orden militar conocida hasta aquí casi sólo en el nombre, que es la orden de la Jarra o del Grifo. Por lo mismo daré razón de ella, según lo que arroja de sí este documento, que es copia en lemosín de la escritura de fundación de la orden, de sus estatutos, fórmula de juramento y de bendición de la divisa, y por último, de las indulgencias concedidas a los caballeros. Llámase aquí orden del Griu (Grifo), cuya figura pendía de un collar en significación del valor que debían mostrar los que vestían aquella insignia; que axi, dice, com aquest animal es mes ffort de tots los altres animals, axi tots los homens assenyalats daquest senyal fforts e fferms en lamor de Deu e de la Verge Maria deuen esser trobats, e encara en totes obres de cavalleria. Fundola a honor de la Virgen María y en particular obsequio del misterio de su Asunción Don Fernando, Infante de Castilla, Señor de Lara, Duque de Peñafiel, Conde de Alburquerque y de Mayorga, Señor de Castro y de Haro, hijo de Don Juan, Rey de Castilla y de Portugal. Por estas señas no puede dejar de ser reconocido Don Fernando, hijo de Don Juan I de Castilla, tío y tutor de Don Juan II, y el mismo que en 1412 fue electo en Caspe Rey de Aragón. Este Príncipe, que es el que habla en esta escritura, llama a su padre Rey de Portugal por el pretendido derecho a aquella corona, aun después de la famosa batalla de Aljubarrota

Dice además que su hijo primogénito se llamaba Alfonso, que fue sin duda el Rey de Aragón, V de este nombre. Con este Don Fernando, que floreció a principios del siglo XV, no concuerda la fecha de la fundación de esta orden, que en este documento se dice fue en la ffesta de la Asuncio de nostra dona Santa Maria, fferia quarta a XV de agost ... del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.III. Porque en estos años 1303 ni hasta el 1379 no hubo Juan alguno Rey de Castilla, ni otro Fernando que el Emplazado a fines del siglo XIII. Por otra parte, en 1303 la fiesta de la Asunción de nuestra Señora no cayó en miércoles, sino en jueves, habiendo regido la letra dominical F. Así que es preciso suponer yerro del copiante que dejó de poner una C. en aquella fecha. De modo que el año de la fundación sea el de 1403. Con esta fecha dicen bien las señas del fundador Don Fernando, la fiesta de la Asunción, que fue miércoles ese año, en que fue la letra dominical G. y las indulgencias que el Papa Luna concedió a los que acompañasen al Infante en la dicha fiesta, cosa que no podía ser si no coexistían en un tiempo esos dos personajes (a: En una memoria presentada a la Academia de Barcelona en 1737 se dice que Don Alfonso V mudó al día de la Anunciación la costumbre de armar solemnemente caballeros, que Don Fernando su padre fijó en el de la Asunción, y que Benedicto XIII hizo fiesta en Morella en celebridad de esta orden.)

Fundose, pues, la nueva orden miércoles a 15 de agosto de 1403, día en que el Infante estando en la esglesia de Santa Maria de la antigua en la vila sua de Marinensa del camp, del bisbat de Salamanca, recibió con gran solemnidad la insignia del collar con la figura del griu y la entregó a la Infanta su mujer, y a su hijo primogénito Don Alfonso, y a Don Juan, su segundo hermano, y a otros muchos caballeros y doncellas que allí había; todo esto ante el secretario del Infante Pedro Ferrández, y prestando todos el juramento de observar los estatutos, que aquí se ven reducidos a ocho capítulos: I. Que en la fiesta de la Asunción asistan a vísperas solemnes y misa. II. Que tengan a su mesa cinco pobres en el mismo día. III. Que vistan de blanco dicho día. IV. Que lleven el collar toda su vida, dejando en libertad a las viudas. V. Que en todos los sábados y fiestas de la Virgen vistan de blanco, o a lo menos lleven una estola o faja blanca ancha tres dedos. VI. Se ordena lo que se debe observar en caso de luto. VII y VIII. Que en premio de las hazañas de armas puedan los caballeros dorar las alas blancas del griu. A esto se reducen los estatutos, aunque su lectura te lo dirá mejor (a Ap. núm. XI.).

Mas porque la memoria que hace el estatuto V de estola o faja podía hacerte sospechar que fuese esta la orden antigua de Castilla, llamada de la Banda, fundada por Don Alfonso XI en 1330, diré algo sobre ello. Primeramente coteja estos estatutos con los del orden de la Banda, los cuales hallarás entre las cartas de Don Antonio de Guevara en la que escribió al Conde de Benavente, y verás cuán poco se parecen. 

