Mostrando las entradas para la consulta genoll ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta genoll ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de enero de 2018

Safraña, Sofrache

Safraña, a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll, ginoll.

Porte la falda tan arremangada que se li veu la safraña.
Sofrache a Penarroija de Tastavins

Safraña, a Tamarite de Litera, Tamarit de Llitera, es la part contraposada al genoll, ginoll. 

DCVB

SOFRANYA , SOFRAJA f.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva. Sofratja: Soffrago, poples, Torra Dicc. L'agafà amb un braç per sota les sofrages i va alçar-la en sopols, Ruyra Pinya, ii, 217.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).

Fon.: sofɾáɲa (Tamarit de la L.); safɾáɲa (Pont de S., Sarradell, Senterada, Tamarit de la L.); safɾáɲɛ (Tremp); safɾáјna (Bonansa); səfáɲə (Rupit); sufɾáʒə (Llofriu); sufɾáʒɛ (St. Martí SG); sofɾáʒe (Benassal, Villar de Canes); sufɾáʒe (Cinctorres); sofɾáʤe (Mequinensa, Bot, Amposta, Cala de l'Ametlla); sufɾáʤe (Ascó); sufɾáʤə (Eiv.); sufɾáʒi (Massalcoreig, Tarr.); sofɾáʒi (Tortosa); sofɾáʎɛ (Urgell); sufɾáʎɛ (Sta. Col. de Q.); sufɾáʎa (Vimbodí); sufɾáјɛ (Bagà); sufɾáјə (Solsona, Vic, Montblanc).

Ve del latín suffragĭne

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala dels.XV.graons induyda per les virtuts dix los.*.ps. primers (pmers) del canticum gradum suplicant per la (p en virgulilla+la) redempcio de natura humana.

Volent la Senyora pujar la scala acostas a sa altesa la principal de ses donzelles caritat nomenada e ficant lo genoll dix li a la orella. Senyora. Recortse vostra merce en aquest pujament de pregar (pgar) estretament per natura humana: car vos sou la sua intercessora: e perço (pço) tots los homens vos dien ab lo genoll per terra. Spes nostra salue: Car vostra senyoria es la sperança e alegria d´tots. E sa altesa inflamada en la amor d´natura humana pensant la sua miserable captiuitat: senti en si tanta compassio (la c al revés+passio) e dolor prenint (pnint) aquella fahena per propria dellibera d´cridar e demanar (d´manar) a nostre senyor deu aquesta grá (gratia, gracia): que li plagues hauer merce de natura humana: e no cessar de aquesta demanda fins plagues a sa clemencia atorgar lay. E pujant lo primer scalo dix ab vn gran sospir de cor. ¶ Ad dominum (dñ3) cum tribularer clamaui et exaudiuit me. Volent dir: o senyor y deu eternal la mia alma (aía) es tribulada e turmentada per compassio de natura humana: que la veig axi cayguda e perduda (pduda) e posada en ira vostra: e axi desfauorida que totes les besties la persegueixen (psegueixé): e no li guarden nenguna honor Lo cors propri (ppri) li es rebelle no volent hobeyr al sperit (s+p en una ralleta a baix +it): ne regir se per raho: ans li diu cada dia en la cara ab gran vituperi (vitupi). ¶ Per ipa (p en virgulilla) q pecaueris: per ipa torqris (torqueris, q en virgulilla) Car per desobediencia pecca lome e per desobediencia es perseguit e turmentat: hajau li senyor misericordia: hoyu la mia clamor exaudiu la mia demanda. E pujant sa senyoria lo segon scalo la noble donzella fe: li fon a les spatles dient li. Senyora nous canseu: que vos obtendreu lo que demanau. E sa merce alçant los vlls al cel ab gran confiança dix. Leuaui occulos meos in montes: vnde veniet auxilium mihi. Volent dir: o magestat incomprehensible los meus vlls son dreçats e fermats en aquella gran muntanya del consistori vostre diuinal: car d´aq (la q en una raya vertical damún) te adeuallar lo auditori que yo demane lo qual es senyor la medulla del cedre que eternalment (et´nalmét) per vos es engenrat e dins lo si vostre te la sua rayl fermada aquest es lo vostre vnigenit fill: que per saluar lo humanal linatge ha adeuallar en terra: sens pertir (ptir) la rayl sua del si vostre (vre, r en virgulilla): e mesclant se ab natura humana per sa immensa caritat se fara passible e mortal: e la scorça de aquest cedre glorios ço es la humanitat asumpta (asúpta) del fill vostre sera tan batuda e turmentada fins lance tota la medulla que dins te amagada: ço es la sua impreciable e diuinal sanch: aquesta sola medicina basta a guarir lome: aquesta es stada desijada e demanada del començament del mon ença: placia a la vostra clemencia prestament donar la: e a mi atorgar la: pus a vos ha plagut donar me aquest offici de la pcura (percura, procura) de natura humana. E volent sa altesa pujar lo tercer scalo acostas a sa senyoria vna gentil donzella molt alegra que havia nom (nó, tilde nassal, a vegades es n, datres m) sperança: e dix a sa merce. O ma senyora siau certa que per la intercessio vostra lome bandejat recobrara parais. E sa senyoria molt alegra plegua les mans e dix. Letatus sum in his q dicta sunt michi: in domum domini ibinr9 (ibiurus?) Volent dir: O senyor e quanta alegria redunda en la mia anima hoynt e legint lo q los prophetes han dit e scrit de part de vostra magestat certificant nos que lo exili e bandeig dels fills d´Adam algun temps haura fi: e seran rebuts en la casa vostra celestial: e aqui habitaran en la vostra gloriosa companyia: e reposaran de totes les dolors e angusties sues: Car en la terra noy ha loch nengu de repos per al home: tots los vents de aquella li son contraris: entre enemichs sta e habita. E si alguna vegada los dits miserables fills de Adam oblidant se del loch hon son: e de la sua infelicitat e miserable cayguda: se volen leuar en superbia: lo vent de mutabilitat los ve al encontre: els fa tan dura punta: que prestament los lança en la vall d´aterrament plena de desonors e vituperis e minues continues en manera que james alça lo cap en tota la vida sua. E si vol cercar repos: treballs e dolors malalties e infinits turments son ab ell continuament. E si alguna veguada se vol donar a delits e plaers: angusties e tristicies e perdues lo circuixen de tota part: en tant que de pura força te a dir. Angustie sunt michi vndiq3 (undiquem, vndiquem) Per que suplich senyor la clemencia vostra haja pietat d´aquests miserables axi aterrats e perseguits: e vulla prestament delliurar los e portar los en la heretat promesa. E pujant la senyora lo quart scalo cuyta vna de les sues amades donzelles pietat nomenada e dix li a la orella. Continuau senyora per merçe les vostres preguaries (pregaries; pguaries): car sol deu es lo qui pot remeyar les dolors de natura humana. E la senyora moguda de molta compassio leua los vlls en alt e dix. Ad te leuaui occulos meos: qui habitas in celis (castellano, misa de difuntos: a ti levanto mis ojos, a ti, que habitas en el cielo...). Volent dir: O senyor omnipotent (omípotét, la i en signo nassal) vos qui habitau en lo cel: e aqui haueu posat la vostra real cadira placiaus inclinar los vostres piadosos vlls: e mirar en la terra: e veureu los homens per vos creats los quals per lo peccat del seu pare son stats venuts e catiuats en poder de aquell gran tira cruel lo diable: qui nos delita sino en la mort e destructio
dels (d´ls) homens: e nengu nols pot delliurar de la ma cruel de aquest inich: sino vos qui sou potencia e
bonea infinida. Hajau pietat senyor de aquesta captiua gent: car sols en vos speren: recordant se de la promesa que a ells haueu feta parlant los per Ysayes (Isaías, Isaíes, Ysaías, Ysaíes) qui diu. Ego ante te ibo: et gloriosos terre humiliabo. Volent dir: Senyor que vos per vostra piadosa clemencia vos fareu capita dels fills de Adam (Adá, á nassal) els ireu dauant defensant los dels seus enemichs. E ells trobant se sots la vostra bandera no hauran temor de res. E vos senyor ab lo braç de la vostra potencia aterrareu e humiliareu los diables que tan gloriosos se troben huy sobre la terra. O senyor cuytau lo temps no pereixqua aquesta mesquina gent en tan dura captiuitat. E volent sa altesa pujar lo quint scalo acostas a sa merce la cortesa donzella pobretat nomenada: e dix a sa senyoria. O ma senyora que besar vos vull la ma per la gran solicitut que teniu de aquestos pobres e miserables fills de Adam: qui de si ni per res no poden ni valen: ajudau los senyora. car açi guanyareu totes les obres de misericordia. E la senyora pensant lo despoderament de natura humana e quant poch podia fer si per deu no era ajudada dix. Nisi quia dominus erat in nobis dicat nunc israel: nisi quem (q3, quínes abreviassións mes q3) dominus erat in nobis. Volent dir: O senyor tan manifest es a tots los que han seny e raho: que si lome per vos no es ajudat e sostengut pereix la força e virtut sua: e los enemichs seus lo vençen e lançen per terra sens neguna resistencia: e a cascuna temptacio que los miserables fills de Adam tenen ne senten: son axi espantats e aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors e temptadors. Per queus suplich senyor queus prenga pietat de tanta miseria e flaquea e socorreu aquesta gent: e no pereixquen axi les creatures vostres.

