Mostrando las entradas para la consulta apóstrofe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta apóstrofe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 26 de diciembre de 2023

Aparat - Apte

Aparat, s. m., lat. apparatus, apparat, ouvrage préparatoire.

Aicho es contengut en l' aparat de las decretals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

Ceci est contenu dans l'apparat des décrétales.

CAT. ESP. Aparato. PORT. IT. Apparato. (chap. Aparato, aparatos; preparassió, obra preparatoria.)

Aparat

 

Apcha, Ayssa, s. f., lat. ascia, goth. Akhen, hache, coignée.

Cascus porta sa apcha o sa destrau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.

Chacun porte sa hache ou sa coignée.

O apcha esmoluda, faucilla o pilo.

Guillaume de Tudela.

Ou hache émoulue, faucille ou dard.

Ab apchas et ab picx an los portals brisatz.

Roman de Fierabras, v. 4195.

Ils ont brisé les portes avec les haches et les pics.

Fig. Ricx, ponhens plus que garriga,

Iferns vos estrenh e us fayssa

E us vay dolan ab tal ayssa,

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Riches, poignants plus que ronce, l'enfer vous étreint et vous accable et va vous dolant avec telle hache, que cotte ni manteau ne vous tient profit.

CAT. Axa. ESP. Hacha. IT. Ascia. (chap. Ascla, ascles; v. asclá; destral, destrals.)

2. Ayssola, s. f., petite hache, hachette, herminette.

Afilatz becx d' ayssola.

Marcabrus: Quan la fuelha.

Becs afilés de petite hache. 

(chap. Destraleta, destraletes.)

destraleta, destraletes

3. Ayssadon, s. m., petite bêche.

Prenon palas et ayssadons.

V. de S. Honorat.

Ils prennent pelles et petites bêches.

CAT. Axadó. ESP. Azandoncillo. (chap. Chapo; aixada o eixada gran.)

4. Ayssar, v., hacher, diminuer.

Qu'el vostre gens cors engraissa,

Quan lo mieus trebalh e ayssa.

G. Adhemar: Lanquan.

Que votre gentil corps engraisse quand le mien souffre et diminue.
(chap. v. Asclá, tallá lleña.)

 

Appellar, v., lat. appellare, nommer, appeler.

C' ades me fug on plus l' apel.

B. de Ventadour: Ab cor.

Que toujours il me fuit où plus je l'appelle.

E lo princes de la ciptat

C' om appellava Monordric...

Et ancaras s' apela lo terraires de plan,

Per las gens, al Dragon, de sobre Draguignan.

V. de S. Honorat.

Et le prince de la cité, qu'on appelait Monordric...

Et au-dessus de Draguignan, le terroir s'appelle encore simplement, par les gens, au Dragon.

Part. pas. E tals es savis apellatz, 

Que fai e ditz de grans foldatz.

Pistoleta: Manta gent.

Et tel est appelé sage, qui fait et dit de grandes folies.

- Dénoncer, accuser.

Qu'ieu la repte e l' apelh

De trassio e d' anjan.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Queje la blâme et l' accuse de trahison et de fraude.

Part. prés. subst. Cum l' appellant non allegua prova de dret comun.

Arbre des Batailles, p. 98.

Quand l' accusateur n' allègue pas preuve de droit commun.

L' apelans, si vol proar lo crim qu'el met en avant.

Tit. de 1265. DOAT, t. CLXXII, fol. 140.

L' accusateur, s'il veut prouver le crime qu'il met en avant.

Part. pas. substantiv. Per confessio de l' appelat.

Arbre des Batailles, p. 98.

Par confession de l' accusé.

- Porter la cause du tribunal où elle a été jugée à celui où elle ressortit.

E d'aital sententia a negu non sia lezer d' appellar.

Statuts de Montpellier de 1258.

Et qu'il ne soit faculté à aucun d' appeler d'une telle sentence.

CAT. Apellar. ESP. Apelar. PORT. Appellar. IT. Appellare. (chap. Apelá: apelo, apeles, apele, apelem o apelam, apeléu o apeláu, apelen; yo apelaré; yo apelaría; si yo apelara. cridá, nomená; apellit.)

2. Apel, s. m., appel.

Car no venetz a mos apells.

Passio de Maria.

Car vous ne venez à mes appels.

Qu'el mons es ples de platz e de tensos,

Qu'om sec apelhs, assizas volentos.

G. Riquier: Jamais non.

Que le monde est plein de plaids et de contestations, vu qu'on suit les appels, les assises volontiers.

IT. Appello.

3. Appellation, s. f., lat. appellatio, appel, appellation.

Lasquals venon per appellations.

Statuts de Provence. BOMY, p. 5.

Lesquelles viennent par appel.

Per via de apellation, de requesta... supplication.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 91.

