champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 9 de marzo de 2018
Que ve lo llop
Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.
+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem? ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.
FIN.
martes, 19 de junio de 2018
Agüelo sebeta a Juan Luis
Hola Juan Luis: Desde la mateisa educasió que me oferises, yo te contesto.
Primé: vull disculpam, perque yo no parlo lo catalá com tú dius, yo parlo lo chapurriau del meu poble que segur es diferen del teu poble o dels pobles del voltán.
Segun: tindrás que perdonam tamé que no escriga en la llimpiesa que u fas tú y ni en palabres estrañes pa mi y pa molta de la chen que mos llechís.
Sol fachs lo mateis que faen los catalans, eisos amics teus, fa més de sen añs: escriure com me demane lo cor, hasta que natres tingam tamé lo nostre Pompeu Fabra que se invento una gramática, si la dell va valdre, la nostra tamé deurie de feu.
Com veus al meu poble parlem un Chapurriau espesial, diferen de uns atres pobles, igual que pase a casi tots los termes de la vora, cada un tenim diferentes influansies que en lo pasá los añs se han fet peculiars de cada racó. Ahí tenim la riquesa, a cada puesto lo parlem de una manera pareguda y cuan estem chuns, mos entenem tots.
Una cosa pareguda pase en lo catalá, perque, según diuen, lo valensiá, lo mallorquí y lo chapurriau, tots som catalá y mira que son diferens.
Yo penso, soc un ignorán en asó, que tots, per uns o uns atres camins, venim del llemosí y podriem sé chermans si vols, pero mai lo catalá la mare y los demés los fills.
Después de esta entrada, anem a parlá de la teua charrada:
No entro a parlá sobre la denominasió de algún poble perque, no sé si tú tindrás, pero yo no ting coneisimens praus pa feu y no vull ficam a cap de fangal, del que no sabría eisí, ni tampoc entrá.
Mos dius que no tenim que piarde palabres nostres y a mi me volen fe piarde la iglesia que es meua, per la de esglesia, que no sé de a on ve; San Miquial que es lo meu san, per San Miquel. Tot asó ¿qué vol di?, ¿no se están fican a la meua casa, sense que yo asca cridat a dingú, per més que me digues que ve de Saragosa?.
¿No me dius que yo ting dret a conservá lo meu?, ¿per qué no me diseu? Ni Saragosa, per lo que vech, ni los catalans per lo que llechisco.
Mos dius que lo catalá mos ve donat gratis, gratis será pa tú, pa mi es al preau de piarde la meua llengua y aisó no me pareis gratis, me pareis car, mol car, masa car.
Mos amenases que al radé será Saragosa qui desidirá qué es lo que parlam natres, pos u sentisco mol, me podrá di lo que vullgue, pero yo seguiré parlán lo Chapurriau.
Me dius tamé que lo catalá servis pa trova faena, hasta lo mon mundial, no se tú, yo no vech quel demanon tan llun, pero encara te diré més cuan per casualidat hay vist demanat lo catalá, u fan a un nivel que cap de natres tenim. Entonses pa arrivá ahí tindriem que posamos a estudiá y está cla si ting que estudiá pa dependre una llengua minoritaria, preferisco dependre lo inglés, lo fransés, lo alemán, inclus lo chino que, desde llun, te ubrisen moltes més portes.
Me dius, o pareis que dius que piarde la nostra llengua pa tú es un asunto “sentimental o politic”, pos mira chaic, pa mi es sentimental y mol, de politic, res de res. Pero de sentimén, tot lo del mon, sentimén per que es la meua llengua, la que hay mamat de menut, la que me va enseñá ma mare, y perdona aisó no se toque, la que, según pareis han parlat los antics de la tiarra, los antics de Aragó, ya desde les copies del Fuero de Jaca (1063). Crec que Cataluña an aquells tems no existíe.
Pa acavá cuan llechisco als que defeneu lo catalá, vech un mun de palabres que no son nostres, o sigue que vatres o parleu de un atra manera a la nostra o tos han fet cambiá. Y yo per ara, u digue Saragosa, o u digue lo catalá, vull seguí parlán lo Chapurriau, sense cambiali ni una lletra, clá, sempre sense piarde la educasió.
Que pensem de diferenta manera, nos es problema paque, si un día mos trovem per la nostra tiarra, mos prengam una servesa y, segur, que parlán les nostres llengues, cada u la seua, intentarem enténdremos, encara que yo no tinga lo B-1, o lo A-3, o com se digue, perque yo tindré la sort de tindre lo Chapurriau a seques.
FIN

JUAN LUIS CAMPS JUAN.
/ Foto de la Universitat de Saragossa. /
He tingut multitud de consultes i converses al respecte de la llengua pel debat sobre lo topònim Vall-de-roures i vull deixar clares quatre coses. Jo personalment no tinc cap interès d’imposar res i menys de decidir com vol parlar la gent. En cap cas he dit que s’ha de substituir Valderrobres per Vall-de-roures. Lo que dic i sempre diré es que hem de fer lo possible per /a/ no perdre topònims tan bonics com este ni atres paraules que van sortin al grup de Paraules del Matarranya al que molts participeu.
Jo parlo català i castellà indistintament, i això m’ha servit molt a la vida i no entenc com no és /es sense tilde/ vol aprofitar una cosa que mos bé donada gratis. Perquè mos posèssem com mos posèssem al final seran les autoritats acadèmiques los que decidiran (que ja ho han fet) sobre que és lo que parlem. I parlo dels de Saragossa.

