Mostrando las entradas para la consulta falta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta falta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 27 de febrero de 2024

Lexique roman; Falhir, Faillir - Falsar

 


Falhir, Faillir, v., lat. fallere, faillir, faire une faute, manquer. 

Cel qui ve son bon amic faillir, 

Molt l' ama pauc, si no ill l'o ausa dir. 

R. Bistors: Non trob. 

Celui qui voit son bon ami faillir, l'aime très peu s'il ne le lui ose dire.

Qui mais val, mais fay de falhimen,

Can falh en re, que us hom ses valor. 

B. Carbonel: Per espassar. 

Qui vaut davantage, fait plus grande faute, lorsqu'il manque en quelque chose, qu'un homme sans mérite.

Com ab los sieus que ja no falhiran 

En nulha re, sol qu'om no falha lor. 

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais. 

Comme avec les siens qui jamais ne manqueront en nulle chose, pourvu qu'on ne leur manque pas.

- Faire défaut, faire faute.

Vitalha lor falh, no 'n pogron aver mia. (chap. mia: mica.)

Guillaume de Tudela.

Victuaille leur manque, ils ne purent en avoir mie.

Fig. Res de be no y falh, mas quan merces. 

P. Raimond de Toulouse: Si cum.

Rien de bien n'y manque, excepté merci.

- Perdre, laisser échapper l'occasion.

Ab gran dreg, faillon a conquerer 

Terras e gent, quan n' an cor e voler. 

B. Calvo: Ab gran dreg. 

Avec grand droit, ils manquent de conquérir terres et gent, quand ils en ont désir et vouloir. 

Subst. Falhir apel so don blasme se mier,

Qu'autre falhir no m fai nul cossirier. 

Nat de Mons: La valors. 

J'appelle faillir ce dont blâme se mérite, vu qu'autre faillir ne me fait nul chagrin. 

Part. pas. Mas tant es vas mi fallida 

Qu'aissi lais son senhoratge. 

B. de Ventadour: La doussa votz.

Mais elle est tellement faillie envers moi, que je laisse ainsi sa domination.

Subst. Als faillitz don avinens perdo.

P. Vidal ou Giraud de Borneil: No s'es savis.

Aux faillis donne agréable pardon.

ANC. ESP.

Falido ha a mio Cid el pan è la cebada.

Poema del Cid, v. 589.

CAT. Falir, fallir. PORT. Falir. IT. Fallire. (ESP. faltar; chap. faltá.)

2. Falhidamen, adv., d'une manière fautive, fautivement.

Casqus a parlat mal perfiechamen e falhidamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102. 

Chacun a parlé imparfaitement (N. E. mal + perfiechamen = parfaitement) et d'une manière fautive.

ESP. Falidamente (N. E. sin fundamento, en vano).

3. Falha, Failla, s. f., lat. falla, faute, manquement.

Per la falha qu' el fag avia, que se traisses la ongla del det menor.

(chap. Per la falta que ell fet habíe, que se traguere la ungla del dit menut.)

V. de Guillaume de Balaun.

Pour la faute qu'il avait faite, qu'il se tirât l'ongle du doigt moindre.

Loc. Cansos, a totz potz dir en ver

Que mon chan non agra failla. 

Peyrols: Manta gens. 

Chanson, tu peux dire à tous en vérité que mon chant n'aurait pas faute.

Adv. comp. Coguos en seretz ses falha.

(chap. Cornuts (ne) siréu sense falta.)

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Vous en serez cocu sans faute.

CAT. ANC. ESP. Falla. ESP. MOD. PORT. Falta. IT. Falla.

4. Failhida, Faillida, Falida, s. f., faute, manquement.

Ja en mi no trobara faillida.

A. Caille: En mon cor. 

Jamais en moi ne trouvera faute. 

Loc. Car qui mais val, mais dopta far failhida.

A. Daniel: Lanquan vei.

Car qui vaut plus, redoute davantage de faire faute. 

Adv. comp. Els focs yfernals

Ardretz, senes falida.

(chap. Als focs infernals “arderéu”, tos cremaréu, sense falta. No se diu ardre en chapurriau, sinó ensendres, cremás, pendre, botás foc, sucarrás, etc.)

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vous brûlerez, sans faute, aux feux infernaux.

5. Falhizo, s. f., faute, manquement.

Mas en vos falhizos 

Non deu pensar sia.

Le Moine de Foissan: Be m'a lonc. 

