
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 12 de junio de 2018
Fueros, Huesca, Sobrarbe, E. M. Meijers
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2051657.pdf
El texto está copiado desde el pdf y tiene muchos errores al pegar.
Mis investigaciones acerca del antiguo Derecho de sucesiones, me han conducido, hace ya mucho tiempo, a los fueros de los países situados a ambos lados de los Pirineos. Aunque me interesase especialmente por el derecho de los países vascos, necesitaba darme cuenta de las relaciones que existían entre los Fueros de Navarra y los de Aragón.
En cuanto a los Fueros de Aragón, todo se me presentaba oscuro al principio; pero un estudio de los manuscritos inéditos me ha dado más luz. Puesto que los Fueros antiguos de Aragón están ahora en el centro del interés científico, creo útil no aplazar los resultados de mis investigaciones hasta una fecha todavía incierta, sino exponer ya aquí mi punto de vista acerca del origen de los Fueros de Huesca de 1247 y de los pretendidos Fueros de Sobrarbe.
(Desde aquí ya no edito más)
El origen de los Fueros, que constituyen la codification promulgada en Huesca en 1247 por el rey de Aragón Jaime l, es todavia muy discutido. No obstante las muy exactas observaciones hechas por JOSÉ MARÍA RAMOS Y LOSCERTALES en la introduction de su edition del Fuero de Jaca, en 1927, todavia surge la opinion de que esta codification ha sido precedida por otra compilation oficial, los Fueros de Sobrarbe.
Un afortunado descubrimiento hecho antes de la guerra en los Archivos nacionales de Paris, me permite dar algunas informaciones precisas acerca de como han sido compuestos los Fueros de Huesca. El manuscrito signado en el Tressor des chartes J .J .O .O ., contiene las diversas fuentes que el redactor de los Fueros de Huesca ha empleado para su codification .
El manuscrito pertenece al tipo de borrador, tipo que es caracterizado por TILANDER, en la edition magistral de Los Fueros de Aragon segun el manuscrito 458, comp sigue : ((Al proponer nuevos Fueros a las Cortes, se hizo primero un borrador en lengua romance, el cual, luego de aprobados los Fueros por las Cortes, se tradujo al latin. El borrador se redactó en romance para hacer los Fueros comprensibles a los diputados iletrados de las Cortes»
(ps . XXVIII-IX).
Nuestro manuscrito J .J .O.O. tambien esta enteramente escrito en lengua romance. Conforme a su objeto, nos da al principio los textos que contienen algunas innovaciones para el derecho aragonés (f . i-f. 8v.) . Frecuentemente, estas reformas consistian en articulos enteramente nuevos ; pero son tambien numerosos los casos en que la reforma se limitaba a anadir un parrafo a un articulo ya existente.
Asi, hay articulos que comienzan : De fermaça de sagrament, aixi con en fuero es oltreyat, si no que y fo anadit, etc. 2. Atorgat es aço, anadit 3 . Aço y fo anadit 4. Et es asi emendat 5 . Es asi emendat 6.
En otros casos, el texto antiguo se menciona al principio con la observation : Vaylla a si com dit es, y seguidamente se indica la insertion que debe hacerse 7. Solo una vez se mencionan las primeras palabras del texto antiguo como, por ejemplo, El fuero qui comença, quan es iugat que algun om don testimonis. 8.
Despues de las reformas, vienen los textos antiguos, que se insertan en los Fueros de Huesca. Salvo algunas ordenanzas de los reyes Pedro II y Jaime, todos estos textos se toman de las colecciones privadas.
El numero de estas colecciones es probablemente cuatro.
Al principio, el Ms. de Paris reproduce la redaction latina publicada ya por RAMOS Y LOSCERTALES, y titulada por 6l Recompilatio II 9. Nuestro manuscrito presenta un texto romance (fol . 9r.-22r.) . A1 final, la coleccion es aumentada con algunas adiciones, que tambien se vuelven a encontrar en el Fuero de Jaca, editado por RAMOS Y LOSCERTALES en 1927.
La segunda serie de textos, que ocupan fol. 22r. a fol . 36v., proporciona i og articulos, que son desconocidos como coleccion . A exception de un articulo, todos estos textos se encuentran en el Fuero de Jaca.
La tercera serie, que ocupa fol. 36v.-53r., no es sino la Recompilatio I editada por RAMOS Y LOSCERTALES en el tomo II de este ANUARIO, pigs. 491 y sigs . En la traduccion romance de nuestro manuscrito faltan los arts . i-9. Continuan luego hasta el 134 de la edition de RAMOS Y LOSCERTALES, donde se encuentra probablemente el fin de la redaction primitiva '° . Todavia siguen algunos articulos dispersos, que se encuentran tambien en la Recompilatio I ". '
La cuarta serie de los articulos (fol . 53r.-57v.) es tambien una pequeña coleccion, desconocida como tal . No se encuentran estos articulos mas que parcialmente en el Fuero de Jaca.
Tras de estas colecciones sigue una ordenanza de Paz dictada
en 1208 por el rey Pedro III, hijo de Alfonso (fol. 57v.-6 i r.) .
En el Fuero de Jaca y los Fueros de Huesca, los capitulos de esta ordenanza se encuentran separados unos de otros de tal manera, que no se puede reconocer en ellos la unidad de aquella disposition . Solamente en el titulo De Pace, de los Fueros de Huesca (SAVALL Y PENEN, 1346, b ; TILANDER, 26o) se reproduce el primer capitulo con la mention de que el rey Pedro I ha dictado una ordenanza concerniente a la guerra privada entre infanzones".
~Qué nos enseñan los textos contenidos en el Ms. J .J.O.O. y anteriormente enumerados? En principio, nos demuestran el valor y el interes del pretendido Fuero de Jaca. Esta redaction proporciona una coleccion privada de textos de Derecho aragones, clasificada sistematicamente segun las materias. El autor ha aprovechado todas las pequenas redacciones privadas que los practicos empleaban antes de la codification de 1247 . No solamente se encuentran alli las cuatro colecciones empleadas para la recopilacion de 1247, mas aun,
otras hasta ahora no publicadas. Es preciso notar, por elemplo, que se encuentran alli bastantes articulos de la Lex Visigothorum, tambien contenidos en otras compilaciones privadas.
Asi, el Fuero de Jaca nos da acerca de la venta dos articulos (64 y 65) tomados de la Lex Visigothorum V,4+3 " Y V-4 .9. Estos son los mismos articulos que se encuentran en el Manuscrito de Zaragoza 41, que contiene la Recopilacion 11 . Todavia siguen alli los capitulos 11,4,1- 11,4,2 . y 11,4,3 . de la Lex Visigothorum ; todos han encontrado un sitio en el Fuero de Jaca (268, 265, 266 y
263) ".