Par voie d' appellation, de requête... supplique.

CAT. Apellació. ESP. Apelación. PORT. Appellação. IT. Appellazione. (chap. Apelassió, apelassions.)

4. Apellaire, s. m., appelant.

Si l' apellaire o gazanha, neguna mesion non dara.

Statuts de Montpellier de 1204.

Si l' appelant le gagne, il ne donnera aucun frais.

CAT. Apellador. (chap. Apeladó, apeladós, apeladora, apeladores; apelaire, apelaires.)

5. Appellatori, adj., qui concerne l' appel, appellatoire.

E mon libel prendretz appellatori.

Leys d'amors, fol. 152.

Et vous prendrez ma cédule appellatoire.

(chap. Apelatori, apelatoris, apelatoria, apelatories.)

6. Apellatiu, adj., lat. appellativus, appellatif.

Us noms apellatius es comus naturalmens a motas causas.

Leys d'amors, fol. 44.

Un nom appellatif est commun naturellement à plusieurs choses.

CAT. Apellatiu. ESP. Apelativo. PORT. IT. Appellativo. (chap. Apelatiu, apelatius, apelativa, apelatives.)

7. Contrapellar, v., réclamer, résister.

Lo fieu que fo mon paire non contrapel...

… No trobon dedins qui 'ls contrapel.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 12.

Je ne réclame point le fief qui fut de mon père.

Ils ne trouvent pas au-dedans qui leur résiste.

ESP. Contrapelar.

 

Apenthezis, s. f., apenthèse.

*gr est appositio ad mediam dictionem litterae aut syllabae.

DONAT., de Schem., col. 1772, ed. Putsch.

Es una figura aqui qu'es apelada Apenthezis, laqual dona creyssemen en lo mieg de dictio de sillaba o de letra.

Leys d'amors, fol. 69.

Là est une figure qui est appelée apenthèse, laquelle donne accroissement d'une lettre ou d'une syllabe dans le milieu d'un mot.

2. Apenthezir, v., soumettre à l' apenthèse, apenthéser.

Part. pas. Si prendon creysshemen en lo mieg loc, adonx aytal mot son apelat apenthezit.

Leys d'amors, fol. 69.

S'ils prennent accroissement dans le milieu, alors de tels mots sont appelés apenthésés.

 

Apercio, s. f., lat. apertio, trou, ouverture.

Per razo de la apercio dels pors.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Par raison de l' ouverture des pores.

Sia la apercio ampla... Si la apercio es petita.

Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 53.

Que l' ouverture soit ample... Si l' ouverture est petite.

PORT. Aperção. IT. Aperzione.

2. Apertiu, adj., lat. apertivus, apéritif.

De vias urinals apertiva.

Eluc. de las propr., fol. 199.

Apéritive des voies urinales.

IT. Apertivo.

3. Aperitiu, adj., lat. aperitivus, apéritif.

De canals del pulmo et del pieytz aperitiva.

Eluc. de las propr., fol. 269.

Apéritive de canaux du poumon et de la poitrine.

Aperitius, resolutius.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Apéritifs, résolutifs.

Substantiv. Ab aperitius cum es gra de mostarda fomentar.

Eluc. de las propr., fol. 81.

Fomenter avec des apéritifs comme est grain de moutarde.

CAT. Aperitiu. ESP. PORT. IT. Aperitivo. (chap. Aperitiu, aperitius, aperitiva, aperitives.)

4. Apert, adj., lat. apertus, ouvert, évident, développé.

Dieus li a fach vertutz e miracles apertz.

V. de S. Honorat.

Dieu lui a fait prodiges et miracles évidents.

Grossetz pel peitz e ben apert.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Gros par la poitrine et bien développé.

Lo pus cortes e 'l mielhs apertz.

Gavaudan le Vieux: Yeu no sui.

Le plus courtois et le mieux ouvert.

Adv. comp.

Mandan per la ciptat a rescos, ad apert.

V. de S. Honorat.

Commandant dans la cité secrètement, ouvertement.

Quar la gensor am e coli

Del mon, so us dis en apert,

A. Daniel: Ab guai so.

Car j'aime et je cultive la plus belle du monde, je vous le dis ouvertement.

ANC. FR. Que mençonge avez dite aperte.

Roman du Renart, t. II, p. 182.

Caesar et Pompeius estans entrés en aperte guerre l'un contre l'autre.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. III, p. 390.

Si voit or bien tot en apert

Que qui tot covoite tot pert.

Roman du Renart, t. I, p. 147.

Cesseront de faire guerre en appert et en couvert.

Monstrelet, t. II, fol. 9.

CAT. Obert. ESP. Abierto. PORT. Aberto. IT. Aperto. (chap. Ubert, uberts, uberta, ubertes.)

5. Apertemen, adv., publiquement, ouvertement.

Si ela non es donada apertamen.

