Mostrando las entradas para la consulta arreglat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta arreglat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Lo siñó Cepparello engañe a un san flare en una falsa confessió y mor después, y habén sigut un home mol roín en vida, es reputat per san y de nom San Ciapelletto.

Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.

Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
Pero ¿per qué me allargo en tantes paraules? Ere lo pijó home, potsé, que may haigue naixcut. Y la seua maldat mol tems la va mantindre lo poder y la autoridat de micer Musciatto, per qui va sé protegit moltes vegades, no sol de les persones privades a qui assobín injuriabe, sino tamé de la justíssia.
Vingut, pos, este siñó Cepparello a la memória de micer Musciatto, que coneixíe mol be la seua vida, va pensá que éste ere lo que nessessitabe contra la maldat de los borgoñóns; per lo que, cridánlo, li va di aixina:
- Siñó Ciappelletto, com sap, estic per retirám del tot de aquí y, tenín entre atres coses que enténdrem en los borgoñóns, homes engañadós, no sé a quí podría dixá mes apropiat que vosté per a rescatá de ells los meus bens; y per naixó, com vosté ara mateix no está fen res, si vol ocupás de aixó li conseguiré lo favor de la corte y li donaré aquella part del que rescato que sigue convenién.
Lo siñó Cepparello, que se veíe desocupat y mal provit de bens y veíe que sen anabe qui lo seu sostén y auxilio habíe sigut durán mol tems, sense pensássu gens y com espentat per la nessessidat se va dessidí, y va di que volíe féu de bona gana. Per lo que, ficats de acuerdo, ressibits per lo siñó Ciappelletto los podérs y les cartes credensials del rey, sen va aná cap a la Borgoña aon casi dingú lo coneixíe: y allí, de modo extrañ a la seua naturalesa, de bones y en tranquilidat va escomensá a rescatá y fé alló a lo que habíe anat, com si se reservare la ira per al final. Y fénu aixina, hospedánse a casa de dos germáns florentíns prestamistes que féen préstamos en ussura y per amor a micer Musciatto lo honraben mol, va passá que se va ficá dolén, en lo que los dos germáns van fé vindre meches y criats per a que lo servigueren en consevol cosa nessessária per a recuperá la salut.
Pero tota ajuda ere en vano perque lo bon home, que ere ya agüelet y habíe viscut desordenadamen, segóns díen los dotós anabe cada día de mal a pijó com qui té un mal roín; los dos germáns mol se dolíen y un día, mol prop de la alcoba a la que lo siñó Ciappelletto estae patín, van escomensá a enraoná entre ells.
- ¿Qué farém en este? - li diebe la un al atre- . Estém per culpa seua en una situassió péssima perque fótrel fora de la casa nostra tan dolén mos portaríe gran deshonra, y siríe un signo manifest de poc juissi. Voríe la gen que primé lo habíem ressibit y después fet serví y ara medicá, sense que haygue fet res que puguere oféndremos, fótrel fora de casa nostra tan de repén, y dolén de mort. Per un atra part, ha sigut un home tan calavera que no voldrá confesás ni ressibí cap sacramén de la iglesia y, com morirá sense confessió, a cap iglesia voldrán ressibí lo seu cos y sirá aviát a les fósses com un gos. Y si per lo contrari se confesse, los seus pecats són tans y tan horribles que no ne ñaurá de pareguts y cap flare o móssen voldrá ni podrá absóldrel; per lo que, sense perdó de Déu, sirá tamé aviát a les fósses com un goz. Y si aixó passe, lo poble de esta terra, tan per lo nostre ofissi, que los pareix poc bo perque tot lo tems passen maldiénlo, com per lo dessich que té de robámos, veénu, se amotinará y cridará: «Estos gossos lombardos als que la iglesia no vol ressibí no se poden aguantá mes», y correrán en busca de les nostres arques y potsé no sol mos róbon los dinés sino que igual mos trauen la vida; per lo que de tota manera estém fututs si éste se mor.
Lo siñó Ciappelletto, que, estabe prop de aon éstos parláben, com teníe encara bon oít, com la mayoría de les vegades los passe als doléns, va sentí lo que estaben dién y los va fé cridá y los va di:
- No vull que tingáu temó per mí ni tinguéu po de ressibí per la meua caussa algún mal; hay sentit lo que hau estat parlán de mí y estic convensut de que passaríe com diéu si aixina com pensáu anáren les coses; pero anirán de un atra manera. Hay fet, vivín, tantes injúries al Siñó Déu que per féni una mes a la hora de la mort poc se portará. Y per naixó, procuréu fé vindre un flare tan san com lo trobéu y dixéume fé, que yo arreglaré los vostres assuntos y los meus de tal manera que resulton be y estigáu conténs.
Los dos germáns, encara que no teníen massa esperanses, no van dixá de aná a un convén de flares y van demaná que algún home san y sabio escoltare la confessió de un lombardo que estabe dolén a casa seua; y los va sé donat un flare agüelo de santa y bona vida, y gran mestre de la escritura y home mol venerable, a qui tots los siudadáns teníen en grandíssima y espessial devosió y estima, y lo van portá en ells. Lo flare, arribat a la cámara aon lo siñó Ciappelletto estabe, y assentánse a la seua vora, va escomensá primé a confortál y li va preguntá después que cuán tems fée que no se habíe confessat. A lo que lo siñó Ciappelletto, que may se habíe confessat, va contestá:
- Pare meu, la meua costum es de confessám totes les semanes al menos una vegada; y bastantes vegades me confesso mes assubín; y la verdat es que, desde que m´hay ficat dolén, que són ya casi vuit díes, no me hay confessat, tan es lo malestá que en la enfermedat hay tingut.
Va di entonses lo flare:

- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
Va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
Estes paraules van agradá mol al flare y li van pareixe siñal de una men ben amoblada; y después que lo siñó Ciappelletto habíe alabat mol esta práctica, va escomensá a preguntáli si habíe pecat alguna vegada de lujuria en alguna dona. A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá suspirán:
- Pare, me fa vergoña di la verdat tenín temó de pecá de vanagloria.
A lo que lo san flare va di:

- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.

- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.

Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- Fill meu, estos pecats són naturals y són leves, y per naixó no vull que te carrégos la consiénsia mes del nessessari. A tots los homes los passe que los pareix bo minjá después de fé dijú durán un tems, y, después de cansás, beure.

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.

Lo flare, contentíssim, va di:

- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
A lo que lo siñó Ciappelletto va di:
- Pare meu, no voldría que sospecháreu de mí perque estic a casa de estos ussureros: yo no pinto res aquí, sol había vingut en la intensió de amonestáls y empéndrels y arrancáls de este abominable ofissi; y crec que u hauría pogut fé si Déu no me haguere visitat de esta manera. Pero hau de sabé que mon pare me va dixá ric, y de los seus bens, cuan ell va morí, ne vach doná una gran part a Déu; y después, per a sustentá la meua vida y podé ajudá als pobres de Cristo, hay fet los meus negossiets y hay dessichat tindre ganánsies de ells, y sempre en los pobres de Déu lo que hay guañat u hay partit a miges, dedicán la meua mitat a les meues nessessidats, y donánlos an ells l’atra mitat; y en aixó me ha ajudat tan be lo meu Creadó que sempre de be a milló han anat los meus negossis.
- Has fet be - va di lo flare- , pero ¿en cuánta frecuénsia te has dixat portá per la ira?

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
Va di entonses lo flare:
- Fill meu, esta es una ira bona y yo per lo que a mí respecte no sabría imposat per nella cap peniténsia. Pero ¿auncás no te haurá pogut portá la ira a cométre algún homissidi o a insultá an algú o a fé algún atre despressio?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».

Entonses va di lo flare:
- Ara dísme, fill meu, que beneít sigues per Déu, ¿alguna vegada has dit fals testimoni contra algú, o dit mal de algú o agarrát an algú coses sense consentimén del seu amo?

- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
Va di entonses lo flare:
- Ara be, tú me has dit que has sigut negossián: ¿Has engañat alguna vegada an algú com fan tots los mercadés?

- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
Va di lo flare:

- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
Y después de aixó li va preguntá lo san flare sobre moltes atres coses, a les que va doná resposta de la mateixa manera. Y volén ell prossedí ya a la absolusió, va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
Lo flare li va preguntá quin, y va di:
- Men enrecordo que vach fé al meu criat, un dissapte después de nona, agraná la casa y no va tindre al san día del domenge la recompensa que debíe.

- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.

- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
Va di entonses lo flare:

- ¿Alguna cosa mes has fet?

- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
Lo flare se va ficá a riure, y va di:
- Fill meu, éissa no es cosa de preocupassió: natros, que som religiosos, tot lo día escupiñém an ella.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
Y de tals fets ne va di mols, y per a acabá va escomensá a suspirá y a plorá mol, com be u sabíe fé vore cuan volíe. Va di lo san flare:

- Fill meu, ¿qué te passe?
Va contestá lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
Entonses lo san flare va di:
- ¡Bah, fill! ¿Qué estás dién? Si tots los pecats que han fet tots los homes del món, y que farán tots los homes mentres lo món duro, siguéren tots de un home sol, y éste estiguere arrepentit y apenat com te vech, tanta es la benignidat y la misericórdia de Déu que, confessánse, los hi perdonaríe; aixina que díslo en confiansa.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto, encara plorán mol:

- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
A lo que li va di lo flare:

- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
Pero lo siñó Ciappelletto plorabe y no u diebe y lo flare venga animál a díu. Después de plorá un bon rato y tindre al flare entretengut, va soltá un gran suspiro y va di:
- Pare meu, ya que me prometix rogá a Déu per mí, tos u diré: sabéu que, cuan era minudet, vach despotricá una vegada de ma mare.
Y dit aixó, va torná a plorá encara mes fort. Va di lo flare:

- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
Veén lo flare que res li quedabe per di al siñó Ciappelletto, li va doná la absolusió y la seua bendissió tenínlo per home santíssim, perque del tot se creíe lo que lo siñó Ciappelletto li habíe dit: ¿y quí no su haguere cregut veén a un home en perill de mort confessánse? Y después de tot aixó, li va di:

- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Lo san home va di que mol li agradabe y ell diebe be, y que faríe que lay portáren enseguida; y aixina va sé.

Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
- Y vatros, fugíts de Déu, per consevol palla a la que entropesséu, blasfemáu, y tos caguéu en la mare de Déu y en tota la corte selestial.
Y ademés de estes, moltes atres coses va di sobre la seua lealtat y la seua puresa, y en les seues paraules, a les que la gen de la comarca donaben completa fe, hasta tal pun lo va ficá al cap de tots los que allí estaben que, después de acabat lo ofissi, entre los mes grans apretóns del món tots van aná a besáli los peus y les máns, y li van esgarrá tota la roba que portabe damún, tenínse per benaventurat qui al menos una mica de ella va pugué agarrá:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEXTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SEXTA.

Lo rey Carlos, ya agüelo, victoriós, enamorat de una joveneta, avergoñínsen del seu loco amor, an esta y a una germana seua case honrosamen.

