sábado, 7 de febrero de 2026

R, Raba, Rave, rabaneta, rabanetes - Radelh

R.

R, s. m., dix-huitième lettre de l'alphabet, et quatorzième des consonnes, R.
Las autras que apres van
M, O, R, et en contan
Ajostas las, e diran mor.
P. Milon: En amor.

Les autres qui après vont M, O, R, et en comptant ajustez-les, et elles diront MOR.
De R que no sia pauzada denan R. Leys d'amors, fol. 3.
De R qu'il ne soit pas posé devant R.
ANC. FR. Puis vient R, ce n'est pas controuvaille,
Que R savons ke molt sont à priser.
Le Roi de Navarre, chanson 62.

Raba, s. f., lat. rapa, rave.

Voyez Muratori, Dis. 33.
Pero aitan li valria
Una raba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pourtant autant lui vaudrait une rave.
Nég. expl. Ieu no pretz una raba
Lur mal dir, ans cre que m'ajut.
Pierre de la Mula: Dels joglars.
Je ne prise une rave leur méchant dire, au contraire je crois qu'il m'aide.
ESP. Naba (nabo). IT. Rapa. (chap. Raba, rabe, rave; rabes, raves; rabaneta, rabanetes. De una de les classes se fa lo wasabi picán típic japonés. En fransés se diu raifort, radis per l'arraíl forta. En alemán Radieschen les rabanetes, Meerrettich la raba.)

raba, rapa, rave, rabe, rabes, nabo, rábano



2. Rave, s. m., raifort, radis.
Saumada de raves. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.
Charge de raiforts.
CAT. Rave, rabe.

3. Rabeta, s. f. dim., petite rave.

De rafe penretz raisetas,

Et autressi coma rabetas.

Deudes de Prades, Auz. Cass.

De raifort vous prendrez petites racines, et de même comme petites raves.

rabeta, rabetas, rabaneta, rabanetes



4. Rafe, Raphe, s. m., raifort.

Festuca de malva e raitz

De rafe.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Fétu de mauve et racine de raifort.

Raphe... ret clara votz. Eluc. de las propr., fol. 221.
(chap. Lo rabe...aclarix la veu; fa clara la veu.)
Raifort... rend claire la voix.

Rabasta, s. f., querelle, dispute, chamaillis.
Entr' els desleials baros mi plai rabasta.

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Entre les déloyaux barons me plaît chamaillis.
L'ancien français a employé le verbe rabaster, rabater, et l'italien a celui de arrabatare.
ANC. FR. Lesquels supplians oyrent rabater parmi la maison en telle manière qu'il sembloit que la foudre et tempeste y feussent.

Lett. de rém., 1482. Carpentier, t. III, col. 479.


Rabey, s. m., rebec, instrument de musique.

Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 252.

El so que pus m' agensa

De mon rabey,

Vos dirai com comensa

Un ric torney

Que fo fag en Proensa.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Au son qui plus me plaît de mon rebec, je vous dirai comment commence un brillant tournoi qui fut fait en Provence.

ANC. FR. Qui s'endort au son du rebec

En la flotte, il n'est pas saige.

Coquillart, fol. 129.

Et mon triste rebec est demeuré pendu

A ceste branche morte.
(chap. Y mon triste rabel se ha quedat penjat an esta branca morta.)

Premières Œuvres de Desportes, p. 297.

ESP. Rabel. PORT. Rabel, rabil. IT. Ribeca, ribeba. (chap. Rabel, rabels.)

rabey, Rabel, rabil, Ribeca, ribeba, rabels, instrumento, instrumén



Rabia, s. f., lat. rabies, rage, fureur.

Ostenra pus que rabia de cas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

Montrera plus que rage de chien.

Fig. La rabia dels blasmans. Trad. de Bède, fol. 81.

La rage des blâmants.

CAT. ESP. Rabia. PORT. Rabia, ravia. IT. Rabbia. (chap. Rabia, rabies; v. rabiá, enrabiás: yo m'enrabio, t'enrabies, s'enrabie, mos enrabiem o enrabiam, tos enrabiéu o enrabiáu, s'enrabien; enrabiat, enrabiats, enrabiada, enrabiades; yo m'enrabiaré; yo m'enrabiaría; si yo m'enrabiara. Rabiá es sinónim de patí de doló, p. ej. Este quixal me fa rabiá, hauré de aná a Escalet a que mel estiro.)

2. Ratje, s. m., rage, désordre, désespoir.

A Andrinet meiron al cor tal ratje.

T. de Giraud et de Peyronet: Peronet.

A Andrinet ils mirent au coeur tel désespoir.

Adv. comp. Anaran a ratge

Cavals dels mortz e dels nafratz.

Bertrand de Born: Be m play.

Iront en désordre chevaux des morts et des blessés.

Iran, per la sua mort, a ratge

Mil borzes e mil servidor.

Guillaume, Moine de Beziers: Quascus plor.

Iront, par la sienne mort, avec désespoir mille bourgeois et mille serviteurs.

3. Rabios, Ravios, adj., lat. rabiosus, enragé, furieux.

Lag rozetz las mas

A lei de cer rabiosa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Laidement vous rongez les mains à maniere de serpent enragé.
Contra mordedura d'home ravios. Eluc. de las propr., fol. 103.
Contre morsure d'homme enragé.
Lo fols rabios
Que tan ditz fals semena.

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com; Rabios, Ravios, adj., lat. rabiosus, enragé, furieux.