El Fuero de Jaca no contiene ninguna de las enmiendas adoptadas en 1247 en Huesca ; prueba suficiente, si es todavia necesario, de que el Fuero de Jaca fue compuesto antes de 1247.
En segundo lugar, nos informan exactamente de las fuentes empleadas para la redaction de los Fueros de Huesca. Son cuatro compilaciones privadas, y algunas ordenanzas, las que han- dado el texto de estos fueros. Es un hecho curioso que las dos colecciones conocidas como Recopilacion I y II son traducidas en lengua romance y en seguida retraducidas en latin para el texto oficial. Se puede seguir este procedimiento en diferentes articulos . No doy aqui mas que algunos ejemplos mas diç a la fiança : tono me es tengut do dar aquella pynnora que as pynnorada al deudor. Sobre aço ditz lo fuero que aquella fiança non deu dar pynnora al deudor, mas en qualque manera pot, deu dar obra que faga pagar al de crededor. / nn todavía no se escribía ñ, pero se pronunciaba ñ, nasal /
Muchos más ejemplos en el pdf
La comparacion del texto vulgar de las correcciones y del texto latino de los fueros prueba tambien que este ofrece una traduccion de aquel.
El texto primitivo explica de este modo el termino de derecho
foraneus : si hom foraner ço es estrayn. El texto latino dice : si extraneus homo id est foraneus . / forano en aragonés / forasté , extrangé, extrañ, pos de La Portellada
Fallos al pegar! :
El texto primitivo dice : els omnes daylli son tengutz de encalçar aquel homi.zier e ffer offortz c'om to prengan. El texto la-tino : homines ipsius villae vel castri tenentur incakare illum et esfortium facere, quod capiant eum Z' .
El texto primitivo dice :, quay totas iusticias corporales e las estemas dels omnes al seynnor Rei pertaynen "- . El texto latino to reproduce asi : quia omnes ,ittstitiae aut estemae corporates spectant ad dominum Regem 21 .
El texto primitivo dice : asi Pero qtte no meta f erre en la stil de aqcona ni de dart ni de lanfa tit agut ni destruncat 21 . La traduccion : ita tamen quod non ponat in 6ofordo ferro azconae, dardi vellanceae nec acutum nec truncatum 25 2°.
IV
Algunas veces, el traductor ha olvidado anadir una correccion al texto. Asi, en el primer capitulo del titulo si quadrupes pauperiem fecisse dicatur (S. y P. I, i oq,a,2), este fin falta : Es assaber pero que st tala sera feita en vinna o en campo semnado, sta en plazer del seynnor de la heredat de prende .tala enpero iuran o de cada una oveilla de 1111 entroa C. E st la oveillas seran glues de C., no pasca fer plus redemer, e aquest es to fuero . E ado meyx es st son
trobadas en soto on nodreys omne arbores'-'.
Otro caso en que el traductor ha hecho negligentemente su trabajo, lo muestra un articulo del titulo : de communt dividundo
(S. y P. 1, 1 1 1 jb,2). Este articulo esta tornado de la Rec. II, y se encuentra en e1 Ms. Paris, fol. 53r. b ; el articulo aparece tambien en el Fuero de Jaca (art . 76). Sobre este articulo se han hecho tres correcciones, que estan escritas en el Ms. de Paris, fol. 6v. Dos de estas correcciones .se encuentran en el texto official latino de los Fueros de Huesca ; la tercera, que dice aquel qui aura la heredat comprada ture aqo que tant It costa quam a en la carta, es olvidada 2.
La traduccion latina del articulo que regula la no responsabilidad de la muier por las deudas de su marido, revela una negligencia semejante. La correction dice : e specialment los dotz It sian salvos que It' sont assignatz, y agrega : encaro o It st an asstgnatz dotz o no, los dotz que 1i devian esser assignat segontz fuero It start salvos.
La traduccion latina, por error, no distingue los dos casos, y traduce : et specialiter sin salvae sibi dotae assignatae secundum forum'.
Aparte los casos de negligencia, el redactor encargado de reuriir
las antiguas redacciones y las enmiendas en un solo texto latino,
no ha comprendido siempre, o no ha querido comprender, la importancia de estas. Un ejemplo caracteristico nos to dan las prescripciones acerca de los derechos del banero, tabernero o molinero.
El art . 27 de la Rec. I habia denegado a estas personas todo derecho a una pena pecuniaria (calonia) en el caso de que ellos fueran ofendidos en una pelea en su establecimiento «quia alli se deshonorant quando de tali pravo opere se intromittunt» 3°. Los baneros, molineros y taberneros han intentado despues obtener una indemnizacion por la ruptura de la paz de su establecimiento en el caso de una rina en la que ellos no se mezclasen (Si alguns ferran altros omnes foras del seyner del baynno o del molin o de la taverna publica). Una enmienda al art . 27 les denego tambien esta action, por el motivo de que ellos tenian una casa abierta al público 3' . ~Que se encuentra de todo en los Fueros de Huesca? Solamente la enmienda sin el texto principal (ed . S- Y P- 1,345,a) ".
Igualmente una adicion al art. 118 de la Rec. I no es reconocido como tal por el redactor . El art. i 18 mismo se coloca en el titulo De sacramento deferendo (S. y P- 11,103',b, sub 5). La adici6n, en el titulo de justitia reddenda et non vendenda (S. y P. 11,1 o8,b) 33 .
Muy notable es tambien la historia del articulo que comienza Qui aliquis homo f uerit tintedectus en el titulo De homicidio (S. y P. I,3i8,b). Este articulo se encuentra en el folio 3r. de nuestro manuscrito . Da una ampliacion al art . 22 de la Recomp. II . El articulo esta construido sistematicamente ; tras haber mencionado el de ber de perseguir (encal~ar) al homicida, trata, sucesivamente, cinco
casos : i . st un homo regis tue un homo regis in villa infanzonts ;
2 . st un homo regis tue un homo infanzonis, castro vel terminis infanzonts ; 3 . st un homo infanzonis tue un homo regis in villa infanzonis ; 4 . si tin homo infanzonis tue tin homo infanzonts ; 5, si un homo infanzonts tue quelqu'un in villa regis.
Que se encuentra anadido al texto latino de los Fueros de Huesca? Se menciona todavia al fin un sexto caso : si forte homo regis in castro villa vel termints infanzonis occiderit infanzonts.
Pero este caso es en todo semejante al num. 2. Como es posible
explicar esta duplication? No es posible sino esta explication : Despues de que el redactor habia traducido el texto romance, se dio cuenta de que no habia traducido exactamente el caso 2 ; habia olvidado traducir las palabras la justicia prengal hotnicier et rendo to al seynor Rei o a so baylle. Entonces traduio de nuevo este parrafo, y el copista que multiplico los ejemplares, no compreindiendo que debia borrar la primera traduccion, considero la segunda
como un paragrafo final que debia anadir al articulo . Esta opinion es reforzada por el hecho de que la traduccion de los Fueros de Huesca en el Ms. de Paris J .J .N.N. no menciona todavia este paragrafo final ".