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: Adam.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: que Adam e la sua gent vingues a fer reuerencia a sa senyoria.


Acabada la visita de tots los officials reals e ciutadans de parays resta la senyora
sola en la cambra a acompanyada solament del visrey Miquel qui seruia sa senyoria de camarlench: e de ses donzelles molt amades. E stant axi misericordia e pietat deliberaren supplicar la senyora del que Adam los hauia recomanat. E venint les dos dauant sa senyoria ficaren lo genoll dauant sa altesa e digueren. Excellent senyora ja sab vostra merce que nosaltres dos germanes som stades tant partials a natura humana: que del seu cayment ença nunqua la hauem desemparada: ans hauem treballat sens cessar per reuelarla e tornarla en gracia e amicicia del seu creador. E lo dia que acabam e cloguem aquesta fahena: ço es que lo fill de deu se encarnaria dins vostra senyoria: deuallant del cel molt alegres de la conclusio de aquest misteri passam per lo carcre hon sta Adam e los fills seus: e dientlos la bona noua alegrarense de infinit goig. E lo pare adam ab affectio no recomptable nos prega molt que com vostra merce hagues concebut: suplicassem aquella volgues recaptarlos esta singular gracia ab la magestat del senyor fill vostre: que lo dit adam ab tots los presos que ab ell son sien licenciats de formar cossos segons la natura e venir adorar lo seu redemptor e senyor: e besar la ma a vostra senyoria per lo medi de la qual han aconseguit tan singular gracia. E la senyora hoyda aquesta piadosa demanda stigue tota pensosa e recollegida dins si mateixa volent consultar de aquesta fahena ab lo seu excellent fill: parlant li en sperit segons acostumat hauia. E sentida la voluntat e delliber del dit senyor respos sa merce a misericordia e pietat: dient. Donzelles al meu fill e a mi plau que sia contentat Adam e vinga e veja lo seu desig complit: car ab gran fam ha desijat e sperat aquesta jornada: anau vosaltres e portaulo. E misericordia e pietat molt alegres de la liberal resposta de la senyora besant les mans a sa senyoria digueren. ¶ Qui sperant in te amictum luminis induentur: et gaudium et perpetuam letitiam fortientur. Volent dir. O clement senyora: que tots aquells qui en vos speren seran vestits e cuberts de resplandent lum: e acompanyats de goig e perpetual alegria. E volent partir d´aqui molt prest per anar als lims: dix sanct miquel. Aturau senyores que yo he de anar ab vosaltres. E dit aço lo dit sanct Miquel fica lo genoll dauant la senyora: e dix a sa altesa. Sia de vostra senyoria darme licencia que vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam: car tal manament tinch de nostre senyor deu que apres que los ciutadans de parays haguessen fet reuerencia a vostra senyoria: yo fes venir Adam e tota la generacio sua per besar la ma a vostra altesa. E ara senyora ire (jre; iré : aniré) molt ben acompanyat ab aquestes donzelles que vostra senyoria y tramet: car elles e yo som tant affectats a Adam e a la generacio sua: que entendre en les fahenes sues nos es vn gran delit. E la senyora respos a sanct Miquel: dient. Molt me plau visrey que vos aneu: car gran raho es que per vos sia cridat adam a venir en aquell conuit per ell tan desijat. E dit aço lo visrey e les donzelles feta reuerencia a sa senyoria partiren de aqui per anar als lims: hon era encarcerat Adam ab sos fills. E moltes altres donzelles de la senyora demanaren licencia a sa merce de anar ab lo visrey per acompanyar Adam: car totes se alegrauen infinidament de la reparacio e goig del dit Adam. E axi anant peruengueren a aquell loch tenebros: e sanct Miquel vehent Adam parlali ab veu molt alegra: dient. O venerable vell e pare de tota natura humana alegrau vos de singular goig: car yo so açi de part de la magestat diuina: per conuidaruos que aneu a fer reuerencie a la excellent senyora reyna sposa sua e filla vostra: La qual trobareu ja prenyada del redemptor e senyor vostre deu e hom verdader ¶ E hoyda aquesta gloriosa noua per Adam fon recomplit de goig infinit: e fica los genolls en terra ab les mans plagades: dix. ¶ O pretiosum et admirandum conuiuium (convivium : convit: convite): salutiferum et omni suauitate repletum. Volent dir. O glorios Miquel y quin conuit tan precios e tan admirable es aquest: a que vos me conuidau: quant sera suau e plaent e profitos a mi: lo qual me recomplira de tota dolçor e alegria. ¶ Vadam et videbo eum quem diligit anima mea. Anem prest senyor Miquel e vega yo aquell qui tan carament ama la mia anima. E dit aço entraren totes aquelles donzelles: e dix sanct Miquel. Veus açi Adam les vostres aduocades misericordia e pietat: que han supplicat la nostra senyora: queus recaptas aquesta gracia ab lo seu diuinal fill que poguesseu anar a la presencia sua per visitar sa merce. E lo dit adam leuantse corregue abraçar a la senyora misericordia: dient. O senyora e maestressa mia que vos e la germana vostra haueu portat a fi les fahenes mies: Les quals vos hauia recomanades de verdader cor confiant de vos e no so stat enganat: ab vos me so aconsolat en totes les angusties mies: tenint lo consell de sauiesa: qui diu. ¶ Causam tuam tracta cum amico tuo: et secretum tuum extraneo ne reueles. Volent dir:les propries necessitats ab lo verdader amich les deu hom tractar e menejar: e lo secret intrinsech no reuelar per res al strany. ¶ O senyora misericordia y tan certs poden esser los qui en vos confien que a la fi veuran tots los seus desigs complits. Axi senyora guiaume e peruinga yo prest a veure aquella senyora: per qui tant de be he aconseguit (casi totes les vegades trobo a+espay+conseguit): car la tarda mes (me es, m´es) molt penosa ab fam insaciable desije adorar lo seu diuinal prenyat e besar les mans a sa merçe.

