Mostrando las entradas para la consulta Anna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Anna ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de febrero de 2024

Lexique roman; Estenher - Estoc


Estenher, Esteinger, Extenjer, v., lat. extinguere, éteindre.

Aigua esteing lo foc ardent.

(chap. L'aigua extinguix, apague lo foc ardén.)

Trad. de Bède, fol. 66.

L'eau éteint le feu ardent.

Anc flama tan tost no s' esteys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Jamais flamme ne s'éteignit sitôt. 

Fig. Fuecx d'amor escart e destreing 

Que vins ni l' aigua no l' esteing. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l' éteint.

Pus fon enpris, pueis no s' esteys.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Depuis qu'il fut épris, après il ne s'éteignit.

Las ardens sajetas del diable devem extenjer per lo freit de dejuns e de vigilias.

(chap. Les ardentes saetes (fleches) del diable ham de extinguí (apagá) per lo fret de dejuns y de vigilies.

Trad. de Bède, fol. 53.

Nous devons éteindre les ardentes flèches du diable par le froid des jeûnes et des veilles. 

Ieu for' esteyns e relinquitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.

Je serais éteint et abandonné. 

Part. pas. Don ja non er estendida 

La braxa.

Un troubadour anonyme: Si saubesson.

Dont jamais la braise ne sera éteinte. 

Caus non extincta. 

(chap. Cals viva.)

Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Chaux non éteinte.

Substantiv. Al estinct de la candela.

Tit. de 1441. Toulouse, bibl. Monteil. 

A l'extinction de la chandelle.

CAT. ESP. PORT. Extinguir. IT. Estinguere. (chap. extinguí: extinguixco o extinguixgo, extinguixes, extinguix, extinguim, extinguiu, extinguixen; extinguit, extinguits, extinguida, extinguides.)

2. Extinctiu, adj., extinctif, capable d'éteindre.

Fig. De malas suspicios extinctiva.

De luxuria extinctiva.

Eluc. de las propr., fol. 189 et 67.

Extinctive des mauvais soupçons.

Extinctive de la luxure.

(chap. Extinguidó, extintó, extinguidós, extintós; extinguidora, extintora, extinguidores, extintores.)

3. Destenher, v., éteindre.

Tota falha escandida si aluca, et tota falha alucada si destenh.

(chap. Tota falla apagada s' ensén, y tota falla ensesa s' apague.)

Eluc. de las propr., fol. 150.

Tout flambeau éteint s'allume, et tout flambeau allumé s'éteint.

Fig. part. pas. Lo crim e la confiscation sia destent.

Cout. de Condom.

Que le crime et la confiscation soit éteints.


Esterelitat, Sterilitat, s. f., lat. sterilitatem, stérilité. 

Delhieurara una bona femna, Anna, de sa esterelitat.

(chap. Librará a una bona dona, femella, Anna (sa mare de María) de sa (la seua) esterilidat.)

Liv. de Sydrac, fol. 119.

Délivrera une bonne femme, Anne, de sa stérilité.

Las esterilitats de la terra.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 266. 

Les stérilités de la terre.

La ciptat 

Ac tan de carestia e de sterilitat.

V. de S. Honorat. 

La cité eut tant de chèreté et de stérilité.

CAT. Esterilitat. ESP. Esterilidad. PORT. Esterilidade. IT. Sterilità.

(chap. Esterilidad, esterilidats, estéril, esterils.)


Esterlin, s. m., sterling.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 58.

Totz trez gaban qu'els marcs e 'ls esterlis

Faran metre els enaps e 'ls bacis.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Arago. 

Tous trois prétendent que les marcs et les sterlings feront dépenser les coupes et les bassins. 

O lai, en Normandia, 

Conquerr' esterlis.

G. Faidit: Era nos sia. 

Ou là, en Normandie, conquérir sterlings.

- Fig. et allusivement à la monnaie des Anglais. 

E m plai quan la trega es fracha 

Dels Esterlins e dels Tornes.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Et me plaît quand la trêve est rompue des Sterlings et des Tournois. 

ESP. (libra esterlina) PORT. Esterlin. IT. Sterlino. (chap. Esterlí, esterlins, libra esterlina, libres esterlines; als textos antics la moneda libra se trobe liura, lliura, liures, lliures.)


Estern, s. m., trace, chemin.

