sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.

Capitol. XVII. De la resposta feta per lo (plo) fill de deu a les virtuts: e de la concordia de aquelles.


Hoyda aquesta supplicacio per la
sanctissima trinitat parla lo fill de deu qui es sauiesa infinida e dix al seu pare ¶ Pater mi propter me orta ē hec tempestas: mitte mei mare: et cessabit tempestas. Volent dir: o clementissim pare meu tots aquests crits e grans tempestes de natura humana per mi se son leuats a mi criden e a mi demanen: sia de vostra merçe
lançar a mi (llançar me) a la mar de la miseria humana: e cessara tota la tempesta e brogit de aquella. E lo pare molt content quel fill seu prengues aquesta legacio puix axi li playia: dix que ell mateix tornas resposta: mostrant lo seu valent animo: e la gran amor que hauia a natura humana per la qual emprenia tal empresa ¶ E responent lo fill de deu a les virtuts e a tota natura angelica qui ab gran atencio la dita resposta sperauen (spaué) e dix ¶ Expedit vobis vt ego vadam. Volent dir. o princeps angelicals e vosaltres virtuts per mi molt amades: dich vos que noy ha modo tant expedient a fer la redempcio de natura humana e que vosaltres resteu concordes e contentes: sino que yo vaja: e deualle en la vall de miseria vestint me de carn humana fent me passible e mortal: e satisfare ab los merits infinits meus la culpa infinida de adam. E justicia sera contenta e veura lo que desija: ço es que res no reste impunit: e misericordia e pietat seran exalçades e magnificades per totes les generacions: car per amor de elles yo he hagut merçe de natura humana. E dellibere ligar me inseparablement ab ella. E hoyda aquesta gloriosa e plaent resposta per aquells sperits angelicans (angelicals) e virtuts excellents prostraren se tots ensemps ab goig infinit regraciant a la clemencia e bonea de nostre senyor deu que tant largament hauia satisfet a la peticio de natura humana per la qual tots hauien suplicat: e lohant les misericordies diuines digueren. ¶ Magnus dominus noster et magna virtus eius: et sapientie eius non est numerus. E animant se los vns als altres a lohar e molt estimar la tanta clemencia e gran singular feta a totes les creatures: car reparat lome totes eren reparades: digueren. ¶ Bate magnificencias deo nostro: dei perfecta sunt opera (opa; obra, obres): et omnes vie eius iudicia. E dit aço fon aqui juncta ab les virtuts aquella gran senyora pau nomenada vestida de vellut blau (blue velvet; terciopelo azul) mostrant se tota celestial e acostas a la senyora justicia e besala e prenint la sua ma ferma pau perpetua entre ella e la excellent senyora misericordia: e lauors fon complit lo parlar de dauid que diu. ¶ Iustitia et pax obsculate sunt. Estant axi aquestes senyores molt alegres de la marauellosa concordia e pau que entre elles era fon aqui tantost aquella reyna e senyora de virtuts ço es sancta caritat. La qual portauen per lo braç fe e sperança (spança): la vestidura sua era tota dor molt singular sembrada de infinides pedres precioses: car en ella se ha a engastar totes les obres meritories per a esser a deu plaents e gracioses. e les altres virtuts vehent la feren li gran reuerencia regonexent li majoritat e senyoria. E ella venint dauant la cadira de la diuinal clemencia adora sa magestat e dix. ¶ Benedicta sit sancta trinitas: atquem indiuisa vnitas: confitebimur ei quem fecit nobiscum misericordiam suam. Volent dir: O senyor e lahor infinida sia donada a la magestat vostra per mi e per aquestes virtuts que açi son de la gran misericordia que a nosaltres haueu comunicada: car reparant lome haueu donat a nosaltres nom e fama inmortal ¶ Car no erem conegudes ni estimades entre les gents: ara senyor deuallarem en companyia de vostra magestat: e manifestar nos em al mon e serem per los homens conegudes: e yo preycare continuament a les gents dient. ¶ Propter nimiam caritatem suam qua dilexit vos deus filium suum misit in similitudinem carnis peccati Volent dir: O fills de adam no siau desconexents a nostre senyor deu creador vostre: car per la gran caritat sua vos ha tan carament amats: que tramet lo fill seu en la terra ab vestidura humanal semblant a vosaltres peccadors. E animant los molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan singular benefici pendre per tema (ptema) en tots los meus sermons. ¶ Obsecro vos ne inuacuum gratiam dei recipiatis. Car no volria per res senyor queus fossen desconexents car peccat me es molt odios e abominable la dita desconexença. ¶ E perço delibere dir los souint. ¶ Confiteantur domino misericordie eius et mirabilia eius filijs hominum. E lo senyor mirant la dita caritat ab grandissim plaer adelitant se en les sues amables rahons dix li. O caritat per mi singularment amada ab vos he fet liga inseparable: la amor vostra me fa deuallar en lo mon per tirar a mi lo cor del home: segons en persona mia los ha dit Jeremies (Ieremies; la I, J mayúscula dels tripóns) dient. ¶ In (Jn) caritate perpetua dilexi te miserans tui. E vos sereu la companyia mia en totes estes fahenes: e majudareu (m´ajudareu, me ajudareu) a portar totes les penes e dolors que he a soferir per la redempcio humana. Vos me tendreu abraçat e ferm en la creu e en los altres turments car no bastarien altres ligams (lligams) sino sola lamor (l´amor) vostra. Car de vos sera dit que haueu ligat lo omnipotent e vençut lo inuencible (invencible). ¶ E caritat respos: O excellent senyor puix axi plau a la magnificencia vostra queus acompanye en aquesta vostra legacio: placia a la clemencia vostra desempachar: car yo tinch lanimo tan feruent que no he repos nem cans james en la fahena que comence fins la he portada a fi (afi). E de açous (aço us) suplicaua Dauid contemplant aquesta jornada: quant dix. ¶ Tu exurgens misereberis syon: quia tempus miserendi eius: quia venit tempus. E respos lo senyor: O caritat que so content de executar lo que he promes: car la feruor vostra me tira em (y me, e me: em) fa deuallar en la vall de miseria per deliurar lo linatge humanal del qual vos sou aduocada.

