champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Fort es sempre lo bon ejemplo, y mes cuan ve de persones de autoridat o de mol favor al poble, o mol volgudes o de compañs. Pero cuan som chiquets tot u fem per imitassió perque mos falte lo auxilio de la reflexió y de la experiensia, y se vol fé tot lo que se veu, sen per atra part la nostra espessie natural y essensialmén imitadora. Lo perillós ejemple que Pedro Saputo donáe als sagals del poble puján als tellats y parets va sé caussa de algunes desgrassies, sense que les pugueren evitá en prevensions ni castics ni los pares mes selosos. Als chiquets en passá de cuatre o sing añs ningú los guarde, una vegá la han cavilat ya han fet una travessura o malesa, y ningú pot tampoc previndre ni adiviná los perills als que se exposen aon y com menos se pense.
Estáen un domenche per la tarde codolejángossos a les eres uns cuans sagals, entre ells Pedro Saputo, y ñabíe una turba de sagales cantán y triscán a un atra era; cuan de repén se va pará tot aquell estrapalussi y se va vore escapá a les sagales cap al poble, no sentinse cap gos ni cap veu mes que los plos de una criada del hidalgo de la plassa (lo de la cantonera). Ella, desesperada y toquiñanse los pels, cridáe demanán auxilio. Van aná allá los sagals, y una filla del hidalgo de uns nau o deu añs de edat, mol traviessa o carnussa y arriesgada, s´habíe estossolat caén del tellat de una pallissa, y pegán en lo cap a unes pedres s´habíe quedat morta de la caiguda. En cuan van sentí 'está morta', van arrencá tots los sagals a corre dixán sol a Pedro en la criada que invocabe a tots los sans y virgens del sel, no tan pera que tornaren a la vida a la chiqueta, com pera que la liberaren de vore lo semblán rigurós y vengatiu dels seus amos.
Pedro va fé en la sagala lo que habíe vist fé atres vegades pera recuperá als que patíen algún desmayo, pos va vore que sol estáe estamordida, y poc a poc va aná tornán en sí. Escomensáe la pobra a queixás en tals crits, que la criada va pensá que teníe chafats tots los ossos del seu cos: y plorán y dessichanli la mort sen va aná cap a casa de sons pares (que eren del poble) y se va quedá ell sol en la chiqueta... No teníe asclats tots los ossos del seu cos, ni la mitat, pero sí un bras, aboñat y ubert lo cap, queixoses atres moltes parts. Lo compasiu Pedro la va aná tentán pera alsala, y al final en sumo tiento y suavidat la va agarrá y se la va emportá a casa seua entre molta gen que per curiosidat y llástima lo van seguí pels carrés. No estáen sons pares a casa, que habíen eixit a passejá per un atre camí; pero lo ven los va portá la notissia y al momén estáen al costat de sa filla y en ells lo facultatiu. Va ñabé mols ays y plos, va ñabé desmayos; al final a dures penes y crits pelats que partíen lo cor, va quedá curada, emparchada y apedassada, y se van assossegá tots pera plorá mes desahogadamén y informás de les sircunstansies de la desgrassia y del descuido de la criada a qui habíen encomanat a la chiqueta. En tot va fé Pedro lo milló que va pugué: y com lo hidalgo va vore que en mich de la relassió se li bañáen los ulls, va dixá ell corre libremen les seues llágrimes, y juntamén en la seua dona li va doná les grassies per aquell bon ofissi que habíe fet a sa filla, oferinli casa y favor, y roganli que no olvidare a la pobreta de Eulalia, que la vinguere a vore pera donali forses y consolals a tots. Pedro estáe tendre y se rentáe la sang que portáe a les mans y a la roba. La mateixa siñora de casa va di entre llágrimes, ¡ay sang de la meua filla!, ¡ay sang de la meua filla!, se va despedí cortés y afablemen perque ere ya tart, y sen va aná a casa de sa padrina aon sa mare habíe dit que vinguere.
Mentres la chiqueta Eulalia (que així se díe) va está al llit la visitabe tots los díes; pero cuan ya se eixecáe, cuan ya estáe mol adelantada la seua cura, que en poc tems va quedá perfectamen sana, fora de alguna dificultat (que tamé se va corregí después) al bras pera serts movimens, va pará de aná a vórela, perque les seues visites eren de sola humanidat y a part de cumplimén. Als tres o cuatre díes va enviá lo hidalgo a una criada a preguntá si teníe novedat, y sabén que no, va aná ell mateix a casa de Pedro Saputo, y com si tratare en un home de mes edat y de algún respecte li va torná a doná les grassies per lo que habíe fet en sa filla, y de part de ella, de la seua dona y de la seua li va rogá se serviguere honráls en la seua visita.
Y va afegí, tocán lo pun mes delicat, que si a sa mare li habíe fet a un atre tems una advertensia, creguere que va sé per dessich de vórel home de profit, ignorán entonses que u fore de tan. An esta satisfacsió y comedimén va contestá Pedro en un atra milló, dién al hidalgo, que lo que habíe fet en sa filla no mereixíe tantes grassies, y que ben pagat estáe en la honra que aquella humilde casa ressibíe habense ell dignat a vindre an ella. Van passá encara atres cumplimens entre ells; y pel matí en son demá va aná Pedro a visitá a Eulalia, continuán ya desde entonses; se habíe engendrat entre los dos una amistat tan íntima que en lo tems va sé un atra cosa, y ni ells ni dingú va pugué remediáu.
