


champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc



Lo espacat es una mescla de español o castellá y dialecte catalá.
Lo fan aná mols a Cataluña y proximidats. Es algo paregut al spanglish pero per a un número curtet de gen, o be gen mol curteta.
Luka Agramunt es un dels que lo escriuen.
Se distinguix per fe aná ny, poques tildes, errors en catalá, paisos en ves de països, espanya sense mayúscula y en ny, Catalunya en mayúscula, Espanyol en mayúscula, castellano en minúscula (se escriu així correcte en castellá), etc.
No té ortografía propia com lo chapurriau, la gramática es la castellana.
Alguns comenten que com lo castellá no es la llengua mare de alguns, pos lo escriuen mal. Si a Cataluña sol se enseñare en catalá, siríe un bon comentari, pero hasta ara se enseñe en castellá y catalá, per lo que lo castellá tindríe que sé la segona llengua de alguns, y tindríen que escríurela be.
Luka Agramunt[/caption]

¿Otro que se traga la trola de los 16.000 millones? Joder, si la desmonta hasta mi hijo con 3 añitos y diarios como este...
http://m.eldiario.es/zonacritica/cuenta-breve-cuento-millones_6_430166998.html
noms, pobles de Cataluña
http://www.pueblosdecataluna.es
(Ya no) Se va actualisán poc a poc, torna mes abán a vórela.
Barcelona, Barselona, Bar-sel-ona, Barchinona, Barcino.
Abrera
Aguilar de Segarra
Aiguafreda, Agua Fría
Alella
Alpens
Areñs de Mar
Areñs de Mun
Argentona
Argensola
Artés
Aviñonet del Penedés
Aviñó (Avignon)
Aviá, Aventar, Aviar
Badalona, Bada-lona, Grieta-en-la-lona
Badía del Vallés
Bagá
Baleñá
Balsareñ
Barberá del Vallés
Begues
Bellprat, Bello prado
Berga
Bigues y Riells
Borredá
Bruc (Lo)
Brull (Lo)
Cabañes (Les), Las Cabañas
Cabrera de Mar
Cabrils
Calaf
Calders, Calderos
Caldes de Montbui
Calella
Calldetenes
Callús
Calonge de Segarra
Campins
Canet de Mar
Canovelles
Cañelles, Canyelles.
Capellades
Capolat, Cabeza Pelada
Cardedeu, Caro de Dios, Amado de Dios,
Cardona,
Carmen,
Casserres,
Castellar del Riu, Castillar del Río
Castellar del Vallés
Castellbell y el Vilar
Castellbisbal
Castellcir
Castelldefels, Castillo de fieles, faels, o bien hieles (fel, fels)
Castellet y la Gornal
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Castellolí
Castelltersol
Castellví de Rosanes, Castillo vino de Rosanas
Castellví de la Marca
Centelles , Centellas
Cercs , Cercos
Cerdañola del Vallés , Guarrañola del Vallés, Sardanyola del Vallés
Cervelló, Cervellón
Collbató
Collsuspina
Copóns
Corbera de Llobregat
Cornellá de Llobregat
Cubelles
Cánoves y Samalús
Dosrius, Dos ríos
Esparraguera
Esplugues de Llobregat
Figaró-Monmañ
Fogars de Montclús
Fogars de la Selva
Folgueroles
Fonollosa , Hinojosa
Font-rubí, Fuente Rubí, Fuente Rubea
Franqueses del Vallés (Les)
Fígols
Gaiá
Gallifa
Garriga (La)
Gavá
Gelida, Helada
Gironella, Geronella
Gisclareñ
Granada (La)
Granera, Escombra, Escoba
Granollers
Gualba
Guardiola de Berguedá
Gurb
Hostalets de Pierola (Els)
Igualada, Equilibrada
Jorba
Llacuna (La), La Laguna
Llagosta (La), La Langosta
Llinars del Vallés
Llisá de Vall
Llusá
Malgrat de Mar, Sin Embargo de Mar
Malla
Manlleu
Manresa
Marganell
Martorell
Martorelles
Masies de Roda (Les) , Las masías de Roda , Los Masos de Suriaco (Valderrobres)
Masies de Voltregá (Les)
Masnou (Lo) , El Mas Nuevo
Masquefa, Mas que hace
Matadepera
Mataró
Mediona
Moiá, Moyá
Molins de Rei, Molinos del Rey (Felipe VI)
Mollet del Vallés
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Montcada y Reixac
Montclar, Monteclaro
Montesquiu
Montgat, Montegato
Montmajor, Montemayor
Montmaneu
Montmeló, Monte Melón
Montornés del Vallés
Montseñ; Montseny
Muntañola, Montañita o Montañica
Mura
Navarcles
Navás
Nou de Berguedá (La), La Nuez de Berguedá
Olesa de Bonesvalls, Olesa de Buenas Valles
Olesa de Montserrat
Olivella
Olost
Olvan
Olérdola
Oristá
Orpí
Orís
Pacs del Penedés
Palafolls
Palau-solitá y Plegamans, Palacio Solitario y Doblamanos
Pallejá, Hacerse pajas, Onanisme
Palma de Cervelló (La)
Papiol (Lo)
Parets del Vallés, Paredes del Vallés
Perafita, Piedrahita, petra fita
Piera
Pineda de Mar
Pla del Penedés (Lo)
Pobla de Claramunt (La)
Pobla de Lillet (La)
Poliñá
Pont de Vilomara y Rocafort (Lo)
Pontons
Prat de Llobregat (Lo)
Prats de Llusanés
Prats de Rei (Los)
Premiá de Dal
Premiá de Mar
Puig-reig, Puch Rech, Podio del Rey, Podium
Puigdalber
Pujalt, Sube Alto
Quar (La)
Rajadell, Catarro de Valdarrores
Rellinars
Ripollet, Ripollito
Roca del Vallés (La)
Roda de Ter
Rubió
Rubí
Rupit y Pruit
Sabadell (pronunciado SabadeL con L final)
Sagás
Saldes
Sallent
Sant Adriá de Besós, San Adrián de los Besos
San Agustín de Llusanés
San Andrés de Llavaneres
San Andrés de la Barca
San Antonio de Villamayor
San Bartolo del Grau
San Boi de Llobregat
San Boi de Llusanés
San Cebrián de Vallalta
Sant Celoni, San Celonio, San Celedonio
San Clemente de Llobregat
San Cugat Sesgarrigues, Se han Cagado en las Garrigas
San Cugat del Vallés , S'han cagat al barret,
San Esteban Las Roviras
San Esteban de Palaciotordera
San Feliu La Sierra
San Feliu de Codines
San Feliu de Llobregat
Sant Fost de Campsentelles
San Fruitoso de Bages
San Hipólito de Voltregá
San Iscle de Vallalta
Sant Jaume de Frontañá
Sant Joan Despí, San Juan del pino
Sant Joan de Vilatorrada, San Juan de Villatostada
San Julián de Guarrañola
San Julián de Villatuerta
San Justo Desvern
San Lorenzo Savall
San Martín Sarroca
San Martín Sesgueioles
San Martín de Centellas
San Martín de Tous
San Mateo de Bages
San Pere Sallavinera
San Pedro de Ribas
San Pedro de Riudebitlles, San Pere de Riu de Birles
San Pedro de Torel
San Pedro de Villamayor
San Pol de Mar
San Quintín de Mediona
San Quirze
Safaja, La Faja
San Quirze de Besora
San Quirze del Vallés
San Salvador de Guardiola
San Vicente de Castillito
San Vicente de Montalt
San Vicente de Torelló
Sant Vicens dels Horts, San Vicente de los Huertos
Santa Cecília de Voltregá
Santa Paloma de Cervellón
Santa Paloma de Gramenet
Santa Eugénia de Verga
Santa Eulália de Rioprimero
Santa Eulália de Ronsana
Santa Fé del Penedés
Santa Margarita de Montbui
Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarita y los monjes
Santa María de Besora, Santa María de Besora
Santa María de Corcó
Santa María de Martorelles
Santa María de Merlés
Santa María de Miralles
Santa Maria de Palautordera, Santa María de Palacio Tordera
Santa Perpétua de Mogoda, Santa Perpetua va moguda
Santa Susanna, Santa Susana
Santpedor, San Pedro (te la bendiga)
Sentmenat
Seva, Seba
Sitges, Siches
Sobremunt, Sobremún
Sora, Sorra, Arena
Subirats, Baixarats
Súria
Tagamanent
Talamanca
Taradell
Tavertet
Tavérnoles
Teiá
Terrassa, Tierra Rasa
Tiana
Tona
Tordera
Torelló
Torre de Claramunt (La)
Torrelavit
Torrelles de Foix
Torrelles de Llobregat
Ullastrell, Ojoastrell
Vacarisses
Vallcebre
Vallgorguina
Vallirana, Vall Arana, Vall d'Aran
Vallromanes
Veciana
Vic, Vivo
Vilada
Viladecans, Villa de perros
Viladecavalls, Villa de caballos
Vilafranca del Penedés
Vilalba
Sasserra, La Sierra
Vilanova de Sau
Vilanova del Camí, Villanueva del Camino
Vilanova del Vallés
Vilanova y la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Vilobí del Penedés
Viver y Serrateix
Ódena
Órrius
Girona, Gerona
Agullana, Aguja lana
Aiguaviva , Aguaviva
Albañá
Albons
Alp
Amer
Anglés
Arbúcies
Argelaguer
Aviñonet de Puigventós
Bañoles
Begur
Besalú
Bescanó
Beuda
Biure , Vivir
Blanes ,Blandas
Boadella y les Escaules
Bolvir
Bordils
Borrassá
Breda
Bruñola
Báscara
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Caldes de Malavella
Calonge
Campdevánol
Campelles
Campllong
Camprodon , Camporedondo
Camós
Cantallops ,Cantalobos
Capmañ
Cassá de la Selva , Cazada de la Selva
Castellfollit de la Roca ,Castellfollat de la roca, Castillo follado de la roca
Cellera de Ter (La)
Celrá
Cerviá de Ter
Cistella , Sistella,Cesta
Colera
Colomers , Palomares