Lo català serveis per a trobar faena a més /ademés/ d’atres coses, a la comunitat Valenciana, a les Balears, a Catalunya, a l’Aragó i també a la resta d’Espanya y mundo mundial. / Ni també, ni resta, no se diu a Queretes. Que trobos faena pel catalá a Fransa occitania o de professó de universidat a Alemania com Quintanilla y Escocia com la Ponsatí /
Privar als nostres fills d’esta ventatja per un tema sentimental o polític, no sé si es de rebut. En fi cadascú que face o digue lo que cregue convenient. Repeteixo sense perdre la educació.
![]() |
| Vicente Blasco Ibáñez, valencians, cuideu-se dels catalans, que siguent simples pastors i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia. |
miércoles, 8 de mayo de 2024
Logar, Loguar, Lojar - Perlongar, Perlonjar, Prolonguar
Logar, Loguar, Lojar, v., lat. locare, louer, donner ou prendre en location, mettre à louage.
Albergar los viandans paubres que no podon logar ostal.
(chap. Albergá als vianans o caminans pobres que no poden llogá (cap) hostal.)
V. et Vert., fol. 79.
Héberger les voyageurs pauvres qui ne peuvent louer gîte.
Ditz hom que, per dos poges,
Sai si logua, e lai si ven.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
On dit que, pour deux pougeois, ici il se loue, et là se vend.
Se vol de veilla logar.
T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.
Se veut donner en location à vieille.
Part. pas. Ieu soi de parlar logatz...
Lengua logada non lassa.
P. Cardinal: De paraulas.
Je suis mis à louage pour parler...
Langue mise à louage ne se lasse.
Loc. Homicidi e lauzengier,
Lengua loguat, creba mostier.
Marcabrus: Pus mos coratges.
Homicides et médisants, mis à louage pour la langue, renverseurs de monastères.
CAT. Llogar. ANC. ESP. Logar (MOD. Alquilar). ANC. IT. Locare. (chap. Llogá: llogo, llogues, llogue, lloguem o llogam, lloguéu o llogáu, lloguen; llogat, llogats, llogada, llogades.)
2. Logaire, Logador, s. m., lat. locator, loueur, qui prend ou donne à loyer.
Lo senher o 'l logaire de la maio.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
Le seigneur ou le locataire de la maison.
Apres dels tres ans esta hom al sagrament del logador.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Ensuite des trois ans on est au serment du loueur.
CAT. Llogador. (chap. Llogadó, llogadós, llogadora, llogadores.)
3. Logadier, Logatier, Locadier, s. m., mercenaire, salarié, journalier.
Els atendon la mort, co fay lo logadier la hora de sa paga.
V. et Vert., fol. 33.
Ils attendent la mort, comme fait le mercenaire l'heure de sa paye.
- Locataire.
Dengun home que sera estranh no manjara del anhel, ni degun logatier ni oste. Hist. abr. de la Bible, fol. 28.
Nul homme qui sera étranger ne mangera de l'agneau, ni nul locataire ni hôte.
Negun hoste ni negun locadier.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.
Nul hôte ni nul locataire.
ANC. FR. Y a-t-il différence de demourer en une maison, où il y ait plusieurs louagiers, ou en celle où jamais personne n'ait habité?
Macault, Trad. des Apopht., fol. 134.
CAT. Llogater. ANC. ESP. Logadero (MOD. inquilino, el que alquila.
Chap. Llogaté, llogatés, llogatera, llogateres; inquilino, inquilinos, inquilina, inquilines).
4. Loguier, Loguer, s. m., loyer, prix, salaire, récompense.
Bos er lo gazardo e meilher lo loguiers.
Izarn: Diguas me tu.
Bon sera le guerdon et meilleur le salaire.
Cels que retenon a tort los loguiers de lurs messatge e dels obriers que fan lur obras. V. et Vert., fol. 15.
Ceux qui retiennent à tort les salaires de leurs messages et des ouvriers qui font leurs ouvrages.
De vesoa ni d' orfe enfant,
Non pris loguier petit ni grant.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
De veuve ni d'enfant orphelin, je ne pris salaire petit ni grand.
No perdra so loguer. Trad. du N.-Test., S. Mat., ch. 10.
Ne perdra pas sa récompense.
ANC. ESP.
Tu en loguer prometes me asaz mala sollada.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 144.
CAT. Loguer. ESP. MOD. Loguero. (chap. Llogué, llogués : preu que se pague per a llogá, alquilá, alquiler, alquilers. Premio, salari, recompensa, jornal.)
5. Logation, s. f., lat. locationem, location, louage.
Instrumens de locations de maizons.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Actes de locations de maisons.
ESP. Locación. PORT. Locação. IT. Locazione.
6. Logazo, s. f., louage.
Si cum es de vendezo e de logazo e de totas causas que son de bona fe.
Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
Ainsi comme il est de vente et de louage et de toutes choses qui sont de bonne foi.
7. Conlogation, s. f., sous-location.
Instrumens de logations..., de conlogations.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Actes de locations..., de sous-locations.
(chap. Colloga, collogues; v. collogá : llogá entre mes de un, normalmén dos, un terreno per a treballál. Collogo, collogues, collogue, colloguem o collogam, colloguéu o collogáu, colloguen; collogat, collogats, collogada, collogades.)
8. Loguadaria, s. f., louage, location.
En loguadaria de mayos. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.
En location de maisons.
9. Logadit, Loguadit, Lojadit, adj., salarié, stipendié, mercenaire.
Sabia com era vengutz al rei Henric esser soudadiers logaditz.