Pero lo que mes brilláe al chiquet Pedro Saputo ere la caridat. Tots los del poble u sabíen; y si al carré li demanáen algo los atres sagals ya se u habíen repartit tot; y a vegades sense demanáu. Als pobres los donáe cuan podíe ñabé, y hasta la roba que portáe si los veíe fets un acsiomo y fée fret. Ell mateix cuan va arribá a la edat de mes coneiximén va habé de corregí lo vissi de la seua solidaridat. Se va atreví una vegada sa mare a renegál; y ell en molta grassia li va contestá:
- Aixó es siñal de rics; lo fill de una rentadora no té que sé agarrat ni viure en l´alma arrugada. L´agarramén, siñora mare, no dixe vore la hermosura del sol ni la grandesa de la terra. Lo preto no coneix a Deu, ni Deu encara que vullgue li pot fé mersé, perque es incapás dels seus benefissis. Sense cante pera portá l´aigua, ¿a qué aniríe a la fon? ¿Sabéu mare, a quí penso yo que aburriríen los angels si pugueren despressiá an algú? Pos es als pussilánimes y als desconfiats. La rogo mol de veres que sigáu magnánima de cor, no estorbéu la generosidat del vol en que yo abarco lo món, y encara me pareix menut.
Plus negra non es mora, can es a sa sazon. V. de S. Honorat.
Plus noire n'est pas mûre, quand elle est à sa saison.
Suc de moras vertz. Eluc. de las propr., fol. 86.
(chap. Suc de mores verdes.)
Suc de mûres vertes.
Nég. expl. No m valrian una mora,
Sonet, ni voutas ni lais.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Ne me vaudraient une mûre, sonnets, ni voltes ni lais.
ANC. FR. Si puissé-je boire demie
Ne de more ne de vin cuit.
Roman du Renart, t. III, p. 317.
CAT. ESP. Mora. PORT. Amora. IT. Mora. (chap. Mora, mores.)
2. Morier, s. m., lat. morus, mûrier.
Las moras del morier.
(chap. Les mores de la morera o del moré.)
Serveri de Gironne: Del mon volgra.
Les mûres du mûrier.
Aquest nom es appropriat a morier salvagge.
(chap. Este nom es apropiat a moré bort o morera borda, salvache.)
Eluc. de las propr., fol. 221. Ce nom est approprié à mûrier sauvage. CAT. Morèra. ESP. Morera. PORT. Amoreira. IT. Moro. (chap. Morera o moré, moreres o morés. A Beseit está la costa dels morés : de les moreres. Lo apellit Morera tamé hi está.)
3. Dyamoron, s. m., lat. diamoron, diamorum, sirop de mûres.
Morier..., del frug si fa electuari di diamoron.
Eluc. de las propr., fol. 214.
Le mûrier..., du fruit se fait un électuaire dit diamorum.
Morella, s. f., morelle, sorte de plante.
Pren suc de plantage, de morella, de evol, farina de froment et mel.
Coll. de remèdes en prov., fol. 1.
Prends suc de plantain, de morelle, d'hièble, farine de froment et miel. CAT. IT. Morella.
Mora, s. f., lat. mora, retard, retardement, délai.
Eu li en dei donar gazain, enquera non sia eu en mora.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Je dois lui en donner profit, encore que je ne sois pas en retard.
No i a mestier de mora,
Que trop ai estat musaire.
Azemar le Noir ou Raimond Jordan: Era m don Dieus.
Il n'y a pas besoin de délai, vu que trop j'ai été musard.
ESP. Mora (demora).
2. Comoracio, s. f., lat. commoratio, délai, commoration, figure de rhétorique.
Commoratio est, cum in loco firmissimo, quo tota causa nititur, manetur diutius et eodem saepius reditur.
Vous, où êtes-vous, barons? Vous faites trop grand retard.
ANC. FR. Ne cuidiez pas que lor anuit
La demorée de la nuit.
R. de Parthonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 29.
8. Demoralh, Demoraill, s. m., délassement, passe-temps, récréation.
Per o n' an gran mal pres
Joyas e demoralh.
Giraud de Borneil: Joys e chans.
Par cela en ont grand mal pris joies et récréation.
Un manuscrit porte demoraill.
9. Demorar, v., lat. demorari, demeurer, séjourner, rester, retarder.
Passa per XII signes, e en cascun signe demora II ans e demich.
Liv. de Sydrac, fol. 53.
Passe par douze signes, et en chaque signe séjourne deux ans et demi.
A convengut d'estar e demorar en l' eretage.
Preuves de l'Histoire de la maison de Turenne, 1404.
A convenu de rester et séjourner dans l'héritage.
No cuid aprob altre dois li demor. Poëme sur Boèce.
Je ne pense pas qu'auprès autre deuil lui reste.