Después de que lo rey va dixá que discutigueren un rato sobre la historia anterió, mirán a Fiameta, li va maná que novelán los traguere de la seua discusió; ella, sense esperá gens, va escomensá:

Tos contaré una historia de un rey valén, contán lo que va fé sense faltá al seu honor.
Tots vatres podéu habé sentit nombrá moltes vegades al rey Carlos lo agüelo, o be lo primé, les seues magnífiques acsións, la gloriosa victoria sobre lo rey Manfredo, cóm van sé expulsats los gibelinosde Florencia y van torná allí los güelfos. Per la seua fama, un caballé de nom micer Neri dels Uberti, en tota la seua familia y en mols dinés va eixí de allí, y no va voldre humillás mes que daball de la protecsió de este rey Carlos.
Neri, pera está a un puesto solitari y acabá allí en descáns la seua vida, a Castellammare de Stabia sen va aná; y allí, a un tiro de ballesta de les demés habitassións de la siudat, entre oliveres u olivés, avellanés y castañés, que són abundáns an aquella comarca, va comprá una possessió; allí va fé obrá una gran casa hermosa y un deleitable vergé abundán de aigua corrén, y al mich se va fé una bassa y la va plená de peixos de colós.
Cada día cuidánse de fé mes majo lo seu jardí, va passá que lo rey Carlos, cuan apretabe la calina, va aná un tems a descansá a Castellammare, aon, escoltán la bellesa del jardí de micer Neri, va voldre vórel. Y sabén que ere del partit contrari al seu, volíe comportás mes familiarmen en ell; y li va maná a di que en cuatre acompañáns, en privat, la nit siguién volíe sopá en ell al seu jardí. Aixó li va agradá mol a micer Neri, y se van fé pará magníficamen les taules, y habén arreglat en los seus criats lo que se teníe que fé, lo mes alegremen que va pugué y sabé va ressibí al rey al seu hermós jardí. Lo rey, después de voltá tot lo jardí y vore la casa de micer Neri, u va alabá tot, y se van assentá a la vora de la bassa, se van rentá, y li va maná al conde Guido de Monforte, que ere un dels seus acompañáns, que se assentare a un costat seu, y a micer Neri al atre, y als atres tres que en ell habíen vingut los va maná que serviren la taula segóns lo orden establit per micer Neri. Van vindre allí les begudes delicades, los vins mes bons y pressiosos, y la manera de serví va sé mol bella y digna de alabansa, sense cap soroll ni error, y lo rey u va alabá mol. Y están minján an aquell puestet apartat, van entrá al jardí dos jovenetes de uns quinse añs, rubies o rosses com fils dor y en lo pel solt ben adornat, y damún, una fina guirnalda de vincapervinca; y anaben vestides en un vestidet de lino o lli sutilíssim y blang com la neu, que de sintura cap amún ere mol ajustat, y de sintura cap aball, ample, com si fore un pabelló y llarg hasta los peus. La que anabe dabán portabe als muscles uns argadellets en un parell de canastetes, y portabe una gayata llarga, y un feixet de lleña, y uns trébedes: tres peus per al foc, y un cante de oli y una tea ensesa. Al vóreles lo rey, se va maravillá y va esperá a vore en qué parabe alló. Les jovenetes, arribán dabán dell, honestamen y tímides li van fé una reverensia, y después, la que portabe la paella, dixánla an terra y les demés coses a la vora, va agarrá la gayata que l’atra portabe, y les dos van entrá a la bassa peixquera, arribánlos l´aigua hastal pit. Un dels criats de micer Neri, rápidamen va ensendre lo foc, va colocá la paella damún dels trébedes, va abocá an ella oli, y va a esperá a que les jovenetes li aviaren los peixos. De elles, una, rebuscán als caus aon sabíe que se amagaben los peixos, y l’atra parán les canastes, en poc rato van agarrá un mun de peixos, que li passaben al criat, y este los tirabe a la paella encara vius, y los mes majos los aviáen damún de la taula, dabán del rey, del conde Guido y son pare. Estos peixos se movíen per la taula, boqueján, y al rey li agaradabe mol pessigáls y aviáls a les jovenetes, y aixina un rato van está jugán, hasta que lo criat va acabá de frechí tots los que li habíen donat; aixó va sé un entremés. Les jovenetes van eixí de la peixquera en lo vestit blang apegat a la carn y casi sense amagá res dels seus delicats cossos; y habén cada una arreplegat les coses que habíen portat, passán vergoñoses dabán del rey, sen van entorná cap a casa. Lo rey, lo conde y los demés que servíen habíen remirat an estes jovenetes, y tots les habíen trobat mol majes y ben fetes, y ademés de aixó, amables y corteses; pero sobre tots los demés li habíen agradat al rey; este, tan atento estabe miránles cuan eixíen del aigua que si entonses l´hagueren punchat no u haguere notat.
Y sense tráuresseles del cap, sense sabé quí eren, va sentí al cor despertás un ardentíssim dessich de agradáles, per lo que mol be va vore que se enamoraríe si no teníe cuidadet; y no sabíe quina de les dos li agradabe mes, de tan que se assemellaben. Pero después de cavilá un rato, giránse cap a micer Neri li va preguntá quí eren les dos damisseles; a lo que micer Neri va contestá:

- Monsiñó, són les meues filles, naixcudes de una bessonada, una se diu Ginebra la guapa y l’atra Isotta la rubia.

Lo rey les va alabá mol, exhortánlo a casáles pronte. Y en aixó, no quedán mes que la fruita per a serví a la taula, van vindre les dos joves en dos corpiños de tafetán bellíssims, en dos grandíssimes bandejes de plata a la ma plenes de fruites variades del tems, y les van portá dabán del rey. Y fet aixó, apartánse un poc, van escomensá a cantá una tonada que escomensabe: aón hay arribat, Amor, contás no podríe llargamen, en tanta dolsó que al rey, que les mirabe y escoltáe, li pareixíe que totes les jerarquíes dels ángels habíen baixat allí a cantá; y acabada aquella tonadeta, aginollánse, reverenmen li van demaná llissensia al rey, que, encara que li dolguere que sen anigueren, les va llisensiá y despedí. Acabat lo sopá, y habén tornat lo rey a montá a caball en los seus compañs, separánse de micer Neri, parlán de varies coses, van torná al palau real. Allí, tenín lo rey la seua passió amagada y no podén olvidás de la hermosura de les donselles, tan se va dixá enchampá a la amorosa trampa que casi no podíe pensá en datra cosa; y fen vore atres motius, va entablá una estreta familiaridat en micer Neri y mol assobín visitabe lo seu hermós jardí pera vore a les mosses, sobre tot a Ginebra. Y no podén ya mes soportáu, y habénli vingut al pensamén no sol una, sino les dos jovenetes péndreli a son pare, li va manifestá la seua intensió y lo seu amor al conde Guido. Este, que ere un home valerós, li va di:

- Monsiñó, me maravelle mol lo que me diéu, perque desde la vostra infansia hay sabut milló que dingú les vostres costums; y com a la vostra juventut (cuan Amor mes fássilmen pot pessigá) no vau tindre estes passións, sentíntos ara, que ya estéu prop de la vellesa, me resulte tan raro y tan extrañ que vullgáu ara que casi me pareix un milagre. Y si a mí me corresponguere empéndretos, sé be lo que tos diría, considerán que estéu encara en armes en lo regne ressienmen conquistat, entre gens per coneixe y plenes de engañs y de traissió, y mol ocupat en grandíssims menesters de alt gobern, y encara no hau pogut assentátos cuan entre tantes coses li hau fet puesto al amor. Aixó no es propi de rey magnánim, sino de un mosso. Y ademés de aixó, lo que es mol pijó, diéu que hau pensat péndreli les dos filles al pobre caballé que a casa seua tos ha honrat mes de lo que podíe, y per a honrátos mes tos les ha amostrat casi despullades, testimonián en alló cuánta fe tos té, y que firmemen creu que vos sou un rey y no un llop rapás. ¿To sen ha anat tan pronte de la memoria que la violensia feta a les dones per Manfredo tos ha ubert les portes de este regne? ¿Quína traissió digna del etern suplissi siríe esta: que an aquell que tos honre li prengáu lo seu honor, lo seu be, la seua esperansa y lo seu consol? ¿Qué se diríe si u faiguéreu? potsé creéu que prou excusa siríe di: «U vach fé perque es gibelino». Pos ¿es aixó propi de la justissia de un rey, que als que als seus brassos se avíen de esta forma los trato, siguen qui siguen? Tos recordo, rey, que grandíssima gloria ha sigut vénse a Manfredi y derrotá a Curradino, pero mol mes gran es vénses a sí mateix; y per naixó, vos, que hau de corregí als atres, venséutos a vos mateix y refrenéu estes ganes, y no vullgáu en esta taca destruí lo que gloriosamen hau conquistat. Estes paraules van ferí amargamen lo ánim del rey, perque veíe que eren verdat; per lo que, después de suspirá, va di: - Comte, per mol gran que sigue lo meu dessich y nessessita forses inestimables, me han espolejat tan les vostres paraules que, de aquí pocs díes, voréu en obres que igual que sé vénse a datres, sabré vénsem a mí mateix.

Y no mols díes después de tindre estes paraules, va torná lo rey a Nápols, per a apartás de la ocasió de fé alguna cosa vil y pera premiá al caballé del honor ressibit per nell. Encara que li costare vore a datres tindre lo que ell mol dessichabe, se va disposá a casá a les dos jovenetes, com si foren les seues filles, y les va dotá magníficamen. A Ginebra la guapa la va casá en micer Maffeo de Palizzi, y a Isotta la rubia en micer Guiglielmo de la Magna, nobles caballés y grans baróns los dos; y en doló inestimable sen va aná a Apulia : Puglia, y en continues fatigues va aná perdén la seua gana, y trencades les amoroses cadenes, tot lo que li va quedá de vida va passá liberat de consevol passió. Ñaurá potsé qui digue que poca cosa es pera un rey habé casat a dos jovenetes, y en raó, pero que un rey enchochat u haigue fet, casán an aquelles que volíe sense pendre lo fruit o la flo, es mol diferén.
Aixina pos, va obrá lo magnífic rey recompensán al noble caballé, honrán a les seues filles y vensínse an ell mateix.

lunes, 9 de noviembre de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA QUINTA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA QUINTA.

Un selós disfrassat de retó confesse a la seua dona, y ésta li done a entendre que vol a un mossen que ve a está en ella totes les nits. Mentres lo selós de amagatóns fa guardia a la porta, la dona fa entrá a un amán seu per la teulada o tellat, y están juns.

Lo rey, per a no pédre tems, li va di a Fiameta que continuare, y ella va escomensá aixina: Nobilíssimes siñores, la pressedén história me porte a raoná sobre los selosos, furtadós de la vida de les dones joves y casi procuradós de la seua mort. Están elles tota la semana tancades, atenén a les nessessidats familiás y doméstiques, dessichán, com tots, tíndre después los díes de festa alguna distracsió, algún descáns, y pugué entretíndres com u fan los llauradós al campo, los artesáns a la siudat y hasta los regidós dels tribunals, com va fé Deu cuan lo día set va descansá de tota la seua faenada, y com u volen les leys santes y les sivils, que miren pel honor de Deu y pel be comú, per naixó se han diferensiat los díes de treball de los de descáns. En aixó no miren res los selosos, y aquells díes, que per a totes les atres són alegres, an elles, tenínles mes tancades y mes vigilades, fan sentí mes mesquines; y aixó sol u saben les pobretes que u han experimentat. Per lo que, per a acabá, lo que una dona li fa a un home selós sense motiu, per sert que no se hauríe de condená, sino alabás.

Va ñabé a Rímini un viachán mol ric, en moltes possessións, y en mols dinés, que teníe una majíssima dona, y va arribá a está mol perdut pels sels, sensa datra raó que vóldrela mol, y la teníe per mol hermosa y sabíe que ella en tot lo seu afán se preocupabe de agradál, pero creíe que tots los atres homens la volíen, que a tots los pareixíe hermosa y tamé que ella se preocupáe de agradáls tan com an ell (argumén de home desgrassiat y de poc sentimén). Y aixina, en estos sels, tan la vigiláe y tan preta la teníe com u están los condenats a la pena capital, inclús mes. La dona, no ya a bodes o a festes o a missa no podíe anáy, sino que no se atrevíe ni a assomás a la finestra y mirá fora de casa; per naixó la seua vida ere mol trista, y no aguantabe este fastidio perque no teníe cap culpa de res.

Per lo que, veénse maltratá sense raó per lo seu home, va dessidí per a consolás trobá lo modo de tornáli esta injustíssia. Y com no podíe assomás a la finestra, no se podíe mostrá per a que algún li manifestare lo seu amor passán per la casa; pero sabén que a la casa apegada a la seua ñabíe un mosso pito y amable, va pensá que per un foradet a la tapia que dividíe les dos cases lo podríe mirá y a lo milló parláli, y potsé donáli una mica del seu amor si ell ne volíe, y de esta manera passá la seua desgrassiada vida hasta que lo dimoni ixquere del seu home.

Y anán de una part a l´atra, cuan lo seu home no hi estáe, revisáe la tapia, y va vore a un raconet mol amagat una bada, y mirán per nella, encara que casi no atináe res, sen va doná cuenta de que donáe a una alcoba, y se va di:

«Si fore esta la habitassioneta de Filippo (es di, del mosso veí seu), estaría ben contenta.» Y en secreto, a una criada seua, que li teníe llástima, la va fé espiá, y va trobá que lo jove dormíe allí sol; per lo que, arrimánse assobín a la bada, cuan sentíe que lo jove estáe allí, dixáe caure pedretes y rametes seques, y aixina lo jove, per a vore qué ere alló, se va arrimá a la bada. Ella lo va cridá en veu baixeta, y ell, que li va coneixe la veu, va contestá; y ella en curtes paraules li va obrí lo seu pensamén. Ben contén lo jove, va fé de la bada un forat, y cada día una mica mes gran, pero amagat per a que dingú puguere donássen cuenta; y per allí moltes vegades se parláen y se tocáen la ma, pero mes aban no podíen aná per la rígida guardia del home selós. Arrimánse la festa de Nadal, la dona li va di al home que, si li dixáe, volíe aná a missa, confessás y combregá, com fan los atres cristiáns; a lo que lo selós li va contestá: - ¿Y quín pecat has fet que vols confessát?

