Mostrando las entradas para la consulta vocal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vocal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio

viernes, 13 de septiembre de 2024

Pera - Perdonar, Perdonnar

 

Pera, s. f., lat. pirum, poire.

Si cum el fes e peras e pomas e castanhas.

(chap. Aixina com lo fenás y peres y pomes y castañes.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Ainsi comme le foin et poires et pommes et châtaignes. 

Prov. Amb el senior non voles partir las peras, 

Car lo senior prendra las pus maduras 

E te rompra lo cap amb las pus duras.

Dictionnaire languedocien. 

(chap. En lo siñó no vullgues partí les peres, ya que lo siñó pendrá les mes madures y te romprá (chafará) lo cap en les mes dures.)

Avec le seigneur ne veuilles pas partager les poires, car le seigneur prendra les plus mûres et te rompra la tête avec les plus dures.

Paucas peras pezo may que tropas pomas. Eluc. de las propr., fol. 218.

(chap. Poques peres pesen mes que moltes pomes.)

Peu de poires pèsent plus que beaucoup de pommes.

CAT. ESP. PORT. IT. Pera. (chap. Pera, peres; pereta, peretes. La pereta ere un interruptó antic, en forma de pera.)

PERETA : interruptó antic de fusta

2. Perier, Peyrier, s. m., poirier.

Cum si en perier es enpeutat pomier. Eluc. de las propr., fol. 196. Comme si sur poirier est greffé pommier. 

Albres dometges, pomier, noguier, peyrier. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Arbres domestiques, pommier, noyer, poirier.

CAT. Perer. (chap. Perera, pereres. Lligí al Decamerón en chapurriau https://lo-decameron.blogspot.com/2020/11/jornada-septima-novela-novena.html)


Peratgar, v., lat. peragere, achever, terminer, mener à fin. 

Lo portaniers no perdona

Non peratge tota persona; 

Zo es mort que peratga totz.

Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 

Le passager ne pardonne qu'il ne mène à fin toute personne; c'est la mort qui mène à fin tous.


Percutir, v., lat. percutere, heurter, frapper.

Si que la derniera percutish e fier la dita vocal. Leys d'amors, fol. 111.

Tellement que la dernière heurte et frappe ladite voyelle.

Percussia am una autra peyra sobre la peyra. Trad. d'Albucasis, fol. 15.

(chap. Percutíe en un' atra pedra sobre (damún de) la pedra.)

 Frappait avec une autre pierre sur la pierre.

- Meurtrir, détruire.

Part. prés. Per l' angel percussien.

Geneys, le jongleur de Lucas: Dieus verays.

Par l'ange détruisant.

Can cazero del sel angels percuciens.

(chap. Cuan van caure del sel los angels percutidós, destructós, exterminadós, etc.)

Izarn: Diguas me tu.

Quand tombèrent du ciel les anges détruisants.

Substantiv. Lai defendens

Dels percutiens.

J. Esteve: Quossi moria.

Là se défendant des meurtrissants.

ESP. Percudir. IT. Percuotere. (chap. Percutí: percutixco o percutixgo, percutixes, percutix, percutim, percutiu, percutixen; percutit, percutits, percutida, percutides.)

2. Percutio, Percussio, s. f., lat. percussio, percussion, coup, heurt. 

Am lo batemen et am la percutio. Leys d'amors, fol. 74. 

Avec le battement et avec la percussion. 

Per cazement o per percussio. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Par chute ou par coup.

CAT. Percussió. ESP. Percusión. PORT. Percussão. IT. Percussione.

(chap. Percussió, percussions; percut, percuts.)

3. Percussiu, adj., percussif, propre à frapper.

Es dicha percussiva quar percutish. Leys d'amors, fol. 111.

Elle est dite percussive parce qu'elle frappe.

IT. Percussivo. (ESP. Percutivo, percutiva. Chap. Percutiu, percutius, percutiva, percutives.)

4. Repercutir, v., lat. repercutere, répercuter.

Part. prés. Per freior repercussient la humor. 

Eluc. de las propr., fol. 265. 

Par froid répercutant l'humeur. 

CAT. Repercutir. ESP. Repercutir, repercudir. PORT. Repercutir. 

IT. Ripercuotere. (chap. Repercutí: repercutixco o repercutixgo, repercutixes, repercutix, repercutim, repercutiu, repercutixen; repercutit, repercutits, repercutida, repercutides.)

5. Repercussio, s. f., lat. repercussio, répercussion.

Endeve de calor natural... repercussio. Eluc. de las propr., fol. 19. 

Il advient de chaleur naturelle... répercussion.

CAT. Repercussio. ESP. (Repercussion) Repercusión. PORT. Repercussão. 

IT. Ripercussione. (chap. Repercussió, repercussions.)

