Mostrando las entradas para la consulta nom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de febrero de 2024

Lexique roman; Dia


Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.

Cretentes *gr vocant.

Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.

Dels dias alcus so artificials, autres naturals... Dia natural es l'espazi el qual le solelh si revol d'orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas. Eluc. de las propr., fol. 126.

Des jours aucuns sont artificiels, d'autres naturels... Le jour naturel est l'espace pendant lequel le soleil fait sa révolution d'orient par occident, tournant en orient, et il a vingt-quatre heures. 

Bella 's la domna, mas molt es de longs dias.

Poëme sur Boèce.

La dame est belle, mais moult est de longs jours. 

Uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Un seul jour me dure cent.

Per que no s part un dia 

De vos mos pessamens. 

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

C'est pourquoi ma pensée ne se sépare un jour de vous.

El Capitoli lendema, al dia clar.

Poëme sur Boèce. 

Au Capitole le lendemain, au jour clair.

- Clarté, lumière.

Que non sia clars com dia.

(chap. Que no sigue cla com lo día.)

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Qui ne soit clair comme jour.

Adv. comp. De dia en dia a hom bastit. Liv. de Sydrac, fol. 2.

De jour en jour on a bâti.

Ab sofrir vens hom tot dia. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachélerie: N Uc.

Avec souffrir on triomphe toujours. 

No mangey de tot lo dia. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

(chap. No vach minjá en tot lo día.)

Je ne mangeai de tout le jour. 

ANC. FR. De Flandre poez mez aveir treu toz dis. 

Roman de Rou, v. 2933. 

Si dit: Mes amis 

Serez mais toz dis. 

J. Evrars, Essai sur la musique, t. II, p. 191.

Et en icelle estoient touts dis conficts et nourris.

Rabelais, liv. III, chap. Ier. 

CAT. ESP. (día) PORT. Dia. ANC. IT. Dia. IT. MOD. Dì.

Il entra dans la composition des noms donnés aux différents jours de la semaine. 

2. Dimenge, Dimergue, Ditzmergue, s. m., dimanche.

Premier fetz lo dimenge.

(chap. Primé va fé lo domenge; domenche.)

P. de Corbiac: El nom de. 

Premier fit le dimanche.

Lo dimergue de apres la Totsanct.

Charte de Gréalou, p. 106.

Le dimanche d'après la Toussaint.

Si las kalendas de janvyer son en ditzmergue.

Calendrier provençal.

Si les calendes de janvier sont en dimanche. 

ANC. CAT. Digmenge. ESP. PORT. Domingo. IT. Domenica. (chap. Domenge. A Beseit ña una partida que se diu los domenges, aon ara está lo polígono industrial.)

3. Diluns, s. m., lundi.

So fon un dia de diluns.

V. de Bertrand de Born. 

Ce fut un jour de lundi. 

CAT. Dilluns. IT. Lunedì. (ESP. Lunes; chap. dilluns.)

4. Dimartz, Dimars, s. m., mardi.

No y guart dilus, ni dimartz 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Del planeta nomnat Mars 

Recep nom lo jorn de dimars.

(chap. Del planeta anomenat Mars, Marte, ressibix lo nom lo día dimats.)

Brev. d'amor, fol. 44.

De la planète nommée Mars reçoit nom le jour de mardi. 

CAT. Dimars. IT. Martedì. (ESP. Martes.)

5. Dimecres, Dimercres, s. m., mercredi.

El dimecres fes los peyssos e las volatizias.

(chap. Lo dimecres va fé los peixos y los muixons; los animals voladós.)

Declaramen de motas demandas.

Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.

Un dimercres mati, si cum en auzi dir.

Guillaume de Tudela.

Un mercredi matin, ainsi que j'ouïs dire.

CAT. Dimecres. IT. Mercoledì. (ESP. Miércoles.)

6. Dijous, s. m., jeudi.

Fait ai longua quarantena,

Mas hueymais

Sui al dijous de la cena.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter.

(chap. Lo dijous lo dit nom obté del planeta dit Júpiter. Jovis.)

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter. 

CAT. Dijous. IT. Giovedì. (ESP. Jueves)

7. Divenres, Divendres, s. m., vendredi.

Si las kalendas de janvyer son en divenres. Calendrier provençal. 

(chap. Si les calendes de giné són en divendres.)

Si les calendes de janvier sont en vendredi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter,

E 'l divendres de la Venus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter, et le vendredi de la Vénus.

ANC. FR. A Paris la cité estoie un vendredi;

Pour ce qu'il ert divenres, en mon cuer assenti

K'à Saint-Denis iroie pour proyer Dieu merci.

R. de Cleomades, Cat. de la Vallière, t. II, p. 222.

CAT. Divendres. IT. Venerdì. (ESP. Viernes.)

8. Dissapte, s. m., samedi.

Jous, venres e dissapte.

P. de Corbiac: El nom de.

Jeudi, vendredi et samedi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter...

E 'l dissapte del Saturnus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter... et le samedi du Saturne.