(N. E. Stern, alemán estrella, como la que guió a los reyes magos.)

Cant Hero vi qu' esquern

An fach li rey per lur estern.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Quand Hérode vit que les rois ont fait moquerie pour leur trace.

No m part del estern.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Je ne me sépare du chemin.

Fig. Per qu'a mal govern...

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

C'est pourquoi a mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

2. Esternar, v., poursuivre, suivre à la piste.

(N. E. Seguir la estrella, Stern, die Sterne, como las de Mercedes Benz.)

Mas qui be us quer ni us esterna,

Trobar vos pot.

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.

Mais qui bien vous cherche et vous poursuit, vous peut trouver.


Esters, adj., lat. externus, exempt, dépourvu, privé.

De totz bos aips esters.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec.

Dépourvu de tous bons avantages.

Cum fols de saber esters.

Giraud de Borneil: Ar auziretz.

Comme fou privé de savoir.

ANC. FR. Ja de ce ne serai estiers 

Que je ne die vo plaisir.

Roman de la Violette, p. 12.

CAT. Ester, extern. ESP. (exento) PORT. Externo. IT. Esterno.

(chap. exén, exens, exenta, exentes; extern, externs, externa, externes.)


Esters, Estiers, adv., autrement.

S' esters non pogues fenir.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

S'il ne pouvait finir autrement. 

Be m cugei fos estiers

Ma domna que non es.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l. 

Je m'imaginai bien que ma dame fut autrement qu'elle n'est.

Estiers no us aus pregar de re.

Peyrols: Atressi col. 

Autrement je ne vous ose prier de rien.

- Prép. Hormis, contre.

Ges no l'aus mostrar ma dolor, 

Estiers adhorar.

Arnaud de Marueil: A guisa de.

Je ne lui ose point montrer ma douleur, hormis adorer. 

Estiers mon grat mi faitz dir vilania.

T. d' Isabelle et d' E. Cairels: N Elias Cairel.

Contre mon gré vous me faites dire vilenie. 

Conj. comp.

Trop vuelh s'amor, mas querre no l' aus ges,

Esters qu' ab ditz cubertz li vau parlan.

Peyrols: D'un bon vers. 

Je désire beaucoup son amour, mais je ne l'ose point quérir, à l'exception qu'avec mots couverts je lui vais parlant.

Atressi m nafr' amors

Fort 

Cum vos de sa lansa,

Estiers que gaug e deport

N' avetz, et ieu pezansa.

Rambaud de Vaqueiras: Engles un.

Amour me blesse fort de sa lance tout comme vous, excepté que vous en avez joie et amusement, et moi chagrin.


Esteva, Estiva, s. f., musette.


Esteva, Estiva, s. f., musette.

Ni estevas ni chan.

Pons de Capdueil: Per joy d'amor.

Ni musettes ni chants.

Estivas

Ab votz pivas.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Musettes avec sons aigus.

No vuelh ja m prest' hom viula ni estiva. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit.

Je ne veux qu'on me prête jamais viole ni musette.


Estever, v., falloir. 

Per tant l' estut morir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45.

Pourtant il lui fallut mourir.

ANC. FR. Il li ad dit que al vesprer 

Estuverat od li aler.

Marie de France, t. 1, p. 456.

Par estevoir hurter.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 26.

Déporter m'en estavera.

Roman de la Violette, v. 150.


Estil, s. m., lat. stylus, style, usage.

Estilhs mudatz, es can la sentencia e la materia del comensamen es nauta e de gran fag, de gran auctoritat e de gran excellensa e pueysh se varia, e desshen en fort humil et en trop bassa materia.

Leys d'amors, fol. 117.

Le style changé, c'est quand l'expression et la matière du commencement est haute et de grand fait, de grande autorité et de grande excellence, et puis change, et descend en fort humble et en très basse matière. 

Per so car l' estil es ancian al contrari.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 432. 

Parce que l'usage est ancien pour le contraire. 

CAT. Estil. ESP. Estilo. PORT. Estilo, estylo. IT. Stilo. (chap. Estil, estils.)


Estimar, v., lat. aestimare, estimer, calculer.

Nombrar et estimar lo monde que se era assemblat.

Chronique des Albigeois, p. 52. 

Nombrer et calculer le monde qui s'était assemblé. 