Trad. du Code de Justinien, fol. II (ou 11).

Si elle n'est pas donnée publiquement.

Qui vol aquest thesaur vezer apertamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Qui veut voir ouvertement ce trésor.

ANC. FR. Qui Dieu guerroie apertement. Helinand, Vers sur la Mort.

Quand on ne peut vaincre apertement, on a recours aux embuscades, trahisons, surprises.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 312.

CAT. Obertament. ESP. Abiertamente. PORT. Abertamente. IT. Apertamente. (chap. Ubertamen, ubértamen.)

6. Obriment, Ubriment, s. m., action d' ouvrir, ouverture.

Uelh tart en son obriment.

Eluc. de las propr., fol. 38.

L' oeil tardif en son ouverture.

Ubrimens de sa boca.

Trad. de Bède, fol. 43.

L' ouverture de sa bouche.

ANC. CAT. Obriment. (chap. Obrimén, obrimens.)

7. Ubertura, s. f., lat. apertura, ouverture.

Et huels ab gran ubertura

Devon aver per natura.

Brev. d'amor, fol. 31.

Et ils doivent avoir par nature des yeux avec grande ouverture.

CAT. Obertura. ESP. PORT. Abertura. IT. Apertura. (chap. Obertura, obertures; apertura, apertures.)

8. Obrir, Ubrir, v., ouvrir.

E las carcers ont ilh m'a mes

No pot claus obrir.

B. de Ventadour: Non es.

Et clef ne peut ouvrir les prisons où elle m'a mis.

Obri mos huelhs isnelamen,

Gart sai e lai.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

J' ouvre mes yeux promptement, je regarde çà et là.

- Desserrer.

Qu'us per oc dir non auz' obrir la dens.

Alegret: A per pauc.

Vu qu'un seul n' ose desserrer les dents pour dire oui.

- Mettre à découvert.

Los Juzieus que lo crucifiguero; cars ells no li ubriro negus de sos osses, mays alcus crestias lo despezon plus menudamens que hom no fai carna a mazell. V. et Vert., fol. 25.

Les Juifs qui le crucifièrent; car ils ne lui mirent à découvert aucun de ses os, mais quelques chrétiens le dépècent plus menu qu'on ne fait chair à boucherie.

Part. pas. Aissi com lo leos,

Huelhs ubertz, es dormens.

Giraud de Calanson: El mon.

Ainsi que le lion est dormant, les yeux ouverts.

Ades te la boc' uberta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tient toujours la bouche ouverte.

ANC. CAT. Ubrir. CAT. MOD. Obrir. ESP. Abrir. PORT. Aprir. IT. Aperire. (chap. Obrí, ubrí: óbrigo, obris, obri, obrim, obríu, obrin; yo obriré; yo obriría; si yo obriguera u obrira.)

9. Adubrir, v., ouvrir.

Per so que Dieus aduebra a vos l'us de paraula.

Trad. de l' Épître de S. Paul aux Colossiens.

Afin que Dieu vous ouvre l' huis de la parole.

10. Entrubrir, v., entr'ouvrir.

El dos temps...

Entruebre 'ls becs dels auzelos.

Pierre d' Auvergne: Chantarai pus.

Que le doux temps... entr'ouvre les becs des oiseaux.

Part. pas. fig. Qu' entrubert tenc mon coratge.

Aimeri de Bellinoi: Per Crist.

Vu qu'il tint mon coeur entr'ouvert.

CAT. Entrobrir. ESP. Entreabrir. (chap. Entreobrí; entreubert, entreuberts, entreuberta, entreubertes.)

Botera, boteres: CAT. Entrobrir. ESP. Entreabrir. (chap. Entreobrí; entreubert, entreuberts, entreuberta, entreubertes.)

 

Api, s. m., lat. apium, api, ache, céleri (DE. Sellerie).

La flor de l' api faitz secar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Faites sécher la fleur de l' api.

Suc d' api contra frenezi

E letarguia issamens

Es mot medicinal enguens.

Brev: d'amor, fol. 50.

Le suc de céleri est un onguent très médicinal contre la frénésie et la léthargie également.

CAT. Apit. ESP. Apio. PORT. Aipo. IT. Appio. (chap. Ápit, ápits.)

Manel Riu Fillat; Suc d' api contra frenezi  E letarguia issamens  Es mot medicinal enguens.

2. Apiostra, s. f., lat. apiastrum, apiastre.

Herba dita apiostra semlant api, que auci home rizen.

Eluc. de las propr., fol. 178.

Herbe dite apiastre ressemblant au céleri, laquelle tue homme riant.

 

Apleg, Apleit, s. m., plane, instrument, outil.

Sens mon apleg no vauc ni sens ma lima.

Aimeri de Peguilain: Sens mon.

