Aguaitá

En aragonés, diccionario de Jerónimo Borao :

AGUAITAR. c. Acechar. La Academia coloca esta voz entre las que, ya anticuadas, son hoy de uso de la gente vulgar. En documentos antiguos de Navarra se ve usado el verbo goaitar y aun el sustantivo goai vigilante.

Está a l'aguait,
Aguaita, guaita, mira !

Dcvb :

AGUAITAR o GUAITAR (i variants dialectals agoitar i goitar). v. || 1. tr., ant. Vigilar, esperant d'amagat i amb cautela l'ocasió de sorprendre o agafar algú, o posant els mitjans de fer-li mal en venir l'ocasió; cast. acechar, poner asechanzas.

Nostre Senyor li dix [a la serpent]: tu aguaytaràs al taló del hom, Canals Carta, lxviii. Cell qui aguayta los altres falsament..., és comparat a guineu, Genebreda Cons. 185. a) Esperar que passi un conill o altres animals per un lloc on solen acudir, a fi de caçar-los (Mall.). E tresnuytant | van aguaytant | una tal caça, Spill 214. || 2. Vigilar, observar per evitar una sorpresa o per descobrir algú; cast. vigilar. Faem armar cinquanta cavals qui guaytassen la host de nuyt, Jaume I, Cròn 259. Ell deu partir ses guaytes que guayten en la nau; Consolat, c. 251. Qui sab be agaytar, e prenent munta e deualla, firent axí com los altros linatges de falcons, Flos medic. 140 vo. Y atalayers en llarga fila | guaytant la mar, Costa Agre terra 179. || 3. intr. a) Treure el cap per una obertura o per damunt qualque cosa; cast. asomarse. Desde vistosa finestra | del palau, Almanzor guayta, Camps i F., Poes. 69. May mos manca un balcó per guaytarhi, Ign. 60. Aguaytí a la cascada remorosa, Badenes Cants Rib., 49.—b) Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita que permet veure qualque cosa que d'altra manera no es veuria (Mall., Men.). Jo estava goytant p'es foradet, Roq. 44.—c) intr. Deixar-se veure en part [qualque cosa]; cast. asomar. Al cap derré guaytava es sol, Ignor. 44. || 4. tr. Mirar (en general). «Jo em goito al mirall» (Ponts). «No me goitis a mi» (Sort). «Mira tu, goita què veig!» (Penedès). «Ell goita dins» (Sta. Col. de Q.). «¡Agoita, que neu!» (Vic). Aguayta com hi aboquen los pols ses nuvolades, Atlàntida, iv. Y de cayre al fadrí aguayta | trobantlo ben plantadet, Collell Flor. 49. Loc. i refr.—a) Estar mira i aguaita: estar a la vetla, amb curiositat o amb interés. «Este sempre està mira i aguaita!» (Benassal),—b) «Qui aguaita pel forat, veu son mal fat» (Aladern Dicc.). «Qui aguaita pels forats, veu ses maldats» (ibid.). Fon.: əɣwəјtá, gwəјtá (Men.); aɣwaјtáɾ, gwaјtáɾ (Val.); aɣwaјtá (Maestrat); gwaјtá (Pla d'Urg.); guјtá (Barc., Gir., Empordà, Vic, Lluçanès, St. Joan les Ab., Penedès, Men.); goјtá (Pons, Sort, Mall.).—Forma d'imperatiu: gɔ́јtɛ! (Pons); góјtə! (Girona, Llofriu); gwáјtə! (Bal.). Conjug.: regular segons el model cantar.

Etim.: del germ. wahten, ‘vigilar’, ‘observar’. Wachten , beobachten en alemán.

AMOR DE JUVENTUT

" AMOR DE JUVENTUT "

Juan Carlos Abella

Ña un amor de juventut
es lo primé amor que tens
dels que més coses deprens
y que mos aiseque gran inquietud

son tantes les coses que volem expresá
sentimens que acabem de descubrí
que potse mos faran patí
algo que segú mos enfortirá

un se sen tan enamorat
cuan descubris la ternura
y la exprese en soltura
no sap per aon li a arribat

primeres paraules, sensasións
disfrutan de eixos momens
y fiquem tans sentimens
que se desperten les pasións

descubrim que sol en la mirada
les paraules podem evitá
pera podemos expresá
alguna que atra vegada

lo tacto de la teua pell
me descubris tantes emosións
y me ompli de ilusións
que duraran asta que siga vell

amor ple de inosensia
lo que mos nais de jove
sense save per aon mos trove
y mos ompli de experiensia

amor que si un dia perdem
lo momen de descubrí lo sexo
mos creará tan gran nexo
que mai lo olvidarém

a la juventut tenim presa
tot u volem prová
tan rapid volem aná
que mos enduem alguna sorpresa

la vergoña am perdút
al arrimamos a eixa persona
que mos pareis tan bona
y no sabem com a segút

es un amor tan nesesari
que lo nesesitem pera dependre
me enseñe a se mes tendre
y aixo no u trovem a cap dicsionari

si al amor de juventut
si a les eternes promeses
que lo tems dixe per ai esteses
encara que te dixo ben fotut

si al amor de puresa
y a les mirades de ternura
que mos fan perde la compostura
a vegades venen per sorpresa

si als besets robats
que se donen de amagát
a aquell puesto que am buscát
son besets mol lograts.