Va di la dona:

- ¿Cóm? ¿Creus que soc una santeta perque me tens tancada? Be saps que fach pecats, com totes les demés persones; pero no vull dítels a tú, que no eres retó. Lo selós va notá la mosca detrás de la orella, y va dessidí enterássen de quíns pecats habíe fet la seua dona, y va pensá la manera de féu; va contestá que li pareixíe be, pero que no volíe que aniguere a datra iglesia mes que a la seua capelleta, y que hi aniguere pel matí, prontet, y que se confesare en lo seu capellá o en lo retó que lo capellá li diguere, y no en datre, y que tornare enseguida a casa. A la dona li va pareixe que algo habíe entés; pero sense di res va contestá que aixina u faríe. Arribat lo matí de Nadal, la dona se va eixecá al eixí lo sol, se va arreglá y sen va aná a la capelleta que lo home li habíe manat. Lo selós, per la seua part, se va alsá pronte y sen va aná cap an aquella mateixa capelleta, y va arribá allí antes que ella; y habén ya en lo mossen de allí arreglat lo que volíe fé, vestínse rápidamen una de les sotanes del retó y una cassula gran en capucha, com u veém a la mayoría dels flares, se va assentá prop del coro. La dona, al arribá a la capelleta, va fé preguntá per lo mossen. Lo retó va víndre, y sentín que la dona volíe confessás, li va di que ell no podíe sentíla, pero que la encomanaríe a un compañ seu, y la va enviá cap al selós. Este, encara que estáe algo oscur y que portáe la capucha ficada, que li tapáe hasta los ulls, no va pugué amagás tan be que no siguere reconegut rápidamen per la seua dona; y ella, al vore alló, se va di an ella mateixa:

«Alabat sigue Deu, éste de selós se ha fet retó, pero dixéumel, que li daré lo que está buscán.»

Fen vore que no lo coneixíe, se va assentá als seus peus. Micer selós se habíe ficat unes pedretes a la boca per a que li cambiaren una mica la veu, y aixina la dona no lo reconeguere, pareixénli que en lo demés estabe ben disfrassat. Están al confessonari, entre les demés coses que la Siñora li va di, habénli dit primé que estabe casada, va sé que estabe enamorada de un mossen del seminari que totes les nits anabe a gitás en ella.

Cuan lo selós va sentí aixó, li va pareixe que li habíen enclavat un gaviñet de Albacete al cor; y si no fore que lo va animá lo dessich de sabé mes de alló, hauríe abandonat la confessó a miges y haguere colat, pero se va quedá coto y li va pregunta a la dona:

- ¿Y cóm es assó? ¿No se gite en vos lo vostre home?

La dona va contestá:

- Pare, sí.

- Pos - va di lo selós- ¿cóm pot tamé gitás en vos lo mossen? - Siñó - va di la dona - , cóm su fa lo retoret no u sé, pero no hay ña a casa cap porta tan tancada y barrada que, al tocála ell, no se óbrigue; y me diu ell que, cuan arribe a la de la meu alcoba, abans de obríla, diu sertes paraules per les que lo meu home se adorm incontinenti, y al notá que dorm, obri la porta, entre, ve cap a mí y me fique les garres altes; y aixó may falle, pos vaya potro está fet lo capellanet.
Va di entonses lo selós, una mica farfallós:

- Siñora, aixó está mol mal fet, teníu que abstíndretos de féu.
La dona li va di: - Siñó, aixó no crec que puga féu may, perque lo vull massa.
- Pos yo no podré absóldretos.
Va di la dona:
- U séntigo mol: no hay vingut aquí per a di mentires; si creguera que puc féu tos u diría. Va di entonses lo selós:

- En verdat, Siñora, me feu llástima, que tos vech pédre l´alma fen en estes coses; pero per a servissi vostre intentaré resáli unes orassións espessials a Deu en lo vostre nom, que potsé tos ajudon; y tos enviaré alguna vegada un escolanet meu al que li diréu si tos han ajudat o no; y si tos ajuden, continuarem.

La dona li va di:

- Siñó, no me enviéu dingú a casa, que si lo meu home sen entere, com es tan selós pensaríe que només ve per a algo roín, y may mes tindré pas en ell.
Lo selós li va di:

- Siñora, no tingáu temó per naixó, que u faré de tal manera que may tos dirá una paraula. Va di entonses la Siñora:

- Si assó tos diu lo cor, que se faigue.

Acabada la confessió, ressibida la peniténsia y eixecánse, sen va aná a sentí missa.
Lo selós, en la seu desgrássia, bufán y rebufán, sen va aná a tráures la roba de mossen y sen va entorná cap a casa, pensán cóm su faríe per a trobá juns al mossenet y a la dona, y fels una mala passada als dos. La dona va torná de la iglesia y li va notá al home a la cara que li habíe donat bones pascues; pero ell intentáe tan com podíe amagá lo que habíe fet y lo que li pareixíe sabé. Y habén dessidit passá la nit a la vora de la porta del carré esperán a vore si veníe lo retoret, li va di a la dona:

- Esta nit ting un sopá y dormiré fora, tancaré la porta del carré, cuan vullgues, gítat.
La dona va contestá: - En bona hora.

Y cuan va tíndre tems sen va aná cap al forat y va fé la siñal pactada, y al sentíla Filippo enseguida va acudí allí. La dona li va contá lo que habíe fet pel matí, y lo que lo home li habíe dit después de diná, y li va di:

- Estic segura de que no eixirá de casa, se ficará de guardia a la porta, aguaitán, y per naixó troba la manera de víndre esta nit aquí per la teulada, y estarem juns.
Lo jove, mol contén de aixó, va di: - Siñora, aixina u faré.

Arribada la nit, lo selós se va amagá en les armes carregades a una alcoba del pis baix.
La dona va fé tancá totes les portes, y sobre tot atrancada la del mich de la escala, per a que lo selós no puguere pujá si sentíe algo. Cuan li va pareixe be, lo jove va acudí per lo tellat, com si fore un gat, y a la alcoba de la dona que va entrá; y al llit se van está fénse la un al atre cussigañes y algo mes; y despuntat lo día, lo jove sen va entorná cap a casa.

Lo selós, dolgut, sense sopá y carpidet de fret, casi tota la nit va está en les armes prop de la porta, esperán que arribare lo mossenet; y arribán lo día, com ya no podíe velá mes, se va adormí a la alcoba del pis baix. Después, casi a la hora de tercia, se va eixecá, y com ya estáe uberta la porta de casa, va fé vore que veníe de fora, va pujá a casa y va amorsá en bona gana. Y poc después, envián a un sagal com si fore lo monaguillo o escolanet del mossen que la habíe confessat, li va preguntá si qui ella sabía habíe tornat allí. La dona, que mol be va coneixe al missaché, li va contestá que no habíe vingut aquella nit, pero que lo esperáe, perque no sel podíe traure del cap. Lo sagal li va portá la contesta al selós, y ell se va está moltes nits velán, volén enchampá al retoret a la entrada, y la dona va seguí passánsu be en lo seu veí. Al final, lo selós, que ya no podíe aguantá mes, enfadat li va preguntá a la dona qué li habíe dit al mossen lo matí de Nadal que se habíe confessat. La dona li va contestá que no volíe dílay, perque no ere cosa honesta ni convenién.
Lo selós li va di: - Mala dona, encara que no mu digues, yo ya sé lo que li vas di, y hay que sabé quí es lo mossen este del que estás tan enamorada, y que se gite en tú totes les nits fen aná ensalmos o encantaméns, o te tallaré les venes. La dona va di que no ere verdat que estiguere enamorada de un mossen.
- ¿Cóm? - va di lo selós-. ¿No li vas di aixó al mossen que te va confessá?
La dona va di: - No pareix que tu haiguen contat, sino que hagueres estat allí; pero sí que lay vach di. - Pos dísme - va di lo selós -, quí es eixe mosse, y dísmu enseguideta.

La dona va arrancá a riure y li va di:

- Me agrade mol cuan a un home sabut lo porte una dona simpleta com se porte a un borrego per los cuernos al matadero; encara que tú no eres listo, ni u has sigut desde que vas dixá entrá al teu pit al maligne espíritu de los sels; y contra mes tonto y animal eres, la meua glória es mes baixa. ¿Creus tú, home meu, que soc sega del ulls de la cara com tú u eres de los de la men? Sert que no; y mirán vach sabé quí ere lo mossen que me va confessá, enseguida vach vore que eres tú, pero me vach proposá donát lo que estáes buscán, y te u hay donat. Pero si hagueres sigut sabut, com creus, no hagueres intentat descubrí de aquella manera los secrets de la teua honrada dona, y sense sospechá ten hauríes donat cuenta de que lo que yo te confesaba ere la verdat, y no ñabíe an ella gens de pecat. Te vach di que volía a un mossen; ¿y no estáes tú disfrassat de mossen, y no te vull? Te vach di que cap porta de casa meua podíe está tancada cuan lo mossen volíe gitás en mí; ¿y quína porta te ha resistit alguna vegada a casa teua, si allí aon yo estaba hagueres volgut víndre? Te vach di que lo mossen se gitabe en mí totes les nits; ¿y cuán ha sigut que no te haigues gitat en mí? Y totes les vegades que me vas enviá al teu falso escolanet saps que no te vas gitá en mí, y li vach di que lo mossen no hi habíe estat. ¿Quín atre ña de mes desmemoriat que tú, que per los sels te has dixat segá? ¡Y has estat a dins de casa, vigilán la porta, y creus que me hay cregut que has anat fora a sopá y a dormí! ¡Torna a sé lo home que habíes sigut, y no faigues fé burla de tú a qui coneix les teues costums com yo, y dixa eixa guarda que fas, que te juro per Deu que si me vingueren ganes de ficát los cuernos, encara que tingueres sen ulls en ves de dos, me donaría lo gust de fé lo que vullguera, y tú no ten enteraríes!
Lo desgrassiat selós, a qui li pareixíe habéssen enterat mol astutamen del secreto de la dona, al sentí aixó se va vore burlat; y sense contestá res va tíndre a la dona per sabuda y per bona, y ara que teníe que sé selós, se va desvestí dels sels, aixina com sels habíe vestit cuan no ne teníe nessessidat. Per lo que la discreta dona, casi en llissénsia per a féu tot al seu gust, sense fé víndre al seu amán per la teulada com los gats, sino per la porta, lo va fé víndre después moltes vegades, y va passá en ell mols bons ratets.

jueves, 28 de enero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA CUARTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA CUARTA.

Micer Gentile dels Carisendi, arribán de Módena, trau de la sepultura a una dama volguda per nell, donada per morta y enterrada, la que, confortada, parix un fill mascle, y micer Gentile an ella y a son fill los restituix a Niccoluccio Caccianernici, lo seu home.

Maravillosa cosa los va pareixe a tots que algú fore generós hasta en la seua propia sang: y van afirmá que verdaderamen Natán habíe sobrepassat la generosidat del rey de España y la del abat de Cluny. Después, lo rey, mirán a Laureta, li va amostrá que volíe que narrare ella, aixina que Laureta va escomensá:
Joves siñores, magnífiques y majes han sigut les histories contades, y me pareix que no mos quede mol pera di a natros (tan ocupat está tot per la excelensia de les magnifissensies contades) si no se parle de assuntos de amor, que a tota classe de narrassió oferixen abundantíssima copia. Y per naixó tos contaré un gesto de magnifissensia fet per un enamorat, que, si be u consideráu, no tos pareixerá menos que los mostrats, si es verdat alló de que los tessoros se donen, les enemistats se olviden y se fique la propia vida, lo honor y la fama, que es mol mes, en mil perills per a pugué posseí la cosa amada.

Micer Gentile dels Carisendi, arribán de Módena, trau de la sepultura a una dama volguda per nell, donada per morta y enterrada, la que, confortada, parix un fill mascle, y micer Gentile an ella y a son fill los restituix a Niccoluccio Caccianernici, lo seu home.