Cornellá del Terri
Corsá
Crespiá
Darnius
Das Espinelves
Espolla
Esponellá
Figueres ,Higueras
Flasá
Foixá
Fontanals de Cerdaña
Fontanilles
Fontcoberta, Fuentecubierta
Forallac
Fornells de la Selva
Fortiá
Garrigoles
Garriguella
Garrigás
Ger
Girona, Gerona
Gombrén
Gualta
Guils de Cerdaña
Hostalric, Hostal rico
Isóvol
Jafre
Jonquera (La) , La Junquera (Oriol Junqueras)
Juiá
Lladó, Almez
Llagostera
Llambilles
Llanars
Llansá, Lanzar
Llers
Lloret de Mar
Llosses (Les), Las losas
Llívia
Madremaña, Madre aragonesa
Maiá de Montcal
Masarac
Massanes
Masanet de Cabreñs
Masanet de la Selva (o Massanet)
Meranges
Mieres
Mollet de Peralada
Molló, Mojón
Mont-ras , Monte raso
Montagut y Oix, Monte Agudo y Oix
Navata
Ogassa
Olot
Ordis
Osor
Palafrugell
Palamós
Palau de Santa Eulália
Palau-sator, Palacio la Torre
Palau-saverdera, Palacio La Verdera
Palol de Revardit
Pals, Palos, Tochos
Pardines
Parlavá, Hablabá
Pau Pedret y Marzá
Pera (La)
Peralada, Piedra Partida, Piedra Lata
Planoles
Pont de Molins
Pontós (de d'Artagnan)
Porqueres
Port de la Selva (Lo)
Portbou, Puerto toro o Puerto Buey
Preses (Les), Las Prisas
Puigcerdá, Puchtrujá
Quart, Cuarto
Queralbs
Rabós
Regencós
Ribes de Freser
Riells y Viabrea
Ripoll
Riudarenes
Riudaura
Riudellots de la Selva
Riumors
Roses, Las Rosas
Rupiá
Sales de Llierca
Salt, Salto (como el de La Portellada)
Sant Andreu, San Andrés
Salou, Sal huevo
Sant Aniol de Finestres, San Aniol de Ventanas
Sant Climent Sescebes, San Clemente Las Cebollas
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Gregori, San Gregorio
Sant Hilari Sacalm, San Hilario se calma
Sant Jaume de Llierca ,San Jaime de Llierca
Sant Joan de Mollet, San Juan de Mollet
Sant Joan de les Abadesses, San Juan de las abadesas
Sant Joan les Fonts, San Juan (de) las Fuentes
Sant Jordi Desvalls, San Jorge de los Valles
Sant Juliá de Ramis
Sant Juliá del Llor y Bonmatí , San Julián del Llor y Buena mañana
Sant Llorens de la Muga, San Lorenzo de la Muga
Sant Martí Vell ,San Martín Viejo
Sant Martí de Llémena, San Martín de Llémena
Sant Miquel de Campmajor, San Miguel de Campo Mayor
Sant Miquel de Fluviá
Sant Mori
Sant Pau de Segúries
Sant Pere Pescador
Santa Coloma de Farners
Santa Pau
Sarriá de Ter
Saus
Selva de Mar (La)
Seriñá
Serra de Daró
Setcases, Siete casas
Sils
Siurana, Segurana
Susqueda
Terrades
Torrent
Torroella de Fluviá
Torroella de Montgrí
Tortellá
Toses
Tossa de Mar
Ullastret
Ullá
Ultramort
Urús
Vajol (La)
Vall de Biaña (La)
Vall-llobrega, La Valle lóbrega, El Valle Lóbrego
Vallfogona de Ripollés
Ventalló
Verges
Vidreres, Vidrieras
Vidrá
Vila-sacra, Villa Sagrada
Vilabertran
Vilablareix
Viladamat
Viladasens, Villa de cientos
Vilademuls, Villa de Mulos
Viladrau
Vilafant
Vilajuïga
Vilallonga de Ter, Villaluenga del río Ter
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür
Vilopriu
Lleida, Lérida
Abella de la Conca, Abeja de la Cuenca
Agramunt, Agramún
Aitona
Alamús (Los)
Albatárrec
Albesa
Alcanó
Alcarrás
Alcoletge
Alfarrás
Alfés
Algerri
Alguaire
Alins
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Alt
Áneu
Alás y Cerc
Alós de Balaguer
Anglesola
Arbeca
Arres
Arséguel
Artesa de Lleida
Artesa de Segre
Aspa (y Non Aspa)
Avellanes y Santa Liña (Les)
Baix Pallars
Balaguer
Barbens
Baronia de Rialb (La)
Bassella
Bausen
Belianes
Bellaguarda
Bellpuig
Bellver de Cerdaña
Bellvís
Benavent de Segriá
Biosca
Borges Blanques (Les)
Bossóst
Bovera
Bórdes (Es)
Cabanabona, Cabaña buena
Cabó
Camarasa
Canejan
Castell de Mur
Castellar de la Ribera
Castelldans
Castellnou de Seana
Castellserá, Castelserás
Castelló de Farfaña
Cava
Cervera
Cerviá de les Garrigues
Ciutadilla
Clariana de Cardener
Cogul (Lo), La Cogulla
Coll de Nargó
Coma y la Pedra (La)
Conca de Dalt, Cuenca de Arriba
Corbins
Cubells
Espot, el bote, lo pot
Estamariu, El Tamarindo
Estarás
Esterri de Cardós
Farrera
Floresta (La)
Fondarella
Foradada, Agujereada
Fuliola (La)
Fulleda
Fígols y Aliñá
Gavet de la Conca
Gimenells y el Pla de la Font
Golmés
Granadella (La)
Grañanella
Grañena de Segarra
Grañena de les Garrigues
Guimerá
Guissona
Guixers
Gósol
Isona y Conca Dellá
Ivars de Noguera
Ivorra
Josa y Tuixén
Juncosa
Juneda
Les
Liñola
Lladorre
Lladurs, Ya Duros
Llardecans, Hogar de Perros o de Canes
Llavorsí
Lles de Cerdaña
Llimiana
Llobera
Maials
Maldá
Massalcoreig
Massoteres
Menárguens
Miralcamp, Mira el campo
Mollerussa, Las Mollas de la Rusa
Molsosa (La)
Montellá y Martinet
Montferrer y Castellbó
Montgai, Monte Gay
Montoliu de Lleida
Montoliu de Segarra
Montornés de Segarra
Nalec
Naut Aran
Navés
Odén
Oliana
Oliola
Olius
Oluges (Les)
Omellons (Los)
Omells de na Gaia (Los)
Orgañá
Os de Balaguer
Ossó de Sió, Oso de Sión
Penelles
Peramola, Piedra Muela
Pinell de Solsonés
Pinós
Plans de Sió (Los)
Poal (Lo)
Pobla de Cérvoles (La)
Pobla de Segur (La)
Pont de Bar (Lo) ,Lo pon de bar
Pont de Suert (Lo), Lo pon de Suert, El puente de Suerte
Ponts, Puentes, Pons
Portella (La)
Prats i Sansor
Preixana
Preixens
Prullans
Puiggrós
Puigverd de Lleida
Rialp
Riner
Riu de Cerdaña
Rosselló
Salás de Pallars
Sanaüja
Sant Esteve de la Sarga
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Llorens de Moruñs
Sant Martí de Riucorb
Sant Ramon , San Ramón
Sarroca de Bellera, La roca de Bellera
Sarroca de Lleida, La roca de Lérida
Senterada
Sentiu de Sió (La)
Serós
Sidamon, Sí Ramón
Solerás (Lo)
Solsona
Soriguera
Sort , Suerte
Soses, Sosas, Sin sal
Sudanell
Suñer
Talarn
Talavera
Tarroja de Segarra
Tarrés
Tiurana
Torms (Los) / como Vall del Tormo
Tornabous , Vuelvetoros
Torre de Cabdella (La)
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torrefeta y Florejacs
Torregrossa
Torrelameu
Torres de Segre
Torá
Tremp
Tárrega
Térmens
Tírvia
Vall de Boí (La)
Vall de Cardós
Vallbona de les Monges, Valle bueno de las monjas, la valle buena de las monjas
Vallfogona de Balaguer
Valls de Valira (Les)
Vansa y Fórnols (La)
Verdú
Vielha e Mijaran
Vila-sana
Vilagrassa
Vilaller
Vilamós
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Meiá
Vilanova de Segriá
Vilanova de la Barca
Vilosell (Lo)
Vinaixa
Aiguamúrcia, Agua de Murcia
Albiñana
Alcanar
Alcover
Aldover
Alfara de Carles, Alifara de Carlos
Alforja
Alió, Alioli, Allioli
Almoster, Aumostades
Altafulla, Altahoja, Alta Hoja
Amposta, Aposta, A propósito
Arnes, Gendarmes, Arnés
Ascó
Bañeres del Penedés , Bañeras del Penedés (trozado)
Barberá de la Conca
Batea (com sirá de Aragó no li cambio lo nom), va tea (pel ví)
Bellmunt del Priorat , Belmonte del Priorato, Bellmún del Priorat
Bellvei
Benifallet, Beni hace leche
Benissanet, Beni Sanito
Bisbal de Falset (La)
Bisbal del Penedés (La)
Blancafort
Bonastre
Borges del Camp (Les), Las Borjas del Campo
Bot, Salto, Brinco
Botarell
Bráfim
Cabacés, Capacico, Capacicos, Cabasset, Cabassets
Cabra del Campo
Calafell
Camarles
Cambrils
Capafonts, Capa fuentes, esterilizador de Fuentes
Capsanes
Caseres
Castellvell del Camp, Castilloviejo del campo, Castillo Viejo del Campo
Catllar (Lo), El Hogar del Gato
Colldejou, Cuello de yugo

Conesa, Amb Aquella
Constantí, Constantino
Cornudella de Montsant, Cornuda ella del Monte Santo
Creixell, Crece él
Cunit
Deltebre, Delta del Ebro
Duesaigües, Dos Aguas (como la canción de Paco de Lucía)
Falset, Falsito, Falsico
Fatarella (La)
Febró (La), El Fiebrón
Figuera (La), La Higuera
Figuerola del Camp, Higueruela del Campo
Flix
Forés
Freginals
Galera (La)
Gandesa
García
Garidells (Los)
Ginestar, El Retamar, La Hiniesta


Ulldemolins, Ojo de molinos
Vallclara, el Valle Claro, la Valle Clara
Vallfogona de Riucorb (del Río Cuervo)
Vallmoll, Valle mullido
Valls, Valles
Vendrell (Lo)
Vespella de Gaiá
Vila-rodona
Vila-seca
Vilabella
Vilalba dels Arcs
Vilallonga del Camp
Vilanova de Prades
Vilaplana
Vilaverd
Vilella Alta (La)
Vilella Baixa (La)
Vimbodí (Vino con body)
Vinebre, Vino del Ebro
Viñols y los Arcs
Xerta, Cherta
Núm. 20.
