Mostrando las entradas para la consulta venut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta venut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de diciembre de 2025

Jerusalén, Vespasiano

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

Jerusalén



(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret
Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya
e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi
e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell
ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon
e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e
ell stave en aquest delit (deleite) en aquesta
abundancia del segla e no pensave dals sino delitar
son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per
els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e
continnade dels
continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del
poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch
en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les
galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les
maxeles e la barba tot en axi com hom la li
hagues palade tota que anc noy romas pels.
Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los
seus barons stegeren ne fort meravelats e
feren venir metges tots los milos que hom poc
trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos
ell pigorave mes si que tots los metjes lo
desenpararen e digueren que res no li podien valer mas
que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes
e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot
lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie
tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de
dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos
dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou
vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del
emperador no gosave preycar scondidament e amegade
e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo
qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus
veent preycar Sent Climent e les gents menudes
scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench
denant lemperador e guardalo e viulo
malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel
amich no plos car los deus man
donade aquesta stremetat els lem tolran
cant los plaura e pregemlos ne fort que
sim garexen iols bastire un temple lo
pus bel que hanc bastit fos. - Senior
- so dix Gays lo senescal - no creu que agen
negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy
preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom
Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los
lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als
sechs donave lur veer e als sorts donave loyr
e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als
morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia
aguesen sanave e los juheus per enveya e per
miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat
lo teu prebost justicialo a mort e e hoit
preicar que al terç
jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia
aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de
qualque malaltia que agues seria guarit ab
que agues fiança e ferma fe e
ferma creença en lo profeta e
yo creu be aso que si res ne podien aver que sin
aviets que sempra seriets guarit. - So dix
lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya
ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix -
Senyor maravel me fort com podets dir que aquell
sant profeta aso agues ne adoras los deus ques
senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso
dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI
dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats
XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia
ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel
als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que
havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen
e torna los dines als judeus e els nol
volgeren pendra e ell gitals al mig del
templa e puys penjas e anasen a infern
tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so
dix lo senescal - senyor jaquits anar mas
tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant
profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car
siats sert que mantinent serets guarit
car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade
ho tengude al seu beneyt cors axi
com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es
com tu dius nou halergem mes mas que tentost
sies aperallat per anar la e si res trobes que
mo aports e si lo sant profeta me vol
garir iol vengere per sert que aytantes
dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo
venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a
Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames
lo traut nol ma tremes que solia
trametre a mon pare com nol ma tremes sino per
tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma
falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo
vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo
senescal vae le volentat de son senyor
aparellas anar al pus honradement que poch
axi com a mitsatger denperador e com ell
pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues
mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran
berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com
pertanya aytal baro apres pres scudes e
atzembles e gran re daltre meynade e pres
comiat del emperador e van cavalcar en lus
pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro
a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas
reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que
per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E
cant foren venguts a Nacre vas reculir en un
leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria
anasen en Jherusalem e elberga privadament en
selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom
Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo
senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no
sere feyt conexer a Jacob son sta lo
pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets
digats me saladement don sots ne ne
qual tera sosts
ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch
aconselar de neguna
cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo
senescal respos - gracies oste Jacop yo son
hom del enperador e son senescal e planeix
lemperador se de mi mes que altra amich que ell
haia e car vos semblats prous hom direus
la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny
es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch
qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los
ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an
peus que ia ans li cove ajaure de nit e
de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos
barons e tota se gent que no saben ques fasen
e no poden trobar metges quil pusquen garir
cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant
profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta
ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles
feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna
cosa que ell agues tocade que tentost com
lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la
vertut del sant profeta. E sapiats que io som
asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so
que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor
vos fare aver del emperador mon senior e faraus
be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets
coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me
selets perque tentost quey anem que io no
tornare denant ell tro que aja consell trobat -
Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni
ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e
no lexeria los caltivemens de sos deus
per negune res. - Jacob respon -
amich
tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya
en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu
davalar de la creu e metre al moniment a Josep
son amich puys lo viu com fo
resucitat e preicar als dexebles e dix anats
preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui
creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e
qui nou creura sera comdempnat. Per aço
vos dich que si ell
aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com
ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el
sera tost guarit de la lebrosia (leprosia,
lepra) axi com ne son gorits daltres
molts. E io direus un eximpli de veritat. Una
fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya
(Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab
laltre gent e cant (quant) ella sabe que
Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella
se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas
de sa malautia e vench a monti Calvari e
viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al
peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom
Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar)
a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran
malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra
plorave adresas e signali que venges a ella e
ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la
Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt
fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose
ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita
Veronica e aytentost cant le Veronica tench la
tovalola on era la fas afaysonade de
Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se
lebrosia e ella te
aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso
creu verament e tramatam per la fembra e manemle
a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso
fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade
per ell e es me fe que ell vengera la mort de
Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge
per demanar le dita Veronica que vinges denant
ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina
manera era vengut de la lo senescal del emperador era
en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir
lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia
tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre
si e ella respos que volentera hi hiria car creu
quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble
creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran
goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador
mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab
Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses
e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo
denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda
e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de
Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li
anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e
avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets
trames e dixme que mal sen te per pagat empero
car sta terra stant luny nous ho
tendre en mal e trametets lo li e io
rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre
bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon
senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat
e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli
argulosament e ab manases e dixli quen auria
consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el
senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli
ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne
lomenatge no regoneges al emperador mas ques
fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els
los volen per senyor e lemperador que romanges senior
de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus
certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses
gens noy pot venir per freytura daygua
que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell
que Barabas li donave e volch ausiure tentost
Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no
devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria
al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti
felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres
comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese
de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen
dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e
puys reculirense en lur nau e Deus donals bon
temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que
ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo
senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia
tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren
aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar
en lus palafrens e metense al cami ab lus
atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador
molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy
le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol
desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo
vengut Vespesia lemperador avia manade se cort
ab tots los barons de son imperi axi
reyes princeps comtes e duchs e portes e
capitals e de tota laltre cavaleria
de sa los munts del emperador car ell era axi
turmentat e menyscabat de sos membres per la
gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver
sperança
de la benenansa e del honrament dequest segle e
vole coronar Titus son fil emperador e
que governas limperi e tots los barons.
El
segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat
Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e
lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li
poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos
e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo
he trobade una bona fembra e santa que ha la fas
de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta
presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus
he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella
era tocade malament de lebrosie si que tota sa
cara nevie speseiade axi com vos
aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau
ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats
la sua fas que cregats vertaderement que es ver
Deus tot poderos senyor
sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets
e tornarets a la sua
lig e vos serets tentost guarit e si aso
no creets tots temps starets en aquesta tristicia.