Mais je ne dois penser qu'en vous soit faute. 

Loc. Amar la dei, sinon fas falhizo.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Je dois l'aimer, sinon je fais faute.

6. Falhimen, Faillimen, s. m., faute, erreur.

Cre qu'en sia veramenz

Penedenz 

De trastotz mos faillimenz.

Lanfranc Cigala: Oi! maire.

Je crois que j'en sois véritablement repentant de toutes mes fautes.

Els falhimens d' autrui taing c'om se mir,

Per so c' om gart se mezeis de faillir. 

Folquet de Marseille: Ja no s cug.

Il convient qu'on se mire aux fautes d'autrui, pour qu'on se garde 

soi-même de faillir.

Loc. Pueis dizon tug, quant hom fai falhimen: 

Be m par d'aquest qu'en donas non enten.

Raimond de Miraval: D'amor son totz. 

Puis disent tous, quand on fait faute: Bien me paraît de celui-là qu'il ne porte pas d'affection aux dames.

ANC. ESP.

So ja por mis peccados en falliment caido. (MOD. literal: Soy ya por mis pecados en falta, error, caído.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 633.

ANC. CAT. Faliment, falliment. ESP. Falimiento (falta, error).

PORT. IT. Fallimento.

7. Faillensa, Falhensa, s. f., faute, erreur.

Gardar me dei de faillensa.

B. de Ventadour: En aquest gai.

Je dois me garder de faute.

Loc. D'aiso m conort quar anc no fis falhensa.

(chap. D'aixó me consolo que may (abans, antes) no vach fé cap falta.) 

La Comtesse de Die: A chantar m' er.

Je m'encourage de ce que jamais je ne fis faute.

Adv. comp. Vius, ses falhensa, 

Entrera en paradis. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Vivant, sans faute, j'entrerais en paradis. 

ANC. FR.

Perjurez sunt verz tei, si veincras sainz faillance. 

Roman de Rou, v. 2179.

ANC. ESP.

Non temo de riquezas nunqua aver fallenza. 

Poema de Alexandro, cop. 41.

ANC. CAT. Fallença. ESP. MOD. Falencia. PORT. Falencia, fallencia. 

IT. Fallenza. (chap. fallensa, falta, error. ) 

8. Fauta, s. f., faute.

Mas per fauta de be.

Nat de Mons: Si Nat de Mons. 

Mais par faute de bien.

CAT. ESP. PORT. IT. Falta.

9. Defalhir, Defaylhir, v., défaillir, tomber en défaillance, expirer, manquer, commettre une faute.

Comenza a defaylhir, vilheza l' a vencut. V. de S. Honorat.

Il commence à défaillir, vieillesse l'a vaincu.

Si s'en van... defalhiran per la via.

(chap. Si sen (s'en) van... (se) morirán (fallarán, caurán) per la vía, per lo camí.)

Trad. du N.-T, S. Marc, C. 8.

S'ils s'en vont... ils tomberont en défaillance par le chemin.

Quar qui defalh, 

Ni a senhor falh, 

Greu er que no s'en duelha. 

Guillaume de Montagnagout: Bel m' es. 

Car qui commet une faute, et manque à seigneur, il sera difficile qu'il ne s'en repente. 

Part. prés. No creis ges la natura

De Dieu quan nays creatura, 

Ni merma quant es defalhens. 

Brev. d'amor, fol. 11. 

La nature de Dieu ne croît point quand naît créature, ni elle ne diminue quand elle est expirante.

ANC. CAT. Defallir. ESP. Desfallecer. PORT. Defalecer. IT. Sfallire.

10. Defalhiblament, adv., discontinuellement.

Per aycellas meteyssas ostias, las quals ufron non defalhiblament.

(chap. literal: Per aquelles mateixes hosties, les cuals oferixen no descontinuadamen. Se han de oferí hosties ben assobín, que a la gen li fan molta falta, sobre tot als aragonesos catalanistes, franchistes y fablistes, amiguets dels hereus de Luis Companys.)

Esfendemos as luengas, amigos del loco Manuelico Río Hijado

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.

Par ces mêmes hosties, lesquelles ils offrent non discontinuellement.

11. Defalhida, s. f., faute, omission.

Las defalhidas de sas penedensas.

V. et Vert., fol. 89. 

Les omissions de ses pénitences.

12. Desfalhiso, s. f., faute, erreur.

Per l' umana desfalhiso.