6. Repercussiu, Respercussiu, adj., répercussif, propre à répercuter.

Es dezicativa, respercussiva. Eluc. de las propr., fol. 185. 

Elle est désiccative, répercussive.

Subst. No deu hom uzar de repercussius. Eluc. de las propr., fol. 98. 

On ne doit pas user de répercussifs.

ESP. Repercusivo. PORT. Repercussivo. IT. Ripercussivo.

(chap. Repercussiu, repercussius, repercussiva, repercussives.)

7. Repercussori, adj., répercussoire, propre à répercuter.

Subst. Usar de tempratz repercussoris. Eluc. de las propr., fol. 82.

User de modérés répercussoires.

Perditz, s. f., lat. perdix, perdrix.

Pendre cug, ab la perditz, l' austor.

G. Magret: En aissi m pren. 

Je crois prendre, avec la perdrix, l'autour. 

Ieu reman pres si cum perditz en tona.

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no.

Je demeure pris ainsi comme perdrix en tonnelle.

CAT. Perdiu. ESP. PORT. Perdiz. IT. Pernice. 

(chap. Perdiu, perdius.)

Perdiu, perdiz, alectoris rufa

2. Perdigal, Perdigalh, s. m., perdreau.

E 'l reis Felips cassa lay, ab falcos,

Sos perdigals e 'ls petitz auzelos.

Bertrand de Born: S'ieu fos.

Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses perdreaux et les petits oisillons.

Quan los perdigalhs auzo lor propria mayre, laysho la qu' els ha coatz.

Eluc. de las propr., fol. 278.

Quand les perdreaux entendent leur propre mère, ils laissent celle qui les a couvés.

PORT. Perdigão. (chap. perdigana, perdiganes : críes de la perdiu. Cuan les perdiganes escolten a la seua propia mare, dixen a la que los ha covat.)

3. Perdigos, s. m., perdreau.

Can los perdigos auzon lo can de la mayre. Naturas d'alcus auzels. Quand les perdreaux entendent le chant de la mère.

CAT. Perdigot. ESP. Perdigón. PORT. Perdigoto. IT. Perniciotto.

(chap. perdigacho, perdigachos; perdigot, perdigots : mascle.)



Perdo, s. m., pardon.

Si de bon cor non es faitz lo perdos.

P. de Barjac: Tot francamen. 

Si de bon coeur n'est fait le pardon. 

Ai quist, ses tort, perdo.

P. Vidal: Pus tornatz. 

J'ai demandé, sans tort, pardon.

- Rémission, indulgence, absolution.

Tal cuia sai guazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdicio.

Pierre, Roi d'Aragon: Peire Salvagg' en.

Tel croit gagner ici indulgence, que l' indulgence lui sera à grande perdition.

Aian aquel perdon que an tut li romieu.

Anavan al perdon en l' islla de Llerins. V. de S. Honorat.

Qu'ils aient cette absolution qu'ont tous les pélerins.

Ils allaient au pardon dans l' île de Lerins. 

Loc. Per la colpa d'una fals' amairis

Que fes ves mi enguans e tracios, 

Per que ieu fauc los quaranta perdos. 

B. de Ventadour: Bels Monruels. 

Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit vers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante pardons.

Adv. comp. Am mais servir lieys en perdo 

Qu' autra qu' ab si m degues colguar. 

Sordel: Bel m'es ab. 

J'aime mieux servir elle gratuitement qu'autre qui avec soi me dût coucher.

Amarai doncx en perdos?

Folquet de Marseille: Ja no volgra. 

J'aimerai donc en vain? 

Elh reys frances li tolh en plas perdos 

Tors et Angieus.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh. 

Le roi français lui enlève en plaine liberté (tout à son aise) Tours et Angers.

CAT. Perdó. ESP. Perdón. PORT. Perdão. IT. Perdono. 

(chap. Perdó, perdons.)

2. Perdonansa, s. f., pardon, indulgence, absolution.

D'aquest tort non vol far perdonansa. 

P. Vidal: Quant hom onratz. 

De ce tort ne veut faire pardon. 

Sol de cest pensar 

Me fessetz perdonansa.

Aimeri de Peguilain: Qui soffrir. 

Seulement que de ce penser vous me fissiez pardon. 

Prov. Merces dis eisamen:

De gran tort, gran perdonansa.

Aimeri de Peguilain: Tan fui. 

Merci dit également: A grand tort, grand pardon.

ANC. FR. Que nos indignes dessertes ne luy tollent pas la dignité de ses pardonnances. Œuvres d'Alain Chartier, p. 291. 

Sus donc, despaichons-nous, voicy la pardonnance.

Œuvres de Du Bellay, fol. 411.

ANC. CAT. Perdonansa. ESP. Perdonanza. PORT. Perdoança. 

