A la ciutat de Nàpols hi ha una presó la vida mia...

 

A la ciutat de Nàpols

Hi ha una presó

La vida mia

Hi ha una presó

La vida mia amor

Hi ha 29 presos

Que canten la cançó

La vida mia

Que canten la cançó

La vida mia amor

La dama està en finestra

Escoltant la cançó

La vida mia

Escoltant la cançó

La vida mia amor

Els presos se'n temeren

Ja no cantaven, no

La vida mia

Ja no cantaven, no

La vida mia amor

Per què no cantau, presos?

Per què no cantau, no?

La vida mia

Per què no cantau, no?

La vida mia amor

Com cantarem, senyora

Si estam dins la presó?

La vida mia

Si estam dins la presó

La vida mia amor

Sense menjar ni beure

Més que algun rosegó

La vida mia

Més que algun rosegó

La vida mia amor

Demà serà dissabte

Mos penjaran a tots

La vida mia

Mos penjaran a tots

La vida mia amor.

//

UC : 

Darrer concert d'UC - Palma 2019:

https://www.youtube.com/watch?v=_gq042gNEVo

A la ciutat de Palma

la vida es somni, Calderón de la Barca

La vida es somni, Calderón de la Barca, traduít al chapurriau:

Ensomie lo rey que es rey, y viu
en este engañ manán,
disponén y gobernán;
y este aplausso, que ressibix
dixat, al ven escriu,
y en sendres se convertix
la mort, desdicha fort!
¿Que ña qui intente reiná,
veén que ha de despertá
al somni de la mort?
Ensomie lo ric a la seua riquesa,
que mes cuidados li oferix;
ensomie lo pobre que patix
la seua miseria y pobresa;
ensomie lo que a pujá escomense,
ensomie lo que afane y pretén,
ensomie lo que agravie y ofén,
y al món, en conclusió,
tots ensomien lo que són,
encara que cap u entén.
Yo ensomio que estic aquí
de estes presons carregat,
y vach ensomiá que a un atre estat
mes agradable me vach vore.
¿Qué es la vida? Un frenessí.
¿Qué es la vida? Una ilusió,
una sombra, una ficsió,
lo be mes gran es menut:
que tota la vida es somni,
y los somnis, somnis són.

http://www.rjgeib.com/thoughts/barca/barca.html

https://www.dipualba.es/publicaciones/LibrosPapel/LibrosRed/Clasicos/Libros/VidaSue.pdf

Pedro Calderón de la Barca

(1600-1681)

(Este es el soliloquio más famoso del drama español;

ocurre al final del primer acto, cuando Segismundo piensa en la vida y en su suerte.)

 

Sueña el rey que es rey, y vive

con este engaño mandando,

disponiendo y gobernando;

y este aplauso, que recibe

prestado, en el viento escribe,

y en cenizas le convierte

la muerte, ¡desdicha fuerte!

¿Que hay quien intente reinar,

viendo que ha de despertar

en el sueño de la muerte?

Sueña el rico en su riqueza,

que más cuidados le ofrece;

sueña el pobre que padece

su miseria y su pobreza;

sueña el que a medrar empieza,

sueña el que afana y pretende,

sueña el que agravia y ofende,

y en el mundo, en conclusión,

todos sueñan lo que son,

aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí

destas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños, sueños son.

Sueña el rey que es rey, y vive

con este engaño mandando,

disponiendo y gobernando;

y este aplauso, que recibe

prestado, en el viento escribe,

y en cenizas le convierte

la muerte, ¡desdicha fuerte!

¿Que hay quien intente reinar,

viendo que ha de despertar

en el sueño de la muerte?