Pero ben sai qu' el partir me demora.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Pourtant je sais bien que le partir me reste.
Si el demora que el no me pague aco que me deu.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
S'il retarde qu'il ne me paye ce qu'il me doit.
- Se plaire, s' égayer.
Domna, per qu' ieu chant e m demor.
B. de Ventadour: Quant par la flors.
Dame, pour qui je chante et me réjouis.
Ab joi que m demora
Vuelh un sonet faire.
Peyrols: Ab joi.
Avec la joie qui m'égaie je veux faire un sonnet.
Part. prés. Laborador demorant a una peymentada.
Terrier de la Confrérie du S.-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie.
Part. pas. No seria demoratz en la plassa, ans s' enfugiria.
Liv. de Sydrac, fol. 58.
Ne serait demeuré en la place, mais s' enfuirait.
La corruptio de la carn es tan grans, que lo esperit non pot, en aquesta vida mortal, longamens demorar en tan haut estamen de contemplatio.
V. et Vert., fol. 101.
La corruption de la chair est tellement grande, que l'esprit ne peut, en cette vie mortelle, longuement rester en si haut état de contemplation. ESP. PORT. Demorar. IT. Dimorare. (chap. Demorá, demorás : tardá. Morá : viure.)
Morb, s. m., lat. morbus, maladie.
Morbs, es aco que non laissa ad home o a bestia faire aco que el deuria faire per natura. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Maladie, c'est ce qui ne laisse pas faire à un homme ou à une bête ce qu'il devrait faire par nature.
Morbos ny infect. Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.
Malade et infecté.
Si la causa que ven us hom ad un autre es morbosa o viciosa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si la chose qu'un homme vend à un autre est maladive ou vicieuse.
ANC. CAT. Morbos. ESP. PORT. Morboso. (chap. Morbós, morbosos, morbosa, morboses : dolén, dolens, dolenta, dolentes; vissiat, que té un vissi, tara, defecte, vissiats, vissiada, vissiades. Ara se entén morbo de un atra manera diferén a la enfermedat.)
De tout son coeur elle soupirait et désirait cela.
2. Alenar, v., haleiner, respirer, souffler.
Bel m'es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu'intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m'es.
Il m'est agréable quand le vent souffle vers moi en avril, avant que vienne mai.
Quan alenet vas me,
En ma boca bayzan,
El cor seguet l'ale.
G. Faidit: Ges no.
Quand, en baisant ma bouche, elle haleina vers moi, le coeur suivit l'haleine.
Que alenar
Non pot mas un pauc per la nar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il ne peut respirer qu'un peu par la narine.
Del dreg volar, no s' alena.
Marcabrus: Lo vers.
A cause du voler droit, il ne prend pas haleine.
Subst. L' alenars mov e ieis del roilh e de l' escuma de las humors.
Liv. de Sydrac, fol. 104.
L' haleiner meut et sort de la rouille et de l' écume des humeurs.
ANC. FR. Un doux vent humide qui les halenoit.
AMYOT, Trad. de Plutarque, vie d'Antoine.
Tandis qu'un zephyre clement
Contre sa sainte pou pe haleine heureusement.
Du Bartas, p. 373.
Fr. Redi, Lett., t. 1, indique les exemples suivants:
E che egli possa leggermente alenare.
Aldobrandino di Siena.
Che non è dilettevole ad alenare.
Libro de' mali delle donne.
CAT. Alenar.
3. Ale, Alen, Hale, s. m., haleine, souffle, respiration.
E dis c'om es niens de pueys que pert l'ale.
H. de S.-Cyr: Un sirventes.
Et je dis qu'homme est néant depuis qu'il perd le souffle.
Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa.
P. Vidal: Ab l'alen.
Avec la respiration je tire vers moi l'air que je sens venir de Provence.
Gran dolor e dificultat en lo hale.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Grande douleur et difficulté en la respiration.
ANC. CAT. Alens, alent. CAT. MOD. Ale (alé).
4. Alena, s. f., haleine, souffle.
Adams fo fahs de l' alena de Dieu, cant el lh' alenet en la cara.
Liv. de Sydrac, fol. 78.
Adam fut fait du souffle de Dieu, quand il lui souffla en la face.
Ist lauzengier
Que m'an tout sen et alena.
T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx.
Ces médisants qui m'ont ôté sens et souffle.
Ce mot a été autrefois employé dans la langue italienne, mais on ne le trouvait pas dans les deux premières éditions du Dictionnaire de la Crusca.
Fr. Redi, Lett., t. I, indique des exemples:
Impedisce la libertà dell' alena.
Libro de' mali delle donne.
IT. MOD. Lena.
5. Alenada, s. f., haleine, respiration.
Et escridet: Aufrica, ab mot gran alenada.
Roman de Fierabras, v. 4629.
Et avec une grande respiration, il s' ecria: Aufrique.
Et en I trag d'un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
Et en un trait d'une haleine.
ANC. FR. Et Zephirus soupirant doucement,
Soefves rendoit, par tiedes alenées,
Les belles fleurs.
C. Marot, t. IV, p. 17.
CAT. Alenada.
