Mostrando las entradas para la consulta Vicent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Vicent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de agosto de 2017

ací , Vicent de la torre

ací, Vicent de la torre.

https://m.facebook.com/groups/609253002471920?view=permalink&id=1562271973836680

ACÍ!
Bon dia! He posat una foto de la ciutat de Conca on aprofitant que estic en vacances hi he fet una escapada.
Tot ple de turistes, i de repent escolte una família parlant "valencià"'. Els hi dic:

"No sou d'ACÍ!" 

Em respon el pare: "Tu tampoc!


Ell de seguida va saber que jo era valencià pel meu ACÍ, a mi em va costar més ubicar-los pels seus "anae" i "tornae" fent-los del Maestrat.
Vaig errar per poc ja que són de Vall de Roures al Matarranya.
Anècdota a part vull dir que és un goig que vages on vages de seguida et trobes a casa en escoltar parlar la teua llengua, siga l'accent que siga ❤

Conca, Cuenca, tenerlo en Cuenca, mirando pa Cuenca, ací, Vicent de la torre

 

"Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles."

domingo, 12 de agosto de 2018

La escultura y los héroes de la península ibérica

La escultura y los héroes de la península ibérica. 


Kraustex Kraus Tex a Facebook, grupo en
 Contra el pancatalanismo atroz

Primero presentamos a un gran Rey, Jaime I el conquistador, un gran rey aragonés, uno de los reyes más importantes de la historia de Europa, incluso hay quien dice que fue inspirador de obras de ficción como el rey Arturo y la tabla redonda, su apodo lo dice todo: el conquistador


En segundo lugar, destacando por el hecho de ser una persona humilde pero muy valiente Vicent Doménech “El Palleter” héroe valenciano de la guerra napoleónica, un simple labrador que con su valentía levantó al pueblo contra el invasor napoleónico


Y por último, el héroe más grande que ha existido jamás en el planeta tierra, El Caganer, héroe del ministerio del tiempo catalán, posiblemente se tratase de un tal “Vicent Cucurull Paloma”, el héroe más importante y destacado del reino catalino.
Cucurrull Paloma, estuvo presente en todos los hechos más importantes de la historia de la humanidad desde antes de Alejandro Magno y más allá. 
Por desgracia no pudo ser testigo del nacimiento de Jesús porque le dio un “apretón” en el preciso momento…



La escultura y los héroes de la península ibérica

Jaime I :



Cucurull :



viernes, 20 de enero de 2023

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357)

XI.


Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida. (Vid. pág. 58.) 
(N. E. á : a; órden : orden; ligeros cambios de ortografía. Empieza en la página 246 del pdf que edito.)

Comienza por varios trozos de los Santos 4 Evangelios; lo qual indica que el códice sirvió para el acto de prestar el juramento acostumbrado los Paheres y otros oficiales públicos de dicha ciudad. Sigue a esto un calendario ms. hacia la mitat del siglo XIV; después de lo cual ya no contiene otra cosa mas que noticias de varios sucesos particulares de esta ciudad, notadas sin orden cronológico; y esto y el carácter particular de cada una de ellas, obliga a tenerlas por coetáneas. De ellas copié las siguientes, que pueden ser importantes por algún respeto, puestas por orden cronológico.
IX. kal. februarii anno Domini MCCCXL septimo, vespere nativitatis Domini honorabiles Raimundus Boxo (Boix, Boj, Buj), et Bereng... paciarii civitatis Ilerdae afirmarunt in mimicos (así se lee enmendado por mano coetánea; y en lo raspado se conoce que decía in iogolatores) Simonem de Ortega, et Apparicium de Perpiya (Perpignan y variantes). 

En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357) estants pahers los honrats en . dalos (d' Alós), en R. de Carchassona (Carcasona, Carcassona, Carcassone), en P. de Timor, e en Nicholau Çabater, fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat; et donenli de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs. (parece que pone sot. : sous barchinonesos, sueldos barceloneses) - El dit Cornamusa jurá sobre los Sants IIII. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.

A XIII. del mes dagost, any M.CCC. noranta hu (1391), fonch fet en la ciutat de Leyda lo insult dels Juheus; e foren morts LXXVIII. (78) Juheus, e mesos tots en una biga al Pla dels Tramenós. Tots los altres Juheus se bategaren, e feren sglesia de la sinagoga, y  (y griega, no i latina) meterenli nom Sancta Maria del Miracle; en la qual los conversos tenen vuy lo sementir. (Esta nota es de letra del siglo XV., que parece haber retocado otra anterior ya borrada).
XXVII. junii, M.CCC.XC. septimo honorabiles dominicus de Montsoar (Monsuar), et ... Paciarii civitatis Ilerdae, affirmarunt in mimum civitatis eiusdem Antonium de Benavarre ... qui praestitit iuramentum de serviendo bene et legaliter officium de trompeta ... et tradiderunt ei unam trompam ad quodam penon dictae civitatis.

Divendres a tres del mes de agost, que fonch dia de la Invencio de Sent Steve, l'any M.CCCC.VIII. (1408) lo Rey de Navarra entra en Leyda; lo qual anava al Rey de França; et fonchli fet present per los Senyos de Pahers de quatre parells (: 8) de Pahons, et de un carratell de vin blanch. E anaven en sa compaya lo Comte de la Marxa, et lo fill del Comte de Foix.