Sueña el rico en su riqueza,

que más cuidados le ofrece;

sueña el pobre que padece

su miseria y su pobreza;

sueña el que a medrar empieza,

sueña el que afana y pretende,

sueña el que agravia y ofende,

y en el mundo, en conclusión,

todos sueñan lo que son,

aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí

destas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños, sueños son.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Car trobant se lo senyor de edat de dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable: Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota la vida sua james tala ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis. Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma (extrema) e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua: caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶ Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat: cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es. E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea. Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph qui venien de la solemnitat de la pasca: e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues donar. e vevent (vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill. o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de tanta valor: ne tan poch sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor. Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra delicada persona: car ja es passat vn dia entregue que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor qui sou salut hi goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son manifestes e vbertes totes les coses: hi sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota la nit: sens dormir: ne menjar.

Vita, Vida, Via, Viu, Vieu, Vivamen, Viure, Vieure, Sobreviure, Vianda, Vivenda, Vital, Vidal - Reviscolar

Vita, Vida, Via, s. f., vie.

Tan quan la vida m' er durans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

Exercitat en vida activa.

V. et Vert., fol. 83.

Exercé à vie active.

- Nourriture.

No pusquan prendre aucuna pecunia,... mas... receban la vita tant solamen.

Statuts de Provence. Bomy, p. 42.

Qu'ils ne puissent prendre aucun argent,... mais... qu'ils reçoivent la vie tant seulement.

- Histoire, biographie.

De motz martyrs, trobam en lurs vidas que se alegravon els turments.

(chap. De mols martirs, trobam a les seues vides (biografíes) que se alegraben als (dels) tormens o suplissis.)

V. et Vert., fol. 65.

Touchant de nombreux martyrs, nous trouvons dans leurs vies qu'ils se réjouissaient dans les tourments.

- Conduite.

Ben es totz hom d' avol vida,

Qu' en joy non a son estatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Bien est tout homme de mauvaise vie, qui en joie n'a pas son séjour.

Loc. Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Bien ils viendront à vie éternelle.

Viure en carn, e non seguir ni sentir la passion de la carn, non es vida terrenal, mays celestial. V. et Vert., fol. 94.

Vivre en chair, et ne pas suivre ni sentir la passion de la chair, ce n'est pas vie terrestre, mais céleste.

Li dona Dieus esperit de vida. Liv. de Sydrac, fol. 92.

Lui donne Dieu esprit de vie.

Recebra la corona de vida que Dieus promes. Trad. de Bède, fol. 21.

Recevra la couronne de vie que Dieu promit.

Fontana de vida perdurabla. V. et Vert., fol. 99.

(chap. Fon de vida perdurable : eterna. Vore: Artur Quintana Font.)

Fontaine de vie éternelle.

Cellui perdei c' a ma vida,

E 'n serai totz jorns marrida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Je perdis celui qui a ma vie, et j'en serai toujours marrie.

Per Dieu, En bacalar truan,

Non podetz la vida portar.

Roman de Jaufre, fol. 49.

Par Dieu, seigneur bachelier misérable, vous ne pouvez la vie porter.

Adv. comp. Ieu no voill qu' a mort ni a vida

La nostra amors sia partida.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux qu'à mort ni à vie le notre amour soit séparé.

Tot quant avem ni adenant aurem a vida et a mort.

Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Tout ce que nous avons et désormais aurons à vie et à mort.

Ieu no 'n partray a ma vida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Je ne m'en séparerai de ma vie.

Lo malfachor que, a sa vida,

Fetz penitentia complida.

V. de S. Honorat.

Le malfaiteur qui, à (durant) sa vie, fit pénitence accomplie.

Jorn de lor vida sai n' auran membransa.

P. Lanfranc de Pistoie: Valens senher.

Jour de leur vie ici ils en auront souvenance.

Ja, al jorn de ma via,

No serai d' autra jauzire.

Augier: Per vos belha.

Jamais, au jour de ma vie, je ne serai d'une autre joyeux.

Voyez Menar, Frug.

CAT. ESP. PORT. Vida. IT. Vita. (chap. Vida, vides; Vore: La Vita Christi en llengua valensiana, editat per mí; vidorra, vidorres.)

