raim

Raim

sep, viña, parra, vi, carroll

RAÏM m.
|| 1. Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d'un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra; cast. racimo (cadascun dels fruits), uva (el conjunt dels fruits o cadascun dels grans o baies que el formen). En una vinya on havia molts raïms... ell anà fer penitència menjant tots jorns dels raïms, Llull Blanq. 52, 2. Reconta's que'l vent pujà un gra de raym en una alta montanya, Llull Arbre Sc. ii, 352. Adux bé XX bèsties carregades entre ciuada e cabrits e galines e raïms, e'ls raïms eren aytals que'ls adúyem en sachs e no's trencauen ni s'afolauen, Jaume I, Cròn. 71. E cell qui vol traure vin dels rayms, no'ls prem en lo temps de la primauera, Genebreda Cons. 52. Més ne penjavan | que de rahims, Spill 1757. I penjois de raïms i tota mena | de saborosos fruits, Alcover Poem. Bíbl. 55. Gra de raïm: cadascuna de les baies d'aquest fruit. Singló o aixingló de raïm: conjunt d'alguns grans arrancat d'un raïm amb el pedicel que els uneix. Rapa de raïm: el conjunt dels pedicels del raïm sense els grans. Raïm de taula: el que es menja, o sia, que no es destina a fer-ne vi. Raïm de penjar o de servar: el que es conserva molt de temps per a esser menjat durant l'hivern. Raïm de cup, o de vi, o de verema: el que es destina a fer-ne vi.
Raïm blanc i Raïm negre són les denominacions més generals del raïm segons el color dels grans. Hi ha moltes altres designacions específiques de cada varietat de raïm, de les quals indicarem només les principals. Raïm afartapobres: és blanc i molt gros, però poc exquisit (Calasseit). Raïm afartabellacos: és de gra gros, negre i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm agramussa: és negre, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar, un poc millor per a fer-ne vi (Mall.). Raïm alacantí: és de grans negres i atapeïts (Mall.). Raïm alicambuixer: és llarguer, de grans negres i poc espessos; no és bo per a menjar i dóna molta negror al vi (Petra). Raïm aleluia: de grans negres i atapeïts, no és bo per a menjar i fa un vi ordinari i de poc grau (Petra). Raïm batista: és gros, de grans negres i grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi (Petra). Raïm d'assecar: raïm de pell dura, el gra del qual es conserva fins a assecar-se i té bon gust en menjar-se sec (Griera Tr.). Raïm de balança: el que es destina a la venda i a esser menjat a taula (Andratx, ap. Griera tr.). Raïm de botó de gall: és gros, vermell i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm boval: és de grans grossos, negres, atapeïts, no gaire bo per a menjar, però sí per a fer-ne vi (val., mall.). Raïm cagat: de gra blanc, rodó, no gaire gros, poc agradable per a menjar, però bo i retent per a vi (Mall.). Raïm calop: n'hi ha de blanc i de vermell, té el gra gros, llarguer, de molta polpa, dolç, exquisit per a menjar, i es guarda bé durant mesos (Mall., Men.); cast. lairén. Raïm calop moscatell: és blanc groguenc, de gra gros i clar, molt dolç (Mall.). Raïm calop de malvasia: és més dolç que el calop comú (Manacor). Raïm calop aiguardenter: té un poc de gust d'aiguardent (Manacor). Raïm callet: és de gra negre, rodó, dur, de gust regular per a menjar i millor per a vi (Mall.). Raïm de cambril: és vermellet, menut, no tan dolç com el de garnatxa (Alcoi). Raïm carenyena: és negre i bo (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm de casa en lluna: raïm blanc de grans grossos i rodons (Benassal, ap. Griera Tr.). Raïm de clotet: és gros, vermell, bo, i té un clotet a sota; madura entre el setembre i l'octubre (Alcoi). Raïm de cor d'àngel: és molt gros, tendre, de molt poc pinyol, vermell i molt bo (Albaida, Xàtiva, Gandia). Raïm cluixent: varietat de raïm molt dur (Val.). Raïm cua-tendra: és negre i abunda poc (Pla d'Urgell). Raïm de dolcivera: és negre, llarguet i grosset, i dolç (Vinaròs, Llucena). Raïm Escursac: no gaire gros, de gra mitjancer i no gaire atapeït, molt negre, no gaire bo per a menjar però boníssim per a fer vi de molt de grau (Mall.). Raïm d'esperó de gall: és blanc, de grans grossos i molt llarguers, semblant al calop blanc però no tan bo (Mall.). Raïm fogoneu: negre, gros, espès de grans, dolent per a menjar i no gaire bo per a vi, però en fa molta quantitat (Mall.). Raïm de forcallada: és vermell, mitjancer, prou bo (Alcoi). Raïm formigó: de color negre rogenc, dolent per a menjar i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm franceset: és menut, blanc, molt primerenc, no gaire bo (Xàtiva). Raïm de grans de jueu: és de color vermell terrós (Sancelles). Raïm giró: és de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dolç, molt bo per a menjar i per a fer-ne vi; és primerenc, madura entre juliol i agost (Mall.). Raïm de garnatxa (val.) ogranatxa (mall.): és negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. Raïm grec: és de gra petit, blanc, molt dolç, i té aplicacions medicinals sobretot per a guarir indigestions i reforçar la vista (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm grumer: és gros, molt tendre, molt bo; n'hi ha de blancs i de negres (Xàtiva). Raïm jaumet: és primerenc, de gra vermell, no gaire gros, dolç (Freginals). Raïm de Jerusalem: és blanc, petit, de grans mitjancers, bo per a menjar i no tant per a fer vi (Mall.). Raïm joanenc: és blanc, molt primerenc, car madura pels volts de Sant Joan de juny (Empordà). Raïm joanillo: és blanc, petit, molt bo per a menjar i per a fer vi; és primerenc (Mall.). Raïm lloseta: negre, molt atapeït, de pell gruixada, poc comestible i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm macabeu: és blanc, atapeït, gros, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm magdalena: és de grans blancs, mitjancers i poc espessos, bo per a menjar i per a vi, i primerenc, madurant a la darreria de juliol (Mall.). Raïm malvasia: blanc, de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi. Raïm de mamella de vaca: és de grans blancs, molt llarguers, saborós, i madura pel setembre (val., mall.). Raïm mansés: de grans negres, atapeïts, de pell gruixada, no gaire bo per a menjar i de gust regular per a fer vi (Mall.). Raïm de marseguera: és blanc, mitjancer i aspre, però fa bon vi, i madura pel setembre (Alcoi). Raïm massacà: de gra petitó molt espès, negre i no gaire bo (Mall.). Raïm mateu: blanc, de gra rodó i petitet, però de gust exquisit (Empordà). Raïm mollinc: és molt sucós però poc saborós, només serveix per a fer vi; n'hi ha de blancs i de negres (Empordà). Raïm monastell (Xàtiva, Alcoi) o monestrell (Empordà, Urgell, Mall.) o morastell (Calasseit, Maestrat): varietat de raïm negre moradenc, de gra petit, bo per a vi però no gaire per a menjar. Raïm moscatell: n'hi ha de blanc i de negre, és molt saborós i té un gust com de canyella, aromàtic. Raïm pansa o panser: és molt dolç, però més bo per a assecar-lo i fer-ne panses que per a menjar-lo quan és fresc. Raïm pansal: és de gra negre, grosset, de pell gruixada, bo per a menjar i per a fer vi (Mall.). Raïm pascari: és negre i de pell prima (Alg.). Raïm de penjar: el que es penja per guardar-lo fins a l'hivern. Raïm picapoll: és blanc, de gra petitet, poc recomanat per a vi, però bo per a penjar i menjar-se d'hivern. Raïm de planta: és gros, blanc, bo; madura pel setembre (val., mall.); hi ha subvarietats anomenades raïm de planta nova (Xàtiva), de planta fina (val.), de planta vermella (mall.), etc. Raïm de pobre: el de gra gros i que dóna molt de vi (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm ribot: és negre i gros, no bo per a menjar, però sí per a fer vi (Urgell). Raïm roig (Empordà), o roget (val.), o rojal (Massalcoreig): és vermellós, de gra rodonet, primerenc, saborós. Raïm sabater: és negre, gros, de grans atapeïts, no comestible, però bo per a fer vi (Mall.). Raïm salzenc: és negre i gros (Urgell). Raïm de Sant Jaume: és blanc, rodó, de pell fina (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm de sarró: és petit, blanc i bo; madura per l'agost (Alcoi). Raïm senyal de gall: és blanc, de grans poc espessos, llargueruts, mitjancers, bo per a menjar i fluix per a fer vi (Mall.). Raïm sumoll: és de gra llarguerut, negre, de pell prima, molt sucós, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm tintorer: de grans mitjancers, poc espessos, negres, amb el suc vermell; no gaire bo per a menjar, fluix per a fer vi, però el fa de bon color (Mall.). Raïm trobat: de gra negre, rodó, molt dolç (Urgell). Raïm ull de llebre: és de color blanc groguenc amb un pic negre a l'ull, regular per a menjar i per a fer vi (val., mall.). Raïm valent: n'hi ha de negre i de blanc, és de gra gros i bo (Mall.). Raïm verdil: és blanc, menudet, bonet, molt primerenc (Val., Xàtiva, Alcoi). Raïm vidriell: és menut, blanc, primerenc, molt dolç (Valls, Maestrat). Raïm vernatxa: el de garnatxa (Calasseit, Maestrat). Raïm vinater: és de gra blanc groguenc o rogenc, mitjancer, molt dolç i molt bo també per a fer vi (Mall.). Raïm xarel·lo: és de gra blanc, llarguer, molt saborós, i molt primerenc (Empordà, Mallorca).
|| 2. Inflorescència formada per un eix principal que en tota la seva llargària té eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor; cast. racimo.
|| 3. Conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra; cast. racimo. «Un raïm d'ametlles, de cireres, de dàtils, de plàtans», etc. Raim de eura: Corymbus: Razimo de yedra, Nebrija Dict. Gronxant-hi entre lianes..., la palma escabellada, son ensucrat raïm, Atlàntida ii. Raïms de saüquera: el fruit de què es fa el vi de saüc, usat com a remei contra el mal de coll. a) L'espiga de la civada i de la cugula (Mall.).
|| 4. Element ornamental format per un conjunt de peces rodonenques agrupades entorn d'un eix ramificat; cast. racimo. Pregà'l que se'n brodàs unes calses de rayms e los grans fossen de perles, Tirant, c. 249.
|| 5. fig. Conjunt de coses o de persones agrupades d'una manera semblant als grans d'un raïm; cast. racimo. «A cada plataforma hi havia un raïm de persones» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. Nom que, acompanyat d'un complement, forma la denominació de diverses plantes. a) Raïms de guineu: planta esmilàcia de l'espècie Paris quadrifolia, que es cria per llocs humits del Ripollès i la Garrotxa; cast. uvas de zorra o de oso.—b) Raïms de llop: planta crassulàcia de les espècies Sedum album i Sedum acre (V. crespinell || || 2 i 3). El Sedum album s'anomena també raïm de galàpat, i el Sedum acre a Mallorca té el nom de rém de moix.—c) Raïm de moro, o raïm de guilla, o raïm de Sant Salvi, o raïm de l'escopeta: planta fitolacàcia de l'espècie Phytolacca decandra; cast. hierba carmín.—d) Raïm d'óssa: planta ericàcia de l'espècie Arctostaphylos uva-ursi de fulles petites, fruit esfèric i flors rosades (Vall Ferrera); cast. gayuba.—e) Raïm de pastor: planta vacciniàcia de l'espècie Vaccinium myrtillus, de fulles ovades i finament serrades, flors d'un blanc rosat o verdós, i baies globuloses d'un negre blavós; cast. arándano.—f) Raïms de sapo: planta crassulàcia de l'espècie Sempervivum tectorum (val.); cast. hierba puntera. (V. consolda || 4).—g) Raïm de mar: planta efedràcia de l'espècie Ephedra fragilis (V. ginesta || 3 c).
|| 7. Raïms de la mar: hidrozou sifonòfor de l'espècie Apolemia uvaria (Boscà Fauna Val. 440).
    Var. dial.: reim, rim, rém (Dues tovalloles ab réms vermells, doc. a. 1478, ap. Hist. Sóller, ii, 1002).
    Loc.
—Mig figa mig raïm: així així, ni bé ni malament (or., bal.). Son pare tot lo dia mitj figa i mitj rém, Aguiló Rond. de R. 13.
    Refr.—a) «La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc raïm»: es diu referint-se a una cosa de molt bon aspecte però d'escassa valor (Vinaròs).—b) «Quan no són figues, són raïms»: es diu d'una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que totes fan patir.—c) «No té vinya, i ven raïms»: es refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició social els permet.—d) «Cada cosa a son temps, i d'estiu réms» (Mall.).—e) «El raïm li diu al vi: Vine cap ací, cosí»: es diu referint-se a coses que són anàlogues o que lògicament han d'anar plegades (val.).
    Fon.: rəím (or.); raím (occ.); reím (Isavarri, Sort, Vilaller); rə́јm (Mall., Eiv.); rém (Palma, Santanyí, Sóller, Alcúdia, Men.); rím (pir-or., Blanes); rəɣím (Angostrina).
    Intens.:—a) Augm.: raïmàs, raïmarro.—b) Dim.: raïmet, raïmetxo, raïmel·lo, raïmeu, raïmiu, raïmó.—c) Pejor.: raïmot.
    Var. ant.: rasim (doc. a. 1310, ap. RLR, x, 65); reym (doc. a. 1290, ap. BABL, xi, 301; Palladi 152).
    Sinòn.:— || 6a, herba de la creu, panses de guineu;— || 6b, crespinell, arròs de bruixa, arròs de pardal;— || 6c, arbre de tinta, escopetes;— || 6d, boixerola;— || 6e, avajonera;— || 6f, consolda, matafocs, herba de foc, orellana;— || 6g, ginesta borda.
    Etim.: del llatí racēmu, mat. sign. ||1.
2. RAÏM f. ant.
Matriu, úter. La sua decocçió... torna la mare en son loc quan és exida de fora e val a la umiditat que corre de la rrahim, Medic. Part. 73. Quan és donat a beure estreyn e talla la corrença de la rrahim, Medic. Part. 84.
    Etim.: de l'àrab raḥim, mat. sign.

JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.

Vigili amb l'ortiga, què mossega. Ojo que es borinot lo payo este.

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Mal follats del vilaweb.cat

https://traces.uab.cat/record/24865?ln=ca

Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià 

Resum: Sobre l'establiment del subestàndard corresponent a la zona de transició entre el País Valencià i Catalunya. 

Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).

Romé

Las gitanas - rom, romaní - suelen ofrecerlo.
En caló se llama rumijeló, rumijelé.

https://oc.m.wiktionary.org/wiki/romanin

inglés rosemary

alemán Rosmarin

búlgaro розмарин (rosmarin)

francés romarin

ido rosmarino, italiano igual

neerlandés rozemarijn

ongrés rozmaring

polski rozmaryn

portuguès alecrim

turco biberiye

DCVB

Romaní (Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Riba-roja, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.); cast. romero. Pren un manoll de romer et altre de xara, Micer Johan 322. Del abròtanum, e los lechs li dien romer, sàpies que calent e sech és, Macer Erbes. Enramada ab romer y sarjolida, Llorente Versos 101. Fon.: romé (occ., Maestrat, Morella); romέ (Tamarit de la L.); roméɾ (Val., Al.). 

Etim.: probablemeut d'una forma de llatí vg. *romarĭu, deformacíó de ros maris, mat. sign. (Corominas DECast, iv, 56). Del latin ros marīnus

2. ROMER m. Romeu. Els romers es queden a l'ermita per fer el dinar, Salvador FB 85. Fon.: romé (occ.); roméɾ (val.). 
Etim.: de romeu, amb canvi de terminació. 

3. ROMER m. Cavall de color blanc i roig (Banyoles, Manresa, segons Griera Tr.).

Serba

Serba

Acerola

Malpighia emarginata

mes aspre que una serba verda

SERVA f. 
|| 1. Fruit del server o servera, que és semblant a una nespla, però de color vermell groguenc i de gust molt aspre; cast. serba, sorba. No deu hom reebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Preneu serues fresques, Dieç Menesc. ii, 48 vo. Envia un covonet llarch de serves verdes y altra de melicotons, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 152). Despenjeu quatre serbes y orellanes, Mestres Marg. 42.
|| 2. Cop donat per agredir (Bal.); cast. castaña. Ab un esplet de sardonaies, nesples, castanyes i serves que els fassen blaus, Aurora 273.
    Loc.
—Esser com les serves, que amb una ja basta: esser una cosa poc agradable.
    Refr.—a) «Any de serves, any de penes» (Urgell, Segarra); «Any de serves, mai lo veges» (Maestrat): sembla indicar que si hi ha bon esplet de serves no serà bo el de blat.—b) «A mal de cagar, no hi valen serves»: es diu en sentit propi referint-se a una diarrea forta, que ni amb un astringent tan fort com les serves es guareix; i també en sentit moral volent significar que quan un vici està molt arrelat, no hi valen consells ni remeis que no siguin extremats.
    Fon.: sέɾβə (or.); séɾbɛ (Ll.); séɾvɛ (Falset); séɾva (Cast., Al.); séɾβa (Tamarit de la L., Maestrat, Val.); sə́ɾvə (Mall., Eiv.); sə́ɫvə (Ciutadella); sέ̞ɫvɛ̞ (Maó).
    Etim.: del llatí sorbu, mat. sign. ||1, amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar.

2. SERVA f. 
Dona no lliure; cast. sierva. (V. serf).
Serva: llin. existent a Girona.
    Etim.: del llatí sĕrva, mat. sign.

3. SERVA f. 
Acció de servar, de mantenir l'equilibri (Empordà, Costa de Llevant, Bal.). Tenir serva una embarcació: sostenir-se en posició bona per a navegar. Estar sense serva: estar sense govern, sense poder navegar o obrar així com cal. Perdre la serva: perdre l'equilibri, estar exposat a caure. Tenir la serva viva: conservar la claredat d'enteniment. Hi vay muntar pel dret fa anys, y vay perillar de perdre la serva, Víct. Cat., Sol. 231. Tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no perdia fàcilment la serva, i àdhuc en aquells moments de trastorn sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes, Ruyra Pinya, ii, 195. Fer serva: reservar-se; estar sense tenir infants un temps més o menys llarg (Men.). «Els primers anys van tenir es fiets molt espessos, però ara fan serva».
    Fon.: séɾβə (or.); séɾvə (bal.).
    Etim.: derivat postverbal de servar.