(chap. Per la humana falta, error, errada; cagada, pifiada, etc.)

Brev. d'amor, fol. 170.

Par l'humaine faute.

13. Defalhiment, Defailliment, s. m., défaillance, manque, défaut.

Sinon en defalhiment d'autres bens.

Statuts de Provence. Masse, p. 182.

Sinon en défaut d'autres biens.

Aisi com lo solelh a sos defalhimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De même que le soleil a ses défaillances.

Car moron a dezayres e a defailliment. V. de S. Honorat.

Car meurent par malaise et par défaillance.

CAT. Defalliment. ESP. Desfallecimiento. PORT. Desfalecimento.

(chap. Desfallimén de forses, caiguda, patatús, fluixera, etc.)

14. Defaillensa, Defalensa, s. f., défaillance, défaut, défection.

Quan non a defaillensa.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Quand il n'a pas de défaut.

D'on cessa la defalensa. Brev. d'amor, fol. 34.

D'où cesse la défaillance.

14. Defauta, Deffaulta, s. f., omission, manquement, défaut.

Complisca ma defauta. V. de S. Honorat.

Remplisse mon omission.

Que las penhoras e las deffaultas scian al rey et al conestable per mieg a partir.

Ord. des R. de Fr., 1411, t. X, p. 609. 

Que les amendes et les manquements soient au roi et au connétable par moitié à partager.

Per deffauta de son retorn.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 225. 

Par défaut de son retour.

ANC. FR. Pour ce par deffaulte de joye.

Charles d'Orléans, p. 239.

Ladicte place estoit imprenable, sinon par deffaute de vivres.

(chap. La dita plassa siríe inexpugnable, que no se pot pendre, sino per falta de minjá, vitualla, vitualles, lo que fa falta per a viure; aigua incluida. Esta plassa forta: castell, fortalesa, com p. ej. Peñíscola.

Ara me ve al cap, ¿de aón bebíen aigua dolsa los de Peñíscola al tems de Benedicto XIII, lo Papa Luna?)

Monstrelet, t. III, fol. 12.

ANC. CAT. Defalt.

16. Mesfaillir, v., défaillir, manquer, mourir.

Si uns d' els mesfaillia ses leial heres.

(chap. Si un d'ells (se) moríe sense heréu legal.)

Tit. de 1225. Arch. de l'archev. d'Arles.

Si un d'eux mourait sans héritier légal.


Fals, adj., falsus, faux.

Pus que tos vezis enganas

Ab fals pes e falsas canas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque tu trompes tes voisins avec faux poids et fausses mesures.

Anc no fui fals ni trichaire.

B. de Ventadour: Lo rossignols. 

Je ne fus oncques faux ni tricheur. 

Dels fals guirens. 

Pierre d'Auvergne: Dieus vera vida. 

Des faux garants. 

Subst. Las falsas e 'l fenhedor 

Volgra fosson ad un latz.

G. Faidit: Tug cil que. 

Je voudrais que les fausses et les trompeurs fussent en un côté.

ANC. FR. Robert de Belesme fu fals.

Roman de Rou, v. 15046. 

Par ses falses inductions.

Monstrelet, t. 1, fol. 69. 

Si faint une false novele. 

Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 56. 

CAT. Fals. ESP. PORT. IT. Falso. (chap. Fals (o falso), falsos, falsa, falses.)

2. Falsamen, adv., faussement, injustement, avec fausseté.

Drutz qu' ama falsamen,

Deu, per dreg jutjamen, 

Aver fal guizardo.

G. Faidit: Razon e. 

Amant qui aime avec fausseté, doit, par droit jugement, avoir fausse récompense. 

Cuidan sai sostraire 

A lurs vezis las terras falsamen.

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Pensent ici soustraire injustement les terres à leurs voisins.

ANC. FR.

Ne la lei ke tenum de Deu omnipotent

Ne deit pur la malsun aver jà falsement.

Roman de Horn, fol. 10.

CAT. Falsament. ESP. PORT. IT. Falsamente. (chap. Falsamen, igualet que al ocsitá, sense t final que no se pronunsie. Se podríe escriure “fálsamen”, en tilde, perque lo acento está a la primera a, pero los adverbios en chapurriau a vegades tenen mes de un acento, sobre tot los mes llarcs, com misteriosamen, asseleradamen, etc.)