sábado, 30 de marzo de 2024

Genh, Geinh, Gien, Gienh, Ginh - Agensar

Genh, Geinh, Gien, Gienh, Ginh, s. m., lat. genium, génie, art, adresse, ruse.

Ben dei chantar pus amors m'o ensenha, 

E m dona gienh cum sapcha bos motz faire.

Peyrols: Ben dei. 

Je dois bien chanter puisqu' amour me l'enseigne, et me donne génie comment je sache bons mots faire.

Pus no i val arditz, valgues nos geinhs.

B. de Ventadour: Quant erba. 

Puisque n'y vaut hardiesse, que nous valût ruse. 

Pus del partir non ai ginh ni saber. 

Peyrols: Mot m'entremis. Var. 

Puisque du partir je n'ai moyen ni savoir.

- Façon, manière.

E manht genh se volv' e s vira 

Mos talans, e ve e vay.

B. de Ventadour: E manht genh. 

En mainte façon se roule et se tourne mon désir, et va et vient.

- Lien, jet.

Ayssi com hom rete l' austor o lo esparvier ab lo gien que no s' envole, sinon a la volontat de son senhor. V. et Vert., fol. 103.

Ainsi comme on retient l'autour ou l'épervier avec le jet qu'il ne s'envole, sinon à la volonté de son seigneur.

Fig. Que hom lo retenga, e que li meta gien de fe e d'amor de Dieu.

V. et Vert., fol. 103.

Qu'on le retienne, et qu'on lui mette jet de foi et d'amour de Dieu.

- Engin, machine de guerre.

Matran va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena.

Matran va prier Charles qu'il fît cesser les engins.

CAT. Geni, giny. ESP. PORT. IT. Genio. (chap. Genio, genios; ingenio, ingenios: máquina de guerra com la catapultafonévolmanganell, etc.)

Genh, Geinh, Gien, Gienh, Ginh; catapulta, fonévol, manganell

2. Genier, s. m., enjôleur, fourbe, trompeur.

Pus semblet genier amors,

E guardet vas doas partz,

Et renhet si cum rainartz.

Serveri de Girone: Pus semblet.

Depuis qu'amour sembla un trompeur, et regarda vers deux côtés, et se gouverna ainsi comme renard.

ANC. CAT. Ginyer.

3. Ginhos, Gignos, adj., adroit, ingénieux.

Mas l' autr' arquier defors es plus ginhos.

P. Vidal: Quant hom onrat.

Mais l'autre archer dehors est plus adroit.

En totz afars sui savis e ginhos.

Rambaud de Vaqueiras: Savis e folhs.

En toutes affaires je suis prudent et adroit.

- Trompeur.

Amors non vol que ja us sia gignos.

Folquet de Marseille: Ja non cuig.

Amour ne veut que jamais je vous sois trompeur.

ANC. FR. Voient enfant bel et gignos.

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 14. 

Luy et les siens sont hardis et génieux en armes.

Monstrelet, t. III, fol. 61.

4. Gignoset, adj. dim., fin, délié, effilé. 

E 'ls cils gignosetz e petitz.

Folquet de Romans: Domna ieu. 

Et les cils déliés et petits.

5. Ginhosamens, adv., ingénieusement. 

Establi nueg e jorn ben e ginhozamens.

Tot ginhosamens

Menar mon adversari a desconfezimens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Établit la nuit et le jour bien et ingénieusement. 

Tout ingénieusement mener mon adversaire à déconfiture.

6. Ginhozia, s. f., adresse, tromperie. 

Autres son ypocritas, sotils e ginhos de falsa ginhozia, que se entendon enoblezir e muntar en autas et en grans dignitatz. V. et Vert., fol. 9.

Autres sont hypocrites, subtils et ingénieux de fausse tromperie, qui tendent à s' ennoblir et à monter en hautes et grandes dignités.

7. Engen, Engein, Engienh, Engin, s. m., lat. ingenium, génie, adresse. 

L' engin e la subtilitat. Brev. d'amor, fol. 2 

L' adresse et la subtilité.

Quar el y met l' engienh e la valor. 

Folquet de Marseille: En chantan. 

Car il y met l'adresse et la valeur. 

Ni 'l saber de Platon

Ni l' engeinz de Virgili.

(chap. Ni lo sabé (la sabiduría) de Platónni l' ingenio de Virgilio.)

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ni le savoir de Platon, ni le génie de Virgile.

- Engin, machine de guerre.

Ans feyron latz de corda qu'es ab l' engens tendutz. 

Guillaume de Tudela.

Mais firent lacet de corde qui est tendu avec l' engin. 

L' enginhayre a fait l' engienh aparelhar. Roman de Fierabras, v. 3329. 

(chap. L' ingenié o ingeniero ha fet aparellá, prepará la máquina; ingenio.)

L' ingénieur a fait apprêter la machine.

ANC. FR. De lor engin les enginna.

IIe trad. du Chastoiement, conte 17, p. 124. 

Miex valt engien que ne fet force.

(chap. Mes val ingenio que forsa; ESP. Más vale maña que fuerza.)