Va ñabé a Bolonia, nobilíssima siudat de la Lombardía, un caballé mol digne de considerassió per la seua virtut y noblesa de sang, que se díe micer Gentile dels Carisendi. Este, de una noble Siñora de nom doña Catalina, dona de un tal Niccoluccio Caccianernici, se va enamorá; y com no ere correspongut per l´amor de la Siñora, desesperat y sen cridat per la siudat de Módena, allí que sen va aná. En este tems, no están Niccoluccio a Bolonia, y habénsen la seua dona anat a una possessió seua a unes tres milles de la siudat perque estabe embarassada o preñada o grávida, va passá que li va sobrevindre un patatús, de tanta forsa que va apagá en ella tota siñal de vida, y per naixó un meche la va doná per morta; y com los seus paréns mes arrimats díen que sabíen per nella que no fée prou tems que estabe preñada pera que la criatura puguere está formada, tal com estabe, a una sepultura de una iglesia veína, después de mols plos, la van enterrá.
Aixó, inmediatamen, per un amic seu li va sé fet sabé a micer Gentile, que se va doldre mol, diénse an ell mateix: «doña Catalina, ara que estás morta, com yo, mentres vas viure, may vach pugué obtindre de tú ni una mirada, com no podrás prohibímu, morta com estás, te arrencaré algún beset.» Y dit aixó, sén ya de nit, organisán les coses pera que la seua anada fore secreta, montán a caball en un criat seu, sense parás un momén, van arribá aon estabe sepultada la dama; y obrín la sepultura, an ella en cuidadet y cautela va entrá, y gitánse a la seua vora, la seua cara va arrimá a la de la Siñora y moltes vegades, derramán moltes llágrimes, la va besá. Pero aixina com veém que la ganeta dels homens no té may cap límit, sino que sempre vol mes, y espessialmén la dels amáns, habén este dessidit no quedás allí, se va di: «¡Bah!, ¿per qué no li toco, ya que estic aquí, una mica les mamelles? No podré tocála mes y may la hay tocat.»

Vensut, pos, per estes ganes, li va ficá la ma al pitral y tenínla allí durán un rato, li va pareixe notá que an alguna part li bategáe lo cor; y, después de desfés de la temó, buscán en mes atensió, va vore que no estabe morta, encara que lo pols fore mol débil; per lo que, lo mes cuidadosamen que van pugué, ell y lo seu criat la van traure del monumén, la van colocá al caball, y secretamen la van portá a Bolonia. Estabe allí sa mare de Gentile, valerosa y discreta Siñora, que después de escoltáu tot de boca de son fill, moguda per la compassió, amagatontes, en foguerades y en algúns bañs caléns, an aquella li va torná la desmayada vida.
Al torná en sí, va suspirá la Siñora y va di:

- ¡Ay!, ¿aón estic?

A lo que la valerosa Siñora va contestá:

- Tranquilísat, estás a bon puesto.

Ella, una mica recuperada, mirán al voltán, sense sabé aón estabe y veén dabán della a micer Gentile, mol extrañada li va preguntá a la mare de este de quína manera habíe ella arribat allí, y micer Gentile en orden lay va contá tot. De lo que dolénse ella, después de un rato li va doná les grassies y después li va demaná, per l´amor que li habíe tingut y per cortessía, que respetare lo seu honor y lo del seu home, y al arribá lo día, que la dixare torná a casa seua; a lo que micer Gentile va contestá:

- Siñora, consevol que lo meu dessich haigue sigut en tems passats, no vull al presén ni may daquí abán (ya que Deu me ha consedit esta grassia que de la mort a la vida tos ha tornat a mí, sén lo motiu l´amor que tos hay tingut) tratátos ni aquí ni a datra part mes que com a una "cara" germana. Pero lo benefissi que tos hay fet esta nit mereix algún galardó; y per naixó vull que no me neguéu una grassia que tos demanaré.

A lo que la Siñora benignamen va contestá que estabe disposada an alló si se podíe y ere honesto. Micer Gentile va di entonses:

- Siñora, tots los vostres paréns y hasta tots los boloñesos creuen y tenen per sert que estáu morta, per lo que no ña dingú que tos espero a casa; y per naixó vull demanátos com a grassia que vullgáu quedátos aquí de amagatóns en ma mare hasta que yo torna de Módena, que sirá pronte. Y la raó per la que tos u demano es perque vull, en presensia de los millós siudadáns de esta siudat, fé de vos un pressiós y solemne don al vostre home.

La dama, sabén que estabe obligada al caballé y que la petissió ere honesta, encara que volíe alegráls en la seua vida la dels seus paréns, se va disposá a fé alló que micer Gentile demanabe, y aixina lay va prometre y li va doná la seua paraula. Y apenes habíe acabat de parlá cuan va trencá aigües y va notá que lo tems de parí habíe arribat; per lo que, ajudada per sa mare de micer Gentile, al poc rato va parí un hermós mascle, lo que va redoblá la alegría de micer Gentile y la seua. Micer Gentile va maná que se prepararen les coses nessessaries y que ella fore atenguda com si fore la seua dona, y sen va entorná cap a Módena secretamen. Acabat allí lo tems del seu ofissi y tenín que torná a Bolonia, va fé que, lo matí que teníe que entrá a Bolonia, se preparare un gran convit a casa seua pera mols nobles de Bolonia, entre los que estabe Niccoluccio Caccianernici; y habén tornat y ficat lo peu an terra y trobánse en ells, habén tamé trobat a la Siñora mes hermosa y mes llustrosa que may y que lo seu fill estabe be, en alegría incomparable als seus convidats va assentá a la taula y los va fé serví magníficamen mols manjars. Y están ya casi acabán de minjá, habénli dit ell abáns a la Siñora lo que intentabe fé y habén arreglat en ella la manera en la que se faríe, va escomensá a parlá aixina:

- Mons siñós, men enrecordo de habé escoltat alguna vegada que a Persia ña una costum, honrada segóns lo meu juissi, que es que cuan algú vol honrá mol al seu amic lo invite a casa seua y allí li amostre la cosa mes pressiada que té, sigue la seua dona, la seua amiga, o la seua filla, ¡afirmán que, si puguere, tal com li mostre alló, en mol mes agrado li mostraríe lo seu cor!; esta costum vull seguí yo a Bolonia. Vatros, per vostra mersé, hau honrat lo meu convit acudín, y yo vull honrátos a la manera persa, amostrántos la cosa mes apressiada que ting al món y que sempre tindré. Pero abáns de féu, tos rogo que me digáu lo que opinéu de una duda que tos vach a plantejá. Ña una persona que té a casa a un bo y fiel criat que se fique mol dolén; este, sense esperá a vore lo final del criat dolén lo fa portá al mich del carré y no se preocupe mes dell; ve un extrañ y, mogut per la compassió, sel emporte a casa seua y en gran solissitut y en gastos lo torne a la seua salut; voldría yo sabé ara si, guardánlo per an ell y ficánlo al seu servissi, lo seu siñó podríe doldres o queixás del segón si, al demanálay, no vullguere tornálay.

Los gentilhomens, después de uns cuans raonaméns entre ells y concurrín tots en la mateixa opinió, li van encarregá la resposta a Niccoluccio Caccianernici, que ere un oradó mol bo y templat. Este, alabán la costum persa, va di que ell y los demés estaben de acord en esta opinió: que lo primé siñó ya no teníe cap dret sobre lo seu criat, ya que lo habíe abandonat y apartat dell, y que per los benefissis ressibits del segón de justissia pareixíe habé passat a sé lo seu criat; per lo que, guardánsel, cap mal, forsa o injuria li fée al primé. Los demés homens que estaben a la taula, que tots eren homens valerosos, van afirmá que sosteníen lo que habíe contestat Niccoluccio.
Lo caballé, contén en tal resposta y que Niccoluccio la haguere donat, va di que ell tamé ere de aquella opinió, y después va di:

- Ya es hora de que segóns la meua promesa tos honra.

Y cridán a dos dels seus criats, los va enviá a buscá a la Siñora, a la que habíe fet vestí y adorná egregiamen, y ella va acudí a alegrá als homens nobles en la seua presensia, portán als brassos al seu hermossíssim fillet, acompañada dels criats. Se va assentá a la vora de un dels gentilhomens, y ell va di: - Siñós, esta es la cosa mes pressiada que ting y que vull tindre mes que cap atra; veigáu si tos pareix que ting raó.

Los atres nobles, honránla, loánla, y sobre tot miránla mol, mols hagueren dit quí ere si no la tingueren per morta; sobre tot la mirabe Niccoluccio, que volíe sabé quí ere ella, y sense pugués aguantá li va preguntá an ella si ere boloñesa o forastera. La Siñora, sentín que lo seu home li preguntabe, en molta faena se va aguantá de contestáli, pero pera seguí la orden que li habíen donat, va callá. Algún atre li va preguntá si ere seu aquell chiquet, y algún atre si ere la dona de micer Gentile o parenta; tampoc va doná cap resposta. Tornán micer Gentile, li va di un dels seus invitats:

- Siñó, hermosa cosa es esta vostra, pero pareix muda; ¿u es?
- Siñós - va di micer Gentile -, lo no habé parlat ella es bona proba de la seua virtut.
- Diguéumos, pos, vos – va seguí lo mateix - quí es.

Va di lo caballé:

- U faré de bon grado si me prometéu que per res que diga dingú se mourá del seu puesto hasta que acaba la meua historia.

Habénu prometut tots, y habén ya desparat les taules, micer Gentile, assentánse a la vora de la Siñora, va di:

- Siñós, esta Siñora es aquell criat leal y fiel del que tos hay fet antes una pregunta; ella, poc estimada per los seus, com ya no ere útil la van aventá al mich del carré, y va sé arreplegada per mí y en la meua solissitut y obres va sé arrencada de les mans de la mort; y Deu, mirán lo meu pur afecte, la ha feta passá de cos espantable a hermosa com la veéu. Pero pera que entengáu be cóm me ha passat aixó, tos u aclariré.

Y escomensán desde lo seu enamoramén della, los va contá tot lo que habíe passat hasta allavonses, en gran maravella de los oyéns, y después va afegí:

- Per naixó, si no hau cambiat la opinió que teníeu fa un rato, y espessialmen Niccoluccio, esta dona mereixcudamen es meua, y dingú me la pot reclamá en títul just.
An aixó dingú va contestá, esperaben tots lo que diríe después. Niccoluccio y los demés que allí estaben, y la Siñora ploraben de compassió; pero micer Gentile, ficánse de peu y prenén als brassos al chiquet y a la Siñora de la ma y anán cap a Niccoluccio, li va di:
- Compare, no te torno a la teua dona, a la que los seus paréns y los teus van aviá al carré, sino que te dono an esta Siñora, la meua comare, en este fillet seu, que va sé engendrat per tú y al que vach aguantá al batech y li vach ficá de nom Gentile: te rogo que perque haigue estat a casa meua prop de tres mesos no te sigue menos volguda; te juro per lo Deu que potsé va fé enamorám della pera que lo meu amor fore, com ha sigut, la ocasió de la seua salvassió, que may ni en son pare ni en sa mare ni en tú mes honestamen ha viscut de lo que u ha fet están en ma mare a casa meua.
Y dit aixó, se va girá cap a la Siñora y li va di:

- Siñora, ara ya de totes les promeses que me hau fet tos libero y libre tos dixo en Niccoluccio. Y habénli tornat a la dona y al chiquet a Niccoluccio, va torná a assentás. Niccoluccio va ressibí a la seua dona y a son fill, mol mes dichós perque lluñ estabe de esperáls; y lo milló que va pugué y va sabé li va doná les grassies al caballé; y los demés, que tots ploraben de compassió, lo van alabá mol per naixó, y tamé lo van alabá tots los que u van sentí. La Siñora, en maravillosa festa va sé ressibida a casa seua y com a ressussitada va sé mol tems mirada en admirassió per los boloñesos; y micer Gentile sempre va sé amic de Niccoluccio y de tots los seus paréns.
¿Qué diréu, pos, benignes siñores? ¿Creéu que lo habé donat un rey lo seu cetro y la seua corona, y un abat sense que res li costare habé reconsiliat a un bandido en lo Papa, y un agüelo arrimá lo garganchó a la espasa del enemic, són dignes de igualá la acsió de micer Gentile?
Este radé, jove y fogós, pareixénli que teníe dret an alló que uns atres habíen aventat y ell per la seua bona fortuna habíe arreplegat, no sol va acorá honestamen lo seu foc, sino que liberalmen lo que solíe en tot lo seu pensamén tratá de robá, tenínu, u va restituí.
Per sert que cap de les abáns contades me pareix que se assemello an esta.

lunes, 23 de octubre de 2017

Llista de paraules en chapurriau (A - Z)

Aquí una mostra, ne són moltes mes. 22.125 línies al 5-4-2026.

Ne vach afegín al Lexique Roman, perque allí se entenen milló, y se veu de aón venen. Paraules, palaures.