V. de Bertrand de Born.
Savait comment il était venu au roi Henri (pour) être soudart stipendié.
Per messatge loguaditz.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Par message salarié.
Lojadiz, es cel que ten luoc de pastor, e non quer... salut de las armas.
Trad. de Bède, fol. 56.
Mercenaire, c'est celui qui tient lieu de pasteur, et ne cherche pas... le salut des âmes.
10. Alogar, v., louer, prendre à gages, allouer, assigner.
Aquels liais obriers
Que Dieus mes en la vinha, c' aitan det als derriers,
Can los ac alogatz, coma fetz als premiers.
Izarn: Diguas me tu.
Ces loyaux ouvriers que Dieu mit dans la vigne, vu qu'autant il donna aux derniers, quand il les eut loués, comme il fit aux premiers.
Part. pas. fig. Quar aqui es alogada
L' amor desobre nompnada.
Brev. d'amor, fol. 7.
Car là est assigné l'amour dessus nommé.
ANC. FR. Le seigneur peut saisir pour sa rente les bestes pasturantes sur son fonds, encore qu'elles n' appartiennent à son vassal, ains à ceux... qui ont alloué lesdites bestes.
Coutumes de Normandie, art. 67.
ANC. ESP. Alogar. IT. Allogare.
Logre, s. m., lat. lucrum, lucre, gain, profit.
Sans deception et sans logre d' aver. Titre de 1059.
Sans déception et sans lucre d'argent.
ANC. CAT. Llogre. ESP. Lucro, logro. PORT. IT. Lucro. (chap. Lucro, profit, guañ.)
2. Lograr, v., lat. lucrari, gagner, obtenir, acquérir.
Logra
Tals morcels que pueis l' amarga.
Gavaudan le Vieux: Lo mes.
Acquiert morceaux tels que puis (cela) lui cause amertume.
CAT. ESP. Lograr (lucrar, lucrarse). PORT. Lucrar. IT. Lucrare.
(chap. Lucrá, lucrás: yo me lucro, lucres, lucre, lucrem o lucram, lucréu o lucráu, lucren; lucrat, lucrats, lucrada, lucrades. Lográ : conseguí.
En rumano diuen lucru : treballá: conseguí un profit : lucrás.)
3. Lucrier, adj., riche, opulent, puissant.
Mas lai on sap baro que es lucriers,
Que a IIII castels ni V entiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Mais là où il sait baron qui est riche, qui a quatre et cinq châteaux entiers.
ANC. CAT. Logrer. ESP. Logrero. (chap. Ric, potén, opulén.)
Loire, s. m., leurre, appât.
Can lo veira apropchar,
Lo loire deu hom lai gitar;
Pero tota hora li sovenha
Qu' el loire per la corda tenha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand on le verra approcher, le leurre on doit là jeter; pourtant qu'à toute heure on se souvienne qu'on tienne le leurre par la corde.
ANC. FR. Et fist tornoiement ès nues
D' ostoirs, de faucons et de grues,
Et les fist au loirre venir.
Roman de la Rose, v. 20351.
On trouve, en ANC. CAT., Loyra.
2. Loirar, v., leurrer, attirer au leurre.
Fig. Ma domn' es tan bell' e cortes' e pros
Que m fai loirar plus que falcos lanier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Ma dame est si belle et courtoise et méritante qu'elle me fait leurrer plus que faucon lanier.
ANC. CAT. Loyrar.
3. Aloirar, v., leurrer, allécher, attirer.
Aloirar coma falco
Et adobar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Leurrer et arranger comme faucon.
Fig. Per lo peccador aloyrar. Brev. d'amor, fol. 130.
Pour leurrer le pécheur.
Part. pas. Can lo falx es fort be aloiratz,
E ben maniers e ben privatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand le faucon est fort bien leurré, et bien maniable et bien privé.
ANC. CAT. Aloyrar. (chap. Pasturá, doná minjá, empapussá, alimentá.)
Lom, Lomp, s. m., lat. lumbus, lombe, rein, longe, filet.
Als ronhos et als loms. Eluc. de las propr., fol. 95.
(chap. Als riñons y als lloms.)
Aux rognons el aux reins.
Vostre lombe seint. Trad. de Bède, fol. 40.
Vos reins ceints.
Dieus comandet ad aquells que sacrifiarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97.
Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins.
Son porc... vendre fara; deu vendre los lomps als senhors.
Cout. de Tarraube, de 1284.
Son porc... il fera vendre; il doit vendre les filets aux seigneurs.
CAT. Llom. ESP. Lomo. PORT. IT. Lombo. (chap. Llom, lloms; llomillo, llomillos; solomillo, solomillos; desllomat, desllomats, desllomada, desllomades. Acachá lo llom : belcás per a treballá.)
Lombric, Lumbric, s. m., lat. lumbricus, lombric, sorte de ver.
Quan l' arma siec lai los camis estretz,
E 'l cors es sai vianda dels lombrics.
P. Cardinal: D' un sirventes far.
Quand l'âme suit là les chemins étroits, et le corps est ici la pâture des vers.
Lombrix de terra qui so esca a pescar ab hams.
(chap. Papaterra que son sebo per a peixcá en hams.)
Eluc. de las propr., fol. 262.
Vers de terre qui sont amorce à pêcher avec hameçons.
- Ver d'intestin.
(chap. Cuc dels budells, tripes, intestinos. Alguns com la solitaria o tenia se poden fé mol llargs y sé perillosos.)