E lemperador respos - certes jou creu be tot
aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia
e de honor que ell me do sanitat jo
venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e
aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor
- dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade
jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant
vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt
mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro
fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li
dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son
senescal sen torna en son alberch e lemperador romas
en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona
Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets
a ell e pregarets nostro Senyor que li demost
miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus.
- E la bona de dona hoy e gitas en oracio e
prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en
aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar
lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat
Pau e en tots los teus dexebles posist la tua
vertut els donist poder de sanar les gens
e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per
tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell
poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo
axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de
la tua presiosa mare quem dona la tua
fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un
dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la
porta e Veronica giras e viulo e conechlo e
dixli - not temes ne aias pahor
que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom
coneys gens sino to deya sapies te que io son
aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant
yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen
la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia
tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant
la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la
tovallola la sua fayso e la sua semblança
del seu presios vull e eytentost com lagui
tocade io fuy tota garida e ara son
venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab
mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ -
Lo dicipol conech que per lordonament de
Deu sera feyt - mas vuul quem diges com
as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo
dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench
lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar
car noy havie ferma creensa per aso que li dix
lo senescal e cant vench lendema en tota
la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per
coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era
la baronia e feu si portar un noble lit e puys
feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e
Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala
denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo
saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo
sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble
de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e
baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit
e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e
comensa a
preycar e preica de la incarnacio de nostro
Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma
e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la
quarentena quant lo diable lo volch temptar en
lo desert e com Judes lo trahi ell vene
per XXX dines als judeus e de la pasio com lo
puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en
Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e
el deyeble de la creu e com spolia linfern
en trague lomanal linage e de la resureccio
e de la asensio e cant sen puia als cels
e puyes com trames lo sant sperit sobre los
apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar
los vius e als morts. E cant ac longament
preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se
jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa
Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio
ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost
lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit
e mundat de tota se maleutia en aytal
manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne
parech que sobre son cos agues aut altre mal axi
fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa
malaltia no poch aver maior goig ell e sa
baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues
aut negu mall nec re e fo
ayten leuger com negun dels altres cavales.
Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies
e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent
Climent los adoctrina els ansenia e lendema
lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador
molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos
barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment
volentes e cant ac dit son sermo ell dix
a hoint de tuit a lemperador
- Senior si
Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus
a gorit de la qual vos erets fort destret
plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats
bataiar (batejar) a la sua santa lig
(ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho
saber a tota vostra gent ques fasen batayar e
negu qui batayar se vulla no li sia
contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar
gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. -
Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot
so queus vullats que ious he do
sien viles sien castels sien siutats
fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot
laltre que io aia prenetsne so
queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de
tot so quem volets dar mas donats
ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io
mi son donade e comanade a ella. - E
lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent.
Senior vos e aquesta dona prenets so queus
vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli -
Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats
bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer
yo vuull que siats apostoli tot
primerament e siats cap de crastiandat e preicats
e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot
aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats
senyer que io nom batayare entro que aia
vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com
yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro
Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament
si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de
honor pendre venjance de la sua mort e tro que
laye vengade yo no aure gran alegria car
ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent
Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de
Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la
tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E
cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts
Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son
nom e sovent la preicave en part vayros e molts
batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo
senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig
devets aver car vos sots ten be garit de
vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat
vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo
traut ell feume lega care e respos me
argulosament e dix que iames nous
en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos
que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies
e io de gran goig que havie per ço
com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar
ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo
havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e
profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie
poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de
fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix
atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa
boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que
noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten
gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son
infant. E Pilat quant hoy fo fort
despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los
faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost
com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach
gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts,
huestes) per tota la terra que vingesen tuit en
Roma. Mantinent fo complide sa volentat
e tots los barons e altres vingeren aperallats
al pus honradament que pogueren pasar en
Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos
e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria
que be ni ach CC milia cavales part laltre gent.
Lemperador ac son navili aperalat
entre naus lenys e galeas eren XX milia e
feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren
a Nacre I dia mayti cant lo sol exia
e aytentost aquels qui staven en Acre
reteren la vila a lemperador a sa volentat
e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel
qui avie nom Jafel aquest castel era molt
gran e forts e tenienlo juheus e cant
veren que ten gran gens eren ajustades
per els a destrouir els se reteren
volentes si lemperador los volges pendra a merce
e cant lost fo entrade en torn del castell
nostro Senior trames tante de neu
e tan gran
vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E
ell castel fo be bestit que un
savi juheu lo feu bastir qui fo de
Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell
qui era cosin germa de Jacob lo noble
cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre
aquest senior del castell era molt bo
cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses
a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e
cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu
ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una
cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren
amagats III jorns e cant veren que morir los covenia
aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus
osisiesen los uns als altres ab los coltels
salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e
cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a
son cosi - io era senior dequest castell era
tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam
morir iscam de si e anem a lemperador clamar
merce que cant sabra que som nos nons ausiura
lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la
ciutat cant tots se foren desermats que tuit que
portasen pedres o cantals sus per los
descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit
Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que
tots aporten pedres e cantals per garnir los
murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren
sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut
e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac
vestit un brial de faxe de un vermel sisclato.
E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia
lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles
que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey
Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels
era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade
qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador
comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just
Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e
volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e
quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut
ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens
no men as volgut trametra e Gais mon senescal
cant jol te tramis reposistli
argulosament e diguistli que no temes res per mi
mas que yo gordas be Roma que tu gordaries
be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom
regonexies traut ne senyoria e per so
vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que
vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de
dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que
aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey
Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases
que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a
ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta
si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e
mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus
ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat
lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell
e creetslon per tal que mils Ion cregats
e direus e fareus conexer com lemperador no pora
conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats
que ell no inch pot star gayre ab sa
baronia al pus luny de dos mesos
entreges que els com vos sabets no han aygua
ne le poden aver sino van mes de miga
jornade so es al flum (río, riu, flumen)
del diable la on periren dues ciutats Sedoma
e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny
pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora
molt star entorn de nos perque ious do per
consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los
cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis
del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon
lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a
parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e
guardats be vostra terra e io gordare aquesta be
de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat
nous retria mas asos consel que no
volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.