Capitol XVI, 16, pietat, veritat, dauant magestat diuina, suplicaren redempcio humana

Ca. (Capitol) XVI. Com pietat e veritat: prestant fe dauant la magestat diuina: suplicaren per la redempcio humana.

Leuant se les virtuts de la disputa postraren se totes ab profunda humilitat dauant la real cadira de la majestat (igual se trobe en g com en j) diuina: e feta adoracio: dreçaren se stan agenollades: per la pietat per totes e dix O inmense magestatis deus: aqua bona cuncta procedunt: oia (omnia, i nassal) tibi possibilia sunt: ostende nobis domine misericordiam (mi+algo paregut a la ß+icordi+a nassal) et salutare tuum da nobis. Volent dir: o magestat sens terme: a la qual es natura e molr propri vsar de clemencia: car de la vostra infinida bonea senyor proceeix tota virtut e be: nous es dificil ans certament totes coses vos son possibles: e en aço termena la fi de la nostra disputa que sola la potencia e sauiesa vostra pot fer aquesta reparacio de natura humana ab concordia de justicia e misericordia a les quals vostra magestat no delibera descomplaure. E trobam en molts lochs de la sancta scriptura que vostra magestat ha promes trametrels vn reparador e redemptor per saluar aquests miserables catius fills de adam que continuament criden e demanen a la clemencia vostra. Entre los altres parla d´aço molt clarament lo gran propheta ysayes dient. Clamabunt enim ad domini a facie (afacie) tribulantis et mittet eis saluatorem et propugnatorem qui liberet eos. Volent dir que trobant se lome circuit de tantes tribulacions (t´bulaci+o nassal+s) ab multitut (ml´titut) d´enemichs dins si e fora si: no te altre recors sino a la clemencia vostra de la qual spararemey (s+p en rayeta+aremey). e cridant e demanant aquella: vostra majestat li trametria lo saluador qui pugnant per ells los deliuraria dels mals infinits que sofiren. Aquesta senyor es la misericordia que demanen aquest que te a venir del qual es dit. Ipse erit expectatio gentium: et desideratus earum: Car aquest senyor spera (spa) e desija tota natura humana: no tardeu senyor rompeu los cels e deuallau: car aquesta obra de tanta excellencia a vostra magestat solas pertany hauer la gloria de aquella e no a nengun altre: e perço ha dit ysayes en persona de vostra clemencia. Gloriam meam alteri non dabo E lo home senyor ques veura axi tirat: e per vos deliurat e tant amat: girar sa de tot son cor e forçes a amar e seruir vostra magestat: regonexent esser a aquella obligat per infinides vies: e aço volia dir lo dit Ysayes quant dix. In die illa inclinabitur homo ad factorem suum: et occuli eius ad sanctum israel respitient. Volent dir que aquell dia que vos senyor fareu aquesta gran e asenyalada misericordia a la natura humana: lome se inclinara e adorara la magestat vostra regonexent vos per senyor e creador seu e reparador de les culpes sues: e los vlls dels dits miserables homens contemplaran ab gran delit la sanctedat e magnificencia vostra. E ab tot siam molt certes aquestes senyores e yo a vostra real majestat eser totes coses manifestes e molt clares deliberam recitar a vostra clemencia les rahons allegades dient entre nosaltres. Nunciare (nuntiare a datres fonts) debemus regi omnes sermones istos. Desijoses de inclinar la senyoria vostra a fer prest aquesta misericordissima obra: de la qual ab grandissima fe suplicam vostra clemencia de part de tota natura humana.