Malpighia emarginata, llamada comúnmente como acerola, manzanita o semeruco, nombre que recibe su fruto, es una especie de la familia Malpighiaceae que crece espontáneamente en América Central, las Antillas y en las zonas tropicales húmedas de Sudamérica. Es un arbusto que mide entre 3 y 6 m de altura, de corteza obscura; tiene numerosas ramas, generalmente dirigidas hacia arriba, frágiles y cortas, que en estado silvestre poseen espinas (las especies cultivadas carecen de espinas). Las hojas son simples, enteras y opuestas, cuneiformes en la base que se dividen luego en tres o cinco lóbulos dentados o enteros; pubescentes de color verde obscuro, con ápice agudo o acuminado y pecíolo de 5 a 12 mm de largo. Las flores tienen cinco pétalos que miden entre 12 y 15 mm de longitud y son de color rojo, rosado, lila o algunas veces blanco, en corimbo; por su aspecto se les confunde con otra especie de las rosaceae, la del acerolo (Crataegus azarolus) que es típica de la cuenca del Mediterráneo. Fruto Es redondo con un diámetro de entre 1 a 2 cm y 20 g de peso, de piel lisa, de color rojo o amarillo y, pese a su semejanza externa con la cereza del Viejo Mundo, en su interior presenta gajos y tres carozos apretados muy duros. La contextura de la acerola es jugosa y suave, el gusto -sin el añadido de azúcar- es agridulce-ácido, lo que revela su alto contenido de vitamina C; en efecto es tras el fruto del Terminalia ferdinandiana, la fruta comestible con más ácido ascórbico que se conoce. Mientras las naranjas poseen de 500 a 4000 ppm de vitamina C, la acerola natural llega a tener entre 16.000 y 172.000 ppm (ppm: parte por millón) es decir de 1000 mg a 2000 mg/100 g. En otras palabras: un fruto de acerola posee entre 20 a 30 veces más vitamina C que una naranja. Es tan acre, y deja la boca tan áspera, que se suele comer cuando ya está muy madura. También es rica en vitamina B6, vitamina B1, vitamina A, flavonoides y minerales esenciales (hierro, calcio, fósforo, potasio, magnesio).

res

Res

RES o RE f. (ant.) i pron.
I. f. ant.
|| 1. Cosa; cast. cosa. a) En frases afirmatives. Ha molts cavallers qui són mos amics e qui farien tota res que yo volgués, Llull Arbre Sc. ii, 355. A conèxer l'esser de la re | covenen III coses, per ma fe, Llull Gatz. 154. En pochs temps membra tantes res, Llull Rim. 535. Bonea eternitat e glòria són una res en nombre, Llull Arbre Sc. ii, 320. Que tot hom pag de tota res que 's carrec e's descarrec a la mar un diner, doc. a. 1339 (Capmany Mem. iv, 99). Esser moll e fred e tèbeu en tota res de bé, Eximenis Reg. 78. Altre cosa és... la qual ames sobre tota res, Canals Arra 126. Aquella res que no fall algun' ora | entenen pochs, Ausiàs March c.—b) En frases negatives. Qui a caritad no enuega a nula re, Hom. Org. 2. No porà fer neguna res qui bona sia, Llull Cont. 141, 10. Sens vós, nulla re no és profitable, Llull Cont. 158. Que no la'n lexàs tornar per nuyla re, Jaume I, Cròn. 2. Per què estàuem així que no fàyem neguna re, Jaume I. Cròn. 262.—c) Gran res o Gran re: gran quantitat. Vengren lops... qui deuoraren gran res de les ouelles, Llull Felix, pt. i, c. 7. Recontava a gran re de prohòmens la captivitat en què son marit era, Llull Blanq. 71. De guisa tiraua lo fenèuol que gran res n'i hauia ferits, Jaume I, Cròn. 15. La ciutat e gran res del regne, Muntaner Cròn., c. 12. De gran res abans: (ant.) de molt de temps abans. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, i,30.
|| 2. per ext., Persona. Ela [la reina] dix... que en la nostra honor ne el nostre bé nuyla re no y hauia tan gran part con ela, Jaume I, Cròn. 271. La donzella Nerguis qui viu aquella res que ella més amaua en aquest món, Jacob Xalabín 10 vo. E tuyt li membres de blancor | qui són en vós, ma dolsa res, Fasset 780. Ha, dolsa res, plasent et cara, Fasset 861. Una alegria de la qual guart Déu a mi e a tota res bona, Curial. iii,42.
|| 3. Animal boví, de llana o de cabrum; cap de bestiar (Maestrat, Val.); cast. res. Carn de res grassa, Spill 10119. Les grasses resses... ells les menjaven, Spill 13275.
II. pron.
|| 1. Alguna cosa (en frases afirmatives); cast. algo. De cavalers qui perden res en osts ni en cavalcades, Usatges 71. Ans que re s'i partesca, Capbr. Ribes 1283. D'on s'esdevé que res cert de ses promeses esperar, és en vanes e folles esperances cercar repòs, Corella Obres 224. Ans se dexaria morir que venir en res contra la honor, Tirant, c. 57. L'emparava contra res que pogués venir a torbar-la, Plana Sta. Mar. 8.
|| 2. Alguna cosa (en frases interrogatives o condicionals); cast. algo. «¿Vols res de Barcelona?»«¿Tens res per als pobres?»Si alcú gitarà a home lança..., si'l nafrarà en res, esmèn lo mal que li farà, Usatges 82. Volets que'ls diga res per vós?, Jaume I, Cròn. (ap. Aguiló Dicc.). Si res voleu, preneu tot quant tinch, Vent. Pel. 19. Teniu vós res de nou?, Lacavalleria Gazoph. Y si acàs de res demana, | és de la gent d'allà dalt, Collell Flor. 51.
|| 3. No res: absència de l'ésser real; negació de tota cosa; cast. nada. «¿Què has vist?—No res». Bous, ni porcs, ni moutons, ni bocs, non re [sic], Reua Perp. 1284. Vós avets creades les creatures de no re, car enans que elles fossen, eren no re; e de no re en què eren, vós fets-les esser re, Llull Cont. 30, 7. Nulla ymaginació no pot compendre com pusca esser creada cosa de no re, Llull Cont. 65. Cor no res no pot donar començament a res, Llull Gentil 71. E què seràs?—No res, Metge Somni i. O tu est Déu, o est hom, o est no res, Scachs 11. No res tenia ni esperava tenir res,Riber Miny. 5. Un no res: una cosa petitíssima, insignificant. Per un no res que ma senyora vos ha dit, stau ja smayat?, Tirant, c. 199. En un no res: en un moment, en molt poc temps. (V. no-res).
|| 4. Cap cosa (en oracions negatives); cast. nada. a) Quan res va darrera el verb, exigeix sempre la companyia de l'adverbi no. Dix que no me'n fermarie res, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16). Prometem... que no recebam, en re del nostre, homeier ni nafrador, doc. a. 1244 (ibid. 19). Si Déus no era res, Llull Gentil 18. Jo no us menaria per re en ma companyia, Llull Blanq. 6. Que cuydàuem hauer goanyada Múrcia e nós no hauíem re goanyat, Jaume I, Cròn. 446. Si... lo castel és tal que'l senyor no y reeb re de les rendes, Commem. 159. Sabets que no us forsarem de re, doc. a. 1344 (BSAL, xi, 47). Fonch tan poca cosa que no vench a res,Eximplis, ii, 327. No sabem de res, y per axò volem parlar de tot, Ignor. 1. No digues res pus, Alcover Cont. 8. No valia res engorronir-se, Ruyra Parada 15.—b) Quan res va davant el verb, aquest sol portar l'adverbi no en el català literari; en el llenguatge parlat generalment se suprimeix el no, i també es tolera aquesta omissió en els escrits. Si ho fa, van serà e res no valdrà, Usatges 95. Segons veritat, re no valem, Llull Cont. 29, 21. Dixem que passatge era que nós per re del món no lexaríem que no y passàssem, Jaume I, Cròn. 109. Y en res no volgué fer may resistència, Passi cobles 15. Res no em surt bé, res!,Ruyra Parada 32. Donchs canta, per ma vida, | que res te donaré, Costa Trad. 45. Res en sabia de l'amor, Alcover Poem. Bíbl. 23.—c) En frases negatives el·líptiques, o sia, en què el verb se sobreentén, s'admeten les dues construccions: no res, i res sense el no. «¿Què t'han dit?—No res». «¿Què t'han dit?—Res». Quan res és el subjecte d'una oració de verb sobreentès, va sense el no. Però res tan pintoresc com sentir-li parlar d'aquella illa llunyedana, Massó Croq. 10.
III. adv. En proposicions negatives, es troba a vegades usat res adverbialment; és més usual i correcte usar l'adverbi gens. O lenga enverinada de diable, no temi res los teus turmens, Sants ross. 47. Però si a vós, legint estes noues, | vos creix la saliva, o poch o no rres, Proc. Olives 450. Fo un mal home molt pervers e no res semblant a son pare, Boades Feyts 32.
    Loc.—a) No res! o Res!: exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Ella s'exclamà:—Res, me n'hi vaig jo a veure si n'hi faç cap, Aurora 271.—b) No res no res: es diu per indicar un treball o procés en què, sense adonar-se'n, s'arriba a fer quelcom d'importància. «Em vaig aficionar als llibres, i no res no res, vaig arribar a tenir una bibliotequeta» (Valls).—c) Res més, o Res pus, o Res altre (i ant. res àls): cap altra cosa. Farem ço que fer deuem, e no res àls, Jaume I, Cròn. 42. L'home quedà enteressat, més per s'ànsia que tendrien es de ca seua que per res altre, Rond. Eiv. 69.—d) Res nat, o Res del món, o Res nat del món, o Res vivent: absolutament res.—e) No res menys, adv.: V. no-res-menys.—f) No donar-se res: (ant.) no preocupar-se. Donà remey a la sua dolor aconsolant-la e preguà-la no's donàs res en lo fet de Ypòlit, Tirant, c. 247.—g) No anar de res: no estar disposat a fer o acceptar tal o tal cosa.—h) No voler saber res: no admetre raons ni explicacions.—i) No esser res de bo, o Esser un res-de-bo: no esser bona persona. «Tan res-de-bo és l'un com l'altre» (Cardona, Solsona).—j) Com si res fos, o Com si res: indica la inadaptació entre un fet i un altre; sense eficàcia o sense resultat. Joanoya!—tornà ab més forsa encara, y també com si res, la veu se li perdia..., J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 140).—l) Com qui no n'és res: fingint indiferència (Mall.). Y jo, com qui no n'és res, me vaig girar per veure aquell gomboy, Roq.—m) Això és un fart de re, barrejat amb poca cosa: es diu humorísticament per indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable (Empordà). En el mateix sentit es diu: No res, no res, dos cebetes tres diners (Martí G. Dicc.); o bé: Això i no res, tot és u (or., occ., val., bal.).
    Refr.—a) «No és res, i li penjava el nas»: es diu quan algú fingeix que no dóna importància a coses que en tenen molta.—b) «Més val un poc que re» (or.); «Val més qualque cosa que no res» (mall.).—c) «Per res, no es dóna res»; «No es fa res per no res»; «Ningú fa res de franc».—d) «El que és estat i no és, com si no hagués estat res».—e) «Don Re, porta botes i està serè»: es diu referint-se a algú que s'alarma o pren precaucions inútilment (Penedès).—f) «Per a no res, no cal cabàs»: es diu contestant a algú que diu que no necessita res (val.).
    Fon.: rέs, rέ (pir-or., or.); rés (occ., val.); ré (occ.); rə́s (mall., Ciutadella, eiv.); rέ̞s (Maó, Alaró, Binissalem).
    Var. form. ant.: ren.
    Var. ort. ant.: ras (Graal 71).
    Etim.: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d'acusatiu o d'ablatiu.
2. RES m.:
V. rés.
RÉS (escrit també res). m.
Acció de resar; so de veus que resen; cast. rezo. Se senya l'atalayer | tan bon punt el res acaba, Picó Engl. 33. Un llavi mogut pel rés, Ruyra Pinya, i, 83. S'alsava una lleu bronidissa de resos, Galmés Flor 36. Especialment: a) Ofici eclesiàstic que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
    Etim.: derivat postverbal de resar.