- Tornar – dix lemperador - non me manets
tornar mas aso vuul quem digues sim
retrets la ciutat axi com aquell qui som axi
com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal
manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li
dix - molt parlats argulosament sapies que la
ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant
vos acuyde que io fare pits de vos que vos no
cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que
nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui
henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age
gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car
ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce
que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no
pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu
Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus -
entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat
soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e
ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade
e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac
dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals
e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor
que farem que dasa a XV miles no trobam aygua
per abeurar vostres bisties ne res que mester nos
es sia e nos no podem durar que cant som mogots en
lalba es mes dora nona ans que siam
tornats e no trobam aygua
sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e
Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets
aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e
demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li
donare bo. - Senior – ço dix
Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de
brofols e de camels e fetsho tot scorxar
e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir
be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo
val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e
fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant
lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques
e brofols e camels be LX milia e feulos salar e
adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos
tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo
encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador
dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E
Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del
flum del diable entro que agueren complida tota
la val de ras a ras e tenchse ayten be
com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench
ten bona e ten fresca com si fos flum corrent.
Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels
de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten
gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de
Jafe ho avie trectat e feit car sapien
que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten
gran ajustament avien daygua lus anamichs
imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un
peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al
emperador cant loy dix per fer a totes ses
volentats asasi que no saben ques facen ten fort
sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo
consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus
smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys
sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no
pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne
serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix
a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que
aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra
lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo
volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly
donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador
vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses
volentats e axi jo creu e e fe que ell
vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as
renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si
lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es
pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la
malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la
garit e axi jo pendre be venjançe
de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I
volta soterranya sots lo palau maior.
Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell
per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa
filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat
per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare
glorios regarde lo meu pare ton amich qui
es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen
dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can
los malvats juheus lageren enclos per
justiciarlo e tu per te merce deliurel de les
mans de sos anamichs e axi sia te merce que
deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. -
Cant ague fayta se oracio I angel vench
a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat
que dormia e langell apalalo per son nom e
Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat
e ac gran pahor e langel dixli - no ages
por car io son misatge de
Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes
penes per son manament car tu e ta filla Maria
Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes
asi quet deliura. - So dix Jacob -
Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a
Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix
que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes
cames e tots tos brasos. - E aytentost leva
e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la
ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les
guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots
ligats e manalsen per amia res al papalo
de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays
lo senescal isque del papalo hon lemperador era
e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo
conech e val abrasar e besar e menal al emperador
Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya
Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era
exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat
levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda
com era stat ne com Pilat levie mes en
presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li
tremes langell quel avia desliurat
del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador
cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li
porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel
de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir
son fill Titus emperador ell lo pres ab I
depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX
barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a
parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per
so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell
com fasam nostres afes (afers)
dequesta ciutat e vull quell me do
primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet,
feta) tanta de honor que li tramis son angel
quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso
ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob
digats vos com se capte
Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin
parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob
- jous dire la veritat per sert. Sapiats que
dins no ha gayre viande nes poden gayre
tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es
que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien
venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos
vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans
puys negu non poch exir e per aso
son fort smayats e destrets de viandes
perque nos poden tenir longament mas per alcunes
parts creu que sen porien exir si mester los era. E per
aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que
no pusquen exir negun juheu sens vostro
voler e cant le viande los falra
els se retran que ia per forsa
negun temps no serie presa per quen do per consel
que so que ious dich no sia pus alongat
mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son
fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los
XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu
cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen
valegar que vengesen al papalo de Vespesia
lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be
V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn
Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne
fesen caps e ministrados dequella obra e els
respongeren que molt volentes farien son
manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren
desmanar la hon ferien los vals he
manarenhi los obres e vanlos fer comensar
e feren de XV colses de pregont e XXX dample e
manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats
e be garnir per gordar los valajados e
axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant
Pilat viu que axi ten stretament los
asetjaven ac son consell ab lo rey
Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a
Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious
dire lo malor consell que io hi se si vos me
volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot
los cavalles (cavallers) e tots los balestes
(ballesters) e tots los servens (servents) e
sils podem svenir creu que els auran talent de
lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel
tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren
cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats
que vingesen tots denant lo templa de
Salamo (Salomón)
e cant vench lendema en lalba fo
feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren
be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren
a caval be aperallats e LX milia entre lanses
e balestes e Pilat mana que saviement isquesen
en la batalla e que degu nos desenrecasen mas
que stigesen tots saviement axi com hom los avie
menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren
los XX milia cavelles e comensaren exir per la
porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals
veeren que grans gens exiren de dins armats de la
siutat tentost puia a un cavall e brocha
e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal
que jayia encara lo sol no ere exit e comtali
com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant
lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil
e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen
cridar per tota la ost armes armes e encontinent
fo fet e gant oiren los cavalles gran
goig negeren (n´hagueren) e els sirvens
e als balestes e demantinent sermaren
(s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia
contra els ab tota sa gent e asinestrals
com ordonasen e stablisen la batalas. E cant
lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre
gent foren tans entre a caval e a peu que nols
pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost
era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no
era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas
quant foren tots exits de Jherusalem e les batales
foren arengades per amdues les parts els se
mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus
armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla
muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre
cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla
fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense
atras endues les osts e cant se foren
reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les
parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey
Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura
la batalla entro al vespra quel sol sen volch
entrar mas nostro Senior Deus que volc
que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que
cant se cuydaven abdues les parts quel
sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades
lo sol isque tantost e fo tornat a orient on
solia exir per la volentat de Deu axi com lo
mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.

Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren
aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que
encare Deus no volie que encara isquesen
del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar
e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa
e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de
uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de
caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una
contra laltre e foren molt lasos e cant vench
entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e
dura la batala entro quel sol sen entrave e
muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la
part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat
entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del
emperador II milia e de entre cavales e altres gens
darmes (gendarmes,
gen d´Arnes).
E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales
ab ses gens encalsaren tro al portal de
la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi
un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a
Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament
car alcuns creyen que aso fos profeta
e fon nafrat Josep ab una lansa per les
cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey
Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament
de la perdua que fayta avien e manaven per tota la
ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son
fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e
papalons (papalo: pabellón) e posarense tant
eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench
lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat
de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila
que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab
Titus cant se foren levats veeren les gens
per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp
feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost
anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots
obraven an poch de temps els ageren fait
lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns
non poch hom exir los vals ageren
XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de
Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots
los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell
que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en
Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta
contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no
retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma
de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy
lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son
consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier
que pot hom fer daso mas que hom fasa calar
la gent als noy se milor e que hom fasa
dos carnes en que meta hom tots los morts qui
apres no sien que gran pahor e farea
seria de nos que no aquesem
gran pudor e iria a ventura que nos no agesem
gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e
fets streier tota la viande que sapiats que fort
pocha nich ha e aynch pus de XXX milia
homens stranges queygeren venguts a la festa ni
gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que
ynch sia perque cascu serie ops e guardar
so que ha de viande. E com aço
ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa
axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore
los murs de santa ciutat II grans carnes e
gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil
en apres ell feu streier la viande e gardar aquells
quin avien. E cant vench a poch de temps
ague ten gran carstia en la ciutat que noy
romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen
e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals
o palafrens o altres bisties car ten gran
era la fam e la carestia que ali era entre le
gent stranya que noy havie comta car nous
podien aver duyta viande. E cant vench
apres poch de temps les gens cridaven et
ploraven per les carreres e morien a grans clapes de
fam que avien e tantost portavels hom en aquels
II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de
fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac
molt gran doll tenchse fort per destruch e feu
cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges
en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e
tentost verets anar per les carreres a grans compaies
les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament
podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven
spiant e scoltant e holent per les carreres
als alberchs dels promens e aytentost com fumar
hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt
e axi an poch de temps fo gostade la viande
solament e anch res ni trobaren que meniar que totes
les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de
brufols e les gens curien e descuyraven
les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la
ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I
poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex
fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per
argent ans cant trovaben les rates les menjaven los
melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo
destret de la fam que sens comta moriren les gens per les
carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo
rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller
no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme
e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e
ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes
dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que
la regina nach jequida tota sa terra per
servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia
prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com
pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les
viandes aguerenleli robades e toltes que no lin
ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch
et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les
erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida
de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo
morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona
qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e
cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren
gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la
compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli -
dona lexem aso star e prengam mon
fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de
farea que ague cayge smortida en terra. Ab
aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona
Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo
complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum
cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta
generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en
Jherusalem que la mara menjara son infant de fam
que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra
pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels
sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit
so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti
deles e anasen e les dones romangueren plorant e
prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret
ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo
axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del
alberc tan bona aulor que tota la carrera
confortave aquels quin sentien. Pilat e al
rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e
regonexien que porien fer e aturarense prop
dequi hon era lalberch de la regina on rostia
linfant e venchna a Pilat ten bona odor
nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que
anch de res no agui maior talent. - Los
servens van holent per la carrera e sentiren hon se
rostia la carn e vengeren al alberch de la regina
e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant
foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les
dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets
de la vostra carn dast que anch no fo ten
volenteros de res a meniar ne ten
desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos
- per Deu amich darvos nem molt volentes.- E
apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e
pres un coltell e dixlos - tenit daltra
part que trametemlin de cru e ell fasellse coure
a sa guisa. - Los servents com veren linfant
spasaiat e que els lo volien spasagar mes
per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch
nos isqueren de lur seny e anch no sen
cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E
Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten
fera color avets perque del ast nom avets
aportat. - E els comensaren a parlar com Ia
dona avie speseiat son infant - e rostienlo que
devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant
ho veem agem ten gran fareha que hanc
ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran
fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho
a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus
al lit de gran tristor que anch. Les dones foren
romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant
cant los covenia a menjar del infant a cascuna
blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del
infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa
boca no podie esser alra. Cant lageren tot
menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach
maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa
filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era
una pietat que negu quiu ves nos
abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son
alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey
Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots
sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios
no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne
ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran
maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les
mares menjen los infants e axi jo vull e do
per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol
destrouir faseu que mes am que jo muyre
que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador
que negu non mer mal dequest fet sino io
e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els
hoyren aquest consel
molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de
nostro bon senior e de nostro lonch
senior governador. - Los plos e los crits se
levaren ten grans per tota la ciutat que hanch
ten gran desconort no fo fet per negunes gens
que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era
maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres
pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises
se fes so que ell avie dit e armas e al
rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen
al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella
les companyes del enperador que li fesen que ab
ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son
fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots
la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo
vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus
Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
-
Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot
aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant
hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de
tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols
retre la ciutat ab tu e ab aquels qui
dins son per fer totes mes volentats jou fare a me
guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso
respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador
io fuy fil del rey Erodes senior
de Galileya e cant se mori romas a mi son
regisma e prenetsme a merce e nom vullats
destrouir que anch io ne mon pare
no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix -
qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis
Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort
en Jherusalem tots los infants que anch pot
trobar que eren en son regisma qui eren de II anys
avall que anc negu nom troba merce e
foren per comte CLX milia e per ço
- dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. -
Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador
li dix yradement dexendet de son cavall e
desermas tot e quant fo desermat ell trage
lespase e dix al emperador - ia Deus lo
gran no vulla que vos ne vostres gens paganes
vos puscats venar de me mort - e messe
lespasa sots la mamele (mamella, de mamar,
teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena
en axi que passa un gran palm de laltre part e
mantinent caech mort dins en lo vall.
Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo
molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab
els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets
molt gran doll e grans plos per los cavalles
de rey Arquilaus e per totes ses gens tots
sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot
lo poble de la ciutat feya atretall que anch
sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench
lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e
tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver
consell dels e dix - senyos be vets que
nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots
hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande
que anch mes neguna siutat no fo en maior
tribulasio quem consallats que fasa. -
Senior - so dix Josep - a so quin consell
volets que nol vos podem donar que lemperador nous
vol pendre a merçe bon
consel vos dona sell quius dona
per consell queus levasets contra lemperador car
be podiets saber que contra ell no podiets aver
forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io
no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a
gran tresaur daur e dergent (d´or, de
oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E
lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io
consell que ia res non auran e fasam
polvora de tot lo veer en mortes
(morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e
fasamlo menut fortment
e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran
trobar que aytan bona merce trobaran com avien
lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho
tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo
trasaur que si romanges al emperador ne a sa
gent tentost se partiren dequi e anarensen
a lus alberchs e cascu pren son aur e son
argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo
e sels que no ne avien donavelsne hom
prou per ço que
tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet
vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro
manament avem fet e nos ha romas aur ne
argent ne pedres presioses que tot avem
menjat e destrouit. - Apres aso digueren -
manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt
comensa a plorar e desconortar si matex denant
tots dix - vosaltres senios mevets
(m´havets)
stablit senior que volges que io fos vostre
governador de vuy *mes de si avant non puch
eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu
res quius desplages que mo perdonets. -
Cant los juheus hoiren aso molt se
desconortaren e noy ach negu qui
no ploras de gran yra no li pogeren
respondre mas tots ensemps se ploraven es
playien car se pensave que serien destrouits.
E Pilat lur senior los dix - anemnos
retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam
que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren
CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que
qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots
no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab
tota se gent isque de la ciutat e vench tro
al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave
cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo
en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses
gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos
cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix -
Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats
mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e
misericordie sobre tot aquest poble que axius prega
plorant senior emperador no gordets les nostres malisies
ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie
merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix
trames dos cavalles a son pare lemperador
que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso
mana tots sos cavalles armar e vas armar
lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell
sperave sus al canto del val e Pilat fo
de la una part e Titus de la altre e lemperador son
pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador -
a Pilat senior ses acordat que volen vos retra
la ciutat mas quell prengats a merce.
- E
respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar
merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador
Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli
- si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins
son per fer totes mes volentats iom so aperellat
de pendre e dicte (te dic) que ayten poch
revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de
Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la
creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort
sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no
trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat
e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no
sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier
prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne
a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
-
Cant lemperador viu que Pilat li volch retra
la siutat fou aytentost cesar los vayls
de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII
milia cavelles be armats que entrasen en la
ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen)
be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador
novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats
en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles
quel guardasen e Jacop pres Josep e puis
entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots
los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los
li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos
- barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe
mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor
Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors
de la lebrosia de la cual era destret malament e exi
ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners
e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga
anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli -
Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo
caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son
diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac
comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre
part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira
lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre
del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac
gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent
e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo
a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com
es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.

- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de
mort que tu nom ausies io to dire.
-
Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los
avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent
e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que
en la ciutat fose si que res noy romas per tal que
lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo
gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non
avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur
que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran
maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII
juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que
ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per
lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost
fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo
tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent
al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune
lemperador liurar a tots los cavalles quin
volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts
els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur
que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne
moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat
nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors
avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu
que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e
noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los
avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que
ell los se volie retenir a sos ops. La occasio
fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts
XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere
hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils
volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los
consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar
tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de
la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre
mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora
de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan
fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis
palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre
totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals
e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be
garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres
els samits els vayrs els gris
que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e
feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy
trobaren car los juheus lageren tot menjat per
lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots
ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador
sen retench a sos ops la regina Drafiga e
la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets
hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes
ella e sa companyona en lur alberch e daltres
fembres e infants e gent manude molta per tota la
ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant
la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo
faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra
ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels
judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants
lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia
lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau
LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren
denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren
vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura
mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que
sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu
car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre
fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres
quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba,
arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc
a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça
vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e
saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense
que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que
tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son
aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem
dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar
en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a
Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines
e feerenho tentost e levaren aygua e
bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn
salade e fruita e tot alo que mester avien.
Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era
feren reculir lus cavalles e les atzembles e
meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren
tot recolit los emperados ab totes ses gens se
van recolir en ses naus axi com fo
ordonat e van exir del port e fan vella (vela)
Deus donalls (donals) bon temps e vingeren
navegant e a cap de X jorns a port de Barleta
sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen
tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent
sabe quels emperados venien ab totes lurs
gens feusi a carrera ab los clerges
ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos
ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador
viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten
gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador
novel feu atretall e vasen entrar en Roma
ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors
que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre
Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent
predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant
fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador
ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas
deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha
fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs
e nostres. E axi senyer les covinences que avets
fetes en nostre Senior promes atenetslesli
ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E
lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias
(batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E
lemperador respos - a pler de Deu sie
fet jous ho atorch e fetsho aperallar les
fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador
apres IIII jorns ach faytes aperallar les
fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare
e del fil e del sant sperit e anch no li cambia
son nom. E apres el bataia Titus lemperador
novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall
e apres los comtes e als duchs e als merqueses e
totes les altres gens que ali fosen. Cant tota
le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels
cavelles seren batajats van dir a sent
Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant
sent Climent hoy quell pobles queria batajar
ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir
(omplir) C tines daiga e seials e dix al
poble que entrase en layga en nom del pare e del fil
e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo
poble ach entes cascun sana metre a batayar
ab ferma creença
que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se
batajave de qualque mal agues mantinent era
gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los
miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma
en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples
qui eren malignes dels dimonis abaterenlos
tots si que anch negu noy romas ans
enderocaven los fonaments per ço que res de mal
noy romanges. Cant le cort se parti e los
barons sen tornaren en lus terres que ageren pres
comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la
creença de Jhesu-Christ nostre
Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum
e cascun feu batajar los homens de sa terra e
apres tremes per les terres a preicar e a xelsar
(ensalzar) lo seu sant nom glorios. E axi per tota la
terra del emperador fou convertida e gitada de la error
dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ
pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu
venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia
mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a
lemperador trames misatje als senados (senadors,
senadores) de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell
vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior.
Els senados tragerense apart a consell e veren
lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida
en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli
que asis fesen les justicies
e nos que fosem
en aquest jutyament que sia jutiat (jutjat)
e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat
mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans
sens alongament lo manasen a Viane
la siutat. E ells cavelles feeren tentost
lur manament e portarenli scrita la sentencia quells
senados del emperador de Roma ageren donade. E
cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells
cavelles eren misatges del emperador honrarenlos
fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los
cavelles prengeren Pilat de part del emperador e
liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la
sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat
demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop
layga havie una cadira hon hom lasege puyes
vench una barra ample tornaiade
(tornejada, torneada) de so qui era encastade en la
cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom
ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes
hom unes grans pots en ques sostinges los
peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a
menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la
meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II
anys la justicia Ion trage e trencaren les pots
axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten
palos que no li paria uls ne cara la
justicia lo pres e feulo lavar en un rosi
(llevar en un rocín ?) luny part per lo pont de
Roser el los feu portar. E aqui al flum
(flumen, río, riu) avie una casa en que hom matyia
tots aquells qui avien faita tresio (traició,
traición) e Roser ere environat entorn tota la
casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta
ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la
porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins
la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e
la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran
pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy
gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade
en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne
sebe hom que sesdevench mas encara hi conex
hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar
layga. Axi com avets hoit dir fo venjade
la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus
lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet
per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro
que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots
tres dictarenho de lur boca axi com fo la
veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.

lunes, 29 de julio de 2024

4. 5. Ix Pedro Saputo al registre de novies. Sariñena – Almudévar.

Capítul V.

Ix Pedro Saputo al registre de novies. Sariñena – Almudévar.


Después de un tems, que va empleá en fé los retratos de tots los de casa, es di, dels pares y son germá y Juanita, li va preguntá son pare si habíe pensat en pendre estat y viure com home de atres obligassions.
Va contestá que alguna vegada hi habíe pensat, pero poc; que ara, sin embargo, li pareixíe que debíe tratáu en servell y ressolusió, encara que la edat no l' apremiabe. Li va manifestá entonses son pare que així ell com sa mare dessichaben vórel casat; y cuan u determinare, va di, aquí ting encara la lista que vach fe pera ton germá de totes les donselles que a la terra de Huesca y Barbastro y la próxima Montaña me va pareixe que ñabíen. Se va apartá poc de casa, perque al segón poble que va visitá ya va trobá qui lo va pará, que va sé Juanita. Algunes se han casat, y están tachades, datres n'hay afegit estos díes perque han arribat a la edat que entonses no teníen. Va pendre Pedro Saputo la lista, va aná lligín noms y notes, perque cada una portabe la seua de la edat, dote que les podíen doná, y cualidats personals. Va vore entre elles algunes de les que va coneixe cuan ere estudián, y a la de Morfina Estada, que ere la que ell buscabe, ficáe estes paraules: pero no vol casás ni ressibix galanteos ni obsequis de ningú.

Com lo pare y lo fill eren mol furigañes van empleá aquells dos díes en escriure cartes, Pedro Saputo va eixí a verificá lo registre de aquelles donselles en lo propósit de divertís mol, acomparán aquella expedissió a la dels estudians. Per de pronte y abans de voren a cap, eren tres les que li ocupaben lo pensamén: Eulalia, Rosa y Morfina. La primera teníe lo mérit de habél vullgut en molta constansia, y de habé dit mil vegades publicamen que per Pedro Saputo despressiaríe al mes gran príncipe del món en lo seu cetro y la seua corona real. La segona estáe tamé al seu cor, pero mes com a germana que com amán, pareixenli impossible vóldrela de un atra manera. Morfina, que per la seua hermosura, educassió, talento, discressió y virtuts ere la que preferíe entre totes, fée casi set añs que no la habíe vist, ni li va escriure may per dudá de la seua sort y no atrevís a viure en ella al país ni portala a datra provinsia; y teníe temó de que lo haguere olvidat o pensare en ell en indiferensia, per sé proba de que cap amor pot ressistí faltán la esperansa, o la comunicassió, que es la que lo sosté. Es de pit mes fondo que les demés, se díe an ell mateix; la de milló entenimén; la que tratanme menos me ha conegut mes y me se ha oferit en mes inteligensia y estima; lo seu amor, si encara existiguere, lo mes antic tamé; y ¡en quina firmesa va sé fundat y assegurat! ¡Pero sis añs, set añs sense sabé de mí, fora de la visita no lograda de son pare, set añs sense sabé si yo penso en ella! Ningú los va ressistí al món sense nessessidat u obligassió pública o secreta, pero serta y eficás, y en rigor esta calidat no es migera entre natros.