CAT. (chap.) Dissapte. (ESP. Sábado; Saturno; shabbat)

9. Media, Meidia, Miegdia, Miehdia, Mieydia, s. m., midi, milieu du jour. Meidia fon ben passatz, 

E fon pres ja ben d'ora nona.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Midi fut bien passé, et il fut bien près déjà d'heure none.

Silh de trent' ans al miegdia fallen.

Ozils de Cadartz: Assatz es dreg. 

Celle de trente ans au midi défaillant. 

Resplan com solelz al miegdia.

(chap. Resplandix com lo sol al michdía.)

Roca de migia, salto de agua

V. de S. Honorat.

Resplandit comme soleil au milieu du jour.

Monta entruey miehdia.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Il monte jusqu'à midi.

Loc. Con lo sols es plus chauz contra 'l media.

Albertet: Atrestal vol.

Comme le soleil est plus chaud vers le midi.

La balma era tant escura

Totas vetz, e am tal sornura,

Que lum de jorn non hy avia 

Sinon un pauc entorn mieydia.

Trad. d'un évangile apocryphe.

La grotte était si obscure toutefois, et avec telles sombreur, qu'il n'y avait lumière du jour, sinon un peu entour de midi.

- L'un des quatre points cardinaux.

La terza a non Affrica, e dura d'a mieydia entruey en ocsiden.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

La troisième a nom Afrique, et s'étend depuis le midi jusques en occident.

ANC. FR. Midi estoit piéçà passés. Roman de la Rose, v. 15885.

Un peu par devant miedi.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 240.

CAT. Mitjdie. ESP. Mediodía. PORT. Meio-dia. IT. Mezzodì. (chap. Michdía.)

10. Meridia, adj., lat. meridianus, méridien, du midi.

Cercle meridia... denota aquela partida el cercle zodiac en laqual estant, le solelh es el mech de orient et occident, et designa miech jorn... Envazio del demoni meridia. Eluc. de las propr., fol. 108 et 128.

Le cercle méridien... dénote au cercle du zodiaque cette partie en laquelle étant, le soleil est au milieu de l'orient et de l'occident, et désigne midi... Invasion du démon du midi.

CAT. Meridiá. ESP. PORT. IT. (chap.) Meridiano.

11. Meridional, adj., lat. meridionalis, méridional.

L'autre apelam coluri meridional... Entr'el ponh meridional e'l ponh septentrional.

Eluc. de las propr., fol. 108 et 105.

Nous appelons l'autre colure méridional... Entre le point méridional et le point septentrional.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Meridional. IT. Meridionale.

12. Meridiana, Meriana, s. f., méridienne. (chap. michdiada, michdiades.)

A la meridiana,

Can nos conoisserem que ilh dedins repauson.

Guillaume de Tudela.

A la méridienne, quand nous connaîtrons qu'ils reposent dedans.

Loc. Quan lo reis ac mangat, dort meriana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Quand le roi eut mangé, il dort la méridienne.

ESP. PORT. IT. Meridiana. (ESP. Siesta, de hora sexta.)

13. Cotidian, Cotedian, adj., lat. quotidianus, quotidien, de chaque jour.

De la febre quartena

E de la cotidiana.

Brev. d'amor, fol. 50.

De la fièvre quartaine et de la quotidienne.

Per que s'amors m'es tan cotediana

Qu'a las autras mi fai brau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

C'est pourquoi son amour m'est si quotidien qu'il me fait cruel envers les autres.

Substantiv. Vers Dieus et vers pas

E vers cotidias.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vrai Dieu et vrai pain et vrai quotidien.

ANC. FR. Qu'il ne menast avec lui que les plus grans de ses pays à leur estat quotidian, armez ou desarmez.

Monstrelet, t. II, fol. 86.

Raisons et expériences quotidianes.

Rabelais, liv. III, ch. 33.

CAT. Cotidiá. ESP. Cotidiano. PORT. IT. Cotidiano, quotidiano.

14. Cotidianament, adv., quotidiennement, journellement.

Si el es tal clerguas qui cotidianament, etc.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il est tel clerc qui journellement, etc.

CAT. Cotidianament. ESP. Cotidianamente. PORT. IT. Cotidianamente, quotidianamente.

14. Quatredian, adj., lat. quatriduanus, qui a duré quatre jours.

E 'l Lazer ressorzis vos

Qu' era ja quatredias.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous ressuscitâtes le Lazare qui était déjà (mort) depuis quatre jours. ANC. ESP. Cuatridiano. IT. Quattriduano.

16. Dios, adj., âgé, chargé de jours.

Ome qu'es trop dios...

Quant veillesa lo rom ni desbalansa.

H. de Saint-Cyr: Antan fes.

Homme qui est trop âgé... Quand la vieillesse le rompt et le désaffermit.

Ancela de sa chambra, vilha, diosa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Servante de sa chambre, vieille, âgée.

ANC. ESP. Dioso.

17. Adiar, v., faire jour, éclairer.

Part. pas. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat.

Roman de Fierabras, v. 3484. 

Le matin après l'aube, quand il sera fait jour. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Adiar.