Día 3 de junio de 1413.
Hallándose a la sazón don Fernando en Barcelona, y habiendo llegado a su noticia, por relación de personas fidedignas, que algunas partidas de estranjeros armados se hallaban reunidos en los confines de
sus reinos amenazando una invasión; previo un maduro consejo, mandó se recibiera una información para comprobar la veracidad de aquellos rumores y averiguar quienes eran los instigadores y motores de aquel atentado y el objeto que se proponían, especialmente cuando la fama pública acusaba al conde de Urgel de que habilitaba,
fortificaba y abastecía de gentes, armas y vituallas sus villas,
castillos y fortalezas, para admitir y recibir en ellos a dichos
estranjeros y prepararse a la ofensiva y defensiva. Y como el
rey tuviese en su poder algunas cartas relativas a aquel hecho
dirigidas de distintos puntos no solo a su persona si que también
a diferentes sugetos, mandó se insertaran en la presente
información en la parte que con esta guardaban relación, y su tenor
es el siguiente:
Domino suo Peregrino de Jassa in utroque jure profundissimo bacallario. - Carissime domine: cum pastore vestre cabanye recepi litteras vestras super eo quod me rogatis si qua sentio in his partibus tractari contra dominum vestrum regem aut vestram civitatem Cesarauguste quod vos avisarem super quo etiam me rogavit aftectuose dominus infermarius frater vester dum eram Tolose preteritis diebus in quadragessima quod si qua in predictis sentiebam vobis notificarem.
Eapropter noveritis quod dominus avunculus meus quem vos cognoscitis
venit eri de Ax ubi dimissit dompnum Anthonium de Luna
et recepit vadia ab eo pro decem hominibus armorum ad tres menses pro
intrando in vostro regno et antequam iret ad visitandum me et
alios parentes hic: a quo habui quod de certo est tractata mors
proditionalis vestri regis et ejus filii et aliorum
plurium in ipsis partibus et quod executabitur in brevi nam bene
cognoscunt quod ipso rege vivente in vanum laborarent.
Interrogavi eum de executoribus de tempore et de modo quo predicta
debent fieri: dixit quod nichil amplius scit in specie sed quod
predicta sunt certa: quare consulo vobis quod sitis avisatus nam sine
dubio magna scandala erunt inter vos si predicta fiunt. Ego dixi
vestro pastori quod si videt quod vestrum ganatum non potest esse
sine periculo quod ducat eum hic nam hic erit securum. Rogo quod me
avisetis de vestri et vestrorum omnium fratrum salute. De copiando
vobis Lucam de Penna super tribus libris Codicis ego non habeo
hic scriptorem sed mitam librum Tolose domino infirmario et
ipse faciet ibi copiari. Si archiepiscopus vester cujus anima
credo esse in inferno non amovisset michi capellanias quas habebam in
sede Cesarauguste melius visitarem vos sed postquam nichil
habeo nolo ire ad despendendum de proprio. Valete. Scripta in Casteg XVI madii. - Totus vester Bertrandus de Domo nova.
- Al mas catholico et mas verdadero et sforçado nuestro senyor el muyt
alto et muyt poderoso don Ferrando por la gracia de Dios rey
Daragon. - E senyor diz que don Anthon entienden que
con estos dineros fara mil combatientes de los ingleses o mil
et quinientos et que haura de Gascunya fasta sietecientos
combatientes et que dizen que ellos tanto que sian en ste regno
tienen grandes tractos con algunos cavalleros et con algunos lugares
e que ante que la vuestra merce se percibria ellos se reforçaran por
manera que vos no los porez echar del regno. E senyor
dizen que tantost que entren en el regno que luego entienden
de tomar voz de llamar rey a don Jayme: e ellos parece
que han a entrar por el puerto de Sola que es entre Bearn
et Navarra e entienden que ellos seran en sta tierra por todo
este mes de mayo al mayor tardar: por lo qual senyor cumpla a la
vuestra merce de enviar algun socorro en esta tierra apriessa:
e siquiere senyor si hi enviassedes quinientos hombres darmas de aquellos que stan en Barchinona a esta ciudat
de Huesca car ellos senyor dizen alla que llegando a esta
ciudat sera suya. E senyor ante que estas cosas vayan mas adelante
vuestra merce deve comprender todos los cavalleros del regno a
vuestro gage et enviar por castellanos: e diz que ellos
alla dizen que vuestra persona et vuestros fechos no pueden seyer
seguros si en poder de castellanos no et que aquellos tienen ellos en
gran recelo et por exo prendieron a mi scudero porque non vos
avisasse que no enviassedes por ellos.
A mas de esto mandó el rey citar, jurar e
interrogar algunos testigos, cuyas deposiciones recibidas por
su vicecanceller el doctor en ambos derechos Bernardo de
Gualbes, se insertarán más adelante.
Día 10.
El
primer testigo presentado fue Guillermo Ramon de Montagut, que
declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt
dir que don Anthon de Luna sia stat parcial et
volentari al comte Durgell.
Dijo: que nou
sab de certa sciencia pero que ho ha oyt dir per
moltes parts et a molts.
- Preguntado: Si sab o ha
oyt dir quen los castells de Trasmoz et
Muntarago que son stats occupats per gent de don
Anthon criden et diguen publicament. Viva lo rey en Jacme Darago dientho del comte
Durgell.
Dijo: quel testis ha oyt dir
aci en Barchinona a molts que en lo
castell de Muntarago ho dehien.
- Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna sia
stat en Gascunya per haver gent darmes
que deuen entrar en aquests regnes hostilment. Dijo:
que ho ha oyt dir publicament en aquesta ciutat et assi
nes fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel
comte Durgell haja trames al dit don Anthon
en les parts de Gascunya azembles carregades de moneda
vaxella robes et joyes per pagar la dita gent.
Dijo: que ha oyt dir primerament a Tarrega quel
comte Durgell havia trames a mossenyer Garcia
de Sesse et a Johan de Fluvia ab XV millia
florins al dit don Anthon e aximateix ho oy
dir a mossenyer Dalmau de Mur al Albi. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que lo comte Durgell
enfortesca les forces que ha et aquelles
fornesca de armes vitualles et altres coses
necessaries. Dijo: que ho ha oyt dir aci en
Barchinona et en altres lochs que lo dit
comte enfortex
et fornex ses
forces per lo debat entrel comte de Cardona
et el. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell
faça recullir los viures per sa
terra. Dijo: que ho oy dir a Tarrega que lo veguer
de Agramunt anava per tota la terra del dit comte et
que fahia recullir los viures. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir que lo comte Durgell sia justat
ab gent de cavall et de peu. Dijo: que ha oyt dir açi
que es a Balaguer ab qualsque CC de cavall. -
Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit don Anthon stigua
en los ports per donar entrada a la gent strangera.
Dijo: que ho ha oyt dir aci.
Le fue leido, lo
ratificó y se le impuso silencio.
Día 14.