3. Falsetat, Falsedat, s. f., lat. falsitatem, fausseté, perfidie.

Falsetat contra ver vay.

(chap. La falsedat va contra la verdat; lo ver : lo verdadé.)

G. Anelier de Toulouse: Ara farai.

Fausseté va contre vrai.

Fig. Falsedatz e desmezura

An batalha empreza

Ab vertut et ab dreitura.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Fausseté et débordement ont entrepris bataille contre vertu et droiture.

ANC. FR. Ce que ceux-là ont employé pour vanité et falsité.

FR. P. Crespet, Tr. de Tertullien, aux martyrs. 

A en ci uiz vus dirai un mot de falsitez...

Vers tuz treis defendrai ke ço es falsetez.

Roman de Horn, fol. 13 et 14. 

CAT. Falsedat. ESP. Falsedad. PORT. Falsidade. IT. Falsità, falsitate, falsitade. (chap. Falsedat, falsedats.)

4. Falsesa, s. f., fausseté, perfidie.

Hom qu' enjan e falsesa 

Sec nueg e jorn voluntos. 

T. de Bertrand et de Bernard: En Bernatz.

Homme qui nuit et jour suit volontiers tromperie et fausseté. 

ANC. CAT. Falseza. ANC. IT. Falsezza.

5. Falsia, s. f., fausseté, fourberie, tromperie.

Amors a gran falsia.

Pons de Capdueil: Ben es folhs. 

Amour a grande fausseté.

Fig. Falsia

Dels fals plazers.

J. Estève: L' autr' ier el gay. 

Fausseté des faux plaisirs.

CAT. ESP. (falsía) PORT. ANC. IT. Falsia.

6. Falsura, s. f., fausseté, faute.

Quar ma lengua non retrai la falsura 

Dels fals clergues.

P. Vidal: Ma voluntatz. 

Car ma langue ne retrace la fausseté des faux clercs.

S'anc vas vos fezi nulha falsura.

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Si oncques vers vous je fis aucune faute.

Adv. comp. Per amar leialmen, ses falsura. 

G. Faidit: Si anc nulhs. 

Pour aimer loyalement, sans fausseté.

ANC. CAT. PORT. IT. Falsura.

7. Fallacia, s. f., lat. fallacia, tromperie, fourberie.

Totas fallacias... que hom apparelha per donar ad autre dampnatge.

V. et Vert., fol. 24.

Toutes tromperies... qu'on apprête pour donner dommage à autre.

Dire veritat ses enveia e ses fallacia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

Dire vérité sans envie et sans tromperie.

CAT. Fallacia. ESP. Falacia. PORT. IT. Fallacia. (chap. Falassia, falassies: mentira, mentires; engañ, engañs, fraude, fraudes, etc.)

8. Fallable, adj., trompeur. 

Ab belas paraulas fallablas.

(N. E. Así engañó el doctorcico Arturico Quintana Font a muchos, por ejemplo a Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, y a otro Arrufat de Valjunquera, para crear la asociación catalanista del Matarraña, denominada Ascuma, disfrazada de cultural. Después engañaron a cuatro alcaldes iletrados para hacer la declaración de Mequinenza, y ahora, en 2024, estos “ploramiques” catalanistas siguen intentando engañar al populacho semi analfabeto que hay en Aragón.)

Desideri Lombarte

Cat. dels apost. de Roma, fol. 128.

Avec belles paroles trompeuses.

9. Falsadre, Falsador, s. m., faussaire, faux-monnayeur.

Falsadre que portes moneta falsa.

(chap. Falsificadó que portare moneda falsa. Ojo a les leys antigues, que la falsificassió de moneda se pagabe assobín en lo coll.)

Redra hi lo senhor son chaptal d'aquo, al falsador.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 867.

Faux-monnayeur qui portât fausse-monnaie. 

Le seigneur lui rendra, au faussaire, son capital de cela.

ANC. FR. Comment finera le faulseur des marchandises.

Prophécies de Merlin, fol. 37.

10. Falsari, s. m., faussaire.

Anc el mon mais tant no foron trachor

Ni falsari sufert.

G. Riquier: Jamais non.

Oncques plus au monde ne furent tant soufferts traîtres ni faussaires.

Per aysso sera jutjatz coma fals monedier e coma falsari.

(chap. Per naixó sirá jusgat com a fals monedé y com a falsificadó.)

V. et Vert., fol. 24.

Pour cela il sera jugé comme faux-monnayeur et comme faussaire.