Non pot cor estimar ... ni escriptura demonstrar.

V. et Vert., fol. 56. 

Ne peut esprit estimer... ni écriture démontrer.

- Avoir de l'estime pour quelqu'un, pour quelque chose, apprécier. Estiman los homes del mun en lauzan et honran lurs riquezas.

Li fay amar et estimar sos deliegz carnals.

V. et Vert., fol. 8 et 71. 

Estiment les hommes du monde en louant et honorant leurs richesses. Lui fait aimer et estimer ses délices charnelles.

Mi dons no m' estima, 

Et ieu, las! la estim.

(N. E. En las Baleares aún se usa estim, de estimar.)

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Ma dame ne m'apprécie pas, et moi, malheureux! je l' apprécie.

(chap. La meua dama no me apressie, vol, y yo, desdichat, la vull.)

CAT. ESP. PORT. Estimar. IT. Estimare, stimare. (chap. Estimá : calculá, estimassió, estimassions; voldre.)

2. Estima, s. f., estimation, évaluation.

Li fil leial devun (devon) noirir aquels fils de la concoa, ad estima d'un pros hom.

Trad. du Code de Justinien, fol. 52. 

Les fils légitimes doivent nourrir ces fils de la concubine, à estimation d'un honnête homme.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Estima. IT. Stima.

3. Estimatio, s. f., lat. aestimatio, estimation, évaluation.

Estimacion de maestres.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 224.

Estimation de maîtres.

Per justa e covinen estimacion.

Statuts de Montpellier de 1258.

Par juste et convenable évaluation.

- Jugement, instinct.

Aysso es sens et estimatio d'efan.

V. et Vert., fol. 32.

Cela est sens et jugement d'enfant.

La ovelha, per sa estimacio, percep lop... cum enimic, e 'l fug.

Eluc. de las propr., fol. 18.

La brebis, par son instinct, sent le loup... comme ennemi, et le fuit.

CAT. Estimació. ESP. Estimación. PORT. Estimação. IT. Estimazione, stimazione.

4. Estimable, adj., lat. aestimabilem, estimable, calculable.

Una trinitat, e non estimabla. Liv. de Sydrac, fol. 137.

Une trinité, et non estimable. 

Preondeza d'aygas no estimabla.

(chap. Profundidat (fondaria) de aigües no estimable : calculable.)

Eluc. de las propr., fol. 152.

Profondeur d'eaux non calculable.

CAT. ESP. Estimable. PORT. Estimavel. IT. Stimabile.

5. Estimatiu, adj., estimatif, appréciatif.

Diferencia es entre la potencia estimativa et ymaginativa.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Différence est entre la puissance appréciative et imaginative.

6. Inestimable, adj., lat. inaestimabilem, inestimable.

Granda richessa et inestimabla.

Chronique des Albigeois, col. 36. 

Grande et inestimable richesse. 

CAT. ESP. Inestimable. PORT. Inestimavel. IT. Inestimabile.

(chap. Inestimable, inestimables.)

7. Adestimar, v., évaluer, estimer, apprécier.

Deu adestimar la causa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Doit apprécier la chose.

8. Adesmar, Azesmar, Aesmar, v., estimer, calculer, évaluer, apprécier, préparer, comparer.

Aesmar e apersebre si es plus fortz. Liv. de Sydrac, fol. 60.

Estimer et reconnaître s'il est plus fort. 

Ieu no say qui vos etz, ni no us puesc adesmar.

Roman de Fierabras, v. 2104.

Je ne sais qui vous êtes, ni ne puis vous apprécier.

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contr' un marc d'argen.

T. de Giraud de Borneil et de P. Roi d'Aragon: Be m plairia.

Ainsi vous pourriez estimer un denier contre un marc d'argent.

A lui s' azesmaran

Cill q'entorn lui seran.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

A lui se compareront ceux qui seront autour de lui.

Per que par que s' aesme

De grant sofrait' aver

Qui vol, a son plazer, 

Segon son cors despendre.

Nat de Mons: Sitot non. 

C'est pourquoi il paraît qu'il se prépare à avoir grande disette celui qui veut dépenser selon son coeur, à son plaisir.

ANC. ESP. Asmar.

9. Aesmansa, s. f., opinion, pensée.

Tota sabieza es en aesmansa e en obra.