El
segundo testigo presentado fue Domingo Deguero de la villa de
Tamarite que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que apres la mort del rey en Marti
don Anthon de Luna sia stat parcial ni volentari
al comte Durgell que fos rey Darago. Dijo: que
ell es entervengut e enterve continuament en lo
consell de Tamarit on ha oyt dir diverses vegades quel
dit don Anthon fa son poder per entrar en aquest regne
ab gents stranyas per despossehir lo senyor
rey del realme et per donar aquell al comte
Durgell e aximateix ho ha oyt dir en
diverses parts altres. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo
dit don Anthon haja occupats o fet occupar
per ses gents lo castell de Trasmoz et de
Montarago. Dijo: que si que ho ha oyt dir publicament
que los ha fets occupar per donar retreta
a la gent darmes que vol metre strangera segons es
dit. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los qui
tenen los dits castells criden publicament: Viva lo rey don
Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que
ho ha oyt palesament per molts lochs de
Arago. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte
haja per agradables les dites occupacions et que
servidors seus et familiars entren en les dites forces per
donarles consell favor et ajuda. Dijo: que publicament ho ha
oyt dir e par versemblant car daquests
jorns passats ses seguit que gent del comte han
presos gent den Franci Derill et diners
et rocins: lo qual Franci segons se dehia
anava de manament del senyor rey per socorrer et ajudar
a aquells qui tenian lo siti als dits
castells: e que lo boti dels dits rocins diners
et altres coses preses segons se diu ses fet
dins Balaguer e que ha oyt dir an Luis
Comes trompeta lo qual fon pres ab la
dita gent den Franci Derill que mossenyer Fluvia
et altra gent darmes del comte dehien
publicament en Balaguer que perço ells eren
exits al encontre an Franci Derill per ço
quel havia començat anar et passar per aquelles parts
per servey del senyor rey: e que si mossenyer
Pere de Cervello o quis vulla altre passava per
Urgell encara que fossen D rocins et ells no
sino CCC que ab standart stes el les
pararan la plaça en lo pla Durgell et
los combatra atesa la bona justicia et dret que
ells han. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que la comtessa
et la infanta et les sors del comte et
los de son consell et domestichs seus
hajan per agradables les dites coses que don Anthon fa
et los altres. Dijo: que publicament se diu que
tot se fa de consell de la comtessa et de
mossenyer Tristany et de mossenyer Johan
Cortit et de mossenyer Fluvia. - Preguntado:
Si sab o ha oyt dir que lo frare del dit mossenyer
Fluvia ab gent del dit comte haja portat diners
a don Anthon de Luna et joyells per soldadar
les gents darmes que dihen que lo dit don
Anthon vol metre. Dijo: que publicament ha oyt dir
en Tamarit a persones qui dehien que
havian vist que Johan de Fluvia era passat a miga
llegua de Tamarit ab XXII rocins poc mes et
menys et ques dehia que portaven moneda pera
socorrer a don Anthon que era della los ports
per ço que paguasen la gent per entrar en lo
regne: e que aço se dehia publicament. -
Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte et
altres dessus dits feçen fortificar sa terra et
fornir de vitualles armes et altres coses necessaries a
guerra. Dijo: que ho ha oyt dir que fa fornir et fortificar tota
sa terra en special Balaguer et Ager
e aço per tal que si lo senyor rey per les
dites coses vinia contra ell se puxa en les dites
forces tenir et defensar. - Preguntado: Si sab o
ha oyt dir que lo dit comte tinga gent darmes
ajustades assats en gran nombre. Dijo: que ha oyt
dir que te CCXXV homens darmes poch menys o mes
e que ha fet fer banderes reals per tal que com lo
dit don Anthon de Luna sia entrat ab la dita gent
que cavalquen ab bandera real com a rey e
que dien que dos reys hi haura e que
guerrejaran rey
ab rey.
Le fue leído, lo ratificó y se le
impuso silencio.
El tercer testigo presentado fue Gonzalo
Nuñez, escudero del rey de Castilla, que declaró
lo siguiente:
Preguntado: Si sab o ha oyt dir
que don Anthon de Luna haja occupats o fet
occupar alguns castells en Arago. Dijo: que lo
dit don Anthon te occupats los castells de
Muntarago et de Loharre et de Trasmoz:
e aço sab car los qui son
en lo dit
castell tenen la veu de don Anthon. - Preguntado: Si sab ni ha
oyt dir que los que son en los dits
castells diguen: Viva lo rey Jayme Darago
dientho del comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir
als del castell de Muntarago diverses vegades quant
ixian a pelear o fer brega les dites paraules. -
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon si anat
en Gascunya o a Bordeu per donar sou a
gents darmes per entrar hostilment en aquest regne per
fer a lur poder rey lo comte Durgell. Dijo: que
ell testis stant a Bordeu veu aqui a lo
dit Anthon qui soldejava gent per entrar et
sforçar lo comte Durgell contra lo rey Darago e
que axi ho dehien tots los de sa casa e ho saben
molts altres castellans et altra gent que eran a
Bordeu. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte
Durgell haja trames al dit don Anthon en les parts de
Gascunya diners et joyells per pagar la dita gent
darmes per entrar en aquest regne. Dijo: que ell
testis stant a Osca oy dir quen
Johan de Fluvia era passat ab XVI o XVIII de cavall et
que portaven azembles ab diners et joyells
et argent ab que lo dit don Anthon
pagas la dita gent darmes strangera: e
que havia el testis oyt dir a don Anthon
stant a Bordeu que de bon grat el
faria guerra al rey Darago quil tenia
desheretat de ço del seu. E que el stant
a Bordeu lo dit don Anthon havia pochs diners e
que apres venia joyells ques dehia que li
havia trames lo comte Durgell e que vene una
cadena daur per CL scuts et un collar daur
per CCCC scuts et que posava venals certs
joyells del dit comte dels quals primerament demanava
XV millia scuts et apres devalla a
X millia et apres a VI millia et
que per VI millia los havia atorgats. - Preguntado: Si
sab o ha oyt dir quel dit comte haja o tinga
gent darmes amassada en grant nombre. Dijo: que ha oyt
dir en diverses lochs et a molts que te qualsque
CC de cavall et que robavan et apresonavan
todos quantos passavan por aquellas partidas.
Le fue
leído, lo ratificó y se le impuso silencio.
El cuarto
testigo presentado fue Nicolás Borraz, de la villa de
Cervera, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que lo comte Durgell faça
recullir los viures et fornir les sues
forces. Dijo: que el portant letras del senyor
rey en Arago fon pres per gent del dit
comte prop de Sidamunt et que mossenyer
Fluvia li pres les letres e apres fon
menat a Linyeola e aqui vehe que tota la vila
havien derinclida et sen eran pujads
en la força et aqui en la força et per fosses
lo tingueren pres XI jorns e apres
soltarenlo: e que lo dit mossenyer Fluvia
partiren de alli ab tota la gent et dehian
que anaven per exir al cami an Franci Derill qui
devia fer lo cami de Torragrossa.
Le fue leído,
lo ratificó y se le impuso silencio.
Día 21.
El
quinto testigo presentado fue Juan el Ferro, correo, que
declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que
lo comte Durgell tinga gent darmes ajustades.
Dijo: que el testis ere digmenge prop passat en
Balaguer on era ab letra et de
manament del senyor rey per presentar la dita letra al
comte Durgell la qual era sobre certa tregua entre lo
comte Durgell et lo comte de Cardona: e vehe
alli gent de cavall en nombre de CC rocins et de peu qualsque
CCC homens e que lo dit jorn hi eran
entrats qualsque LX ballesters et XV de cavall. -
Preguntado: Si el testis conex nenguna de la
gent darmes o ballesters del dit comte. Dijo:
quey conegue un cavaller gran lo qual ha
nom mossenyer Fluvia et altres los noms
dels quals ignora: e axi mateix hi conegue
un capita de ballesters lo qual paria que fos
conexent o servidor del comte de Cardona et
havia nom Lorenço. - Preguntado: Si lo dit mossenyer
Fluvia et altres dessus dits homens
darmes dehien res del senyor rey ni si en lur
rahonament
lapellavan rey. Dijo: que alguns daquells qui
eran ab mossenyer Fluvia dehien
que si lo senyor rey venia en lo pla
Durgell apellant lo infant don Ferrando
Carretero et Diaguiello que el lo
combatrian el desconfirian encara que vingues ab
tot son pendo: e que les dites paraules dehien
devant lo comte. - Preguntado: Si sab ni ha oit dir que
don Anthon de Luna degues venir ab gent stranya.
Dijo: ques dehia a Balaguer que lo
dit don Anthon devia entrar en Arago
ab IIII milia combatents en ajuda del dit comte
Durgell et que devia esser a Balaguer lo
dimecres o dijous ladonchs seguent e que
entraran en ayuda del dit comte contra el rey
et contra el comte de Cardona et per cremar les
terres del comte de Cardona.
Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.
Día 22.
El sesto testigo presentado fue Francisco Ostello, caballero de la órden del Hospital, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna
sia stat o sia parcial et volentari
al comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir a molts que es
fort parcial al dit comte los noms dels quals
dix que no li recordan. - Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que lo dit don Anthon per sostenir
la dita parcialitat haja occupats o fets occupar
los castells de Trasmoz et de Montarago.
Dijo: que ha oyt dir que los ha fets occupar
et axi es publica fama. - Preguntado: Si sab o
ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent
darmes amassada a Balaguer o en sa terra ni
quantes en nombre. Dijo: que el testis alguns jorns
abans de cinquagessima fon a Balaguer et
que el stant alla viu que de Balaguer isqueren
qualsque CC homens darmes ab qualsque
C ballesters o CXX e no resmenys vehe que dins
la vila a son parer romanian qualsque C rocins
poch menys o mes. - Preguntado: Si hi conegui
algu de les dites gents darmes. Dijo: que hi conegue
a mossenyer Pluvia mossenyer Andreu Barrudell
mossenyer Dalmau dez Palau et Pedro Dalago
e ques dehia que mossenyer Johan Cortit
era de fora en lo pla de la Rapita. -
Preguntado: Si con el testis era en Balaguer lo
comte Durgell si parla ab ell testis. Dijo
que el teslis stant a Balaguer
lo comte trames per ell el interroga que fahia
el rey quis diu vuy ni si donava sou ni a qui ni
a quanta gent ne quin sou: e el testis li respos
que lo rey era en Barchinona et
que donava sou segons se dehia a mil rocins mig flori
per jorn: e que lo dit comte lo
interroga qui devia pendre lo dit sou: e
que el testis respos que entrels altres
mossenyer Berenguer Arman mossenyer Pere de
Cervello mossenyer R. de Bargues et daltres:
e mes lo interroga lo dit comte si lo rey
havia al cor de anar deves el: e el testis li
respos que no sabia: e lladonchs lo dit
comte li dix que puys la justicia li era stada
levada indegudament que ell la
assajaria de haverla ab la lança en la ma e
puys se vehia destronit que ell ho conquistaria
ab la lança en la ma o ley gitarian e la hora que
el sabes que el rey ques diu vuy
rey degues anar ves Balaguer que ell se
acostaria a ell: que lo dit comte lo
interroga si lo quis diu rey devia haver
mes gent: e quel li dix ques dehia
que de Castella devia haver de V en VI milia lances:
e ladonchs lo dit comte li dix que ell
sabia per letres que la reyna de Castella havia mesa
veda en Castella que gent darmes non
isquessen. Que el dix al dit comte: diuse
que vos devets mettre gent darmes seran molts: e lo
comte li dix que el sperava II milia
rocins lança en ma e
D archers et D lanças de gascons: e
ques dehia a Balaguer que mossenyer Arnau
e mossenyer Bernat de Coharrasa et mossenyer
Eymerich de Comenge devian entrar en ajuda del comte:
que el dix al dit comte: e vos senyor ab
tan poca gent entenets a cavalcar:
Mandó
el rey se insertaran también en este proceso las siguientes cartas
que de distintos puntos le habían sido dirigidas.