Cual es el caracter de las reformas hechas por los Fueros de
Huesca? En general, se puede decir que las reformas tienen por
objeto derogar las normas que tenian un caracter demasiado arcaico e introducir los principios de Derecho canonico romano ensenados en las Universidades y aprobados por la Iglesia.
Las modificaciones mas importantes se refieren al Derecho de sucesion, al Derecho de contratos y al Derecho de los medios de prueba.
A. En cuanto al Derecho de sucesion, senalamos, en principio, la reforma de Jos derechos de Jos hijos ilegitimos. Segun la ley antigua, los hijos naturales no adulterinos - fillo o filla de ganancia - sucedian abintestato a su padre, de la misma manera que los hijos legitimos 35 .
En 1247 se deroga este derecho antiguo, que era contrano a los principios del Derecho canonico. Los hijos ilegitimos no heredaran ya a su padre ; este, como igualmente su madre, puede hacerles una donation 36 . Por to demas, el nuevo articulo confirms la exclusion de los hijos adulterinos ; tras esto. sigue el texto de la Recopilacion 11, art. 12. A continuation, le agrega que los bienes
dados a estos hijos volveran despues de su muerte a los parientes
del lado donde los bienes proceden 3' . Y al final, el articulo indica que el padre o la madre que donan alguna cosa a sus hijos adulterinos pueden gravar los bienes donados con una sustitucion fideicomisaria, prohibida en otro tiempo.
Esta modification nos lleva a una segunda innovation fundamental en el antiguo Derecho de Aragon. Es la introduction de la sustitucion fideicomisaria, tal como el Derecho de los glosadores del Derecho romano la conocia bajo el nombre de sustitucion compendiosa, sustitucion de doble finalidad, pues tenta su efecto tanto en el caso de que el heredero muriera antes de la mayoria de edad, como en el caso de que el heredero muriera incluso mayor, pero sin testamento 39 .
La tercera innovation se refiere a los casos de desheredacion.
La Recopilacion 11, en el art . 2o, .habia enumerado, con caracter limitativo, las causas de desheredar (desafillare) : i .', si filius aut ft*,lia percusserit patrem vel matren ; 2.', qualicumque occassione fecerit a os turare super altare aut super librum et crucem ; 3 .', aut dixerit contra eos capitale crimen. La Recopilacidn ha tomado estos casos de la Lex Vis. q, 5 I . Se encuentra alli, ademas, el caso
en que los hijos per pedem vel capillos ac per manum ettam vel quocumque inhonesto case abstrahere conturnehose presumant, caso olvidado por error en el Ms. editado por RAMOS LOSCERTALES, ya que to mencionan las traducciones de la Recopilacion 11 .
Por enmienda, en 1247, se ha anadido a estos cuatro casos st viderit patrem captum (vel sciverit Mum captivum) et non traxerit eum de captivitate ; 6-a, vel non tuvisserit ipsum si potent vel st cognovisset uxorem legitiman paths sui . En los casos anadidos, la desheredacion se efectua ibso iure ; no obstante, el padre o la madre pueden perdonar a su hijo e instituirle heredero. La correccion indica aun un caso especial en el que la desheredacion no produce efecto sino en el supuesto de que el. padre o la madre haya desheredado a su hijo en su testamento, es el caso en que el hijo fecit amittere bona patris vel matris 4' .
Todos estos nuevos casos de desheredacion estan tornados del Codigo de Justiniano (Nov. I 15 y Auth. non licet ad C. 6. 28).
La regulation del derecho de retracto se relaciona estrechamente con el derecho de sucesion. La Recomp. I, art. 54, no conocia mas.
que la obligation del propietario de un inmueble, de ofrecerlo a los
parientes antes de que él lo pueda vender o empenar. Sin embargo, la coleccion de reglas de Derecho, situada corno segunda en el
Ms. J .J.0.0. trae ya esta adicion : mas si no lis fa assaber e la verc
ad altres, qualque dels frayres o dels germans la volra, donan lo .
prez per quant fo venduda, francament e sens contradit dints unan e una dis segontz fuero deu recobrar a' .
Tal articulo, limitando un derecho de retracto al plazo de un año, es una consecuencia necesaria de la protection a la posesion de año y dia, introducida en Aragon en el siglo XI .
En 1247, el legislador, preparando los Fueros de Huesca, ha propuesto tres enmiendas al antiguo texto, que contienen las prescripciones tomadas al Derecho de otros países que conocían el retracto 4;
El comprador puede exigir del pariente retrayente que jure como reivindica la cosy vendida para si mismo y el pariente retrayente puede exigir que el comprador jure como el precio indicado en la escritura es el precio . verdadero. En tercer lugar, la enmienda dice que el pariente, que esti presente, debe reivindicar la cosa vendida dentro de los diez dias siguientes a tener conocimiento de la venta "' .
B. En cuanto a .los contratos, el Derecho aragones del siglo XI I I antes de 1247 era todavia, en principio, analogo al de la Lex Visigothorum (Fuero Juzgo) 45 . Una acción para ejecutar la obligacion no era posible mas que si el contrato se hacia por escrito o en el caso de que el contrato concluído verbalmente fuera reforza ....
Más en el pdf
viernes, 12 de abril de 2024
Lexique roman; Integre, Entegre - Insercio, Insertion
Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.
Cartas publicas..., sanas, integras.
(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)
Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.
Chartes publiques..., saines, entières.
Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12.
Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.
Benefici de restitution in integre.
Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil.
Bénéfice de restitution en entier.
CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)
2. Integral, adj., intégral, entier.
Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral.
Li nom integral, coma bras.
Leys d'amors, fol. 64 et 43.
De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.
Les noms intégraux, comme bras.
CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)
3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.
Pagat et entegrament satisfait.
Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187.
Payé et intégralement satisfait.
Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.
Bien et intégralement payé.
CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente.
(chap. íntegramen; completamén.)
4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.
Cel enclau los tres tot entegradamens.
Pierre de Corbiac: El nom del.
Le ciel enclot les trois tout entièrement.
5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.
Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.
Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur.
Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235.
S'il avait intégrité et pureté.
- Intégralité.
La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11.
L' intégralité du nominatif.
CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)
6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.
Car es enteira,
C' anc no s frais.
Bertrand de Born: Domna puois.
Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise.
Fig. Tro qu' ieu n' aya
Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;
Pero ab meyns faria patz entieyra.
G. Pierre de Cazals: A trop.
Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.
Tug sei fag son entier.
B. de Ventadour: La doussa.
Tous ses faits sont parfaits.
Subst. Fig.
Mon entier s'en fraing per sobramar.
Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres.
Mon entier s'en brise pour suraimer.
Adv. comp.
Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat.
Maintenant aurait gagné la palme en entier.
CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)
7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement.
Las! qui sabra mais tan entieiramens
Far ad autrui honramens ni honor.
