Mostrando las entradas para la consulta pastós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pastós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de marzo de 2018

Que ve lo llop

Avui la charrada es més llarga, pero no podía partila, teníe que vindre aisí. Vatres u entendreu.

Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.

+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem?  ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.

FIN.

lunes, 28 de diciembre de 2020

Los sans inosséns, llibre segón

Llibre segón.

Paco, lo Baixet.

Si hagueren viscut sempre al cortijo potsé les coses hagueren passat de un atra manera, pero a Crespo, lo Guarda Majó, li agradáe adelantá a un a la Raya de lo de Abendújar per si les mosques y a Paco, lo Baixet, com qui diu, li va tocá la china y no es que li incomodare per nell, que an ell igual li donáe un puesto que un atre, pero sí per los sagals, a vore, per la escola, que en la Charito, la chiqueta Menuda, ne teníen prou y li díen la chiqueta Menuda a la Charito encara que, en verdat, fore la chiqueta mes gran, y los chiquets, mare, ¿per qué no parle la Charito?, ¿per qué no camine la Charito, mare?, ¿per qué la Charito se embrute les bragues?, preguntaben a cada pas, y ella, la Régula, o ell, o los dos a coro, pos perque es mol menudeta la Charito, a vore, per contestá algo, ¿quína atra cosa podíen díls?, pero Paco, lo Baixet, aspirabe a que los sagals se ilustraren, adeprengueren, que lo Hachemita assegurabe a Cordovilla, que los sagals podíen eixí de pobres en un polset de coneiximéns, y inclús la propia Siñora Marquesa, volén erradicá lo analfabetismo del cortijo, va fé vindre durán tres estius seguits a dos señoritos de la siudat pera que, al acabá les faenas cotidianes, los ajuntaren a tots al porche de la corralada, als pastós, als gorrinés, als esbatussadós, als muleros, als gañáns y als guardes, y allí, a la crúa llum del cresol, en les mosques cagadores y les polilles voltán la llum, los enseñaren les lletres y les seues mil misterioses combinassións, y los pastós, y los gorrinés, y los esbatussadós y los gañáns y los muleros, cuan los preguntaben, díen, la B en la A fa BA, y la C en la A fa ZA, y, entonses, los señoritos de la siudat, lo siñoret Gabriel y lo siñoret Lucas, los corregíen y los desvelaben les trampes, y los díen, pos no, la C en la A, fa KA, y la C en la I fa CI y la C en la E fa CE y la C en la O fa KO, y los gorrinés y los pastós, y los muleros, y los gañáns y los guardes se díen entre ells desconsertats, tamé tenen unes coses, pareix que als señoritos los agrado fótremos lo pel, pero no se atrevíen a eixecá la veu, hasta que una nit, Paco, lo Baixet, se va arreá dos copes al pap, se va encará en lo siñoret alt, lo de les entrades, lo del seu grupo, y, obrín los forats del seu nas chato (per aon, com díe lo siñoret Iván, los díes que estabe de bones, se li veíe lo servell), va preguntá, siñoret Lucas, y ¿a cuento de qué eixos caprichos? y lo siñoret Lucas va arrencá a riure en unes carcañades incontrolades, y, al final, cuan se va calmá un poc, se va limpiá los ulls en lo mocadó y va di, es la gramática, escolta, lo perqué pregúntalay als académics, y no va aclarí res mes, pero, ben mirat, aixó no ere mes que lo escomensamén, que una tarde va arribá la G y lo siñoret Lucas los va di, la G en la A fa GA, pero la G en I fa Ji, com la rissa, y Paco, lo Baixet, se va enfadá, que aixó ya estáe de mes, collóns, que ells eren ignoráns pero no tontos y a cuento de qué la E y la I habíen de portá sempre trate de favor y lo siñoret Lucas, venga a riure, que se destornillabe lo home de la rissa que li donáe, una rissa espasmódica y nerviosa, y, com de costum, que ell ere un mindundi y que eixes eren regles de la gramática y que ell res podíe fé contra les regles de la gramática, pero que, en radera instánsia, si se sentíen defraudats, escrigueren als académics, ya que ell se limitabe a exposáls les coses tal com eren, sense cap espíritu analític, pero a Paco, lo Baixet, estos despropósits li féen pedre l´oremus y la seua indignassió va arribá al cormull cuan, una nit, lo siñoret Lucas los va dibuixá en primor una H mayúscula a la pizarra, y después de pegá fortes palmotades pera captá la seua atensió y ficá silénsio, va advertí, mol cuidadet en esta lletra; esta lletra es un cas únic, no té pressedéns, amics; esta lletra es muda, y Paco, lo Baixet, va pensá pera nell, mira, com la Charito, que la Charito, la chiqueta Menuda, may díe esta boca es meua, que no parláe la Charito, que únicamen, de cuan en cuan, emitíe un gemec llastimós que sorolláe la casa hasta los seus solaméns, pero dabán de la manifestassió del siñoret Lucas, Facundo, lo Gorriné, va crusá les seues mans com a manoples damún del seu estómec abultat y va di, ¿qué vol dí aixó de que es muda?, te fiques a mirá y tampoc les atres parlen si natros no les prestam la veu, y lo siñoret Lucas, lo alt, lo de les entrades, que no sone, vaiga, que es com si no estiguere, no pinte res, y Facundo, lo Gorriné, sense alterá la seua postura de abat, ésta sí que es bona, y ¿pera qué se fique entonses?, y lo siñoret Lucas, cuestió de estética, va reconeixe, sol pera adorná les paraules, pera evitá que la vocal que la seguix se quedo desamparada, pero aixó sí, aquell que no asserte a colocála al seu puesto incurrirá en falta de lesa gramática, y Paco, lo Baixet, fet un lío, cada vegada mes confundit, pero, pel matí, ensilláe la yegua y a vigilá les fites, que ere lo seu, encara que desde que lo siñoret Lucas va escomensá en alló de les lletres se va transformá, que anáe com encantat lo home, sense assertá a pensá en datra cosa, y en cuan se alluñaé un galop del cortijo, descabalgabe, se assentáe a la sombra de un alborsé y a cavilá, y cuan les idees se li embolicáen al cap unes en atras com les sireres, recurríe a les pedretes, y los codolets blangs eren la E y la I, y los grisos eren la A, la O y la U, y, entonses, se liabe a fé combinassións pera vore cóm teníen que soná les unes y les atres, pero no se aclaríe y a la nit, confiabe les seues dudes a la Régula, a la márfega y, insensiblemen, de unes coses passabe a unes atres y la Régula, para quieto, Paco, lo Rogelio está desvelat, y si Paco, lo Baixet, insistíe, ella ae, estáte cotet, ya no estam pera joguets, y, de repén, sonabe lo desgarrat crit de la chiqueta Menuda y Paco se inutilisabe, pensán que algún mal amagat debíe de tindre ell als baixos pera habé engendrat una chiqueta inútil y muda com la hache, que menos mal que la Nieves ere espabilada, que a la Nieves, les coses, ell se habíe resistit a batejála en este nom tan blang, no li pegabe, vaiga, sén ell tan moreno y moruno, y haguere preferit ficáli Herminia, com la agüela o yaya, o consevol atre nom, pero lo estiu aquell fée un sol que badáe les roques, y don Pedro, lo Périt, insistíe que les temperatures ni de nit baixaben de 35 grados, y que vaya estiuet, mare, que