Verms... alcus so en bestias cum lumbrix.
Auci lumbrics et verms d'aurelhas.
Eluc. de las propr., fol. 262 et 200.
Vers... aucuns sont dans les animaux comme les lombrics.
Détruit lombrics et vers d'oreilles.
ESP. Lombriz. PORT. Lombriga. IT. Lombrico. (chap. Papaterra, papaterres: que minge o pape terra. Papatiarra, papatiarres a Valjunquera.)
2. Lombec, s. m., lombex, sorte de ver à soie.
Lombex es verm nayshent els rams de cipres, de fraishe..., e ministra seda per sa egestio. Eluc. de las propr., fol. 241.
(chap. Cuc de seda. Fique que naix a les rames o branques de siprés, o de freixa, fresno, y que “cague” seda.)
Lombex est ver naissant aux branches de cyprès, de frêne..., et il fournit soie par son évacuation.
Lona, s. f., lagune, mare, flaque.
(N. E. ESP. Laguna, lago, estanque, estanca; latín lacu, lacuna; alemán See; Escocia loch, lake. Chap. Laguna, lagunes; lago, lagos. CAT. Llach, llac, llacuna, estany.)
Una granda lona o 'stanh d' ayga dousa o salada.
En la terra essucha que sera entre los senhals e la lona o l' estanh o l' aiga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, 1re part., ch. 30.
Une grande lagune ou étang d'eau douce ou salée.
En la terre sèche qui sera entre les signaux et la mare ou l'étang ou l'eau.
Long, Lonc, Loing, adj., lat. longus, long, désignant l'étendue.
La pecairis s' estent aitant longa cant fon.
(chap. La pecadora se va estendre tan llarga com ere. Ocsitá pecairitz, pecairis. S'ha estés tot lo llarg qu'es.)
V. de S. Madeleine.
La pécheresse s'étend autant longue qu'elle fut.
Substantiv. Aitan a de lonc coma de larc. Liv. de Sydrac, fol. 45.
Autant a de long comme de large.
Adv. comp. Vi per un gran paviment
De lonc en lonc la gran serpent.
Roman de Blandin de Cornouailles.
Vit sur un grand pavé de long en long le grand serpent.
- Désignant la durée.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia.
Berenger de Palasol: S'ieu sabi' aver.
Ici finira ma chanson, et je ne veux pas qu'elle soit plus longue.
Adv. comp. Longa sazo ai estat vas amor
Humils e francs, et ai fait son coman.
Cadenet: Longa sazo.
Longtemps j'ai été envers amour humble et franc, et j'ai fait son commandement.
- Différé.
Longua paraula d'amar
Es grans enueitz, e par enjans.
B. de Ventadour: Quant erba.
Longue parole d'aimer est grand ennui, et paraît tromperie.
Ieu no 'n trob ges doas en mil
Ses falsa paraula loigna.
A. Daniel: Lancan son passat.
Je n'en trouve pas deux en mille sans fausse parole différée.
Prép. L'autr'ier lonc un bosc fulhos.
Cadenet ou Thibaud de Blizon: L'autr'ier.
L'autre jour le long d'un bois feuillu.
Si uns si presenta
Qu'ill denh lonc se assire.
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi faire asseoir.
Prép. comp. De lonc celui qui plus li plai.
T. de Peyrols et de Gaucelm: Gaucelm.
A coté de celui qui plus lui plaît.
Jaufre, com ben ensegnhatz,
Vai de lonc Brunezen sezer.
Roman de Jaufre, fol. 88.
Jaufre, comme bien appris, va auprès de Brunesent s'asseoir.
ANC. CAT. Llonch. ANC. ESP. Luengo. PORT. Longo. IT. Lungo.
(chap. Llarg o llarc; llargs o llarcs; llarga, llargues.)
Compar. D' un sirventes no m qual far longor ganda.
Bertrand de Born: D' un sirventes.
D'un sirvente il ne me faut pas faire plus long délai.
Aissi vai lo vers definen,
Et ieu no 'l puesc far lonjor.
(chap. Aquí va lo vers acabán, y yo no lo puc fé mes llarg. Lonjor : mes llarg o llarc.)
Pierre d'Auvergne: Belha m' es la.
Ici va le vers finissant, et je ne le puis faire plus long.
2. Sobrelonc, adj., très long.
Jorns sobreloncs. Eluc. de las propr., fol. 109.
Jours très longs.
(chap. Sobrellarg, sobrellarc : massa llarg, mol llarg.)
3. Long, Loing, Lonh, Lung, Luenh, Lunh, adv., loin.
No m sai quora mais la veyrai,
Quar tan son nostras terras lonh.
(chap. literal: No me sé cuán mes la voré, ya que tan están les nostres terres llun, lluñ.)
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Je ne sais quand plus je la verrai, car tant sont nos terres loin.
Cug esser loing en Espanha,
Preon entre Sarazis.
Folquet de Marseille: Ja non volgra.
Je crois être loin en Espagne, bien avant parmi les Sarrasins.
Luenh es lo castelhs e la tors
Ont elha jay e son maritz.
G. Rudel: Pro ai.
Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.
D' aquest' amor son lung forsdutz.
A. Daniel: Lanquan vei.
Je suis éconduit loin de cet amour.
Loc. Anc tan non amey luenh ni prop.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni près.
Mielhor ni gensor non sai
Ves nulha part, ni pres ni lonh.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Meilleure ni plus belle je ne sais vers nulle part, ni près ni loin.