¿EXISTE LA LENGUA CATALANA?

http://www.aragondigital.es/movil/noticia.asp?notid=109135
Ángel Boya Balet

Cartas al director

¿EXISTE LA LENGUA CATALANA?

Dada la actual virulencia del independentismo catalán, basado, según los separatistas, en la existencia de la nación catalana, que a su vez se basa en la existencia de una lengua propia, el catalán, me permito esbozar unos trazos sobre esa lengua para poder enjuiciar la pretensión de independencia.

Desde Provenza en el sur y la región de Limoges en el centro de Francia hasta Murcia, incluida, la evolución del latín vulgar sobre un sustrato de la lengua ibera precedente, a partir de la caída de Roma el 476 d C, produjo una serie de lenguas romances. Lenguas o dialectos entre sí emparentadas, autóctonas, coetáneas, similares y mutuamente comprensibles, que los nacionalistas catalanes agrupan con el genérico “catalán”.

Prat de la Riba, sistematizador y potenciador del independentismo catalán, confirma estas afirmaciones:
“En las costas del mar Sardo va a encontrarse la etnos ibérica, la nacionalidad ibera extendida desde Murcia al Ródano, o sea desde las gentes libio fenicias de Andalucía oriental hasta los ligures de la Provenza”.

En el Levante de la península Ibérica se dan por lo menos los siguientes dialectos con las características que hemos citado:
Aptitxat, Meridional, Alicantí, Mallorquí (de Tarbena i la Vall Gallinera), Valencià, Murciá (desaparecido), Ribagorçà, Pallarès, Lleidatà, Tortossí, Matarranya, Maestrat, Castellonenç Salat de la Costa Brava, Barceloní, Tarragoní, Xipella, Mallorquí, Menorquí, Eivissenç. A las que hay que añadir el chapurriau de la franja oriental de Aragón, hoy llamado Lapao (Lengua aragonesa propia del área oriental). / No lo llama nadie así, es un asunto de política / A estos dialectos, localizados en España hay que añadir todas las variantes de la lengua occitana, localizadas en el sur y centro de Francia, que tienen las mismas características de las españolas,  entre ellas el limosín, el aranés, el gascón, el provenzal (la lengua de los trovadores). etc.

Hoy día, junio 2013, los habitantes de Limoges (centro de Francia) que conozcan el limosín, no tienen dificultad para comprender los dialectos hablados en la región de Cataluña, o en la de Valencia, / ver origen ibero del valenciano / lo que confirma que existe una misma lengua fraccionada en dialectos, algunas de cuyas piezas son los dialectos usados en el pasado y en la actualidad en el territorio llamado Cataluña.

El rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca y conde de Barcelona y Montpellier, Jaime I, escribió su Crónica, en una de las variedades del occitano, el lemosín, que hoy los nacionalistas consideran catalán, lo que es una prueba más de la existencia de esa lengua común.

Por el contrario el castellano del que se derivó el español, sí que es una lengua no fraccionada y absolutamente original y distinta de sus vecinas. / No tanto, que galego y asturiano - leonés bien se parecían al castellano /

Prat de la Riba decía: “Una lengua en estado natural, sin cultivo literario va a ser una conjunto de dialectos”. “Cuando una lengua permanece siglos en este estado de incultura o por ser absorbida por la invasión de una lengua superior o por descomposición interna, se trocea y se deshilacha en dialectos”.

En este caso la lengua superior fue el castellano, desde hace cuatro siglos llamado español en todo el ancho mundo, salvo en España por influjo de los independentistas catalanes, quienes negando la existencia del idioma español pretenden negar la existencia de España. Del mismo modo que afirmando la existencia del catalán cree que crean la nación catalana. ¡El poder del lenguaje!

¿Cuál es la razón para que se considere a todos estos dialectos de esa lengua común, lengua catalana? ¿Por qué se apropian los nacionalistas de todos esos dialectos que se hablan en regiones muy alejadas y con una extensión muy superior a la de Cataluña? Respuesta: el fervor nacionalista catalán, es decir, la sinrazón.

El aragonés catanazi Ignacio Sorolla Vidal y su lengua unitaria (catalán)
  
 ¿Qué se entiende por lengua catalana?  Si por lengua catalana se entiende la hablada por el mayor número de habitantes en la región catalana, habrá que concluir que el catalán por excelencia es el español. Lengua hablada por la totalidad de los habitantes de esa región.

Se han ocupado de aborregar a la gente, y eso no les impide ser políticos, al contrario, solo hace falta ver a Torra, que no sabe ni parar el mecanismo de un botijo.

Si por lengua catalana se entiende, alguno de los dialectos derivados de la evolución del latín vulgar en territorios previamente ocupados por poblaciones de habla ibera, en ese caso no habría motivo para que alguno tuviese preferencia sobre el resto. Así que ninguna región debería apropiarse de lo que le excede y supera. Es decir que no existe el catalán.

¿Cómo puede entonces decirse que existe el catalán?

ací , Vicent de la torre

https://m.facebook.com/groups/609253002471920?view=permalink&id=1562271973836680

ACÍ!
Bon dia! He posat una foto de la ciutat de Conca on aprofitant que estic en vacances hi he fet una escapada.
Tot ple de turistes, i de repent escolte una família parlant "valencià"'. Els hi dic:
"No sou d'ACÍ!" Em respon el pare: " Tu tampoc!
Ell de seguida va saber que jo era valencià pel meu ACÍ, a mi em va costar més ubicar-los pels seus "anae" i "tornae" fent-los del Maestrat.
Vaig errar per poc ja que són de Vall de Roures al Matarranya .
Anècdota a part vull dir que és un goig que vages on vages de seguida  et trobes a casa en escoltar parlar la teua llengua , siga l'accent que siga❤