Fables et cont. anc., t. IV, p. 119. 

ANC. CAT. Engeny, enginy. CAT. MOD. Ingeni. ANC. ESP. Engeño. 

ESP. MOD. Ingenio. PORT. Engenho. IT. Ingegno. (chap. Ingenio, ingenios; ingeniero, ingenieros, ingeniera, ingenieres; ingenié, ingeniés.)

8. Enginhamen, Enginamen, s. m., tromperie, artifice.

Selh que van per terra, per l' enginhamen de cela estela, en aissela ora, si no s' en prendion garda, si poirion forsviar del cami. 

Liv. de Sydrac, fol. 72.

Ceux qui vont par terre, par la tromperie de cette étoile, à cette heure, s'ils ne s'en prenaient garde, se pourraient fourvoyer du chemin.

Almorna de rapina non es pas mesters de merce, mas enginamens de felonia. Trad. de Bède, fol. 67.

Aumône de rapine n'est pas action de merci, mais artifice de félonie.
ANC. CAT. Engignament. IT. Ingegnamento.

9. Enginhos, adj., lat. ingeniosus, adroit, ingénieux, trompeur. 

Qui a la cara... magra e jauna es artificios e enginhos.

Liv. de Sydrac, fol. 127.

Qui a le visage... maigre et jaune est artificieux et trompeur.

Peirols, si drutz enginhos,

Ben esperans e sufrens, 

Fai tan c' a sa guisa vens.

T. de Peyrols et de son seigneur: Senher. 

Peyrols, si galant adroit, bien espérant et patient, fait tant qu'à sa guise il vainc.

Sors, aquest hom es enginhos.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Soeur, cet homme est trompeur.

ANC. FR. Plus engignos naturelment.

IIe trad. du Chastoiement, conte 13, p. 97. 

Thiébaut li quenz de Chartres fu fel e engignous.

Roman de Rou, v. 4408.

CAT. Engignos, enginyos, ingenios. ANC. ESP. Engeñoso. ESP. MOD. Ingenioso. PORT. Engenhoso. IT. Ingegnoso. (chap. Ingeniós, ingeniosos, ingeniosa, ingenioses.)

10. Enginhaire, Enginhador, s. m., ingénieur, machiniste.

Tro que venc l' enginhaire. Guillaume de Tudela. 

Jusqu'à ce que vint l'ingénieur. 

No s sabon captener 

Nulh temps ses enginhadors. 

Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas. 

Ne se savent gouverner en aucun temps sans machinistes. 

ANC. FR. Carpentiers et engignéors.

Roman de Rou, v. 11610. 

Jocelin de Cornaut estoit mestre engingneur. Joinville, p. 42.

(chap. Ingeniero, ingenié, maquiniste; ingenieros, ingeniés, maquinistes; fem. ingeniera, ingenieres, maquinista, maquinistes.)

11. Enginhar, Engeingnar, v., machiner, ingénier, tromper.

Domna, pensem del enginhar

Lausengiers, cui Dieus contranha.

B. de Ventadour: Estat ai cum. 

Dame, pensons à tromper médisants, que Dieu réprime.

Mas de lieis enginha.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol.

Mais s' ingénie à cause d'elle. 

Part. pas. Pero non ai tant engignat

C' amor m'en feses anc giausir. 

P. Bremond Ricas Novas: So don me.

Pourtant je n'ai pas tant ingénié qu'amour m'en fit oncques jouir.

ANC. FR. Bien l'a engingnié et déçut. Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Par engin volra essaier 

Se le corb purra engingnier. 

Marie de France, t. II, p. 106. 

Einsinc deçoit 

Deables la gent et engigne.

Fables et cont. anc., t. II, p. 352. 

Par li cunseil Thiébaut si bons il engigna. 

Roman de Rou, v. 4336. 

ANC. CAT. Engegnar. CAT. MOD. Ingeniar. ANC. ESP. Engeñar. ESP. MOD. Ingeniar. PORT. Engenhar. IT. Ingegnare. (chap. Ingeniá, ingeniás: ingenio, ingenies, ingenie, ingeniem o ingeniam, ingeniéu o ingeniáu, ingenien; ingeniat, ingeniats, ingeniada, ingeniades.)

12. Malginhos, adj., maladroit.

Prims sens fai home malginhos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Mince sens fait homme maladroit.

 

Genibre, Genebre, s. m., lat. juniperus, genièvre.

Prendetz la goma del genebre.

(chap. Prenéu la goma (ressina) del ginebre de La Ginebrosa o chinebre de La Chinebrosa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la gomme du genièvre.

Sia laurs o genibres.

(chap. Sigue lloré o ginebre.)

A. Daniel: Ans qu' els.

Soit laurier ou genièvre. 

Loc. prov. Camja pin per genebre.

E. Cairel: Era no vei. 

Change pin pour genièvre.

CAT. Ginebre. ANC. ESP. Genebro. ESP. MOD. Enebro. PORT. Zimbro. IT. Ginepro.
(chap. Ginebre, ginebres, chinebre, chinebres; GinebrosaChinebrosa, poble de Teruel. Beguda: ginebrachinebra. Un puesto aon abunden los ginebres se diu ginebrera, chinebrera.)

Chinebre, chinebra, ginebre, ginebra, licor, destilat

 

Genolh, Ginolh, s. m., du lat. genu, genou.

Genolhs so on s'ajusto las cueysshas... Et so dits genolhs quar, etc.

Eluc. de las propr., fol. 60. 

Les genoux sont où se joignent les cuisses... Et sont dit genoux parce que, etc.

Metiatz vos de hun ginolh en terra. Passio de Maria. 

Que vous vous mettiez d'un genou en terre. 

Adv. comp.

Per so 'lh suy fis e hom fizels li m ren. 

Fis, de genolhs, mas jontas, humilmen. 

Pons de Capdueil: Us gais conortz.

Pour cela je lui suis pur et homme fidèle je me rends à elle, pur, à genoux, mains jointes, humblement.

Mes se de ginolh denan el, e baisset sa benda per lui bayzar.

V. de Guillaume de Balaun.

Se mit à genou devant lui, et baissa son bandeau pour le baiser.

CAT. Genoll. ANC. ESP. Genojo, ginojo (MOD. Rodilla). IT. Ginocchio. (chap. Ginoll, genoll, ginolls, genolls; chinoll, chenoll, chinolls, chenolls; a ginollons, chinollons.)

2. Genolhos, Ginolhos, s. m., genou. 

(de genolhos, à genoux; chap. A ginollons. Es la frasse favorita de Tomás Bosque Peñarroya y de José Miguel Gracia Zapater: A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. Los dos són de La Codoñeracatalanistes saboquets. La un lo del finestró, l'atre lo de la comparativa, juglaret alusinat.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Adv. comp.

Quan quier merce mi dons de genolhos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Quand je demande merci à ma dame à genoux.