no sen enrecordabe de atre igual, que se fregíen hasta los muixóns volán, y la Régula, de per sí fogosa, se queixáe, ¡ay Virgen, quína calina mes gran!, y que no corre ni una bufadeta de aire ni de día ni de nit, y después de abanicás un rato en un paipai, movén sol la falange del dit gros dret, aplanat com una espátula, afegíe, aixó es un cástic, Paco, y yo li demanaré a la Virgen de las Nieves que acabo este cástic, pero la canícula no sedíe y un domenge, sense dílay a dingú, se va arrimá al Almendral, aon lo Mago, y a la tornada, li va di a Paco, Paco, lo Mago me ha dit que si esta pancha es femella li fica Nieves, no sigue que, per contrariá lo meu dessich, me ixque la cría en un antojo, y Paco sen va enrecordá de la chiqueta Menuda y va está de acuerdo, pos bueno, que sigue Nieves, pero la Nieves, que desde mocosa llimpiabe la porquería de la impedida y li rentáe les bragues, no va arribá a aná a la escola del Patronato perque per aquell entonses anaben ya a la Raya de lo de Abendújar y Paco, lo Baixet, cada matí, antes de ensillá, li enseñabe a la mosseta cóm se ajuntáen la B en la A y la C en la A y la C en la I, y la sagala, que ere mol espabilada, aixina que va arribá la Z y li va di, la Z en la I fa CI, va contestá sense pensásu, eixa lletra sobre, pare, pera naixó está la C, y Paco, lo Baixet, sen enríe y procurabe unflá la rissa, solemnisála, imitán les carcañades del siñoret Lucas, aixó cóntalsu als académics, y, per les nits, unflat de satisfacsió, li díe a la Régula, esta sagala veu creixe la herba, y la Régula, que ya per entonses se habíe ficat tan pechugona com les pechúa de Beseit, comentabe, a vore, trau lo talento seu y lo de l´atra, y Paco, ¿quína atra?, y la Régula, sense pedre la seua flema habitual, ae, la chiqueta Menuda, ¿en qué estás pensán, Paco?, y Paco, lo teu talento trau, y escomensáe a magrejála, y ella, ae, cotet, Paco, los talentos no están ahí, y Paco, lo Baixet, tórnay, engolosinat, hasta que, de repén, lo bram de la chiqueta Menuda rasgabe lo silénsio de la nit y Paco se quedabe parat com un estaquirot, desarmat, y finalmen, díe, Deu te guardo, Régula, y que descansos, y, en los añs, se anáe acostumbrán a la Raya de lo de Abendújar, y a la barraca blanca en la parra de moscatell, y al cobertís, y al pou, y al tremendo roble fénli sombra, y als roquissals escampats dels primés ramals de la montaña, y al riuet de aigüas tibies en les tortugues a les vores, pero un matí de octubre, Paco, lo Baixet, va eixí a la porta, com tots los matíns, y només ixí, ve eixecá lo cap, va obrí be los nassos y va di, se arrime un caball, y la Régula, al seu costat, se va fé visera als ulls en la ma dreta y va mirá llun, ae, no se veu a dingú, Paco, pero Paco, lo Baixet, continuabe ensumán, com un sabuesso, lo Crespo es, si no me equivoco, va afegí, perque Paco, lo Baixet, segóns díe lo siñoret Iván, teníe lo nas mes fi que un pointer, que ventáe de llarg, y en efecte, no habíe passat ni un cuart de hora, cuan se va presentá a la Raya, Crespo, lo Guarda Majó, Paco, lía lo petate que ten entornes al cortijo, li va di sense mes preámbuls, y Paco, ¿y aixó?, que Crespo, don Pedro, lo Périt, u ha manat, a michdía baixará lo Lucio, tú ya has cumplit, y, en la fresca, Paco y la Régula van amontoná les seues coses al carromato y van empendre la tornada y a dal de tot, acomodats entre los madalaps de borra de llana, anáen los sagals y, a detrás, la Régula en la chiqueta Menuda, que no paráe de cridá y torsíe lo cap, ara cap a un costat, ara cap al atre, y les seues flaques cametes impedides assomaben daball de la bata, y Paco, lo Baixet, montat a la seua yegua, los donabe escolta, velán en orgull la retaguardia, y li díe a la Régula eixecán mol la veu pera dominá lo tantarantán de les rodes a les roderes, entre crits y brams de la chiqueta Menuda, ara la Nieves mos entrará al colegio y Deu sap aón pot arribá en lo espabilada que es, y la Régula, ae, ya vorem, y, desde la seua atalaya, afegíe Paco, lo Baixet, los sagals ya tenen edat de traballá, sirán una ajuda pera la casa, y la Régula, ae, ya vorem, y continuabe Paco, lo Baixet, exaltat en lo traqueteo y la novedat, igual la casa nova té una alcoba mes y podrem torná a sé jóvens, y la Régula suspirabe, acunabe a la chiqueta Menuda y li esbarráe los mosquits a manotades, mentres, per damún de los negres carrascals, se enseníen una a una les estrelles y la Régula mirabe cap amún, tornabe a suspirá y díe, ae, pera torná a sé jóvens tindríe que callá ésta, y en cuan van arribá al cortijo, Crespo, lo Guarda Majó, los aguardabe al peu de la vella casa, la mateixa que habíen abandonat sing añs atrás, en lo pedís jun a la porta tot lo llarg de la fachada, y les dixades eres de geranios y, al mich, l´oró de sombra calenta, y Paco u va mirá tot apenat y va moure lo cap com negán y después va baixá los ulls, ¡qué li ham de fé! va di resignadamen, y, poc mes allá, donán ordens, anabe don Pedro, lo Périt, y bona nit, don Pedro, aquí tornam a está pera lo que vosté mano, bona nit mos dono Deu, Paco, ¿sense novedat a la Raya? y Paco, sense novedat, don Pedro, y conforme descarregaben, don Pedro los anabe seguín del carro a la porta y de la porta al carro, dic, Régula, que tú haurás de atendre la tanca, com abáns, y apartála en cuan séntigues lo coche, que ya saps que ni la Siñora, ni lo siñoret Iván avisen y no los agrade esperá, y la Régula, ae, a maná, don Pedro, pera naixó estam, y don Pedro, de matinet soltarás los pavos y rascarás la gallinassa, que sinó no ña Deu que aguanto en esta pudina, cóm put, y ya saps que la Siñora es bona pero li agráen les coses al seu puesto, y la Régula, ae, a maná, don Pedro, pera naixó estem, y don Pedro, lo Périt, va continuá donánli instrucsións, y no parabe de donáli instrucsións y, al acabá, va torse lo cap, se va mossegá la galta esquerra y se va quedá com atascat, com si se dixare algo importán, y la Régula sumisamen, ¿alguna cosa mes, don Pedro? y don Pedro, lo Périt, se mossegáe nerviosamen la galta y giráe los ulls cap a la Nieves pero no díe res y al final, cuan pareixíe que anáe a marchá sense despegá los labios, se va girá cap a la Régula, aixó es cosa apart, Régula, en realidat éstes son coses pera tratá entre dones, pero... y la paussa se va fé mes llarga, hasta que la Régula, sumisamen, vosté dirá, don Pedro, y don Pedro, me referixco a la chiqueta, Régula, que la chiqueta be podríe pegáli un ma a casa a la meua siñora, que, ben mirat, ella se acobarde pera les coses del hogar, va sonriure ágramen, y la chiqueta ya está creixcuda, que ña que vore cóm s´ha ficat la chiqueta ésta en poc tems, y, segóns parlabe don Pedro, lo Périt, Paco, lo Baixet, se anáe desunflán com un globo, com la seua virilidat cuan cridabe per la nit la chiqueta Menuda, y va mirá cap a la Régula, y la Régula va mirá cap a Paco, lo Baixet, y al remat, Paco, lo Baixet, va obrí los nassos, va pujá los muscles, y va di, lo que vosté