Al molt
alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt
alt et molt excellent princep et poderos senyor: Per ço
senyor que la vostra senyoria sie informada de la enorme et
innominiosa guerra que en aquestes parts fa lo comte Durgell
certificamvos senyor que segons jaus ne havem
scrit lo jorn de Sent Johan prop passat lo
comte Durgell ab tota sa gent cavalca et
vench en aquesta ciutat per occuparla segons ere stada
feta empresa entre ell et alguns fills de perdicio de aquesta ciutat
la qual sobrevinent lo jorn Deus no permete que
lur sinestre celerat et dampnat proposit
vingues a conclusio. En apres ses seguit que hir
que fo dimarts XXVII del present mes en lalba clara
vench lo dit comte Durgell en aquesta ciutat
ab don Artalico Dalago mossenyer Ramon de Fluvia
mossenyer Pere Cortit ab daltre gent de cavall et de
peu en nombre de II milia et alguns de aquesta ciutat et ab rigoros
sforç combateren aquella per V o VI ores cremantsnos
garberes de blats torres
et dirruints molins et altres edificis talants vinyes
apresonants homens que trobaren de fora et
squartarants donaren a la ciutat irreparable dampnatge jatsie
per nosaltres fos virtuosament resistit matantlos et nafrant
homens en gran nombre et rocins molts ferits en tant que entre
passados et bombardes ells foren be rigorosament
servits sens que per gracia de nostre Senyor Deus
persona alguna que fos en la ciutat no es stada
dampnajada. E ells vehens aço sonsen
anats per Sigria. En aqui han morta presa et apresonada
molta gent et preses algunes forces assats flaques manantslos
que facen sagrament et homanatge de haver per
lur senyor linfant don Jacme rey Darago.
Han cremats dos lochs de la prioressa Dagluayre
ço es Vilanova et la
Portella. Menassen que combatran Alguayra et ja
hi ha venguda gent. Cominen encara que vindran an
aquesta ciutat car sobre aquesta roden ens
trancaran les pexeres per ço que no pugam moldre. Per
ço senyor supplicam vostra
alta clemencia que sia vostra merce de subvenirnos de
gents darmes en bon nombre a fi que puxam fer nosaltres
ab ells la honor ques mereys car
vuy mes no podem pus suportar sino per lo
virtuos esfors de mossenyer Riembau de Corbera que ha
fet e continua fer et per nosaltres: per la gran minva
que es stada feta a aquesta ciutat et dampnatge molta gent
fora exida
defora et en gran nombre sino que nols es stat
consentit. Per guardar la ciutat continuam per gracia de Deu nostres
guaytes ab copia de gent. E sia senyor la
sancta Trinitat en vostra guarda la qual per la sua
clemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament
de vostra excellent corona. Scrita en
Leyda a XXVIII de juny a la miga nit any MCCCCXIII. -
Senyor: Los vostres vassalls et sotsmeses qui
humilment se comanen en vostra gracia et merce pahers
et promens de la vostra ciutat de Leyda. - Item
Senyor som certs que lo comte Durgell havia guinyat que
en aquesta ciutat fos mes foch a VI o a VII barriades
a fin que tot hom derenclis los murs et que
acorreguessen al foch et que ell se pogues
recullir en la ciutat.
- A mis caros
amigos Pedro Dembun Pero Lanuza et el senyor
de Gordun et a cada uno dellos.
- Caros
amigos yo he havido ardit del senyor que quiere
cavalgar et manda que sea presto pora cavalgar
que su entencion es combatre los enemigos en todas
gentes quel vengan al denant
cuentra ell:
porque vos ruego que stades priestos por al
primer ardit que de mi hayades et noy
quede hombre de pie et de cavallo. En lendemedio
executat firme pues tiempo havedes et nous
stades de baldes quel tiempo no lo requiere. E
si es caso que he ardit quel senyor no cavalque
de present tantost sere con vosotros con la ayuda de
Dios con toda la gent. Havet larnes en toda
manera. - Anthon de Luna et Dexeryca que vos
saluda.
- A fray Francisco Sanç mi confessor. - Fray
Francisco: Certificovos que mi senyor cavalga de fecho
et viene a Muntaragon et me ha mandado que yo cuyte
de passar la sierra. Et era del todo mi entencion dir
alla do vosotros sodes mas no puedo fallir
a su mandamiento: porque vos ruego que digades a
Basalio a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et
a Pero Lanuza que continuen su guerra contra los enemigos et
que sean prestos que si han letra mia
decontinent sean comi car vosotros havedes
mi ardit con la ayuda de Dios daqui al domingo primero
vinient et si el senyor muda de proposito de cavalgar
de present yo sere con la ayuda de Dios con vosotros
con toda la gent et esto no dubdedes. Do
hayades mi ardit todas las cosas lexadas seades
comigo car sens falla daqua se
pasta algunas que creyo que no sescusa batalla et noy
quede dalla hombre de pie ni de cavallo car en
un dia sera fecho con la merce de Dios. Entanimientres
obrat como de todos confio et haya vuestro ardit
decontinent si Arres se quiere render al senyor
don Jayme et a mi: lexat en el castiello
a Pero Lanuza et Martin Darbea venga del servicio del
dicho senyor et mio; en otra manera sial fecho
el danyo que sel pueda fazer con consello
de Pedro Denbun et del senyor de Gordun et de
Pero Lanuza. Saludatme a Basali et a toda la
companya et digatsli que como veya los hoxos
del senyor el sera bien recebido et contentado en tal
manera que el conexera que no es venido de bades:
esto de cierto con layuda de Dios. Si mi letra havedes
cuytat de venir en otra manera executat continuament
a consexo de los sobreditos. A los de Basa et
Serraule se diga de mi part que entren en la guerra: de
no que les faga guerra assi a los amigos que noy
quieren entrar como a los enemigos. Esta letra leyt a
Pero Lanuza a Pedro Dembun et al senyor de
Gordun et la sustancia a Basili et dezitle
certamient que la intencion del senyor es
combatre linfant. El dicho senyor ha mossenyer
Bernat de Coharasa et mossenyer Aymerich de Comenge que
son venidos bella companya que son CC bacinets
et docientos pillardes en numero de DC cavalgaduras
et D quen havia el senyor ha hoy con el mil cient
roçines et dos mil de pied menos de nosotros assin
que con Dios nuestros affers van bien et noy resta
sino que avaricia et discordia sia fuera de nos. Dezit
a Basili que yol mostrare que el conezera que yo
lo amo et que en Lombardia el no ha tan buen amigo como yo.
Saludatme a Corzo et dezitle que el haura
su rocin. Dios sea vuestra guarda. Scripta al
castiello de Lohar a XXIX de junio. - Anthon de Luna et
Dexeryca.
- Al molt excellent e poderos alt princep e
senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e
senyor: Placie saber a vostra senyoria que hir diluns
ques comptaven XXVI de juny vench açi
un moço aragones que diu que stava ab
Tomas Çacosta lo qual de paraula dix que li ere
stat manat e comanat que digues
al veguer daçi
que fos prest de tenir lo portal ubert car ells
hic serien en la nit. Aquell dia matex
senyor foren portades por un hom de Corbins lo
qual la gent del comte havie pres quatre letres del comte la
una de les quals se dreçava a mossenyer Joffre de la
Bracerola laltra an Pere Nogueris laltra an
Johan Romeu la altra an Botella ciutadans daçi
les quals perque vostra gran excellencia puxe veure que
contenen vos tramet ab la present: e senyor veent que
segons mon juhi aço no ere sino metre divis
en la ciutat no cure de les dites noves ni letres com
lo veguer els altres a qui les letres
sendreçaven
tant com yo he pogut veure ni conexer sien
homens bons et fiables. Mas amoneste tot
de ben fer si lo cas ho requerie car la vostra
senyoria fiave dells plenament e aqui mateix ab
consell dels pahers e dalguns prohomens jo
cree officials novells no revocant algu dels qui hi
eren mas per ço com
la ciutat es gran e no de facil correr que hagues official en cascuna
part si menester hi ere. Esse seguit senyor que vuy a
punta de jorn son venguts açi qualsque CCCC de
cavall o daqui ansus e de M homens de peu amont
e han donat assalt la portal del Mercadal e
son venguts a donar de les lançes al portal. Hanhi
jaquit una atxa et una daga et un roçi: han
cremat gran colp de garbes de forment et
daltres blats qui eren en les eres
del Mercadal et per alguns camps e diverses cases o
torres de la orta. Provehesque vostra celsitud
en los afers segons se pertany car yo
fare açi lo que pore. Scrita ab
cuyta en Leyda a XXVII de juny. La dita gent han
mort senyor un hom qui ere en la casa antiga e
ells se van ben carafexats e estime hom
que entre homens et rocins sen menen
de nafrats de XL ansus. - Senyor vostre humil
servidor et sotsmes qui besant
vostres peus et mans se comana en vostra gracia et
merce Riembau de Corbera.