Aimeri de Peguilain: S'ieu anc.
Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.
Que totz temps l'ames entieramen.
T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz.
Qui toujours l'aimât entièrement.
CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente.
IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)
8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.
Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.
(chap. Dotse Céssars van tindre Roma completamén.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Douze Césars eut Rome tout entièrement.
9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler.
Part. pas.
Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.
Giraud de Calanson: A leis cui am. Var.
Qui en brise un, perd son jeu intégré.
CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.
(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.)
10. Enterin, Entayrain, adj., entier.
Mas natura s meravelha
Com remazetz enterina.
(chap. Pero la naturase se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.
Fig. Que pres carn neta e entayraina
De la santa Verges reyna.
V. de S. Honorat.
Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.
ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin.
Com cele qui ert plaine de foy très entérine.
Roman de Berte, p. 78 et 79.
CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)
11. Enterrinamen, s. m., entérinement.
An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.
Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close.
ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).
12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler.
Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.
(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 65.
Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.
CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare.
(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)
Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.
Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)
Ce que reçoit la sienne intelligence.
Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.
(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)
Intelligence de sainte Écriture.
CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada, que fue un invento posterior del tiempo de Pompeyo Fabra a las órdenes de Prat de la Riba.)
ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia.
(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions;
v. entendre, compendre o comprendre.)
2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas.
Leys d'amors, fol. 132.
Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs.
IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)
3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.
Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1.
(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)
Connaissance intellectuelle.
- Spirituel, immatériel.
Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.
(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)
Eluc. de las propr., fol. 13.
L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.
CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.
(chap. Intelectual, intelectuals.)
4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.
La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.
La troisième faculté est intellective.
CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)
Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.
Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98.
Humeur intercutanée.
ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos, intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)
Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.
Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38.
Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée.
CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)
2. Interessar, v., intéresser.
Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088.
La partie intéressée.
CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.
(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.)
Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent.
Part. pas. Febre interpolada o no continuada.
Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.
Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.
Fièvre intermittente ou non continue.
Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne.
CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)
2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.
Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79.
Si elle est sans intermittence.
CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação.
(chap. Interpolassió, interpolassions.)
Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.
Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59.
Interpréter en bien ou en mal.
Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19.
Cherub s'interprète savoir.
Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8.
Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire.
Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1.
Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ.
Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.
Charte de Gréalou, p. 124.
Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.
CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)
2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.
Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111.
(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)
Selon l' interprétation de juste guerre.
Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.
CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação.
IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)
3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.
Lor enterpretamens et declaramens.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.
Leur interprétation et déclaration.
IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)
4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.
Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei.
Fo lo segons enterpretaire de la ley.
Segon los LXX enterpretadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3.
Jérôme, interprète de la sainte loi.
Fut le second interprète de la loi.
Selon les soixante-dix interprètes.
ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore.
(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)
5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.
Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.
CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)
6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.
Del cal grans paraula es a nos interpretabla.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux.
Duquel grande parole est interprétable pour nous.
(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)
Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier.
Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.
(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.)
Les suppliques... notifiées.
CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)
2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.
(chap. Tal intimassió sirá feta.)
Telle intimation sera faite.
Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.
Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.
A l' encontre desdits trois états avec intimation.
CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.
(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)
Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.
La dolors qu' ins el cor s' espan.
(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)
P. Raimond de Toulouse: Enquera.
La douleur qui dans le coeur s'épand.
Inz el cor ai dolorosa pezanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.
Adv. Las alas desotz n' ongeretz,
E la carn ins li moillaretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans.
ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.
(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)
Œuvres d'Alain Chartier, p. 532.
Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia
Inz e mon cor cascun dia.
Pons de Capdueil: Quoras que.
Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.
Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.
(chap. Adins del aigua l' ha balansat, aventat, aviat, espentat, etc.)
Au dedans de l'eau l'a précipité.
Ins en mon cor l'amarai a rescos.
Folquet de Marseille: S' al cor plagues.
En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette.
Chantars no pot guaire valer,
Si d' ins del cor no mov lo chans.
B. de Ventadour: Chantars.
Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.
2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.
Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21.
En même temps Jaufre est entré dedans.
Es dins mon cor espandida.
Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh.
Est épanouie dans mon coeur.
Jauzirai joy dins vergier o dins cambra...
Que m cossentis a celat dins sa cambra.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre...
Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre.
Adv. Dins es poirida e sembla vert.
(chap. Adins está podrida y pareix verda.)
Pierre d'Auvergne: Abans que.
Dedans est pourrie et semble verte.
Si secors non an
Sylh que dins estan.
(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Si secours n'ont ceux qui dedans sont.
Prép. comp. Dins en la boissera.
Garins d'Apchier: Veillz Comunal.
En dedans de la buissière.
ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.
Car dens la ville les mettroient.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53.
CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)
3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.
Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat.
(chap. Adins de les flames grans.)
Dedans les grandes flammes.
Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval.
Dedans et hors sa demeure.
Adv. Es malvatz defors e dedins.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Est mauvais dehors et dedans.
S' espan defors e dedis.
Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em.
S' épand dehors et dedans.
Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94.
Par dedans en l'âme.
ANC. FR. Finies dedenz un an.
Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26.
Dedens certains limitez jours.
Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53.
ESP. De dentro.
4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.
Pilatz apella son corrieu:
“Aduy sayns lo fil de Dieu.”
(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”
Sains es vostre dreg camis.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Çà dedans est votre droit chemin.
Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.
Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Par ici venez, bel ami.
5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, Laínz, Laín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.
D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce.
Par une demoiselle il fut léans visité.
Can non l' an lains trobat.
Raimond Vidal: Unas novas.
Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé.
Cayran layns el foc d'infern arden.
Folquet de Romans: Lo dous.
Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.
Substantiv.
Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.
Les gens en fit sortir de léans incontinent.
ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.
Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.
(chap. Allí, allá dins.)
6. Dintre, prép., dans, dedans.
Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.
Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.
Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.
7. Laintre, adv., léans, là dedans.
Calor de laintre.
(chap. Caló de allí, allá dins.)
Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes.
Chaleur de là dedans.
8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.
Vol en Gascoign' intrar.
(chap. Vol a Gascuña entrá.)
B. Calvo: Mout a que.
Veut en Gascogne entrer.
Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten.
Bertrand de Born: Gent fai nostre.
Je ne veux entrer en guerre ni en contestation.
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.)
Peyrols: Manta gens.
Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.
Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.
(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)
Quand le seigneur entrera en possession.
- Commencer.
Abril issic, mais intrava.
(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)
P. Vidal: Abril issic.
Avril sortit, mai entrait.
Substantiv. Veirem al intrar del estor.
Bertrand de Born: Be m play.
Nous verrons à l'entrer de l'estour.
Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran.
Bertrand de Born: Greu m'es.
Quand ils sont à l'hiver entrant.
- Substantiv. Entrée.
Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.
A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.
- Commencement.
Sai, al temps del intran d'avril.