mano, don Pedro, pera naixó estam, y, de repén, sense vindre a cuento, a don Pedro, lo Périt, se li van dilatá les nines y va escomensá a desbarrá, com si vullguere amagás daball del alud de les seues propies paraules, que no parabe, que, ara tots volen sé señoritos, Paco, ya u saps, que ya no es com abáns, que avui dingú vol embrutás les mans, y uns a la capital y datres al extranjé, aon sigue, lo cas es no pará, la moda, ya veus tú, que se pensen que en aixó han resolt lo problema, imagínat que después resulte que, a lo milló, pasarán fam y se morirán de aburrimén, veus a sabé, que atra cosa, no, pero a la chiqueta a casa, no li ha de faltá res, no es perque yo u diga... la Régula y Paco, lo Baixet, assentíen en lo cap, y intercambiaben furtives mirades cómplices, pero don Pedro, lo Périt, no reparabe en alló, que estabe mol exitat don Pedro, lo Périt, y sén que estáu conformes, demá de matí esperam a la chiqueta a casa, y pera que no la trobéu a faltá y ella no se ómpligue, que ya sabem tots cóm se les gasten los sagals ara, per les nits pot dormí aquí, y después de moltes brassillades y aspavéns, don Pedro va colá y la Régula y Paco, lo Baixet, van escomensá a instalás en silénsio, y después van sopá y, al acabá la sena, se van assentá a la vora del foc, y, en eixe momén, va entrá Facundo, lo Gorriné, tamé tens corache, Paco, a la Casa de dal no te pare ni Deu, que ya coneixes a doña Purita, que pareix que la punchon en agulles de cap, lo histérica, que ni ell la aguante, va di, pero, com ni la Régula ni Paco, lo Baixet, van replicá, Facundo va afegí, no la coneixes, Paco, si no me creus pregúntali a la Pepa, que va está allí, pero la Régula y Paco continuaben muts com la h, y, en vista de assó, Facundo, lo Gorriné, va pegá mija volta y sen va aná, y de matí, la Nieves se va presentá puntualmen a la Casa de dal y al atre día lo mateix, hasta que aixó se va fé una costum y van escomensá a passá insensiblemen los díes, y, aixina que va arribá mach, se va presentá un día lo Carlos Alberto, lo fill mes gran del siñoret Iván, a fé la Comunió a la capelleta del cortijo y dos díes después, después de mols preparatius, la Siñora Marquesa en lo Obispo en la berlina gran, y la Régula, aixina que va obrí la tanca, se va quedá pasmada dabán de la púrpura, sense sabé qué fé, a vorem, que, en prinsipi, en ple desconsert, va pegá dos cabotades, va fé una genuflexió y se va santiguá, pero la Siñora Marquesa li va apuntá desde la seua altura inabordable, l´anell, Régula, l´anell, y entonses, la Régula se va minjá a besos lo anell pastoral, mentres lo Obispo sonreíe y apartabe la ma discretamen, y va atravesá les eretes plenes de flos y va entrá a la Casa Gran, entre les reverénsies dels gorrinés y los gañáns y, al día siguién, se va selebrá la festa per tot lo alt, y, después de la seremónia religiosa a la capelleta, lo personal se va ajuntá a la corralada, a minjá chocolate en migues y ¡viva lo siñoret Carlos Alberto! ¡viva la Siñora! cridáen, pero la Nieves no va pugué estáy perque estáe servín als invitats a la Casa Gran, y u fée en gran propiedat, que retirabe los plats bruts en la ma zurda y los renovabe en la dreta, y a la hora de oferí les fons se reclinabe o belcáe una miqueta per damún del muscle esquerro del comensal, lo antebrás dret a la esquena, sonrién, tot en tal garbo y discressió que la Siñora sen va fixá en ella y li va preguntá a don Pedro, lo Périt, de aón habíe tret aquella alhaja, y don Pedro, lo Périt, sorprés, la de Paco, lo Baixet, es, lo guarda, lo secretari de Iván, lo que va está hasta fa uns mesos a la Raya de lo de Abendújar la menuda, que se ha fet polla de repén, y la Siñora, ¿la de Régula? y don Pedro, lo Périt, exactamen, la de la Régula, Purita la va desburrá en cuatre semanes, la chiqueta es espabilada, y la Siñora no apartáe l´ull de la Nieves, observabe cada un dels seus moviméns, y, en una de éstes, li va di a la seua filla, Miriam, ¿ten has fixat en eixa mosseta? ¡quína planta, quíns modals!, pulínla un poc faría una bona primera donsella, y la siñoreta Miriam mirabe a la Nieves disimulán, verdaderamen, la chica no está mal, va di, si acás, pera lo meu gust, una mica mes de aquí, y se señalabe la pitralera, pero la Nieves, sofocada, consentrada en la faena, se sentíe transfigurada per la presénsia del chiquet, lo Carlos Alberto, tan rubio, tan majo, en lo seu traje blang de marinero, y lo seu rosari blang y lo seu misalet blang, de manera que, al servíli, li sonreíe extasiada, com si li sonriguere a un arcángel, y a la nit, en cuan va arribá a casa, encara que se trobabe tronsada y baldada per lo ajetreo del día, li va di a Paco, lo Baixet, pare, yo vull fé la Comunió, pero tan imperativamen, que Paco, lo Baixet, va fótre un bot, ¿qué dius? y ella, tossuda, que vull fé la Comunió, pare, y Paco, lo Baixet, se va portá les dos mans a la gorra com si pretenguere aguantás lo cap, ñaurá que parlá en don Pedro, chiqueta, y don Pedro, lo Périt, al sentí de boca de Paco, lo Baixet, la pretensió de la chica, va petá a riure, va ajuntá les palmes y lo va mirá fixamen als ulls, ¿en quína basse, Paco?, a vorem, parla, ¿quína basse té la chiqueta pera fé la Comunió?; la Comunió no es un capricho, Paco, es un assunto massa serio com pera péndreu a broma, y Paco, lo Baixet, se va belcá, si vosté u diu, pero la Nieves se mostrabe caborsuda, no se resignabe, y en vista de la actitut passiva de don Pedro, lo Périt, va apelá a doña Purita, siñoreta, hay cumplit catorse añs y séntigo per aquí dins com unes ansies, y, de primeres, doña Purita, la va observá en assombro, y, después, va obrí una boca mol roija, mol retallada, ¡quínes ocurrénsies, chiqueta! ¿no sirá un mosso lo que tú nessessites?, y va soltá una rissotada y va repetí, ¡quínes ocurrénsies! y, desde entonses, lo dessich de la Nieves se va pendre a la Casa de dal y la Casa Gran com un despropósit, y se fée aná com un recurs, y cada vegada que arribáen invitats del siñoret Iván y la conversa, per pitos o per flautes, se apagáe o se estiráe massa, doña Purita señalabe a la Nieves en lo seu dit índice, rosadet, llimpio com una patena, y exclamabe, pos ahí tenen a la chiqueta, ara li ha pegat per fé la Comunió, y, al voltán de la gran taula, una exclamassió de assombro y mirades divertides y un murmullo constán, com un revol, y al racó, una rissa sofocada, y, tan pronte com ixíe la chiqueta, lo siñoret Iván, la culpa de tot la té este dichós Concilio, y algún invitat paráe de minjá y lo mirabe fíxamen, com interrogánlo, y, entonses, lo siñoret Iván considerabe que teníe que explicá les idees de esta gen, se obstinen en que se les trato com a persones y aixó no pot sé, vatros u estáu veén, pero la culpa no la tenen ells, la culpa la té eixe dichós Concilio que los malmet, y en estos casos, y en atres pareguts, doña Purita ajuntáe los seus ulls negres de rímel, se giráe cap al siñoret Iván y li rosabe en la punta del seu nas respingón lo