6. Alenament, s. m., souffle, respiration.
Serpens... per son alenament moro.
Halenament es movement del cor et del polmo.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 53.
Serpents... meurent par son souffle.
Respiration est mouvement du coeur et du poumon.
IT. Allenamento.
7. Hanelit, s. m., lat. anhelitus, respiration.
Difficultat de hanelit e tos.
Trad. d'Albucasis, fol. 61.
Difficulté de respiration et toux.
8. Alainar, v., indiquer, héler.
Part. pas. Lo bon rei fasia sercar
Vas totas partz homes valens
E savis, car ab aital gens
Conquer hom las autras rictatz;
E cant us hom er alainatz,
Volia l' aver on que fos.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le bon roi faisait chercher vers toutes parts vaillants et savants hommes, car avec telle gent on acquiert les autres richesses; et quand un homme était indiqué, il voulait l' avoir où qu'il fût.
9. Elenegar, Eslenegar, v., perdre haleine, s' épuiser.
Tal qu'el pueya greumens
Hom ses elenegar.
G. Riquier: Als subtils.
Tel qu'on le monte difficilement sans perdre haleine.
Part. pas. Si es plus tost eslenegada
Vida d'ome, quan miels li va.
Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.
Ainsi est plus tôt épuisée la vie de l'homme, lorsqu'il se porte le mieux.
ANC. CAT. Alenagar.
10. Exhalacio, s. f., lat. exhalatio, exhalaison.
Calor natural pren excessiva exhalacio.
Eluc. de las propr., fol. 19.
La chaleur naturelle prend une excessive exhalaison.
CAT. Exhalació. ESP. Exhalación. PORT. Exhalação. IT. Esalazione.
Anet, s. m., lat., anatem, canard. (ESP. ánade, pato y similares.)
Si quis anserem domesticum aut anetum furaverit.
Lex Salica, tit. VII, art. 5.
Serselas pren, anets e grailla. (chap. gralla, gralles)
J. le Maire, III. des Gaul., Sainte-Palaye, col. 873.
CAT. ESP. (Anómalo) PORT. IT. Anomalo.
2. Enorme, adj., lat. enormem, énorme.
Per homicidi o per autre enorme delit.
Tit. du XIIIe sièc., DOAT, t. CXVIII, fol. 45.
Pour homicide ou pour autre énorme délit.
CAT. ESP. PORT. IT. Enorme.
Ant, Ans, Anz, lat. ante, antea, avant, auparavant.
Ce mot et ses dérivés furent employés comme adverbes, prépositions
et conjonctions, soit dans la forme simple, soit dans la forme composée.
Adv. Que d'aquesta hora en ant. Tit. de 1122.
Que de cette heure en avant.
Qu' ant poiratz mi 'l bureus far
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Qu'auparavant vous pourriez me faire dire que le bureau fût sayon de drap de couleur perse.
ANC. FR. Qui est pire qu'il ne fut ainz.
Roman du Renart, t. II, p. 144.
Ki en Normandie erent ainz.
Roman de Rou, v. 375.
ANC. ESP. Et vos ant con ant sodes desfiuzados.
Poema de Alexandro, cop. 684.
ANC. PORT.
Trocadas as mostranças d'ora em ante.
Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC. IT.
Per quanto non vorreste o poscia od ante.
Petrarca, Son.: Anima che.
CAT. Ans. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. Vai, Papiol, ades tost e correns,
A Trasinhac, on sias ans la festa.
Bertrand de Born: Non estarai.
Va, Papiol, toujours vite et courant, à Trasinhac, où tu sois avant la fête.
ANC. FR. Ainz un an trespassé.
Roman de Rou, v. 3263.
Mille ans ains sa venue. C. Marot, t. IV, p. 201.
ANC. ESP. Plogo me quando ove ant ti a venir.
Poema de Alexandro, cop. 341.
ANC. PORT.
Vay me sempre ante os olhos figurando.
A. Ferreira, Son. I, 3.
ANC IT. Lor morte permettendo ante lor viso.
Guittone d'Arezzo, Lett. 14.
CAT. Ante. ESP. MOD. PORT. MOD. Antes. IT. MOD. Anzi.
Prép. comp.
E la vespra de Paschas se mogron ans de dia.
Guillaume de Tudela.
Et la nuit de Pâques ils se murent avant le jour.
CAT. Ans de sa mort prega us li perdoneu.
Ausias March: Tal so com.
ANC ESP.
Non morrá por Achilles Ector ant del dia.
Poema de Alexandro, cop. 629.
C'est une sorte de préposition composée que l' emploi suivant d' ans que.
Si vols bona molher aver,
Enquier lo sen ans que l'aver.
Libre de Senequa.
Si tu veux avoir bonne femme, recherche le sens avant que la richesse.
Conj. Coma els no foso letrats, ant ero laïcx et idiotas.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
Comme ils ne fussent lettrés, mais ils étaient laïques et idiots.
Bernart, so es desavinens
Que donas preion, ans cove
Qu'om las prec e lor clam merce.
T. de P. d' Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Bernard, il est inconvenant que les dames prient, au contraire il convient qu'on les prie et qu'on leur crie merci.