Disapte a XVI. del mes de març lany M.CCCC. e nou (1409), entra lo molt reverent Pare en Xst. en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat: al qual fou feta tota honor per la dita ciutat.

De maestre Vicent Ferrer. = M.CCCC.VIIII. (1409) = Disapte a XIIII. del mes de deembre l'any desus dit lo reverent religios maestre Vicent Ferrer, maestre en sancta Teulogia, entra en la ciutat de Leyda ora entre vespres et completa, o guaix (guax más arriba), al qual isqueren reebre Don Johan, Comte de Cardona, e la Comtesa, mare sua, et los honrats en Francesch Cortit, en Johan Civera, en Bernat del Coll, e en Salvador Botella, Pahers, e molta altra gent infinida. Lo qual entra per lo cami del monestir de ntra. Dona Sancta Maria del Carme. E estech en la ciutat del dit dia fins al dia seten de giner del any M.CCCC. e deu (7 de enero de 1410); e feu hic vint e quatre sermons. E lo dit dia que fou dia de Sent Julia, partinch e anassen al loch de Artessa (Artesa), una legua de Leyda. Otra mano más moderna añade lo siguiente:

Hi trobaren lo bastiment de fust en quel meteren en lo monestir de Prehicadors en la capela sua.
Lo primer dia de maig (f. març) del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC.XIII. (1413) fonch pres Muntarago (: Montearagón) per la companya de Don Anton de Luna. E dia XVIII. de abril del any damunt dit fo pres Trasmor per la dita companya. E apres lo iorn de Sent Johan del dit any vingue lo Comte d' (el apóstrofe no se lee bien, en el pdf se ven como dos puntos : muy grandes) Urgel fins en la orta de Leyda ab sa companya per occuparse la ciutat. E apres dimars mati ques comptave XXVII. del mes de juny, any damunt dit, vench mossen P. Ramon de Fluvia ab tota la dita companya del dit Comte en lo Mercadal; e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal, e altres per los troços; et cremaren torres et cases del terme, et los molins den Crisagual ... Et puix anarensen a alaudir a Benavent, e aqui aleugaren aquel dia, e ab dit Comte.
Fonch ben defesa la ciutat, en tal manera que entre nafrats et morts ni hac de la part del dit Comte ben LX homens o pus; y mes que per gratia de Deu negu de la ciutat noy pres mal.
En apres digous ques comptave quatre del mes de agost any damunt dit M.CCCC treze (1413), hisque la bandera de la ciutat contra lo dit Comte: e hisque per lo pont maior: e aquella nit sen ana a Termens. E lo cendema, qui fonch dia de Sent Domingo (¿por qué no le llaman Sant Diumenge?), lo Senyor Rey en Ferrando (Fernando I de Aragón) posa lo siti sobre Balaguer.
Dimecres dia de omnium Sanctorum (tots sants; todos los santos) 
Don Jaime d'Urgell se mes tot soltament en mans del Senyor Rey d'Arago, any M.CCCC.XIII. (1413)

Dimecres a quatre de març any mill CCCC.XVIII. (1419) entre en Leyda lo Legat de nre. Senyor lo Papa Marti.
Dimarts al sol exit, dia de Sentana, quis comptave XXVII. de Juliol any M.CCCC.XXXV. (1435), parti de la present ciutat lo Rev. Micer Domingo Ram, administrador del present bisbat de Leyda, e Cardenal de Sent Johan e Sent Pau, novellament elet en Arquebisbe de Terragona; lo qual parti exint per lo Pont maior, tenint la via vers Terragona per entrar en posesio del dit Arquebisbat.
Diluns quis compte ha XI del mes deembre any M.CCCC.XL hu (1441), fonch haçotada madona Nalauterra … e posada en lo costel.
Lo cendema de Senta Tecla, quis comptave vint e quatre del mes de setembre del any de la Nativitat de nre. Senyor M.CCCC.XXXXIIII. (1444) estents Pahers los molt honorables en Gispert Matheu, Bertran de Pens, Bernat Carnicer, e en Jacme dez Castell, ffonch passat lo trauch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso, e Lope de la Gueralde, bischahins, ab los aiudants que tenien en la dita mina. La qual mina era de vogua molt fort; la qual ses aguda a minar et foradar ab poder de foch e martells molt acerats, que en un mes los obres no fahien sino quatre palms. La qual mina e ciquia uberta fins en la ciquia vella, que ya y ere, costa (costá : costó) a Leyda ...
En l'any de M.CCCC.L tres (1453), diluns a XII. de agost, stants Pahers los honorables en Loys de Montsuar, Gispert Matheu, Bnt. (Bernat) Gralla, e Johan Caslà, en Pons de Vilaffrancha Sindich, en Ferrer Compañy 
(: Company; la ñ es dudosa ya que la virgulilla es más bien un guión más alto de lo normal; en textos de Mallorca se encuentra muchas veces añy) 
rational, en Bnt. Antist scriva de la casa de la Payria, fforen començades de enderrocar les cases del sol del pes del Rey, ahont se ha de ffer l'ospital general de la ciutat. E costaren de compra les dites cases quatrecentes e set llrs. (lliures)
Disapte, XIII. del mes de abril del any M.CCCC.L quatre fonch feta una solempne professo al dit spital, hont dix la missa, e sermona lo Bisbe Gaçet. E aquel dia foch posada la primera pedra en lo dit spital; la qual hi posaren Mossen Manuel de Monsuar, Dega de la Seu de Leida, Mossen ... de Vallterra Canonge, Mossen Luis de Monsuar, e Mossen … Gralla. (Sin embargo no continuó esta obra hasta el año 1509, como dice otra nota.)