A. Daniel: Lancan son.
Ici, au temps du commencement d'avril.
Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Quand je m'en suis entré au monastère.
Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.
Eluc. de las propr., fol. 232.
De l' entrée d'été jusqu'à hiver.
CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)
9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199.
Tiennent incarcéré et resserré.
CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)
10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer.
De lar intrada K. non saup res. Philomena.
De leur entrée Charles ne sut rien.
Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2.
(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)
Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.
- Commencement.
L' autr'ier, a l' intrada d'abril.
(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)
Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.
L'autre jour, à l'entrée d'avril.
CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)
11. Intramen, s. m., entrée.
Per lo sanctisme salvamen
E de paradis intramen.
V. de S. Alexis.
Par le très saint salut et l'entrée de paradis.
(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)
- Commencement.
El ters dia del intramen del mes de juli.
(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)
Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.
Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.
ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada).
IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)
12. Intratge, s. m., entrée.
L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci.
L' entrée de sa maison susdite.
Bon encontre m don Deus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.
Mas ges per un pauc d' intratge,
No vol mon despiuzelatge
Camjar per nom de putana.
Marcabrus: L'autr'ier.
Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.
ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.
13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.
Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Ce commencement de ce livre.
- Introït, terme de liturgie.
Celesti papa establi los introits e 'ls graduals.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.
CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)
14. Intralia, s. m., entraille.
Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.
Les entrailles de la divine loi.
(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)
15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.
Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.
16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.
Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.
L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.
ESP. Subintración.
17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.
Fai penetrar l' agulha.
(chap. Fach penetrá l' agulla.)
Entro que penetre aquela entro al autre latz.
(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.)
Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.
Fais pénétrer l'aiguille.
Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.
Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.
(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)
Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.
CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.)
18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.
Son foc es sobre agut et penetratiu.
Cum lor calor sia suptil et penetrativa.
Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.
Son feu est très piquant et pénétratif.
Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.
Fig. Avia entendement penetratieu.
V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.
Avait entendement pénétratif.
CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)
19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.
Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio.
Eluc. de las propr., fol. 224.
Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.
CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.
(chap. Penetrassió, penetrassions.)
20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.
De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34.
(chap. De hernia intestinal.)
De hernie intestinale.
ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)
21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.
Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.
Par adoration de latrie extérieure et intérieure.
CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.
22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.
Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.
Par adoration de latrie extérieure et intérieure.
CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.)
23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.
La codena intrinseca.
Intrincequa medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.
La couenne intérieure.
Médecine interne.
CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)
24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement.
Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Que la position de la main soit intérieurement sur la table.
CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.
(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)
25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.
Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)
Incision interne ou externe.
CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco.
(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)
26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.
Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.
Par cause extérieure.
(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.)
27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.
Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.
Insinuer procuration ou mandat.
Part. pas. Las quals volem esser inseridas.
Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.
Lesquelles nous voulons être insérées.
En las cals son insertas letras del loctenen del rey.
(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está, lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)
Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.
En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.
ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)
28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.
Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.
(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)
Par ente ou greffe.
- Insinuation, enregistrement.
Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.
Fors de Béarn, p. 1096.
Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.
CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione.
(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)
sábado, 24 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, I
Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc) | Ibiza |
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen | idear |
idea, idees | idea, ideas |
ideal, ideals | ideal, ideales |
ideat | ideado |
idees (no donos) | ideas (no des) |
idéntic, identics | idéntico, idénticos |
idéntica, idéntiques | idéntica, idénticas |
identidat | identidad |
identificá | identificar |
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes | Identificadas – identificabes |
identificat, identificats | identificado, identificados |
idéntiques | idénticas |
idílic | idílico |
idioma, idiomes | idioma, idiomas |
idiota, idiotes | idiota, idiotas |
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3% | idiotizar |
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat | estupidizado, idiotizado |
idolatrá | idolatrar |
idolatraben | idolatraban |
idónea, idónees, idóneo, idóneos | idónea, idóneas |
iglesia, iglesies, | iglesia, iglesias |
Ignissió | ignición |
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada | ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada |
ignorá, desconéixe, olvidá, desaténdre, rechassá, pressindí |
ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir |
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes | ignorante, ignorantes – ignorando |
ignoránsia | ignorancia |
ignoro | ignoro |
igual, iguals | igual, iguales |
igualá | igualar |
igualabe | igualaba |
igualaben | igualaban |
igualada | igualada |
igualadet | igualadito |
igualdat | igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
igualetes | igualitas |
igualets, com dos bessóns | igualitos, como dos gemelos |
igualmen | igualmente |
igualos | iguales |
iguals | iguales |
ilegal, ilegals | ilegal, ilegales |
illuminá | illuminar |
illumine | illumina |
iluminada, iluminades | iluminada, iluminadas |
ilumináe, iluminabe | iluminaba |
iluminán (g) | iluminando |
iluminare | iluminara, iluminase |
iluminat, iluminats – iluminati | iluminado, iluminados – iluminati |
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións | ilusión, ilusiones |
ilustre, ilustres | ilustre, ilustres |