ANC. FR. Il ne s'en effroya point, ains dit: Sparte n'est pas à un homme près.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 56.
CAT. Que no 's lassat, ans tot jorn multiplica.
Ausias March: Fantasiant.
ESP. Ca non querie foir nin un passo sennero,
Ant morrerien todos fastal postremero.
Poema de Alexandro, cop. 910.
IT. E non mi si partia dinanzi al volto,
Anzi impediva tanto il mio camino.
Dante, Inf, I.
Conj. comp. En abril ans qu' intre mays.
A. Daniel: Bel m'es.
En avril avant que mai entre.
ANC. FR.
Mult en tueron, ainz ke il se possent armer.
Roman de Rou, v. 4792.
CAT. La part aquella deu esser venuda ans que la nau ò legni partesca.
Consolat de la mar, cap. 4.
ANC. ESP.
Dexar nos an el campo ant que los firamos.
Poema de Alexandro, cop. 903.
PORT. Antes que cahisse sobre elles o rigor.
Luiz de Sousa, Hist. de S. Domingo, I, 2.
ANC. IT. Ch'anti voria morir di spata
Ch'i voi vedessi curocciosa.
Allaci, Rim., not., p. 458.
2. Anceis, adv., avant, auparavant.
Cortezia e solatz e domneis
S'en ven a vos, e 'l cor estei anceis.
Bertrand de Born: Ai! Lemozis.
Courtoisie et gaîté et grâce s'en vient vers vous, et le coeur y est auparavant.
ANC. FR. Laissiez vos ençois enseignier
L'ostel où vos aler devez.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 207.
Prép. comp.
Avars se dol anceis de dan que sabis.
Trad. de Bède, fol. 4.
Un avare se plaint du dommage avant que le sage.
Conj. comp. Qui mor anceis que 'l convenia la mort a preiar.
Trad. de Bède, fol. 6.
Qui meurt avant qu'il lui convenait de prier la mort.
ANC FR. Ençois que cil assaut començast.
Villehardouin, p. 193.
C'on doit ainçois le leu huer
Des bestes qu'il i soit venuz.
Fabl. et cont. anc, t. IV, p. 471.
Et dit qu'il parleroit au roy et au duc d'Aquitaine, son fils, ainçois qu'il jurast la dite paix. Monstrelet, t. 1, fol. 219.
3. Abans, Abanchas, adv., bas. Lat. ab ante, avant, auparavant.
Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni abans.
Berenger de Palasol: Tan m'abelis.
Plus qu'autre que je vis depuis ni avant.
ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant
N'en eustrent ne conquistrent tant...
En mer chaï le chief avant.
Roman de Rou, v. 49 et 9749.
CAT. Si ells lo ho otorgan è ho renuncian, là donchs ells poden emparar de fer è de obrar en aquella obra, è abans no.
Consolat de la mar, cap. 8.
Prép. comp. Si no m socor aban d'un an.
G. Adhemar: Ben fora oimais.
Si elle ne me secourt avant un an.
Conj. comp. Abans que il blan puoi sion vert.
Pierre d'Auvergne: Abans que.
Avant que les blancs sommets soient verts.
En abans que morisson aissi desconfes.
Guillaume de Tudela.
Auparavant qu'ils mourussent ainsi non confessés.
E conoc be la senha abanchas que fos natz.
P. Cardinal: Un estribot.
Et il connut bien l'enseigne avant qu'il fût né.
CAT. Abans qu'el leny partesca d'aquest loc.
Consolat de la mar, cap. 45.
4. Avant, adv., lat. ab ante, avant, devant, auparavant.
Qu'el cap derrier, e 'ls pes avan,
Lor coven dels palais issir.
Marcabrus: Emperaire.
Qu'il leur convient de sortir des palais, la tête derrière, les pieds avant.
No prometre re si no o pessas avant.
Trad. de Bède, fol. 61.
Ne promettre rien si tu ne le penses auparavant.
ANC. FR. Alez avant, g'irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 117.
CAT. No guart avant ne membre lo passat.
Ausias March: Si col malalt.
PORT. Não pode fazer a sua jornada mais avante.
G. Barreiros, Chrorogr., 161.
Adv. comp. D'ist di en avant. Serment de 842.
De ce jour en avant.
CAT. En avant.
D'aqui avant fo tot assegurat. Philomena.
De là en avant il fut tout rassuré.
Que fuec no passes d'aqui avant.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 264.
Que le feu ne passât de là en avant.
ANC. CAT. Que d'aqui avant algun avol home, etc.
Consolat de la mar, cap. 99.
Prép. comp. Avan del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Avant le soir.
Qu'aprenda 'l avans de Nadal.
P. Rogiers: Tan no plou.
Qu'elle lui apprenne avant Noël.
Ni vollias esser chavallers avant qu' escuders.
Trad. de Bède, fol. 80.
Ni ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer.
PORT. E a verde Europa mais avante
De Tanais até o largo mar de Atlante.
G. Per. de Castro, Ulyssea, III, 119.
IT. Innanzi che.
5. Avanzar, v., passer devant, avancer.
Los pros e 'ls arditz avansava.