A XXI de deembre del any M.CCCC.LXXIIII (1474). lo magnifich Conseyll General de la present ciutat, ab auctoritat e decret dels magnifichs y rev. Senyors Oficial del Senyor Bisbe, e del Cort y Veguer de la dita ciutat, ordena que a negu sia permes donar a les fonts a ningun fillol o fillola, mes de hun real de argent.

Digous (se lee Digons, clara errata u, n) en la nit qui comptaven ... del mes de abril, any M.CCCC.LXXIII. (1473) se crema la segrestia de la Seu de Leyda, et se cremaren molta rica capa de brocat, molts draps de brocat de empaliar, e molts altres richs joyels e creus, qui valen pus de cent milia florins. Restauraren lo Sant Drap de Jesu Xst, la custodia, alguns libres missals, que entre tot ere de molt poca valua. Cremas hun fadri.

Sin data de año se halla el artículo siguiente de un bando sobre los privilegios concedidos a los estudiantes de la universidad de Lérida y el territorio en que les valían:

E encara us fa hom a saber, que les afrontacions dels lochs que son assignats a estatge dels scolars, e dins los quals son privilegiats segons les dites penes, son aquestes: ço es a saber: de la porta dels Boters tro a la porta de Sent Gili, segons que clou lo mur de la ciutat: e de la torre de Besora per les parets dels Preycadors a quall tro a la dita porta de Sent Gili: e de la dita porta dels Boters tro a la plaça maior de la Cadena del Romen, e dallen a en sus, o per la carrera que va a Sent Andreu: et pel carrer d' Odena tro al mur veyll de pedra de ios (de ius, dejus, de yuso) lo palau del Bisbe carrera dreta: e daltra tro a la dita torre de Besora, axi com se te lo mur de pedra; ab tot ço que es dins enclos.

viernes, 23 de agosto de 2019

Cupones de la ONCE Catalanización. Cego. Cordell.

Cupones de la ONCE

compre-cupones-y-la-once-se-gastara-los-€-en-catalanizar/

Ricart Garcia Moya.