2. Viu, Vieu, adj., lat. vivus, vif, vivant.

Pueis un cabri viu escorjatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis un chevreau vif écorchez.

L' enfans lur rent qu' es vieus e sans. V. de S. Honorat.

Il leur rend l'enfant qui est vif et sain.

Donacion entre vius. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 37.

(chap. Donassió entre vius.)

Donation entre vifs.

Loc. Ja per ren vius no m' accossegria. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

Jamais pour rien vivant il ne m'atteindrait.

- Jaillissant, sortant de source.

Fon d' aigua viva corren. Cant. de S. Augustin.

(chap. Fon d'aigua viva corrén o correnta). 

Fontaine d'eau vive courante.

- Ardent, enflammé.

Tenia la viva brasa. V. de S. Honorat.

Tenait la vive braise.

Subst. Ar l' ai tocat al viu, qu' ieu dic cantan 

Ver de sos caitiviers.

Sordel: Sel que m.

Maintenant je l'ai touché au vif, vu qu'en chantant je dis vrai de ses misères.

CAT. Viu. ESP. PORT. IT. Vivo. (chap. Viu, vius, viva, vives; vivet, com lo mote del meu amic Luis Giner de Fransa - Beseit, vivets, viveta, vivetes.)

3. Vivamen, adv., vivement.

Taing s' esfortz tot jorn plus vivamen.

Aimeri de Peguilain: Qui be s.

Il convient qu'il s'efforce toujours plus vivement.

CAT. Vivament. ESP. PORT. IT. Vivamente. (chap. Vivamen, exactamen com en ocsitá.)

4. Viure, Vieure, v., lat. vivere, vivre, exister.

Ja Dieus no m do pueis viure lonjamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que jamais Dieu ne me donne ensuite de vivre longuement.

Viu de beutat ses pars.

Paulet de Marseille: Ges pels croys.

Elle existe sans pareille en beauté.

- Se conduire, se comporter.

Drechura fay home viure drechurieyramen entre las gens. V. et Vert., fol. 48.

Droiture fait vivre l'homme droitement entre les gens.

Que visquesso honestament coma bos religios. Philomena.

(chap. Que vixqueren (vigueren) honestamen com a bons religiosos.)

Qu'ils vécussent honnêtement comme de bons religieux.

- Manger, se repaître.

La formitz que si trebalha en estiu per aver so que vieu en ivern.

Liv. de Sydrac, fol. 69.

La fourmi qui se tourmente en été pour avoir ce qu'elle mange en hiver.

Prov. Apren a ben morir, si vols ben viure. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Adeprén a morí be, si vols viure be.)

Apprends à bien mourir, si tu veux bien vivre.

Exclam. Viva sant Honorat! V. de S. Honorat.

(chap. ¡Viva san Honorat! En valensiá : vixca Sant Vicent Ferrer.)

Vive saint Honorat!

Tot lo poble cridet:... Viva, viva lo rey!

(chap. Tot lo poble va cridá: … ¡viva, viva lo rey!)

Hist. de la Bible en provençal, fol. 37.

Tout le peuple cria:... Vive, vive le roi! 

Substantiv. Las! e viures que m val?

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Malheureux! et le vivre que me vaut-il?

Part. prés. El frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben e gen,

Totz temps aura vida viven.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit est si beau et si bon que, qui le cueillera bien et gentiment, aura (en) tout temps vie vivante.

Subst. Possezidors de la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Posseedós de la terra dels vivens - vius.)

Possesseurs de la terre des vivants.

Adv. comp.

No m do ja Dieus nul be a mon viven,

S' ieu ja per re de vos amar mi tuelh.

Arnaud de Marueil: Us jois.

Que jamais Dieu ne me donne nul bien de mon vivant, si jamais pour rien je cesse de vous aimer.

Farai o al mieu viven,

Que d' al res non sui amaire.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Je le ferai à mon vivant (durant ma vie), parce que d'autre chose je ne suis pas amant.