Je ne vais sans ma plane ni sans ma lime.

Fig. Los apleitz ab qu'ieu suoilh chantar.

Giraud de Borneil: Los apleitz.

Les instruments avec lesquels j'ai coutume de chanter.

ANC. FR.

Mal fera soc ne coltre ne apleit remuer...

A la charue apleiz, soc et coltre leissa.

Roman de Rou, v. 1979 et 1993.

… Pour estre à un profit de peschier, l' apploit ou harnois dudit Colin fu plus grevé. Lett. de rém., 1379. Carpentier, t. 1, col. 236.

2. Esplet, Esplec, s. m., instrument, outil.

Si lai a draps, astz ni pals ni picx,

Que al levar s'en van ab los espletz.

P. Cardinal: D'un sirventes.

S'il y a là manteaux, lances et pieux et piques, vu qu'au lever ils s'en vont avec les instruments.

Noe mes en l' archa dels esplehs que foro fargatz.

Liv. de Sydrac, fol. 38.

Noé mit dans l' arche des instruments qui furent forgés.

Dels corns al foc redressatz et amolezitz, si fan vaysels, arcs et... explechts.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Des cornes redressées au feu et ramollies, se font vaisseaux, arcs et... instruments.

- Hâte, presse.

Fig. Ab pauc d' espleg me pot levar mon mal.

G. Faidit: Pel messatgier.

Avec un peu de hâte, elle me peut ôter mon mal.

Adv. comp.

E lo coms pren comjat e va s'en a espletz.

Guillaume de Tudela.

Et le comte prend congé et s'en va à la hâte.

Que manjava a gran espley.

P. Cardinal: Tos temps.

Qu'il mangeait à grande hâte.

ANC. FR. Vers li ala à grant espleit.

Marie de France, t. II, p. 156.

Parmi la gran forest d' errer

Ne cesserent à grant expleit.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 197.

 

Apoca, s. f., lat. apoca, quittance.

Apoca es escriptura lacal fetz lo credeire en aissi... que l'avers que li devia us hom li era pagat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 29.

La quittance est l' écriture que fit le créancier alors... que la somme qu'un homme lui devait lui était payée.

CAT. ESP. IT. Apoca. (chap. Apoca, apoques; ressibo, ressibos; albará o albarán, albarans.)

2. Antapoca, s. f., contre-lettre.

Si com es apoca e antapoca.

Trad. du Code de Justinien, fol. 29.

Comme est quittance et contre-lettre.

3. Appodissa, s. f., quittance.

Si pagan manudierament et sensa neguna apodissa.

Non prengan ren per lur appodissa.

Statuts de Provence. BOMY, p. 213 et 218.

S'ils payent de la main à la main et sans aucune quittance.

Qu'ils ne prennent rien pour leur quittance.

 

Apocalipsi, s. m., lat. apocalypsis, Apocalypse.

De que S. Johan parla en l' Apocalipsi.

V. et Vert., fol. 67.

De quoi saint Jean parle dans l' Apocalypse.

Grans mestiers o secrets de l' Apocalipsi.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161.

Grands mystères ou secrets de l' Apocalypse.

CAT. ESP. (chap.) Apocalipsis. PORT. Apocalypse. IT. Apocalisse.

Biblia, letra grande, tamaño manual, cierre, imitación de piel marrón, concordancia, Index, Reina Valera, 1960; El, Elh

 

Apocopa, s. f., lat. apocope, apocope, retranchement, figure de grammaire.

*gr est ablatio de fine dictionis litterae aut syllabae.

DONAT., de Schem., col. 1772, ed. Pustch (Putsch).

Apocopa es ostamens de letra o de sillaba de la fi de dictio.

Leys d'amors, fol. 124.

L' apocope est retranchement de lettre ou de syllabe de la fin d'un mot.

CAT. Apocope. ANC. ESP. Apocopa (mod. apócope). IT. Apocope. (chap. Apócope, apócopes.)

2. Apocopamen, s. m., apocope, retranchement, figure de grammaire.

Volem tractar del apocopamen.

Leys d'amors, fol. 60.

Nous voulons traiter du retranchement.

3. Apocopar, v., apocoper, abréger.

Per esta maniera qu'om no deu apocopar, so es abreviar la primiera persona.

Troncat coma aquel qu'om apocopa.

Leys d'amors, fol. 91 et 70.

Par cette manière qu'on ne doit apocoper, c'est-à-dire abréger la première personne.

Tronqué comme celui qu'on apocope.

Part. pas: Dels noms apocopatz coma Virgilius, Virgili.

Leys d'amors, fol. 10.

Des noms apocopés comme Virgilius, Virgili.

ESP. Apocopar. IT. Apocopare. (chap. Apocopá.)

 

Apocripha, adj., lat. apocryphus, apocryphe, non autenthique.