Adv. comp. M' es belhs dous chans d' auzelhs de lonh.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Le doux chant d'oiseaux m'est beau de loin.
Pres e valor vezem pauc en luenh enantir.
G. Fabre de Narbonne: On mais vey.
Mérite et valeur nous voyons peu s'avancer au loin.
Prép. comp. Menet lo ab si foras lonh del castel.
V. de G. de Cabestaing.
Le mena avec soi dehors loin du château.
Las serisias vi loing de se.
(chap. Va vore les sireres lluñ de sí : d'ell, d'ella.)
T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peirols.
Les cerises vit loin de soi.
Fig. Lo cor de lor es long de mi. Doctrine des Vaudois.
Le coeur d'eux est loin de moi.
CAT. Lluny. ANC. ESP. Luene (MOD. lejos). PORT. Longe IT. Lungi.
(chap. Lluñ, llun; alluñat, alluñats, alluñada, alluñades; apartat, apartats, apartada, apartades; a la quinta biscuerna; al quinto pi; allá aon nostre Siñó va pedre les abarques; alló está a pendre pel cul.)
4. Longa, s. f., longue, délai.
Adv. comp.
Be sabon qu'a la longa no i poiran pas durar. Guillaume de Tudela.
(chap. Be saben que a la llarga no hi podrán aguantá, durá, permaneixe.)
Ils savent bien qu'à la longue ils n'y pourront pas durer.
ESP. Luenga. (chap. A la llarga. Conec algú de Valderrobres en apellit Llonga, se va casá a Beseit, té dos filles mol guapes. Encara fa vi a la manera tradissional, com u fée son sogre “lo sistellé”.)
5. Longueza, Longuessa, Longesa, s. f., longueur.
La largueza, la longueza, l' auteza e la pregundeza.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Éphésiens.
La largeur, la longueur, la hauteur et la profondeur.
Mesurec la longuessa de 1 peyra entro l' autra. Philomena, fol. 22.
Mesura la longueur d'une pierre jusqu'à l'autre.
Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet.
Trad. de Bède, fol. 20.
La longueur de la terre ne sépare pas ceux que charité réunit.
ANC. FR. Les bons usages... se refroidissent par longuesse de temps. Not. des Mss. de la bibl. dite de Bourgogne, p. IG.
ANC. CAT. ANC. ESP. Longueza. IT. Lunghezza. (chap. Llargaria, llargaries, tan de mida com de tems.)
6. Longeitz, Longeis, adv. de compar., plus longuement, plus longtemps.
Tot atressi cum Duransa
Pert en mar major
Son nom, que longeis non cor.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
Tout ainsi comme la Durance perd en haute mer son nom, vu qu'elle ne court pas plus longtemps.
Si 'l mals longeitz li dura,
Pauc viura.
(chap. Si lo mal mes tems li dure, poc viurá. En inglés, long, longer : alemán lang : länger : llarg de tems, mes llarg de tems : mes tems.)
P. Rogiers: Al pareissen. Var.
Si le mal plus longuement lui dure, il vivra peu.
7. Longas, Longuas, Lonjas, adv., longtemps.
Las! ges longas non posc sofrir l' afan.
Raimond de Salas: Si m fos.
Hélas! longtemps je ne peux point souffrir la peine.
Adv. comp. A lonjas n'ay sufert lo fays.
Jordan de Cofolen: Non estarai.
Dès longtemps j'en ai supporté le faix.
8. Longamen, Longuamen, Lonjamen, adv., longuement, longtemps. Aissi com hom longuamen
Non pot viure ses vianda.
B. Zorgi: Atressi.
Ainsi comme on ne peut vivre longtemps sans nourriture.
S'ieu n' ai lonjamen
Gran ben dig, no m desplatz.
Arnaud de Marueil: Ja non er.
Si j'en ai longtemps dit grand bien, il ne me déplaît pas.
Adv. comp. La carta 'l porto VII Juzieu,
De longamen bon amic sieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
La charte lui portent sept Juifs, de longtemps ses bons amis.
ANC. CAT. Llongament. ANC. ESP. Luengamente. PORT. Longamente.
IT. Lungamente. (chap. Llargamen.)
9. Sobrelongament, adv., très longuement.
Viu sobrelongament. Eluc. de las propr., fol. 232.
Vit très longuement.
10. Longitut, s. f., lat. longitudo, longueur.
Fig. Per longitut... d' estudi. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Par longueur... d'étude.
CAT. Longitut. ESP. Longitud. PORT. Longitude. IT. Longitudine.
(chap. Longitut, longituts : llargaria, llargaries.)
11. Longinc, adj., lat. longinquus, éloigné, distant, lointain.
El loc de la seccio, sobre peyra, en las femnas, es longinc del loc de la peyra.
Fig. Aquesta operacio es pus salva e pus longinqua de flux de sanc.
Trad. d'Albucasis, fol. 32, et 33.
Le lieu de la section, sur la pierre, dans les femmes, est distant du lieu de la pierre.
Cette opération est plus sûre et plus distante de flux de sang.
ESP. Longincuo. PORT. IT. Longinquo. (chap. Alluñat, longincuo, distán, apartat.)
12. Longansa, s. f., retard, prolongation, ajournement.
Ab brau respos et ab longansa.
Aimeri de Peguilain: S'ieu fui.
Avec dure réponse et avec ajournement.
13. Lonhdan, Lunhdan, Loindan, adj., lointain, éloigné.
Voyez Muratori, Diss, 33.