No saben qué hacer con los millones que ganan con la venta directa y subvenciones políticas. Les sobra el dinero a los ciegos de la ONCE y, con expertos asesores, lo gastan introduciendo el catalán en territorio valenciano, algo que gusta a Podemos y PSOE. Buen ejemplo del despilfarro de los invidentes es la compañía de teatro de la ONCE que representará romances de ‘cecs, cuando en valenciano sería ‘cegos‘. Pero este colectivo, lanzado ciegamente en su papel de lazarillo catalanista, también usa la denominación de coplas de “cordill”, cuando en valenciano es cordell.
En fin, con estos calores no vale la pena usar bizantinismos ni retóricas que agotan al lector. Así que, para que los lectores piensen si vale la pena comprar cupones a estos peones del catalanismo ciego, recordamos que en valenciano tenemos “cego” o “sego”; y que las coplas de romances cantadas por los invidentes se llamaban “cantá de cegos” en valenciano:
cantá de cegos “cantá de cegos: en los pueblos valencianos… las fiestas de sus patronos una reunión de ciegos que durante la velada, sobre un tablado en la plaza, con guitarras y bandurrias, cantan…” (Escrig: Dicc. 1887)
cantá de cegos “cantá de cegos” (Bodría, J.: Festes de carrer, 1906, p. 42)
cantá de cegos “per les festes… canten cansons en valenciá y castellá …les cantaes dels tals cegos” (Gadea: Tipos, 1908, p.52)
cego –del lletí caecus; cast. ciego, cat. cec: “per cego fet” (Roig: Spill, 1460)
cego “lo cego” (Esteve: Liber, 1472)
cego “qu esta despert / es lo cego…” (Gaçull: Lo Sompni de Johan Johan, 1497)
cego “miren çegos les vostres…” (Fenollar: Lo Procés de les olives, 1497)
cego “dels trists cegos” (Beltrán, Jaume: Obres contemplatives, 1515)
cego “los homens cegos” (Lull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521, f. 35)
cego “cego de mi” (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575)
cego “dos cegos” (BRAH, Ms. Porcar, Joan: Dietari, 27 abril 1599)
cego “encara que sia testament de cego” (Ginart: Reportori dels Furs, 1608, p. 235)
cego “Qué li han dit. Pase al sego” (Morlá: Dels torn de les Monches, c. 1650)
cego “al amor lo pinten cego” (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos, c. 1660)
cego “cego” (Torres, Lluis de les: Ms. Evangelis valencians d’Oxford, 1730)
cego “en totes festes… salve de cegos” (Ortí Mayor: Coloqui pera lo Conv. de Senta Ursula, 1730)
cego “cegos que canten” (Mas, L. V.: Sermó Cof. S. Vicent, 1755, p. 4)
cego “pera fer cantar a un cego” (Galiana, Lluis: Rondalla de rondalles, 1768, p. 28)
cego “en los cegos reparí” (El enamorat en dia de Corpus, s. XVIII)
cego “ahon canten els cegos” (2ª part, en la que es referix com el tio Joan Senen, 1797, p. 1)
cego “cego” (Valencia per sos Reis, 1802)
cego “y donaria a menjar a tots los cegos del reyne” (Bib. del Senado, Coloqui entre un capador de la Gascunya y un sabater remendó de Valencia, 1808, f.10)
cego “ni baldat, tort, ni sego, ni potrós” (BSM, Ms. 7116, El fadrí, c. 1820, f.3)
cego “¡Yo estic sort, mut, coixo y sego!” (Roig y Civera: Els banys de les barraquetes, 1871)
cego “el tío Blay pareix qu´haixca caigut en un pou sego” (El Bou solt, 1877, p.188)
cego “mig sego em fas” (Roig y Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 23)
cego, sego “un sego estava mirant / com se cremava una casa” (Gadea: Ensisam, 1891)
cego “més vell es fa, més sego está en la peixquera” (Vicent, J.: Els peixcaors de canyeta, estrenat en Alberich el 01/12/1902; editat en Barcelona, 1903, p. 14)
cego “pera cánters en Onil, pera cegos Albatera” (Gadea: Tipos, 1908, p. 9)
cego “Pasqual el cego, / el que canta coloquis/ allá per Pego” (Gadea: Tipos, apéndix, 1908, 140)
cego “hui, cegos y embaucats” (Sendin Galiana: Tonica la del llunar, 1926, p. 11)
cego “més cego que (…), cego y atrevit” (Alberola, E.: Refraner valenciá, 1928, pp. 323, 360)
cego “caigudeta dels segos del dumenche” (Colomer: ¡Me cason l’Havana!, Alcoy, 1931, p. 4)
cego “els segos en els désims” (Valls, E.: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 1)
cego “el més sego u veu” (El Obrero, Elig, 16 d’abril de 1933)
cego “a este preu haurá comprat qui está sego en el tabaco” (‘El Obrero’ d´Elig, 15/05/1938)
cego “tots cegos, sí, cegos, perque…” (La Cotorra Fallera, març 1947)
ceguets “tals ceguets y ceguetes” (Gadea: Tipos, modismes. 1908, p. 52)
Respecto al cat. “cordill”, los colaboracionistas ciegos de la ONCE rechazan hasta el clásico cultismo valenciano “cordell”:
cordell –del lletí tardiu *cordĕllum; cat. cordill: “de tres cordells” (March, Ausias: Obres, c. 1440)
cordell “certs cordells” (Roig: Espill, 1460)
cordell “qui porta cordells en lloch de tiretes” (Gaçull: Brama dels llaur., 1497)
cordell “cordell: cordel” (BMV, Serrano Morales, ms. 6549, Diccionari valenciá, any 1825)
cordell “¡amarreulo en un cordell!” (BNM, Ms. 14459, Arnal: ¡No entrará en llista!, c.1870)
En fin, mientras la ONCE siga quemando millones en la catalanización de valencianos, los cupones los comprarán sus soberanas madres, además de Torra, Chimo Puig y Mónica Oltra. Los de la ONCE, miserablemente, actúan peor que los catalanes, pues hasta Corominas reconocía que:
La forma francamente predominante en valenciano es cego” (DECLLC, II, p.652)
Y del valenciano “cordell”, que la ONCE catalaniza en “cordill”, nos dice el etimólogo catalán:
cordell ya cuenta con documentación clásica valenciana desde Ausias March” (DECLLC, II, p.932)
Lo siento, pero desde hoy dejo de comprar mis dos cupones diarios a esta gente que derrocha el dinero en sucio colaboracionismo
Ni un € a estos seguidores del fascismo anexionista catalán que pretende ampliar Cataluña hasta Orihuela, previa aniquilación del valenciano y español, e imposición del catalán.

samaruc, teatre, ONCE

La compañía de la ONCE, siguiendo la táctica de la extrema derecha invasiva catalana, mezcla voces genuinas valencianas, como ‘samaruc’, con catalanas como ‘cec’, buscando el desconcierto y la catalanización de los valencianos. (Diario catalán Levante, 27/ 06/ 2019)

//

Y aquí un video de un cèlio tortosí: (+ lo noi y lo mut de Ferreríes)


Ahuelo, Leo Giménez, humoriste, manchegues

Ricart Garcia Moya

l'ahuelo-leo-gimenez-l'humoriste-de-les-manchegues


No, per supost, no es el ‘Risitas’ de la inmersió, ni el Rey del Cachopo llingüístic, encá que li agrá fer riurer y, a la llengua, chichines; tampoc es el nou Tom Sharpe o Chesterton, ni te més finea que Visanteta la del virgo. Estem davant del Soberá de les Manchegues.