lóbulo de la orella, y lo siñoret Iván se inclinabe damún della y se assomabe descaradamen al hermós abismo del seu escote y afegíe per di algo, pera justificá de alguna manera la seua actitut, ¿qué opines tú, Pura, tú los coneixes? pero don Pedro, lo Périt, casi enfrente, los observabe sense clucá los ulls, se mossegáe la fina galta, se descomponíe y, una vegada que se retiraben los invitats, y doña Purita y ell se trobáen a soles a la Casa de dal, perdíe lo control, te fiques lo sostén que abulte y te obris l´escote sol cuan ve ell, pera provocál, ¿o es que creus que me chupo lo dit? renegáe, y, cada vegada que tornáen de la siudat, del sine o del teatro, la mateixa copla, antes de baixá del coche ya se sentíen les seues veus, ¡rabosa, mes que rabosa! pero doña Purita, canturrejabe sense féli cas, se apeabe del coche y se ficáe a fé momos y passos de ball a la escalinata, contonejánse, y díe mirán los seus peuets, si Deu me ha donat estes grássies, no soc yo dingú pera avergoñím de elles, y don Pedro, lo Périt, la perseguíe, les galtes colorades, blangs los pabellóns de les orelles, no se trate de lo que tens, sino de lo que enseñes, que eres tú mes espectácul que lo espectácul mateix, y venga, y fóli, y ella, doña Purita, may perdíe la compostura, entrabe al gran ressibidó, les mans a la sintura, balanseján exageradamen les caderes, sense pará de cantá y ell, entonses, tancáe de una portada, se arrimabe a la panoplia plena de armes y agarrabe la surriaca, ¡te vach a enseñá modals a tú! bramáe, y ella, se plantáe dabán dell, paráe de cantá y lo mirabe als ulls firme, desafián, yo sé que no te atrevirás, gallina, pero si algún día me tocares en eixa surriaga, ya pots aventám un galgo, díe, y tornabe a contonejás después de giráli la esquena y se encaminabe cap a les habitassións y ell, detrás, cridabe y tornabe a quirdá, fen brassillades, pero mes que crits eren los seus udols entretallats, y, en lo momén mes agut de la crissis, se li esbadocáe la veu, aviáe la surriaca damún de un moble, y arrencáe a plorá y, entre singlot y singlot, gañoláe, chales fénme patí, Purita, si fach lo que fach es per lo que te vull, pero doña Purita tornabe als seus momos y contoneos, ya tenim esseneta, díe, y, pera distráures, se encarabe en la gran lluna del armari y se contemplabe en diverses postures, movén lo cap, despelussánse lo pel y sonriénse cada vegada en mes generosidat hasta forsá les comisures dels labios, mentres don Pedro, lo Périt, se desplomabe de morros damún de la bánua del llit, amagabe la cara entre les mans y se arrencabe a pllorá com una criatura y la Nieves, que mes o menos habíe sigut testigo de la essena, arreplegáe les seues coses y tornáe a casa chino chano, y si per casualidat, trobáe despert a Paco, lo Baixet, li díe, bona la han armada esta nit, pare, la ha ficat de rabosa per amún, ¿don Pedro? apuntabe, incrédul, Paco, lo Baixet, don Pedro, díe la Nieves, y Paco, lo Baixet, se ficáe les dos mans al cap, com pera aguantássel, com si se ni haguere de aná volán, clucáe los ulls y díe templán la veu, chiqueta, a tú estos pleitos de la Casa de dal, ni te van ni te venen, tú allí, sentí, vore y callá, pero al día siguién de una de estes trifulques, se va selebrá al cortijo la batuda dels Sans, la mes sonada, y don Pedro, lo Périt, que ere un tiradó discret, no assertabe una perdiu ni a la punta del nas, y lo siñoret Iván, a la pantalla de la vora, que acababe de tombá cuatre muixóns de la mateixa barra, dos per debán y dos per detrás, comentabe sardónicamen en Paco, lo Baixet, si no u vech, no mu crec, ¿cuán acabará de adependre este marica? li están entrán y no talle ploma, ¿ten dones cuenta, Paco? y Paco, lo Baixet, cóm no men hay de doná cuenta, siñoret Iván, u veu hasta lo cèlio de Tortosa, y lo siñoret Iván, may va sé un gran matadó, pero erre massa pera sé normal, algo li passe an este soquet, y Paco, lo Baixet, aixó no, assó de la cassera es una lotería, avui be y demá mal, ya se sap, y lo siñoret Iván agarráe una y atra vegada los puns, en sorprendén velosidat de reflejos, y entre pim-pam y pam-pim, comentabe en la boca torta, pegada a la culata de la escopeta, una lotto hasta sert pun, Paco, no mos engañem, que los muixóns que li están entrán an eixe marica los baixe un en la gorra, y, per la tarde, al minjá de la Casa Gran, doña Purita va torná a presentás en lo sostén de abultá, y la generosa balconada y venga a féli arrumacos al siñoret Iván, sonrisseta va, cluquet va, mentres don Pedro, lo Périt, se enseníe al racó de la taula sense sabé qué fé, y se mossegáe les fines galtes per dins, y, tan tremoláe, que ni assertabe a manejá los cuberts y cuan ella, doña Purita, va recliná lo cap damún del muscle del siñoret Iván y li va fé una carantoña y los dos van escomensá a amartelás, don Pedro, lo Périt, lo home, se va mich incorporá, va eixecá lo bras, va apuntá en lo dit índice y va bramá tratán de captá la atensió de tots, ¡pos ahí tenen a la chiqueta que ara li ha donat per fé la Comunió! y a la Nieves, que retirabe lo servissi en eixe momén, se li va girá l´estómec y li va pujá lo sofoco, pero va sonriure com va pugué, encara que don Pedro, lo Périt, continuabe señalánla implacable en lo seu dit acusadó y cridán com un lloco, fora de sí, mentres los demés sen enríen, ¡que no te se pujo lo pavo, chiqueta, no vaigues a fé cacharros!, hasta que la siñoreta Miriam se va compadí de ella, y va tersiá y ¿quín mal faríe en assó? y don Pedro, lo Périt, mes aplacat, va baixá lo cap y va di en veu baixeta, movén apenes un costat del bigot, per favó, Miriam, esta pobre no sap res de res y en cuan al seu pare no té mes alcáns que un gorrino, ¿quína classe de Comunió pot fé? y la siñoreta Miriam va estirá lo coll, va alsá lo cap y va di com sorprenguda, y entre tanta gen, ¿es possible que no ñague dingú capás de preparála? y mirabe fíxamen a doña Purita, al atre costat de la taula, pero va sé don Pedro, lo Périt, lo que se va quedá tallat y, a la nit, ya a la Casa de dal, li va di, com de passada, a la Nieves, no te haurás enfadat en mí per lo de esta tarde, ¿verdat, chiqueta? no va sé mes que una broma, pero no pensabe en lo que díe, perque li parláe a la Nieves, pero sen anáe dret cap a doña Purita y, al arribá a la seua altura, se li van fé minuts los ulls, se li van estirá les galtes, li va ficá les mans tremoloses als frágils muscles despullats y li va di, ¿se pot sabé qué te proposes? pero doña Purita se li va separá en un movimén desdeñós, va pegá mija volta y va escomensá en los seus momos y les seues cansonetes y don Pedro, lo Périt, fora de sí, va agarrá una vegada mes la surriaca de la panoplia de les armes y la va acassá, ¡aixó sí que no te u perdono, tros de rabosot!, va cridá, y la seua furia ere tanta que se li van enganchá les paraules al garganchó, pero als pocs minuts de entrá a la alcoba, la Nieves, com de costum, lo va escoltá derrumbás al llit y gemegá sofocadamen contra lo cuixí.

