- Un poc dures estes empanadilles, Carmen...
- La mare de Deu, Paco!!!! Que són mejillóns !!!
Una mica dures, una miqueta dures, un poc dures,
Musclos, moluscos,
A Nonasp y a Maella tamé se diuen musclos.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 26 de septiembre de 2018
escarramat, escamarrat
escarramat, escamarrat, espatarrat, despatarrat,
en les cames ubertes.
Va muntá ell damún, agüelo Sebeta:
en les cames ubertes.
Menos cassá pokémons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón
Va muntá ell damún, agüelo Sebeta:
Va
prepará la burra
en la albarda
y carrechadós
y a un costat, va ficá lo rascle,
en les púes de fiarro
apuntán capa fora, ben lligat. Va muntá ell damún, escarramat,
y sen va aná cap (a) lo terme de Fórnols.
Anabe un poc tart perque ere domenche
y se habíe quedat a misa machó;
fen de monaguillo, achudán
a misa al móssen.
Lligassa, vensill
Aragonés : Ligarzo, ligarza. Atadura de la gavilla con la misma mies.
Lligassa a Beseit pot sé un NUGO, o un VENSILL.
El tío Pascual de Simforosa lligant el vencill.
DCVB:
VENCILL m.
|| 1. Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen; cast. vencejo, tramojo.
Es pràctica molt seguida la de lligar vencills als troncs, Serra Calend. folkl. 176.
|| 2. Corretgeta que lliga el mantí amb el vergueró de la batolla (Puigcerdà).
Var. form. dial.: vencí, vencís, vincell.
Fon.: vənsíʎ (Valls, Reus); bənsíʎ (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ripollès, Solsona, Igualada, St. Martí SG, Sta. Col. de Q.); bensíʎ (Pont de S., Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Val., Gandia); vensíʎ (Calasseit, Cast., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet); benzíʎ (Llucena); bɛnsíʎ (Guardamar); bənsí (Ripollès, Empordà, Berguedà, Vic, Vallès); bənzí (Vilafr. del P.); vənsíј, vənsí (Mall.); vənsís (Mall., Men., Eiv.); binséʎ (Bonansa).
Pl.: la forma normal és vencills, però de la forma dialectal vencís s'ha format un plural vencisos.
Intens.: vencillet, vencillot, vencilló.
Etim.: del llatí vg. *vincīcŭlum, VINCULO , ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’). La forma
ribagorçana vincell ve d'una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).
|| 1. Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen; cast. vencejo, tramojo.
Es pràctica molt seguida la de lligar vencills als troncs, Serra Calend. folkl. 176.
|| 2. Corretgeta que lliga el mantí amb el vergueró de la batolla (Puigcerdà).
Var. form. dial.: vencí, vencís, vincell.
Fon.: vənsíʎ (Valls, Reus); bənsíʎ (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ripollès, Solsona, Igualada, St. Martí SG, Sta. Col. de Q.); bensíʎ (Pont de S., Tremp, Urgell, Ll., Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Val., Gandia); vensíʎ (Calasseit, Cast., Sueca, Alcoi, Pego, Sanet); benzíʎ (Llucena); bɛnsíʎ (Guardamar); bənsí (Ripollès, Empordà, Berguedà, Vic, Vallès); bənzí (Vilafr. del P.); vənsíј, vənsí (Mall.); vənsís (Mall., Men., Eiv.); binséʎ (Bonansa).
Pl.: la forma normal és vencills, però de la forma dialectal vencís s'ha format un plural vencisos.
Intens.: vencillet, vencillot, vencilló.
Etim.: del llatí vg. *vincīcŭlum, VINCULO , ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’). La forma
ribagorçana vincell ve d'una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)