Leo Giménez,manchegues

(Artícul, o lo que siga, no apte pera delicaes de Gandía, putos del catalanisme y valencians que se’l roden en paperet Bambú).


S’ha esgolat, ¡ay!, aquell periódic Levante que fea forum a encarnella1 ensabatá, ahon les mafies de chinetes a bon preu y piloniers de rebaixes feen sa publicitat y aumplíen bolchacons del progresiste Grup Moll catalá. Hui, a cámbit de carchofes, clóchines, chones, boques de rap, parrusos y alficosos, tenim eixemplars com l’ahuelo de les manchegues, bromiste homenet que’s clavá de técnic llingüístic municipardal fa anys y, singo-mansango, ya te un nom dins del clot dels cómics y caricatos per el seu llibre ‘El valencià és fàcil’, recull humorístic sobre llengua‘. ¡Ja, ja,ja, qué graciós es este sinyor, ja, ja, ja! Dasta’l títul te corfa y molla, perque’l llibre está en catalá y diu que’s valenciá, ¡ja, ja, ja!. En el diari (Levante, 19/06/2019) llixc el seu artícul en recolp pera cáurer de tos a carcallaes. El bort humoriste, en sonriseta2 plastificá, fa com a que’s fica a deféndrer el valenciá d’una chiqueta de Bachillerat3; pero, ¡ja, ja, ja!, heu fa asoltant manchegues lléxiques en catalá (la ‘manchega’ o ventositat no te res que vórer en el gentilici. Es derivat del valenciá mancha, cast. ‘fuelle‘).
¡Ja, ja, ja, em muic de risa pensant en la melosa dona d’Enric Morera, y el seu “maricón de España” dit a u del PP, ja, ja, ja!. ¡Son simpátics y tolerants, ja, ja, ja!. En la presentación del llibre del chistós llapisera estava tot el palmit d’urquesos4 que viuen o vólem viurer del cuento5del catalanisme millonari. En llengua fora y cul apretat, aplaudint les llimes idiomátiques del So Giménez, destacaven Ramonet Reversible, Artur Avui, Eduart Mira y Ampoma, Ángel Carpe Diem, el clásic Don Honorato (Norat, en valenciá modern), Abelardo Saragata, Inmaculá Cerdá (¿o no du acent?), el Sifoner Desventat, Pérez Saldaña (ara es Manel, en catalá), Voro de los Verdejos y, en el solaget, u que li diuen Puchades (a lo millor…, no heu crec; pero n’hiavía un Puchades que, segóns me moscá Albert Albert, era valencianiste de cor y corpenta, pero es ficá en Canal 9 y mutá en progresiste de pancha y bolchaca. El machongo no será el mateix dátil de rabosa, clar).
L’humoriste maganto Giménez, seguint el seu método6 de llingüiste bromiste, es tira en els nasos de la chiqueta (a ella va dedicat l’articul) la bufa “assambentada” (Levante, 18/06/2019). ¡Ja, ja, ja, n’hia que enténdrer a este ahuelo y el seu humor, ja, ja, ja!. Ell, que no está taboll, sap que eixe arcaisme desaparegué en el sigle XV y, per cert, en el Tirant ya ix en sibilant simplificá: “asabentat per Plaerdemavida” (c.1460), pero la veu desaparegué totalment del valenciá y quedá soterrá en el malvaret dels arcaismes, frut pera etimólecs y gambaires com a Jaume Massó. Pero en temps de Pompeu Fabra y Mussolini, pera alluntarse més del espanyol de les besties, revixcolaren el verp els magansesos filólecs catalans. Aixina heu conta, en catalá, el furuler Corominas: «Des de c.1920 aquest verb torna a ser molt usat, i si bé encara serva per a bastants algun regust de mot savi, es pot i convé usar-lo sense escrúpol” (DECLLC, VII, p.557). ¡Ja, ja, ja, que ingénit te l’ahuelo gargallós, ja, ja, ja!. Obedint el consell dels catalans, fa cas al ‘convé usarlo sinse escrúpul’.7 La chicona a qui dedica l’artícul creurá que ‘assabentar’ es un verp valenciá de soca y arrail, cuan es un frankenstein catalá reparit per els Jaume Massó (qui falsificá les Regles d’esquivar vocables), Pompeu Fabra y demés llusos expansionistes del 1920. La modernitat de la veu també l’arreplega Alcover: “Aquest mot arcaic ha estat restaurat en el llenguatge literari modern” (DCVB). En arrufaldat sentit de la parodia, l’ahuelet li estampa a la chiqueta la gargallá “esbiaixades” (Levante, 18/06/2019), com si l’haguera escoltat alguna vegá a son yayo o apareguera en algún imprés en valenciá. ¡Ja, ja, ja, este galavardeu vol fer créurer a la gent que la cansalá es de pollastre, ja , ja, ja!. Emparentat en l’antiu verp occitábiaissar, es atre furt al provensal dels tallabolses catalans de la Renaixença.