Ja negus non er tan plazentiers,
... Ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars devis.
Arnaud de Marueil: Anc vas amors.
Jamais nul ne sera si agréable... ni éloigné ni voisin, que jamais il soit médisant de mes affaires.
Una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas vos no si' aclina.
La Comtesse de Die: A chantar m' er.
Je n'en sais pas une éloignée ni voisine, si elle veut aimer, qui envers vous ne soit soumise.
Fin' amors jonh e lia
Dos cors de lonhdan pais.
Peyrols: Quoras que.
Amour pur rapproche et unit deux coeurs de lointain pays.
- Adverbial. Longuement.
Si 'l mals loindans li dura,
Pauc viura.
P. Rogiers: Al pareissen.
Si le mal longuement lui dure, peu il vivra.
IT. Lontano. (ESP. en lontananza, alejado.)
14. Longar, Loingnar, Lonhar, Luenhar, Lunhar, v., éloigner, renvoyer, écarter, reculer, s'éloigner.
Assatz par
Que loingnar
Me volc de sa reio.
V. de Pierre Vidal.
Il paraît assez qu'elle voulut m'éloigner de son pays.
Partic lo de si e 'l lonhet, e no 'l vesti ni l' armet. V. de Peyrols.
Le sépara de soi et le renvoya, et ne le vêtit ni l'arma.
Que joi mi renda,
E m luenh sospirs e plors.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Qu'elle me rende joie, et écarte de moi soupirs et pleurs.
S'era reys d' Englaterr' o de Fransa,
Lonhera m'en per far totz sos comans.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Si j'étais roi d'Angleterre ou de France, je m'en éloignerais pour faire tous ses commandements.
A doas legas lonhet d' aqui.
(chap. A dos legües se va alluñá d'aquí, assí, açí, astí.)
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
A deux lieues il s'éloigna de là.
- Séparer.
Tro lauzengiers crois e savais
Nos longeran ab lors fals brais.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Jusqu'à ce que médisants méchants et lâches nous séparèrent avec leurs faux cris.
Part. prés. L' esperitz
Es de lieis privatz et aizitz,
Sitot lo cors s' en es lonhans.
B. de Ventadour: Pel dols.
L'esprit est d'elle familier et accueilli, quoique le corps s'en est éloignant. Fig. Que s' an' ades loinhan
Per mielhs salhir enan.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Qu'il s'en aille incontinent reculant pour mieux sauter en avant.
Part. pas. fig. Anc no fuy tan lunhat d'amor.
G. Rudel: Belh m' es.
Oncques je ne fus si éloigné d'amour.
Annet en pellerinatge en lunhada terra.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 15.
Alla en pélerinage en terre éloignée.
ANC. IT. Si forte esso longiando. Guittone d'Arezzo, Lett. 30.
ANC. CAT. Lunyar. (chap. Alluñá, alluñás, anassen lluñ o llun: yo m' alluño, alluñes, alluñe, alluñem o alluñam, alluñéu o alluñáu, alluñen.
Yo m' en vach lluñ; yo m' aparto.)
15. Alongament, Alonhament, s. m., éloignement.
Per gran alonhament del solelh. Eluc. de las propr., fol. 134.
Par grand éloignement du soleil.
- Retard, prolongation, délai.
En breu d' ora y ven alongamens.
H. Brunet: Cuendas razos.
En peu de temps y vient retard.
Ses plus d' alongamen.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2 bis.
Sans plus de retard.
Queron inducias, so es respech e alongamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Demandent renvois, c'est-à-dire répit et prolongation.
ANC. ESP. Alongamiento. PORT. Alongamento. IT. Allungamento.
(chap. Allargamén, allargamens; prolongassió, prolongassions; prórroga, prórrogues; atrasamén, atrasamens de un juissi, retrás, retrasos.)
16. Alongui, s. m., délai, prolongation.
Paubres deu atrobar perdo
Et alongui, cant falh promessio.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Le pauvre doit trouver excuse et délai, quand promesse manque.
Alonguis de IIII mes non sia autreiatz.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.
Qu'un délai de quatre mois ne soit pas octroyé.
(chap. Retrás, prolongassió, prórroga, atrasamén.)
17. Alonguier, s. m., retard, retardement, délai, prolongation.
Dama, ditz En Lucatz, no fassam alonguier. Guillaume de Tudela.
Dame, dit le seigneur Lucas, ne faisons point retardement.
No quieyras alonguier ni definida de jorn.
No lur permet alonguier entro a dema.
V. et Vert., fol. 68 et 71.
Ne requiers prolongation ni assignation de jour.
Ne leur permet délai jusqu'à demain.
18. Allongansa, Aloingnansa, s. f., prolongation, délai, allongement.
Val mais us cortes nos,
Quant ocs non trob' abondansa,
Que s'om ditz per allongansa:
Si farai.
Azemar le Noir: Era m don.
Mieux vaut un non courtois, quand oui n'y trouve suffisance, que si on dit pour délai: Si ferai.
Un manuscrit porte aloingnansa.
ANC. ESP. Alonganza.
19. Alongar, Alonguar, Alonjar, Alunhar, v., allonger, prolonger.
- Désignant l'étendue.
Regnas breus qu' om non puesc' alonguar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Rênes courtes qu'on ne puisse allonger.
(chap. Riendes curtes que no se puguen allargá.)
Las regnas alonguet al seu bausan destrier.
Roman de Fierabras, v. 170.
Les rênes allongea à son destrier bauçant.
S' alonjan e s' abrevian cum li masculin. Gramm. provençal.