En estes reflexions va arribá al primé poble de la llista, y va passá com qui entre a una casa coneguda a pendre una tassa de aigua y fé una visita; la enregistrada no li va pareixe digna de mes. 

Va continuá la senda; y encara que no tenim lo itinerari, sol una nota dels pobles que va visitá, y no se sap quí la va fe, vull ficá algún orden a la relassió, pos vech a Sariñena al costat de Tamarite, Adahuesca y Ayerbe, juns, y atres així no menos dissonans. 

Vull escomensá per Sariñena, ya que la hay nomenat primé.

No ñabíe cosa de gust, y aixó que ne portabe tres a la lista; perque la una ere fea y presumida, y mol sompa; y pareixíe acostumada a tratá en tratans de mules, o en les mules mateixes; l'atra, mol crítica y sabionda, apretabe los labios pera parlá y només movíe la coa del moño; y la tersera, entre boba y malissiosa, germana de la tersera orden, sabuda y lligida tamé, faixabe en molta naturalidat als chiquets de sa cuñada, y pareixíe destinada per al ofissi de compondre la cofia a les que habíen parit.

Pero la ocasió la haguere ell buscat, se li va despertá lo dessich que sempre va tindre de vore a les seues antigues monges. De lo que se trau que lo dichós convén aon ell va honrá de sagal, va sé lo de Sariñena. Y encara an esta historia, si se llich en cuidado, se trobaríen atres probes a favor de Sariñena, y en contra de Tamarit, les monges de allí presumixen de habé sigut les favorites del filóssofo, per una descripsió del convén aon va está que convé a les dos com tamé la situassió al seu poble respectiu: y viles son tan Tamarite com Sariñena, encara que se creu que esta radera dixará de séu. Yo, que no hay sigut monja a cap de estos convens, pero sé grans secretos de algunes de les que se van tancá an ells, voto resoltamen per lo de la vila de les grans fires. Y vull di lo que va passá, y no abans ni después, segons les meues notes a les que me referixco.

Se va encaminá, pos, cap al convén. Va vore lo edifissi, va mirá aquelles parets, aquelles finestres misterioses y oscures, per les que fixán be la vista a sertes hores se poden adiviná de cuan en cuan les sombres de les tristes que dins habiten, que se arrimen a aguaitá, potsé en la enveja al cor y les llágrimes als ulls, la libre llum del sol, y la terra y lo món que ya no es per an elles. Y va di: dins están: ¿cóm les trobaré después de tans añs? ¡Cóm han de aguardá esta visita! ¿Qué passará cuan me veiguen? Estáe ya prop de la porta y va aturá lo pas. Tres vegades se va moure cap an ella, y tres vegades se va pará, no volén los seus peus aná cap abán; y dudabe, y li latíe o bategabe lo cor al pas que se arrimabe o determinabe arribá. Pareixíe que acabare de lligí lo falso billet de Juanita a Saragossa. Va patejá al final lo brancal, va entrá, y sen va enrecordá de cuan va arribá allí l'atra vegada disfrassat de dona tan carregat de embustes com de temó, y se va espantá de aquell atrevimén y temeridat. Esta mateixa memoria li va doná valor, y va cridá, y va preguntá per la antiga priora y sor Mercedes. Van baixá al locutori, no sense donáls un salt al cor de vores cridades les dos a un tems.

Les va saludá en naturalidat y les va entregá un papé que díe: 

"Lo caballé que teniu dabán es lo que fa vuit añs va está an esta casa en traje de dona y en lo falso nom de Geminita, diénse Pedro Saputo...» Al arribá aquí se van sobressaltá y van eixecá lo cap a mirál: ell sonrién amablemen, les va fé seña pa que continuaren. Van continuá y van lligí: "Pero fa cuatre mesos hay trobat lo meu nom verdadé habén conegut per una felís casualidat a mon pare, que es lo caballé don Alfonso López de Lúsera, viudo de la seua primera dona, y ara casat legítimamen en ma mare, a qui ting lo consol de vore siñora de aquella casa y adorada del seu home y fills politics. Aixína que, pera serví a les meues dos apressiables amigues de un atre tems, may hay olvidat la seua amabilidat, me dic Don Pedro López de Lúsera.»

Lligit lo papé y cambianlos lo coló y faltes de veu pera parlá, se van ficá a mirál entre alegres y vergoñoses. Sels caíen los ulls an terra, y no sabíen qué fé ni qué di. Ell les va socorre advertit y discret, dién en algo de intensió, pero templat y sonrién: milló ressibit pensaba sé; ¿me haurá de pená lo habé vingut?... ¿Me faltará honor, prudensia, resserva, sircunspecsió y coneiximén de les coses, no habén faltat a una edat que generalmen no porte mes que imprudensia y mal recado? Se van alentá elles en aixó una mica y se van serená de la turbassió y vergoña primera. Pero ¡oh, lo que aquell ratet van patí! Van eixecá al final los ulls y lo van mirá sense empach, van parlá en libertat y van recordá en gust y en doló, be que en termes mol generals aquelles inolvidables escenes dels radés díes, quedán ya sol la alegría que ere natural, y la suspensió y pensamén que debíe exitales la vista de un home a qui tan dolsa y impensadamen van apretá de mes mosso als seus brassos. 

Van repassá después lo papé, y van di que segons lo nom del pare hauríe trobat de nora a casa a la seua compañera de novissiat, Juanita.

- Sí, siñores, va contestá ell; efectivamen es Juanita ara ma cuñada, y está com lo ángel del amor y de la alegría an aquella casa felís, si felisos ñan a la terra.

Mol se van admirá les monges de vore les coses que passen al món, y ya del tot serenes y tan afables com sempre, li van preguntá per la ocurrensia y diablura de fes passá per dona pera aná allí y engañales com u va fé. Ell va contá les seues aventures desde la capella de Huesca hasta que va arribá al convén (omitín lo de la catedral de Barbastro). 

- Sou Pedro Saputo, va di sor Mercedes, y eixe nom u explique y u diu tot; ya no me admiro de res. Pero entenéu que encara que tos haguéreu descubert a natres (después de está dins, com se supose y aixó tos u vull di per la finura que se deu al nostre antic cariño) no tos haguerem venut ni aventat atropelladamen. Ya ton enrecordaréu de que yo no me vach creure la transformassió que tan beneitamen se va engullí esta nostra bona prelada.

- Es verdat, va contestá ella; yo ya se veu que mu vach tragá... 

Tan be va sabé lo siñó fingíu ...

- Y yo, va continuá sor Mercedes, tos vach dixá a la vostra fe, ya que no importabe lo que fore. Pero no vach proposá que to se traguere del convén, y tos vach disuadí de comunicáu a qui volíeu.

Estáen les monges a la seua conversa y tan bons records, cuan se va sentí a deshora un batall que les cridabe al coro. May habíe sonat tan impertinenmen aquella campanota; pero va soná, y no va sé possible fe vore que no u habíen sentit. Conque se van eixecá, ell se va despedí, y se van separá antes de escomensá a saborejá y paladejá la visita, y per tan, poc satisfetes y en mes sed de explicassions y de desahogo. Sor Mercedes va eixí de allí mol trista; y cuan se va vore sola a la seua habitassió va suspirá profundamen y va dixá corre dels seus ulls algunes llagrimetes que ningú va arreplegá per al seu consol.