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous)	rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás	rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets	rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá	rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes	rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos	rabino, rabinos
rabiós, rabiosos	rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses	rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels	zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit	zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches	racha, rachas
racó, racóns	rincón, rincones
raconet, raconets	rinconcito, rinconcitos
radé, radés	último, últimos
radera, raderes	última, últimas
raderamen	últimamente
raderes	últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord	Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat	radioactividad
radiografía	radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia	radios
ráfec, ráfecs	alero del tejado
Ráfels	Ráfales
ragó, raó	razón
ragonán, raonán	razonando
rai (aixó, ixo)	esto no tiene importancia
Raíl – arraíl	Raíl – raíz
Raíls – arraíls	Raíles – raíces
raím, raíms	uva, uvas
raína, ressina de un ábre	resina
rajatabla (a)	a rajatabla
ralla, ralles	ralla, rallas
rallada, rallades	rallada, ralladas
rallat, rallats	rallado, rallados
ralleta	rallita
ram, rams	ramo, ramos
rama, rames	rama, ramas
ramal, ramals	ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill	escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla)	rambla, río seco
rames	ramas
ramet, ramets	ramito, ramitos
rameta, rametes	ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes	rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams	Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll	cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes	ranas
ransi	rancio
ránsia	rancia
Raó, raóns	razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría	razonar
raonabe	razonaba
raonable, raonables	razonable
raonablemen	razonablemente
raonáe, raonabe	razonaba
raonamén, raonaméns	razonamiento, razonamientos
raonán (g)	razonando
raónen	razonan
raóno	razono
raóns	razones
rap, raps – peix – música	Rape – rap
rápida	rápida
rápidamen	rápidamente
rapidés	rapidez
rápides	rápidas
rápit, rápits – coc rápit	rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá	raptar
raptánles	raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes	rapto, raptos
raqueta, raquetes	raqueta, raquetas
raquític, raquítics	raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques	raquítica, raquíticas
rara, rares	rara, raras
raramen	raramente
rares	raras
raresa	rareza
raríssim	rarísimo
raríssima	rarísima
raríssimes	rarísimas
raríssimes	rarísimas
raro, raros	raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta	raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases	canales por donde se va el agua
rascá, rascás	rascar, rascarse
rascabe	rascaba
rascada, rascades	rascada, rascadas
rascás	rascarse
rascat, rascats	rascado, rascados
rascle, rascles	rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe	rastrillaba
rasclechál	rastrillarlo
rasclechála (la era)	rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján	rastrillando
rascles	rastrillos
rasclet, rasclets	rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá)	cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións	ración, raciones
rasque	rasca
rassa	raza
rasses	razas
rassional	racional
rassionals	racionales
rassionamén (cartilla de)	racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres	rastro, rastros
rastrejadó	rastreador
rastrejadós	rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás	rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades	murciélago, murciélagos
rata, rates	rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates	patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená	murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns	cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets	ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet	Ratita – picha de un niño
ratetes	ratitas
rato, ratos	rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez	ratoncito, ratoncitos
ratolíns	ratoncitos
ratos	ratos
ravés, revés	revés
ravioli, raviolis	ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré	rayar
rayes	rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs	rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau	rayo, rayos
reacsió, reacsións	reacción, reacciones
reacsioná	reaccionar
reacsione	reacciona
reacsiono	reacciono
reagrupá	reagrupar
reagrupamén	reagrupamiento
real	real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns	reala de perros
realidat	realidad
realidats	realidades
realisá	realizar
realisat, realisats	realizado, realizados
realise	realiza
realmen	realmente
reals	reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá	realzar
reanudá, continuá	reanudar
reaparéixe	reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen	rebajaban
rebaixá	rebajar
rebaixá	rebajar
rebaixaríe	rebajaría
rebaixes	rebajas
rebatí	rebatir
rebelá, revelá	revelar
rebele	rebela
rebelió	rebelión
rebelións	rebeliones
rebelo	rebelo
rebisyaya, rebisyayes	bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos	bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot	jaleo, alboroto
rebosán	rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua	Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe	Rebozaba – rebosaba
rebossán	rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí	despensa
rebufo	rebufo
rebuscá	rebuscar
rebuscabe, rebuscáe	rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen	rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára	Rebajar, hacer más bajo
recadé	recadero
recaderes	recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot	recado, recados
recaiguda	recaída
recalentá	recalentar
recalentades	recalentadas
recalentats	recalentados
Recalento	recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort	echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis	recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.	cocido
recargabe	recargaba
recargades	recargadas
Recárrega	recarga
recarregá, recargá	recargar
recato	recato
rechás	rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás	rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío	rechazable, rechazables
rechassán	rechazando
rechassat, rechassats	rechazado, rechazados
rechasso (yo)	rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho	Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi	cambio de tiempo
rechirá, regirá	remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe	removía
rechirál, rechiráls	removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla	removerla, removiéndola
rechirán (g)	removiendo
rechistá	rechistar
rechistre, rechistres	registro, registros
rechite	saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles	baldosa
recholes, reijoles	baldosas
rechonchet, rechonchets	rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ	rechoncho, rechonchos
rechupete	rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc	reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada	reclamar
reclamál	reclamarlo
reclamála, reclamáles	reclamarla, reclamarlas
reclamáls	reclamarlos
reclame	reclama
reclames	reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori	Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá	recobrar
recobrabe	recobraba
recobrála, recobráles	recobrarla, recobrarlas
recobrán (g)	recobrando
recomaná, recomená	recomendar
recomanada, recomanades	recomendada, recomendadas
recomanán	recomendando
recomanassió	recomendación
recomanassións	recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats	recomendado, recomendados
recomenaba	recomendaba
recomene, recomane	recomienda
recompensa, recompenses	recompensa, recompensas
recompensánlo	recompensándole
recompóndrem	recomponerme
recóndita, amagada	recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes	reconocida, reconocidas
reconéguen	reconozcan
reconeguére	reconociera, reconociese
reconeguérem	reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts	reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix	reconoce
reconéisse, reconéixe	reconocer
reconeissén, reconeixén	reconociendo
reconéissen, reconéixen	reconocen
reconeisséu, reconeixéu	reconocéis
reconeissíen, reconeixíen	reconocían
reconeix	reconoce
reconeixco	reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos	reconocer
reconéixel	reconocerlo
reconéixela	reconocerla
reconéixem	reconocerme
reconeixén	reconociendo
reconeixénlo	reconociéndole
reconeixénu	reconociéndolo
reconeixerá	reconocerá
reconeixes	reconoces
reconéixeu	reconocerlo
reconeixíe	reconocía
reconeixíen	reconocían
reconeiximén	reconocimiento
reconfortám	reconfortarme
reconfortánla	reconfortándola
reconfortánlo	reconfortándolo
reconfortat, reconfortats	reconfortado, reconfortados
reconsiliá	reconciliar
reconsiliá	reconciliar
reconsilián	reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles	reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo	reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos	reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides	reconvertida, reconvertidas
reconvertit	reconvertido, reconvertidos
record, records	recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc	récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada	recordar
recordabe, recordáe	recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben	recordaban
recordáli	recordarle
recordámos	recordarnos
Recordán (g)	recordando
recordánli	recordándole
Recordarás – ten enrecordarás	recordarás
recordat, recordats	recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu	recordarlo
Recorde – sen enrecorde	recuerda
Recorden – sen enrecorden	recuerdan
Recordes – ten enrecordes	recuerdas
recordéu, ton enrecordéu	recordáis
recordo, men enrecordo	recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre	recorrer
recórrego	recorro
recorregut	recorrido
recorreguts	recorridos
recorrén (g)	recorriendo
recorríe	recorría
recreá, recreás	recrear, recrearse
recreabe	recreaba
recreánse	recreándose
recreatiu, recreatius	recreativo, recreativos
recremada, recremades	requemada, requemadas
recremat, recremats	requemado, requemados
recreo, recreos	recreo, recreos
recriminat, recriminats	recriminado, recriminados
recta, rectes	recta, rectas
rectamen	rectamente
rectángul, rectánguls	rectángulo, rectángulos
rectangulá	rectangular
rectangularmen	rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat	recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo.	rectificar es de sabios
rectificassió	rectificación
rectitut	rectitud
recubert, recuberts	recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes	recubierta, recubertas
recubríen	recubrían
recubriguere	recubriera
recubrigueren	recubriesen
recubrín (g)	recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records	recuerdo, recuerdos
recuit	recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná	recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g)	reculando
reculat	reculado
reculáu, reculéu	reculáis
recuperá	recuperar
recuperada, recuperades	recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls	recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles	recuperarla, recuperarlas
recuperán (g)	recuperando
recuperánse	recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén	recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións	recuperaciones
recuperat	recuperado
recuperats	recuperados
recuperáu, recuperéu	recuperáis
recupere	recupera
recuperen	recuperan
recurrí	recurrir
recurs, recursos	recurso, recursos
recusá, vore decliná	recusar
recusida, recusides	recosida, recosidas
recusit, recusits	recosido, recosidos
red, reds	red, redes
redacto	redacto
redensió	redención
redéu	rediez, rediós
redimí	redimir
redimiríes	redimirías
redistribuí	redistribuir
redistribuixco	redistribuyo
rédit, rédits	rédito, réditos
redó, redóns	redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá -	rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán	rodando
Redolare – rodare	rodara, rodase
redona, redones	redonda, redondas
redones	redondas
redonet, redonets	redondito, redonditos
redoneta, redonetes	redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió	reducir
reduíe	reducía
reduíen	reducían
reduín (g)	reduciendo
reduínlos	reduciéndolos
reduít	reducido
reduíx	reduce
reduíxco	reduzco
reduíxen	reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá	reedición, reediciones