18. Diurn, adj., lat. diurnus, diurne.

Es meiancier et diurn... Signe... masculi et diurn.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Est moyen et diurne... Signe... masculin et diurne.

jueves, 28 de septiembre de 2023

Chapitre VIII. Locutions particulières, idiotismes de la langue romane.

Chapitre VIII.

Locutions particulières, idiotismes de la langue romane.

Parmi les différentes citations qu' offre cette grammaire, on aura remarqué plusieurs idiotismes. La langue romane créa un grand nombre de locutions particulières; et la plupart sont restées dans les langues de l' Europe latine.

Je crois nécessaire d' en rapporter quelques-unes:

ESSER A DIRE, être à dire, être l' objet du regret, manquer:

De lieis no cre res de ben SIA A DIRE. (1) 

Arnaud Daniel: Sols sui que. 

El dolz parlar, e 'l dolz rire, 

E totz los bes c' om pot eslire,

Beutat, gaiez', e joven, 

Honor, pretz, valor, e sen,

Res, mas merces, no i ES A DIRE. (2)

(1) D' elle ne crois que rien de bien soit à dire.

(2) Le doux parler, et le doux rire,

Et tous les biens qu' on peut élire,

Beauté, gaîté, et jeunesse,

Honneur, prix, valeur, et sens,

Rien, hors merci, n' y est à dire.    


DIRE D' OC, DIRE DE NO, dire d' oui, dire de non:

Quan m' auretz dat so don m' avez DIG D' OC. (1)

Augier: Per vos belha.

Et ela li fai guizardon

Tal, que de re no 'l DIZ DE NON. (2)

Gaucelm Faidit: Dalfins respondez.

NO PODER MAIS, ne pouvoir mais:

Qu' eras l' am tan que NON PUESC MAI. (3)

Berenger de Palasol: Mais ai de talan.

SABER GRAT, savoir gré: (N. E. català: em sap greu)

Car sui vostres, e no m' en SABETZ GRAT. (4)

Giraud le Roux: Ara sabrai.

METRE A CAP, ISSIR A CAP, mettre à chef, sortir à chef:

Pus A CAP non puesc ISSIR

De so qu' ieu tan volria. (5)

Berenger de Palasol: Dona si tos temps.

VOLER S' EN MAL, s' en vouloir mal:

E si no us platz mos enans e mos pros, 

VOLGRAI M' EN MAL, don', et amarai vos. (6)

Arnaud de Marueil: Us gais amors.

(1) Quand m' aurez donné ce dont m' avez dit d' oui.

(2) Et elle lui fait guerdon

Tel, que de rien ne lui dit de non.

(3) Qu' ores l' aime tant que ne puis mais.

(4) Car suis vôtre, et ne m' en savez gré.

(5) Puisqu' à chef ne puis sortir

De ce que je tant voudrais.

(6) Et si ne vous plaît mon avancement et mon profit,

Voudrai m' en mal, dame, et aimerai vous.

  

NON AVER QUE FAIRE, n' avoir que faire

E no y volgues portier; N' Y A QUE FAR. (1) 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

E si merces ab vos NON A QUE FAIRE,

Ma vida m val trop meins que si moria. (2) 

Arnaud de Marueil: Aissi com cel.

FAR, faire, employé dans le sens de parler, dire, fut sans doute dérivé de FARI latin:

Belha, FI IEU, cum etz aissi? (3)

Gavaudan le Vieux: L' autre dia.

FAIRE LA FIGA, faire la figue, insulter, se moquer: 

E li FES LA FIGA denant;

Tenetz, dis el, en vostra gola. (4)

Roman de Jaufre.

NAT DE MAIRE, né de mère, homme, mortel: 

E Sarrazi, Turc, Payan, e Persan,

Que us doptavan mais c' ome NAT DE MAIRE. (5)

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

Merce, dona, la plus genta

Que anc NATZ DE MAIRE vis. (6)

Giraud le Roux: Amors.

(1) Et n' y voulusse portier; n' y a que faire.

(2) Et si merci avec vous n' a que faire,

Ma vie me vaut beaucoup moins que si mourais.

(3) Belle, fis-je, comment êtes ici?

(4) Et lui fit la figue devant;

Tenez, dit-il, en votre bouche.

(5) Et Sarracins, Turcs, Payens, et Persans,

Qui vous redoutaient plus qu' homme né de mère.

(6) Merci, dame, la plus gente

Que onc né de mère vit. 


PASSAR LO PAS, passer le pas:

Qu' enans que PASSON LO PAS. (1)

Bertrand de Born: Gent part.

DONAR, DONAR SOBRE, donner, donner sur, combattre:

E sapchatz be que non o fetz fugen,

Ans o a fag DONAN et combaten. (2)

Bertrand d' Alamanon: D' un sirventes.

“E Turpi ab sos compainhos DONEC sobre els.” (3)

Philomena, fol. 21.

DONAR DELS ESPEROS, donner des éperons, fuir:

E a DONAT dels ESPEROS

Al caval, e vai s' en cochos. (4)

Roman de Jaufre.

AVER NOM, avoir nom, s' appeler:

Car reis joves AVIATZ NOM agut, 

E de joven eratz vos guitz e paire. (5) 

Bertrand de Born: Mon chant.