L’ahuelo Leocadio, Leopoldo o Leovigildo (¿qué amaga baix eixe Leo?) fa lo de no lladrar ni mosegar la ma de qui te pot donar rosegons y, en la mija fulla del artícul, llepa piteus y gorrites a tota la molá de catalanistes sinse llímits (pera Catalunya): Josepet Piera, Abelardo Saragat y tots els sopacaumenboca de l’AVLL y, ¡ja, ja, ja!, dasta fa la pilota al própit diari Levante ahon escriu. Sempre en sentit del humor groc merda de lloca, del morros del bufo de la llengua ixen brafaes y reglots idiomátics pera endenyar de llunt dasta les hienes, y tombar dasta’l jagant Golíes. No vullc fero més llarc, aixina que asoles recorde que’l técnic del valenciá amanchegat y pudent, adorat per amoixamats tiracordetes de l’AVLL y RACV, aufega a la chiqueta8 (que ell escriu “xiqueta”) en bonyigos catalanistes com el verp “emprar”, fugint del valenciá ‘amprar’. ¡Ja, ja, ja, quína ironía eixhibix el robellat9 rabosot Giménez, ja , ja, ja!. En sutilea, per mig de carcallaes y ma de morter en la cara, chafa al valenciá, pos dasta Corominas diu que ‘amprar’ es l’únic que’s diu en valenciá (DECLLC, III, p.305), encá que mosatros, per si la chiqueta llix el paperot, oferim testimonis d’esta familia lléxica, no asoles en temps moderns. Pero, millor, m’arrepentixc y no ficaré el llansol de referencies y obres en valenciá que, desde l’Etat Mija, han usat la morfología valenciana “amprar”10 y els seus derivats. Qui vullga vórelo, en el DHIVAM 2019 d’internet ix la retafila d’eixemples.
Y aplegue al fi d’este homenage al tafarrut catalaniste Leo Giménez, amant del humor a mascletaes y dels fins productes aulorosos de caixetes de música (fesols). La naturalea produix eixemplars pera riurer en totes les situaciones, dasta en les més dramátiques y vergonyoses. En el III Reich, raere de tráurer nyitols a cuansevol desgraciat per no ser ari, els butonis de les SS anaven al teatro11 Scala de Berlín y aplaudíen en mans tacaes de sanc al clown catalá Charlie Rivel. En totes les guerres, siguen d’aniquilació d’humans o idiomes, sempre ha eixistit l’humoriste que ballava els nanos al ranteret dels manyofles. En este cas, l’amoixamat humoriste fa de truchella pera aplanar camí als trampantingos del fascisme expansioniste de Catalunya, els que volen aplegar dasta Oriola. No obstant, com ya diguerem l’atre día, a tots els porcs els aplega el seu Sent Martí, y de tantes manchegues que’l cómic se tira en el, dasta fa poquet, diari de les putes, el Levante, a lo millor s’ampudega ell mateix. No anem a trencar palletes ni manaro a pastar fanc a este paixarell de la carcallá fácil, aixina que li deixe uns versos del pare Mulet que, encá que per l’etat no coincidix, pareix que tenía en la capsana al humoriste de la llengua bruta, perque les manchegues del mal apatuscat Giménez ya son petots més patétics que’ls plors de l’astová Fallera Cantimplora.
Tant creix en fi el forat
y per colar tant de vent,
que’l tro que pega se sent
moltes llegües apartat.
(Mulet: Tratat del pet, c.1650)
En temps forals, en un Reyne en dignitat, a la genteta que viu al servici del catalanisme d’extrema dreta els faríen apóstols de Serrans y Sent Narcís12, sinse cap de ducte. Y al bromiste de la llengua, l’ahuelet Leo, li enviaríen de castic com a tramuser chistós per algún cantó pixat de la Barceloneta. Per cert, al graciós no li agradará el lletrero que han ficat en el carrer més important d’Alacant, el de ‘Alfonso el Sabio’, els foguerers de la Barraca “Lo millor de la terreta”. Guardant tradició, han mantingut la purea del valenciá en el neutre ‘lo’, recurs de construcción sintáctica dels clasics y de tots el valencians, dasta que aplegaren bromistes com l’ahuelo de les manchegues. (Informació de societat: la image es d’este matí, divendres, 21 / 06/ 2019; y lo negre que ix baix la finestra es el cinturó de rebaixes dels chinos, lo mateix que’l desfargalat pantaló; la camisola te més categoria y preu: 5 €, d’Alcampo).
1 En idioma valenciá es lo mateix encarnella que carchofa.
En valenciá: “¿Per qué han de vindre en una sonriseta?” (El Cullerot, Alacant, 19/06/1897); “y sonriseta” (Cubells: Les pantorrilles de Rita, 1919); “una sonriseta” (Meliá, F.: El fills dels vells, 1926)