Trad. de Bède, fol. 37. 

Toute sagesse est en pensée et en oeuvre.

10. Esmar, v., estimer, apprécier, calculer.

En drechura no cal esmar 

Cal causa si coven a far.

Deudes de Prades: Poëme sur les Vertus.

En droiture il ne faut pas calculer quelle chose il convient de faire.

Non esmon son albir.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Ils n'estiment son jugement. 

ANC. FR. Et les compaignes des crestiens esmer. 

Roman d' Agolant, v. 716.

Li chevaliers de s'ost à treis mille esma.

Roman de Rou, v. 4757. 

Il cuidièrent et esmèrent 

Que Gérars fust issus de vie.

Roman de la Violette, p. 232. 

Car nus ne nule ne set mie 

Esmer de soi ne de sa vie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 232.

Et tant des autres chevaliers que il furent esmé à trois cens.

Joinville, p. 47.

11. Esme, s. f., estimation, appréciation, évaluation.

Car non pren do a esme,

Nat de Mons: Sitot non es. 

Parce qu'il ne prend pas don à estimation. 

Per vertut de sentir 

E per esme d' albir.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par vertu de sentir et par appréciation de jugement.

12. Esmansa, s. f., estimation, appréciation, opinion.

Segon la mia esmansa. 

T d' A. Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m. 

Selon mon estimation. 

Tem que non denh penre esmansa.

Sordel: Tos temps serai. 

Je crains qu'elle ne daigne prendre appréciation.

13. Aymar, Ymar, v., lat. aestimare, estimer, adjuger, apprécier. 

Mos mals no s' ayma, 

Et ieu sos bes aym.

Raimond de Miraval: Aissi m ten. 

Mon mal ne s'apprécie pas, et moi j'apprécie ses biens.

Part. pas. Venc I jorn que retornet la vaca del simple paure home a sson ostal, et amenet ab se de las vacas del capella entro a C, e foron li ymadas per son avesque, que totas fosson sieuas. V. et Vert., fol. 75.

Il advint un jour que la vache du simple pauvre homme retourna à sa maison, et amena avec elle des vaches du prêtre jusques à cent, et elles lui furent adjugées par son évêque, que toutes fussent siennes.

14. Adysmar, Adimar, v., apprécier, estimer, soudoyer, acheter, séduire.

O sia que aquel om que fetz la malafaita, adimet los oms ab cui fetz la malafaita, o sia que autre los adimes per son mal engein.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100.

Ou soit que cet homme qui fit le méfait, séduisît les hommes avec qui il fit le méfait, ou soit qu'un autre les séduisît par sa mauvaise tromperie. Tant que lunhs hom non pot ben adysmar.

R. Gaucelm: Ab grans trebalhs. 

Tant que nul homme ne peut bien apprécier.

14. Azismamen, Ismamen, s. m., estimation, appréciation, évaluation. Tan grans gens ab els, non es azismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Si grande quantité de gens avec eux, il n'y a pas d' évaluation.

Lains a tal pudor que non es ismamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Là dedans il y a telle puanteur qu'il n'y a pas d' appréciation.



Estipar, v., lat. stipare, entasser, boucher, calfater.

Stopa val ad estipar naus. Eluc. de las propr., fol. 223.

(chap. La estopa val per a calafatejá barcos.)

Étoupe vaut à calfater les navires. 

ESP. Estipticar. IT. Stipare.

2. Estiptic, Stiptic, Stipic, adj., lat. stypticus, styptique, astringent. L'ayga de ploia es estiptica et restrictiva.

Plus acetozas et stipicas.

Sabor stiptica que es en rozas et codonhs.

(chap. Gust astringén (aspre) que está a les roses y als codoñs.)

Eluc. de las propr., fol. 136 et 269.

L'eau de pluie est styptique et astringente. 

Plus acides et astringentes.

Saveur astringente qui est dans roses et coings.

CAT. Estitic (estític). ESP. Estíptico. PORT. Estitico. IT. Stitico.

3. Stipticitat, s. f., qualité astringente. 

Intenssa et fort stipticitat.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Intense et forte qualité astringente. 

ESP. Estipticidad. IT. Stiticità, stiticitate, stiticidade.

4. Costipar, v., lat. constipare, resserrer, constiper.

Part. pas. Mas qu' el pacient no sia costipat. 