“Es rey de Barsalona e HA NOM Sathon... Es rey de Gironda e HA NOM Mahomet.” (6)  Philomena, fol. 13.

(1) Qu' avant que passent le pas.

(2) Et sachez bien que ne le fit fuyant,

Ains cela a fait donnant et combattant.

(3) "Et Turpin avec ses compagnons donna sur eux.”

(4) Et a donné des éperons

Au cheval, et va s' en pressé.

(5) Car roi vaillant aviez nom eu,

Et de vaillance étiez vous guide et père.

(6) "Est roi de Barcelonne et a nom Sathon... Est roi de Gironne et a nom Mahomet."

 

PRES D' AMOR, pris d' amour:

Lo cor ai PRES D' AMOR. (1)

Bernard de Ventadour: Tant ai mon cor.

PRENDRE GARDA, prendre garde:

E quar negus no s PREN GARDA. (2)

Boniface de Castellanne: Guerra e trebalhs.

VENIR A PLAZER, venir à plaire, plaire:

Dona, sel que non pot aver

Joi, s' a vos non VEN A PLAZER. (3)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

NO FAR MOT, ne faire mot, ne dire mot:

Pos van de Deu gaban;

Car son crozat, e d' anar MOT NO FAN. (4)

Bertrand de Born: Ara sai eu.

METRE EN OBLI, mettre en oubli, oublier:

Del passatge qu' an si MES EN OBLI. (5)

Bertrand de Born: Arai sai eu.

NON AVER FIN NI PAUSA, n' avoir fin ni pause:

Car ja, tro que l' aia trobat,

Non AURA FIN, ni ben, NI PAUSA. (6)

Roman de Jaufre. 

(1) Le coeur ai pris d' amour.

(2) Et parce que aucun ne se prend garde.

(3) Dame, celui qui ne peut avoir

Joie, si à vous ne vient à plaire.

(4) Puisque vont de Dieu gaussant;

Car sont croisés, et d' aller mot ne font.

(5) Du passage qu' ont mis en oublie.

(6) Car jamais, jusqu' à ce que l' ait trouvé,

N' aura fin, ni bien, ni pause.

PENRE LENGATGE, prendre langue, s' informer:

En autra terra irei PENRE LENGATGE. (1)

Guillaume de Cabestaing: Mout m' alegra.

AVER LOS DATZ, avoir les dés, tenir les dés:

ET entendatz en ma tenson

Qu' ieu vos part; A VOS LOS DATZ. (2)

Gaucelm Faidit: Dalfins respondez.

DE PART ME, dérivé du latin DE PARTE MEI, de la part de moi:

Guillem a Bertran fai saber

Per tot aquest dir DE PART ME. (3)

Bertrand de Born: Sel qui camja.


Ces diverses citations ne laisseront aucun doute sur le caractère particulier que des idiotismes nombreux et variés ont donné à la langue romane. Le discours placé en tête du dictionnaire présentera à ce sujet des détails et des exemples, qui, en faisant toujours mieux connaître et apprécier le génie et les formes de cette langue, serviront à démontrer que les autres langues de l' Europe latine en ont été la continuation.


(1) En autre terre irai prendre langage. 

(2) Maintenant entendez en ma tenson 

Que je vous dépars; à vous les dés. 

(3) Guillaume à Bertrand fait savoir

Par tout ce dire de par moi.


Fin de la grammaire romane.

Appendice - manuscrits

sábado, 8 de enero de 2022

Francesc Franc B.

Mostra de algúns Tweets de Francesc Franc B.

(cuenta parodia : Francisco Franco Bahamonde)

Francesc Franc B. cuenta parodia, catalanistas, Francisco Franco Bahamonde

Professorhistoriador

@UPFBarcelona

. De Falset, TarragonaLa revolució dels somriures, autor de #UnInventCatalà🎗

https://twitter.com/cescfrancb

1714, el preu de la llibertat, catalanisme, catalanismo, Felipe V, borbón, Bourbon

Algunes persones diuen que Novac Djokovic és un antivacunes perquè el seu nom és acrònim de No-Vacunes (Novac) i de Jo soc Covid (Djokovic). Això és mentida, perquè aquest tennista és català, perquè va néixer en Terrassa, i el seu veritable nom és Nicolau Jou Coll Vic.

Algunes persones diuen que Novac Djokovic és un antivacunes perquè el seu nom és acrònim de No-Vacunes (Novac) i de Jo soc Covid (Djokovic). Això és mentida, perquè aquest tennista és català, perquè va néixer en Terrasa, i el seu veritable nom és Nicolau Jou Coll Vic.

La cavalcada de Reis Mags de Cadis, Espanya, és un invent català que els gaditans ens han robat. La idea, del firaire de Girona, Gavá Alt Cadals de Reis, era matar de por els nens espanyols per acabar amb l'Espanya del futur. Malauradament, els gaditans s'han apropiat de la idea.

