champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ensomie lo rey que es rey, y viu en este engañ manán, disponén y gobernán; y este aplausso, que ressibix dixat, al ven escriu, y en sendres se convertix la mort, desdicha fort! ¿Que ña qui intente reiná, veén que ha de despertá al somni de la mort? Ensomie lo ric a la seua riquesa, que mes cuidados li oferix; ensomie lo pobre que patix la seua miseria y pobresa; ensomie lo que a pujá escomense, ensomie lo que afane y pretén, ensomie lo que agravie y ofén, y al món, en conclusió, tots ensomien lo que són, encara que cap u entén. Yo ensomio que estic aquí de estes presons carregat, y vach ensomiá que a un atre estat mes agradable me vach vore. ¿Qué es la vida? Un frenessí. ¿Qué es la vida? Una ilusió, una sombra, una ficsió, lo be mes gran es menut: que tota la vida es somni, y los somnis, somnis són.
Capitol
XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor
sua e del prom Joseph.
Car trobant se lo senyor de edat de
dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en
hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu
portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E
passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo
senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris
per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell
cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat
fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria
que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la
fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable:
Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella
jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota
la vida sua james tala
ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu
piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment
no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me
metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis.
Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma(extrema)
e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot
que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey
pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual
encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en
lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de
poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa
senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant
quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li
sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua:
caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶
Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es
aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades
per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat
nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa
noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat:
cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants
mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era
tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en
tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta
tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui
quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non
respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la
extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e
cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no
respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio
d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es.
E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o
puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la
presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament
la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan
dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos
no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent
sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de
intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et
circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea.
Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch
e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch
trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida
mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct
sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses
dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua
lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia
molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph
qui venien de la solemnitat de la pasca:
e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes
dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la
qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de
sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa
nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran
part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues
donar. e vevent
(vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no
res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar
tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat
hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada
de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant
se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a
aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient
a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut
per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill.
o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan
singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O
senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que
compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey
turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O
senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de
tanta valor: ne tan
poch
sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor.
Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa
senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense
les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e
deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en
lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car
nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se
be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e
molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent
dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran
veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo
residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant
me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la
felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor
que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e
tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou
clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so
axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes
penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu
fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les
dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch
hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues
abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra
delicada persona: car ja es passat vn dia entregue
que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan
cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne
hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla
hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la
vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que
vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor
mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen
la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in
memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me
consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa
perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de
mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de
la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es
aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix
no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill
meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem
tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor
qui sou salut hi
goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz
vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e
dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu
agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no
pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit
occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia
vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son
manifestes e vbertes totes les coses: hi
sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la
dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot
remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota
la nit: sens dormir: ne menjar.
Capitol
LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E
fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.
La senyora
ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada
sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora
Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure
la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren
ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer
reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major
germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda
deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor
com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo
dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent
senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la
senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona
molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la
senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig
e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria
prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua
antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat
de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls
corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna
abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes
vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli:
Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest
senyor com lo haueu concebut e parit: nom
celeu
res la mia amada filla: daume
aquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos
lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he
meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume
largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la
piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor
speraua hoir tot (tor)
lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e
penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua
demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de
lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes
de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e
virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa
germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens
dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partieren
se de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per
que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E
la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch
leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure
augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo
tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la
vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor
fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura
humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en
tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja
e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida
sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e
alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no
podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort:
fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo
parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab
lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les
sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych
que axildesconexia:
O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent
la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen
les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos
vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran
compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que
tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcor
mia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e
veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig
aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de
la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua
cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor
no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor
no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor
hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla:
giras tot a la sancta hauia
(avia,
auia; yaya; abuela)
sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara
posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran
compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar
per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los
affalachs
e caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e
besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E
dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y
que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan
delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma
sera acompanyat (acómpayat)
de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel
pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna
en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix:
O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou
passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla
haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que
supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos
he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol
hoirles
nomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les
ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos
posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat
mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo
goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia
pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor:
car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab
tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua
voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y
respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo
senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella
passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo
conflicte de la sua acerbissima
batalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell
haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga
alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell
colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica
a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la
senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon
axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor
en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E
prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades
regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e
abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontable
sabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senora
excellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptant
li los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant
passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la
posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab
Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e
solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo
delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera
partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa
Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç.
Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura
molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la
companyia tan amada.
Capitol
CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros
pensant en lo estrem
de la mort.
Venint lo terme per lo senyor asignat:
que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros
de si mateix recordantse de la freuoltat
de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes
alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam
timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se
pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E
aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans
deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua.
¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et
veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot
esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la
mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de
aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio
neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex
iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut
quis gloriabiter mundum
se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira
judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara
gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia
munde
de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son
dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶
Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea
del home per sanct que sia: comparat a laltitut
de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E
perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut
virtuosament vehentse tant propinque
a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros
de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit
atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e
tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser
examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar
compte. ¶ E com yo entrels
mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del
seu fill maja
comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma
posat: Car los angels nostenen
per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e
cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem.
Ne exeat
iusticie regl´a d´thesauris illi9:
et
inueniatur tortum:
quod videatur rectum.
Car no se si exiria
aquella regla de justicia dreta:
dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort:
ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la
veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris
hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem:
lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis
virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser
loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden
venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres
la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix
virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran
felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es
peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no
es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la
victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi
seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just:
que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non
sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi
qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en
los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que
punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch
hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable
fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que
no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si
mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son
fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa
consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me.
Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom
vull justificar la mia boca me
condamnara.
car confessant yo esser home: me
constituixch
peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus
manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be
Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la
persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua
que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex
en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de
tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si
causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e
aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present:
esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu
pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor:
parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor
domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en
altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die
functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran
misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la
fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment
durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era
stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la
companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia
virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo
temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui
es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero:
ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en
aquell es jutgat:
perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.
Capitol
LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels
sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.
Sa senyoria que per
vnes dolors no oblidaua les altres: recordas en quant perill staua si
Herodes podia hauer sentiment que fos in
hierusalem ab lo seu amat fill: Lo qual maluat herodes no hauia altre
pensament ne desig sino com poria matar e destroir lo senyor e delir
la memoria sua de la terra. E lauors sa merce se leua ab tota sa
dolor e dellibera partir prestament de aqui e exir de aquella ciutat
hon lo senyor fill seu era axi auorrit e ayrat e despedintse
sa altesa del virtuos Symeon e de la deuota viuda: los quals ab
moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa merce que los dos
anassen ab ella: no restassen orphens
de tal companyia: car pijor que mort los seria la separacio del
senyor e sua. E sa merce los respongue que lo senyor fill seu
acceptaua la bona voluntat e sanct desig de ells: e que no volia sa
magestat que pus peregrinassen en aquesta vall de miseria: ans que
prestament anassen als lims hon eren los altres pares e que aqui
sperassen la clemencia sua. Lo qual certament finat per mort lo terme
de la vida sua seria ab ells: e lauors lo seguirien ab seguretat de
james perdre la sua companyia. E lo dit Symeon e Anna sabent que la
sua mort seria tan presta aconortaren se de restar: puix la voluntat
del senyor era aquella. E agenollantse Symeon prengue les manetes de
Jesus besant aquelles moltes vegades ab dolçor no recomptable: e
dix. ¶ Puro corde credo: et ore confiteor te esse verum deum et
hominem. In manus tuas sanctas ac venerabiles dulcissime domine iesu
commendo (o conmendo; cómendo,
o nassal)
animam meam et corpus meum et me totum quia tempus est vt comendes
terre corpus meum. E dit aço la senyora prengue aquella reuerent ma
del seu fill e posa la sobre lo cap de aquell venerable vell donant
li lo senyor largament la benedictio sua. E lo dit Symeon senti dins
en si tanta consolacio que dix ab vna grandissima deuocio e dolçor.