Leys d'amors, fol. 35.
Il avançait les preus et les hardis.
Dic qu'el mals qu'ai faitz al be,
Ses tot comte, avanza.
B. Zorgi: Jesu-Crist.
Je dis que le mal que j'ai fait, sans aucun compte, passe devant au bien.
Mas lo coms Olivier s'es mot be avansatz.
Roman de Fierabras, v. 2971.
Mais le comte Olivier s'est très bien avancé.
CAT. Avansar. ESP. Avanzar. PORT. Avançar. IT. Avanzare.
6. Avansa, s. f., reste, surplus.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras e per petits conhetz.
Trad. du tr. de l'arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins.
7. Avansament, s. m., avancement, prospérité.
L' avansament del qual veiras en vertut.
Trad. de Bède, fol. 8.
Duquel tu verras l'avancement en vertu.
Quan tu seras en ta honor et en ton avansament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 14.
Quand tu seras en ta gloire et en ta prospérité.
ANC. CAT. Avansament. PORT. Avançamento. IT. Avanzamento.
8. Avantar, v., avancer, avantager.
So don fin amors l' avanta.
Rostans de Merguas: La douss' amor.
Ce dont le pur amour l'avantage.
Vas mon Oc e non t' avanta,
Papiols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
Papiols, avance-toi vers mon Oui et non.
- Éloigner, échapper.
Per que patz de nos s' avanta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
C'est pourquoi la paix s'éloigne de nous.
Qu'a pauc lo cor no m' avanta.
Rambaud d'Orange: Aras no.
Peu s'en faut que le coeur ne m'échappe.
9. Avantir, v., avancer.
L'abas no deu el mostier amar ni avantir una persona plus qu'autra.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.
L'abbé ne doit au monastère aimer ni avancer une personne plus qu'autre.
- Pousser en avant.
No deus to litge que t vol servir
De guerra escomovre ni avantir.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 35.
Tu ne dois exciter au sujet de la guerre ni pousser en avant ton lige qui veut te servir.
10. Avantage, s. m., avantage, profit.
A que far donc van emblan e tolen,
Pus lo donars a dos tans d'avantage?
P. Cardinal: Ricx hom.
A quoi faire donc vont-ils volant et enlevant, puisque le donner a deux fois autant de profit?
Hom fai plus d'avantage ad un que ad autre.
V. et Vert., fol. 26.
On fait plus d'avantage à l'un qu'à l'autre.
CAT. Avantatje. EST. Ventaja. PORT. Ventagem. IT. Vantaggio.
11. D' avantage, adv. comp., de plus, davantage.
Dieus li fayra d'avantage aquest bes temporal.
E Dieus promet nos ab aco d'avantage tot cant nos fay mestier al cors.
V. et Vert., fol. 87 et 88.
Dieu lui fera de plus ce bien temporel.
Et avec cela Dieu nous promet de plus tout ce qui nous fait besoin au corps.
IT. Da vantaggio, davantaggio.
12. Sobravanzar, v., aller devant, surpasser.
Qu'autre socors al sieu non sobravanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Vu qu'autre secours ne surpasse le sien.
IT. Sopravanzare.
13. Davan, Devant, adv., auparavant, devant.
Car devan avian grant paor. La nobla Leyczon.
Car auparavant ils avaient grand peur.
E que tota lur bontaz era fencha, que an mostrada davan.
V. et Vert., fol. 10.
Et que toute leur bonté, qu'ils ont montrée auparavant, était feinte.
ANC. FR. A li vindrent li baron qui devant l'avoient guerpi.
Rec. des. hist. de Fr., t. III, p. 214.
Le temps vécu devant ne m' étoit que langueur.
Desportes, premières oeuvres, p. 140.
- Avant, devant, préférablement à.
Prép. No lauzar home devant sa mort.
Trad. de Bède, fol. 39.
Ne louer pas un homme avant sa mort.
Que devan lui s'es abauzada.
V. de S. Honorat.
Qui s'est prosternée devant lui.
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s'a leis platz,
Davan totz autres senhors.
Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.
Je serai toujours son homme engagé et juré, s'il lui plaît, préférablement à tous autres seigneurs.
ANC. FR. E prend le fil devant le père,
E kieult le fleur devant le fruit.
Helinand, Vers sur la mort.
Et abandonnant celle place devant la venue d'iceux.
Monstrelet, t. II, fol. 175.
CAT. Devant, davant.
ANC. ESP.
Las sombras è las aguas, las devant dichas flors.
Milagros de nuestra Señora, cop. 44.
ANC. ESP. Delant. ESP. MOD. Delante. PORT. Diante. IT. Dinanzi.
14. Davantal, s. m., tablier, linge à essuyer.
Fes bolhir los payrols, et aportet un davantal, et esgardet Maria als pes de Jhesu-Crist.
V. de sainte Magdelaine (Magdeleine).
Elle fit bouillir les chaudrons, et apporta un tablier, et Marie regarda aux pieds de Jésus-Christ.
CAT. Davantal. ESP. Devantal. (Delantal, se pone delante.)
15. Davancir, v., devancer.
Que per aventura... morz non davancischa.