La cavalcada de Reis Mags de Cadis, Espanya, és un invent català que els gaditans ens han robat. La idea, del firaire de Girona, Gavá Alt Cadals de Reis, era matar de por els nens espanyols per acabar amb l'Espanya del futur. Malauradament, els gaditans s'han apropiat de la idea.

Fa una mica més de dos anys que els feixistes de l'ABC em van treure a la premsa per riure's de mi i de tot (tota) Catalunya


Fa una mica més de dos anys que els feixistes de l'ABC em van treure a la premsa per riure's de mi i de tot Catalunya.   El califa Adriá Ramón y la «senyera» en la Mezquita: la disparatada apropiación de Córdoba por Cataluña https://sevilla.abc.es/andalucia/cordoba/sevi-califa-adria-ramon-y-senyera-mezquita-simpatica-apropiacion-cordoba-cataluna-201912262111_noticia.html#vca=amp-rrss-inducido&vmc=abcdesevilla-es&vso=tw&vli=noticia.foto vía  @abccordoba

Coneixerá Francesc Franc lo himne feixista de ERC?

Nadal, paraula catalana, (natale italiano) celebració que es va difondre per el món cristià des de CatalunyaEl nen Jesús va néixer a Blanes i es va criar a Maçanet, d'aquí Jesús de Maçanet, i al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": Melcior, Gaspar i Berto Bassat.


Nadal, paraula catalana, celebració que es va difondre per el món cristià des de Catalunya. El nen Jesús va néixer a Blanes i es va criar a Maçanet, d'aquí Jesús de Maçanet, i al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": Melcior, Gaspar i Berto Bassat.



La nit de Reis és una creació catalana. La va inventar l'escriptor català Lleó Reis Majos en la seva novel·la sobre el Messies català "Jesús de Maçanet". En ella, explica com al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": MelciorGaspar i Berto Bassat.

La nit de Reis és una creació catalana. La va inventar l'escriptor català Lleó Reis Majos en la seva novel·la sobre el Messies català "Jesús de Maçanet". En ella, explica com al portal de Blanes van arribar els tres germans Bassat, molt "macos": Melcior, Gaspar i Berto Bassat.

Cristina Pedroche no és de VallecasAquesta bellesa és catalana, de ViladecansBarcelona. El seu nom veritable és Cris Tinet Pere i Roig, i el vestit el va comprar a l'outlet de Viladecans, en la ferreteria del seu amic Sixt Cotxe, amb el qual es va menjar el raïm de la sort.

Cristina Pedroche no és de Vallecas. Aquesta bellesa és catalana, de Viladecans, Barcelona. El seu nom veritable és Cris Tinet Pere i Roig, i el vestit el va comprar a l'outlet de Viladecans, en la ferreteria del seu amic Sixt Cotxe, amb el qual es va menjar el raïm de la sort.

El davanter del Borussia DortmundErling Haaland, és català i el seu veritable nom és Eric Alt Lany. Com és de l'Espanyol ha renunciat a fitxar pel BarçaEl club (de putes), al seu lloc, fitxarà Alvar Morà i Tantindependentista, el somni del qual sempre va ser jugar a l'equip blaugrana.

El davanter del Borussia Dortmund, Erling Haaland, és català i el seu veritable nom és Eric Alt Lany. Com és de l'Espanyol ha renunciat a fitxar pel Barça. El club, al seu lloc, fitxarà Alvar Morà i Tant, independentista, el somni del qual sempre va ser jugar a l'equip blaugrana.

La variant Ómicron de la COVID-19 és catalana (Javier Mariscal ya lo predijo con su COBI).

El seu creador, el biòleg i enginyer genètic independentista Bari Any Oms i Crom, de Colera (Girona), pretenia crear un cep més agressiu per a eliminar a tots els espanyols. No obstant això, ha fracassat:
la Ómicron és poc letal...

Cobi, 1992, Barcelona, mascota, Javier Mariscal, Covid

La variant Ómicron de la COVID-19 és catalana. El seu creador, el biòleg i enginyer genètic independentista Bari Any Oms i Crom, de Colera (Girona), pretenia crear un cep més agressiu per a eliminar a tots els espanyols. No obstant això, ha fracassat: la Ómicron és poc letal...

La UEFA Europa League és un invent català. La va crear el directiu del FC Barcelona Huè Fals Llurò Pals Lligs. La seva idea era guanyar una competició pròpia, ja que el Reial Madrid sempre els deixava sense la Champions League. Tot i això, el Sevilla va acaparar tots els títols.

La UEFA Europa League és un invent català. La va crear el directiu del FC Barcelona Huè Fals Llurò Pals Lligs. La seva idea era guanyar una competició pròpia, ja que el Reial Madrid sempre els deixava sense la Champions League. Tot i això, el Sevilla va acaparar tots els títols.

El dia de la Immaculada és català. En 1585 les tropes catalanes assetjades per les espanyoles a Montserrat van trobar una taula de la Immaculada Concepció al costat del pont de Monistrol. Un miracle els va donar la victòria i la Immaculada es va convertir en patrona de Catalunya.


El dia de la Immaculada és català. En 1585 les tropes catalanes assetjades per les espanyoles a Montserrat van trobar una taula de la Immaculada Concepció al costat del pont de Monistrol. Un miracle els va donar la victòria i la Immaculada es va convertir en patrona de Catalunya.

