llit

llit , cama

gitás, gitar-se, acostarse

catre

Lo catre no es un llit. Son dos marcs crusats en forma de aspa, que fan la funció de llit. Units per la part d'amunt en cordes (normalment fetes en trena de peladures de vimec) que fan la funció de sunyer. La márfega es un coltxó de roba de borrassa, arrebotit de palla o de peladures de panolla. Los catres i les márfegues solíen estar als masets que no teníen pallissa.


Llit, sunyer, coltxó, llansols, mantes, cobrellit, coixí, sobrecoixí, catre, márfega, eixugamans,

Nusatros tamé el dím pareixido. Llit, somiè, colchó,llinzol ,,mantès ,

cobrellit,,coixí , aná al  catre , márfega.La palla qu'hie  posaban èba de segaltrigo.

Lo colcho se fae en la llana, lligat de cuan en cuan en vetes, se varechae cada añ.

A Tamarit cubrellit, y los colchonés los paraben al carré, vareaben la llana y fie un ruido espesial, después los cosien, normal o a la Inglesa...

Cubrellit,llansol,sumier

Sir, Llinsol, somié, colchó, màrfega, cubrellit...

Llit,sumie,colcho,

llansols,mantes, cobrellit,coixí

sobrecoixí,ana al catre,márfega,no se que es....eixugamans...toalla de mans

Natres diem ,llit,  somie,  manta  o mantes , banua  ( colcha) cuisi, llansol, catre,   isugamans se diu mes toalla. Y madalap al colchón.

esbrafat

esbrafat , esbafat

verbo esbrafás , esbafás

un líquid que ha perdut lo gas está esbrafat , esbafat

https://es.m.wiktionary.org/wiki/esbafado

Referido a una bebida con burbujas, que ha perdido el gas.

• Ámbito: Aragón
• Uso: coloquial
• Ejemplo:

«Ya no empezamos bien cuando pedimos una caña y nos la sirvieron toda esbafada y caliente. Quien sirvió la cerveza, no tenía ni idea de tirar cañas» 

esbafarse

Tiene su sentido, y es que caiga al vaso suavemente sin perder el gas; si la tiramos desde arriba, al caer rompe toda la burbuja y se “esbafa”, y no es plan de transformar una bebida que por definición es gasificada en jarabe»


La palabra esbafao hace referencia al momento en el que un liquido con mucho gas ( coca-cola,fanta, kas) se le escapa todo el gas del recipiente que lo contiene , por lo cual el liquido resultante carece de gas alguno y es uniforme. La palabra esbafao todavía se utiliza sobretodo en Zaragoza que es donde abundan las bebidas gaseosas ,  a principios del siglo 20, cuando el aragonés todavía se hablaba, apenas había bebidas gaseosas.


dcvb

ESBRAVAR (val. esbrafar). v. tr. 
|| 1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar. 
|| 2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d'unió amb la pell; cast. desbravar. 
|| 3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. S'usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc. Vins esbravats, Agustí Secr. 107. Lo vi destapat se esbrava, Lacavalleria Gazoph. Y aquest most s'està esbravant, Guimerà Poes. 44. El taronger qui esbrava | la nupcial joya de la sava, Riber Sol ixent 64. 
|| 4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar. Esbravar tota la sua malícia contra de algú, Lacavalleria Gazoph. S'esbravava ponderant-me s'ayre pur de Valldemossa, Aguiló Poes. 231. Per nous volcans esbrava les flames de son cor, Atlàntida ix. A Flandes s'enfugí, y l'ardor novell | del cor indòmit esbravà en la guerra, Costa Trad. fant. 85.
    Fon.: əzβɾəβá (pir-or., or.); azβɾaβá (occ.); azbɾafá (Tortosa, Maestr.); azbɾafáɾ (val.); əzbɾəvá (bal.).
    Var. form.: desbrafar.
    Etim.: segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau; el val. esbrafar pot esser resultat d'un creuament amb baf.

brauen en alemán es fabricar cerveza , destilar