De ginolhos, lo cap vas terra.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

A genoux, la tête vers terre.

A genolhos, sopleyan humilmen.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

A genoux, suppliant humblement. 

ANC. FR. Lez lui se met en genuilluns.

Marie de France, t. I, p. 268.

Sovent se courbe à genoillons.

Fables et cont. anc., t. II, p. 41.

CAT. Genollons. IT. Ginocchione. (chap. A ginollons.)

 

3. Genuflexio, s. f., lat. genuflexio, génuflexion.

Oracios, genuflexios. Eluc. de las propr., fol. 3.

(chap. Orassions, genuflexions.)

Oraisons, génufexions. 

CAT. Genuflexió. ESP. Genuflexión. PORT. Genuflexão. IT. Genuflessione.

(chap. Genuflexió, genuflexions: flexió de ginoll, ficá un ginoll anterra.)

4. Aginolhamen, s. m., génuflexion.

El sagramen e l' aginolhamen que hom fazia al rey.

(chap. Lo sagramén - sacramén, homenache, promesa, jura, juramén – y lo aginollamén (genuflexió) que hom (se) fée al rey.

Los mes coneguts del proto chapurriau són los del añ 842.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 205.

Le serment et la génuflexion qu'on faisait au roi.

ANC. CAT. Agenollament. IT. Agginocchiamento. (chap. Aginollamén, aginollamens; genuflexió, genuflexions.)

5. Agenolhar, Aginollar, v., agenouiller.

Per soven agenolhar. Brev. d'amor, fol. 66. 

Pour souvent agenouiller.

Aginolla se davan ella. V. de P. Vidal. 

(chap. S'aginolle dabán (d') ella.)  

S'agenouille devant elle.

CAT. ANC. ESP. Agenollar. IT. Agginocchiare. (chap. Aginollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen; aginollat, aginollats, aginollada, aginollades.
En ch, achinollá, achinollás: yo me achinollo, achinolles, achinolle, achinollem o achinollam, achinolléu o achinolláu, achinollen; achinollat, achinollats, achinollada, achinollades.)

 

Genre, s. m., lat. generum, gendre.

Lo genres contra son sogre, e 'l sogres contra son genre.

(chap. Lo gendre contra son sogre, y lo sogre contra son gendre.)

Tot aco que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 5. 

Le gendre contre son beau-père, et le beau-père contre son gendre.

Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.

CAT. Gendre. ANC. ESP. (MOD. Yerno) PORT. Genro. IT. Genero. 

(chap. Gendre, gendres : l' home de ta filla; la dona d' un fill es la nora, nores. Pobreta la nora de sa mare de Carlos Rallo Badet.)

 

Genre, Gendre, s. m., lat. genus, genre.

Li logicia prendon gendre coma plus general que especia, coma cors o substansa, quantitat, qualitat. Leys d'amors, fol. 139.

Les logiciens prennent genre comme plus général qu'espèce, comme corps ou substance, quantité, qualité.

Li genre de toz mals. Trad. de Bède, fol. 72.

Les genres de tous maux.

- Terme de grammaire.

Can la votz es del masculi gendre.

Gendre, nombre, persona. 

Leys d'amors, fol. 4 et 146. 

Quand le mot est du genre masculin.

Genre, nombre, personne.

CAT. ESP. (género) PORT. Genero. IT. Genere. 

(chap. Género, géneros; sol ne ñan dos: mascle y femella; cuan un animal al naixe té los dos géneros se li diu monflorito : hermafrodita, com un choto - mascle de cabra - que vam tindre, que teníe los dos órganos sexuals. No es broma, ni tampoc ere un chotacabras. Tenía o ting fotos, ere blanc o blang.)

2. Generatio, Generacio, s. f., lat. generatio, génération, généalogie.

Tot aissi coma trespassa l' una generacios aprop l'autra.

Liv. de Sydrac, fol. 14.

Tout ainsi comme passe une génération après l'autre.

Sabia molt las generacios dels grans homes d' aquellas encontradas.

V. de Hugues de Pena.

Savait moult les généalogies des grands hommes de ces contrées.

- Extraction, race.

Hom fo de paubra generatio. V. de B. de Ventadour.

Fut homme de pauvre extraction.

Las bonas gens que naisseran de sa generatio. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. Les bones gens que naixerán de sa (la seua) generassió.)

Les bonnes gens qui naîtront de sa race.

CAT. Generació. ESP. Generación. PORT. Generação. IT. Generazione.

3. Genitura, s. f., lat. genitura, géniture, procréation.

Anc no si corrompet per la tia genitura. V. de S. Honorat.

Oncques ne se corrompit par la tienne procréation.

ANC. ESP. PORT. IT. Genitura.

4. Genitiu, s. m., lat. genitivus, génitoire, partie sexuelle.

Genitius so membres ministrans a generacio. Eluc. de las propr., fol. 58.

Génitoires sont membres servant à la génération.

(chap. Genitals són membres que servixen (per) a la generassió.)

- Génitif, terme de grammaire.

Genitius es ditz d' engendrar. Leys d'amors, fol. 57.

(chap. Genitiu es dit d' engendrá.)

Génitif est dit d'engendrer.

Li cas sun seis... genitius, etc. Gramm. provençal. 

(chap. Los casos (ne) són sis... genitiu, etc.) 

Les cas sont six... le génitif, etc.

CAT. Genitiu. ESP. PORT. IT. Genitivo. (chap. Genitiu, genitius, de gramática.)

5. Genital, adj., lat. genitalis, génital.

Humor... per virtut de calor natural distillada, corr als locs genitals.

Eluc. de las propr., fol. 57.

Humeur... distillée par vertu de chaleur naturelle, court aux parties génitales.

ESP. PORT. Genital. IT. Genitale. (chap. genital, genitals, de engendrá, generá, reproduí.)

6. Genitalias, s. f. pl., du lat. genitalis, génitoires.

Res non efflama en aissi las genitalias.

Lo deleiz de las genitalias sec lo ventre estendut per viandas.

Trad. de Bède, fol. 52 et 45.

Rien n'enflamme ainsi les génitoires.

Le délice des génitoires suit le ventre tendu par aliments.

ANC. FR. Si tu vols couper orendroit

Tes genitailles.

Conte d'un home qui s'ocist, etc.

(chap. Los genitals, les parts que engendren; se sol referí a les parts que se veuen: sigala, polla, chulet; figa, chona.)

7. Genitensa, s. f., partie sexuelle, génitoire.

Tem que lhi fassa tolre la genitensa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.

Je crains qu'il lui fasse enlever la partie sexuelle.

8. Generatiu, adj., génératif. 

Virtut o potencia generativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Vertu ou puissance générative.

ESP. PORT. IT. Generativo. (chap. Generatiu, generatius, generativa, generatives.)