jueves, 22 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, F

fa hace
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) haba, habas, legumbre parecida a la judía verde
fabricá fabricar
fábrica, fábriques fábrica, fábricas
fabricassió fabricación
fabricat fabricado
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. flauta que toquen los pastós
fabrique (ell) fabrica (él)
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor
fabuladó fabulador
fábules fábulas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ?
fach (verbo fé) hago
fachada, fachades fachada, fachadas
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara"
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas
Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía
factó, factós factor, factores
factura factura
factures facturas
facultat facultad
facultatiu, facultatius (meche, dotó) facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. muchacho, muchacha de menos de quince años
fáe, fée (ell) hacía
fáem (fé), féem hacíamos
fáen, féen hacían
faena, faenes trabajo, trabajos – faena, faenas
Faeneta, faenetes Trabajito, trabajitos
fáes, fées hacías
fáeu, féeu hacíais
fáia, féa (yo) hacía
fáie, fée hacía
fáien, féen hacían
faiga (que yo) haga (que yo)
faigám hagamos
faigáu hagáis
faigue haga
faiguém, faigám hagamos
faiguera (yo) hiciera, hiciese
faiguere (ell, ella) hiciera, hiciese
faiguéren hicieran, hiciesen
faiguéres hicieras, hicieses
faiguéreu hiciéseis
fáigues hagas
fáigues  hagas
faiguéu hagáis
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns faja, fajas – fincas estrechas
falaguera , falagueres – DCVB :
Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.).
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. acuñar, calzar
Falcó , falcóns halcón, halcones
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) cetrero, halconero, cazador con aves rapaces
falda, faldes, faldeta, faldetes falda, faldas, faldita, falditas
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta falditas, regazo
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria
fallá fallar
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). Fallar – no te fallaré, somos compañeros.
fallabe, falláe fallaba
fallada (una amela que no ha granat) fallada (una almendra que no se ha formado)
fallám fallarme
fállam un atra vegada ! fállame otra vez !
fallat fallado
Falle – les falles de Valénsia Falla – las fallas de Valencia
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo
falló, enfadat, enfadada enfadado, enfadada
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión
Fals, falsos falso, falsos
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. falsa, falsas – desván
falsamen falsamente
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo
falsificades falsificadas
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) vencejo, vencejos (Apus apus)
faltá (no está a un puesto O insultá) faltar, insultar
falta, faltes falta, faltas
faltáe o faltabe faltaba
faltáen o faltaben faltaban
faltámos faltarnos
faltán (g) faltando
faltánli faltándole
faltará faltará
faltaríe faltaría
faltaríen faltarían
Faltat (ha) faltado (ha)
falte falta
falten faltan
falto falto
falton falten
faltón, faltona, que falte an algú Persona que insulta, insultón, insultona
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre !
Familiá familiar
família, famílies familia, familias
familiaridat familiaridad
familiarisá familiarizar
familiarmen familiarmente
familiás familiares
famílies famílias
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame
famós, famosa, famosos, famoses famoso, famosa, famosos, famosas
famossíssim, mol famós famosísimo
fan hacen
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques fanático, fanática, fanáticos, fanáticas
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns Fanfarrón, fanfarrones
Fanfarronada, fanfarronades fanfarronada, fanfarronadas
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno
fantasma, fantasmes, coco, cocos fantasma, fantasmas, coco, cocos
fantasmal fantasmal
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) fantasía, fantasías
Fantástic, fantástics Fantástico, fantásticos
Fantástica, fantástiques Fantástica, fantásticas
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero
farán harán
farás harás
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) mal fachado, mala facha – fachado (bien)
fardá fardar
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos lagarto, lagartos
fardellet, fardell, fardells, fardellets Fardo, fardos, hatillo, hatillos
faré haré
fare, fáre, faiguére hiciera, hiciese
farém haremos
fáren, faren, faiguéren hicieran, hiciesen
fares, fáres (que tú), faiguéres hicieras, hicieses
fáres, fares, faiguéres hicieras, hicieses
faréu haréis
fáreu, faiguéreu hicierais, hicieseis
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses tartamudo, tartamuda
faríe haría
faríen harían
Farina , farines harina, harinas
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) harinera, fábrica de harina
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) gachas
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes gachas
farjada (mal), farjat Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien)
farmasseútica farmacéutica
farmássia, farmássies farmacia, farmacias
Faro, faros faro, faros
farol farol
faroles farolas
farolets (per a fé lo ball dels farolets) farolillos (baile de los farolillos)
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento
Farsí les burifarres rellenar
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo !
fartám hartarme
fartán (g) hartando
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes hartazgo, comilona, “jartá”
fartánse hartándose
fartará hartará
fartarán hartarán
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) hartado
fartes (tú te) tú te hartas
Fartet, fartets hartito, hartitos
farteta, fartetes hartita, hartitas
farto harto
farts hartos
fas haces
fasciná o fassiná fascinar
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) fascista, fascistas
fasque, fáigue haga
fasquen, fáiguen hagan
fasques, fáigues hagas
fasse, fasses (de la lluna) fase, fases (de la luna)
fassí, farsí, farsimenta rellenar, relleno
fassícul, fascícul fascículo, fascículos
fássil, fássils, fássila, fássiles fácil, fáciles
fassileta facilita
fassilets facilitos
fassilidat facilidad
fassilidats facilidades
fassilitá facilitar
fassilitáe o fassilitabe facilitaba
fassilitarán facilitarán
fassilitáren facilitaran o facilitasen
fássilmen facilmente
fássils fáciles
fassiná, fasciná fascinar
fassinats, fascinats fascinados
fástic, fástics asco, ascos
fastidiá fastidiar
fastidiáls fastidiarlos
fastidiats fastidiados
fastidion fastidien
fastidiós, fastidiosos fastidioso, fastidiosos
Fastidiosa, fastidioses fastidiosa, fastidiosas
fatal, fatals fatal, fatales
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes fatigar
fatigabe fatigaba
fatigánse fatigándose
fatigaríen fatigarían
fatigat, fatigats fatigado, fatigados
fatigós fatigoso
fatigosa fatigosa
fauna fauna
favó, favor, favós, favors favor, favores
favorable, favorables favorable, favorables
favorit, favorits, favorito favorito, favoritos
favorita, favorites favorita, favoritas
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) Favara en Zaragoza
fax fax
faya (fáia, féa) hacía
fé aná, empleá, usá, utilisá emplear, usar, utilizar
fe en Déu – fé algo fé en Dios – hacer algo
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele.
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
fea, fees fea, feas
fealdat fealdad
feba (féa, faba) hacía
febré febrero
febril, de fiebre, fiebrón febril
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados
fée hacía
fées hacías
Feis, Feix (fascis latín), feixos haz, haces
feíssim, feíssims feísimo, feísimos
feíssima, feíssimes feísima, feísimas
fel, fels (está al feche) hiel, hieles (está en el hígado)
féla hacerla
félay (an ell, ella) hacérselo
féles, féls hacerlas, hacerlos
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente.
felís, felísos, elles són mol felíses feliz, felices
felísmen felizmente
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva.
felissitá felicitar
felissite felicita
felpa felpa
felpudo felpudo
fels hacerles – hieles
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos.
Fem - aná fén fem - femé, femera Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero
Femé, femera estercolero
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) hembra
femelletes hembritas
femenines femeninas
femenins femeninos
fémos hacernos
fémos hacernos
fems fiemos, estiércoles
Fému ! Hagámoslo !
fémur fémur
fémur fémur
fen (g) haciendo
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe heno
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum heno
fenaz , fenás heno
fénla haciéndola
fénli haciéndole
fénlo haciéndolo
fénlos haciéndolos
fénme haciéndome
fénmos haciéndonos
fenómeno, fenómenos, fenómens fenómeno, fenómenos
fénse haciéndose
féntos haciéndoos
fénu haciéndolo
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare feo , fea
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) animal nervioso
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl herir
ferida, ferides herida, heridas
feríls herirlos
ferín (g) hiriendo
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) herido, heridos - apoplético, paralítico
ferix hiere
ferixen hieren
ferixque hiera
ferossidat ferocidad
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren herrar
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals herradura, herraduras – camino de herradura, para animales
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes herramienta, herramientas
ferramenta de un macho dentadura de un mulo o equino
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades herrado, herrada, herrados, herradas,
ferré, ferrera herrero, herrera
férrea (de ferro) férrea
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea Ferreríes en Tortosa
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca hierro, hierros
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda ferrocarril, tren
fértil, fértils – contrari de erm fértil, fértiles
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa Fervor – hervor es “bull”
fes (tú) haz tú
fésla, fésles, fésu hazla, hazlas, hazlo
Féslo ! hazlo
féslos hazlos
fésme hazme
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics sudoríficos
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques judías blancas o marrones
festa , festes fiesta, fiestas
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre jódete, a la verga, que te jodan
festechá, festejá, eixí juns, sé novios galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festechabe, festejabe cortejaba
festechada, festejada cortejada
festechán, festeján (g) cortejando
festechat cortejado
festechat, festejat cortejado
festeche, festeje corteja
festechen, festejen cortejan, salen juntos
festechos, festejos cortejes
festejá galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festejaben cortejaban
festes fiestas
festiu, festius festivo, festivos
festivamen festivamente
fésu hazlo
fet hecho
feta hecha
fetes hechas
fétos haceros
fets hechos
feu, féu Hacéis – hacerlo
féulos hacedles, hacedlos
féume hacedme
féumos hacednos
fi, fins, fina, fines fino, finos, fina, finas
fiá, fiás fiar, fiarse
fiabe fiaba
fiám fiarme
fiambreres, fiambrera fiambreras, fiambrera
fiansa fianza
fiarro hierro
fiarro, ferro hierro
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts fiarte, fiado
fíat, fíaten ! fíate
fica pon
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré poner, colocar, etc
Fíca ! Pon !
ficaba ponía
ficaben ponían
ficada puesta
ficades puestas
ficáe o ficabe ponía
ficaén o ficaben ponían
ficál ponerlo
Fícal ! ponlo
ficála ponerla
fícala ponla
ficáles ponerlas
ficáli ponerle
ficáls ponerlos
ficám ponerme
fícam ponme
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) ponérmelo, ponérmelos
ficámos ponernos
Fícamos ! ponnos
ficán (g) poniendo
Fícatel y fícalay ! póntelo y pónselo
ficátos poneros
ficats puestos
fichá fichar
ficha, fiches ficha, fichas
fichats fichados
fichats, fichat, fichada, fichades fichados, fichado, fichada, fichadas
fiches fichas
fico pongo, coloco
ficon pongan
ficsió ficción
fidedigna, fidedignes fidedigna, fidedignas
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico
fidelidat fidelidad
fidelíssim, mol fiel fidelísimo
fidelíssims fidelísimos
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus fideo, fideos
fiebre, febre (latín fĕbre) fiebre
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona fiel, fieles
fielmen fielmente
fiels fieles
fiera, fieres fiera, fieras
fieramen, com una fiera, en fieresa fieramente
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa higo, higos – el higo de una mujer : vulva
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) higuera, higueras
figues higos
figura, figures figura, figuras
figurabe figuraba
figurábeu figurábais
figuráe o figurabe figuraba
figurám figurarme
figurás figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer
figure an este llibre figura en este libro
figures figuras
figureta, figuretes figurita, figuritas
figuréutos figuráos
figuro (me) me figuro
fijo, fíxo fijo
fil, fils hilo, hilos
fila, files fila, filas
filagarcho, filagarchos hilacho, de hilo
filera, fileres hilera, hileras
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada filete, filetes – chuleta, tajo
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro alambre, alambres
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple filiación a un partido por ejemplo
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'.
