champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
CAT. ESP. PORT. Delegar. IT. Delegare. (chap. Delegá: delego, delegues, delegue, deleguem o delegam, deleguéu o delegáu, deleguen; delegat, delegats, delegada, delegades. Ara me ve a la memoria: cuan estaba al institut de Valderrobres, vach sé delegat de la meua classe, y alguns delegats vam aná a Mollina, Málaga, comarca de Antequera, en tren. Lo viache va sé llarg, y no mol cómodo; pero la estansia allí mol bona. Hasta va vindre a vórem una amiga de un poble de Córdoba, que se diu Cabra, que está avui a 57 kilómetros en coche. An esta amiga la vach coneixe a Bournemouth, sur d' Inglaterra, al estiu del 1995, cuan hi vach aná en una beca del ministeri de educassió. Al 1996 vach aná a Swansea, Gales. Signifique mes o menos: mar o lago dels cisnes (cygnus). Swan en inglés, Schwann, Schwäne en alemán. Prop de allí se va criá KenFollet, a Cardiff; vach visitá la siudat, entonses no había lligit cap llibre d'ell. Encara men enrecordo que allí me va “doná” un ramet de romé una gitana. Lo vach agarrá, san inossén de mí (mes que Azarías); pero cuan me va demaná alguna perra, li vach di que no ne portaba, y li vach torná lo manollet. Lo poc que vam parlá suposo que va sé en inglés, perque si ella me haguere contestat en galés o caló no men haguera enterat de res, y tampoc avui men enteraría. Desde entonses porto una maldissió, hasta que me móriga o estira la garra, o les dos.)
7. Relegar, Releguar, v., lat. relegare, reléguer, éloigner.
Part. pas. Lo layre sera relegat del loc et de la honor.
(chapurriau del 1463: lo lladre sirá relegat del lloc (locus: poble, puesto) y de la honor (domini, terres, etc.); sirá expulsat, aviat, aventat, foragitat o fora gitat, tret a gorrades, a patades, a puntapeus, etc. Aixina se hauríe de traure als lladres de avui en día.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128.
Le voleur sera relégué (hors) du lieu et du domaine.
ESP. Relegar. IT. Relegare. (chap. Relegá: relego, relegues, relegue, releguem o relegam, releguéu o relegáu, releguen; relegat, relegats, relegada, relegades.)
PORT. Legitima. IT. Legittima. (chap. Legítima, legítimes. Pot sé que algú pronunsio “lejítima”, en jota, pero se pronunsie en la g de ginebre, ginebra, gitano, geput, girá, etc.)
4. Legitim, adj., lat. legitimus, légitime.
Successors de legitim matrimoni.
(chap. Sucessós de legítim matrimoni.)
Tit. de 1468. Hist. de Lang., t. V, pr., col. 37.
Successeurs de légitime mariage.
Filhas legitimas he naturals. (he : e : et : i : y)
(chap. Filles legítimes y naturals.)
Tit. de la maison d'Auvergne, de 1482. Justel, p. 227.
Filles légitimes et naturelles.
CAT. Legitim, llegitim (legítim, llegítim). ESP. (legítimo) PORT. Legitimo. IT. Legittimo. (chap. Legítim, legitims; v. legitimá.)
5. Legitimamen, adv., légitimement.
En demandan... o d'altra maniera legitimamen. Charte de Gréalou, p. 62.
Las gracias especials de que Dieus los priviligiet. V. et Vert., fol. 6.
Les grâces spéciales de quoi Dieu les privilégia.
Part. pas. Si'l deude era fiscal o privilegiat.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
Si la dette était fiscale ou privilégiée.
Sian privilegiat per lo senher apostoli.
Tit. de 1283. DOAT, t. LXXIX, fol. 153.
Soient privilégiés par le seigneur pape.
CAT. ESP. PORT. Privilegiar. IT. Privileggiare. (chap. Privilegiá: privilejo o privilegio, privileges o privilegies, privilege o privilegie, privilegem o privilegiem o privilejam o privilegiam, privilegéu o privilegiéu o privilejáu o privilegiáu, privilegen o privilegien; privilegiat, privilegiats, privilegiada, privilegiades.)
23. Anelei, Aneleh, s. m., injustice, iniquité.
Que m vol deseretar per anelei.
Karles mi fai gran tort et aneleh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23 et 48.
Vu qu'il me veut déshériter par injustice.
Charles me fait grand tort et injustice.
24. Sacrilegi, s. m., lat. sacrilegium, sacrilége.
Qui rauba las gleizas... fai sacrilegi. Trad. de Bède, fol. 42.
Qui lo trenca es... sacrilegis. V. et Vert, fol. 98.
Qui le rompt est... sacrilége.
CAT. Sacrilegi. ESP. PORT. IT. Sacrilegio. (chap. Sacrilegi, sacrilegis; la persona que comet sacrilegi es un sacrílego; sacrílegos, sacrílega, sacrílegues.)