Aquel libres es reputats apocriphas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

Ce livre est réputé apocryphe.

CAT. ESP. (Apócrifo) PORT. IT. Apocrifo. (chap. Apócrifo, Apócrifos, Apócrifa, Apócrifes.)

 

Apoplexia., s. f., lat. apoplexia, apoplexie.

Laqual malaudia li Grec apelo apoplexia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Laquelle maladie les Grecs appellent apoplexie.

Don ve suffocacio cum vezem en apoplexia.

Eluc. de las propr., fol. 19.

D'où vient suffocation comme nous voyons en apoplexie.

CAT. Apoplexia. ESP. Apoplejía. PORT. Apoplexia. IT. Apoplessia. (chap. Apoplexia, Apoplexies; embolia, embolies; ictus; esfelisia; pujada de sang; derrame serebral.)

 

Apostata, adj., lat. apostata, apostat.

Apostata, so es fals crestia e renegatz e juzieus.

E qui lo trenca es apostata e  sacrilegis.

V. et Vert., fol. 7 et 98.

Apostat, c'est-à-dire faux chrétien et renégat et juif.

Et qui le rompt est apostat et sacrilége.

ANC. FR.

Pou en est qui de court veulent estre apostate.

J. de Meung, Testam., v. 841.

CAT. ESP. PORT. IT. Apostata. (chap. Apóstata, apóstates.)

2. Apostatar, v., lat. apostatare, apostasier.

Part. pas. Era apostatatz e perturbava tot lo regne.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.

Il était apostasie et troublait tout le royaume.

CAT. ESP. PORT. Apostatar. IT. Apostatare. (chap. Apostatá.)

 

Apostema, s. m., lat. apostema, apostème, abcès.

Aver incidit un apostema.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Avoir taillé un apostème.

ANC. CAT. Aposterma. CAT. MOD. Postema. ESP. PORT. IT. Apostema. (chap. Apostema, apostemes.)

2. Apostemacio, s. f., état d' apostème, apostémation.

Devant la apostemacio del loc.

Trad. d'Albucasis, fol. 30.

Avant l' apostémation du lieu.

ANC. ESP. Apostemación. ANC. PORT. Apostemação. IT. Apostemazione. (chap. Apostemassió, apostemassions.)

3. Apostemat, adj., apostémé.

La cara vezes esser apostemada.

La coyssa e 'l pe foro apostematz.

Trad. d'Albucasis, fol. 8 et 1.

Tu vois la face être apostémée.

La cuisse et le pied furent apostémés.

ESP. PORT. Apostemado. IT. Apostemato. (chap. Apostemat, Apostemats, Apostemada, Apostemades.)

4. Apostemos, adj., apostémeux, qui annonce l' apostème.

Dissipa de comensament inflacios apostemozas.

Eluc. de las propr., fol. 219.

Dissipe dès le commencement les enflures apostémeuses.

ESP. IT. Apostemoso. (chap. Apostemós, Apostemosos, Apostemosa, Apostemoses.)

 

Apostol, Apostoli, s. m., lat. apostolus, apôtre.

Qu'als apostols dis Jhesus veramen

Qu'hom lo seguis.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Que Jésus dit vraiment aux apôtres qu'on le suivît.

Trobam els fagz dels apostols. V. et Vert., fol. 78.

Nous trouvons aux actes des apôtres.

- Par ext., pape, évêque.

No vuelh de Roma l' emperi

Ni qu'om m'en fass' apostoli.

A. Daniel: En cest sonet.

Je ne veux l' empire de Rome ni qu'on m'en fasse pape.

Donec C jorns de perdon... can fon apostolis.

V. de Folquet de Marseille.

Il donna cent jours d' indulgences... quand il fut évêque.

ANC. FR. Au pape, c'est al apostole.

Roman du Renart, t. IV, p. 424.

Qui de Rome fu apostoiles.

Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 327.

CAT. ESP. Apóstol. PORT. IT. Apostolo. (chap. Apóstol, Apóstols.)

2. Apostola, s. f., messagère.

La sancta Magdalena de tot ben adhumplida, apostola de Dieu... Quan fon resuscitaz, premieramens lo vi, e li fes tant d' onor, c' apostola en fes, cant a sos cars amics cochadamens la trames.

V. de S. Magdelaine.

La sainte Magdelaine remplie de tout bien, messagère de Dieu... Quand il fut ressuscité, elle le vit la première, et il lui fit tant d' honneur, qu'il en fit sa messagère, quand il l' envoya en hâte à ses chers amis.

3. Apostoliat, s. m., lat. apostolatus, apostolat, papauté.

Entro al apostoliat de sanh Peyre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Jusqu'à la papauté de saint Pierre.

CAT. Apostolat. ESP. PORT. Apostolado. IT. Apostolato. (chap. Apostolat, Apostolats.)