Filla, filles hija, hijas
fillet, fillets, filleta, filletes Hijito, hijitos, hijita, hijitas
fillol, fillola, fillolet, filloleta ahijado, ahijada
fills hijos
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas
fils hilos
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré filtrar
filtrabe o filtráe filtraba
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál filtro, filtros
fin, final fin, final
fin, final, finals final, finales
fina, fines fina, finas
finalidat finalidad
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer
Finalisada finalizada
finalisat finalizado
finalison finalicen
finalista, finalistes finalista, finalistas
finalmen finalmente
finals finales
finamen finamente
finansiada, finansiades financiada, financiadas
finansiat, finansiats financiado, financiados
finansié, finansiés financiero, financieros
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts finados, muertos
finém (cuan) cuan morigám o moriguém finemos, muramos
finestra, finestres (latín fenĕstra) ventana, ventanas
finestres ventanas
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) ventanita, ventanitas
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro postigo, postigos, ventanillo, ventanilla,
finet, finets finito, finitos
fingida fingida
fingides fingidas
fingíe fingía
fingín (g) fingiendo
fingit, fingits fingido, fingidos
fingíu fingís
fingix finge
fingíxco, fach vore que finjo, hago ver que
Finíssim, finíssims finísimo, finísimos
Finíssima, finíssimes finísima, finísimas
fins finos, fines
fiordo, fiordos fiordo, fiordos
fíos (no te) fíes (no te)
fique pone
fiquém ponemos
fiquen ponen
fiquéu ponéis
fiquéume ponedme
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo feria, ferias
firmá firmar
firmáe, firmabe firmaba
firmamén firmamento
firmat, firmats firmado, firmados
firme firma
firmemen firmemente
firmes firmes
firmesa firmeza
firmíssim firmísimo
firmíssima firmísima
fiscals fiscales
físic, físics físico, físicos
física, físiques física, físicas
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades punzada, pinchazo (con aguijón)
fissiología fisiología
fissiológic fisiológico
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma
fissonomista, observadó, reconeixedó fisonomista, observador, reconocedor, memorista
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida
fita, fites, fillola, filloles hito, piedra de partición, hitos
fito fito, poc a poc poco a poco
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré fijar
fixabe fijaba
fixada, fixades fijada, fijadas
fixamen fijamente
fixamén de tornillos fijamiento de tornillos
fixán (g) fijando
fixás fijarse
fixat, fixats fijado, fijados
fixéu fijáis
fixo fijo
flagelán, flageláns flagelante, flagelantes
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá fragancia, olor, perfume
flama de foc, flames llama de fuego
flamejá llamear, sacar llamas
flamejaben, flamejáen llameaban
flamejáe, flamejabe llameaba
flamerada, flamerades llamarada, llamarades
flames llamas
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira
flaquejá flaquear
flaquejaben flaqueaban
flaquesa flaqueza
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) fraile, monje, frailes, monjes
flaret frailecillo
flarets frailecillos
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) olfato, olor, tufo
flecha, fleches, saeta, saetes flecha, flechas, saeta, saetas
flexió flexión
flexioná flexionar
flexiono flexiono
flo flor
floc, flocs (virutes de fusta) virutas de madera
floral, florals (joc, jocs) floral, florales (juegos)
florentines, de Florénsia florentinas
florentíns, de Florénsia florentinos
floreta, floretes florecita
floretes florecicas, florecillas, florecitas
florí florecer
florides florecidas, floridas
florín (moneda), floríns florín, florines
florisque, florixque florezca
florit, florits – en moho florecido, florecidos – con moho
floronco, flloronco florúnculo
FLOS flores
flotá flotar
flotabe flotaba
flotaben flotaban
flotán (g) flotando
fluí fluir
fluíli fluirle
fluíx (fluí) fluye
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja
fluixa floja
fluixera flojera
fluixes flojas
Fluixes – afluixes Flojas – aflojas
fluixeta flojita
fluixetes flojitas
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixota, fluixotes flojota, flojotas
foc, focs fuego, fuegos
fofa, fofes – tova fofa, fofas
fofo, fofos – tou fofo, fofos
fogó, fogóns fogón, fogones
fogonada, fogonades destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
fogós fogoso
fogosamen fogosamente
fogosidat fogosidad
foguera, fogueres hoguera, hogueras
folclóric folclórico
Fóli , fóteli ! Dale !
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila
follán (g) follando
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos)
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
fon, fons fuente, fuentes
Fonda, fondes – hostal – honda fonda, hostal, honda
fondária (fondo), profundidat profundidad
fondes fondas, hondas
Fondespala Fuentespalda
fondo, fondos - lo barrang fondo fondo, hondo – el barranco hondo
fondonada, fondo, fondonades hondonada, vaguada
fondos (dinés) fondos (dinero)
Fonética, fonétiques fonética, fonéticas
fonéticamen fonéticamente
fonoll, fonolls hinojo, hinojos
fons fuentes
Fontz, Fonz, poble de Huesca Fontz, Fonz, pueblo de Huesca
fora (si yo) si yo fuera
foradá horadar, agujerear
foradáen, foradaben horadaban, agujereaban
foradat, foradats agujereado, agujereados, horadado
foradet, foradets, foraét, foraéts agujerito,agujeritos
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) extranjero, de fuera, forano
forat, forats agujero, agujeros
forca horca
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas
Forcó, per a tallá romigueres en fals horca pequeña para cortar zarzas con hoz
fore fuera, fuese
fórem, siguérem fuéramos, fuésemos
fóren fueran, fuesen
forense, forenses forense, forenses
fóres fueras, fueses
fóreu fuérais, fuéseis
forga, forgues, pallissa, pallisses pajar, pajares
forigó, forigóns (vore forat y cau) hueco, huecos, agujero, agujeros
formá formar
forma, formes forma, formas
formabe formaba
formaben formaban
formache, formaches – fransés fromage queso, quesos
formada, formades formada, formadas
formáe, formabe formaba
formáen, formaben formaban
formal, formals formal, formales
formalidat, formalidats formalidad, formalidades
formalmen formalmente
formals formales
formán (g) formando
formánla formándola
formánli formándole
formassió, formassións formación, formaciones
formassió, formassións formación, formaciones
format, formats formado, formados
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) formativo, formativos
forme (ell) forma
formém formamos
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 trigo (candeal)
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín Formenta
formes formas
formiga, formigues hormiga, hormigas
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal
formiguejáen, formiguejaben hormigueaban
fórmula, fórmules fórmula, fórmulas
formulari, formularis formulario, formularios
forn,forns (fŭrnu latín) horno, hornos
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) Fórnoles
forques horcas
forra, buida vacía
forrada, forrades forrada, forradas
forrat, forrats forrado, forrados
forres, buides vacías
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. cerrojo
forsá forzar
forsa, forses fuerza, fuerzas
forsám, forsém forzamos
forsaríe forzaría
forseguera, molta forsa mucha fuerza
forsuda, forsudes forzuda, forzudas
forsut, forsuts forzudo, forzudos
fort fuerte
fort , forta , forts , fortes fuerte, fuertes
fortalesa, fortaleses fortaleza, fortalezas
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) fortín, fortines
Fortó, auló forta, ferum hedor, olor fuerte
fortot, fortots fuertote, fuertotes
fortuna, fortunes fortuna, fortunas