reempéndre	reemprender
reemplás	reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso	reemplazar
reemplásson	reemplacen
reencuentro, retrobada	reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal	costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri	refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies	referencia, referencias
referí	referir
referida, referides	referida, referidas
referíe	refería
referiguere	refiriera
referíli	referirle
referínse	refiriéndose
referís, referíx	refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida	referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos	referiros
referix, referíx	refiere
referíxco	refiero
referíxen	refieren
refet	rehecho
reféu	rehacéis
refiló	refilón
reflejá	reflejar
reflejada, reflejades	reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben	reflejaban
reflejánse	reflejándose
reflejat, reflejats	reflejado, reflejados
refleje	refleja
reflejen	reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua	reflejo, reflejos
reflexió, reflexións	reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá	reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán	reflexionando
reflexiono	reflexiono
reflexións	reflexiones
reflexiu, reflexius	reflexivo, reflexivos
reforma	reforma
reformán	reformando
reformes	reformas
refors	refuerzo
reforsat, reforsats	reforzado, reforzados
refórsen	refuerzan
refórson	refuercen
reforsos	refuerzos
refrán, refráns	refrán, refranes
refrané, refranero	refranero
refráns	refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás	enfriar, enfriarse
refredán	enfriando
refredará	enfriará
refredare	enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines	enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá	restregar
refregabe	refregaba
refregánlo, refregánlos	restregándolo, restregándolos
refregás	refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos	refresco, refrescos
refugi, refugis	refugio, refugios
refugiá, refugiás	refugiar, refugiarse
refugiám	refugiarme
refugiat, refugiats	refugiado, refugiados
refunfuñá	refunfuñar
refunfuñán	refunfuñando
rega (cuan yo)	riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen – regára – regaré – regat, regada – regaría	regar
regabe	regaba
regaben	regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer	regadera, reguero
regalá	regalar
regalabe	regalaba
regaláen, regalaben	regalaban
regalála	regalarla
regaláles	regalarlas
regaláli	regalarle
regalaríe	regalaría
regalaríen	regalarían
regalat, regalats	regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena	regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten.	grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades	agrietada, agrietadas
regallat, regallats	agrietado, agrietados
regalo, regalos	regalo, regalos
regañadéns (a)	a regañadientes
regat, regats	regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates	abertura, grieta
regatejá	regatear
regatejáli	regateándole
regateján	regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá	regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó	regidor
regidós	regidores
régim, régims	régimen, regímenes
regimén	regimiento
regínla	rigiéndola
regínlo	rigiéndolo
regió	región
regións	regiones
Regirá – re + girá	Remover – re + girar
regirán	removiendo
regiren	remueven
regiro	remuevo
registrá	registrar
registrán	registrando
registre, registres	registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran	regla grande
regleta (electrissidat)	regleta
reglot, rot, reglots, rots	eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos	reino, reinos
rego	riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen	regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém	regresamos
regue	riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel	reguero, regueros
reguen	riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova	reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás	regular, regularse
regularmen	regularmente
Regulás, regulars	regulares
rehabilitaré	rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións	rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no	rehusar
rehusabe	rehusaba
rehusán	rehusando
rehuséu	rehusáis
reíen	reían
reinabe, reináe	reinaba
reinat, reinats	reinado, reinados
reine (lo rey, la reina)	reina
reinsersió, reinsersións	reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades	reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa	reja
réisses, reixes	rejas
reixa	reja
reixes	rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles	rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro	real
relajá	relajar
relajás	relajarse
relajat, relajats	relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións	relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades	relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats	relacionado, relacionados
relassió	relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada	relacionar
relassionable	relacionable
relassionades	relacionadas
relassionán	relacionando
relassións	relaciones
relatá, contá	relatar
relataríe	relataría
relataríen	relatarían
relatiu, relatius	relativo, relativos
relativa, relatives	relativa, relativas
relativamen	relativamente
relato, relatos	relato, relatos
relegat, relegats	relegado, relegados
relevám	relevarme
relevo	relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ...	relicario, relicarios
relichiosos, religiosos	religiosos
religió, religións	religión, religiones
religiós	religioso
religiosamen	religiosamente
religioses	religiosas
religiosos	religiosos
religiosos	religiosos
relinchá	relinchar
relíquies	reliquias
rella, relles (aladre)	Parte del arado
rellámpec, rellámpecs	rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs	relámpago, relámpagos
rellampegá	relampaguear
rellena, farsida	rellena, rellenas
rellenán (g)	rellenando
relleno, rellenos	relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits	relleno, rellenos
relligí	releer
rellissá	resbalar
rellissada, relliscada	resbalón
rellissades, relliscades	resbalones
rellissáe, rellissabe	resbalaba
rellissáren	resbalaran
Rellixgo	releo
rellonge, rellonges	reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes	reluciente, relucientes
relluí	relucir
relluíe	relucía
relluíen	relucían
relluín (g)	reluciendo
relluís, relluíx	reluce
relluíxen	relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges	reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega)	remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats	arremangado, remangado
remanso, remansos	remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca	remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades	rematada, rematadas
rematán	rematando
rematat, rematats	rematado, rematados
remáu, reméu	remad
remediáu	remediarlo
remei, remey, reméi, reméy	remedio
remeis, remeys, reméis, reméys	remedios
remená	remover
remitén de una carta	remitente
remiténs	remitentes
remití	remitir
remitíe	remitía
remitíen	remitían
remitínme als fets	remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes	removida, removidas
remogue	remueva
remogues	remuevas
remogut, remoguts – vore mogut	removido, removidos
remolcá	remolcar
remolcá	remolcar
remolcabe	remolcaba
remoliná	remolinar
remolino (yo)	remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns	remolino, remolinos
remolonejá	remolonear
Remolque – ell remolque	Remolque – remolca
remolquen	remolcan
Remolques – tú remolques	Remolques – tú remolcas
remontá, remontás	remontar, remontarse
remordimén, remordiméns	remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos	Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat	Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada	Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes	remota, remotas
remoto, remotos	remoto, remotos
remouen	remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual	remover
remoúrel	removerlo
remóurela	removerla
removén	removiendo
removíe	removía
removíen	removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ?	Rumiar – hablar entre dientes
remugán	rumiando
remullaren (per a que se)	para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix	renace
renaisserá, renaixerá	renacerá
renáixe, renáisse	renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta	linea recta, fila, hilera
rencor	rencor
rencorós, rencorosos	rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses	rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió	rendir, rendirse
rendíen	rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña.	Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña	rendido
rendits	rendidos
rendíx (se)	rinde (se) – se agota
renéc, renécs	reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens	reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles	reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán	Riñendo – renegando
renegánla	riñéndola
renegánlo	riñéndolo, riñéndole
renegat	renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga	Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue	Riñe – reniega
reneguen, renéguen	Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu	Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea	Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts	renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí	reno, renos
renová	renovar
renováen, renovaben	renovaban
renovála	renovarla
renován	renovando
renovaren	renovaran
renovat	renovado
renoven	renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia	lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió	Lavar – rentar una inversión
rentabe	lavaba
rentaben	lavaban
rentabilidat	rentabilidad
rentades	lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech	lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre	lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe	lavaba
rentáen, rentaben	lavaban
rentál, rentála	lavarlo, lavarla
réntal, réntala	lávalo, lávala
rentám	lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá	lávame
rentán	lavando
rentánse	lavándose
rentaplats	lavaplatos
rentare	lavara, lavase
rentarém	lavaremos
rentaren	lavaran, lavasen
rentás	lavarse
rentat	lavado
rentátos	lavaros
rentats	lavados
rente	lava
renten	lavan
rentéutos	lavaos
rento	lavo
renunsiá	renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies	renuncia, renuncias
renunsián	renunciando
renunsiat	renunciado
renúnsio, renunsio	renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá	pelear, discutir, pelearse
reñíem	peleábamos
reñíen	peleaban
reñín (g)	peleando
reñiríen	pelearían
reñit	peleado
reñits	peleados
reñíu	peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes	rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo	relleno
repará en algo – repará : arreglá	reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben	reparaban
Reparada	Reparada
reparára	reparara, reparase
reparassió, reparassións	reparación, reparaciones
reparat	reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit. Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.	tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats	reparados
reparéu	reparáis
repartí	repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió	repartir
repartida, repartides	repartida, repartidas
repartides	repartidas
repartidó, repartidós	repartidor, repartidores
repartíen	repartían
repartíla	repartirla
repartín (g)	repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns	repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen	reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España	repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa.	reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu	reparto del correo
repás, repassos	repaso, repasos
repassá	repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe	repasaba
repassán	repasando
repassaré	repasaré
repasséu	repasad, repasáis
repasséutosu	repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són.	repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén.	repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú	reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot.	repetir
repetida, repetides	repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións	repetidor, repetidores
repetíe	repetía
repetíen	repetían
repetíli	repetirle
repetín (g)	repitiendo
repetínli	repitiéndole
repetínse	repitiéndose
repetís, repetíx	repite
repetissió, repetissións	repetición, repeticiones
repetit, repetits	repetido, repetidos
repetits	repetidos
repetixga	repita
repetixgo	repito
replá, repláns	rellano, rellanos