Trad. de Bède, fol. 42.
Que par hasard... la mort ne devance.
16. Enan, Enans, Enant, adv., du lat. in antea, en avant, devant, par
avance.
Qu'en fosson pagats enant.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Qu'ils en fussent payés par avance.
Qu' areire s trais per miehs salir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qu'il se tire en arrière pour mieux sauter en avant.
Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa,
S'enans non sap quals es d'amor l'afans.
Giraud le Roux: Nulhs hom.
Nul homme ne sut ce que c'est que le grand bonheur d'amour, si auparavant il ne sut quel en est le tourment.
Et es tan sabens d'artz e d'estronomia
Qu'el ve e conois enans so que ave.
G. Figueiras: Un nou.
Et il est si savant en arts et en astronomie qu'il voit et connaît d'avance ce qui arrive.
Adv. comp. Que sio tengudas d'aici enant.
Tit. de 1220. DOAT, t. CIII, fol. 4.
Qu'elles soient tenues d'ici en avant.
Usar d'aici enant. Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.
User d'ici en avant.
Pueis, d'aquella hora enan,
Anblan roncin que us sosteinha.
R. de Tors de Marseille: Amics Gaucelm.
Puis, de cette heure en avant, un roncin amblant qui vous soutienne.
Des aquesta hora enant.
Des huey enant, faray tota ta volontat.
V. de S. Honorat.
De cette heure en avant.
Dès aujourd'hui en avant, je ferai toute ta volonté.
ANC. FR. Et d'ores en avant seient si bien acort.
Roman de Rou, v. 1041.
Monnoies blanches et noires... des ore en avant.
Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 319.
ANC. PORT.
Trocadas as mostrancas d'ora em ante. (mostranças)
F. de Sa de Miranda, ecl. 4.
ANC IT. Dall' or' inanzi un dì non vissi mai.
Petrarca, Son.: Non può far.
- Prép., devant, de devant.
Des (10) jorns enans l'avenimens.
Cant venc lo jorn enant la festa.
V. de S. Honorat.
Dix jours avant l'arrivée.
Quand vint le jour de devant la fête.
Perque tut sei corteiador
Parton d'enan lei ab desire.
Bertrand de Born: Sel qui camja.
C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.
- Conj. Mais, au contraire.
Ja per autra no sera faitz contens;
Enans, sai be que si eron cinc cens,
Qual que chauzis la gensor vos penria.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Jamais ne sera fait dispute pour une autre; au contraire, je sais bien que si elles étaient cinq cents femmes, quel qui choisit la plus gentille vous prendrait.
Mas amans dretz non es desmezuratz,
Enans, ama amezuradamen.
G. de Montagnagout: Nulhs hom.
Mais amant sincère n'est pas démesuré, au contraire, il aime avec mesure.
CAT. Ancianitat. ESP. Ancianidad. PORT. Ancianidade. IT. Anzianità.
45. Anticipacio, s. f., lat. anticipatio, anticipation.
Si conoysh per anticipacio de la accessio.
Eluc. de las propr., fol. 90.
Se connaît par anticipation de l'accès.
CAT. Anticipació. ESP. Anticipación. PORT. Anticipação. IT. Anticipazione.
46. Anticipar, v., lat. anticipare, anticiper, devancer.
Es dit Lucifer, anticipa denuncian... levant del solelh.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Est appelé Lucifer, anticipe en l' annonçant... le lever du soleil.
CAT. ESP. PORT. Anticipar. IT. Anticipare.
Antenna, s. f., lat. antenna, antenne.
Am tant un adrech vens si fier sus en l' antenna.
V. de S. Honorat.
Alors un vent du nord frappe si fort sur l'antenne.
Doas antennas, LX sols.
Ch. du péage de Valence, Hist. de Val., p. 297.
Deux antennes, soixante sous.
CAT. Antena. ESP. Entena. PORT. Entenna. IT. Antenna.
Anthifrazis, s. f., lat. antiphrasis, antiphrase.
Antiphrasis est sermo e contrario intelligendus, ut lucus, quia caret luce per nimiam nemorum umbram.
Isidor., Orig., I, cap. 36.
Anthifrazis es cant alques vocables significa lo contrari de so que propriamen devia significar.
Leys d'amors, fol. 137.
L' antiphrase, c'est quand aucun terme signifie le contraire de ce que proprement il devait signifier.
CAT. ESP. PORT. Antifrasis. IT. Antifrasi.
Anthimetabola, s. f., lat. antimetabole, antimétabole.
*gr Quintilien, IX, 3, 85.
Antimetabole est conversio verborum, quae, ordine mutato, contrarium efficit sensum: Non ut edam vivo, sed ut vivam edo.
Isidor., Orig., II, 2.
Commutatios apelada anthimetabola.
Leys d'amors, fol. 146.
Changement appelé antimétabole.
Anthipofora, s. f., lat. anthipophora, antipophore, figure.
*gr, Jul. Rufin. fig. Sent., p. 270, ed. Putsch.
Le même auteur, p. 36, appelle en latin cette figure Adjectio, quae affectum adversariorum quemlibet fingimus, cui respondemus.