S'allongent et s'abrègent comme les masculins.
- Désignant la durée.
Ab deniers dels mortz alonga al rei sa guerra.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna.
Avec deniers des morts il prolonge au roi sa guerre.
Alongon las causas, e fan far grans dampnatges. V. et Vert, fol. 15.
Prolongent les causes, et font faire grands dommages.
- Retarder, différer.
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' el sieu servir.
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
Mais si elle me retardait de mourir, ma vie serait au sien servir.
Part. pas. Mandet que la sagrassio fos alongada entro lendema mati.
(chap. Va maná que la consagrassió fore diferida, allargada hasta en son demá de matí.)
Philomena.
Ordonna que la consécration fût différée jusqu'au lendemain matin.
L' alonga sol meig an,
E fa carta novela.
G. Riquier: Si m fos.
Le diffère seulement d'un demi-an, et fait titre nouveau.
- Éloigner.
Si nos de las tendas no 'ls podem alunhar. Guillaume de Tudela.
Si nous ne les pouvons éloigner des tentes.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Alongar. IT. Allungare. (chap. Alluñá de lluñ, allargá de llarg.)
20. Deslongar, Deslonhar, Deslonjar, Desluenhar, Deslunhar, v., éloigner, écarter.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je m'en éloigne plus que serpent de sycomore.
Per descassar e per deslonhar lo diable. V. et Vert., fol. 70.
Pour chasser et pour éloigner le diable.
En la sua desmesura,
Mi part de si, e m desluenha.
Guillaume de Saint-Didier: Bel m' es.
Dans son mauvais procédé, elle me sépare de soi, et m'éloigne.
No s pot sebrar ni deslunhar de vos.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.
Ne se peut séparer ni éloigner de vous.
Fig. De tota joia m deslonja
Ma dona.
Peyrols: Manta gens.
De tout plaisir ma dame m'écarte.
21. Esloignar, Eslueingnar, Eslonhar, v., éloigner, éviter.
Fig. Eslueingna de turmen
Los las.
B. Zorgi: On hom plus.
Éloigne de tourment les malheureux.
Doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir?
Elias de Barjols: Qui saubes.
Donc pourquoi nul s'en va tardant et évitant de servir ce seigneur?
Que d' afan
Lo puosca anar esloignan.
B. Zorgi: Sitot.
Que de peine je puisse aller l' éloignant.
ANC. CAT. Elongar. (chap. Evitá, apartás de, alluñás de los capsots catalanistes, aragonesos incluíts.)
22. Perlongamen, Prolongament, s. m., prolongation, délai.
Dilacio... vol dire perlongamen. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Dilassió... vol di prolongamén.)
Dilatation... veut dire prolongation.
Senes prolongament, devon enquerir e cercar lo tort.
Cout. de Tarraube, de 1284.
Sans délai, ils doivent enquérir et chercher le tort.
ANC. CAT. Prolongament. ESP. Prolongamiento. PORT. Prolongamento.
IT. Prolungamento. (chap. Prolongamén, prolongamens; prolongassió, retrás, prórroga, etc.)
23. Prolongacio, s. f., prolongation, allongement.
Abreviament et prolongacio.
(chap. Abreviamén y prolongassió.)
Eluc. de las propr., fol. 126.
Abrégement et prolongation.
CAT. Prolongació. ESP. Prolongación. PORT. Prolongação.
IT. Prolongazione, prolungazione. (chap. Prolongassió, prolongassions.)
24. Perloinjansa, s. f., retard, prolongation.
Que om la reda ses tota perloinjansa.
Traité de la Pénitence, en prov., fol. 59.
Qu'on la rende sans aucun retard.
25. Perlongar, Perlonjar, Prolonguar, v., lat. prolongare, prolonger, différer, retarder.
Perlonga de jorn en jorn d' enansar sa via. Liv. de Sydrac, fol. 128. Diffère de jour en jour d'avancer son chemin.
Non perlongues ton do als frachuros. V. et Vert., fol. 81.
Que tu ne diffères pas ton don aux indigents.
Part. pas. Per so car lo cosselh era prolonguat.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
Parce que le conseil était prolongé.
Esperansa perlonjada. Trad. de Bède, fol. 58.
Espérance prolongée.
ANC. CAT. Perlongar. CAT. MOD. Prolongar. ESP. PORT. Perlongar, prolongar. IT. Prolungare. (chap. Prolongá: prolongo, prolongues, prolongue, prolonguem o prolongam, prolonguéu o prolongáu, prolonguen; prolongat, prolongats, prolongada, prolongades.)
miércoles, 11 de abril de 2018
Estómecs agraits
Estómecs agraits.
+Bon día, yayo. No sap cuán me alegro de veurel per aquí
-Bon día Luiset. Yo tamé estic conten de tornat a veure.
+Es que en los rades mesos mos ha tengut olvidats.
-No te u cregues, yo may olvido als meus seguidós. Lo que pase es que soc home y no soc capás de fe dos coses al mateis tems y estic trevallán en un atra cosa.
+Y no me u pot contá.
-No, per ara, perque igual, después de tans mesos ensenegat, arrive lo momen y no val pa res tot lo que hay intentat fe.
+Pero, home, de cuan en cuan, se podíe asomá per esta finestreta y per lo menos saludamos.
-No te pensos que no me ha apetit, més de un camí, pero sé que si escomenso a torná a fe charrades aquí, no acabaré lo atre.
+Pues Sebeta ha ñagut coses que vusté haguere pogut comentá.