4. Apostolical, adj., apostolique.

Per la actoritat apostolical.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 210.

Par l' autorité apostolique.

Per letras apostolicals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 227.

Par lettres apostoliques.

ANC. CAT. ANC. ESP. Apostolical. IT. Apostolicale. (chap. Apostolical, Apostolicals.)

 

Apostrophe, s. f., lat. apostrophe, apostrophe, figure de réthorique.

Apostrophe e tropologia... Fan se aquestas figuras, cant hom vira la tersa persona en segonda.

Leys d'amors, fol. 141.

L' apostrophe et le discours figuré... Ces figures se font, quand on tourne la troisième personne en seconde.

CAT. ESP. Apóstrofe. PORT. IT. Apostrofe. (chap. Apóstrofe, Apóstrofes.)

Carlos Rallo Badet, CAT. ESP. Apóstrofe. PORT. IT. Apostrofe. (chap. Apóstrofe, Apóstrofes.)

 

Apoziopazis, s. f., lat. aposiopezis, réticence.

*gr, Tiber. rhetor., 10.

Aposiopesis est, cum id quod dicturi videbamur, silentio intercipimus, ita: Quos ego... sed motos, etc. Isidor., Orig., I, 21.

Apoziopazis es cant hom comensa alcunas parolas e per sobrefluitat de gaug o d'ira... hom s'en layssha.

Leys d'amors, fol. 141.

La réticence est quand on commence aucunes paroles, et par superfluité de joie ou de tristesse... on s'en désiste.

 

Apozisma, s. m., lat. apozema, apozème.

Bega lo pacient un apozisma de ruda ortenca.

Recettes médicales en provençal.

Que le malade boive un apozème de rue de jardin.

PORT. Apozima. IT. Aposema. (ESP. Pócima)

 

Apte, adj., lat. aptus, apte, convenable.

Qui met sa ma a l' arayre e regarda dereyre se, non es aptes ni dignes davan lo regne de Dieu. V. et Vert., fol. 99.

Qui met sa main à la charrue et regarde derrière soi, n'est apte ni digne devant le royaume de Dieu.

En aitals causas aptes, experts.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 217.

Aptes, experts en telles choses.

May apte per cantar amb esturmens. Leys d'amors, fol. 41.

Plus convenable pour chanter avec instruments.

CAT. Apte. ESP. PORT. Apto. IT. Atto. (chap. Apte, Aptes.)

2. Aptament, adv., habilement, convenablement.

Hom no obra tan aptament.

Per que sia de tota sabor plus aptament receptiva.

Eluc. de las propr., fol. 124 et 16.

Homme ne travaille pas aussi habilement.

Afin qu'elle soit plus convenablement capable de recevoir toute saveur.

CAT. Aptament. ESP. PORT. Aptamente. IT. Attamente. (chap. Aptamen o áptamen.)

3. Apteza, s. f., aptitude, habileté.

De montar apteza et habilitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Aptitude et habileté à monter.

ANC. ESP. Apteza (MOD. Aptitud, habilidad). IT. Attezza. (chap. Aptitut, aptituts.)

4. Adaut, adj., adroit.

E fai tornar los mals adauz cortes.

Giraud de Borneil: Non es savis.

Et fait devenir polis les maladroits.

5. Aptar, v., lat. aptare, accommoder, adapter.

Part. pas. Convenientment aptat.

Eluc. de las propr., fol. 13.

Convenablement adapté.

6. Aptificar, v., accommoder, disposer.

Es necessaria la mixtio per aptificar sanc a noyriment dels membres melancolix.

Eluc. de las propr., fol. 32.

Le mélange est nécessaire pour disposer le sang à la nourriture des membres mélancoliques.

7. Adaptar, v., lat. adaptare, adapter, disposer.

Per que s pot adaptar

A taulier gent et be.

Giraud de Calanson: Als subtils.

Parce qu'il peut s' adapter agréablement et bien au tablier.

Si adapta a putrefacio. Eluc. de las propr., fol. 26.

Se dispose à putréfaction.

Part. pas. Ab nervis et autres ligaments adaptats.

Eluc. de las propr., fol. 33.

Avec nerfs et autres ligaments adaptés.
(chap. Adaptá, adaptás.)

8. Mal apte, Malaut, adj., lat. male aptus, mal apte, malade, indisposé.

O es malaptes, o autre pres lo te.

Poëme sur Boece.

Ou il est malade, ou autre chose le tient pris.

Metges non a at als sas, mas als malaptes. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin n'a besoin aux sains, mais aux malades.

Per son joi pot malautz guerir. Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Par sa grâce elle peut guérir les malades.

ANC. CAT. Malaut. CAT. MOD. Malalt. (chap. Luis Arrufat fa aná malal, malals. Dolén, dolens, dolenta, dolentes.)