Día 21.
Vistas en
pleno consejo todas las cartas presentadas y las deposiciones
de los testigos, mandó el rey espedir las siguientes cartas:
Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum
Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie
ac etiam comes Rossilionis et Cerianie egregio Jacobo
filio egregii Petri quondam comitis de Urgello salutem
et dilectionem. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod
vos non animadvertentes jugum dominii quo nobis
vestro vero regi et domino censemini modo indissolubili
alligatus immo oblitus improvide inmaculati sanguinis et prosapie a
quibus trahere dicimini nomen vestrum necnon diversarum gratiarum
quibus regia domus Aragonis vos et vestri predecessores
sint priscis temporibus prossecuti; adversus nos vestrum dominum
et principem naturalem rebellionis calcaneum
et cornua .... ausibus efrenis erigere ac fidelitatis penitus
rupto federe extraneas gentes armorum sinistris auspiciis congregare
et pro dampnificando regia regna et terras
nostras cum impiorum multitudine non erubuistis aliquatenus
convenire et jam in parte vestri in pregrandem ignominiam invadere
attemptastis. Nos ideo volentes tam gravia nostro auditui
reserata incognita pretermitere veritatem mandamus perscrutari et
diligenter inquiri ut si rei poposcerit qualitas regia nostra
districtio culpam feriat delinquentis. Et postquam inceptum extitit
inquiri quia per contenta in processu inquisitionis detegitur
manifeste vehemens suspicio contra vos et alios adherentes vobis
consiliumque auxilium favorem aut opem dantes quod de castro
et civitate Balagarii et de aliis castris villis
et locis que fuerunt dicti vestri patris vos
preparavistis et preparatis cum gentibus armorum extranee
nationis et aliis ad guerreficandum civitates
villas et castra nostre ditionis easque et ea
occupandum et offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos
et ad damna alia multipliciter reipublice inferendum et ad
rebellandum nobis nostroque imperio el potestati: et fuerit nobis pro
parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra vos et vobis
consilium auxilium favorem aut opem dantes et bona ipsorum et
cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas
castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri
comitis patris vestri tuitionis remedii et securitatis
totius reipublice nostri regni cujus caput
sumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri
debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra
apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito
super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum
notabilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum
principatus Cathalonie et quamplurium doctorum in utroque
jurisperitorum justitia exigente solemniter providimus dictam
civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore esse
rationibus predictis apprehendenda ad manus et posse
nostri. Igitur cum hac eadem vos requirimus et monemus
vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito
naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis vestro domino
obligatus quatenus omni seposita predictam civitatem villas
castra loca et fortalicia gubernatori
nostro principatus Cathalonie seu aliis nostris officialibus
ad hec specialiter assignatis seu etiam assignandis tradatis et per
ipsum ac ipsos aprehendi libere permittatis: alias certo
certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod
regalis oppinio nostra non capit procedetur contra vos et bona vestra
justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni
undecima die julii anno a nativitate Domini millessimo
quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus
Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes
Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris universis et singulis
patiariis juratis et singularibus civitatis Balagarii et
quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus
Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui
fuerint egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem
et gratiam. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod
egregius Jacobus filius egregii Petri
quondam comitis Urgelli sue fidelitatis et naturalitatis
pudore quo cuncti Aragonis regie domus subditi
per universum orbem radiant insigniti impudenter quod referimus
displicenter abjecto et sue originis magnanimitate inmaculate oblitus
non formidans sui nomen indelibili macula deturpare adversus nos suum
dominum et principem naturalem rebellionis
cornua erigere armorum gentes exteras glomerare
pro damnificando regna et terras nostras
proterva audacia non veretur et jam in parte grandi insania ductus
invadere attemptavit. Igitur nos volentes tam gravia nostro auditui
reserata incognita pretermittere veritatem mandavimus perscrutari et
diligenter inquirí ut si rei poposcerit qualitas regia nostra
districtio culpam feriat delinquentis. Et quare postquam inceptum
extitit inquiri per contenta in processu inquisitionis detegitur
manifeste vehemens suspicio contra dictum egregium Jacobum
et alios adherentes sibi eidem consilium auxilium favorem aut opem
dantes quod de castro et civitate Balaguarii et aliis castris
villis et locis que fuerunt dicti ejus patris se preparavit et
preparat cum gentibus armorum extranee nationis et aliis ad
guerrificandum
civitates villas et castra nostre ditionis
easque et ea occupandum et ad offendendum tam nos quam nostros
officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice
inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et potestati:
fuitque nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod
contra ipsum adherentes consilium auxilium et favorem aut opem dantes
et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod
interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt
predicti egregii Petri comitis patris ejusdem
Jacobi per viam tuitionis remediique et securitatis totius
reipublice nostri regni cujus caput sumus
et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac
est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra
apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super
hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum nobilium
militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus
Cathalonie et quamplurimorum doctorum in utroque jurisperitorum
justitia existente solempniter providimus dictam civitatem castra
villas et loca jamdicta fuisse ac fore et esse rationibus predictis
apprehendi ad manus et posse nostri. Ideo virtute
generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione
pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni
predicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis immo provisioni
nostre hujusmodi pareatis ipsamque plenarie observetis cum quando et
quotiens per nostrum gubernatorem Cathalonie principatus seu alios officiales nostros ad hec
specialiter destinatos fueritis requisiti: quod si secus egeritis
quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra
justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni
undecima die julii anno a nativitate Domini millesimo
quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus
Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes
Rossilionis et Ceritanie nobilibus dilectis atque fidelibus universis
et singulis baronibus militibus hominibus de paratico et aliis
generosis in comitiva atque servicio egregii Jacobifilii egregii Petri quondam comitis Urgelli
sistentibus salutem et dilectionem. Clamor multorum etc. (Sigue
enteramente igual a la precedente carta o documento, hasta donde dice
ad manus et posse nostri). Igitur vobis et unicuique vestrum
dicimus
et districte mandamus sub fidei et naturalitatis vinculo quibus nobis
vestro regi et domino estis astricti ac nostre
indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti
comitis ejusque consilio et favore visis presentibus
desistatis apprehensionemque dictorum civitatis villarum
castrorum et locorum ipsorum per nostrum gubernatorem principatus
jamdicti seu per alios officiales nostros ad hec specialiter
destinatos seu destinandos fieri et exequi libere permittatis in
predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam
opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur
procedetur contra vos et bona vestra justitia
mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima
die julii anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
Día 5 de agosto.
Mandó el rey se insertaran en
el proceso las siguientes cartas que se habían interceptado.
Al
amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell la
infanta Isabel Darago. - En Johan: per tant com segons
exhigencia del temps nos havem a servir de tots los
quins son affectats vos pregam molt affectuosament que
vista la present ab aquella mes gent que porets a
cavall et de peu et ben armats vengats a la nostra vila
de Lineola e apres siats alli scrivetsne
a nos et darem manera que entrets en Balaguer
e sabrets que haurets a fer. E no dubdets per
vostre bandejament ne dalcuns qui sien
ab vos: car per la present manam axi al veguer
Durgell et sotsveguer de la dita vila et altres qualsevol
officials et subdits nostres et dels dits officials
loctinents que copient et stantvos en la dita
vila ne en altra manera destorb preso o greuge
alcun a vos ne companya vostra en persones o bens no
facen ne permeten esser fets en alguna
manera. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a XXVII dies de juny lany mil CCCCXIII. - La
infanta.
- Al amat scuder de casa nostra en Johan
Berenguer de Josa Jayme Darago. - En Johan Berenguer:
per certa causa et coses tocants singularment nostra honor et
benavenir havem deliberat de cavalcar personalment;
perqueus pregam molt afectuosament que decontinent visa
la present cessant tota dilacio et scusa com mils
porets armat et a cavall siats ab nos sens
triga alcuna si james nos entenets
complaure ni servir certificantsvos queu haurem
a memoria. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a
V de juliol del any mil quatrecents tretze. - Jayme.
-
A la muyt noble et cara fija dona
Elfa de Luna. - Muyt noble et cara fija:
Certificovos quel senyor es bien sano et alegre
et es en Balaguer quel senyor don Jayme
envio por el et yo Dios sea loado so bien sana et alegre et
sto con gran deseo de saber vuestra salut: porque vos
ruego men certifiquedes que grant plazer
men faredes. Yo a present so fuera Dios
merce de congoxa pues quel senyor sta
en lugar seguro et yo que tengo el castiello bien fornido
de viures pora dos anyos cepto
de vino mes tengo pro agua et muyt fina que vale
vino et los quey son servidores leales del senyor bien
alegres et sforçados et tales que no falliran con la
ayuda de Dios a lo que deven. E assin seyet
alegrement quen breu hoyredes tales
nuevas que hauredes plazer et consolacion: et de todos
ardides que hayades ciertament de las partidas
dalla me querrades certificar que grant
consolacion ne haure et no mi plangades correus
que yo los fare pagar. E vos torno rogar
que fagades dar recaudo a lo que Simon he dado en
cargo. El sant Sperit sia en vuestra guarda
rescriviendome muyt noble et cara fija
todas cosas a vos plazients. Scripta al
castiello de Loharre a XXIX de julio. - El senyor don
Jayme et el senyor tienen en Balaguer DCCC rocines et
entienden combatre al infant et a los que con el son
que son MD rocines con la ayuda de Dios et mas III milia
hombres de pied. Enviat este scudero de fecho
si buenas nuevas avedes de mossenyor de Clarença
et yo darle un buen rocin et un arnes car daqui
no se ha podido fazer. Seyet cierta que yo vos fare
obras de madre. - La toda vuestra Violant de Luna.