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Pourvu que le souffrant ne soit pas constipé. 

CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. 

(chap. estreñí, estreñís; en rumano se diu constipat : estreñit.)

5. Constipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.

Don ve opilatio o constipacio.

Eluc. de las propr., fol. 57.

Dont vient opilation ou constipation.

CAT. Constipació. ESP. Constipación. PORT. Constipação. IT. Costipazione.

Stipula, s. f., lat. stipula, fétu, chaume, paille. 

Stipula o restolh. Eluc. de las propr., fol. 223. 

(chap. Estípula o rostoll.)

Chaume ou éteule.

2. Estobla, Stobla, s. f., lat, stipula, chaume, paille.

Pueis si gietava al lieg 

D' estobla o de junquier.

(chap. Después se gitabe al llit de palla o de juncs.)

V. de S. Honorat.

Puis il se jetait au lit de paille ou de jonc.

Metre son bestiari dedins las stoblas de aultruy.

Tit. du XVe sièc., entre le seigneur et les habitants de La Roche.

Mettre son bétail dans les chaumes d'autrui.

ANC. FR. Comme pourcelets en estoubles.

G. Guiart, t. II, p. 158. 

Les supplians faisoient pasturer leurs beufs arans en une estouble ou garet. Lett. de rem., 1470. Carpentier, t. II, col. 288.


Estoc, s. m., estoc, épée.

Voyez Denina, t. III, p. 76. 

Brantz e estocs agutz... 

Tans colps d' estocs e de dartz.

V. de S. Honorat. 

Glaives et épées aigus... 

Tant de coups d'épées et de dards. 

D' estox... es segura.

Palaytz de Savieza. 

Elle est assurée... contre estocs. 

CAT. Estoc. ESP. PORT. Estoque. IT. Stocco.

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Por qué balear y no catalán ?

1.-Porque el pueblo nativo balear ha sido y es consciente de que su lengua es la balear y no la catalana

dialèctes occitans, catalan comprés

Así lo revela la encuesta del C.I.S. nº 2.228 de noviembre-diciembre de 1996, sobre lenguas maternas. A la pregunta: ¿Cuál es su lengua materna, es decir, aquella que aprendió de niño en su casa hablando con su madre?. Los resultados fueron en Baleares: Mallorquín-Balear 47%; Castellano-Español 37%; Catalán 11%; Gallego 1%; otras lenguas 4%.

2.-Porque la decisión de que en el Estatuto figurase que el catalán es la lengua de Baleares, fue exclusivamente política. Pues confesado por el que fue Consejero pre autonómico de Educación don Josep Francesc Conrado de Villalonga, en entrevista publicada en el diario El Mundo-El Día de Baleares de fecha 19 de mayo de 2002, se fue dos días a Menorca a meditar cuál debía de ser la lengua de Baleares y decidió que fuera la catalana. Es decisión se hizo firme con el voto de los socialistas y comunistas de Baleares miembros del Comité de Redacción del Estatuto. Es decir, que tal decisión no fue tomada por cuestiones científicas filológicas ni históricas, como cabe esperar que así sea sobre tal cuestión.

Y no sólo eso, el tal Conrado, a la sazón era un abogado de la Caixa en excedencia (de los muchos abogados que tenía y tiene dicha entidad bancaria), y cuando en 1983 el estatuto balear fue aprobado por las Cortes, al año siguiente dejó la política regresando a su antiguo empleo, y al cabo de poco tiempo fue nombrado nada menos que Subdirector General y Delegado General en Baleares de la Caixa.
SIGNIFICATIVO ¿NO
?.

3.- Porque al pueblo balear no se le ha dado la oportunidad democrática de votar el texto de su Estatuto en referéndum. (Cosa que podría hacerse en cualquier momento, si se aprobara un Decreto en el que se dijera que en adelante se acabará de desarrollar el estatuto balear por el artículo 151 de la Constitución. Pues ese artículo exige la presentación a referéndum del estatuto en cuestión.)