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)



a cascarrulles, costes, ancostes,
a la esquena, a costelles,
a cuestas
A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
A palpó // a paupons, paupontes a tientas  
Ababol, ruella Amapola
abarca, albarca, abarques, albarques abarca, calzado suela de goma
abatut, abatuda tonto, abatido
abatut, abatuda, abatuts, abatudes sinónimo de tonto, abatido también
Abella, abelles abeja
Abentá, aventá tirar
Abeurá, abeuro, abeures, abeure, abeurem o abeuram, abeuréu o abeuráu, abeuren abrevar
abeuradó,  abeuradós abrevadero,  abrevaderos
abogot, abogots zángano
abrás, abrassos abrazo, abrazos
abrassá abrazar


abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado.
abrecoc, abrecoqué albaricoque, albaricoquero
abres, abre, abret, abrets; albre, albres, albret, albrets árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acaben, - acabat, acabada acabar, terminar
Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila Ayuntamiento
ací, açí, aquí, astí (Litera) aquí
aclarí, despejás (lo cap, lo tems) despejarse (cabeza, tiempo)
Acontentat Lleno, harto
acordá, acordo, acordes, acorde, acordem, acordéu, acorden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes;acordar
acostumbrá, acostumbrás (acostumá, acostumás) – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrem o acostumbram, acostumbréu o acostumbráu, acostumbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbraren – costum, costums Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres
acotolá, acotolás – acabás algo acabar con algo, terminar
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió actuar, actuado, actuación
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen acortar, acortado, acortada, más corto
adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa aprender, aprendido, aprendida
administrá, administro, administres, administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar, administrado, administración
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida Adquirir – adquisición, adquirido
advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia Advertir, advertencia, advertido
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada Afectar, afección, afectado
afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) Afirmar – firmar – afirmado, afirmación
aflamá, s'han aflamat les primentoneres secarse una planta por calor y sed
afoná, afoná's, afono, afones, afone, afonem o afonam, afonen hundirse
aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren ahorrar
agarrá coger
agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada
ágils, ágil ágiles, ágil
agosté  Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
agostejat seco por el calor, plantas
ágra, ágre (vi ágre, vinagre), ágres ágria, ágrio, ágrios, ágrias
agradá gustar
Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar, gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer, agradecimiento, agradecido
ágramen ágriamente
aguardá, esperá aguardar, esperar
agüelo, agüela / agüelo sebeta (seba minuda) abuelo, abuela, viejo, vieja
aigua , aigües Agua, aguas
aiguardén, aigua ardén aguardiente
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc saludo a una persona
Airegaz , ventolina Viento fuerte
Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta Azada  
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! Apártate, quítate de ahí
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar, ayudado, ayudada, ayuda
ajuntá, achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren ajuntar, juntar
ajuntamén, casa de la vila, achuntamén ayuntamiento
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren ajustar, ajustado, justo, ajustando
al tardet, al acabás la tarde Fin de la tarde
aladre arado
Albarca , abarca, abarques, albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  /
Álbres, álbre árboles, árbol
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar, alcance, alcanzado
Alcañís Alcañiz
Alchez, alchés, ges yeso
Alfalz , fals, aufals, falsejá, corbella, Hoz, alfalfa
alforja, alforges alforja, alforjas
alifara (y jubiléu) Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo
áliga (águila) águila
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar, alimento, alimentado, alimentando
Aljezó , alchezó (ges, alchez, alchés) Casco de yeso, desprendido de una pared
allacuanta, allavonses, llavonses, llavores, entonses entonces, hace tiempo
álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres Levanta la pierna, las piernas
áltamen altamente
Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas
Amagatall  Espacio pequeño para esconderse
Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amela, armela, amelé, armelé almendra, almendro
amela, ameles, amelats almendra, almendras, almendrado (pasta)
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada amolar, afilar
amostrá, enseñá mostrar, enseñar
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha)
Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir, ido, ida, yendo
aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van ir
Anán (aná) / vach, vas, va, anem, aneu o anau, van Yendo
ángels ángeles
Ángul, ánguls Ángulo, ángulos
Ánim, ánims ánimo, ánimos
Ánsia, afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa
anterra, a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra en el suelo, tierra
antes, abans antes
Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) aparecer, aparecido, aparecida
Aparent  Apropiado
Apiazá ,  apedassá (pedás) Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.
ápit apio
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar, allanado, allanada, plano, llano
aplicá aplicar
apuntá apuntar
ara ahora
Ara / ara mateix Ahora / ahora mismo
árabe árabe
Árbre, árbres Árbol, árboles
arcada, arco, arc, arcá arcada, arco de piedra
arco (flecha) arco (flecha)
Areñs de Lledó Arens de Lledó
argadells, sistella, sistelles de vime, banastes cestas de mimbre para llevar con equinos
Argila, arcilla arcilla
argilaga aliaga
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada
armá, armo, armes, arme, armem, armeu o armau, armen armar
Armari, armaris armario, armarios
Armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
arpioc, arpiot, detrás té un CAS de ferro herramienta, forma u delante
Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar, arreglado, arreglada, arreglo
Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada
arriero arriero, transporte con caballerías
arrós, aróssos arroz, arroces
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer
áscles, riscles, riscla, áscla astillas de madera
áspra, áspre, mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspera, áspero, astringente – ásperamente
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo
assentá, assentás, me assento, te assentes, se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat, assenteutos sentar, sentarse / siéntate, sentaos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém, asseptéu, assépten – asseptat, asseptada Aceptar – aceptado, aceptada
assobín , sobín a menudo, con frecuencia
atacá atacar
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada
Atiborrá / empapussá Empapuzar, hacer comer mucho
atrapá, enchampá, agarrá atrapar
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) Parar, aturar en aragonés, parándose, parado, parada
aturá, pará detener
au ! se acabó, hasta luego, adiós, etc.
aubarda, albarda albarda para las caballerías
auberginga, aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies, etc berenjena, berenjena, berengenas, berenjenas
aufádega, alfábrega, etc albahaca
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta lo que cabe en las dos manos, almosta
avariento  Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia.
aventá, aviá, tirá echar
avespa, avespes, avespé avispa, avispas, avispero
avuy, avui, hui en valensá, huy (ab huy) hoy
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. Judía verde
bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada Grieta, agrietado, agrietada
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar, bostezo, bostezado
badina, badina negra del Parrissal de Beseit poza en el río
badoc, flo de la carbassera flor de la calabaza, batueco ?
balagosto, pelmodo, biga o viga de fusta al ráfec mamperlán, balaustre?, canecillo, alero del tejado
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile
bambá / aná bambán tener tiempo, vaguear, hacer el vago
bambolles, bambolla Burbuja, burbujas
banc, bang, bancs, bangs banco, bancos
bancada bancada, banco
bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque Bandear, voltear las campanas
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) bañar, bañarse, bañado, baño
barrang, barranc, barrangs, barrancs barranco, barrancos
barres, boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! mandíbula, mandíbulas, dientes
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo
barullo, confussió Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.
bássia o vássia (de ges, alchez) vacija, recipiente para yeso
Baturro, baturra vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico
Beseit Beceite
Beta , veta (de carbó) Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón.
beure beber
Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen beber, bebiendo, bebido, bebida
Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada gemelo, tener gemelos
Bicho, bichos Guindilla, animal (bicho)
bislay, de bislai, de reúll De reojo
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré golpear, ablandar
blat, bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat trigo
bleda, bledes acelga, acelgas
bocha, boches planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste.
boina (funda mental), boines boina, boinas
bolicha (aiguanéu) Medio agua y medio nieve, aguanieve
borinot, abatut, dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, destalentado, desustanciado, tonto, etc
Borraco  Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente
borraina, borraines borraja, borrajas
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para recoger las almendras y olivas
bort, borda (árbol) no injertado, borde (hijo)
bort, fill no legítim, rechito de un abre que no está empeltat hijo ilegítimo, bastardo
bossá, bossás, atascá, atascás atascarse, bozarse
bossí / ovella que bele, pert lo bossí bocado / oveja que bala, pierde el bocado
Botella, botelles botella, botellas
Botiga , tenda Tienda (de ropa)
branca parte de un árbol, rama gruesa
brancal en una portalada, piedra
brancal de una porta (de pedra) piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa
bras, brassos brazo, brazos
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) vendimia, vendimiar
berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda / en Mallorca es desayuno
brut, bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucio, araña, guarro, sucia, guarra
Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar, soplado, soplada, soplando
Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga
Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó

bufetada, bufetá, te fotré un bufeteo

bofetada, dar bofetadas


buitre buitre
buñol (Mas de Buñol) buñuelo
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, escarbar, excavar
burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo
burro, burra, burros, burres burro, burra
butano butano
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós morcilla de sangre
ca, can, casa de (balear perro, cà) casa de fulano (perro)
caballó, caballons, cavalló, cavallons, (antic cauallons, caualló) caballones de tierra
Cabaz , cabás, cabassos Capazo, capazos
Caborces, Caberzut, Cabut,  Tozut , tossut, tossuda, cap du Tozudo, cabezudo
cabra, cabres, cabrit, cabreta, cabridet cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo
cachap, cachaps, conill minut, mote de Valjunquera, cachapera gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos
Cachurro , cachurros en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines
cadira, cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa silla, sillas, cadiera
cagarnera, cadernera, cardelina, cardolina, cardalina (Fringilla carduelis) jilguero
cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada el pájaro más pequeño de una nidada
caixé de la séquia forma de U de la acequia, cajón, caja
Calcañá, calcañás, taló, talons talón, talones
Calcé, calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones
caliqueño, puret, puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD Caliqueño, purito
Caló / fa una caló que vade les roques Calor / hace un calor que agrieta las rocas
Calorina (Carolina no) / basca, calina, Calor fuerte
cama, cames pierna, piernas


cambiá, cambio, cambies, cambie, cambiem, cambiéu o cambiáu, cambien cambiar
camí, camins camino, caminos
caminá caminar
caminá, camino, camines, camine, caminem, caminéu o camináu, caminen caminar
canalobre,  canalobres témpano de hielo
cánio palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera
cansá, cansás : me canso, te canses, se canse, mos cansem o cansam, tos canséu o cansáu, se cansen cansarse
cantá cantar
cantá : canto, cantes, cante, cantem o cantam, cantéu o cantáu, canten cantar
cante cántaro, unos 12 litros ?
Cante / ell o ella cante (cantá) Cántaro / él canta
Cantrella, pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms Botijo
cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) cañizo, de cañas
Cap / cap damún del coll / no ña cap misto Cabeza / ningún, ninguna cerilla
cap a hacia, para
capa, capes, roba capa, capas, ropa
capá : capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen (collons) capar, vasectomía
Caparra  Garrapata
carantoñes, mimos mimos, carantoñas
carbassa, carbasses; badoc es la flo de la carbassera calabaza, calabazas
Carbaza, carbassa / de carbassa, en poca ña massa Calabaza
Cariñá / añorá, añorás Añorar
carquiñol, carquiñols Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras.
Carrechá; carrechadós, carrejadós Acarrear (apero para)