9. Generable, adj., lat. generabilis, susceptible de génération, de procréation. (N. E. errata pro-créatoin.)

Que las cauzas compostas d'aquela materia sian generablas et corruptiblas. Eluc. de las propr., fol. 105.

Que les choses composées de cette matière soient susceptibles de génération et corruptibles. 

ESP. Generable. IT. Generabile.

10. Generar, v., lat. generare, engendrer, procréer.

Mul, filh d'aze et d' ega, no pot generar.

(chap. Macho, fill de burro y de yegua, no pot generá, engendrá; cuan es una femella se li diu mula, com la desmemoriada de Desideri Lombarte.)

Eluc. de las propr., fol. 236.

Mulet, fils d'âne et de jument, ne peut engendrer.

(N. E. Hay algún Mulet en Calaceite, pero ojalá que no hubiese engendrado al rucio denominado Carlos Rallo Badet. Seguro que encuentra una mula y tiene la desgracia de engendrar un ase catalanista.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, aragonés, catalanista, cachirulo, Pininfarinetes

ANC. ESP. Generar. PORT. Gerar. IT. Generare.

11. Genesi, s. f., lat. Genesis, Genèse.

Moysems, en Genesi, 

Raconta lay pres de la fi.

Brev. d'amor, fol. 87. 

Moïse, dans la Genèse, raconte là près de la fin. 

Lo libre de Genezi.

(chap. Lo llibre del Génessis.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 1.

Le livre de la Genèse.

CAT. ESP. (Génesis) PORT. Genesis. IT. Genesi.

12. Genolosia, Genologia, s. f., lat. genealogia, généalogie.

Las genolosias e los probainamens. (N. E. prohainamens ?.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

Les généalogies et les propagations.

Ensiec sy la genologia dels contes de Tholoza.

Genologia dels contes de Tholosa.

S'ensuit la généalogie des comtes de Toulouse. 

CAT. ESP. (genealogía) PORT. IT. Genealogia. (chap. Genealogía, genealogíes.)

13. Generalitat, s. f., lat. generalitatem, généralité.

Generalitatz es cant hom reman en dupte et en cauza no certa per la generalitat de las paraulas. Leys d'amors, fol. 120.

Généralité est quand on reste en doute et en cause non certaine par la généralité des paroles. 

Per aquesta generalitat. L'Arbre de Batalhas, fol. 158. 

Par cette généralité.

CAT. Generalitat. ESP. Generalidad. PORT. Generalidade. IT. Generalità, generalitate, generalitade. (chap. Generalidat, generalidats; les generalidats eren impostos generals, o del General, que solíen administra los diputats o deputats del General, a tota la Corona de Aragó. La casa aon se arreplegaben podíe sé la Diputassió, la Casa del General, que después va passá a dís Generalidat.)

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable

14. General, adj., lat. generalis, général.

L' habitacols es generals

La terra de totz animals.

Brev. d'amor, fol. 39.

La terre est l'habitation générale de tous animaux.

Aicho es generals regla. Gramm. provençal. 

Cela est générale règle.

Reddra conte al recebedor general.

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 423.

Rendra compte au receveur général. 

Adv. comp. La causa tan be en general com en especial.

V. et Vert., fol. 36.

La chose aussi bien en général comme en spécial.

CAT. ESP. General. PORT. Geral. IT. Generale.

14. Generalment, adv., généralement.

Generalment so es vers, si es plag de causa corporal.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Généralement cela est vrai, s'il est litige de chose corporelle.

Que nos veda generalmen tot peccat.

Les X commandements de Dieu.

Qui nous défend généralement tout péché. 

ANC. FR. En tous lieux si généralment.

Eustache Deschamps, p. 142. 

CAT. Generalment. ESP. Generalmente. PORT. Geralmente. 

IT. Generalmente. (chap. Generalmen.)

16. Generos, adj., lat. generosus, généreux, illustre.

Per lo noble e generos seignor.

Tit. du XVe siècle. Entre le seigneur et les habitants de la Roche. 

Par le noble et généreux seigneur.

CAT. Generos. ESP. PORT. IT. Generoso. (chap. Generós, generosos, generosa, generoses. Antigamen no significabe que donabe, sino ilustre, noble.)

17. Engenramen, s. m., procréation, génération, production.

Engenramen d' ome e de femna. Liv. de Sydrac, fol. 82. 

Procréation d'homme et de femme.

Duret l'emperis XIIII engenramens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dura l'empire quatorze générations. 

ANC. ESP. Engendramiento. IT. Ingeneramento. (chap. Engendramén, engendramens; generassió, generassions.)

18. Engenradura, s. f., progéniture, naissance.

Ama sa engenradura. Brev. d'amor, fol. 52. 

Aime sa progéniture.

Loc. Jacob respondet... Si mi donas la premiera engenradura.

Hist. abr. de la Bible, fol. 8. 

Jacob répondit... Si tu me donnes la première naissance (le droit d'aînesse).

ANC. FR. Ki molt nuist à engenréure.

Roman de Mahomet, v. 1824.

19. Engenraire, Engenrador, s. m., créateur, procréateur, producteur, père.

Paire 

Del sieu filh et engenraire.

Brev. d'amor, fol. 9. 

Père et procréateur du sien fils.

Engenrador,... lume merevilhos e grant. Lo Payre eternal.

Créateur,... lumière merveilleuse et grande. 

ANC. FR. E li plus sage e li meillor

E tuit li bon engendréor

I morurent, fors vilenaille

Ne remist el règne senz faille.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 171. 

CAT. ESP. Engendrador. IT. Ingeneratore.

10. Engenrayritz, s. f., du lat. generatrix, génératrice, mère.

Verge, de Dieu engenrayritz, sias nos huey en ajuda. Philomena.

Vierge, mère de Dieu, sois-nous aujourd'hui en aide. 

IT. Ingeneratrice. (chap. Engendradora.)

21. Engenrar, Engendrar,. v., lat. ingenerare, engendrer, procréer, produire.

Cavaliers fon vostre paire,

Que us engenret.

Marcabrus: L' autr' ier jost. 

Chevalier fut votre père, qui vous engendra. 

Matrimonis, lo qual Deus establit a engenrar efans.

Des sept Sacrements en prov., fol. 58. 

Mariage, lequel Dieu établit pour engendrer enfants.

Fig. Ples ventres no pot engenrar sotil sen. Trad. de Bède, fol. 52.

Ventre plein ne peut engendrer sens subtil. 

Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 106.

Jeu de mains engendre querelles.

Aquest peccatz engenret la mort. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Ce péché engendra la mort.

Adonc engendrarian collizio. Leys d'amors, fol. 3.

Alors engendreraient collision.

Part. prés. Am enguentz carn engendrantz. Trad. d'Albucasis, fol. 11. Avec onguents produisant chair. 