L'atac de Pearl Harbour va ser un invent català. L'estrateg militar de Vic, Pere Gar Bru, va planejar un atac de l'aviació catalana sobre la flota espanyola atracada a Puerto Banús. Al crit de "fora, fora", va començar el bombardeig, que va ser un èxit total i inoblidable.


L'atac de Pearl Harbour va ser un invent català. L'estrateg militar de Vic, Pere Gar Bru, va planejar un atac de l'aviació catalana sobre la flota espanyola atracada a Puerto Banús. Al crit de "fora, fora", va començar el bombardeig, que va ser un èxit total i inoblidable.

El Dia de la Constitució Espanyola és #UnInventCatalà. Ho va crear el 6 de desembre de 1714 un català rebel a la corona espanyolaEli Díaz Delà Com-Intuïcions, d'Olot. La seva intenció era tendir una emboscada al rei d'Espanya, Felip V, en un acte a Barcelona, però va fracassar.

El Dia de la Constitució Espanyola és #UnInventCatalà. Ho va crear el 6 de desembre de 1714 un català rebel a la corona espanyola, Eli Díaz Delà Com-Intuïcions, d'Olot. La seva intenció era tendir una emboscada al rei d'Espanya, Felip V, en un acte a Barcelona, però va fracassar.
&c.....

martes, 12 de marzo de 2019

Villachoyosa

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc / 
Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673



A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673


LLENGUA VALENCIANA: LA LLENGUA DEL POBLE VALENCIÀ JUNT A LA ESPAÑOLA

La llengua valenciana te necessitat d'usar com a grafies propies les lletres «ch» (che) i «y» (i grega). Estes lletres corresponen a fonemes diferenciats i es convenient mantindre signes grafics distintius en correspondencia en el sistema fonologic per a preservar la peculiaritat fonetica i ortografica valenciana. L'ortografia es un subsistema depenent de la fonologia. De res mes. Qualsevol criteri diferent ad este no estara exent d'alguna classe de prejuï.

Son lletres que trobem en quasi totes les llengües cultes i elaborades. Son lletres de llarga tradicio en el valencià i abundantment documentada en els nostres classics.
GRAFIA O LLETRA «CH»
El seu nom es «che». El so que representem per «ch» el tenien ya els mossaraps, existint en el valencià del segle XIII. Durant els segles XIV i XV, possiblement per influencia napolitana i siciliana, va aumentar la palatalisacio, seguint despres clarament diferenciat del palatal fricatiu sort que representem per «x».
FONOLOGIA
La lletra «ch» (junt a «ig», «g») es una de les grafies del so palatal africa sort (chic), que existix en valencià clarament diferenciat del so palatal fricatiu sort (caixa, Xixona).
La commutacio, es dir la substitucio d'un troç fonic o so per un atre de manera que el resultat fonic evoque una significacio diferent, permet saber si un so te valor distintiu, si es un fonema, i per tant si necessita un signe grafic diferenciat i diferenciador.
Es evident que en valencià tenim el fonema [^c]: chocolate, archiu... I que es diferent del fonema [^s]: coixo, Xeraco...
FONETICA
El so [^c] es palatal africat sort. Correspon a totes les CH ortografiques (chufa, Chirivella, clochina, archiu) excepte en posicio final de paraula en que sona [k] (March, Bosch, Alberich) i a on es manté per concessio a la tradicio; tambe al grup IG en final de paraula darrere de A, E, O, U o CONSONANT, sempre que la I siga atona i muda ( vaig, veig, goig, fuig, Puig, Elig) i a la G en posicio final de paraula darrere de I tonica (frig, desig). Com podem comprovar, no hi ha problema de confusio perque CH i -G/-IG apareixen en posicio complementaria.
Per tant, en valencià nos podem permetre la distincio clara en l'escritura dels fonemes [^c] representat per «ch», i [^s] representat per «x» (la qual cosa no es possible si adoptem el sistema ortografic catala: la X de xoriguer, Xixona, xocolata... ¿sonen [^c] o [^s]?). Per lo qual:
DIEM che chiquet chufa chiular chapar
NO DIEM xe xiquet xufa xiular xapar
per tant
ESCRIVIM che chiquet chufa chiular chapar
GRAFIA O LLETRA «Y»
El seu nom es «i grega» i el seu so es palatal friatiu sonor [y], que existix en valencià clarament diferenciat dels sons vocalics corresponents al fonema /i/. Ha segut usada profusament en els escrits valencians, tant classics com recents. De manera que es ocios i podria considerar-se pedantesc aportar testimonis.
Com la seua funcio es de consonant, apareix en posicio inicial i en interior de paraula, entre vocals o darrere de consonant (yo, ya, yogurt, apoyar, joyos). No apareix en posicio implosiva silabica ni en final de paraula, excepte en noms propis de pobles i llinages que la tenen per tradicio, encara que siguen semivocals en lloc de consonants (Alcoy, Montroy, Gay).
Les normes ortografiques solen ser molt respectuoses en els toponims, en els quals no sol haver variacio o evolucio durant segles, com tampoc la hi ha en els casos dels apelatius familiars o llinages. Com a eixemple, podem observar el nom ALCOY (i Roig, i Alberich...).
El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castella com a llengua oficial en força del Decret de 29 de juny de 1707, en el qual Felip V derogava els antics Furs de Valencia. Abans i despres del decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY. Des de temps de Jaume I el Conquistador, Rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY.
Una cosa pareguda, molt pareguda, passa en el nom de LA VILA JOYOSA. L'unica diferencia es que en l'implantacio del castella esta passà a nomenar-se VILLAJOYOSA. Pero resulta que degut a l'actual «NORMALITZACIO» el seu nom en catala passa a ser LA VILA JOIOSA. Lo que no s'ha fet casi mai, ara es fa i per caprig es canvien ya inclus els toponims. La pregunta es, encara que no tinga que vore en est apartat: ¿que passa en un llinage tan valencia com GINER o Ausias March?.
Per a acabar, el mensage es: una ortografia ha de ser lo mes coherent possible en el sistema, pot tindre determinades (les minimes) concessions a la tradicio i per damunt de tot ha de rebujar tot allo que entorpixca el seu us. La seua funcio es facilitar -no dificultar- l'escritura.