IT. Perdonanza.

3. Perdonamen, s. m., pardon.

Totz homs deu far perdonamen 

Als penedens.

B. Carbonel, Coblas triadas. 

Tout homme doit faire pardon aux repentants.

ANC. FR. Dont Horn par sa bonté vus fist pardonement.

Roman de Horn, fol. 20.

ANC. CAT. Perdonament. ANC. ESP. Perdonamiento. IT. Perdonamento.

(chap. Perdonamén, perdonamens : perdó, perdons.)

4. Perdonaire, Perdonnaire, Perdonador, s. m., pardonneur, qui pardonne, indulgent. 

El ric Senhor qu'es lials perdonaire.

Pons de Capdueil: So qu' om plus.

Le puissant Seigneur qui est loyal pardonneur. 

Dieus perdona 'ls bons perdonadors.

(chap. Deu perdone als bons perdonadós; indulgens.)

G. Faidit: Chant e deport. 

Dieu pardonne aux bons pardonneurs.

Adject. Lo Salvaires

Perdonnaires, 

M' aya merce.

J. Esteve: Lo Senher. 

Que le Sauveur indulgent me fasse merci.

Ja no l' er Dieus perdonaire.

Rambaud d'Orange: Ar mi er. 

Jamais Dieu ne lui sera indulgent. 

ANC. FR. Tu Sires, qui es pardonnerres de tous péchiez.

Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 305. 

Il ne fault estre au meschant pardonneur. 

J. Bouchet, Triomph. de François Ier, fol. 53. 

ESP. Perdonador. PORT. Perdoador. IT. Perdonatore. 

(chap. Perdonadó, perdonadós.)

5. Perdonairitz, s. f., pardonnatrice, indulgente, pardonneuse.

Creatura non es... 

… De peccat perdonairitz.

Brev. d'amor, fol. 73.

La créature n'est pas... de péché pardonnatrice.

IT. Perdonatrice. (chap. perdonadora, perdonadores.)

6. Perdonar, Perdonnar, v., pardonner, gracier.

Fis amans deu gran tort perdonar.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Fidèle amant doit grand tort pardonner. 

Aqui ela lo perdonet baysan. V. de Guillaume de Balaun.

Là elle le pardonna en baisant.

Li denh, si 'l platz, per merce perdonnar.

Paulet de Marseille: Razos non es.

Lui daigne, s'il lui plaît, par merci pardonner. 

Aissi com sai perdonaran, 

Sapchatz c' aital perdon auran.

Pons de Capdueil: En honor.

Ainsi comme ils pardonneront ici, sachez que tel pardon ils auront.

Loc. S' ieu 'l lauzey en mas coblas menten,

Dieus m' o perdo, qu' ab ver dir m' en desmen.

Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.

Si je le louai dans mes couplets en mentant, Dieu me le pardonne, vu qu'avec vrai dire je m'en démens.

- Remettre.

Perdonar lo deute ad aquel que non lo pot pagar.

(chap. Perdoná la deuda (lo deute) an aquell que no lo pot pagá.)

Un ser fello a cuy so senhor avia perdonat gran deute, et aquell no volc perdonar ad 1 de sos sers 1 petit deute. V. et Vert., fol. 78.

Remettre la dette à celui qui ne la peut payer.

Un serf félon à qui son seigneur avait remis forte dette, et celui-ci ne voulut pas remettre à un de ses serfs une petite dette.

- Épargner, ménager.

Yenna es mot cruzel bestia que non perdona ad home ni mortz ni vius.

V. et Vert., fol. 24.

(chap. (La) hiena es mol cruel bestia que no perdone a (cap) home ni  mort ni viu. Lligí lo llop blanc dels Ports, que ere una hiena.)

L'hyène est moult cruelle bête qui ne pardonne à homme ni mort ni vif.

(La) hiena es mol cruel bestia que no perdone a (cap) home ni  mort ni viu.

Cel que perdona sas vergas, 

Per sert, adzira sos efans.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Celui qui épargne ses verges, pour sûr, hait ses enfants.

Part. prés. Que m siatz de mos tortz perdonans.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que vous me soyez pardonnant de mes torts. 

Per so devetz, Senher Dieus, per dreitura, 

A quascun d' els esser vers perdonans.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Pour cela vous devez, Seigneur Dieu, par justice, à chacun d'eux être vrai pardonnant. 

Part. pas. A celui que tost cofessa es tost perdonat. 

Trad. de Bède, fol. 51. 

A celui qui tôt confesse il est tôt pardonné. 

CAT. ESP. Perdonar. PORT. Perdoar. IT. Perdonare.

(chap. Perdoná: perdono, perdones, perdone, perdonem o perdonam, perdonéu o perdonáu, perdonen; perdonat, perdonats, perdonada, perdonades.)