replantá	replantar
replantáles	replantarlas
replega, arreplega	recoja
replegá, arreplegá	recoger
replegaba	recogía
replegades, arreplegades	recogidas
replegaé, replegabe	recogía
replegáen, replegaben	recogían
replegál, replegáls	recogerlo, recogerlos
replegáles	recogerlas
replégales	recógelas
replegámos	recogernos
replegán, arreplegán (g)	recogiendo
replegarán	recogerán
replegaríen	recogerían
replegás	recogerse
replegat	recogido
replegats, arreplegats	recogidos
replegue	recoge
repleguen	recogen
replená, reumplí, reomplí	rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán	rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit	rellenado
replene	rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom	repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá	replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique	replica
repliquen	replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto	repondré
reportache, reportaches	reportaje, reportajes
reportaje, reportajes	reportaje, reportajes
repós	reposo
reposabe	reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades	reposada, reposades
reposadamen, descansadamen	reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban	repuesto, repuestos
reprén	reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc	reprendo
repréns	reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán	representar
representabe	representaba
representán	representante
representáns	representantes
representasió, representassió, representasións, representassións	representación, representaciones
representassió, representassións	representación, representaciones
representat, representats	representado, representados
represente	representa
representen	representan
reprimíe	reprimía
reprimín	reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená	reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe	reprobaba
reprobassió	reprobación
reprobat	reprobado
reprobatoriamen	reprobatoriamente
reprobats	reprobados
reproben	reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre	reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe	reprochaba
reprochaben	reprochaban
Reprocháls – reprocháles	Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse	reprochándose
reprochás	reprocharse
reproductó, reproductós	reproductor, reproductores
reproduí	reproducir
reptán	reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día.	república, repúblicas
repudiá	repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol	repugnar
repugnabe	repugnaba
repugnán	repugnante
repugnáns	repugnantes
repugnánsia	repugnancia
repugne	repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná	repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá	reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe	reputaba
reputaben	reputaban
reputada, reputades	reputada, reputadas
reputaríen	reputarían
reputassió	reputación
reputat	reputado
reputats	reputados
reputém	reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida	requerir
requeríe	requería
requeríen	requerían
requerit	requerido
requerits	requeridos
requeríu	requerís, requirirlo
requerix	requiere
requeríxen	requieren
requerixque	requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut	demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts;	requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD	RIP, QEPD
Res – no tenim res	Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá	res, cabeza de ganado
resá	rezar
resada, resades	rezada, rezadas
resáe, resabe	rezaba
resáen, resaben	rezaban
resám, resém	rezamos
resán (g)	rezando
resare	rezara, rezase
resaren	rezaran, rezasen
resaríe	rezaría
resat, resats	rezado, rezados
rese	reza
resecs	resecos
resém o resám	rezamos
résen	rezan
reses	rezas
reséu	rezáis
reséu o resáu	rezáis
resguardo, resguardos de compra	resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma	resma
reso	rezo
resóldre	resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat	resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes	resuelta, resueltas
resoltamen	resueltamente
resolts	resueltos
resos	reces
respecte a	respecto a
respecte, respectes	respeto, respetos
respectiu, respectius	respectivo, respectivos
respectiva, respectives	respectiva, respectivas
respectivamen	respectivamente
respetá	respetar
respetabe	respetaba
respetable, respetables	respetable, respetables
respetáen, respetaben	respetaban
respetál, respetáls	respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles	respetarla, respetarlas
respetat, respetats	respetado, respetados
respeto (yo)	respeto
respeton	respeten
respetuosa, respetuoses	respetuosa, respetuosas
respiacte	respeto
respiate	respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé	respigar, espigar, sacar espiga
respigabe	respigaba
respirá	respirar
respirabe, respiráe	respiraba
respirada	respirada
respirán	respirando
respiraré	respiraré
respirasió, respirassió	respiración
respirat	respirado
respiros (tú)	respires
resplandó, llumenária	resplandor
resplandós, llumenáries	resplandores
respón	responde
respondrá	responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen	responder, contestar
respóndreli	responderle
respóndrels	responderles
responíe, contestabe	respondía
responsabilidat, responsabilidats	responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables	responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes	respuesta, respuestas
ressaca	resaca
ressagats	rezagados
ressecá	resecar
ressecá, ressecás	resecar, resecarse
ressecat, ressec	resecado, reseco
ressecats, ressecs	resecados, resecos
ressel	recelo
ressel	recelo
resselat	recelado
ressembrá	resembrar
ressembrán	resembrando
ressená	recenar
ressená, ressopá	recenar
resséns (te) de una caiguda	te resientes de una caída
ressentíx	resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre.	recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes	recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes	recepcionista, recepsionistas
resseptada	recetada
resseptat	recetado
resseptat	recetado
resseptes	recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda	reserva, reservas
resservada, resservades	reservada, reservadas
resserváe, resservabe	reservaba
resserváen, resservaben	reservaban
resservám	reservarme
ressérvam	resérvame
resservánse	reservándose
resservat, resservats	reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes	receta, recetas
ressetabe	recetaba
resseto	receto
ressial	recelo
ressiapta, ressiaptes	Receta, recetas
ressibí	recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás	recibir
ressibida	recibida
ressibides	recibidas
ressibides	recibidas
ressibidó	recibidor
ressibíe	recibía
ressibíen	recibían
ressibiguéren	recibieran, recibiesen
ressibíl	recibirlo
ressibíl	recibirlo, recibirle
ressibíla	recibirla
ressibíls	recibirlos
ressibimén	recibimiento
ressibín	recibiendo
ressibín (g)	recibiendo
ressibínla	recibiéndola
ressibínlo	recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá	recibirá
ressibirá	recibirá
ressibiréu	recibiréis
ressibiríe	recibiría
ressibiríe	recibiría
ressibísquen	reciban
ressibísquen, ressibíxquen	reciban
ressibísquen, ressibíxquen	reciban
ressibit	recibido
ressibítos	recibiros
ressibits	recibidos
ressibits	recibidos
ressibíu	recibís, recibirlo
ressibíx	recibe
ressibixco, ressibíxco	recibo
ressibíxen	reciben
ressibíxla	recíbela
ressibíxles	recíbelas
ressibíxme	recíbeme
ressibíxquen	reciban
ressibo	recibo
ressibo, ressibos	recibo, recibos, recibí
ressibos	recibos
ressidánsia	residencia
ressidánsia, ressidánsies	residencia, residencias
ressidánsies	residencias
ressidén	residente
ressidén, ressidéns	residente, residentes
ressidéns	residentes
ressidénsia, ressidénsies	residencia, residencias
ressidenta, ressidentes	residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc	residuos
ressién	reciente
ressienmen	recientemente
ressiéns	recientes
ressigná, ressignás	resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións	resignación, resignaciones
ressignat, ressignats	resignado, resignados
ressignes	resignas
ressina, raína	resina
ressinosa	resinosa
ressinoses	resinosas
réssio	recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies	resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs	resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles)	resistente, resistentes
ressistí	resistir
ressistíe	resistía
ressistiríe	resistiría
ressistiríen	resistirían
ressistís	resistirse
ressistit	resistido
ressistixco, ressistixgo	resisto
ressó, eco, sonido que ressone	eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre	resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina	resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá	resolverá
ressóldre	resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco	resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió	resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat	resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada	resoluta
ressolvíe	resolvía
ressonán	resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética)	resonancia, resonancias
ressopá	recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada	resultar
ressultáe, ressultabe	resultaba
ressumen	resumen
ressúmen, ressúmens	resumen, resúmenes
ressumides	resumidas
ressusitá	resucitar
ressusitada	resucitada
ressusitaréu	resucitaréis
ressusitat	resucitado
ressusitéu	resucitáis
resta, restes	resta, restas
restán	restando, restante
restaurá	restaurar
restaurán	restaurante, restaurando
restauráns	restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics	restauración
restaurassións	restauraciones
restaurat, restaurats	restaurado, restaurados
restituída, restituídes	restituída, restituídas
restituíli	restituirle
restituínla	restituyéndola
restituínlos	redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts	restituído, restituídos
resto y sumo	resto y sumo
restregó, restregóns, restregá	restriego, restriegos, restregar
restringida	restringida
restringides	restringidas
resultá, ressultá	resultar
resultabe, resultáe	resultaba
resultáe, resultabe	resultaba
resultám	resultamos, resultarme
resultán (g)	resultando
resultaría	resultaría
resultaríe	resultaría
resultat, resultats	resultado, resultados
resulte	resulta
resultes	resultas
resultón, que choque, que cride la atensió	resultón
resumín, ressumín	resumiendo
resumit, ressumit	resumido
resumítu	resumírtelo
retall de roba	retal, corte de ropa
Retallá – tallá	Recortar – cortar
retallades	recortadas
retallán	recortando
retallarém	recortaremos
retallat, retallats	recortado
retalls	retales, cortes de ropa
retardán	retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat	retardado, retrasado
retardáu	retardáis, retardarlo
retat	retado
retén del foc – retén l´aigua	retén del fuego – retiene el agua
reteníe	retenía
reteníen	retenían
retensió, retensións	retención, retenciones
retina, retines	retina, retinas
retíndre	retener
retinguts	retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí	retintar, volver a tintar o teñir
retintaba	retintaba
retirá, retirás	retirar, retirarse
retiraben, retiráen	retiraban
retirada, retirades	retirada, retiradas
retíral	retíralo
retírala	retírala
retirám	retirarme
retirán	retirando
retiránse	retirándose
retirás	retirarse
retirat	retirado
retirats	retirados
retire	retira
Retiro – a retiro !	Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades	cura, rector, mosén
reto, retos	reto, retos
retocá	retocar
retocán	retocando
retorn	retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá	retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá	retorcer, retorcerse
retorsíe	retorcía
retorsudes	retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen	retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe	retorcía
retortigat	retorcido
retortigats	retorcidos
retortigó, retortigóns	retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns	retortijones
retós	rectores, curas
retrás	retraso
retrasá	retrasar
retrasada, retrasades	retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats	retrasado, retrasados
retrasos	retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá	retratar
retratán	retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto	Retratado
retratats	Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard	retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes	retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts	retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons	retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe	retronaba