domingo, 7 de noviembre de 2021

LOU TRESOR DÓU FELIBRIGE, A (+ Index)

LOU TRESOR DÓU FELIBRIGE 

ou 

DICTIONNAIRE 

PROVENÇAL - FRANÇAIS 


TOME I


(salta página, 12. Sello : Library sep 3 1974 University of Toronto.

A mano : PC 3376 M7 V, I)


AIX - EN - PROVENCE (los guiones están separados de las palabras)

IMPRIMERIE VEUVE REMONDET - AUBIN


- Empremarié Felibrenco


COUS MIRABÈU, 53. 

(A mano : 20041 / 22/12/91)


LOU TRESOR DÓU FELIBRIGE ou DICTIONNAIRE PROVENÇAL-FRANÇAIS

https://archive.org/details/loutrsordufelibr01mist

(Nota del editor: Ramón Guimerá Lorente. Se puede descargar en pdf,  sólo 1216 páginas a tres columnas el tomo 1.

El txt lo he descargado y es sobre el que edito, comparando con el pdf y corrigiendo. Trabajo inmenso (que ya está en lo congres). Pero la sarna con gusto no pica. Empieza el libro en la página 11 del pdf, a mano: Mistral, Fréderic.

Las tildes ò, ó, è, é, etc, en las letras pequeñas y algo difuminadas no se distinguen bien, por lo que habrá muchos errores de este tipo.
La mayoría de tildes no afectan a la comprensión del texto. 

Añado chap. : chapurriau, entre paréntesis.

Las palabras con * (asterisco) delante no las puedo leer bien en el texto original, y no tengo tiempo para compararlas con otras ediciones.
Las palabras en griego no las puedo escribir, pongo gr*, hay muy pocas)

AU MIEJOUR

Sant Jan, vèngue meissoun, abro si fiò de joio;

Amount sus l'aigo-vers lou pastre pensatiéu,

En l'ounour dóu païs, enausso uno mount-joio 

E marco li pasquié mounte a passa l'estiéu. 


Emai iéu, en laurant - e quichant moun anchoio, 

Pèr lou noum de Prouvènço ai fa ço que poudiéu; 

E, Diéu de moun pres-fa m'aguènt douna la voio,

Dins la rego, à geinoui, vuei rènde gràci à Diéu.


En terro, fin-qu'au sistre, a cava moun araire;

E lou brounze rouman e l'or dis emperaire 

Treluson au soulèu dintre lou blad que sort...


O pople dóu Miejour, escouto moun arengo:

Se vos recounquista l'empèri de ta lengo, (Occitan : provençal, etc)

Pèr t'arnesca de nòu, pesco en aquéu Tresor.

F. MISTRAL. 


A Maiano, lou 7 d'óutobre de l'an 1878.


ABRÉVIATIONS

a. dialecte des Alpes. (vivaroaupenc)

adj. adjectif. 

adj. de t. g. adjectif de tout genre. 

adv. adverbe. 

alb. albigeois. (albigense)

all. allemand. 

angl. anglais. 

aph. aphérèsc. (aféresis) 

apoc. apocope. 

ar. arabe. 

ariég. ariégeois. 

Arm. PROUV. Armana prouvençau. 

art. article. 

art. ind. article indéfini. 

augm. augmentatif.

auv. auvergnat. 

b. ou béarn. béarnais. (bearnés, Bearne)

b. lat. bas-latin. 

b. lim. bas-limousin. 

bord. bordelais. (bordelés)

bourg. bourguignon. (borgoñón, de la Borgoña, Bourgogne, tierra de burgos, bourg, Burg; como Cataluña es tierra de castillos, Chastel, ChâteauChastelogne y variantes : Castilla)

cant. pop. Cantique populaire. 

carc. Carcassonnais. 

carp. Carpentrassien. 

cat. catalan. 

celt. Celtique. 

ch. pop. Chant populaire. 

cond. Conditionnel. 

conj. conjonction. 

dan. danois. 

d. ou dauph. dauphinois. (delfinés)

dim. diminutif. 