ANC. ESP. Non ovó el malato mester otro padrino.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 477.

ANC. IT. Pare essere malato forte palato di vostro cuore.

Guittone d' Arezzo, Lett. 14.

IT. MOD. Ammalato.

9. Malaptia, Malautia, s. f., maladie.

Segunt la malaptia deu hom donar la medecina... E garir lor malaptias.

Trad. de Bède, fol. 51 et 10.

Selon la maladie on doit donner la médecine... Et guérir leurs maladies.

Per guerir malautia de peccat. V. et Vert., fol. 79.

Pour guérir la maladie du péché.

CAT. Malaltia. ANC. ESP. Malatia. (MOD. Enfermedad) IT. Malattia. (chap. Enfermedat, enfermedats.)

10. Malagge, s. m., maladie.

Fol es qui cel al mege son malagge.

T. de Raimbaud et de Coine: Senh' En.

Fol est celui qui cache au médecin sa maladie.

ANC. FR. A Acre moru de malage.

PH. Mouskes. Carpentier, t. II, col. 1128.

IT. Malaggio.

11. Malaudaria, s. f., hôpital, maladrerie.

En la capela de la malaudaria de Soubiros.

Tit. de 1302. DOAT, t. CXVIII, fol. 247.

Dans la chapelle de la maladrerie de Soubiros.

12. Malavejar, v., être malade.

Que malavejet longuament. V. de S. Honorat.

Qu'il fut malade long-temps.

Avia estat de dormir tan can avia malavechat.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 280.

Il avait cessé de dormir tant qu'il avait été malade.

ANC. FR. Dont il maladia environ dix sepmaines et en moru.

Lett. de rém. 1377. Carpentier, t. II, col. 1128.

ANC. CAT. Malavejar.

13. Emmalautir, v., rendre malade.

Car fortor d' erbas e de vi

L' emmalautis, e si l' aucis.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car l' odeur forte d' herbes et de vin le rend malade, et même le tue.

- Devenir malade.

Que ne mangeron ses morir, ses emmalautir.

V. et Vert., fol. 37.

Qu'ils en mangèrent sans mourir, sans devenir malades.

ANC. FR. Mes la reyne enmaladist.

Roman d' Haveloc, v. 231.

IT. Ammalare.

Carrégalo, estirá la garra; Feble, Fible, Freble; Perdurablamen; Cors

martes, 26 de junio de 2018

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta Aragonesista (catalanista)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres
 
Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra Som CHA, Chunta Aragonesista
 
 
Mol be, Silvia Dilla Vidal , dius y escrius meua, encara que mols atres fan aná o empleen o usen normes segóns lo criteri de un tal Fabra, en les que no tothom está de acuerdo perque va fé la gramática tal com li va pareixe, per a intentá diferensiá lo catalá barceloní de valensiá, mallorquí, ocsitá, castellá y catalá anterió an ell. Fach aná la gramática que hay adeprés al carré y a casa, y una ortografía del chapurriau moderna.
 
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
 
 
No dius filòlec, ni apòstrof, y sen de Valderrobres tampoc deus dius això, dius aixó, eres filóloga de inglés com yo, filología inglesa, no anglesa.
Per sert, sompa, a vore si saps quí ere "oc e no", rey de Inglaterra.
 
Silvia Dilla Vidal, boda Boda de Silvia Dilla Vidal en (o amb) CHApulín Morenet.
 
Encara que no u fores, sabríes que los que van ficá lo cartel del día de la huelga feminista al ajuntamén, a l'ajuntament ( sé fé aná lo apóstrofe y ademés ting lo mitjà de valencià y hay fet examens de catalá de nivell C y los hay passat)
NO van escriure en lo que tú consideres catalá de Aragó y yo considero chapurriau.
Qui defense la que considere la seua llengua de estes maneres me pareix que cau en un sense sentit extrem:
 
Van escriure si nosaltres ens aturem, el món s'ature. 
 
Lo verbo aturá, aturar en aragonés, me pareix mol be, pero nosaltres, ens, el, NO u diem y no u escriurem. Tú dius ya y escrius JA. Ta yaya sirá pos "la teva iaia".
 
La ç del provençal dónala per perduda en chapurriau, com a mol si algú escriu Barça, equip de la siudat de Barchinona. Cuan torno a dis Barchinona yo escriuré Vall-de-Roures, milló encara, Valdarrores, com se díe a Beseit. Cuan me sitos no escrigues perquè perque yo no u escric may aixina en chapurriau.
 
Lo vamos del final no es massa catalá, pero sí que se diu a Valderrobres.
 