In pace in idipm
dormiam et requiescam. E besant los peus de sa magestat apartas per
fer loch a la sancta viuda: qui a sa clemencia se volia recomanar. E
acostantse la dita feruentissima Anna prostras tota en terra: adora
lo senyor ab feruor no recomptable: e dreçantse besa los peus e les
mans sues no podentse partir de la sua real presencia: e comanant se
carament a la magestat sua: dixli. ¶ Custodi animam meam et erue me
non erubescam quoniam speraui in te. Nam et si ambulauero in medio
vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es. E apres prenint les
mans de la senyora ab moltes lagrimes dixli. O filla mia deixau me
besar aquestes vostres mans: car mare sou del meu senyor: e reyna
general del cel e de la terra O senyora quim haguera dit a mi quant
yous tenia chicheta
açi en lo temple: que durant la vida mia yous hagues a veure mare de
deu restant verge pura. O ma senyora gracies infinides faç al meu
creador de tanta misericordia a mi indigna feta: ara senyora finare
la vida mia ab gran repos puix he vist lo meu redemptor nat de vos
senyora e vida mia: qui sou la pus cara persona que en aquest mon yo
he tengut. Car com vostra merce ixque del temple morir cuydi
de enyorament: car semblant a vostra senyoria noy hauia en totes les
que restauen. Ara senyora me
parteixch
alegra de aquesta vida puix vos he vist. Ab tot senyora que no oblide
ni oblidare les vostres dolors: ans men porte la anima trauessada de
aquelles: e les vos volria ajudar a portar si al senyor plahia: car
ab tot lo viure me sia molta pena: si a vos la mia senyora hauia a
seruir la mia vida: yo la pendria ab paciencia Empero vos senyora
maueu recaptat aquesta gracia que passe de aquesta vida prest: que no
veja les dolors del senyor fill vostre: les quals vos trauessaran la
anima e les sentireu per propries: Al pare eternal vos coman ell sia
lo consolador vostre y ajudador en totes les angusties e dolors
vostres. E dient aço abraçaua y estrenyia sa senyoria ab tanta amor
que separarse della no podia: e dix. ¶ Dulcis est memoria tua super
mel et fauum: et amor tuus super omnia aromata. E la senyora
excellent qui de cor ama als qui la amen: sabent que amor nos pot
pagar sino ab la mateixa moneda: vehent la tanta feruor de la
virtuosa dona: comunicas a ella ab tanta caritat y amor: com si
propriament li fos mare: e dixli. O anna mare mia siau certa que lo
fill meu vos ha en singular amor e vol molt premiar la vostra
virtuosa vida en la gloria sua e que siau exemplar a totes les viudes
e vergens special a aquelles qui en collegis de religio viuran les
quals vos deuen hauer en singular deuocio: e lo meu fill per amor
vostra fara grans e asenyalades gracies a aquelles qui a vos se
recomanaran. E sa senyoria comunica a aquella sancta dona molts
secrets diuinals e misteris singulars de que la dita Anna recomplida
de grandissima admiracio comença a dir. ¶ Audiui archana verba que
non licet homini loqui. E resta la virtuosa viuda de aquest
rahonament axi aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradis
puix la senyora reyna de aquell li donaua seguretat de la saluacio
sua: dientli certament esser li perdonats tots los seus peccats per
lo senyor fill seu qui era ver redemptor e perdonador de peccats per
sa sola clemencia. E la sancta dona tornant a pendre les mans de la
senyora besant aquelles ab deuocio inestimable despedint se de sa
merce dix. ¶ O dulcissima domina me: spes mea: dulcedo mea:
consolatio mea post dominum: in manus tuas domina comendo animam meam
et corpus meum. E axi despedida Anna de sa merce parti sa senyoria
prestament exint del temple deixant Symeon e anna molt inflammats en
deuocio: los quals en breu temps finiren la vida. ¶ De quibus dignus
non erat mundus. Car lo mon no era digne de posseir pus largament
tales
dos persones.
Capitol
CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant
se als peus de sa magestat.
Hoint dir la dita Magdalena que lo
senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera
de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual
li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua
anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit
era vn gran hypocrit:
e murmurador e molt escandaliços:
e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço
sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot
son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en
gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta
sua sobrel cap: e tota sola exi
de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum.
Volent dir. Los meus peus anaran
per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶
Quem cum tetigero munda
sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que
axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada
de totes les culpes mies: hi
quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la
presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable
Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo
senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo
adueniment de aquesta seraphica
dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se
hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de
la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu
qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta:
en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou
ves
primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit
phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada:
e no en
layre
acostumat: alteras tot arrunçant
la cella:
dix dins si mateix. Que vol esta dona en
casa mia.
¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles
aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor
dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat
anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts
de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou
senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la
taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan
extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien.
Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran
abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶
Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in
conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas
iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar
segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que
nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real
presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e
perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir
e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus
coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O
benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car
dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les
vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi
senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris
necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra.
O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech
hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶
O senyor hi
si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les
offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals
penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no
fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades
mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus
meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los
meus desigs: e lo gemech
meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la
mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes:
so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia
peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual
justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella
per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a
me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs
tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua
ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça
cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la
dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual
yo perixch:
tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la
vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor
a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera
ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me
magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor:
vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e
flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida
bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e
vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti:
quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a
la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos
senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar
vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O
vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en
tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat
vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina
animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt
terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam.
Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les
affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos
senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida
sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la
terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig
meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia
de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida
sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e
amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus
anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni:
porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et
te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa
penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts:
despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel:
cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys:
refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la
guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual
vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita
virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor
contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los
peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua
es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es
dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador
meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car
de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e
proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia
vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada
pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e
banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable
Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses
lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular
dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat
molt gran de rebre venia (venja)
de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la
sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui
vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena
siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada
e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que
vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e
delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu
de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en
moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum
dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que
hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per
abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio
complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per
gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E
besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta
abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular
bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo
seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat.
¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum
contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la
seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer
desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los
gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no
recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels
volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶
In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor
y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa
eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la
magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam
misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia
hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues
misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor
yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la
conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la
magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres
marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes
volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte:
haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de
la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en
guarir e resuscitar los cossors:
haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia:
resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman
salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada:
que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret
corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val
al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si
es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui
fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita
mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per
infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres
sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la
que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman
resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per
los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e
resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit
in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou
resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no
morran:
e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida
de la anima mia: daulam
(donáumela,
dáumela)
senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e
creador: e singular benfactor.
¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos
porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e
senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris
cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a
banyar: desquels
hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E
obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt
singular e dina aquella hauia vna liquor
molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa
delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e
delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa
la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor:
tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes
coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon
per salut dels peccadors.
Capitol
XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells
de guants
molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues
precioses mans guarria
per sol tocament xij spirituals malalties.
Tantost fon aqui vn
altre Angel ab vna capça de crestall
(cristal,
vidre)
molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e
e
presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna
dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits
singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran
metgessa
de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a
cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa
manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com
vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia:
es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens
la gloria mundana: vnflant (unflant)
aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo
be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys
se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells
guants qui son guarnits de flocadura
burella:
qui es color cendrosa:
e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis;
pols)
es 7 in puluerem (pulverem)
reuerteris. Volent dir: O miserables superbiososrecordeus
que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis
vos de aço (aco):
¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon
y ha
molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco
es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us
es fort e enuiosa
fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est
deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la
superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes
amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra
profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de
aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O
senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea
(enueja,
enveja)
entesa per los enuejosos
vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la
curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab
molta dolcor
los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in
morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de
enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en
poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e
sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu:
com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor
de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e
molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament
los dits malalts. O senyora que vna altra orrible
malaltia guarreu
(guarireu)
perfetament: co
es la abhominablelebrosia
(lepra)
qui ab lo
alende
seu corromp
les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren
e toquen enfectionen:
Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus
poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria
lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites
paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et
non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius
alargau
a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots
mes
a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici
tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre
desfrenat (o
deffrenat, pareixen ff)
parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor
senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua
en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant
sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra
pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de
peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a
semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la
ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e
puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e
fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per
quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi
sens nengua
temor escandalizau
vostres proismes:
els tirau a mal siau certs que la maledictio
de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit
maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta
maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la
vostra rigorosa sentencia girarsan
a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la
vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria:
qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe
a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben
despullar dells
vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal
exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona
a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir
aquella fexuga
malaltia incurable: quis diu paralitiquea:
qui es (quies)
entesa per aquella spiritual malaltia de perea:
qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi
senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de
pago
(pavo):
çoes
la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill:
E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de
aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in
corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O
miserable de pereos
qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit
cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues:
aqui veuras
e legiras:
com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per
tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per
lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha
constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la
vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la
vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem
perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent
dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del
temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E
perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent
dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e
conserue lo temps el despengua
en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil
preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car
ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos
es pijor
que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço
fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O
senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per
vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les
vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant
vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que
altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia:
co
es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son
propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu
vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat:
qui es color de leo:
car espantar los eu (loseu)
ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix
los impiadosos e yrosos
(ira,
irosos)
qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶
Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la
mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser
molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum
bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals
remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e
venga
molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar:
E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les
singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts:
els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes
e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce
presentada qui no es metge al mon qui la (quila)
emparas
de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada:
que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques
de cor
entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible
es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce
tractada: Car los
cordials
a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en
aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a
memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha
agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per
donar als mortals: O senyora yquinrestaurant
sera aquest tant singular: no es veri
al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts
turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra
senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶
Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat
in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la
anima malalts e morts per les coses temporals les quals en
sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos
pensaments tastau e asaboriu
la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona
largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant
seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa
sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e
perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre
senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat
remeten totes coses. E aquells que indurits
en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans
aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau
a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga
lome ab ligams
no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al
mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab
malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits
malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria
e tement los grans perills e laços
que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e
deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos
istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams
de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa
excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum:
mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu
fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch
de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama
de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de
malalties: presentar vos nan
vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis
entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal
senyal que te de mort es lo
escupir
de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e
mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne
fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes
coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques
a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans
vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e
en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients:
dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior
et hobediens
fueris: tantum te sequitur altitudo
glorie.
Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils
e hobedientstant vos seguira major altitut
de gloria
en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle
propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu)
de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell
qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes
d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami
seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es
necessari (necessar)
sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e
sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat
omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi
discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix
o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble
del redemptor de humana natura ihesus
fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la
peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo
consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi
solo deo. Co
es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu:
al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab
aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera
hobediencia.