El seria punyt coma falsaris.

(chap. Ell siríe castigat com a falsificadó.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 244.

Il serait puni comme faussaire.

ANC. CAT. Falsari. ESP. PORT. IT. Falsario.

11. Falsar, v., lat. falsare, fausser, plier, rompre.

Fier un cavalier que 'lh falset l'alcoto.

Guillaume de Tudela.

Frappe un cavalier de manière qu'il lui faussa la cotte-de-maille.

Ni l'escut ni l'auberc falsar.

Roman de Jaufre, fol. 11. 

Ni l'écu ni le haubert fausser.

Par ext. Co hom pot falsar la moneta o lo sagell dell rey.

(chap. Com se pot falsificá la moneda o lo sello del rey; hom pot es un impersonal: se pot. Los fransesos escriuen on peut.)

V. et Vert., fol. 24.

Comme on peut fausser la monnaie ou le sceau du roi.

Fig. Falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130.

Faussent leur mariage.

S' as falsat ton covinen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si tu as faussé ton accord.

- Égarer.

Amors falset mon sen

Tan qu'una desconoyssen 

Amiey.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget. 

Amour égara mon esprit tellement que j'aimai une ingrate.

Loc. Quar ab gelos non pot donna durar 

Que sia pros, ans li falsa paria. 

T. d'une dame et de son ami: Amics privatz. 

Car avec jaloux ne peut durer que dame soit honnête, mais lui fausse compagnie. 

Part. prés. Bos linhatges

Descazen e falsan. 

B. Sicard de Marjevols: Ab greu. 

Bon lignage tombant et se faussant. 

Part. pas. Perpong falsat e romput.

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Pourpoint faussé et rompu.

ANC. FR.

Car en plusurs lius ert sun habrec falset. 

Roman de Horn, fol. 19.

Ne li deiz al busuing ne faillir ne falser.

Roman de Rou, v. 4471.

ANC. ESP.

Despues a don Carnal falso l la capellina.

Arcipreste de Hita, cop. 1077.

ANC. CAT. Falsar (N. E. A los catalanistas les gustó mucho falsear la historia, los textos, y siguen con la misma pauta, ahora no sólo con textos, sino con todos los medios a su alcance.)

ESP. MOD. Falsear. ANC. PORT. Falsar. IT. Falsare.

(chap. Falsejá: falsejo, falseges, falsege, falsegem o falsejam, falsegéu o falsejáu, falsegen; falsejat, falsejats, falsejada, falsejades.
falsificá
falsifico, falsifiques, falsifique, falsifiquem o falsificam, falsifiquéu o falsificáu, falsifiquen; falsificat, falsificats, falsificada, falsificades.)

Año 1628 Bisiesto-Henero-Jueves a 13 murió Francisco Ribalta a los 63 años de edad, de una propexia en 24 horas, aunque se confesó. Catalan de nacion, aunque había más de 30 años que vivía en Valencia... Le ocurrió el pensamiento de hacerse célebre, atribuyendo a Cataluña la gloria de ser patria de Ribalta, y quitando a Castellón de la Plana el goce y posesión en que estaba de haberlo sido hasta entonces.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, F.

F.

FAÇ. v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)

FAÇA. V. Haga.

FAÇA ‘L. Haga el, haga al.

FAÇAN. v. Hagan.

FAÇAS. v. Hagas.

FAÇATS. v. Haced, hagáis.

FAÇEL. adj. Fiel. (fael, feel; fidel)

FAÇETS. v. Haced.

FACTURA. sust. c. Hechura.

FADICH. adj. Engañado, frustrado.

FADIGAR. v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.

FADIGAT. part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado, frustrado.

FAÉ. v. Hizo.

FAEDOR. sust. c. Hacedor.

FAEL. sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.

FAEM. v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus, fumus)

FAENT. v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén; “aná fén fem”)

FAENTLI. v. Haciéndole.

FAEREN. v. Hicieron. (feren)

FAÉS. v. Hiciese. (fes; faiguere)

FAHÉS. V. FAÉS.

FAHIEN. v. Hacían. (féen; feien, feyen)

FAL. v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)

FA 'L. Hace el, le hace, lo hace.

FALACIA. sust. c. Engaño, falacia.

FALÇETAT. sust. c Falsedad.

FALEIX. v. Faltas, delinques, yerras.

FALIMENT. sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)

FALIÓ. V. FAYLIÓ.