4.- Porque el supuesto de que el balear sea un dialecto del catalán no está avalado por la mayoría de la Comunidad Científica Internacional. 
Pues en el trascurso del XVI Congreso Internacional de Lenguas y Filología Románicas, organizado por la Société de Linguistique Romaneefectuado en abril de 1980 en Palma de Mallorca, al que asistieron 723 filólogos romanistas de 31 países, se les presentó por parte de la Secretaria del evento doña Anna Moll, un documento redactado en francés, en el que se decía que: los abajo firmantes reconocemos que el valenciano, el balear y el catalán son todo una misma lengua, catalán. TAN SÓLO LO FIRMARON 36. 

Pues en el transcurso del XXVII Simposio Internacional de Lingüística, efectuado también en Palma de Mallorca en Diciembre de 1997, organizado por la Sociedad Española de Lingüística, miembros del Departamento de Filología Catalana de la UIB presentaron a la firma de los más de 400 filólogos asistentes, un documento de las mismas características que el anterior. En este caso NO LO FIRMÓ NADIE.

Pues el Comité Científico del Primer Congreso Internacional sobre Patrimonio Cultural Lingüístico desarrollado en junio de 2003 en Alcalá de Henares, DICTAMINA (libro de actas, págs. 372 a 374) que (sic): “la lengua balear es una lengua románica diferenciada del resto de lenguas románicas…/…y además porque su filiación lingüística es ibero-
italo-románica, mientras que la filiación del catalán es ibero-galo-románica.” 

Francés: s’il vous plaitspectaclearticlevéhiculecerclenotrevotre
théâtre

Catalán: si 
us plauespectaclearticlevehiclecerclenostrevostreteatre
Italiano: per favorespettacoloarticoloveicolocircolonostrovostro, teatro

Balear:   per 
favóespettàculartículvehículcírculnostrovostro, teatro.

Chapurriau
: Per favor, espectácul, artícul, vehícul, sírcul, nostre, vostre, teatro

Lo chapurriau te coses de les dos filiassions

Vore Lexique roman

5.- Porque no hay ni una sola prueba empírica que avale que Baleares fue repoblada por catalanes después de 1230. 

Pues la Etnología balear es una mezcla de costumbres romano-árabe-hebreas (arquitectónicas, culinarias, folklóricas y sociales). Mientras que la Etnología catalana es de origen romano-germánica

De hecho, no existe en toda Baleares ninguna casa rural típica de Cataluña (masía). / Les possessions qué son ? /

De hecho, las costumbres flolklóricas catalanas de las “calsotades”, los “castellers”, las “batucades” y los “correfocs” datan en Baleares de 1995.

De hecho, es costumbre balear el
 poner nombres propios de origen hebreo a los neonatos: ElòyGaspàIssaías, Matéu, RafèlSiònSimóTomàs, Catalina, Magdalena, MaríaMariaynaJuanayna, Simona, Rafèla, etc.
(Yo conec a Moisés y Malena de Pollensa: Magdalena)

De hecho, es costumbre catalana el poner nombres propios de origen germánico a los neonatos: Albert, Alfons, Carles, EnricErnestFerran, Gerard, Marc, Ricard, Robert, etc. Y a las mujeres generalmente nombres de vírgenes o santas cristianas: AssumptaDolors, Eulalia, Montserrat, Neus, etc.

Todo lo cual confirma que no hubo ninguna repoblación de catalanes ni de ningún otro contingente peninsular. Y si no lo hubo, no hay lengua catalana que valga, por mucho que se parezcan.

Mikel Garau / Vox Baleares

Demostració filològica
Bòno joves, aquí vos pos una demostració filològica de qu’es Baléà no ês cap dialècte d’es Català. De qu’es Baléà ês una llengo romànica independent y que ha seguid es matex camí evolutiu que s’Italià, es Português, y s’Español:
Llatí: centrum, theatrum, metrum, centrum (neutrum?).

Baléà: centro, téàtro, métro, centro (neutro).
Italià: centro, teatro, metro, centro (neutro).
Português: centro teatro, metro, centro (neutro).
Español: centro, teatro, metro, neutro.
Chapurriau de Beseit: Sentro, teatro, metro, neutro
Mentras qu’es Català seguêx s’evolució de sas llengos francesas:
Provençal: centre, teatre, metre, neutre.
Occità: centre, teatre, metre, neutre.
Français: centre, théâtre, neutre.
Català: centre, teatre, metre, neutre.
¡¡VOILÀ!!

jueves, 25 de mayo de 2017

plega

plega

la plega dels quintos  (Kintos modern)


Un añ, a la plega dels quintos de Beseit, un del poble anae disfrassat de dona, y com anae tan calén y cansat, se va quedá adormit a la altura dels deposits.