Ieu non ai poder ni talen

Qu' ieu m' en parta de mon viven.

Pons de Capdueil: S' anc fis ni dis.

Je n'ai pouvoir ni désir que je m'en sépare de mon vivant.

ANC. FR. A la fin cil qui viveront, 

Ce dit la lestre, sauf seront.

Si je vif demain jusqu'à none.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 285, et t. III, p. 104.

Voyez Gabar, Dol.

CAT. Viurer. ESP. Vivir. PORT. Viver. IT. Vivere. (chap. Viure : vic o vixgo o vixco, vius, viu, vivim, viviu, viuen; vixcut, vixcuts, vixcuda, vixcudes; viuré; viuría; si yo vixquera o viguera.)

5. Sobreviure, v., lat. supervivere, survivre.

Aquell que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén (estat) de viudedat.)

V. et Vert., fol. 93.

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Part. prés. subst. Pagat al... sobrevivent.

(chap. Pagat al... supervivén o sobrevivén.)

Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 222.

Payé au... survivant.

CAT. Sobreviurir. ESP. Sobrevivir. PORT. Sobreviver. IT. Sopravvivere.

(chap. Sobreviure : sobrevic o sobrevixgo o sobrevixco, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen; sobrevixcut, sobrevixcuts, sobrevixcuda, sobrevixcudes; sobreviuré; sobreviuría; si yo sobrevixquera o sobreviguera.)

6. Vianda, s. f., nourriture, aliment, pâture, mets, proie.

Dans la basse latinité, le mot vivanda avait cette acception:

Excepto vivanda et fodro, quod iter agentibus necessaria sunt.

Baluz., Capit. reg. franc., an. 803, t. 1, col. 399.

La sieua vianda era

Pans et aygua tot dia.

V. de S. Honorat.

(chap. La seua vianda (minjá) ere pa y aigua cada día : tots los díes.)

La sienne nourriture était du pain et de l'eau toujours.

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.

P. Cardinal: D' un sirventes.

Et le corps est ici pâture des vers.

Cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua e ris.

(chap. Com són viandes (alimens) fetes de formén (blat tardá) cuit en aigua y arrós.)

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.

Voluptat... en viandas et assaboramens. Eluc. delas propr., fol. 115.

Volupté... en aliments et saveurs.

Fig. Essenhamens e pretz e cortezia

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Perdigon: Aissi cum selh.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur besoin et leur nourriture.

Ce mot, d'abord employé généralement pour toute sorte de nourriture, n'a servi dans la suite qu'à désigner la chair des animaux, qu'on a appelée viande; cependant les troubadours en firent parfois usage dans ce sens. 

Als frairis donava viandas e peysson,

Segon que s trobava.

V. de S. Honorat.

Aux souffreteux il donnait viandes et poisson, selon qu'il se trouvait.

CAT. ESP. PORT. Vianda. (chap. Vianda, viandes; minjá, minjás; alimén, alimens.)

7. Vivenda, s. f., nourriture.

Als grans et als menors

Voill donar lor vivenda.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Aux grands et aux moindres je veux donner leur nourriture.

Pétrarque a employé ce mot dans le sens général de nourriture:

La mensa ingombra

Di povere vivande

Simili a quelle ghiande.

Petrarca, canz. IX.

IT. Vivanda.

8. Vital, Vidal, adj., lat. vitalis, vital, pour la vie.

Aquil vida es vidals, e no mortals. Trad. de Bède, fol. 82.

Cette vie est vitale, et non mortelle.

Es dit pels phizicias esperit vital. Eluc. de las propr., fol. 20.

Est dit par les médecins esprit vital.

E 'l bes sia tals

Que tos temps sia vidals. 

G. Riquier: Be m volgra.

Et que le bien soit tel qu'en tout temps il soit pour la vie.

ANC. FR. O bois vital qui la vie à tous donne.

La Boderie, Hymnes ecclés., fol. 42.