Silvia Dilla , Valderrobres
 
Algúns del delta y datres de Tortosa pensen que los están cambián la seua parla.
 
la nostra parla del delta
 
chapurriau
 
 

Disli al teu amic o conegut Alejandro Romero Rivases lo apotecari que si ell pot cantá cansonetes al PP de Huesca en los Draps de Peñarroija de Tastavins diénlos feixistes y parlá mal de mí en pro etarres com un tal Franchi Farmer Gabon Irunya al muro de Carlos Rallo Badet, yo puc parlá en falangistes al meu grupo, ni u amago ni ting perqué.

No es mes que yo, o sigue, segóns la captura que ting, es una persona tóxica. Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.



Alex Romero Rivases , Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.
Dani Vives Albesa , a Fondespala, Foz Espalla, se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí. Igual u vas adependre de Bola de Drac (bola de dragó a Fondespala) a TV3 al mateix tems que Krilin díe "m'ha xuclat la sang com si fos orxata", m'ha chupat la sang com si fore horchata a Fondespala.
 
 
 
Dani Vives Albesa , a Fondespala se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí.
Lo vostre amiguet Marcel Pena o Markel Bringuè de La Llitera pot ficá lo meu nom sansé, enllás a la meua web personal, y yo no puc ? Home, tos consideraba mes liberals.



Per dí les verdats se perden les amistats, pero les amistats que no existixen no se poden pédre.



Ay, drapets, cuan algú fa aná la seua libertat de expresió y no tos agrade, entonses tos traeu les caretes de moderns y demócrates. Algúns ya no la portáeu.



 
 
 

 

Han tardado poco en quitarse la piel de cordero....
 
https://www.facebook.com/profile.php?id=51687756846&ref=br_rs
Chunta Aragonesista, que con sus dos diputados ostenta la recién creada Dirección de Política Lingüística del Gobierno de Aragón condiciona su apoyo al Ejecutivo aragonés a reconocer el catalán como lengua propia de Aragón, sigue dando muestras de su catalanismo y servilismo político a los nacionalistas catalanes.
 
Esta vez lo comprobamos a través de sus juventudes políticas, Chobentú Aragonesista, que en su web definen el Aragón oriental como “comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón”. No solo eso, reconocen los Països CatalansCatalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse” e incluso cuestionan que los ciudadanos de las comarcas orientales sean aragoneses “derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen”. Puyalón de Cuchas o mejor de cucarachas.

Purna

---------------
No voy a poner el enlace, ya que no voy hacer publicidad de quien no comparto su visión de Aragón y su opinión de una parte de mi Tierra, visión que por otra parte es minoritaria en Aragón y en el mismo Aragón oriental. Pero si os voy a poner algunas de las frases que muestran sus intenciones.
* Una tierra en la que vive un montón de gente que tiene como lengua el catalán y que ha sido objeto de presión política por un lado, pero también de una interesada colonización españolista y etnocidio cultural por parte de la otra.
* …....... defendiendo la catalanidad de las comarcas asentadas entre el Segre y las Nogueras y, a la par, defendiendo el derecho a expresarse del pueblo catalán.
* Conflictos políticos (como el de los bienes o las leyes de lenguas con intenciones exterminadoras), azuzados por el establiment mediático aragonés y defendidos por el nacionalismo español del pensamiento único para colonizar políticamente, han calado a este lado del Segre,
* Hace unos días, en la Diada, sin ir más lejos, las dos fuerzas políticas aragonesas que defienden estas dos premisas, en un continuado conflicto, se sentaron en la misma mesa y firmaron un documento conjunto, bajo la mirada de ERC y de la CUP.
 
Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.
 
* Catalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse. Pero este derecho no es un derecho diferente ni superior al derecho de los aragoneses para autodeterminarse, ni el derecho de ambos es un derecho superior al derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen.
* Entender que lo mejor del bocata, como cantaban Ixo Rai!, estaba dentro, que se trata de desmontar un modelo de Estado caduco e impuesto por la burocracia postfranquista.
 
 
---------------
Ya sabéis: cuando algo no te guste, no digas que es democrático, simplemente di que es postfranquista. También es bueno conocer que partidos que se fanatizan de decir ser aragoneses, digan después de reunirse con ERC y CUP que parte de nuestra Tierra milenaria, ahora es de Aragón solo administrativamente “manda huevos”. Por ultimo, aunque podría decir mucho más, esta claro que quienes reclamamos nuestro Patrimonio expoliado como botín de guerra, resulta que ahora estamos influenciados por el nacionalismo español, “pa cagarse”.
 
catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo
 
Me encanta que digan toda esta serie de chorradas, de este modo sólo conseguirán ser siempre una minoría y quienes no compartamos sus tonterías, meros españolistas, típico de lo democrático que es hoy en día la extrema izquierda. Todavía no se han enterado que todos los Países y pueblos que llevan la estrella roja como símbolo, “HAN FRACASADO”. Aragón no quiere ideas obsoletas y fracasadas.
 
¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?