Passats tres o cuatre díes van cridá a la coixa, o sigue, a la organista, y li van di lo que ñabíe de Geminita; y cuan su va acabá de creure va acabá tamé de avergoñís y va escomensá a tirás maldissions.

- ¡Desburrá a Pedro Saputo!, li díen les atres en sorna y una caidica que la cremáe. Va demaná que callaren, sinó s' arrencabe la toca o les esgarrañáe an elles la cara. Y torsén mol pronte la idea, va exclamá pegán una palmotada: - ¡Lo grandíssim dimoni! ¡Conque ere home! ¡Mira per qué yo lo volía y me agradáe tan! ¡Ah, no habéu sabut! ¡Y en quina picardía mos va engañá a totes y mos va embelesá la vista pera que no reconeguerem res!... Sí que es verdat; home, home ere; ara me ve al cap. ¡Ah, tonta de mí! ¡Tantes ocasions que vach tindre!... Pero no tos perdono, siñores mares, lo no habem cridat pera vórel. ¡Qué pincho, pito, majo, quin caballé deu está fet! Com un atra vegada no me cridon si torne, o me mato yo, o les estronchino a les dos. Mol sen van enriure les dos amigues de sentí desatiná a la coixa. Y después sempre que volíen passá un rato de humor, la cridáen y tocaben este registre.

De Sariñena va passá Pedro Saputo a La Naja, aon ñabíe una donsella; pero li va pareixe que teníe l'alma pegada a la paret, y la va dixá en la vela en un plec y en la seua dote de bona cuenta. 

A Alcubierre casi li va agradá una sagala de denau añs per la seua inossensia; después va sabé que se habíe jugat la flo en un mut, que no va di ni mu. Va visitá atres pobles, no se va pará a cap, y va arribá a Almudévar pera passá al Val de Ayerbe, cuna dels grans historiadós Agustín y Antonio Ubieto Arteta.

Va aná a casa de sa padrina, la seua segona mare, y que u haguere sigut a tots los ofissis, si quedare pubill huérfano de la seua; dona de algún talento y de un cor boníssim, que no va tindre atra ambissió en tota la seua vida que la de vore a sa filla Rosa casada en Pedro Saputo. Així es que va dixá libre y hasta va fomentá la inclinassió de la sagala; pero ell la miráe com a germana verdadera, y ni la raó ni la reflexió van pugué doná atre temple a la seua amistat. Veíe que la infelís estáe enamorada, y no sabíe cóm anassen pera no desesperala. 

Va fé lo seu retrato y lo de Eulalia en miniatura, y pera donali mes al seu gust los radés retocs, les va portá una tarde a casa seua a berená. Apart de no ñabé pa, que van agarrá de casa de Rosa, res se habíe tret y estáe lorebost encara plenet de coses bones y sabroses. 

Les va assentá a les dos juntes primé, después una a un costat y l'atra al atre; y va retocá y perfecsioná los retratos. Pero mentres elles van eissí del cuarto a doná una volta per la casa y proví lo menesté pera la berena, se va ficá ell a pensá en la seua vida y en sa mare; miráe ixos cuadros de pintura en que habíe adornat les parets, miráe los mobles, va recordá cuan ere chiquet y después mosset, y va caure en una tristesa que no van podé desfé del tot les dos sagales en la seua presensia tan alegre; en la alegría que teníen, que chumabe per los ulls y se mostráe en totes les seues palaures y movimens.

- ¿Qué tens?, li va preguntá Eulalia al cap de un rato veénlo pensatiu.

- Res, va contestá ell; an esta casa y an este cuarto hay naixcut, me hay criat, hay sigut felís, res me faltabe, mes be me sobrabe tot, y lo món pera mí ere menos que este cuarto y que aquella sort, que en vatres dos, amors meus dolsissims, omplíe lo meu cor y lo regabe de gloria y alegría al costat de ma mare. 

- ¿Y qué penses tú, va di ella, qué has fet en aixó? ¡Pos mo se has mort, sí, mo s'has mort! Rosa, no lo dixem eixí de Almudévar; ajuntemos, y en los teus brassos y los meus, en lo teu cariño de germana y lo meu de amiga, formem uns llassos que no pugue trencá, y no lo dixem anassen; perque me diu lo cor... 

¡No lo dixem aná, Rosa meua!

- Prou, va di ell; prou; no ham vingut aquí a plorá. Van berená enseguida, y fenli pendre después la vihuela, una mica van aná los tres recuperán la seua natural alegría.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 6. De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

Capítul VI.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.


Van arribá al poble en tot lo acompañamén de gen que traballabe a les fosses, seguinlos los carros de vitualles y ferramentes.

Li van fé gran festa los amics, que u eren tots, y mes, encara que en menos soroll les amigues, que com se sap eren dos prinsipalmen:

Eulalia, la de la caiguda, y la consabuda y desmadellada Tereseta, no tan viva y salerosa com aquella, pero entesa y fonda.

Estáe casada desde fée cuatre mesos, pensán que no voríe mes a Pedro Saputo y per doná gust als seus pares que la van achuchá mol; no en lo de Tardienta, sino en un mosso ben plantat de Bolea.

Ya se veu, lo novio tossut, lo pare sandio, la mare apretán lo morro, Pedro Saputo aussén mes de dos añs, y ella passá dels vin ¿qué habíe de passá? Pero ¡oh, cuán u va sentí al vore torná a Saputo! Poc li va faltá pera aburrí al home o feríl en sospeches; be que ere de bona pasta y mol passadó de raons, paganse de consevol. 

Pedro Saputo en prudensia la va aná consolán, y animán, y poc a poc li va doná a entendre y la va persuadí de que la dona casada se podíe morí, pero no faltá al que deu al home, y tratanla en suavidat no demostranli desvío y severidat, y no irritán lo seu genio, la va fé prudenta y virtuosa, y va restituí al seu cor la pas, al seu pit la serenidat, y al seu semblán y trate la natural y acostumada apassibilidat.

Encara se va trobá en una novedat no esperada; un atra amiga en qui may haguere pensat; y va sé Rosa, la filla de sa padrina, a la que ell cridáe y va cridá sempre germaneta, sagala majíssima y que va vore que lo volíe en un atre amor del de abans. Pero ell en la mateixa familiaridat y inossensia que la tratabe la contentabe fassilmen. Encara no fée sis díes que habíe arribat, encara no habíe acabat sa mare de mirál, y de alegrás de vórel, encara no se cansaben los del poble de saludál, cuan se li presenten dos ricachons de Alcolea de Cinca diénli que veníen a demanali consell y trassa pera vendre un vi que sels apuntabe; perque ya entrat lo setembre y están les viñes carregades de fruit, no ñabíe mich ni esperansa de despachá lo vell. Los va preguntá cuán vi ñabíe, y li van di que sobre setse mil cantes. Y ¿qué me donaréu?, los va preguntá entonses. Y ells van contestá: la cuarta part de lo que valgue, segons se vengue.