FALIR. v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)

FALÍS. v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)

FALIT. adj. Culpable. (fallit)

FALIT. part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.

FALO. v. Lo hace. (lo fa)

FALS. adj. Falso.

FALSEDAD. V. FALSETAT.

FALSEJANT. v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con perfidia, con engaño.

FALSETAT. sust. c. Falsedad, perfidia.

FALSIA. sust. c. Falsía, engaño, artimaña.

FALL. v. Falle, delinque, yerra.

FALLA. v. Yerra, falta, delinque.

FALLE. v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.

FALLE ‘N. Falla en.

FALLENT. v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.
FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.

FALLÍ. v. Faltó, delinquió, erró.

FALLIBILITAT. sust. c. Culpabilidad.

FALLIDA. sust. c. Falta, culpa, error.

FALLIMEN. V. FALIMENT.

FALLIMENT. V. FALIMENT.

FALLIÓ. V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLIR. V. FALIR.

FALLIREN. v. Faltaron, delinquieron, erraron.

FALLIS. V. FALÍS.

FALLIT. part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.

FALLITS. v. Faltáis, delinquís, erráis.

FALLÓ. adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad zaragozana?)

FALLOR. susl. c. Culpa, falta, delito, error.

FAMECH, adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)

FANLI. Le hacen. (li fan)

FANTASTIGA, adj. Fantástica.

FAR. v. modo inf. Hacer. (fer)

FARÁ ‘L. Hará el, hará al.

FARÁ ‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS. Os hará. (us fará; tos fará)

FARAY. v. Haré. (se pronuncia faré)

FARETS. v. Haréis.

FARION. v. Harían. (faríen)

FARLI. v. Hacerle. (ferli, fer li)

FARLO. v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)

FARO. sust. c. Faro. (far)

FAS. sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face inglés, facebook)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)

FASIA. Hacia.

FASCIEN. v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en fas - faç, en faig, ne faig, ne fach)

FASSA. V. Haga.

FASSION. V. FASCIEN.

FASTE. v. Te haces. (te fas, et fas)

FAT. adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)

FASTIG. sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig, fástic)

FATIGAS. v. Cansas, fatigas.

FATIGUES. sust. c. pl. Fatigas.

FAY. v. Hace (fa o fá), haz (fes).

FAX. sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz, fascis?).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax aport,)

FAYÇO. sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó, fayçó)

FAYDIT. part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit

FAYIA. V. FASIA.

FAYLIMENT. V. FALIMENT.

FAYLIÓ. V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)

FAYLIR. V. FALIR.

FAYLIT. V. FALIT.

FAYLITS. v. Faltáis.

FAYNE. Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne fach)

FAYRE. V. FAR.

FAYSÓ. V. FAYÇO.

FAYT. sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts : hechos)

FAYT, FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet, feta, fets, fetes)

FAYTS. v. Haced, hacéis,

FAYTSLA. Hacedla. (féula, feula)

FAYTSLO. v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu, feulo, féulo)

FAYTSME. v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)

FÉ. V. FAÉ.

FEBLES. adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)

FEEL. sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael, faels, feels, Castelldefels, Castell de faels)

FEENT. v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén; anar fent fem)

FEÉS. v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)

FEHEN, v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)

FEL. V. FEEL.

FÉ ‘L. v. Hazlo. (fes lo)

FELICITAT. sust. c. Felicidad. (felissidat)

FLELÓ. adj. Enojado, descontento.

FELLONIA: sust. c. Felonía, enojo.

FEM. v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va fer, me va fé)

FEMBRA. sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino, femenina)

FEMBRE. V. FEMBRA.

FEMMA, sust. c. Mujer, hembra.

FENEIX. v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.

FENÍ. v. Acabó. (finí)

FENIR. V. FINIR.

FENIT. V. FINIT.

FENOLLAR. sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)

FENTAMENT. adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad, sin dificultad.

FENYS. V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a entender.

FERA. v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)

FÉRIA, sust. c. Feria.

FERIMENT. sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida : herida)

FERITZ. v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.

FERM. adj. Firme.

FERMA. v. Ata. (hace firme; fermar : firmar, afirmar)

FERMANÇA. sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.

FERMAR. v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.

FERMAT. part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido, atado.

FERME. adj. Fuerte, firme.

FERMETAT, sust. c. Firmeza.

FERRA. V. FERRE.