3 En idioma valenciá tenim ‘bachiller’, encá que’l técnic de les manchegues no heu sapia, perque escriu Batxillerat en catalá. Es cultisme derivat del fr. antiu bacheler > bachelier; orige del ing. bachelor, port. bacharel y val. bachiller, ahon es mantingué la –ch– etimológica, fora en St. Vicent Ferrer (c.1400), Fenollar (a.1497) o la Univ. de Valencia del 1500; cat. batxiller. Hui está prohibit per el fascisme catalaner, que asoles admitix el cat. ‘batxiller’ als sompos valencians: “grans clerguers e bachellers” (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400); “bachiller que sap be” (Fenollar: Lo Procés, 1497); “li ha posat nom el bachiller Cigala” (Milá, Lluis: El Cortesano, 1561); “bachiller en Theologia” (Pou: Thesaurus, Valencia, 1575), etc.
4 En valenciá, del lletí Orcus, infern; emparentat en el cast. antiu huerco (¿y val. huendo?); ser diabólic, eixit del infern o relacionat en lo satánic: “velles urqueses” (Roig: Espill, 1460)
5 En idioma valenciá: “cuento del porch espí” (Milá, Lluis de: El Cortesano, 1561); “Deixes de cuentos y pase a la reixa” (Morla: Del torn de…, c. 1650); “el cuento está acabat” (Serres, M.: Sacro novenario, 1669, p. 398); “unes veus y cuentos que havien corregut” (A. M. Elda. Proc. Joseph Arnau, 1694), etc.
6 En idioma valenciá tenim el cultisme ‘método’, encá que’l greixer de les manchegues tampoc heu sap. Del lletí methŏdus y grec μέθοδος méthodoscat. mètode“ha posat del methodo com qui fa un ramellet” (Nofre: Reportori dels Furs, 1608); “de methodo conforme” (Const. Universitat de Valencia, 1611); “método” (Mas, L. V.: Sermó Cofradia St. Vicent, 1755); “conten prodigis del método de ensenyança” (Gadea: Tipos, III, 1918), etc.
7 En valenciá es cultisme derivat del lletí scrupŭlus, cudolet; doc. en el s. XIV com scrúpul; abanda del traslatici significat moral, també parts chicotetes: “el gran diminutiu, / miquetes y escrupulets” (Paper curiós, pera contrafer… a. 1741); “per qué eixe escrúpul cuant en una…”(Barchino: El cuquet del carinyo, 1932); “les vehines escrupulechaven” (Ballester: Ramellet, 1667), etc.
8 En idioma valenciá tenim la morfología en ch-: “María… chiqueta” (Roig: Espill, 1460);“chiqueta menuda” (Esteve, Joan: Liber elegantiarum, 1472); “fer una cella chiqueta” (La vida de Sant Honorat, Valencia, 1495); “chiqueta” (Pou, O.: Thesaurus, Valencia, 1575), etc.
9 En idioma valenciá es cultisme en –b-, del lletí robīgo, -ĭnis: “robell de hou: yema de huevo” (Ros: Dicc. 1764); “robell: orín” (Pastor Fuster: Voc. val. 1827); “robell: orín, herrumbe” (Lamarca: Dicc. val. 1839) “robellat: oriniento, mohoso” (Lamarca: Dicc. val. 1839); “robellats, cucats, florits” (La Moma, 18 d’abril 1885); “robellat y ple de…” (La Traca, 25 de joliol 1912); “coselet robellat” (Blasco Ibáñez, V.: El últim lleó, 1914); “en oli de cresol robellat” (Martí, L.: Pepe el curandero, 1928), etc.
10 ¿Dels lletins impĕrare > *ad-imperare?; el polisémic valenciá amprar equival als castellans aprovechar, solicitar, emplear, usar, pedir prestado; cat. emprar: “tota persona que… amprar” (Canals: traducció del Valeri al valenciá, 1395); “ampra” (March, A.: Obra, c. 1445); “amprar e pregar (…) amprant e demanant” (Dietari del capellá del Magnánim, 1462, 1468); “amprant totes les ales de vostra voluntat” (Perez, Miquel: Imitació de Iesuchrist, 1491);“deuem amprar” (Villena: Vita Christi, 1497), etc.
11 En idioma valenciá tenim el cultisme teatro, del lletí theātrum. La grafía ‘teatre’ va ser invent de Carlos Ros pera alluntarse del castellá en el sigle XVIII; pero: “lo Teatro desta Universitat” (Const. Universitat de Valencia, 1611); “en lo theatro del studi de Valencia” (BRAH, ms. Dietari Porcar, 20 de maig 1614); “hagué funció… ocupats en apanyar lo teatro” (DECLLC, 1, p. 341, doc. valenciá de 1639); “les empaliades del teatro pera conclusions…” (Const. Univ. de Valencia, 1655); “lo Theatro y feren…” (Bib.Univ. de Valencia, Ms. Joachim Ayerdi, giner 1644); “se li feu… un teatro en alt… el gran concurs de la gent” (BV. Ms. Festes del Centenar a la Verge del Milacre, Cocentaina, 1720), etc.
12 Aixina, en llengua valenciana, els díen als guilopots tancats en els presilis homónims de Serrans y Sent Narcís.