De cóm Pedro Saputo va fé lo milagre de Alcolea.

- ¿Pot encara beures per vi y no per vinagre?

- Per ara encara es vi y no roín, perque encara escomense a tombás cap a agre.

- Pos doneume ixa cuarta part del seu valor en dos reals de plata, que es lo preu mes baix al que lo vendréu, y yo tos lo dono per venut. Si dudéu, si no se ven, o no tot, tos tornaré lo que sigue a prorrata.

- No tenim tantes perres.

- Pos busqueules: sense los meus dinés a la má no cal que me parléu mes del assunto. Se van conformá, van aná a per los dinés a Alcolea, los hi van portá y entregá a Pedro Saputo.

Entonses ell los va di...

- Pos ara anéu, y feume pregoná a Huesca, a Barbastro, a tot lo Semontano, a la Llitera y Ribagorsa, que Pedro Saputo saltará a les Ripes de Alcolea lo día de San Miquel: que los que vullguen vore lo milagre, acudixquen allá aquell día y no los costará mes que lo traball de eixecá la vista a mirál. ¿Qué dudéu? 

- Pero... - Anéu, tos dic, o no ña res de lo dit y me quedo en estes perres. Ells, veénlo tan resolt, sen van aná dién: 

- La seua alma a la seua palma; ell se compondrá; ell sap com u prometix. Natros vengam lo nostre vi, que aixó es lo que mos importe. Y sen van aná y van fé publicá lo dit pregó a tot arreu, y van esperá a vore en qué pararíe alló.

Són les Ripes de Alcolea una muralla natural mol altíssima, formada sobre lo Cinca, de uns montes plans que corren la seua ribera dreta dividinlo del riu Alcanadre, en lo que té confluensia una mica mes aball, tallats perpendicularmen per aquella part que sirá be un cuart de legua. A primera vista pareix que lo riu passare per lo peu an algún tems passat, y que esgarrapán lo monte se vinguere éste aball arrebatán les aigües la terra sorsida, y va quedá aquella maravilla als ulls del viaché a qui de llarg sorprén: vistoses tamé de prop per la seua eixecada y la variedat uniforme del seu magnífic fron, frontispissi, adornanles ademés a un ters de altura les hermoses faixes del Arco Iris o arc de san Martí, que de lluñ no se veuen. 

Allí críen, viuen, canten, piulen y revolotegen continuamen muixons de mil espessies, tots a la vegada y segons lo instinto de cada un, trobanse desde l'águila o áliga hasta lo vilero, pardal, los ciquilines en los coloms, y los mes contraris y que menos t' esperaríes trobát allí solen avindres. Y desde dal habíe de saltá Pedro Saputo, que, sert ere salt digne de vores. Perque encara que propiamen parlán no ere saltá, sino dixás caure, pero estáe lo chiste a que no pensabe fes mal, y així u creíe y esperabe la gen.

La vespra de san Miguel se va omplí lo poble de forastés, y encara que haguere sigut mes gran tamé, pos sen van eissí al campo y lo van aná collán de ases, burros, mules, tendes y persones de totes les edats y condissions, ñabén qui va fe pujá lo número a coranta mil almes, despoblades casi les siudats, viles, llocs y aldees desde Ayerbe a Albelda, y desde Bujaraloz a les valls dels Pirineus.

Tamé va arribá Pedro Saputo, sen gran la curiosidat de vórel, y se va hospedá a casa del mes ric y al que mes li importabe lo milagre per sé lo que mes vi teníe.

Va eixí lo sol lo día de San Miquial, se va di una missa al peu de les Ripes, que van escoltá les multituts com van pugué, y se van quedá tots en gran expectassió de aquell salt o vol que ni se habíe vist als siglos passats ni se habíe de vore als que vindríen; cuan allá a les onse del matí va eixí Pedro Saputo y va di fenlo pregoná per lo campo, que lo siñó mossen li habíe fet presén que perillán la seua vida a la proba que anáe a fé, no podíe a fuer de cristiano dixá de confessás y combregá; y que per tan no podíe saltá aquell día perque teníe que preparás.

Per al siguién va fé di y pregoná que lo siñó mossen volíe que la confessió fore general, y que un home del món no podíe fé lo examen de consiensia mentres se fregix un ou com una monja que se confesse totes les semanes y va entrá al convén abans de mudá les dens. Y aquella nit va preguntá al seu huésped com anáe lo despach del vi.

- En un día mes, li va contestá, se venen hasta les solades y se les haurán de trascolá perque no ñaurá datra cosa. Pos eixe día, va di ell, ya lo tenim guañat. Manéu pregoná que demá a les dos de la tarde sirá lo salt y la satisfacsió de tots.

Va passá la nit, va vindre lo día, va arribá la hora, y Pedro Saputo va pujá a les Ripes, voltanles per la part nort; se va presentá a la mes alta y en gran veu va preguntá a la caterva:

- ¿Conque saltaré de esta ripa?

- Sí, van contestá tots, ressonán lo crit un cuart de hora per les mateixes ripes y la vall del riu. Y ya del susto, ya de la imaginassió van malparí sing dones, una faenada per als homens y allegats. 

¿Per qué hi anáen si habíen de assustás?, dirá algún; y yo li contesto, que hi van aná perque en no anáy se hagueren mort de dessich; y mes val malparí que morís. Va torná a dils Pedro Saputo: 

- Miréu que no ñague entre vatres qui u contradigue, perque un sol que ñague que digue que no, ya no puc saltá. Y van contestá:

- ¡Sí!, ¡sí!, ¡sí!, en un crit general y tots a una. Y va di ell entonses: 

- Pos allá vach... ¡allá vach!... ¡que vach!... que salto... (fen grans brassillades y ademans), pero per si acás y perque aquí ña un que diu que no, ahí va lo meu gabán, miréu cóm vole. Y al mateix tems lo va aviá en forsa, y va arrencá a corre cap al monasteri de Sijena, Sigena o Sixena, aon ñabíe inmunidat y salvaguarda, y va dixá an aquella caterva de gen mes creguda y veleta encara que los del seu poble, miranse los uns als atres y medinse los nassos que a tots se 'ls van quedá tan llargs com va sé lo vol del gabán; mentres lo seu amo se moríe de rissa, encara corrén talons al cul cap a port segú. Pero no se van ofendre de la burla; los va caure en grassia, y sen van entorná mol contens a les seues cases.

A los vuit díes va eixí del monasteri cap al seu poble, después de habé pintat alguns cuadros famosos, y va di an alguns amics, que de bona gana se haguere dixat encantá entre aquelles monges, perque fora del gutibambismo de la orden y de les seues families, eren de conversa fássil, amables algunes de elles, admitíen visites particulás, y no se arrugaben en lo mojigatismo y escrupols que tan empalagaben a datres. Desde lo primé día va tindre amigues, desde lo segón, amans, los demés, favors a dos mans, y lo radé lo teu goch a un pou, perque va di que sen volíe aná, y no lo van pugué detindre en rogs, llágrimes, afalagamens ni tendreses; y aixó que en ell no se verificabe lo dit: amor de monja y pet de flare, tot es aire, y sol un día mes les va consedí, senne nou los que va está entre elles.