écos. écossais. 

esp. espagnol. (cas. Castellano cuando añado palabras)

excl. exclamation. 

expr. adv. expr. adv. (será expresión adverbial)

f. féminin.

for. forézien.

fr. français. 

fut. futur. 

gaël. gaëlique. (gaélico ; Gales ; Welsh, etc)

gall. gallois. 

g. ou gasc. gascon. (gascón, aranés incluído)

goth. gothique.

gr. grec. 

hébr. hébreu. 

hong. hongrois. (húngaro ; magyar)

id. idem. 

imparf. imparfait. 

impér. impératif. 

ind. indicatif. 

inf. infinitif. 

interj. interjection. 

irl. irlandais. (irlandés ; Irlanda ; Ireland ; Eire)

it. italien. 

land. landais. 

l. ou lang. languedocien. (Languedoc, langue d'òc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo)

Lat. latin.

lim. limousin. (lemosín; de Limoges; lemousin, y variantes; existe el artículo li en occitano; Ramon Lull lo usa bastante)

Lin. Linné. 

loc. adv. locution adverbiale.

lyon. lyonnais. (León de Francia: Lion, Lyon: leonés; el mismo nombre tiene el idioma del reino de León, en España. 

https://historia-aragon.blogspot.com/2019/12/lxii-perg-1-fol-16-27-enero-1150.html Ildefonsum imperatorem Ispanie et filium ejus regem Sancium et venerabilem Raimundum comitem barchinonensium...


m. marsellais. (Marsella, Marseille, Marselha, etc: marsellés) 

m. s. même signification

mérid. méridional.

montp. montpelliérain

n. nom.

n. d'h. nom d'homme. 

n. de f. nom de femme. 

n. de fam. nom de famille. 

n. de l. nom de lieu. 

n. p. nom propre.

narb. narbonnais. (Narbona; Narbonne; narbonés) 

néerl. néerlandais. (Países bajos: Nederland : Holanda)

niç. niçois. (dialecto de Niza; Nicenissart)

norm. normand. (normando; Normandie)

or. orangeois. (dialecto del territorio de Orange - Aurenga)

p. pour. 

part. participe. 

part. p. participe passé. 

part. prés. participe présent. 

péj. péjoratif. 

périg. périgourdin. 

1re pers. première personne. 

2e deuxième personne. 

3e troisième personne. 

piém. piémontais. (Piamontés; Piamonte; Piemonte, etc.)

plur. pluriel. (plural)

port. portugais. (portugués; Portugal; parecido al galego, gallego)

prép. préposition. 

prét. prétérit. 

pron. pronom. 

pron. dém. pronom démonstratif. 

pron. indéf. pronom indéfini. 

pron. pers. pronom personnel. 

PROV. proverbe ou provençal. (y no podías haber elegido otra abreviatura, o escribir proverbe, tonto de los cojones o vago de M?)

pyr. pyrénéen. (Pirineos; Pirineus; Pirene)

querc. quercinois. 

R. radical, racine. (raíz; arrel, arraíl, rel)

rh. dialecte des bords du Rhône.

rom. roman (vieux provençal). (romance, romanç; langue romane)

rouerg. rouergat. 

s. substantif.

s. et adj. substantif et adjectif. 

s. f. substantif féminin. 

s. m. substantif masculin. 

s. m. et f. substantif masculin et féminin. 

se conj. se conjugue. 

sing. singulier. 

subj. subjonctif. 

suéd. suédois. 

sync. syncope. 

t. terme. 

t. sc. terme scientifique. 

toul. toulousain. (de Tolosa, Toulouse; tolosano, etc)

tud. tudesque. (tudesco: alemán; los italianos aún los llaman así)

v. voir. 

v. a. verbe actif. 

v. a. et n. verbe actif et neutre. 

v. r. verbe réfléchi ou réciproque.

v. all. vieil allemand. (viejo alemán)

v. fr. vieux français.

val. valaque. (válaco; Valaquia, Wallachia, Walachia, Țara Românească, 'país rumano'; Vlahia, Valahia (en húngaro), Havasalföld; en turco, Iflak)

viv. vivarais. (vivarais + aupenc: Aupes : Alpes : vivaroaupenc)

A


https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/a-abalourdi.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/abalourdimen-abelimen.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/abelitri-abimant.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/abime-abouli.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/aboulicioun-abourieu.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/abourlhous-acate.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/acato-acourchimen.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/acourcho-aeroustat.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/afa-afali.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/afastiga-afeirous.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/afeissa-afichous.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/afida-aflat.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/aflata-afourca.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2021/12/afouresta-afusta.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2022/03/afustage-agafaire.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agnela-agouloupa.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agouloupage-agoutable.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agoutado-agrapimen.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agrari-agricultour.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agriculturo-agrouva.html

https://tresorfelibrige.blogspot.com/2023/11/agrouvamen-aguesse.html