-
Al molt noble senyer et car cosi don Anthon de Luna.
- Molt noble senyer et car cosi: axi com
derrerament vos haviem fet saber haviem cavalcat de Balaguer
enfora tirant nostre cami a la vila Dalcolega per
veurens ab vos: e com som stat pres
de la dita vila dues legues havem sabut de tot cert que Basili
es stat et pres no molt luny de Casteyllfollyt
per qualsque DC rocins entre aregonesos et castellans
qui li son exits al traves: la qual nova es stada
molt dura et greu et a nos per molts sguards que be podets
entenre: perque havem deliberat per los dits
esguards de tornarnos en lo comdat
majorment per la gent nostra qui deu entrar per los ports
Dandorra. Perqueus pregam molt affectuosament si
james entenets fer per nos et si desijats nostre
benavenir et vostre que atenent a tanta necessitat tirets
ver nos ab tota vostra gent e instets et
façats quel senyer Dagremunt et Menaut
de Favars et tots altres que havets perpresos dels
quals per vostra gran providencia havem en ferm quey havets
fermetat entren et sien ab nos et ab
vos sens dilacio: et pensant en quin punt som no
trigassets com lo perill fos ireparable a nos et
a vos si de present no haviem sforç de cavalcar et
tenir les places attes que tots los regnes et terres de la
corona son romorats et si ha gran sforç de gent
darmes la qual renovacio vendra en incomparable profit si les
places podem tenir: eus tenim per dit que no trigara molt en
bon punt ques mereix et nos et vos desijam al qual
porem dir que serem pervenguts per vostra animositat et
providencia singular: pregantsvos mes que vullats
advertir que vostra tan gran obra nos perda en la falt
et haurets mes que no volrets si nostre cor se
compleix. Dada en Raffals sots nostre segell secret
a VIII dies de juliol en lany MCCCCXIII. - Jayme
Darago. - Jayme.
- Al amat scuder nostre en Johan
de Pinell. - En Johan: pregamvos molt tant com mils
podem axi com aquell de qui nos fem singular compte que
en les coses que nostra honor fassen nos fallirets
que vista la present siats aci ab nos ab
tota aquella mes gent darmes que porets be armats et a
cavall: e aço per res no haje falla car
sera cosa quens en farets molt singular et assenyalat
plaher. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a X dies de juliol. - Elionor Darago.
-
Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell. - En Johan:
pregamvos molt affectuosament si jamay nos entenets
a complaure ni a servir que vos decontinent vista la present
vingats a nos ab aquella mes gent darmes que
porets be armats et a caval dimarts per lo
gran mati: e dreçats a la nostra casa cor
certificamvos que no triguera dues hores que vos serets
ab nos dins nostra cambra. E de les dites coses
no haje falla cor gran plaer nos en
farets. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a X dies del mes de juliol. - La comtessa Durgell.
- Al noble e amat nostre en Johan Berenguer de Josa la
infanta Darago. - En Johan Berenguer: be crehem
sabets com lo senyor don Jayme car marit
nostre et senyor es partit de Balaguer e te la via de Arago: e
per tant com vos entrets altres estariets be en lur
servey al qual lo dit senyor vos havia demanat e no
sots vengut de quens maravellam molt: per ço
molt affectuosament vos pregam e requerim et manam que
encontinent ab aquella mes gent de cavall e de peu
seguiscats lo dit senyor tota triga cessant car
no es hora de tornar atras. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a XII dies de juliol del any MCCCCXIII. -
La infanta.
- Al amat scuder de casa nostra en Luis
de Mena Jayme Darago. - En Luis: molt som
maravellats com no sots vengut axi com vos havem scrit:
perqueus pregam molt afectuosament que dema que sera dilluns
siats aci ab nos armat et a cavall
ab la mes gent que porets. Aço
per res no haje falla. Dada en Balaguer
sots nostre segell secret a IX dies de juliol any MCCCCXIII. -
Jayme.
Día 10.
Hallándose el rey en el sitio de
Balaguer, mandó espedir presentar y publicar junto a sus
muros por boca de pregonero y a son de trompeta las letras patentes
que siguen:
Ferdinandus etc. Nobilibus dilectis atque
fidelibus universis et singulis baronibus nobilibus militibus
hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servitio
egregii Jacobi filli egregii Petri quondam
comitis Urgelli sistentibus salutem et dilectionem. Pridem
vobis scripsisse
recolimus per hec verba (Sigue íntegra la carta
de la página 121): Et licet preinserta littera vobis extiterit
presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita
instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per
effectum vos tamen ea facere recusastis immo aliqua alia gravia
commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus
procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vobis et
unicuique vestrum dicimus et districte mandamus sub fidei
naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et domino
estis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a
comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis
presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatum
villarum castrorum et locorum per nos hic personaliter existentes
fieri exequi libere permittatis et in predictis nullum impedimentum
seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium
egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona
vestra justitia mediante. Data in obsidione
civitatis Balagarii sub nostro sigillo minori decima
die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. -
Ferdinandus etc. Egregio Jacobo filio egregii Petri
quondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Pridem
vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in
inserta litera post positam supra. Et licet litera preinserta vobis
extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum
debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis
per efectum vos tamen id facere recusastis immo aliqua alia gravia
commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus
procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vos
requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia
et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatis
quibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni mora
seposita predictam civitatem villas castra loca et fortalicia
nobis hic personaliter existentibus tradatis et per nos aprehendi
libere permitatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum
vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit
procedemus contra vos et bona vestra justitia mediante. Data
in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo majori
decima die augusti anno a nativitate domini MCCCCXIII. - Rex
Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Fidelibus nostris universis et
singulis patiariis juratis et singularibus
Día
11.
Seguramente la obstinación de los rebeldes y sus salidas
de la ciudad impedirían el día anterior la presentación de dichas
letras, puesto que en este Pedro Coll de Manresa, con las
referidas ceremonias y en los puntos mencionados, publicó su
contenido en la forma siguiente:
Ara hojats queus
fan saber de part del senyor rey que com ell hagues manades
esser presentades certes letres sues dins la ciutat
de Balaguer et la dita presentacio segons manifestament
apar alli per alguns impediments no puga esser feta a
major cautela lo senyor mana lo efecte de
aquelles letres esser publicat per la forma seguent:
Que com fama publica haja manifestament divulgat que
don Jayme Durgell fill del comte Durgell no guardant la
feeltat que es tengut al dit senyor axi com son
verdader rey e senyor haja en les
ciutats viles lochs et castells qui foren del dit en Pere
congregat gents darmes stranyes per dampnificar lo
dit senyor; volent de aço sabre la veritat ha manat de
les dites coses esser inquirit: et per tal que per les coses
contengudes en la dita enquesta se mostra manifesta
suspicio contra ell et altres a ell aderents et consell
favor et ajuda donants que de les dites ciutats viles lochs
et castells ses disposat ab les dites gents
estranyes de damnificar et guerrajar sos
regnes et terres et aquells occupar et arebellar contra
ell et son imperi et potestat: a humil
supplicacio per part de son fisch a ell feta
haut sobre aço madur et digest consell de
prelats barons nobles et cavallers sindichs de les ciutats
viles et lochs del principat de Cathalunya per securetat
de la cosa publica de sos regnes et terres ha per
justicia provehit les dites ciutat viles lochs et
castells esser preses a ses mans et poder. E per
ço mana lo dit senyor al dit don Jacme Durgell
et a tots los nobles cavallers scuders de sa
saquela et habitadors de les dites ciutat viles lochs
et castells sots la fe et naturalesa que son tenguts a ell axi
com a son rey et senyor que a la dita apprehensio no
façen algun empach ans aquella lexen fer
franquament et segura et los dits nobles cavallers et
scuders de la companya del dit Jacme Durgell desisten
es lunyen. E jatsie de aço sien
stats requests per lo seu governador de
Cathalunya aço fer han recusat: per tant lo
dit senyor no contrestant pogues procehir en altra
manera contra ells et cascu dells empero de sola
benignitat et gracia los requer encara els mana
que complesquen et facen les dites coses les quals si
complir et fer recusaran procehira contra ells et cascu
dells segons rigor de justicia requerra.
Día
22.
El referido Pedro Coll con iguales ceremonias y en los
mismos puntos que las anteriores publicó las siguientes cartas
espedidas por el rey.
