Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de enero de 2026
Elecsions pera les Corts de Aragó 2026
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
martes, 9 de diciembre de 2025
Conneguda cosa sie, 23.02.1139, Armengol II, Urgel, Urgell
Perg. n° 109. 23 feb. 1139.
(Este latín o llatí casi consevol lo entén, hasta los maestres de la escola o los professós del institut de Valdarrores, Valderrobres.
La foto es de la Seu de Urgell.)
Conneguda cosa sie. Quod ego Erme .... et co.... re Rouric et filio nostro Ermengaudus junioris facimus tibi meliorament ad te Ramon Arnad et ad tuis de ipsas casas que tibi as per tuum alau (o alan : alodio) in Acrimont in barrii de Cervia ad ipsa porta de Balaguer et sunt in ipsa rocha.
Nullus omo nec femina qui tort te faciat et not vulla fer directum que te monstrat ad prodi omines de ipsa vila et illos que te adjuvent a demmanar et ad guerrejar et ipsas casas suprascriptas siant si franchas et onoratas et legitimas et securitas quod ipsa cambra de ea contessa. Nullus omo nec femina qui ipsas casas toch ne forcar voluerit sic siant demandatas quo ipsa cambra de ea contessa.
Sig+num Ermengaudus comte Durgel.
Sig+num comtessa Helvire Rouriz. Sig+num Ermengaudi junioris.
Nos qui ista comandavimus scribire et ad testes firmare. Que est acta VII kalendas marcii anno III regni Leudovice junioris.
Sig+num Pere de Pugeru.
Sig+num Guillem de Pontis.
Sig+num Mir Guillem.
Sig+num Arnad de Pontis.
Sig+num Ponc Pilicer.
Sig+num Guillem Mir.
Isti sunt testes.
Petrus sacerdos rogatus scripsit et signum hoc im+pressit et die et anno quo supra.
jueves, 4 de diciembre de 2025
Proar
Proar,
v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els
fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta:
Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je
puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.
-
Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e
l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve
l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons
faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
(Raimbaud)
Maintenant on peut reconnaître et constater que de
bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom
proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá
amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues
“de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)
Pierre
d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans
de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée
abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de
bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap.
No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no
sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P.
Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie
prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó
(assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.
CAT.
ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard
escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá,
probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o
probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)
2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.
Vos
lo coretz e sabetz co,
Ab una prova de lato.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Vous le parcourez et vous savez comment,
avec une sonde de laiton.
Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.
CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)
3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.
Parti se de la folla proazo que avia faita.
V.
de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il
avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède,
fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La
probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard.
Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.
CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.
4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.
Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration
de cette chose dont est doute.
De
falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de
Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.
Aras
diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap.
Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)
Trad.
du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves
qui sont faites par instruments.
ANC.
FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de
Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la
provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP.
Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.
5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.
La
toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.
Pierre
de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon
fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)
6.
Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es
compliment de l' amor.
Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.
7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.
Los
quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle.
DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de
Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap.
Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o
aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría;
aprobaré; si yo aprobara.)
-
Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es
aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut
jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N.
E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de
Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)
Valhen...
et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones
virtuts.)
Genologia
dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes
vertus.
8.
Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol.
77.
Que approbatif.
ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)
9.
Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om
comprobat qu' en fossetz... per batailla.
Titre
de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com
cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han
passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec
que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als
Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en
fussiez... par bataille.
-
Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre
no n' aus.
Titre
de 1025.
(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre
no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o
combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim,
combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes;
combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par
bataille venant ou qui combattre n'en ose.
CAT.
ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá,
comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o
comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats,
comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo
comprobara.)
10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.
En
Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap.
Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe
probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il
voulait éprouver cela.
Lo
fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe
lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha
pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin
on peut éprouver son ami.
Part.
pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben
esprohada.
V.
et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est
truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.
11.
Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée,
certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada,
verificat, averiguat, sertamen.)
12. Esproa, s. f., épreuve.
Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.
Arbre de Batalhas, fol. 77.
Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.
13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.
Pos
de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no
faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le
plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait
épreuve.
Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.
V.
de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver
con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le
fit pour essai.
Non
las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.
Deudes
de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas
par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.
14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.
Ieu sui assatz esproaire.
Marcabrus:
El son.
Je suis assez examinateur.
ANC. FR.
Quelque
morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.
15.
Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi,
reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je
prouve, j'approuve, je réprouve.
Subst. Que non caia en reproar.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas
dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci
soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos
reprovat.
Roman
de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il
fut réprouvé.
CAT.
ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá:
reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o
reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades;
reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)
16.
Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun
repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans
nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol.
70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap.
Reproche, reproches.)
17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.
De
reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de
Maria.
Rassasié d'outrages.
18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.
Apres
ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.
Richard
Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León
también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los
favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés
en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort
ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.
Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands
reproches.
19.
Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.
Rambaud
de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni
reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de
vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches,
reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen;
reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé;
reprocharía; si yo reprochara.)
20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.
Vers
es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
Amanieu
des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit
chauffer qui se brûle.
Del
reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que
calla, otorga; quien no contradice, otorga.)
Peyrols:
Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.
E
'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du
Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.
Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.
ANC. FR.
Ke
bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone
cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.










