Capitol
XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells
de guants
molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues
precioses mans guarria
per sol tocament xij spirituals malalties.
Tantost fon aqui vn
altre Angel ab vna capça de crestall
(cristal,
vidre)
molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e
e
presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna
dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits
singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran
metgessa
de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a
cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa
manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com
vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia:
es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens
la gloria mundana: vnflant (unflant)
aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo
be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys
se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells
guants qui son guarnits de flocadura
burella:
qui es color cendrosa:
e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis;
pols)
es 7 in puluerem (pulverem)
reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus
que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis
vos de aço (aco):
¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon
y ha
molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco
es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us
es fort e enuiosa
fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est
deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la
superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes
amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra
profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de
aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O
senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea
(enueja,
enveja)
entesa per los enuejosos
vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la
curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab
molta dolcor
los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in
morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de
enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en
poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e
sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu:
com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor
de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e
molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament
los dits malalts. O senyora que vna altra orrible
malaltia guarreu
(guarireu)
perfetament: co
es la abhominable
lebrosia
(lepra)
qui ab lo
alende
seu corromp
les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren
e toquen enfectionen:
Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus
poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria
lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites
paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et
non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius
alargau
a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots
mes
a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici
tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre
desfrenat (o
deffrenat, pareixen ff)
parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor
senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua
en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant
sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra
pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de
peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a
semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la
ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e
puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e
fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per
quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi
sens nengua
temor escandalizau
vostres proismes:
els tirau a mal siau certs que la maledictio
de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit
maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta
maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la
vostra rigorosa sentencia girarsan
a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la
vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria:
qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe
a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben
despullar dells
vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal
exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona
a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir
aquella fexuga
malaltia incurable: quis diu paralitiquea:
qui es (quies)
entesa per aquella spiritual malaltia de perea:
qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi
senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de
pago
(pavo):
çoes
la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill:
E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de
aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in
corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O
miserable de pereos
qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit
cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues:
aqui veuras
e legiras:
com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per
tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per
lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha
constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la
vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la
vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem
perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent
dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del
temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E
perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent
dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e
conserue lo temps el despengua
en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil
preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car
ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos
es pijor
que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço
fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O
senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per
vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les
vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant
vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que
altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia:
co
es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son
propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu
vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat:
qui es color de leo:
car espantar los eu (loseu)
ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix
los impiadosos e yrosos
(ira,
irosos)
qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶
Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la
mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser
molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum
bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals
remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e
venga
molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar:
E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les
singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts:
els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes
e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce
presentada qui no es metge al mon qui la (quila)
emparas
de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada:
que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques
de cor
entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible
es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce
tractada: Car los
cordials
a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en
aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a
memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha
agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per
donar als mortals: O senyora y
quin
restaurant
sera aquest tant singular: no es veri
al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts
turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra
senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶
Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat
in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la
anima malalts e morts per les coses temporals les quals en
sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos
pensaments tastau e asaboriu
la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona
largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant
seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa
sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e
perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre
senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat
remeten totes coses. E aquells que indurits
en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans
aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau
a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga
lome ab ligams
no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al
mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab
malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits
malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria
e tement los grans perills e laços
que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e
deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos
istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams
de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa
excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum:
mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu
fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch
de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama
de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de
malalties: presentar vos nan
vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis
entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal
senyal que te de mort es lo
escupir
de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e
mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne
fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes
coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques
a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans
vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e
en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients:
dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior
et hobediens
fueris: tantum te sequitur altitudo
glorie.
Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils
e hobedients
tant vos seguira major altitut
de gloria
en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle
propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu)
de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell
qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes
d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami
seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es
necessari (necessar)
sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e
sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat
omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi
discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix
o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble
del redemptor de humana natura ihesus
fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la
peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo
consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi
solo deo. Co
es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu:
al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab
aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera
hobediencia.