carregá cargar
cart, carts; cart de tres punches cardo
cartó (papé); cartó, cartró de vime, com un cabás cartón, parecido a un capazo
cas de un ferramén parte de metal trasera de una herramienta, azada
casá, casás : caso, cases, case, casem o casam, caséu o casáu, casen casarse
castañoles castañuelas
Cataluña Cataluña
Cataluña Cataluña
Caterva  Multitud de personas o animales
catre, llit catre, cama
cau, cachapera (conill) refugio, madriguera
caure caer
caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda Caer – caído, caída
caussá causar
cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada cavar, cavado, cavada
cavegueta, eixada, aixada, eixadella, aixadella azada
Chambergo  Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra  Blusa
Chandre , gendre Yerno
chapotejá Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear
Chau , jau Yugo para uncir el par de la junta
chauchá, aixó me chauche, no me chauche gustar
chauche, no me chauche, no me agrade, o me apetix no me gusta
Cheminera , Chaminera , enchumenera Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás.
Chens , gens Nada, ni siquiera un poco
Chermá,  chermana , Germá,  Germana Hermano, hermana
Chinoll , ginoll / a ginollons cullía codoñs Rodilla / de rodillas cogía membrillos
chirigol pisto, verdura, comida
Chirnet  Pequeña herida o corte
Chisquero (mechero) Encendedor de mecha
Chit , rechito Tallo nuevo, retoño.
Chorrá , chorradeta, chorret, chorrada Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido
Chová  Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores
chufa, chufes, horchata chufa, s, horchata
Chuflá , chulá Silbar   (y también copular).
chulá, chulo, chules, chule, chulem, chuleu o chulau, chulen silbar, también follar
chulet silbato
chulit silbido
chulla de carn chuleta de carne
churís, churíssos, chorís, choríssos chorizo, chorizos
Chusticia , justíssia Justicia
Cibá , sibá, sibada Cebada
Ciduricha, saduricha Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes.
Cigüeña, cigüeñes cigüeña
Cingle , single Montaña de roca (peñasco)
classificá clasificar
clatellada golpe en la nuca
Coa  Cola, rabo
Cobertera  Tapadera de una vasija
Cobertó (llit) Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
cobertora, tapa tapa de ollas, tapadera
cobrá cobrar
Coca , coc Torta, dulce o salada
Coci  Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"
codoñ, codoñat membrillo, dulce de membrillo
col en pataca col con patata
colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen colar un líquido, marcharse
colifló, coliflós coliflor
collons, ostia, joder, jodó Exclamación de sorpresa
colocá colocar
colom paloma
colse codo
colse codo
cométre cometer
compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat)
compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió compartir, compartido, compartimento
completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada completar, completo, completado
comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen comprar
comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió comprobar
cona, Ulldecona, Uyldecona valensiá antic corteza, Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona
Conca  Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
concarás, enfrentás concararse, enfrentarse
conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió conectar, conectado, conexión
conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) conocer, conocido, conocida, conocimiento
confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió confirmar, confirmado, confirmación
Conill ,  Cunill , cachap Conejo, gazapo
conill, cachap conejo, gazapo
conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió conseguir, conseguido, consecución
considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió considerar, consideración, considerado
consistí consistir
construí (fé obra, obrá) construir (obrar, hacer una obra)
consumís, solsís es caure una casa Reducirse, disminuir, consumirse
Contá – contat, contada, cuento, cuenta contar, contado, cuento, cuenta
Contactá – contactat, contactada, contacte contactar, contacto, contactado
Contíndre, contensió - aguantá - aguante contener (aguantar) aguante, contención
Continuá – continuassió Continuar, continuación
continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda continuar, continuado, continuada
Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída Contribuir, contribución
controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control controlar, control, controlado
Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen convertir
Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit invitar, convite, invitado, invitada
Convoyá  Hacer mucho agasajo a los visitantes
cop golpe
copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia copiar, copia, copiado
coranta cuarenta
corbata, corbates corbata, s
corda, cordes cuerda, s
Cordé  Cordero
cordé, cordés cordero, s
cormull, omplí algo a cormull colmo, lleno del todo
cormull, a cormull, ple hasta dal, caramullo en aragonés lleno hasta el borde
Corp , corb Cuervo
corre, córrego, corres, corre, correm, correu, corren correr
Córre, córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese
Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida corregir, corrección
Coscurro , Un coscurro de pa y olives Trozo de pan, normalmente el canto
Cosí, Cosina, cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins Primo, prima / cuanto más primos, más adentro
costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - costar (valer)
cotó ( de minuts diem cotón) algodón
coure, coc, cous, cou, coem, coeu, couen cocer
cóvec (carré de Ráfels) ?
creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc
Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen crecer
Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) crecer, creciendo, crecido, crecida
cremá, cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen quemar, cremar antiguo
cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada Quemar, quemado, quemada, quemazo
Crestá la mel del eixám, de la bresca (sera de les abelles) sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) creer, creído, creída, creyendo
creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda Creer – creído, creída
criba, aré, sedás, porgadora criba, cedazo,
cridá gritar
Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - llamar a alguien (por teléfono también)
Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría, crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase
cuatre cuatro
Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo
cuc, cucs / cagá lo cuc gusano / sanar de una enfermedad (digestiva)
cuerno, cuernos, baña, bañes cuerno, cuernos
cuina cocina
cuiná cocinar
cuiná, cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen cocinar
Cuisa, Cuixa, cuissa Muslo
cuixí almohada
cullerot renacuajo
cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullim, cullíu, cullen – cullit, cullida recolectar
cuñat, cuñada cuñado, cuñada
cuquet gusanillo
cusí, cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen coser
cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles, gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes, cossigoletes, cosigoletes cosquillas
Dalla, dalles guadaña
Denegá – t´hay dit que no denegar
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender
desaparéixe desaparecer
desarrollá desarrollar
descansá de no fé res descansar
DESCORCHOLÍ, despullat, en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, en pelotas, en cueros
descriure describir
descubrí descubrir
desleí, dissoldre, desfé deshacer, disolver
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) deshecho, cansado, destartalado
después después
dessichá, dessich desear
dessidí decidir
Dessustansiat, dessustansiada Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.
destruí, assolá, solsí, etc destruir
desullá la viña quitar los “ojos” de la vid, viña,
detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc detestar
deu, Déu diez, Dios
Deu, diau diez
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
Devall, davall, deball, daball debajo
di decir
di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen decir
día, díes dìa, días
Dibuixá – dibuix dibujar
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte, dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge días de la semana
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje dicho con los dias de la semana y las habas
dirigí dirigir
Disabde , dissapte Sábado
discuti discutir
disfrutá, chalá, passáu be, disfrutar
dispará (fótre una escopetada) disparar
disseñá diseñar
dit (de la má), dits, dit del verbo di, dites Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos
Diviandres , divendres Viernes 
dividí dividir
dixá dejar
Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada dejarse, dejar, dejado, dejada
doblegá doblar
dolén, dolenta, dolens enfermo, enferma
Dols, dolsa, dolsaina Dulce, golosina
Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren dar
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar, dando, dado, dada
Dona, dones mujer, mujeres, esposa, esposas
donás cuenta, acatás darse cuenta
dormí dormir
dormí, dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen dormir
dorondón, paora, broma, niebla, boira escarcha helada en los árboles
dos dos
dotse, dotsena, dotze, dotzena doce, docena
dragó dragón
Drap, los draps  Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.


Dret , dreta  derecho, derecha, de pie, derecho legal
dropina vagancia, ser vago
dropo, dropa, dropos, dropes vago, vaga
dropina pereza
dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura llevar algo a algún sitio – duro, dura
Dumenche , domenge Domingo (día del Sol)
durá durar
églogues églogas
éissa esa
éisse ese
eixam de abelles, abella enjambre de abejas, abeja
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, alzar
eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren levantar, levantarse, levantando, levantado, levantada
eixérrit, fem, femé estiércol, estercolero
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eleméns, elemén elementos, elemento
Embassadó , embut Embudo
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) Embrollar, confundir, liar
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada, mordisco de algo
embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) mentiroso, embuste, mentirosa, embustero, embustera
empalagá, empalagós, empalagosa difícil de tragar, empalagoso
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - empastrar, golpear, romper, etc
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - Injertar, injertado, injerto
En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche
encará, concará, encarás encarar
encrusa y martell per a picá la dalla instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo
Endeñat  Herida infectada
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada trepar, subir, dirigirse a
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar, engancharse, pelearse
enriure, men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - reirse, reir, riendo
enrollá enrollar
ensanginada, ensaginada, sagí pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés encender, encendido, encendida, encendiendo
enseñá, mostrá, amostrá enseñar
Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse
ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada oler
enténdre entender
entregá entregar
entrená entrenar
Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón
Época, époques época, épocas
Erm , erma Yermo, yerma
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren espantar
esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros espantapájaros, estaquirote ?
esbordá la viña, desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren quitar de la vid ramitas, junto a podar
escadors, d'escadors, escudors sin pareja, desparejado, que sobra de una suma
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren abrirse de piernas, despatarrarse
Escaparrá  Echar de mala forma
escarransit, escarransida flaco y débil
Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren Romper, escachar
Esclafitá , esclafí, esclafitada Bofetada / sonar fuerte
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) oir, escuchar, oído, escuchado
escomensá comenzar
escomensá empezar
escriure escribir
Escudella , escudelles Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó , escursó, escursóns víbora, víboras
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen espeluznar, espeluznante
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades casi helado de frío o con mucho miedo
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esmolá, esmolet, home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen afilar, afilador
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols milano (ave), cernícalo ?
espavilat, espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, avispado, avispada
espentá empujar
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujón, empujar, empujado, empujando
esperá, aguardá esperar
Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando
Espígol, espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. lavanda, espliego
Espill, espills – espejismo Espejo, espejos – espejismo
espinac, espinacs, espinall, espinai, etc espinaca, espinacas
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo (en la espalda), manotazos
espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat Sacudir el polvo u otra cosa, polvo
Esportó , cartó de vime Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías
espullissá, despullissá, traure pullíssos podar, quitar chupones
esquella, esquelles, esquellotada, esquellot campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda)
esquena, espala, Fondespala, Fuentespalda espalda, lomo, Fuentespalda
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar, estando, estado, estada
establís establecerse
estall, a estall, a destall estajo, destajo, a destajo
estamordit, estamordida casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío)
Estenazes , tenasses, mordasses Tenazas
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere tender (la ropa) – caerse
éstes, éstos estas, pronombre demostrativo, estos
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió Amar, estimar, estimado, estimada, estimación
estisores, estirores, tisores, tirores tijera, tijeras
estolladó, estanca (que no dixe passá l'aigua) tajadera en una acequia
estopeng, estopenc, estopenca (carn) difícil de tragar, carne con fibras (jasco en aragonés)
estossolá, tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo
estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals Hacha, hachas
estrapalussi mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc
estretí, fé mes estret estrechar
Estronchiná (troncho = trong de la col) Hacer o hacerse trizas
estudiá (adepéndre) estudiar
evitá evitar
examiná examinar
exigí exigir
existí existir
Éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá excitar
experimentá experimentar
explicá explicar
expresá expresar
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera extranjero, extranjera
extrañá extrañar
faba, fabes, fava, faves haba, habas
fach, fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayedo / qué hago padre, sego o arranco ?
Falaguera, falagueres helecho, helechos
falcá, falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat, falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) acuñar, poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña
Falcó , falcóns Halcón, halcones
fam, gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! hambre
Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) lagarto (lagartija = sargantana)
Farfallós , farfallosa Tartamudo, tartamuda
Farina , farines Harina, harinas
Fart  Harto. (De comida o entre otros conceptos).
fart, farta, acontentat harto, harta, lleno de comida
fasí, farsí, farsimenta embutir, embutido
fé aná usar, utilizar, emplear
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen dañar, hacer daño
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
feche, feches, fechet, fechets hígado, hígados, higadillo
Feis o Feix  Fajo de ramas o de mies.
Fem  Estiercol, fiemo
Fem, aná fén fem, femé, femera estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero
Femé  Estercolero
femella fémina, hembra
Fenaz , fenás Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.
feo, fea feo, a
ferí herir
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida herir, herirse - herido, herida
ferro hierro
festa, festes fiesta, s
feste fotre jódete
Figa  Mujer sosa y también higo, fruto de la higuera. / vagina, vulva
Figuera Higuera
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
Finestra Ventana
fito fito, poc a poc poco a poco
flama, flames llama
flare, flares monje, s,
flat olfato
flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja, flojos, flojas
Foc , foguera fuego, hoguera
follanius persona que hurta los nidos, los huevos
Fondespala Fuentespalda
fondo, al fondo hondo, en lo hondo, en el fondo
fonoll hinojo
Forat  agujero
forca horca, herramienta
forcó (per a tallá romigueres en fals) pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz
formá formar
Fórnols Fórnoles
forro, forra (buit, buida) vacío, vacía
forrollat cerrojo, ferrojo antiguo
forsá forzar
forsut, forsuda forzudo, a
fort, forta, forts, fortes fuerte
fortins, Cabrera a Beseit fortines
fotre, fótego, fots, fot, fotem, foteu, foten joder, pegar, meter, muchos significados
fregí, frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen freir
fregits, La Fresneda fritos, mote de La Fresneda
fréstec, furo huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío
Fuchí , fugí huir
fulla, fulles hoja
Fumarro , sigaro Cigarro
furo, fiera, fréstec animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña
gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, rosa canina, escaramujo
gacho alcaudón, pegarrebordas
galet, beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia beber en porrón o botijo desde una distancia
galipán ?
Gallarofa , ballarofa Envoltura de la mazorca del maiz
gamuños cojones como puños, es broma
gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico gancho
Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol llorar, quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo)
garbí, garbinada (en núgols) Uno de los vientos
Garganchó  Garganta; todo el conducto de la tráquea
garnacha garnacha, tipo de uva
Garranchal  Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós  Persona o animal con las piernas torcidas
garsa (urraca) urraca
Garza , garsa Urraca
Gat, gata gato
gatera hueco para el gato en una puerta
gatina, gatera a Balears borrachera
gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet cuchillo
gemegá, gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec quejarse, gemir
gen (la) gente
gendre yerno
gens (gens ni mica) nada (de nada)
Gínjol, chínchol azufaifo, azofeifa, azofaifo, ​ Jujube, Chichindra, azufaifa, azofeifa, ​ jínjol, guínjol, jíjol (jíjoles en plural)
Ginoll, chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs rodilla
ginollada rodillazo
girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro girar, giro, girado
gitam, dictamnus albus dictamo real, fresnillo
glera (riu, roca), riu sec ple de pedres cauce seco del río con pedegal
golpejá, colpejá, fótre cops, pegá cops golpear
golpejá, fótre cops golpear
Golut, goluda - laminero - llaminé, llaminera Goloso, golosa
Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano, marrana, guarro, guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca  Cerdo, guarro, marrano, asqueroso
gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla perro
Goz , gos Perro
gra (sereal o de la pell) grano (cereal o piel)
grabá grabar
grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió grabar
Grané , granés Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
grapissos (de gra, grans) en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados
grasiosa (de paperet, de papé, litines, soda, seltz) gaseosa (soda)
grava grava
grave grave
gualla, codorniu codorniz
guañá ganar
guardá guardar
gueña, gueñes embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo
Guit  Que tira coces
guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) pan con aceite de oliva, forma redonda plana
guixes, guixa, guixera, farinetes, lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó, viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) almorta, como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre
gust gusto
habilitá habilitar
hasta hasta
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) hombre, hombrecillo y cagabandurrias
identificá identificar
imaginá imaginar
importá importar
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) concernir, importar, importante, importado
incluí incluir
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar, influir, influencia
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar, informado, informada, si yo informara o informase
íngles, íngle, “entrecuix” íngle, íngles
Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha,   Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras.
íntegramen íntegramente
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado
íntimamen íntimamente
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
Ís, ix sale, verbo salir
íssen salen
ísses sales
íxe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí, ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
íxques salgas
jabalí jabalí
jalá, minjá, fartás, empapussá, jalar, comer, “empapuzar”, hartarse
jónec, bou jove mol gort ternero muy gordo
Jopá  Marchar deprisa o sin decir nada
jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - jugar, jugado, jugada, si yo jugara
jugá, jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau, juguen jugar
jugadó aficionado al juego
La Fresneda La Fresneda / de fresno
ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar, libre, liberar
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné almez, latonero, latón
lladre (de lladrá un gos) ladrón (ladra un pero)
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos un árbol, sacar rechitos, flores.
llaó, llaós simiente, sembrar
Llaurá  Labrar
llavá, castellá, llavo, llaves, llave (rente) ?, llavem, llaveu, llaven lavar
llavadó, rentadó, llavadora, rentadora lavadero, lavadora
llegum, llegums legumbre, s
lleit (llet an algún poble) leche
llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa longaniza
llepá . Llaminé, golut, goluda lamer
llépol, llépola, llépols goloso, golosa
Llesca  Rebanada de pan
lleus pulmones, casquería
lligí – lligixco o llegixco o llixco o llixgo, lliges (lliches), llich, lligim, lligíu, lligen (llichen) – apichat, Vallchunquera : yo llechisco, lliches, llich, llechim, llechiu, llichen – lligit, lligida, lligits, lligides – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquere, llixguerem o llixquerem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixqueren o llixgueren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit abans en chapurriau. leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc
Llimpiá, rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem o llimpiam, llimpiéu o llimpiáu, llimpien – rento, rentes, rente, rentem o rentam, rentéu o rentáu, renten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc Limpiar, lavar
llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien limpiar
llimpiesa limpieza
llimpio, llimpia, llimpios, llimpies limpio, a, os, as
Llit, llits  / a la taula y al llit al primé crit Cama
Llodo , fang Lodo, barro
Llop , lloba lobo, loba
llop, lloba, llops, llobes, llobet, llobeta, llobets, llobetes lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna
Llum  / está com un llum Luz / estar loco
Llumera, travessé, viga, barró, viga de madera
Lluminaria  Luz intensa y brillante
lluñ, llun, alluñá, alluñás lejos, alejarse
Lo Papa de Roma parle chapurriau, cardenal Omella, de Queretes El Papa de Roma habla chapurriau
mano
má o ma, mans, maneta, manetes mano, manos, manita, manecilla
ma (possessiu, ma mare, man germana, man germanes) mi, mi madre, mi hermana
madalap,  madalaps colchón
Maestre, Mestre, maestres, mestres Maestro, profesor
Malcriat, mal criat; malcriada, mal criada; malcriats, mal criats, malcriades, mal criades,   malcriado
Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat Contrahecho, desgarbado, tipo deformado.
Malfurrá Malgastar o desaprovechar
mall // massa mazo
Maná – mano, manes, mane, manem o manam, manéu o manáu, manen – manat, manada - mando – si yo manara a casa meua, manares, manare, manárem, manáreu, manaren mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc


mánec, mánecs mango, mangos
Manejá – manejo, maneges, manege, manegem o manejam, manegéu o manejáu, manegen – manejat, manejada – si yo manejara, manejares, manejare, manejárem, manejáreu, manejaren manejar, manejado, manejada
Mangrana, mangranes; mangrané,  mangranés, mangranera,  mangraneres Granada, granado
manotada,  manotades manotazo
mansanilla, camomila manzanilla, camomila
mantecat, mantecats, manteca mantecado
Mantindre – yo manting o mantinc, mantens, manté, mantenim, manteníu, mantenen – mantingut, mantinguda – mantenimén mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, marcar, marcado, marcada, marcador
Mardá  Borrego para cubrir las ovejas
Mare , mama Madre
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís cama hecha con restos de maíz
márfega, madalap ple de fullarasca de panís colchón de hojas de maíz
marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén Margen de las fincas.
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá Pozal de cinc.


Mascle (vs femella) Semental, macho (vs hembra)
Matá, matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo
matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten matar
Matacabra Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.


Matarraña, riu, comarca Matarraña, río, comarca
Matraca , carraca, carrau
Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa

me fach agüelo
me hago viejo
mecha, mechero mecha, mechero, encendedor
meche, dotó, mechesa médico, doctor, médica
meche, mechesa, dotó, dotora médico, doctor
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) medir, medida, medido, talla
menejá, (me) menejo, meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen mover, moverse
menejá, menejá's menear, menearse
menescal veterinario
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió mencionar, mención, mencionada, mencionado
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit mentir, mentido, mentira, mentiras
Menut , minut Entrañas del animal, pequeño, minuto
meu, meua, meus, meues mi, mis
michdía, michdiada mediodía, siesta
Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles !  Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne.
mico, mono mico, mono, primate
mil, milé mil, millar
Milló Mejor. También millón
milló mejor, millón
millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada
minjá comer
minjá, minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen comer
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon comer
minjat, minjada comido, comida
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar)
Mocho, mocha Cualquier astado al que le falta la cornamenta
Modorro  Lunático
Mol pito  Inteligente, listo
mol, molta mucho
molá, aixó me mole molar, gustar algo, me mola
mola, moles muela de moler
mon, món mundo
mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans mi padre no tiene nariz ...
mon pare, mon germá, mons germans mi padre, mi hermano, mis hermanos
Mondonguilla Albóndiga
monflorito hermafrodita
monjo, monjos monje, s
Monroch Monroyo
Moñiga ,  Boñiga  Excremento de asno, mulo, caballo
morena (del cul, almorrana), morenes morena, almorrana
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc
morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren morirse
mos (mossegá), natres mos fem vells mordisco / nosotros NOS hacemos viejos
mos / mos fem vells mordisco / nos hacemos viejos
moscatell moscatel
moure, moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen mover, moverse
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén mover, moverse, movido, movida, movimiento
movimén movimiento
Muermo  Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada, callada
Muixó, muixóns pájaro, pájaros
Muñí  Ordeñar
muñica muñeca de la mano
muscle hombro
múscul músculo
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran
nas, nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz, narices
natres, natros nosotros
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar, necesidad, necesitado, necesitada
net, neta nieto, nieta
nevá, neve, neu, nevada nevar, nieve, nieva, nevada
Nina - nino – ninot Muñeca para jugar las niñas. - muñeco
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa
nit, anit, s'ha fet de nit noche, anoche
Niu, follanius Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”.
No cal y no caldrá  No hace o no hará falta
no cale patir, no cal patí, no patixques no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche No me apetece
Nora / gendre Nuera / yerno
noranta noventa
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar, nota, notado, notada, anotar
nou, nau nueve
núgol, núgols, nugolada, se anugole nube, nubes, se nubla, nublado
ña, ñan, ñabé hay, haber
ñabén habiendo
ñabénne habiendo
ñabíe había
ñabíen había (plural)
ñabut habido
ñaclada mordisco
ñague haya (haber)
ñaguere hubiera o hubiese
ñagueren hubiera o hubiese (plural)
ñagut habido
ñaulá gritar un perro, gemir
ñaurá habrá
ñaure haber
ñauríe habría
ñavíe había
ñervi nervio
ñervis nervios
ñirvi nervio
ñirviós nervioso
ñirviosa nervisosa
ñirviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
ñisclets petardos valencianos muy fuertes
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta abrir, abierto, abierta
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí abrir
óbrigue que abra (abrir)
óbriguen abran
óbrili ábrele
óbrin abren
óbris abres
obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses …
Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia
Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen
oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda ofrecer oferir, ofrenda, ofrecido
oít oído
Oli, olis Aceite
oliva, olives oliva, aceituna
oliva, olives, olivera, olivé oliva, olivo
olivé, olivera olivo
Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit olvidar, olvido, olvidado, olvidada
Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren llenar/rellenar
omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin llenar
omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) llenar
ómplis llenas (tú, llenar)
Onso, onsos oso, osos
óptimamen óptimamente
órbites órbitas
órden orden
ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde ordenar, orden, ordenado, ordenada
órdens órdenes
orella oreja
orella, orelles oreja, s
ós hueso
óssos huesos
Ou huevo
ovella, mardá oveja, carnero
Ovella, cordé, borrego Oveja, cordero, ternasco, carnero
pan
Pa, per a para
pa (pa sopá, farem sopes) para cenar haremos sopas
Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) pan de hogaza, barra de pan
pachorra, tindre pachorra tener pachorra, desgana
pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago pagar, pago, pagada, pagado
pala pala
palla, pallissa paja, pajar
Palliza , pallissa Almacén para guardar la paja del trigo
Pam, pams Palmo, palmos
Panís, paníssos Maíz, plural
papa, pare, pares padre, padres, papá
papé, papés papel, papeles
Paraigües Paraguas
Pardal , pardals, pardalet, pardalets Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda parecer, parecerse, parecido
parlá hablar parlar
parlá, parlo, parles, parle, parlem, parleu, parlen hablar
pas, pásses paso, pasos
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses pasar, pasado, pasada, paso, pasos
passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder
Passia  Contagio de gripe u otra enfermedad
pataca, pataques, pataquera, pataqueral patata, s, planta, plantación de papas
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) sufrir, patinete, patio
Pato, patos pato, ánade
Pebre, primentó, primentóns pimienta, pimiento, pimientos
pebre roch pimentón
Pedra, pedres Piedra, piedras
Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut, perduda Perder – perdido, perdida
Pedrís, pedríssos, pub Pedris de Valderrobres pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa
Peix, peixos pescado, pez, peces, pescados
pelleric, columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns columna de piedra con argolla
Pellizc, pessic, pessigá Pellizco, pellizcar
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa tomar (y prender)
Pentiná, pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes Peinar, peinarse
Peñarroija, Penarroija de Tastavins, Pena-Roja Peñarroya de Tastavins
Peó, peóns Peón, peones
perdigó, perdigonera escopeta de perdigones
perdiu, perdigacho, perdigana perdiz, macho, cría
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda permanecer
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida permitir, permitido, permitida
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren pertenecer
pesá, peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen pesar
pésol, pésols guisante, guisantes
pesolaga, pesolagues, chiquets roins niños malos
Pessa, pesses pieza, piezas
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada pellizcar, pellizco, pellizcado
Pet , llufa (sense soroll) Ventosidad, pedo, cuesco
Petoste Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau , peu, piaus, peus Pié, pies
pic y pala pico y pala
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría picar
Pichó, pijó Peor , polluelo de la paloma, pichón
picho, pichos canica, canicas
Pichorret, pichorro en la boina, lo que sobresale
Pilá Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - pillar
pillo, pilla pillo, pilla
pincho, pincha persona de buen ver
pipá, fumá fumar
pixá, pixo, pixes, pix, pixem, pixeu o pixau, pixen / me pixo mear, orinar / me meo
Pla, plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) Llano, llana, llanura, llanito
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada Planear, plan, planeado
plansó, abre que naix árbol que nace, para plantar
planté, abre, arbre árbol pequeño para trasplantar
ple, plena, plens, plenes lleno, llena, llenos, llenas
plená, pleno, plenes, plene, plenem, pleneu o plenau, plenen llenar
Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta Llenar – lleno – llena
plorá llorar
Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado
Poble, vila, lloc Pueblo
poc, poca poco
poc, poca poco, poca
podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar
podé poder
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé poder, podido
podre, puc, pots, pot, podem, podeu, poden poder, verbo
Polde Dedo pulgar de las manos
Pollastre  Pollo grande de corral (de gallina)
polligana, llaurá a polligana, fa falta lo jau labrar con dos animales, con yugo
poma, mansana manzana, poma es castellano antiguo
poma, pomera manzana, manzano
pon puente
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables
porro puerro, porro de fumar
porró porrón
Porró  Porrón para el vino u otra bebida 
Porta Puerta
porta puerta
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada traer, llevar - portá como portada es un puertazo
Porta, portes puerta, puertas
portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos)
portell, La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) portillo, La Portellada
pos / idò en balear pues
posá, ficá, colocá poner, colocar
poste, pi, trong Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Pot  bote
pota pata, pierna
potá, verbo vomitá, potada, patada, poto, potes, pote, potem, poteu, poten patada, vomitar
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia preferir, preferencia, preferido
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón preguntar, preguntado, preguntón
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió preocupar, preocupado, preocupación
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió preparar, preparado, preparación
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) presentar, presentado, presentación
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) presionar
préssec, bresquilla, mullarero (Fraga) melocotón
Préssec , mullarero, bresquilla Melocotón
prestá, dixá dinés, fé un préstamo prestar (dejar dinero)
Preto  Tacaño y también fuertemente sujeto.
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda Prevenir, prevenido, prevenida
primé, primera primero, primera
primentó, primentoneres, primentonera pimiento, planta
primentó, primentons, primentonera pimiento, s, planta del pimiento
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) probar, probado, probada, aprobado, aprobada
produí producir produir
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda prometer, promesa, prometido
protegí, protegixco, proteger
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) proveer
pruna ciruela
pruna, prunera ciruela, ciruelo
pruna, prunera ciruela, ciruelo
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic publicar, público, publicado
pujá, pujo, pujes, puje, pujem, pujeu o pujau, pujen subir
pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon subir
pullís (rama), chupons, chit, rechito chupón de un árbol
pullís, pullísssos chupones de un árbol
Puncha  Pincha clavada en la carne
puñ puño
puñada puñetazo
puñetes, puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes en la manga, muñeca, ropa
Purna  Chispa que salta del fuego
put put, puput (put, fa pudó), poput abubilla
put put, poput, puput abubilla
putí, aixó put y corróm, corrompina heder, corromper
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen que yo venga, vengas, etc
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada quedar
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen quejarse
Queretes Cretas
quixal, quixals muela, muelas (dientes)
rabosa (mote de Ráfels) zorra, zorro
rabosí (mote Valderrobres) zorro, mote del pueblo
radé, radera (últim es castellanisassió), radés, raderes último
Raim Uva o racimo de uva
raím, raíms uva, s
rama, branca rama
rascle rastrillo
ratera tampa para aves o ratones, cepo
recalsá poner tierra a las plantas
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido (comida)
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar, rechazado, rechazo, rechazada
Rechirá de temps , regirá cambio brusco del tiempo
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar, reclamado, reclamada
reconeixe, les rateres reconocer, buscar los cepos
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén reconocer, reconocido, reconocimiento
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record recordar, recordado, recuerdo
reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir, reducción, reducido, reducida
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar, reemplazo, reemplazado
referí referir
reflejá reflejar
reflexioná reflexionar
Refredat , catarro Constipado
regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen regar
Regalá (Torrevelilla) Derretirse el hielo, la nieve
regata grieta
regué, regadora reguero
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar, relacionado, relacionada
rella, aladre arado, parte del
rellonge reloj
remoure los tissons, tissoná ? Remover los tizones del fuego.
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover, removido, removida
remugá, ovella, remastegá, parlá entre dens rumiar, hablar entre dientes
rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendido, rendida, rendición
rentá, rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten lavar
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) pelear, reñir a alguien, peleado, reñido
repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir, repartido, repartición
repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir, repetición, repetido, repetida
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar, representado, representante
Reprobá – reprobat, reprobada reprobar, reprobado, reprobada
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir, requerido, requerida
Res  Nada, cabeza de ganado
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, respuesta, respondido
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir, recibido, recibida, recibo, recibí
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar, resultado
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten rector, cura, mosén
retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen Retorcer, retorcerse el tobillo
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar, revelado, revelada
reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar, reventado, reventón, reventada
Revindre  Volver a manar agua los manantiales / deshelarse
ribás ribazo
Ribaz , ribás Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo
riñó, fon del riñó del Pantano de Pena riñón, fuente del riñón
riu, rius, riuet, riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu río / junto al río no te hagas el nido
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reir, reído, reída
roba ropa
robá hurtar, robar
robá, robo, robes, robe, robem, robeu, roben robar
Robell Óxido
Robellat Oxidado
Roch , roija Rojo
roín, roína malo, mala
romé romero
romiguera, garrabera, gabarrera zarza
Rosigá , rossegá Hablar con disconformidad y sin parar
rosquilla, rosquilles rosquilla, rosquillas
rossegadós, rossegá, arrossegá Arrastrar – madera con caballos, percherones
rostí, rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen asar al fuego
rot, rotá, reglot Eructo, regüeldo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten eructar
ruella, roella, ababol amapola
sabata, sabates zapato, s
sabé, sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda Saber – sabut = sabio, sabia
sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda saber, sabido, sabida, sabio, sabia
sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) sacudir, sacudido, sacudida
saduricha ajedrea
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa alberca, estanque
safrá (capsot), alguns diuen pebre roch, capsot azafrán (capsot es cabeza hueca)
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet, sagaleta chaval, chavala, muchacho, niño
sagí, ensanginada, ensaginada sebo, pasta con manteca y anís
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar, saldado, saldada
salt salto
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada Saltar, saltado, saltada
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html
sanfaina, chafaina
sanguango, singuango zanguango, desmañado, patoso, torpe
sarabastall ? alboroto sin órden ni concierto
Sargantaña , sargantana Lagartija
sarguera (vime) sargus, planta
sarmén, sarmens sarmiento, sarmientos, vid, viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento
sarmén, sarméns, María Sarmén sarmiento, sarmientos, María Sarmiento
sarpada Lo que se puede coger con una mano.
sat, siat siete
sauló tipo de arena de roca caliza
seba, sebes, sebollot, sebeta, sebota cebolla, cebollas, cebollón; sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins
sebollot, sebollots, sebollota, sebollotes, mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins
sedás / aré es mes gran / criba Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar.
seguí, seguixco, seguixes, seguix, seguim, seguíu, seguixen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) seguir, seguido, seguida (de una vez)
sel, sels celo, celos