Anthipofora es cant hom respon a la questio o a la demanda qu'om poyria far.
Leys d'amors, fol. 141.
L' antipophore est quand on répond à la question ou à la demande qu'on pourrait faire.
Anthismos, s. m., persiflage.
Es anthismos mal dig o vilania dicha ad autre cubertamen am belas e cortezas paraulas. Leys d'amors, fol. 138.
Le persiflage est mauvais propos ou vilainie dite à un autre couvertement avec de belles et courtoises paroles.
Ce mot, qui en grec s' écrirait *gr, ne se trouve point dans les anciens rhéteurs. Sa racine est *gr, fleur.
Anthiteton, s. f., lat. antitheton, antithèse, opposition.
Quintilien, Inst. orat., IX, 3, 81: Contrapositum autem, vel, ut quidam vocant, contentio (*gr dicitur) non uno fit modo: nam et si singula singulis opponuntur, ut in eo quod modo dixi, vicit pudorem libido, timorem audacia, etc.
Es anthiteton cant hom pauza diversas cauzas contrarias per ostar, vencer, abayssar o cofondre la una per la diversitat o per contrarietat de l'autra. Leys d'amors, fol. 126.
L' antithèse est quand on pose diverses choses contraires pour ôter, vaincre, abaisser ou confondre l'une par la diversité ou par la contrariété de l'autre.
2. Anthiteta, s. f, antithèse, opposition.
Isidor., Orig., II, cap. 21 :
Antitheta, quae latine contraposita appellantur, quae dum ex adversa ponuntur, sententiae pulchritudinem faciunt et in ornamento locutionis decentissima existunt, ut Cicero: Ex hac parte pudor expugnat, illi ne petulantia; hinc pudicitia, illinc stuprum, etc.
Cicéron lui-même se sert de ce terme, Orat., 50. Semper hac, quae Greci
*gr nominant, cum contrariis opponuntur contraria, numerum oratorium necessitate ipsa efficiunt.
Anthiteta, en autra maniera apelada syndiasmos, segon alqus, se fay cant una sentencia es contraria o diversa a l'autra.
Leys d'amors, fol. 126.
L' opposition, d'une autre manière appelée syndiasme, se fait, selon aucuns, quand une expression est contraire ou diverse à l'autre.
3. Antitozis, s. f., antithèse, figure de grammaire.
*gr Alexand. *gr, p. 586.
Per una figura apelada alleotheta o antitozis.
Leys d'amors, fol. 79.
Par une figure appelée alleothète ou antithèse.
4. Anthitezis, s. f, lat. antithesis, antithèse.
*gr, Art. rhetor., p. 695. SOSIPP., Charis. inst. gramm., ed Putsch, col. 249. Antithesis est litterae pro littera immutatio, ut, impete nunc vasto, etc., pro impetu.
Anthitezis, laqual figura pauza o muda una sillaba o una letra per autra.
Leys d'amors, fol. 68.
Antithèse, laquelle figure pose ou change une syllabe ou une lettre pour une autre.
5. Anthitezir, v., substituer une lettre à une autre dans un mot.
Part. pas. Si per mutatio, adonc aytal mot son apelat anthitezit, quar aqui es una figura apelada anthitezis.
Leys d'amors, fol. 68.
Si par mutation, alors de tels mots sont appelés substitués, car là est une figure appelée antithèse.
Anthonomazia, s. f., lat. antonomasia, antonomase.
Antonomasia (*gr) est vocabulum, quod sine nomine positum loco ejus fungitur, ut est Arma virumque cano et intelligitur Aeneas,
Diomède, de Part. orat., col. 452, ed. Putsch.
Anthonomazia... se fay cant hom per excellensa pauza en loc de nom propri alcu nom qu'es comus... Per apostol, Paul enten.
Leys d'amors, fol. 131.
L' antonomase... se fait quand on pose par excellence au lieu d'un nom propre aucun nom qui est commun... Par apôtre, il entend Paul.
CAT. ESP. PORT. IT. Antonomasia.
Antidotari, s. m., antidotaire, dispensaire.
Fasson las confeccions ses tota sophisticacion, aisi com l' antidotaris o comanda.
Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les compositions sans aucun mélange, ainsi comme le dispensaire le commande.
ESP. PORT. IT. Antidotario.
Antifona, Antifena, s. f., bas lat. antiphona, antienne, sorte de poésie.
Antiphona se disait dans la basse latinité d'un chant ecclésiastique, quand deux choeurs chantaient alternativement les versets d'un psaume ou d'une hymne.
On lit, dans un des manuscrits des troubadours, ce titre d'une pièce en
*gr (N. E. Frase larga en griego) Quando Deo tribuuntur membra vel partes, id juxta humanam affectionem quidem dicitur, sed intelligitur convenienter Deo.
S. Athanas., Dial. I, de Trin., t. II, p. 164.
Antropospatos es cant alcuna proprietat d'ome hom aplica e attruibuish a Dieu, e pel contrari. Leys d'amors, fol. 141.
L' antropospate est quand on applique et attribue à Dieu quelque propriété de l'homme, et par le contraire.