Part. pas. Natz

Enans de temps et engenratz. Brev. d'amor, fol. 9.

Né et engendré avant le temps. 

Serpent coronat, 

De vibra engenrat. 

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Serpent couronné, de vipère engendré.

ANC. FR.

Au bon duc Aymon qui les voult engenrer. 

Roman des fils d' Aymon. Bekker, p. 2.

ANC. CAT. Engenrar. CAT. MOD. ESP. Engendrar. IT. Ingenerare. 

(chap. Engendrá: engendro, engendres, engendre, engendrem o engendram, engendréu o engendráu, engendren; engendrat, engendrats, engendrada, engendrades.)

22. Progenies, s. f., lat. progenies, progéniture, race, famille.

La linhada o la progenies del rey Clodovieu

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97. 

La lignée ou la progéniture du roi Clovis

ESP. PORT. IT. (chap.) Progenie.

23. Progenia, s. f., du lat. progenies, progéniture, race.

Per femna francha, e tota la progenia que de ley issira.

Tit. de 1225. Arch. du Roy., J. 332. 

Pour femme franche, et toute la progéniture qui sortira d'elle.

Aisso es la progenia dels comtes de Bles.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 126. 

Ceci est la race des comtes de Blois

IT. Progenia.

24. Primogenitura, s. f., lat. primogenitura, primogéniture.

Dret de primogenitura. Fors de Béarn, p. 1085.

(chap. Dret de primogenitura; primo : primé, genitus : engendrat, lo primé fill, lo primogénito o primogénit.)

Droit de primogéniture. (N. E. d'aînesse, avant né.)

CAT. ESP. PORT. IT. Primogenitura. (chap. Primogenitura, primogenitures.)

25. Regeneration, s. f., lat. regenerationem, régénération. 

L'Antechrist enseigna non sperar, en aiço, la regeneration, la confermation. Doctrine des Vaudois.

L'Antechrist enseigne de ne pas espérer, en ceci, la régénération, la confirmation. 

CAT. Regeneració. ESP. Regeneración. PORT. Regeneração. 

IT. Regenerazione. (chap. Regenerassió, regenerassions.)

26. Regenerament, s. m., régénération.

Per lo lavament del regenerament.

Trad. de l'Épître de S. Paul à Titus. 

Par la purification de la régénération.

27. Regenerar, v., lat. regenerare, régénérer.

Regenerar, distribuir las gracias del Sant Esperit. Doctrine des Vaudois. Régénérer, distribuer les grâces du Saint-Esprit. 

Lo cal regeneret nos.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Lequel nous régénéra. 

CAT. ESP. PORT. Regenerar. IT. Regenerare. (chap. Regenerá: regenero, regeneres, regenere, regenerem o regeneram, regeneréu o regeneráu, regeneren; regenerat, regenerats, regenerada, regenerades.)

28. Homogeneos, adj., grec *gr, homogène.

Cauzas homogeneas, so es a dire semlans en natura.

Eluc. de las propr., fol. 116. 

Choses homogènes, c'est-à-dire semblables en nature.

CAT. ESP. (homogéneo, homogénea) PORT. Homogeneo. IT. Omogeneo.

(chap. Homogéneo, homogéneos, homogénea, homogénies o homogénees.)

29. Etherogeneos, adj., lat. heterogeneus, du grec *gr, *gr, hétérogène. Cauzas etherogeneas et diversas en natura. Eluc. de las propr., fol. 116.

Choses hétérogènes et diverses en nature. 

CAT. ESP. (heterogéneo.) PORT. Heterogeneo. IT. Eterogeneo. (chap. Heterogéneo, heterogéneos, heterogénea, heterogénies o heterogénees.)

 

Gent, Gen, s. f., lat. gentem, gent, nation, famille.

Tota gen crestiana

Que es desotz lo ray.

B. de Ventadour: Quan la doss' aura. 

Toute gent chrétienne qui est dessous le soleil.

Anc non nasquet sai entre nos 

Tan belha de neguna gen.

G. Rudel: Quan lo rossinhols.

Oncques ne naquit ici parmi nous aussi belle d'aucune nation.

- Personne, homme.

Que val viure ses amor,

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, excepté pour faire ennui à la gent?

Frances no son pas gens, ans son diable nat. 

Roman de Fierabras, v. 3291. 

Les Français ne sont pas hommes, mais ils sont diables nés.

Loc. Los senhors prelatz et gens de gleysa. 

Reg. des états de Provence, de 1401.

Les seigneurs prélats et gens d'église.

Quar aitals captenemens

No val mest las bonas gens.

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas. 

Car telle conduite ne vaut parmi les bonnes gens.

Las gens d'art. Liv. de Sydrac, fol. 73.

Les gens d'art.

Dreitz de natura fo 'l primiers, 

E dreitz de gens fo 'l derriers.

Brev. d'amor, fol. 3. 

Droit de nature fut le premier, et droit des gens fut le dernier. 

ANC. FR. Par my le col soient-ils pendus

Telz gents qui sont si empeschables.

La Farce de Pathelin, p. 46.

Les plus gents de bien.

Amyot, Trad. de Plutarque, Œuvres mêl., t. I, p. 361.

CAT. Gent. ANC. ESP. Gient. ESP. MOD. PORT. IT. Gente. (chap. Gen, gens, chen, chens; gentada, gentades; gentolagentolesgestussagentusses.)

2. Gens, Ges, adv. nég., point, pas, nullement.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce.

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

Patz forsada no m platz ges. 

Bernard de La Barthe: Foilha ni flors. 

Paix forcée ne me plaît point. 

CAT. Gens. (chap. Gens, gens ni mica.)

3. Gent, adj., lat. gentilis, gent, gentil, joli, agréable, gracieux.

Merce us clam, domna genta.

Arnaud de Marueil: Ses joy non es. 

Merci je vous crie, dame gentille.

Cant las maisos son gentas en la vila, la vila n'es plus genta.

Trad. du Code de Justinien, fol. 86. 

Quand les maisons sont jolies en la ville, la ville en est plus jolie.

Fig. Bon cosselh vos don e gen: 

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors. 

Bon et gentil conseil je vous donne: Aimez et chantez souvent. 

Comparatif. Sa beutatz es, entre las gensors,

Genser, aissi cum entre foillas flors.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

(chap. La seua bellesa es, entre les mes gentils, la mes gentil, aixina com entre fulles la flo.)

Sa beauté est, entre les plus gentilles, plus gentille, ainsi comme la fleur entre les feuilles. 

Per la gensor que anc formes 

Amors, e per la plus gaya.

Arnaud de Marueil: Us gays. 

Pour la plus gentille qu'oncques formât amour, et pour la plus gaie. 

ANC. IT.

Che quanto gente è più mistier gensore. Guittone d'Arezzo, Lett. 30.

ANC. FR. N'en devez autruy blasmer

Que le gent corps que vous portez. 