sembrá: sembro, sembres, sembre, sembrem, sembréu o sembráu, sembren sembrar
sen, sentená cien, centenar
sená, sopá cenar
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentem o assentam, assentéu o assentáu, assenten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentado, sentada
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir (de sentimiento) oír, escuchar
señal, de tráfic señal, de tráfico
separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separación, separado, separada
séquia acequia
séquia acequia
sequía, falta de aigua sequía
sera cera
serp, serps serpiente, culebra
sers cierzo
Serva  Fruto del azarollo (acerolo, serval)
servesa cerveza
Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi Servir – servicio
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir, servicio, servido, servida
setanta setenta
sibada cebada
sigarro, fumarro cigarro
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
simén cemento
sincuanta cincuenta
síndria, sandía sandía
sing cinco
sis seis
sistellé, sistellera, sistella cestero, cestería, cesta, cesto de mimbre
sixanta sesenta
sobreviure, sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir, sobrevivido
sogra suegra
soll del gorrino, eau de la soll (colonia) cuadra del cerdo
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada Soltar, aflojar
soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas
sombrero sombrero
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen sonar
sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure sonreir
Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz.
sorollá, yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) agitar, mover, moverse
sort, sorda sordo
Sostobá  menear repetidamente
suc, suquet jugo, zumo
sucarrat (mote de Monroch) socarrado, tostado, quemado
Sucre, sucrera Azúcar, azucarero
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar, suma, sumado
Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada suponer, supuesto, supuesta
Surrac, serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) sierra, serrucho
tacat, taca con heridas internas, manchado
taleca, talega Saco de lana para llevar o guardar cosas.
Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - cortar, cortado, cortada, cortando
tallá, tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau, tallen / tall, tallada, tallá cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne)
tan, tanta tanto
tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
Taragaña  telaraña
taronja, taronges naranja, naranjas
Tarquín  Cieno, Barro sucio
tartí Chistar, respirar.
tascó cuña para partir leña
tassa vaso
taula, taules mesa, mesas
Teix, fon del teix tejo, fuente del tejo
tellat, teulada tejado
temó, po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat miedo, temor
tenedó tenedor
terra, tiarra a Valjunquera tierra
Teruel Teruel
timó tomillo
Timó  Tomillo
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar (alguna cosa)
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada)
Tocadura , llaga herida en un caballo por roce, llaga
toll, al riu, pou de aigua mes o menos fondo poza del río
tomata tomate
tomata, tomates, tomatera tomate, s, planta
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
Tongada, fe algo a un tems Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo.
tonto, borinot tonto
Toquitiá , toquetejá Sobar, manosear
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada retornar, devolver, devuelto, devuelta
torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto
torpe Poco diestro o habilidoso en un oficio.
torpe, zapo (Torrevelilla etc) Sapo, persona torpe, desmañada.
torpe, patós, encantat Persona desmañada, torpe
Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte
Torsó, cólic Cólico a personas y animales.
tort, torta tuerto (con un solo ojo funcional)
tortella, tortelles tortas (pastas)
Torterol, torterols, turmell, turmells tobillo, tobillos
tosca, roca calissa, cals, tosquera, toscá tipo de roca caliza, típica en Beceite
Tozoló, tossoló, tossolada Golpe contra la frente, tozolón
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada trabajar
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado
tramús, tramussos, llegúm altramuz (legumbre)
trascolá, vi, trafegá trasbalsar el vino
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar, trato, tratado, tratada
traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta sacar, sacado, sacada
Treball, traball Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper, roto, rota
trenta treinta
tres, tresena tres, grupo de tres personas
triá Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado.
Triá  Separar, elegir
Triá  elegir
Triá  escoger
tripons, collons, tripó, triponet testículos, casquería
trit, tridet pulverizado, fino
Trobá  Encontrar
Trobá  Encontrar
Troná Tormenta
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronca Parte del tronco de un árbol cortado.
Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas.
Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí Sierra grande para cortar troncos
trucha trucha
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas, tía revientatortillas
tubo, tubería tubo, tubería
Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina tufo, Olor fuerte y molesto en el ambiente
turmell tobillo
ull, ulls ojo, ojos
úlseres úlceras
últimamen últimamente
umbría, mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) Umbría, ladera orientada al Norte.
un, una Uno, una, un
unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen hinchar
Ungla, ungles uña, uñas
uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta)
únic único
únics únicos
úspen fuera de ahí! Vete!
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada usar, utilizar, utilizado, usado
útilmen útilmente
Útils – inútils Útiles – inútiles
Valderrobres, Valdarrores a Beseit Valderrobres
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
Valénsia Valencia
Vara, vares vara, varas
Vatres , vatros Vosotros, vosotras
ven, vens viento, vientos
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender, venta, vendido, vendida
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer, vencido, vencida
ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten tirar paja con grano al aire, viento
ventadó, ventá les olives instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas
ventallot, mastegot golpe, sopapo
ventolina mucho viento
verdang vara para golpear (pene)
vesprá, vesprada, tarde, al tardet tarde
vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida Vestir, vestirse, vestido, vestida
Vi / si estos barrangs de aquí, baixaren tots plens de vi ! vino / barrancos, llenos
viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache viajar, viaje, viajado, viajante (mercader)
Vidre, vidres, toll del vidre cristal
Vila, lloc, poble Villa
vilero, classe de muixó que habite a les viles gorrión
Vin, vintena (20) Veinte, veintena
vinagre, vi agre vinagre, vino agrio
vingut, vinguts, vinguda, vingudes venido, venidos, venida, venidas
vindre : ving o vinc, vens, ve, venim, veníu, venen venir
Viquiari o Vicari  Cura párroco. (De la palabra Vicario).
visitá : visito, visites, visite, visitem o visitam, visitéu o visitáu, visiten – visitat, visitada, visita visitar, visitado, visita
vista; vore : yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, veuen vista, ver
Viu, viva, vivet, viveta vivo, viva (avispado, avispada, inteligente)
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar, volado, vuelo
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer (amar)
vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen ver
votá, voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten – votat, votats, votada, votades; vot o voto, vots o votos. votar, voto, votado, votada
vuit, 8, 2 vuits (forro, forros) ocho (vacío)
vuitanta ochenta
yayo, yaya (agüelo, agüela) abuelo, abuela (viejo, vieja)
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros pronombres personales, mosatros = nosotros
Zaboc, saboc Memo, iluso
Zapo, sapo sapo
Zarrio, sarrio  Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete Zoquete, poco inteligente
Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga)
Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín.
(Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'.