Va vomitá y li anaen les mosques per la cara.
Una dona baixae cap a les eres y lo va vore, se va pensá que ere una dona morta, y se va cridá a la Guardia Civil, meche, juez de paz. Vaya anécdota.

No ere ningú de estos cuatre:



quintos, Beceite, plega, disfrás, disfraz, disfraces, burchasoques, raboseta, sarapio, Sivilet


verbo plegá , tamé tancá un negosi, dixá una faena, etc...


plego, plegues, plegue, pleguem, plegueu, pleguen,

plegaré, plegarás, plegará, plegarem, plegareu, plegarán

replegá, arreplegá


PLEGA f. 

|| 1. Acte d'aplegarPer llur cor flach de vergonya fan plega, Ausiàs March lxxv. Especialment: a) Plegada, acció de collir els fruits (Tortosa, País Valencià); cast. recolección. Som al temps de la plega de les olives, Moreira Folkl. 17.—

b) Replega de diners o altres coses destinada a beneficència (or., occ.); cast. colecta. La plega o quest de madona Santa Anna, doc. a. 1418 (arx. de Montblanc). Digau-me... si ha seguda bona la plega pera la festa d'enguany, Llorente Versos 226. 


|| 2. ant. Taula, armari, tauler, etc., de plega: taula o altre moble destinat a guardar les coses replegades en un acapte. Unam tabulam de plega, doc. a. 1363 (Man. Vicariat General de Gir., fol 100). Una taula petyada gran per plega, Item un tauler de plegua de dues posts, doc. a. 1403 (ap. Aguiló Dicc.). Un armari de fust de fer plega, de pocha valor, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 85).a) Plega: taula o armari de plega. Una plega ab sos petges e banc, doc. segle XIV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). En la plega, un travesser de fustany, doc. a. 1434 (Aguiló Dicc.). Dues plegues de fuste entre posts e lates, doc. a. 1523 (Alós Inv. 36). Mà de paper, | ploma y tinter | ella tenia, | ... | per cas trobí | tot en la plega, Spill 2595. 

|| 3. Feix o manat de coses; cast. haz, manojo. Dins una caxa antiga unes tovalles blanques e una plega de tovallons, doc. segle XV (Aguiló Dicc.) Especialment: a) Manat de sis, dotze o més ciris enfilats (Olot).—b) Entre tintorers, conjunt de troques lligades per una altra que va passada per dins elles, i els caps de la qual es lliguen amb un tros de cordill.
    Etim.: 
derivat postverbal de plegar.

martes, 18 de abril de 2017

trull

Lo trull de les raboses a Valderrobres

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


cofins, cofí, prensa

verbo prensá,

prenso, prenses, prense, prensám o prensém, prensáu o prenséu, prénsen

De prenses antigues sol hay vist fe aná la de La Prensa, Beseit, prop del portal del Pilá, casa sons yayos de la Anna Celma.
M'enrecordo que cuan se acabae de prensá se féen sardines a la brassa (espetos). 