Charles d'Orléans, p. 23.

Vostre gent corps de moy se part et emble. 

Clément Marot, t. I, p. 341. 

Nommer le puis, c'est li plus gens. Lai d'Ignaurès, p. 11. 

Sans que je puisse appercevoir 

Ung seul confort ne recevoir 

De vostre gracieux corps gent.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 788. 

Adverb.

Mout estai gen franquez' ab gran beutat. 

Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.

Moult est gentiment franchise avec grande beauté. 

Li siei belh huelh traidor 

Que m'esguardavan tan gen.

B. de Ventadour: Acossellatz. 

Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gracieusement. 

ANC. IT. Se ne la propria mente

Genti pensieri et onesti ritiene. 

Barberini, Doc. d'amore, p. 152.

Le dictionnaire de la Crusca dit sur cet adjectif:

Voce anticha venuta dal provenzale.

ANC. CAT. ANC. ESP. Gent. (ESP. MOD. Gentil. Chap. Gentil, gentils; agradable, grassiós, majo; grassiosa, maja, guapa.)

4. Gentament, adv., gentiment, agréablement. (chap. Gentilmen)

E 'l van gentamentz conortan. Roman de Jaufre, fol. 87.

Et le vont gentiment encourageant.

ANC. FR. Les verges d'or gentement esmaillées. 

Jehan de Saintré, t. I, p. 146.

5. Gentet, adj. dim., gentillet. 

Diminutivas coma: gentet. Leys d'amors, fol. 100. 

Diminutives comme: gentillet.

Adverb. Al pus gentet que puscatz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Au plus gentiment que vous puissiez. 

Gentet, rizen, joguan. 

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns joys. 

Gentiment, riant, jouant.

6. Genliazos, s. f., gentillesse. 

Voill que m do de sas faissos, 

Que il estai genliazos.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Je veux qu'elle me donne de ses manières, vu que lui siet gentillesse.

7. Gensozia, Genseza, s. f., gentillesse.

N Aymars me don sa coyndia, 

En Trencaleos

Sa gensozia.

Elias de Barjols: Belhs Guazans. 

Que le seigneur Aimar me donne sa grâce, le seigneur Trencaleon sa gentillesse.

Un manuscrit porte genseza.

8. Gentileza, s. f., gentillesse, noblesse.

La nobleza e la gentileza del cors non es veraia nobleza, car totz em filhs de una mayre. 

De lur gentileza, per so car so e cuion esser de gentil brac.

V. et Vert., fol. 33 et 34. 

La noblesse et la gentillesse du corps n'est pas vraie noblesse, car nous sommes tous fils de même mère.

De leur noblesse, parce qu'ils sont et pensent être de noble boue.

ANC. FR. Généralement toute la seigneurie et gentillesse de ces deux parties chevaucherent devant et derrière.

Monstrelet, t. II, fol. 108. 

CAT. Gentilesa. ESP. PORT. Gentileza. IT. Gentilezza. (chap. Gentilesa, gentileses.)

9. Gentil, lat. gentilis, adj., gentil, agréable, noble.

Franca e gentils e d'avinen companha

Pons de Capdueil: Leials amics. 

Franche et gentille et d'avenante compagnie. 

Era joves e gaia e gentils domna.

V. de Raimond de Miraval. 

Était jeune et gaie et gentille dame. 

ANC. FR. Maintenant en un bel repaire 

L' ammena la gentix comtesse... 

Damoisele gentil et franche. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 422, et t. I, p. 176. 

A poures gentilz hommes et gentilz femmes.

Joinville, p. 145. 

Lequel s'estoit marié à une gentil-femme du pays du Maine.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 119.

- Substantiv. Païen.

Aquo que fazio los gentils al comensament del mes.

Eluc. de las propr., fol. 127. 

Ce que faisaient les gentils au commencement du mois.

Li gentil o 'lh paya foro traitz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 82. 

Les gentils ou les païens furent trahis. 

CAT. ESP. PORT. Gentil. IT. Gentile. (chap. Gentil, gentils; gentil hom, gentils homens, ric hom, rico hombre, rico ome : home noble.)

10. Gentilmen, adv., gentiment. 

Sabetz gentilmen servir 

Las domnas.

Pons d'Ortafas: Aissi cum. 

Vous savez gentiment servir les dames.

CAT. Gentilment. ESP. PORT. IT. Gentilmente. (chap. Gentilmen.)

11. Gentilar, v., se montrer gracieux, plaire.

Quar tan gen gentila.

Raimond de Miraval: Aissi m. 

Parce que si gracieusement elle se montre gracieuse.

12. Gensar, v., orner, parer, embellir.

Ilh sab gensar sa faisso

Ab bels semblans et ab cuendes parvens.

Raimond de Miraval: Entre dos volers. 

Elle sait embellir sa façon avec beaux semblants et gracieuses apparences.

Pus vos no las voletz gensar, 

S' elhas se genson, no vos tir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Puisque vous ne les voulez pas orner, si elles s' ornent, qu'il ne vous déplaise.

- Être beau, briller.

Ab la bela qu'entre las gensors gensa

P. Imbert: Aras pus vei. 

Avec la belle qui entre les plus belles brille. 

En sa beutat gensa valors.

Arnaud de Marueil: Belh m'es. 

En sa beauté brille mérite.

Per cui pretz meillura e gensa.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab. 

Par qui mérite s'améliore et brille. 

Part. pas. Aissi cum es d'un fruich gensatz uns ortz.

B. Zorgi: Aissi col. 

Ainsi comme d'un fruit est orné un jardin. 

ANC. FR. Recognoissez les dictz de nostre maistre, 

Et vous gencez pour lou remede y mettre. 

Légende de Faitfeu, p. 4. 

ANC. CAT. Genzar.

13. Agensamen, s. m., agencement, arrangement, accommodement.

Pueys sec se l' agensamens. Leys d'amors, fol. 4.

Puis s'ensuit l' agencement. 

Per nom d' agensament. 

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355. 

Sous le nom d' accommodement.

14. Agensar, v., plaire, embellir.

Toza, tant m' agensa

Vostr' amors.

G. Riquier: Gaya pastorella. 

Jeune fille, tant me plaît votre amour.

Senher, cui agensa

Joys e solatz.

T. de Folquet et de Giraud: Giraud. 

Seigneur, à qui plaît joie et amusement. 

ANC. FR. Comme on a de coustume d'agencer les palais le jour des nopces. Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 151. 

CAT. Agenzar. ANC. IT. Agenzare.

Le Dictionnaire italien d'Alberti dit sur ce verbe: 

Voce anticha derivata del provenzale. 

Molto m' agenzeria vostra parvenza. Monna Nina.

Di cui il meo cor gradir molto s' agenza. 

Barberino (Barberini), Tav. (Tavola) de' Docum. d'amore.