retronen	retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques	hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de)	reojo (de)
reullada, reullades	mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa	reuma
reumatoide	reumatoide
reumplí	rellenar
reuní	reunir
reunida, reunides	reunida, reunidas
reuníe	reunía
reuníem	reuníamos
reuníen	reunían
reuniguérem	reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren	reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá	Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g)	reuniendo
reunió	reunión
reunións	reuniones
reuniré	reuniré
reunísco, reuníxco	reuno
reuníssen, reuníxen	reúnen
reunit, reunits	reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada	revelar
reveladora, reveladores	reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións	revelación, revelaciones
revelat, revelats	revelado, revelados
revelátu	revelártelo
revele	revela
revelen	revelan
reveléu o reveláu	reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó	reventar
reventat, reventats	reventado, reventados
revente	revienta
revento	reviento
reventó, reventóns	reventón, reventones
reveránsia	reverencia
reverendo, reverendos	reverendo, reverendos
reverenmen	reverentemente
reverensiá	reverenciar
reverénsia	reverencia
reverensiat	reverenciado
revés	revés
revesos	reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel	deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se)	derritan, deshielen
revisá	revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure	recuperarse, revivir
reviscolada	revivida
reviscolál	revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida	revivirlo
revisió, revisións	revisión, revisiones
reviso	reviso
revista, revistes	revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí	revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl)	Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla)	Reanimarla, revivirla
revivíe	revivía
revivíen	revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá	revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá	revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás	revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen	revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches	lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme	revolcándome
revolcánse	revolcándose
revolcaríe	revolcaría
revolcaríen	revolcarían
revolotechá, revolotejá	revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen	revoloteaban
revolotechán, revoloteján	revoloteando
revolotechat, revolotejat	revoloteado
revolotechen, revolotegen	revolotean
revolotegen	revolotean
revolotejá	revolotear
revolotejaben, revolotejáen	revoloteaban
revolotochen	revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat	revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes	revuelta, revueltas
revolussió, revolusió	revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana	revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios	en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores	bordes
revulsiu	revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos	rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats	rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu	riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia	Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra	ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc	lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí	ribera de un río, cuenca
riberes, ribes	riberas
ric, rics – lo ric de Queretes	rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques	rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto	rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una)	es una ricura
ridícul, ridícula	ridículo, ridícula
ridículs, ridícules	ridículos, ridículas
rién	riendo
riesgo, risc	riesgo
riesgos, riscos	riesgos
rifá	rifar
rifa, rifes	rifa, rifas
rifáen	rifaban
rifaríen	rifarían
rifle, rifles	rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert	rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides	rígida, rígidas
rigidés	rigidez
rígids	rígidos
Riglos, poble, vore mallos	(los mallos de) Riglos
rigó, rigor	rigor
rigurós, rigurosos	riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses	rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela !	Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas)	rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena	riñón, riñones
riques, ríques	ricas
riquesa	riqueza
riqueses	riquezas
riquíssim, riquíssims	riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit	riquisimamente vestido
riquíssimes	riquísimas
risá	rizar
risáe, risabe	rizaba
risáen, risaben	rizaban
risat, risats	rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo	astilla, astillas
riscles	astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls	risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa	risa
risses	risas
risseta, rissetes	risita, risitas
rissotada, rissotades	risotada, risotadas
rissotades	risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos	ritmo, ritmos
rito religiós	rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu	Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen	ríe
riuada, riuades, riada, riades	riada, riadas, crecida de un rio
riuen	ríen
riuet, riuets	riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás	reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit	reír, reírse
rius	ríos
rius	ríes
rival, rivals	rival, rivales
rivalidat	rivalidad
rivalisen	rivalizan
rivals	rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría	robar
roba, robes	ropa, ropas
robabe, robáe	robaba
robades	robadas
robála	robarla
robáles	robarlas
robáli	robarle
Robám – robém	robarme, robamos
robámos	robarnos
robán	robando
robaren	robaran, robasen
robaríe	robaría
robaríen	robarían
robat, robats	robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema	Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat	oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus	níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns	níscalos
robém, robám	robamos
Robes – tú robes	Ropas – robas
robes (tú)	robas
robeta, robetes	ropita, ropitas
roble, rore, robre	roble (quercus)
robo	robo
róbon robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo)	roben robot
robota, robotes per a fé draps	ropajo, ropajos
roca, roques	roca, rocas
roch, roijos – Monroch	rojo, rojos
rocha, roches	roja, rojas
rochos	rojos
rocós	rocoso
rocosa	rocosa
rocoses	rocosas
rocosos	rocosos
rodáe, rodabe	rodaba
rodamén, rodaméns	rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá	rodando
rodare	rodara, rodase
rodarém	rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu	rodado
rode	rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos	rodeo, rodeos
rodechá, rodejá	rodear
rodechaba, rodejaba	rodeaba
rodechabe	rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen	rodeaban
rodechada, rodechades	rodeada, rodeadas
rodecháe	rodeaba
rodechán	rodeando
rodechat, rodechats	rodeado, rodeados
rodeche, rodege	rodea
rodege	rodea
rodegen	rodean
rodegen	rodean
rodejá	rodear
rodejabe, rodejáe	rodeaba
rodeján	rodeando
rodéjat de gen bona	rodéate de gente buena
rodejat, rodejats	rodeado, rodeados
roden	ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses	rodense, de Rodas
rodera, marca de roda	marca de rueda
roderes, marques de rodes	marcas de ruedas
rodes	ruedas
rodillo, rodillos	rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos	ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára	rogar
rogabe, rogáe	rogaba
rogaben, rogáen	rogaban
rogáli	rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán	Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla	rogándola
rogánlay	rogándoselo
rogánli	rogándole
rogánlos	rogándoles
rogánme	rogándome
rogarás	rogarás
rogat	rogado
rogats	rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo	Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos	círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos	círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo	ruego
rogue	ruega
roguém	rogamos
roiges, roches	rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch	roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes	malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol)	rulo, rulos
rollá, passá lo roll	allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres	rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana	balanza romana, báscula
románic	románico
romániques	románicas
romanos, románs	romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá)	romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá	romancear, contar romances
romansechán, romanseján	romanceando
romansechat, romansejat	romanceado
romansera	romancera
romántic, romántics	romántico, románticos
romántica, romántiques	romántica, románticas
romé, romés	romero, romeros
romeret, romerets	Romero, romerito, romeritos
romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes	zarza, zarzamora
rompeguére	rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré	romper, empezar
ron	ron
roncá	roncar
ronca (veu), ronques	ronca (voz)
roncáe, roncabe	roncaba
roncán (g)	roncando
Roncarás – ronca que roncarás	roncarás
rondá	rondar, salir de fiesta
ronda, rondes	ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres	que ronda mucho
rong, ronc (sonido)	ronco (sonido)
ronque	ronca
ronquit	ronquido
ronquits	ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat	ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona	mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts	roquizo, pedregoso
roques	rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona	roquita, roquitas
roquissal, roquissals	terreno rocoso
rosa, roses	rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha	rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló)	rosada, rosadas
rosadet (vi)	vino rosado
rosadeta, rosadetes	rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora	rosario, rosarios
rosat (vi)	rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel)	rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés	rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses	El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens	arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós , rossegá , arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html	personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál	arrastrarlo, roerlo
rossegán (g)	arrastrando, royendo
rossego	arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro)	Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém	arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote	Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá	roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré	asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla	rastrojo, rastrojos
rostro, cara	rostro, cara
rot	eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra)	Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá	eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots	eructos, regüeldo
rótul, rotuls	rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll)	rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó	rotulador
rovellán (g)	oxidando
rovellare	oxidara, oxidase
rovellat, rovellada	oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa	níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros	donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies	rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161.	rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang.	ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen	rudamente
rudesa	rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio	rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols	amapola
ruén, mol calén, que creme mol	muy caliente, ardiente
ruéns	muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme	muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim	extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó	calor extremo
ruentós	calores extremos
rugit	rugido
rugits	rugidos
rugós	rugoso
rugosa, rugoses	rugosa, rugosas
rugosos	rugosos
ruidera, sorollina	mucho ruido
ruido, soroll	ruido
ruidos, sorolls	ruidos
ruín, roín	malo, ruín
ruina	ruina
ruines	ruinas
ruíns, roíns	malos, ruines
rumbo, rumbos	rumbo, rumbos
rumiá (una cabra)	rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó	rumor
rumors, rumós	rumores
rural, rurals	rural, rurales
ruralissassió	ruralización
rústic	rústico
rustíes, rostíes	asabas
rustisses, rustixes, rostixes	asas (de asar)
rutinari, rutinaris	rutinario, rutinarios