Ara hojats queus
fan saber de part del senyor rey que com per alguns evidents
impediments les letres subinsertes no puxen
esser presentades en la ciutat de Balaguer vol
et mana lo dit senyor ab veu de crida esser
publicades et son del tenor seguent. - En Ferrando etc.
als nobles amats et feels nostres tots et qualsevol nobles
cavalles gentils homens et altres residents en companya
de don Jayme Durgell fill del egregi en Pere
comte Durgell quondam salut et dileccio. Com nos
segons per diverses letres vos havem notificat
per certes justes et rahonables causes et rahons en
nostre ple et ample consell on entrevengueren molts et
diverses prelats comtes vezcomtes barons nobles cavallers
doctors en cascun dret et sindichs de les
universitats del principat de Cathalunya hajam
provehit justicia mijançant per tuicio et
defensio de la cosa publica de nostres regnes et terres dels
quals som cap et protector a nostres mans et poder
penre les ciutat viles lochs et castells
que foren del dit comte Durgell et hajam a
vosaltres monestats que en la dita apprehensio a nostre
poder fahedora no donassets empaig o embarch
algu ni resistissets ni donassets als resistents
favor o ajuda alguna e daço siats stats
certificats per nostres letres patents les quals vos
son stades legittimament intimades per nostre
gobernador de Cathalunya et encara per nos et son vengudes en
vostra noticia: vosaltres aço no obstant havets
prestat favor et ajuda al dit Jacme qui ha resistit al
dit governador et resisteix a nos continuament
en fer la apprehensio de la ciutat de Balaguer denant
la qual stam et tenim siti per fer la dita apprehensio.
E jatsia nos de rigor de justicia poguessem
contra vosaltres et vostres bens en diverses maneres procehir
empero volents usar vers vosaltres nostres vassalls
et naturals sotsmesos mes de benignitat clemencia et gracia
que de rigor de justicia: encara a major cautela vos requerim
amonestam et manam expressament que dins spay de
quinze dies de la data de la present en avant comptadors
de la campanya del dit Jayme desistats et iscats
de la dita ciutat de Balaguer et en aquella no tornets
ni al dit Jayme o altres a ell seguints adherents
o ajudants donets consell favor o ajuda: en altra manera
forçats per necessitat de justicia passats los
dits XV dies procehirem contra vos et bens vostres
rigorosament com per justicia trobarem esser
fahedor. Et per tal que pahor de punicio dels
crims per vosaltres comesos nous donassen occasio
de retraureus en exir daquexa ciutat et desistir
de la companya del dit Jayme et per conseguent vendrieu
a tan irreparable et inextimable dan et vergonya
com es esser vosaltres per nos publicats et donats per
traydors et rebelles: volents en aço
degudament remediar per tenor de les presents guiam a vos et cascun
de vos que dins lo terme de quinze dies exirets
de la dita ciutat de Balaguer et totalment desistirets de la
companya et servey del dit Jayme de tots et
qualsevol crims et excessos per vosaltres comesos et
perpetrats et que cometreu entro al dia que exireu
de la dita ciutat et desistireu del servey et companya
del dit Jayme puys queu façats dins los
dits XV dies: axi que durant lo present guiatge lo
qual volem que dur per dos mesos de la data de la
present en avant comptadors no puxats per nos o
officials nostres esser presos detenguts arrestats et
en persones o bens en alguna manera molestats ans puxats
anar et star en et per tota nostra senyoria salvament
et segura: axi empero que algu dels guiats no
puxa entrar en les ciutats de Çaragoça
Calathayu Darocha Terol Albarrazin ne
Valencia: manants per la present a tots et sengles
officials et subdits nostres et dels dits officials
lochtinents presents et sdevenidors sots nostra
ira et indignacio et pena de dos milia florins dels bens del
contrafahent havedors et a nostres cofres
aplicadors quel present nostre guiatge tinguen
et observen et noy contravinguen ne algu
contravenir permeten per alguna causa o raho. Dada
en lo setge de la ciutat de Balaguer sots
nostre segell menor a XXI dies dagost en lan de
la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
- Nos
en Ferrando etc. Jatsia per diverses letres
a vosaltres nobles cavallers et gentils homens et altres
residents en la companya o servey de don Jayme fill del egregi
en Pere quondam comte Durgell axi
per nos aci presents com per nostre governador de
Cathalunya legittimament presentades hajam
amonestat et manat que de la dita companya et servey
desistissets et
lexassets la ciutat de
Balaguer et a la aprehensio per nos per justicia publicada
de la dita ciutat et altres viles lochs et castells que foren
del dit en Pere no donassets empatx alcu
ans aquella lexassets fer per nos o nostres officials
liberament et franqua ço que fins al dia
de vuy no havets
fet: mes ab letra
nostra dada com dejus les dites coses vos hajam
manat et de aquelles request et volentsmos haver ves
vosaltres mes ab benignitat et gracia que de rigor de
justicia vos hajam guiat per cert temps dins lo qual la
dita ciutat servey et companya poguessets del tot lexar
et de aquells desistir: encara desijants axi com
de nostra reyal dignitat se pertany a vosaltres per
fexibilitat de humana natura o en altre manera aberrats
a carrera de veritat et a la naturalesa et feeltat a que sots
obligats quant en nos es ab infusio de pietat et gracia
reduir: per tal que temor o terror de punicio
de crims per vosaltres
comesos nous faça perseverar en duricia o error
ab tenor de la present remetem et perdonam a
vosaltres et cascu de vos tota accio civil et criminal et
altre qualsevol la qual nos o officials nostres poguessam
contra vosaltres et vostres bens fer o moure per raho de
qualsevol crims excessos o delictes per vos fins
en lo dia que exirets de la dita ciutat ab quen
iscats dins lo temps devall expressat perpetrats
o comesos per greus et grans que sien e en
qualsevol nom sien nomenats los quals volem aci
per expresses esser hauts dels quals siats
enculpats o no o de aquells sia començat
inquirir o no: en tal manera que si per spay de XV dies
de la data de les presents en avant comptadors de la dita
ciutat exirets et de la companya o servir del dit don Jayme
totalment desistirets no puxats o alcu de
vosaltres puxa en alcuna manera per nos o nostres
officials per raho dels dits crims esser presos detenguts o en
altra manera en persones o bens punits o molestats ni en juhii
convenguts o en alcuna manera condepmnats:
ans puxats et cascu de vos puxa anar et
star per tota nostra senyoria salvament et segura et
siats vos et vostres bens de tota pena civil et criminal
pecuniaria o altra axi de furs o constitucions
o altre manera per raho dels dits crims encorraguda
assolts quitis et del tot perdonats: vos empero
et cascu de vos fahens compliment de justicia civilment
als de vos clamants: exceptat que los qui
perpetraren de fet o ajuda a la mort de Sancho Sanchez
Dorunyo quondam los quals volem en la present
remissio esser inclusos no puxen sens
nostra expressa licencia en la ciutat de Teruel
o ses aldeas entrar o aturar entro que
per nos en altra manera no sia provehit: et aço
fem per vitar scandels o inconvenients entre los
culpats de la dita mort et parents del dit Sancho Sanchez
interfet. De la present empero remissio exceptam
eretges et sodomites aquells qui mataren
larquebisbe de Çaragoça o el governador de
Valencia o donaren auxili en la perpetracio de las
ditas morts o qualsevol de aquelles: los quals
empero volem esser compresos en lo guiatge lo
dia de la data de la present ab nostra letra atorgat:
manants al inclit et magnifich
infant Nalfonso primogenit nostre molt car de
nostres regnes et terres general governador et apres
nostres dies Deu volent legittim succehidor sots
nostra paternal benediccio el als portantsveus de
aquell et altres qualsevol officials nostres et subdits
et dels dits officials lochtinents presents et sdevenidors
sots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florins
dels bens del contrafahent havedors et a nostres
cofres applicadors que la present nostra remissio
tinguen et observen et noy contravinguen ne
algun contravenir permetan per alguna causa o raho. En
testimoni de la qual cosa havem manada fer la present ab
nostre segell segellada. Dada en lo siti
de la ciutat de Balaguer a XXI die dagost en
lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex
Ferdinandus.
Día 5 de setiembre.
Ramon Blasco, pregonero público de la ciudad de Lérida, publicó con idénticas ceremonias el siguiente pregon en el monasterio de Almata, situado muy cerca de los muros de Balaguer.
Ara hojats queus fa saber lo molt victorios senyor
lo senyor rey que com ell hagues feta remissio
general a tots los residents en la ciutat de Balaguer
de tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lo
dia que exirien de la dita ciutat ab tal que isquessen
dins espay de XV dies del XXI dia de agost en avant
comptadors exceptats los qui foren a la
mort del arquebisbe de Çaragoça et del governador de
Valencia et a aquests encara hagues per espay
de dos meses guiats segons en les letres daquen
fetes et ja publicades es pus larch contengut e
lo dit temps de XV dias passas vuy: lo
dit senyor encara volentse haver misericordiosament ves los
sobredits proroga lo dit temps per altros XV
dies de vuy avant comptadors dins los quals los
qui exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen
alegar dels dits guiatge et remissio, en
altra manera lo dit senyor procehira contra ells axi
com a rebelles et traydors.
Día 20.
El referido pregonero con iguales ceremonias y en el mismo
punto publicó el pregón que sigue:
Ara hojats etc.
Fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com
ell hagues feta remissio general a tots los residents
en la ciutat de Balaguer de tots et qualsevol crims per
ells comesos fins en lo dia que exiran de la
dita ciutat ab tal que isquessen dins spay de XV
dies del XXI dia dagost en avant comptadors exceptats
los qui foren a la mort del arcabisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et aquests encara
hagues per spay de dos mesos guiats segons en les
letres daquen fetes et ja publicades es pus
largament contengut e lo dit temps hagues ja prorogat
per altros XV dies los quals ja son finits:
encara mogut de sobirana benignitat et misericordia lo
dit senyor proroga et de nou otorga les
dites remissions et guiatge fets per XV jorns
primers vinents dins los quals los que exiran de
la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar dels dits
guiatge et remissio. En altra manera passats los
dits XV jorns lo dit senyor procehira contra
ells axi com a rebelles et traydors.
Día 5 de octubre.
Finalmente el rey prorrogó el plazo del indulto y salvoconducto por todo dicho mes, mandándolo
publicar por el citado pregonero en igual modo y sitio que los anteriores.