CAT. ESP. PORT. Vital. IT. Vitale. (chap. Vital, vitals; Vidal es un apellit, per ejemple de Ignacio Sorolla Vidal, Nacho Vidal, Silvia Dilla Vidal.
A Beseit, Daniel Vidal. Vore la foto en lo seu burro Moreno.)

9. Vitailla, Vitalha, Vitoalha, s. f., victuaille, nourriture.

D' una vert rana faitz vitailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'une raine verte faites victuaille.

La vitalha que i era, pan e vi e froment. Guillaume de Tudela.

La victuaille qui y était, pain et vin et froment.

L' enfant no pren nulha vitoalha. V. de S. Honorat. 

L'enfant ne prend nulle nourriture.

ANC. FR. Çaiens a poi car, vin et blé,

Pain, besquit et autre vitaille.

Roman du Renart, t. IV, p. 268.

CAT. ESP. Vitualla. PORT. Vitualha, victualha. IT. Vittuaglia, vittovaglia. 

(chap. Vitualla, vitualles.)

10. Victual, adj., lat. victualis, alimentaire.

Lo blat, vi, mercadieras, et autras causas victuals.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98.

Le blé, vin, marchandises, et autres choses alimentaires.

11. Vivatz, Viatz, adv., vite, vivement, promptement.

Si 'l deu far, fassa 'l socors vivatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chanz.

S'il doit le faire, qu'il lui fasse secours promptement.

Al prince, lor segnor, o manderon vivatz. V. de S. Honorat.

Au prince, leur seigneur, ils le mandèrent promptement. 

Viatz ve e viatz vai.

B. de Ventadour: E manht genh.

Vite il vient et vite il va.

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz.

Sordel: Qui se membra.

Et la vie est courte, et la mort vient promptement.

Adv. comp.

Eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz.

Pistoleta: Sens e sabers.

Moi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course tôt et vite.

ANC. FR. Si m'amenés vias Renart,

Si ert pendus à une bart.

Lors prist Ysengrins à issir

Apriès Orguel tost et vias.

Roman du Renart, t. IV, p. 154 et 146.

Voyez Tost.

12. Vivacitat, s. f., lat. vivacitatem, vivacité, activité, vigueur.

Granda vivacitat. Eluc. de las propr., fol. 65.

Grande vivacité.

CAT. Vivacitat. ESP. Vivacidad. PORT. Vivacidade. IT. Vivacità, vivacitate, vivacitade. (chap. Vivassidat, vivassidats, casi com la que seguix:)

13. Vivassedat, s. f., vivacité.

Ab tota vivassedat o acochamen anon. Regla de S. Benezeg, fol. 53.

Qu'avec toute vivacité du promptitude ils aillent.

14. Vivassamen, adv., vivement, promptement, rapidement.

Mandatz nos o vivassamen. Roman de Jaufre, fol. 121.

Mandez-nous cela vivement.

IT. Vivacemente. 

15. Vivasseiramens, Vivassieyramen, adv., rapidement, vivement.

Cant el se tornava tost e vivasseiramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quand il se tournait tôt et vivement.

Volem pervenir vivassieyramen ad aquela celestial auteza.

Regla de S. Benezeg, fol. 23.

Nous voulons parvenir rapidement à cette céleste hauteur.

16. Vivacier, Viacier, adj., vif, prompt, pétulant, ardent, empressé, alerte, 

rapide.

Cest nos fai vivaciers e leugiers e bordens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-ci nous fait vifs et légers et sautants.

Ferms e vivaciers

D' encausar heretjia sia tos cossiriers.

Izarn: Diguas me tu.

Que ferme et ardent à poursuivre l'hérésie soit ton penser.

Part, es bestia sobre viaciera. Eluc. de las propr., fol. 256.

Léopard, c'est bête très alerte.

Deu haver so joyos e alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas 1 petit plus viacier. Leys d'amors, fol. 40.

Doit avoir son joyeux et gai pour danser, non pourtant si long comme vers ou chanson, mais un peu plus vif.