lo millor de la terreta

martes, 20 de marzo de 2018

Lo rat penat

Lo Rat Penat (el murciélago) es una sociedad cultural valenciana, fundada en 1878 por iniciativa de Constantí Llombart, históricamente dedicada a la promoción, defensa, enseñanza y difusión de la lengua y cultura valencianas.

Lo Rat Penat es, junto a la Real Academia de Cultura Valenciana, una de las pocas entidades que defienden las Normas del Puig para codificar al valenciano, normativa diferente a la oficial, basada en las Normas de Castellón, de la Academia Valenciana de la Lengua.

Tiene su sede en Valencia, en el palacio de los Barones de Alacuás.

Diputación niega El Principal a Lo Rat Penat

Lo Rat Penat se funda en 1878 a instancias de Constantí Llombart, si bien pronto sería controlada por afines a Teodoro Llorente. Su línea era apolítica y cercana al regionalismo valenciano conservador.

Josep Nebot i Pérez


En sus inicios, promovió la colaboración con intelectuales y otras asociaciones culturales del resto de territorios de habla valenciana fuera de la Comunidad Valenciana, y firmó y difundió las Normas de Castellón. En varios de sus escritos se daba por sentado el hecho de que el valenciano y el catalán son la misma lengua, llegando a emplear el término "catalán-valenciano" para referirse a ésta.

El valenciano no puede derivar del catalán ni ser dialecto de éste.
No obstante, desde mediados de los años 70 se producen una serie de enfrentamientos en su seno,​ que llevaran a la expulsión de miembros como Manuel Sanchis Guarner, Joan Senent y otros, acusados con buena razón de putos catalanistas manipuladores.

El entonces presidente, Emili Beüt (que sería expulsado aquel mismo año) era visto como demasiado tibio, y sería sustituido por Xavier Casp a principios de 1980. A partir de este momento, la entidad toma un importante papel en el conflicto lingüístico valenciano, virando hacia la reivindicación de una normativa independiente para el valenciano primero y a oponerse a la Academia Valenciana de la Lengua más adelante. Tarradellas ya sabía qué iba a pasar.


Actualmente propugna la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana para el valenciano, carente de oficialidad. Es partidaria de la versión reformada en 2003 de las Normas del Puig, con la incorporación de acentos.
Lo Rat Penat recibe subvenciones de la Generalitat Valenciana, del Ayuntamiento de Valencia y las Diputaciones de Valencia, Castellón y Alicante. Lo mismo pasa con Ascuma, Anc, Òmnium, catalanistas.

El 10 de abril de 2015 la Generalidad Valenciana, a través de la Ley 6/2015 de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano, reconoció oficialmente "la capacidad docente que desarrolla la asociación cultural Lo Rat Penat en la divulgación y defensa de las señas de identidad del pueblo valenciano y, en especial, de la lengua valenciana". Esta ley fue derogada el 26 de enero de 2016. La lingüística es ciencia, no política, ja jo ju !

Desde 1996 el presidente es Enric Esteve, cuya presidencia se caracterizará por la politización de la entidad hacia los postulados del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, proceso en el que se irá alejando de Unión Valenciana.

A partir de este momento, desde la Generalidad Valenciana y otras instituciones públicas controladas por el PP, se dará cobertura a Lo Rat Penat, dándole la categoría de "entidad de utilidad pública",​ o considerándola institución consultiva de la Generalidad Valenciana en materia de patrimonio cultural desde 2015.

Por su parte, en 1999, el presidente de Lo Rat Penat, Enric Esteve, así como una importante representación de académicos de la RACV firmarían un manifesto de apoyo y reconocimiento valencianista a Eduardo Zaplana, que se haría público poco antes de las elecciones a las Cortes Valencianas de 1999.

Desde 1991, Lo Rat Penat ha recibido cuantiosas subvenciones por parte de instituciones públicas gestionadas por el Partido Popular. Y Òmnium y ANC cuatra durus, claro. La Ascuma algo ha rascat dels atres partits.

Félix Pizcueta (1878-1879) y (1884-1886)
Teodor Llorente (1879-1880)
Jacint Labaila González (1880-1881)
Rafael Ferrer Bigné (1881-1882)
Vicent Pueyo Ariño (1882-1883)
Ferran Reig García (1883-1884)
Cirilo Amorós (1886-1887)
Pasqual Frígola Ahís Xacmar Beltrán (1887-1889) y (1891-1893)
Lluís Cebrián Mezquita (1889-1891)
Honorat Berga Garcías (1893-1903)
Josep Maria Ruiz de Lihory Pardines (1903-1908) y (1912-1915)
Leopold Trénor Palavicino (1908-1910)
Vicente Dualde (1910-1912)
Francesc Cantó y Blasco (1915-1916)
Joan Pérez Lúcia (1916-1918)
Francesc Almarche Vázquez (1919-1927)
Facund Burriel y García de Polavieja (1927-1928)
Manuel González Martí (1928-1930) y (1949-1958)
Carles Sarthou Francesc (1930-1931)
Agustí Alomar Ruiz (1931-1932)
Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1933-1935) y (1959-1961)
Josep Monmeneu Gómez (1935-1936) y (1939-1941)
Josep Casanova Dalfó (1936-1939)
Josep Calatayud Bayà (1942-1948)
Juan Segura de Lago (1961-1972)
Emili Beüt Belenguer (1972-1980)
Xavier Casp Verger (1980-1982)
Joan Gil Barberà (1982-1992)
Josep Maria Boluda Sanambrosio (1992-1996)
Enric Esteve Mollà (1996 -)