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) fosa, fosas
fosá, fossá, sementeri cementerio
fosc, oscur, foscos, oscurs oscuro, oscuros
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques oscura, oscuras – a oscuras
foscó, escurina, oscurina oscuridad
fosforito fosforito
fosques (a) oscuras (a)
fossá, fossás, sementeri, sementeris cementerio, cementerios
fóssil, fóssils Fósil, fósiles
fot (fótre) Jode + muchos más significados
foto, fotos foto, fotos
fotografía, fotografíes fotografía, fotografías
fotografiá, retratá fotografiar, retratar
fotografiades fotografiadas
fotografiála fotografiarla
fotografián (g) fotografiando
fotografiat, fotografiats fotografiado, fotografiados
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas
fotografíes fotografías
fotografíon fotografíen
fotógrafo, fotógrafos fotógrafo, fotógrafos
fotos fotos
fotrá joderá
fotrán joderán
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. Joder + otros significados
fótrel joderlo
fótreli joderle
fotrém (la) joderemos (la)
fótres joderse
fótresseli damún metérsele encima
fótret, fótet joderte, jódete
fotría jodería
fotríen joderían
fots Jodes + muchos otros significados
fotut, futut jodido, jodidos
fotuts, fututs jodidos
fracás, fracasos fracaso, fracasos
fracasat, fracasats fracasado, fracasados
fracsió, fracsións fracción, fracciones
fracsionás fraccionarse
fractura, fractures (latín fractūra) fractura, fracturas
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes
frágil, frágils, frágiles (elles) frágil, frágiles
fragilidat fragilidad
fragmén, fragméns fragmento, fragmentos
fragor fragor
fragrán fragrante
fragrantíssim fragrantísimo
fragrantíssima fragrantísima
frailisme (de Pedro Saputo) frailismo
francamen francamente
Franciscano, franciscáns franciscano, franciscanos
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja franja, franjas
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) franqueza, ser franco
Fransa Francia
fransés, fransesa francés, francesa
fransesos franceses
frasse, frasses frase, frases
Frassota, frasota, frassotes, frasotes frase (peyorativo)
fraternidat, germanó, germandat fraternidad, hermandad
freática, freátiques (capes de aigua) freática, freáticas
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda frito, “fritito”, mote de La Fresneda
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda frita, “fritita”, mote de La Fresneda
frechirán, fregirán freirán
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits Fritos – mote de La Fresneda
frecuén, en frecuénsia, frecuéns frecuente, frecuentes
frecuenmen, en frecuénsia frecuentemente
frecuénsia frecuencia
frecuentá frecuentar
frecuentabe, frecuentáe frecuentaba
frecuentaben, frecuentáen frecuentaban
frecuentán (g) frecuentando
frecuentat, frecuentats frecuentado, frecuentados
freda, fred, fredes, frets fría, frío, frías, fríos
fredamen fríamente
Fredó – fa fredó Frío – da miedo
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré fregar, restregar
frega, fregues, fricsió, massaje friega, friegas, fricción, masaje
fregadó, fregadora fregadero, fregadera
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen freir
fregida frita
fregides fritas
fregidora, fregidores freidora, freidoras
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján freginal, freginales
fregínse friéndose
fregirán freirán
fregiríen freirían
fregit frito
fregix fríe
frego friego
fregues friegas
freixera (ábre) fresno (árbol)
frená frenar
frenáe, frenabe frenaba
frenáen, frenaben frenaban
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar)
frenat, frenats, frenada, frenades frenado, frenados, frenada, frenadas
frenessí (abalot, neguit) frenesí (alboroto)
frenétic, frenétics frenético, frenéticos
frenéticamen frenéticamente
freno freno
frenólogo, frenólogos frenólogo, frenólogos
Frenos – que tú frenos Frenos – que tú frenes
frente, enfrente, enfrón, en fron frente a, enfrente
fresc, fresquet fresco, fresquito
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes fresca, frescas, fresquita, fresquitas
frescales frescales
frescó, fresqueta frescor, fresquito, fresca
frescoreta frescorcilla
frescos frescos
fresques frescas
fresquet fresquito
fresqueta fresquita
fresquets fresquitos
fresquíssim, fresquíssims fresquísimo, fresquísimos
fresquíssima, fresquíssimes fresquísima, fresquísimas
fréstec, fréstega – furo – poc agradable Huraño – poco agradable
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) frío
frigorífic, frigorífics frigorífico, frigoríficos
friolera, friolereta (geleres) Friolera, friolerilla
friolero, geleres friolero
frivolidat frivolidad
frix o fregíx fríe
fríxguen frían
fron frente
frondós, frondosos frondoso, frondosos
frondosa, frondoses frondosa, frondosas
frugal frugal
frugalidat frugalidad
fruit, fruits fruto, frutos
fruita, fruites fruta, frutas
Fruitera frutera
fruitería, frutería frutería
fruites frutas
fruits frutos
frustrassió frustración
fruta, fruita fruta
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita frutal
frutero (no se sol di fruité) frutero
Fuch ! (fugí) Fuera, huye, (huir) !
fúchen, fúgen huyen
Fuchí , fugí huir
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo fuet, fuets – de comer – como un látigo
fuga, fugues - fugida, fugides fuga, fugas – huida, huidas
fúgen huyen
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa huir
fugida, fugides huida, huidas
fugíe huía
fugíen huían
fugín (g) huyendo
fugit huído
fugitiu, fugitius fugitivo, fugitivos
fugitiva, fugitives fugitiva, fugitivas
fulla, fulles hoja, hojas
fullarasca hojarasca
fulleján un llibre hojeando
fulleta, fulletes hojita, hojitas
fum, fums humo, humos
fumá fumar
fumada, fumat (fotuda, fotut) jodido, jodida
fumadero, fumaderos fumadero, fumaderos
fumadó, fumadora fumador, fumadora
fumadós fumadores
fumán (g) fumando
fumarrina, fumarrines mucho humo
Fumarro , sigarro cigarro
fumat ahumado
fumejá humear
fumejada ahumada
fumigá fumigar
fumiguen fumigan
fums humos
funda, fundes funda, fundas
fundada, fundades fundada, fundadas
fundadamen fundadamente
fundamén, fundaméns fundamento, fundamentos


fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals fundamental, fundamentales
fundamentals fundamentales
fundassió, fundassións fundación, fundaciones
fundat, fundats fundado, fundados
fundí fundir
fundix funde
funeral, funerals funeral, funerals
funeraria, funeraries funeraria, funerarias
funsió, funsións función, funciones
funsioná funcionar
funsionáe, funsionabe funcionaba
funsionáen, funsionaben funcionaban
funsionamén, (funsionaméns) funcionamiento, (funcionamientos)
funsionán (g) funcionando
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias
funsionat funcionado
funsione funciona
funsionen funcionan
Fura – animalet com la mustela (furo) Huraña – hurón, mustélidos (huraño)


Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá hurgar, hurgarse
furgaben, furgáen hurgaban
furgánse lo nas hurgándose la nariz
furgará hurgará
furgo hurgo
furgó, furgóns furgón, furgones
furgoneta, furgonetes furgoneta, furgonetas
furia, furies furia, furias
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa
furies furias
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte Topillo – DCVB : TALPÓ
furiós, furién furioso
furiosamen furiosamente
furor, furia furor, furia
furos huraños
fúrsia, fúrsies furcia, puta
furtá, robá, mangá hurtar, robar, mangar
furtáli hurtarle
furtare hurtara
furtat hurtado
furtiu, furtius, furtivo, furtivos furtivo, furtivos
fusselaje fuselaje
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca madera, maderas
fusté, fustés – fusteret a Beseit carpintero, carpinteros
fusteta, fustetes maderica, maderita, madericas, maderitas
fútbol (peu + pilota, foot + ball) fútbol
futbolín, futbolíns futbolín, futbolines
futur, futuro futuro
Futura, futures futura, futuras
futut, fotut, futuda, fotuda jodido, jodida