-Tens raó, pero es que vatres me doneu més importansia de la que ting. Y de totes maneres ya hay fet charrades de tan en tan y comentarís a los escrits de les atres plumes competentes que corren per aquí.
-Me ha dolgut veure a dos amigues meues enfrontades aquí. Vull aprofitá esta charrada pa dils que segur que les dos dones tenien raó. Que ña asuntos que cada un los veu desde lo seu pun de vista en los seus fundamens y en los seus sentimens y a lo milló al escriureu aquí pos una coma, un acento o una palabra li sente mal al atra part y entonses ña que tindre la sang freda pa tranquilisas y fe la pau. Com ne som tans, cada un del nostre pare y de la nostra mare, ñan moltes opinions sobre cada cosa, entonses, si anem mol llun podem arrivá a discutí, pero may a reñi. Teniu en cuenta que ne som tan poquets cara al contrari, que no mos podem permití lo lujo de piarde a dingú y menos a vatres dos que formeu part de la chen que se ha atrevit a escriure aquí en CHAPURRIAU. Aisina que pensán en ell, fem un tachó y conta nova; a seguí, o a torná a escomensá com vullgau, pero les dos aquí, encara que, per un tems, sigue cada una al seu aire.
+Aprofitán que se li ha soltat la lletra atre camí me agradaríe preguntali qué opine de la situasió de eisa chen que está enfron de natres, que es contraria al Chapurriau.
-Mira. Chiquet: aisó se mereiserie un llibre, pero com tú sempre tens presa vach a veure si te puc doná lo meu pensamén en unes poques ralles. Com sempre escomensaré a contestat en una aventura; ya saps una aventura del agüelo “Sebeta”:
+Ya estic disfrután, conto, conto, cuan tems fa que no li podía llichi.
-“Cuan yo era menut un camí vam compra una mula mol fura, mol fura y mol guita; si te descuidáes igual te pegáe un mos que te soltáe una cos; no ñabíe forma de posali la albarda; en cuan notáe lo pes damún pegáe un percut y la albarda an tiarra.
Algú se va enfadá y va aconsella que ñauria que emplea la vara, pero lo meu agüelo que per se vell ere mol listo, va dí: nem a fe una proba que si mos is be mos traura de mals de cap. Veus eisa tocadura que te al chinoll de la pota dreta de daván, eisá que no se dise toca y si te arrimes te pegue un mos; bueno pos umplisle lo pesebre de palla y cuan estigue ben ple porta la galleta de la siba y fes com si ne tirares un bon grapat, pero sol tiran uns grans, engáñala.
Al veure lo pesebre ple y creen que ñabie bon grapat de sibá, la mula va escomensá a minchá, palla claro. Mentres tan mincháe y estáe entretenguda li van posá vinagre a la tocadura y ella encara que lo troset eise li fáe tremolons, ella seguíe minchán y no va di res.
Ya tens la proba, va di l’agüelo, sino te ha fet res al curala que li podíe fe mal, tampoc te dira res cuan li posos la albarda. Aisí u van fe li van posá la albarda y la tafarra per davall de la coga; de momén va eisecá les orelles y va pará de minchá, pareisie que anabe a escomensá la funsió atre camí, pero an eise momén lo agüelo (qué listo ere lo pincho del agüelo) en la ma va remaure la palla com si afechire mes sibá; la mula que va veure aisó va acachá lo cap y va seguí minchán. Li van pode ficá la sofra y apretala be, sense que se tornare a maure, allí seguie minchán, ¡palla y més palla!. Perque al pasebre sol ñabie aisó: palla en cuatre grans de sibá.
Desde aquell día, cada camí que ñabíe que albardá a la mula, palla al pesebre, uns grans de llaó com si ne posaren micha galleta y la garrama sempre va eisí be. Después pasán lo tems ya se va acostumbrá a la albarda y ya no va fe falta la palla. Ere un estómec agrait, pel minchá faríe o se disaríe fe cualquier cosa.”
+Cuantes coses sap lo “Sebeta” yo ya crec que sé per a on va.
-Ña chen nostra, que han eisit furos, no es que tinguen mala rasa, perque son de la nostra, pero se han equivocat, según u veem natres. Los seus amos, perque, vullguen o no, tenen amos, siguen de un corral o del atre; los han umplit lo minchadó de (palla) subvensions, de achudes, de carrecs, de doná charrades a les televisions o a les institusions, a cambi de cuatre perres (cuatre grans de sibá); y, a cambi, los han domat, han renunsiat al seu ser.
Ha anat pasán lo tems y se han acostumbrat y ara ya los pareis que están convensits, ya son amics del seus amos, ara ya casi charren sense quels donon res, sol la palla (Los agraimens, los tituls, los carrecs). Pero mentres tan han abandonat lo seu ser, la seua rasa. Ya se han acostumbrat al “corral” nau y al amo nau, cuan podíen se lliures y corre per los campos del chapurriau, sense cap de lligadura, sense cap de ramal.
FIN
jueves, 25 de mayo de 2017
perchi, esgorfa, algorfa, algolfa, angorfa, asgolfa
Perchi se diu sobretot a La Portellada, a Tamarite.
Perche en aragonés (Rudy Weiss)
PERCHADA: Teuladeta pera fé sombra al exterió.
A sé posible no mol llun de aón se rostixque la carn y prop de les serveses fresques.
Pergola en italiá.
DCVB,
Valdealgorfa se diu en chapurriau Valdesgorfa o Valldesgorfa