17. Viassament, Viassamens, adv., vitement, promptement, vivement.

Viassament lh' anet un basto aportar. Roman de Fierabras, v. 2065.

Vitement il lui alla un bâton apporter.

Ab tant veus 1 messatge que venc viassamens. Guillaume de Tudela.

En même temps vous voilà un message qui vint vitement.

Adv. comp. La osts va al pertrait tost e viassamens. Guillaume de Tudela.

L'armée va au convoi tôt et vivement.

18. Viacerament, adv., promptement, vivement.

Que tan viacerament fa tremer et movre la lengua. Eluc. de las propr., fol. 44.

Qui si vivement fait trembler et mouvoir la langue.

19. Vivificacio, s. f., lat. vivificatio, vivification.

Sa perfiecha formacio et vivificacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Sa parfaite formation et vivification.

CAT. Vivificació. ESP. Vivificación. PORT. Vivificação. IT. Vivificazione. 

(chap. Vivificassió, vivificassions.)

20. Vivifiar, Vivificar, v., lat. vivificare, vivifier.

Vivifia l' arma, e auci lo cors. Trad. de Bède, fol. 53.

(chap. Vivifique l'alma, y mate lo cos.) 

Vivifie l'âme, et occit le corps.

Lo conservara, e lo vivificara. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Lo conservará, y lo vivificará.)

Le conservera, et le vivifiera.

Part. prés. Arma,...

... es esperitz

Vivificans cors humanal.

Brev. d'amor, fol. 53.

L'âme,... c'est esprit vivifant corps humain.

CAT. ESP. PORT. Vivificar. IT. Vivificare. (chap. Vivificá : vivifico, vivifiques, vivifique, vivifiquem o vivificam, vivifiquéu o vivificáu, vivifiquen; vivificat, vivificats, vivificada, vivificades; vivificaré; vivificaría; si yo vivificara.)

21. Vivificatiu, adj., vivifique, confortatif, propre à vivifier.

Es vivificativa, quar es dels esperits restaurativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est vivifique, car elle est des esprits restaurative.

CAT. Vivificatiu. ESP. PORT. IT. Vivificativo. (chap. Vivificatiu, vivificatius,  vivificativa, vivificatives; vivificadó, vivificadós, vivificadora, vivificadores.)

22. Vitamen, adv., vitement, rapidement. 

El deissendra vitamen.

(chap. Ell dessendrá (baixará) rápidamen, a escape.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il descendra vitement.

ANC. IT. Vistamente andarono incontro al loro campione.

Cento Novelle antiche, 92.

23. Avivar, Avidar, v., aviver, animer, vivifier.

Erbas e plantas aviva. Brev. d'amor, fol. 38.

Herbes et plantes elle vivifie.

Homes et angels avida. Leys d'amors, fol. 136.

Hommes et anges anime.

Fig. Vostre pretz vers aviva 

Lur lauzor.

P. Bremon Ricas Novas: Be volgra.

Votre mérite vrai vivifie leur louange.

L' arditz, on pretz s' aviva,

Sap gen sa valor enansar.

T. d'une Dame et de Rofin: Rofin.

Le courageux, où mérite se vivifie, sait gentiment sa valeur avancer.

- Enflammer, allumer.

Per lo vent de follas paraulas, aviva soven et ensent lo diable fuoc de luxuria.

V. et Vert., fol. 84.

Par le vent de folles paroles, le diable avive souvent et enflamme le feu de luxure.

ANC. FR. Mès ce que l'en les garde plus...

Fet lor amor plus aviver.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 330.

CAT. ESP. PORT. Avivar. IT. Avivare. (chap. Avivá - lo foc -, animá, vivificá.)

24. Covivens, adj., bon vivant.

L' efan que nayssera er covivens. Calendrier provençal.

L'enfant qui naîtra sera bon vivant.