ilustríssim, ilustríssims | ilustrísimo, ilustrísimos |
ilustríssima, ilustríssimes | ilustrísima, ilustrísimas |
imache, imaches, image, imagens | imagen, imágenes |
imaginá | imaginar |
imaginaba (yo) | imaginaba |
imaginabe | imaginaba |
imaginable | imaginable |
imaginán (g) | imaginando |
imaginánse | imaginándose |
imaginassió, imaginasió | imaginación |
imaginassións | imaginaciones |
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades | imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas |
imaginéu | imaginad |
imaginéutos, imagináutos | imagináos |
imagino | imagino |
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana | imán, imanes |
imbéssil, imbéssils | imbécil, imbéciles |
imborrable, que no se pot borrá | imborrable |
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás | imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse |
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse | imbuido, convencido |
imitaben | imitaban |
imitáe, imitabe | imitaba |
imitál | imitarlo |
imitála | imitarla |
imitáls | imitarlos |
imitán (g) | imitando |
imitassió, imitassións | imitación, imitaciones |
imitát | imitado |
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat | impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso |
impassién, impassiéns | impaciente, impacientes |
impassienmen | impacientemente |
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá | impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar |
impedida, impedides | impedida, impedidas |
impediguere | impidiera, impidiese |
impedimén, impediméns | impedimento, impedimentos |
impedíren o impediguéren | impidieran, impidiesen |
impedit, impedits | impedido, impedidos |
impedíu | impedís, impedirlo |
impedix | impide |
impedixen | impiden |
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable | impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable |
impensadamen, sense pensásu gens | impensadamente, sin pensárselo (gens: nada) |
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá | imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar |
imperdible, imperdibles (vore hebilla) | imperdible, imperdibles |
imperdonable, imperdonables | imperdonable, imperdonables |
Imperfecte, imperfectes | Imperfecto, Imperfectos |
imperi, imperis, imperio, imperios | imperio, imperios |
impermeable, impermeables | impermeable, impermeables |
imperseptible, imperseptibles | imperceptible, imperceptibles |
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes | impertinente, impertinentes |
impertinenmen | impertinentemente |
impertinénsia, impertinénsies | impertinencia, impertinencias |
ímpetus | ímpetus |
implicá | implicar |
implique | implica |
implíssit | implícito |
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) | importar |
importabe, importáe | importaba |
importáen, importaben | importaban |
importáli | importarle |
importán | importante, importando |
importáns | importantes |
importánsia | importancia |
importánsia | importancia |
importanta | importante (femenino) |
Importantíssim, importantíssims | importantísimo, importantísimos |
importaríe | importaría |
importe | importa |
importo | importo |
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí | importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir |
importunabe | importunaba |
importunál | importunarlo |
importunáren | importunaran |
importunéu | importunéis |
imposá | imponer |
imposada | impuesta |
Imposat – impost | impuesto |
Imposats – impostos | impuestos |
imposon | impongan |
impossibilidat | imposibilidad |
impossible, impossibles | imposible, imposibles |
impost, impostos | impuesto, impuestos |
impotén, impoténs | impotente, impotentes |
impregnat, impregnats | impregnado, impregnados |
impresa, imprimida | impresa, imprimida |
impresió, impresións | impresión, impresiones |
impresionat, impresionats | impresionado, impresionados |
impresións | impresiones |
impressindible, impressindibles | imprescindible, imprescindibles |
imprevisió, imprevisións | imprevisión, imprevisiones |
imprevist, imprevistos | imprevisto, imprevistos |
imprimí | imprimir |
imprimides | imprimidas |
improvís (de) | improviso (de) |
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo | improvisador |
imprudenmen | imprudentemente |
imprudénsia, imprudénsies | imprudencia, imprudencias |
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá | impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar |
impugnassió (vore impugná) | impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación |
impuls, impulsos | impulso, impulsos |
impulsá | impulsar |
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá | impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar |
impulsat | impulsado |
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat | impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico |
impulsos (que tú) | que tú impulses |
inacabable | interminable, inacabable |
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá | inacabable, inacabables |
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí | inaccessible, inaccessibles |
inadvertida, inadvertides | inadvertida, inadvertidas |
inadvertit, inadvertits | inadvertido, inadvertidos |
inapelable, inapelables, no se pot apelá | inapelable, inapelables |
inaudible, que no se pot sentí o escoltá | inaudible |
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns | inaudito, inauditos |
inaugurá | inaugurar |
inaugural | inaugural |
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá) | incandescencia |
incansable, que no se canse | incansable |
incapás | incapaz |
incapasses | incapaces (ellas) |
incapassos | incapaces (ellos) |
incleménsies del tems | inclemencias del tiempo |
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá | Inclinar, inclinarse - ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar |
inclinaben | inclinaban |
inclinada, inclinades | inclinada, inclinadas |
inclinades | inclinadas |
inclinám | inclinarme |
inclinánse | inclinándose |
inclinassió, inclinassións | inclinación, inclinaciones |
inclinat, inclinats | inclinado, inclinados |
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá | incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar |
incluída, incluídes | incluida, incluidas |
incluít, incluíts | incluido, incluidos |
incluíx | incluye |
incluíxen | incluyen |
inclús | incluso |
incógnit, que no se coneix (cognito) | incógnito |
incógnita | incógnita |
incoherén, incoheréns | incoherente, incoherentes |
incomodabe | incomodaba |
incomodat | incomodado |
incomodidat | incomodidad |
incomodidats | incomodidades |
incómodo, que no es cómodo | incómodo |
incompetén, incompeténs | incompetente, incompetentes |
incompleta, incompletes | incompleta, incompletas |
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione | inconmovible, inconmovibles |
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera | incontinencia |
inconvenién, inconveniéns | inconveniente, inconvenientes |
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá | incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar |
incorporás | incorporarse |
incorrecte, incorrectes | incorrecto, incorrectos |
incredulidat, que no te creus lo que te diuen | incredulidad |
increíble, increíbles | increíble, increíbles |
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - | incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar |
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure | incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer |
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa | indefenso |
indefensa, indefenses | indefensa, indefensas |
indefensos | indefensos |
indefinible, que no se pot definí | indefinible |
indefinida, indefinides | indefinida, indefinidas |
indefinidamen, sense tems definit | indefinidamente |
indefinit, indefinits | indefinido, indefinidos |
indefinits | indefinidos |
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla. | independiente |
independéns, independentes | independientes |
independénsia | independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad |
indessén | indecente |
indestructible | indestructible |
indeterminada, indeterminades | indeterminada, indeterminadas |
indeterminat, indeterminats | indeterminado, indeterminados |
India, Indies | India, Indias |
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat | indicar |
indicáe, indicabe | indicaba |
indicáen, indicaben | indicaban |
indicán (g) | indicando |
indicassió, indicassións | Indicación, indicaciones |
Indicatiu, Indicatius | indicativo, indicativos |
indicativa, indicatives | indicativa, indicativas |
índice, merda per a que u diu, índices | índice, mierda para el que lo dice |
indiferén, indiferéns | indiferente, indiferentes |
indiferénsia, indiferénsies | indiferencia, indiferencias |
indigén, indigéns | indigente, indigentes |
indígena, indígenes | indígena, indígenas |
indigestió, indigestións | indigestión, indigestiones |
indignidat | indignidad |