FERRAMENTAS. sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum, hierro)

FERRE. sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.

FERRERÓ. Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido, Fórnoles)

FERREY. v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey)

FERTE. v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)

FERVÓS. sust. c. Fervor.

FES. Se hizo, hiciese.

FESÉS. v. Hiciese. (faigués; faiguere)

FESSETS. v. Hicieseis.

FETS. v. hacéis, haced. (féu o feu; fets : hechos : feyts, fayts)

FEU, sust. c. Feudo.

FEU. v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos mano)

FEYLONA, adj. term. fem. Iracunda, enojada.

FEYT. sust. c. Hecho. (libre dels feyts)

FEYT. part. pas. de "fer o far”. Hecho.

FÍ. sust. c. Fin, final, objeto.

FI. v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.

FIANÇA. sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.

FICAT. part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl ficat: hincada la rodilla.

FIETS. v. Fiéis.

FIL. sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)

FINERAY. v. Finiré, acabaré.

FINÍ. v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)

FINIR. v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir, p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.

FINIT, FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido, finida; concluido, concluida;

finalizado, finalizada.

FIRAM. v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)

FIRÉL. V. Le hiera, le embista, le arremeta.

FIRENT. v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo, arremetiendo. (ferint, ferín)

FIRMAMENT. sust. c. Firmamento.

FIT. sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).

FIU. v. Hice. (vaig fer, vach fé)

FLAMA. sust. c. Llama. (fiamma, flamma)

FLOCHA. sust. c. Copete, penacho.

FLOM. sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)

FÓ. v. Fue, estuvo, y a veces existió.

FOL. V. FOLL.

FÓ ‘L. Fue el.

FOLIA. sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)

FOLL. sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)

FOLLAMENT. V. FOYLAMENT.

FOLLETAT. V. FOLIA.

FOLLOR. v. FOLLA.

FOM. v. Fuimos.

FÓN. v. Fue.

FONA. sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)

FONTANYES. sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)

FOR. sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.
(fur, furs; forum, foris Aragonum)

FORA. adv. Fuera, excepto.

FORA. v. Fuera.

FORA ‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.

FORA ‘N. Fuera en.

FORAU. v. Fuerais.

FORÇA. v. Fuerza, obliga.

FORÇA. sust. c. Fuerza.

FORÇAR. v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”. Forzado, obligado.

FORE. V. FORA.

FORE' N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.

FORMATS. v. Formáis.

FORMENT. sust. c. Trigo. (triticumblatblatumforment es el trigo candeal, algo más tardío. FormenteraFormenta entre Beceite y Fredes, mote formentíformentina.)

FORMENT. adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)

FORNICAMENT. sust. c. Fornicación.

FORON. v. Fueron.

FORS. adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster, foragitar)
FORT. adv. Muy, mucho.

FORT. adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)

FORTMENT. adv. V. FORMENT.

FORTITUDO. sust. c. Fortaleza. (virtud)

FOS. v. Fuese, hubiese.

FOSSAS. sust. c. pl. Charcos, pantanos.

FOSSETS. v. Fueseis. (foreu o fóreu)

FOU. V. FÓN.

FOYL. V. FOLL.

FOYLAMENT. adv. Locamente. (tontamente)

FRANCHA. adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistasfranjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul).

FRANCHAMENT. adv. Francamente. (francament)

FRAGIL. adj. Frágil.

FRANQUEA. sust. c. Franqueza. (franquesa)

FRANY. sust. c. Fragmento.

FRARE. sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad, etc)

FRAYRE. sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)

FRE. sust. c. Freno, brida.

FRESAR. v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.

FRETURA. sust. c. Falta. (necesidad)

FRETURAR. v. modo inf. Faltar, hacer falta.

FRETURÓS. adj. El que hace falta. (necesario)

FREVOLTAT. sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.

FROMIR. v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar, escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás significaciones del verbo latino formo, formas, formare.

(Ab esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)

FRUCTUOSAS. adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)

FUGIENS. adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos Puigdemont)

FUGIR. v. modo inf. Huir.

FUI. v. Fui.

FUIG. v. Huye.

FUIST. v. Fuiste.

FULLA. sust. c. Hoja.

FULLA 'L. Hoja al.

FUSINA. sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.

FUST. sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta : madera)

FUY. v. Fui, estuve.

FUYG. V. FUIG.

FUYST. V. FUIST.