25. Revidacio, s. f., nouvelle vie, renaissance.

Es temps de revidacio, quar aybres et autras cauzas que semlan mortas en yvern, en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'est temps de nouvelle vie, car les arbres et autres choses qui semblent mortes en hiver, dans ce temps revivent.

26. Revivar, Revidar, Revisdar, v., raviver, ranimer, revivre.

Don me pot leu, mort, revivar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Dont, mort, il me peut facilement raviver.

Fig. Aybres... en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Abres (albres)... an este tems reviuen.)

Arbres... en ce temps ils revivent.

Part. pas. Toquet sus lo pietz lo mort,

E dix: Femna, aias conort,

Que veti ton fill revisdat.

Trad. d'un Évang. apocr.

Toucha le mort sur la poitrine, et dit: Femme, aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

IT. Ravvivare. (ESP. Revivir, reanimar, resucitar.)

27. Reviure, v., lat. revivere, revivre, ressusciter.

Cent vetz muer lo jorn de dolor,

E reviu de joy autras cen.

B. de Ventadour: Non es meravilla.

Cent fois je meurs le jour de douleur, et je revis de joie autres cent.

Motz amicxs del rei Pepi... revisquero. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.

De nombreux amis du roi Pepin... ressuscitèrent. 

Molhatz d' oli, moro,... mas per vinagre revido. Eluc. de las propr., fol. 262.

Mouillés d'huile, ils meurent,... mais par vinaigre ils revivent.

Fig. Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Naît prouesse et revit.

- Ranimer, raviver.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu (reviscole, reanime) y me rejuvenix o rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Bel m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Fig. Un joy m confort e m reviu.

Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.

Une joie me réconforte et me ranime.

Part. pas. Per mort es vida reviscuda. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Par mort est vie ravivée.

CAT. Reviurer. ESP. Revivir. PORT. Reviver. IT. Rivivere. (chap. Reviure; torná a la vida; reviscolá, reviscolás; reanimá; resusitá.)

28. Reviscolar, v., ressusciter, revivre.

Mas can lo mandamen fon vengut, lo peccatz reviscolet.

(chap. Pero cuan lo manamén va vindre (va sé vingut), lo pecat va reviscolá.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais quand le commandement fut venu, le péché ressuscita.

Reviscola per calor. Eluc. de las propr., fol. 147.

Revit par chaleur.

(chap. Reviscolá, reviscolás : yo me reviscolo, reviscoles, reviscole per caló, reviscolem o reviscolam, reviscoléu o reviscoláu, reviscolen; reviscolat, reviscolats, reviscolada, reviscolades; reviscolaré; reviscolaría; si yo reviscolara.)

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

Capitol LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.

La senyora ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli: Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest senyor com lo haueu concebut e parit: nom celeu res la mia amada filla: daume aquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor speraua hoir tot (tor) lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partieren se de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort: fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych que axil desconexia: O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcor mia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla: giras tot a la sancta hauia (avia, auia; yaya; abuela) sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los affalachs e caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma sera acompanyat (acómpayat) de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix: O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol hoirles nomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor: car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo conflicte de la sua acerbissima batalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontable sabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senora excellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptant li los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç. Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la companyia tan amada.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Capitol CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros pensant en lo estrem de la mort.

Venint lo terme per lo senyor asignat: que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros de si mateix recordantse de la freuoltat de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua. ¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut quis gloriabiter mundum se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia munde de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶ Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea del home per sanct que sia: comparat a laltitut de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut virtuosament vehentse tant propinque a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar compte. ¶ E com yo entrels mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del seu fill maja comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma posat: Car los angels nostenen per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem. Ne exeat iusticie regl´a d´thesauris illi^9: et inueniatur tortum: quod videatur rectum. Car no se si exiria aquella regla de justicia dreta: dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort: ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem: lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just: que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me. Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom vull justificar la mia boca me condamnara. car confessant yo esser home: me constituixch peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present: esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor: parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero: ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en aquell es jutgat: perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.