indio, indios | indio, indios |
indique | indica |
indiquen | indican |
indirecte, indirectes | indirecto, indirectos |
indiscretamen | indiscretamente |
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela, síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha |
indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre |
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió | inyección, inyecciones |
individual, individuals | individual, individuales |
individualisat, individualisats | individualizado, individualizados |
individuo, individuos | individuo, individuos |
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo | índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo |
indolén (dropo) | indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso |
induí, vore convénse | inducir |
indulgénsia, indulgénsies | indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución |
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge. | industrial, industriales |
inesperat, inesperats | inesperado, inesperados |
inevitabilidat | inevitabilidad |
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables | inexcrutable, inexcrutables |
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns | inexistente |
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá | inexplicable, inexplicables |
Infamán (infámia) | Infamando, infamante (infamia) |
Infámia, infámies | infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza |
infán, infáns, infanta, infantes | infante, infantes, infanta, infantas |
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet | infancia |
infantil, infantils | infantil, infantiles |
infart, infarts (de cor) | infarto, infartos |
infectá, infectás | infectar, infectarse |
infectabe, infectáe | infectaba |
infectada, infectades | infectada, infectadas |
infectat, infectats | Infectado, infectados |
infelís, infelísos | infeliz, infelices |
infelismen | infelizmente |
infelissidat | infelicidad |
inferí, vore deduí | inferir |
inferió, inferiós | inferior, inferiores |
infern, inferns | infierno, infiernos |
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá | infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear |
infestat, infestats | infestado, infestados |
infiarn (Valjunquera) | infierno |
infiel, infiels | infiel, infieles |
infinidat | infinidad |
infinitamen | infinitamente |
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá | infinitivo |
inflamá | inflamar |
inflamabe | inflamaba |
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra | inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano |
inflamat | inflamado |
influánsia, influénsia | influencia |
influánsies | influencias |
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia | influenciar |
influensiable, influensiables | influenciable, influenciables |
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren | informar |
informabe | informaba |
informáli | informarle |
informám | informarme |
infórmam | infórmame |
informán (g) | informando, informante |
informarém | informaremos |
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió | información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación |
informat, informats | informado, informados |
informáuli, informáulo | informadle, informadlo |
informe, informes | informe, informes |
informen | informan |
informo | informo |
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá | infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar |
infundit, infundits | infundido, infundidos |
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic | ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico |
ingeniá, ingeniás | ingeniar, ingeniarse |
ingeniabe | ingeniaba |
ingeniaríe | ingeniaría |
ingéniat | ingéniate |
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros | ingeniero, ingenieros |
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat | ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo |
Ingeniosa, ingenioses | ingeniosa, ingeniosas |
íngles, íngle, “entrecuix” | ingles |
inglés, inglesos | inglés, ingleses |
inglesa, ingleses | inglesa, inglesas |
Ingrata, ingrates | Ingrata, ingratas |
ingratitut | ingratitud |
ingrés, ingresos | ingreso, ingresos |
ingresá | ingresar |
ingresada | ingresada |
ingresáe, ingresabe | ingresaba |
ingresáen, ingresaben | ingresaban |
ingresála | ingresarla |
ingresaríe | ingresaría |
ingresat | ingresado |
ingresen | ingresan |
ingresos (que tú) | Que tú ingreses |
inimaginable | inimaginable |
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns | ininteligible |
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns ! | iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad |
inissi | inicio |
inissiá, inissiás | iniciar, iniciarse |
inissiadora | iniciadora |
inissial | inicial |
inissials | iniciales |
inissiativa, inissiatives | iniciativa, iniciativas |
iníssie | inicia |
inissio | inicio |
inissis | inicios |
injuriabe | injuriaba |
Injuriat, injuriats | injuriado, injuriados |
injúries | injurias |
injustamen | injustamente |
injustes | injustas |
injustíssia | injusticia |
inmediat, inmediats | inmediato, inmediatos |
inmediatamen | inmediatamente |
inméns, inmensos | inmenso, inmensos |
inmersió, inmersións | inmersión, inmersiones |
inminén | inminente |
inminénsia | inminencia |
inmobiliaria, inmobiliaries | inmobiliaria, inmobiliarias |
inmoderada, inmoderades | inmoderada, inmoderadas |
inmoderadamen, sense moderassió | inmoderadamente |
inmoderat, inmoderats | inmoderado, inmoderados |
inmortal, inmortals | inmortal, inmortales |
inmóvil, inmóvils | inmóvil, inmóviles |
inmundíssies | inmundícias |
inmunidat, inmunidats | inmunidad, inmunidades |
innessessari, innessessaris | innecesario, innecesarios |
innovadó, innovadós | innovador, innovadores |
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití | inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir |
inoportunidat | inoportunidad |
inossén, inosséns | inocente, inocentes |
inossénsia | inocencia |
inossenta | inocente (ella) |
inossentes | inocentes (ellas) |
inquietá | inquietar |
inquietán | inquietante |
inquietát | inquietado |
inquiete | inquieta |
inquieto, inquietos | inquieto, inquietos |
inquietut | inquietud |
inquina, inquines | inquina, inquinas |
inquissidó, inquissidós | inquisidor, inquisidores |
insalvable, insalvables | insalvable, insalvables |
insecte, insectes | insecto, insectos |
insegura, insegures | insegura, inseguras |
insendi, insendis, insendio, insendios | incendio, incendios |
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla | para encender el fuego, ramitas, tea, etc |
insensato, insensatos | insensato, insensatos |
insensibilidat | insensibilidad |
insert | incierto |
insertes | inciertas |
insessán | incesante |
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería | insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería |
insinuáli | insinuarle |
insinuat | insinuado |
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata | insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata |
insistenmen | insistentemente |
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra | insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra |
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría | insistir |
Insistixco | insisto |
insitá | incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir |
insitada, insitades | incitada, incitadas |
insitánlo | incitándole, incitándolo |
insitánlos | incitándoles, incitándolos |
insitassió | incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio |
insitat, insitats | incitado, incitados |
insolén, insoléns | insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido |
insolénsia | insolencia |
insólita, insólites | insólita, insólitas |
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá) | insomnio |
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá | insoportable, insoportables |
inspecsió, inspecsións | inspección, inspecciones |
inspecsioná | inspeccionar |
inspectó | inspector |
inspirá | inspirar |
inspirá | inspirar |
inspirabe | inspiraba |
inspirada, inspirades | inspirada, inspiradas |
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán | inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento |
inspiren | inspiran |
instabe | instaba |
instalá | instalar |
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría | instalar |
instalada, instalades | instalada, instaladas |
instalarán | instalarán |
Instalaría | Instalaría |
instalás | instalarse |
instalassió, instalassións | instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha |
instalat, instalats | instalado, instalados |
instalo | instalo |
Instán – de tems – vore instá: animá an algú | Instante – instando |
instáns | instantes |
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió | instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición |
inste | insta |
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió | instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación |
instintivamen | instintivamente |
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións | institución, instituciones |
instrucsió, instrucsións | instrucción, instrucciones |
instruít, instruíts | instruido, instruidos |
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafalla “tafalleta y la seua tompeta” | instrumento, instrumentos |
instrumental | instrumental |
insult (la t final se pronúnsie), insults | insulto, insultos |
insultá | insultar |
insultabe | insultaba |
insultán (g) | Insultando – insultante |
insultat, insultats | insultado, insultados |
insultéu | insultáis |
insulto (yo) | insulto |
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar | insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil |
integrá | integrar |
integral, integrals | integral, integrales |
íntegramen | íntegramente |
integrán, integráns | integrante, integrantes |
integren | integran |
intelecto, inteligénsia | intelecto, inteligencia |
intelectual | intelectual |
intelectuals | intelectuales |
inteligén, inteligéns | inteligente, inteligentes |
inteligénsia, intelijánsia | inteligencia |
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre | intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre |
intensa, intenses | intensa, intensas |
intensamen | intensamente |
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor | intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor |
intensió, intensións | intención, intenciones |
intensíssim, intensíssims | intensísimo, intensísimos |
intensíssimamen, en molta intensidat | intensísimamente |
intensiu, intensius | intensivo, intensivos |
inténta | intenta |
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá | intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear |
intentabe | intentaba |
intentabem, intentáem | intentábamos |
intentaben | intentaban |
intentán (g) | intentando |
intentarán | intentarán |
intentat, intentats | intentado, intentados |
intentáu, intentéu | intentarlo, intentáis |
intente | intenta |
intento | intento |
Intentos – que tú intentos | Intentos – que tú intentes |
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología | interdisciplinario, interdisciplinarios |
interés, interesos | interés, intereses |
Interés, interesos | Interés, Intereses |
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí | interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar |
interesaríe, interessaríe | interesaría |
interesás | interesarse |
interesat | interesado |
Interesats, interessats | interesados |
interessám | interesarme |
interessán | interesante |
interessanta (ella) | interesante |
interesse | interesa |
interesse | interesa |
interesso | intereso |
interfono, telefonet de la comunidat | interfono, telefonillo de la comunidad |
interió, interiós | interior, interiores |
interiorisme | interiorismo |
interiormen | interiormente |
interiós | interiores |
interlocutó, interlocutós | interlocutor, interlocutores |
intermediari, intermediaris | intermediario, intermediarios |
intermicha, intermija | intermedia |
intern, interns, interno, internos | interno, internos, internado, internados |
interna, internes | interna, internas |
internabe | internaba |
internada, internades | internada, internadas |
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta | internado, internados – seminario |
internes | internas |
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres | interpretación, interpretaciones |
interrogá | interrogar |
interrogán | interrogante |
interrogán (g) | interrogando |
interrogáns | interrogantes |
interrogat | interrogado |
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ... | interrogativo, interrogativos |
interrogatori, interrogatoris | interrogatorio, interrogatorios |
interromprán, (interrumpirán) | interrumpirán |
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen | interrumpir |
interrumpí (vore interrómpre) | interrumpir |
interrumpit, interromput | interrumpido |
interrumpits, interromputs | interrumpidos |
interrumpíx | interrumpe |
interrupsió, interrupsións | interrupción, interrupciones |
intersedí | intercedir |
intervé | interviene |
intervenen | intervienen |
Interveníe | Intervenía |
intervensió | intervención |
intervensións | intervenciones |
intervindre | intervenir |
intervinguda, intervingudes | intervenida, intervenidas |
intervinguere | interviniera, interviniese |
íntim, íntims – Matarraña íntim | íntimo, íntimos |
íntima, íntimes | íntima, íntimas |
íntimamen | íntimamente |
intimat | intimado |
intimidat | intimidad |
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré | intoxicar |
intoxicás | intoxicarse |
intoxico | intoxico |
intranquil, intranquils | intranquilo, intranquilos |
intranquilidat | intranquilidad |
intransferible | intransferible |
intransigén | intransigente |
intrigá | intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar |
intrincá | intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar |
introduí, embutí, farsí (rellená) | introducir, embutir, rellenar |
introduím | introducirme |
introduín (g) | introduciendo |
introduís | introducirse |
introduixco | introduzco |
introduíxen | introducen |
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena | intruso |
intrusos | intrusos |
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá | intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre |
intuíxco | intuyo |
inundá | inundar |
inundabe | inundaba |
inundat | inundado |
inussitadamen | inusitadamente |
inussitades | inusitades |
inútilmen | inútilmente |
invadí | invadir |
invadida, invadides | invadida, invadidas |
invadíe | invadía |
invadíen | invadían |
invadit, invadits | invadido, invadidos |
invadix | invade |
Invadixen | invaden |
invalidés | invalidez |
invasió, invasións | invasión, invasiones |
invén, invento, invéns, inventos | invento, inventos |
invensible, que no se pot vénse | invencible |
invensió, invensións | invención, invenciones |
inventá, inventás | inventar, inventarse |
inventabe | inventaba |
inventaben | inventaban |
inventat, inventats | inventado, inventados |
invento, inventos | invento, inventos |
invern, hivern | invierno |
inversa (a la) | inversa |
invertit, invertits | invertido, invertidos |
investigá | investigar |
investigadó, investigadós | investigador, investigadores |
investigán (g) | investigando |
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións | investigación, investigaciones |
investigat, investigats | investigado, investigados |
inviarn | invierno |
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles | invisible, invisibles |
invitá, vore convidá | invitar |
invitabe, invitáe | invitaba |
invitaben, invitáen | invitaban |
invitála | invitarla |
invitáls | invitarlos |
invitám | invitarme |
invitaríe | invitaría |
invitassió, invitassións | invitación, invitaciones |
invitat, invitats, convidat, convidats | invitado, invitados, convidado, convidados |
invitátos | invitaros |
invitats | invitados |
invite | invita |
inviten | invitan |
inviton | inviten |
invocá | invocar |
invocabe | invocaba |
invocán (g) | invocando |
involuntaria | involuntaria |
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu | involuntariamente |
ira, rábia | ira, rabia |
ironía | ironía |
irónic, irónics | irónico, irónicos |
irrassional | irracional |
irrassionals | irracionales |
irreal, que no es real, de verdat | irreal |
irreals | irreales |
irregulá | irregular |
irregulá | irregular |
irregularidat | irregularidad |
irregularidats | irregularidades |
irregulás | irregulares |
irrepetible, que no se pot repetí | irrepetible |
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns | irreversible |
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito | irritar |
irritán (g) | Irritando – irritante |
irritare | irritara, irritase |
irritat, irritats (los ulls per ejemple) | irritado, irritados |
ís, ix | sale |
isla, isles | isla, islas |
isleta, isletes | isleta, isletas – islita, islitas |
isque, ixque | salga |
isquere, ixquere | saliera, saliese |
isquiarra | izquierda |
isquiarro | izquierdo |
íssen, íxen | salen |
ísses, íxes | sales |
issí, eixí, ixí | salir |
issíen, ixíen, eixíen | salían |
itálic | itálico |
itálics | itálicos |
itinerari, itineraris | itinerario, itinerarios |
ix | sale |
ixa | esa |
ixco | salgo |
íxe | ese |
ixe, eixe | ese |
íxen | salen |
íxes | sales |
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen | salir |
ixida, eixida | salida |
ixidó | saliente |
ixidós | salientes |
ixíe | salía |
ixíen | salían |
ixím | salimos |
ixín (g) | saliendo |
ixínli | saliéndole |
ixiré | saldré |
ixirém | saldremos |
ixiríe | saldría |
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua | salirse de la carretera, con la suya |
ixit | salido |
ixits | salidos |
ixíu | salís |
ixo, aixó | esto |
ixos, eixos | estos |
ixque | salga |
ixquém | salgamos |
ixquen | salgan |
ixquera | saliera, saliese |
ixquere (ell) | saliera, saliese |
ixqueren | salieran, saliesen |
íxques | salgas |