En segundo lugar el distintivo característico y digamos el hábito de esta orden de Don Fernando I de Aragón, era un monili del coll ornament, del qual penge un griu, es decir, un collar con la figura del grifo. Esto era lo que se bendecía, como se ve en las oraciones que hallarás al fin de los estatutos: esto lo que recibían los caballeros y lo que les incorporaba en la orden y lo que eran obligados a llevar siempre; y en las alas de aquel animal dorándolas, denotaban sus proezas. Y como las órdenes toman su nombre de su principal y característica divisa, y en la de la Banda no se halle cosa que de mil leguas diga con esto, es claro que son distintas entre sí, y que la de que decimos debe llamarse orden del Grifo. La faja o estola que permitía vestir en los sábados era un adorno y supliendo de todo el vestido blanco que para ese día prescribe a sus individuos, del cual no usaban los otros días del año. Y así nada tiene que ver con la otra banda, que era el distintivo único perpetuo de los de aquella orden, y esta además debía tener cuatro dedos de ancha y ser de color rojo precisamente. Mas a la nuestra sólo se concedían tres dedos de ancho, y debía ser tan precisamente blanca que en el centro de ella no se permitían bordados ni pedrería de otro color. Pero lo que acaba de mostrar la diferencia de ambas órdenes es que en la de Don Alfonso eran excluidas las mujeres y todos los primogénitos, como que sólo se fundó para honrar con ella a los segundones de las casas ilustres; mas en estotra de Don Fernando eran admitidas señoras doncellas y casadas y toda clase de escuderos y caballeros, y particular y expresamente los primogénitos. Así el primero que la recibió fue Don Alfonso, primogénito del fundador. Electo después el fundador Rey de Aragón, se trajo consigo su fundación para honrar con ella y tener así contentos en su obediencia a los señores sus nuevos vasallos. Y aun esta debe ser la causa de hallarse esta copia de sus estatutos en lemosín, que probablemente no se hiciera, si la fundación quedara ahogada en su cuna. Así leemos en Zurita (libro XII, capítulo XXX) que entrando el Rey victorioso en Balaguer a 5 de noviembre de 1413 en llegando a la puerta de la ciudad tomó una espada desnuda de la vaina y dio encima de los almetes a los que habían de ser caballeros, y celebrada la misa con gran solemnidad dio su divisa del collar de las Jarras y Grifo a ochenta caballeros y escuderos así de Castilla como de estos reinos. En el mismo libro cap. 59 se lee como recibiendo Don Fernando la orden del Dragón del Emperador Sigismundo, le dio la de la Jarra y Grifo. En el lib. XV, cap. 44, se cuenta que el año 1446 Don Alfonso V dio su devisa de la Estola y Jarra al duque de Borgoña, de quien recibió la del Tuson (Toisón): y libro XVI, cap. 28, año 1454, concedió a los Reyes de Castilla que truxesen la devisa del collar de las Jarras de lirios y Grifo del Rey de Aragón con la estola los días de nuestra Señora y los sábados. Estas son las memorias que he encontrado de esta orden, la cual debió durar hasta la reunión de ambas coronas. Del título de las Jarras que le da este escritor y de llamarla también poco antes de los Lirios, ha nacido, a lo que yo creo, la equivocación de haber dicho los que de esto tratan, que la divisa de esta orden era un collar de oro compuesto de una Jarra y unas Azucenas en el centro con un Grifo, pendiente de él la imagen de nuestra Señora de la Antigua, vestida de azul, adornada, etc. Así se lee en el Diccionario de las órdenes que publicó Don Benito de Castro (V. Azucenas), y añade que la fundó Don Fernando I, Rey de Aragón, en la villa de Methimo Campense en 1413. Mucho hay que corregir aquí. Lo principal es que Don Fernando en ese año andaba muy lejos de Medina del campo, que así se llama, y que allí la fundó en 1403, y que la que en este año confiesa Castro haber sido fundada con el nombre de Lirios, no es distinta como él cree de la de las Azucenas. Que cierto por distintas que sean para los botánicos estas dos flores, nunca lo pudieron ser tanto para un Rey que en tan corta distancia de tiempo bastasen a caracterizar dos órdenes distintas. La verdad es que es una sola orden, y que nunca en su collar colgó vaso ni jarra de lirios o azucenas, y mucho menos la imagen de Nuestra Señora, que junto con el grifo harían una mezcla ridícula, informe y de risa. Confundiose con esta la orden de Don García VI de Navarra.

La copia de estos estatutos que digo es de aquel tiempo, y especifica muy por menor toda la divisa de la orden de Don Fernando y no hay más sino un collar de que pende un grifo. Y esto es muy verosímil, y muy análogo a lo que son las otras órdenes, de cuya gravedad desdice la reunión de aquellas tres divisas.

Una observación resta que hacer, y es, que este documento, en el estatuto III, llama al collar insigne de gerres. Y como esta palabra lemosina es la jarra, de aquí pudo nacer dicha denominación. Mas sobre que no hay aquí memoria de otro distintivo más que el grifo, como tengo dicho, yo sospecho que esta palabra en este documento no significa jarras, sino arras. Sólo otra vez usa de tal expresión, y en ella es claro lo que digo. Oye cómo habla el Infante Don Fernando: è per la devota memoria de aquell subiran goig, lo qual rebe quant à ella (la Virgen María) langell Gabriell saluda, he rebut un insigne, ço es à saber, del coll ornament, en senyal singular de les sues GERRES, de la sua salutacio. Quién traducirá aquí jarras? No es más llano las sus arras de su salutacion? Así pudo llamar collar de arras, como la muestra pública de la consagración de los que se ofrecían al culto de María Santísima.

En resolución, por lo que resulta de este documento, precioso y único hasta ahora en su clase, Don Fernando I, Rey de Aragón, fundó antes de serlo la orden del Grifo, y nada más. 

He dicho que esta orden estuvo aquí en práctica hasta la reunión de esta corona con la de Castilla. A lo menos me consta que en el año 1457 Don Alfonso V dio facultad para vestir la insignia a Lucrecia Dezsoler, Valenciana, como consta de la copia adjunta, sacada del archivo de la bailía de Valencia (a: Ap. núm. XII.). En ella son notables estas palabras: possitis conferre amprisiam (empresa) nostram, stolam videlicet candidam cum languncula, quam in honorem Virginis Mariae singulis diebus sabbatinis et festivitatibus suis gestare solemus. La dificultad está en la palabra languncula, o más bien laguncula (diminutivo de lagena), que significa jarra pequeña. Y si esto es así, la divisa de dicha orden, que supone y dice fundada por su padre Don Fernando, era una jarra y estola, y no grifo. Entre estos documentos contrarios aténgome a los estatutos, o más bien abrazo los dos sentidos; por eso dijo gerres.