trull, prensa, vi, oli, almazara

La casa se va restaurá, foto anterió



TRULL m. 
|| 1. a) ant. Premsa de vi. Per rahó de adobar e reparar los trulls del celler que el senyor Rey ha en la dita vila, doc. a. 1406 (Arx. Gral. R. Val.). En un trull o prença d'or sia premuda, Cauliach Coll., vi, 1a, 1.—b) Safareig on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermenti (Tremp. Urgell, La Llitera, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maella, Val.); cast. jaraiz, lagar. Dins la vinya féu un trull per a veremar, Quar. 1413, p. 115. Ple de verema era lo trull,Spill 6345. Ab incansable peu follejant balla en lo trull ple de vi, Llorente Versos.—c) fig. Home molt bevedor (Calasseit). 
|| 2. a) Molí d'oliva (Empordà, Costa de Llevant, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Tortosa, Calasseit, Pego, Mall., Men., Eiv.); cast. almazara. (Vegeu dibuixos de trulls en l'article oli). Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, doc. a. 1523 (Alós Inv. 31). Lo trull o la mola que pasta les olives: Hic trapes trapetis, hoc trapetum trapeti, Pou Thes. Puer. 17. Un cavall... donant voltes ab el trui, Rosselló Many. 25.—b) Cassal; safareig o pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa (Gandesa, Calasseit, Tortosa). 
|| 3. a) Peça de pedra troncocònica que volta en el molí d'oli i esclafa les olives (Mancor).—b) Peça de pedra troncocònica que serveix per a pelar el blat en l'escairador (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Garrotxa). Li ensenya l'escairador, que es compon de mola sotana, riscle, trull, remenador, bras de fer anar el trull, Scriptorium, juny 1925.—c) Trill o trompellot per a batre els cereals (Pego, Sanet, Calp); cast. trillo.d) Peça de pedra troncocònica que es fa rodar per esclafar terra, grava, etc.; cast. rodillo. Los bolca i los destrossa | com terrosseda d'aspre goret lo pas del trull, Atlàntida i. 
|| 4. Moviment i soroll fort, d'activitat intensa (mall., men.); cast. bullicio, jaleo, ruido. Ran d'un camí ple de truy, Maura Aygof. 111. Va sentir per última vegada el truy y el moviment de la gran ciutat, Oliver Obres, v, 226. Movien una mica de trull, Galmés Flor 33. Y el nin mirava, sens gosar fer truy, Salvà Poes. 126. Mes lluny del trull de la gentada, Colom Juven. 99.
    Loc.

Ser l'amo del trulltenir molt d'ascendent sobre alguna persona o cosa (Labèrnia-S. Dicc.).
Trull: llin. existent a Celrà, Gir., Pardines, Santa Pau, Torroella de F., Barc., Mataró, Molins de Rei, Val., Guadassuar, etc. Hi ha la variant Trulls a Vilanant, Artés, Manresa, Reus, etc. Es troba documentada la forma Truy en el nom d'En Bonanat dez Truy l'any 1354 (Bofarull Mar. 77).
    Fon.: 
tɾúʎ (pir-or., or., occ., val.); tɾúј (Empordà, Penedès, Bal.).
    Etim.: 
del llatí vg. *trŏcŭluvar. de tŏrcŭlummat. sign. |||| 1, 2, 3 a



COFÍ m. 


|| 1. Mena de senalla planera d'espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra cosa (Maestr., Cast., Val., Men); cast. serijo, cofín. Bota de sucre e cofins de verges, Reua Perp. 1287. De sucre en cofí III quintars genouins per sportada, Consolat, c. 45. Dos coffins grans de gerb per tenir figues, It. un cofi de gerb per tenir panses, doc. Vic, a. 1412 (ap. Aguiló Dicc.). Hagueren grans coffins e còvens..., e foren-ne omplits VII coffins de pa de forment, Quar. 1413, p. 175. Per rahó e preu de dos cofins de sardina, doc. val., a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.).

 Dotze sportins del peix cofins e pa plegats, Spill 14888. Un coffí de tenir pances, doc. a. 1504 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Que mengi figues de cofí, Vilanova Obres, xi, 155.

|| 2. Esportí on es posa la pasta d'oliva per premsar-la (Igualada, Penedès, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Gandesa, Tortosa, Eiv.); cast. esportín. 
|| 3. Panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d'enfornar (Gir.)
|| 4. Senalleta molt petitona que serveix per a tenir-hi diners (Sineu, Artà).
|| 5. Capsa de llauna amb tapadora, que serveix per a dur el menjar cuit (Manacor); cast. fiambrera.
    Fon.: 
kufí (or., Sineu, Artà, Men., Eiv.); kofí (occ., val., Palma, Manacor).
    Etim.: 
evidentment cal relacionar cofí amb el fr. coffín, ‘panereta’, ‘estoig’, ‘coder’; segons el diccionari francès de Hatzfeld-Darmesteter-Thomas, coffin és pres del llatí cophĭnus, ‘cove’; la mateixa etimologia admet Meyer-Lübke REW 2207. No deixa d'oferir certa dificultat el fet que d'un -ĭnus llatí amb ĭ breu hagi resultat una terminació francesa i castellana -in i catalana -i, que correspon a un -īnum amb llarga. Per altra banda, tenim en català i castellà el mot cofa, del qual pot esser cofí un derivat (cofí de cofa com esporti de esporta).