(chap. L'atontat rabiós que tans dits falsos sembre. Val pera consevol ascumita, pero sobre tot pera lo grillat de Manel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Le fou furieux qui tant de faux propos sème.

CAT. Rabios. ESP. Rabioso. PORT. Raivoso. IT. Rabbioso. (chap. rabiós, rabiosos, rabiosa, rabioses; enfadat, enfadats, enfadada, enfadades; cabrejat, cabrejats, cabrejada, cabrejades; furiós, furiosos, furiosa, furioses.)

4. Rabat, adj., enragé.

Dedins, lop rabat,

Serpent coronat,

De vibra engenrat.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Dedans, loup enragé, serpent couronné, de vipère engendré.
(chap. A dins, llop enrabiat, serp coronada, de escursó engendrat.)

5. Raber, v., lat. rabere, être furieux, impétueux, ravager, entraîner.

Part. prés. Arapsis... es ta rabent que tot so que encontra geta a terra.

Flum... per arena et calhaus corrent... es rabent.

Eluc. de las propr., fol. 151.

L'Araxe... est si ravageant que tout ce qu'il rencontre il jette à terre.

Fleuve... sur sable et cailloux courant... est entraînant.

6. Raviar, Ratjar, Raujar, v., enrager, devenir enragé, faire rage.

Si aquel home ne mort un autre, fa 'l senlantment raviar.

Eluc. de las propr., fol. 102.

Si cet homme en mord un autre, il le fait semblablement devenir enragé.

Fig. Car jois no m soste,

Ab pauc de dol non ratge.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Parce que joie ne me soutient pas, peu s'en faut que de douleur je n'enrage.

Can Ferabras l'enten, totz vius cuyda raujar. Roman de Fierabras, v. 935.

Quand Fierabras l'entend, tout vif il pense enrager.

ANC. FR. ...... L'amour consomme enclos,

L'humeur de ma poitrine et desseiche mes os,

Il rage en ma moüelle.

R. Garnier, Trad. d'Hippolyte, act. III, sc. IV.

CAT. ESP. Rabiar. PORT. Raivar. (chap. Rabiá: rabio, rabies, rabie, rabiem o rabiam, rabiéu o rabiáu, rabien; patí; enrabiás.)

7. Arapi, adj., enragé.

Venra diable arapi

E forma d'ome.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Viendra diable enragé sous forme d'homme.

Mario Sasot Escuer, Venra diable arapi  E forma d'ome.

8. Enrabiar, Enratjar, Enrapjar, Enraujar, v., enrager, devenir furieux.

Can Floripar l'enten cuyda enrabiar.

Roman de Fierabras, v. 2572.

Quand Floripar l'entend elle pense enrager.

Las bestias... enrabion en aissy que, si mordion alcunas personas, ilh enrapjarion. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Le bêtes... enragent en telle sorte que, si elles mordaient aucunes personnes, elles enrageraient.

*Deus m' en don tal mal don ieu m' enratge.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum sel.

Dieu m'en donne tel mal dont je m'enrage.

Part. pas. Cans enrabiatz lo morda.
(chap. Que un gos enrabiat (rabiós, que té la rabia) lo mossego.)

Rambaud d'Orange: Parliers.

Que chien enragé le morde.

A pauc non es enrabiada. Roman de Jaufre, fol. 46.

Peu s'en faut si elle n'est pas enragée.

Substantiv. Sui trebalhatz,

No sai que m dia,

Pus qu' enrabiatz.

J. Esteve: Cossi moria.

Je suis tourmenté, je ne sais quoi je me dise, plus qu'enragé.

D'on ira pois cridan

Us vilas enraujatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz chant.

D'où ira puis criant un vilain enragé.
(chap. Enrabiá, enrabiás.)


Rabin, s. m., lat. rabbinus, rabbin.

Dis li: Dieus te sal, rabi. Brev. d'amor, fol. 162.

Lui dit: Dieu te sauve, rabbin.

CAT. Rabi. ESP. Rabino. PORT. Rabbi, rabbino. IT. Rabino, rabbino.
(chap. Rabino, rabinos.)



Racar, v., souffrir, dessécher, languir.

Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 75.

Si vostre filh, sobeirana

Mair', en preguatz, tost er sana

M'arma que de mort se raca.

G. Riquier: Aissi con es.

Si votre fils, souveraine mère, vous en priez, tôt sera guérie mon âme qui de mort se dessèche.

CAT. Racar.

*Raca,* Racca, s. f., rosse, bête maigre.

Ges raca pieitz no s' asola.

Gavaudan le Vieux: Aras quan.

Point rosse pire ne s'abat.

Quan me soven de la raca.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Quand il me souvient de la rosse.

En syriaque raca, en hébreu *REK signifient vide; en prenant au figuré le mot racca qui est dans l'Évangile de saint Matthieu, ch. V, v. 22, on le traduit par homme de peu de sens.

(chap. burro raquític, rucs raquitics, mula raquítica, yegües raquítiques : caball arguellat com Rocinante, que ere un rossí antes, machos arguellats, somera arguellada, someres arguellades.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no


Radelada, s. f., abondance, débordement.

Us fotrai de tal radelada

Que lo linsol torseres lendeima.

T. de Montan et d'une Dame: Ieu venc.

Je vous coïterai de telle abondance que le linceul vous tordrez le lendemain.


Radelh, s. m., radeau.

Un radelh que fon mot ajustat.

V. de S. Trophime.

Un radeau qui fut moult ajusté.

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.