Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:
Sí, claro, pero no sé com t´ajudará aixó.
Vorás com parlán en tú apareix en un segón.
No encuentro a mi mujer, puedo hablar contigo un minuto?

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ahí me vach trobá en esta dona al supermercat DIA de Valderrobres y li vach dí:

Payment, s. m., lat. pavimentum, pavé, carreau.
Cazet abauzada en miey del payment.
Quan viron ambeduy lur filh el payment
Baisan lo e l' embrasson.
V. de S. Honorat.
Elle tomba prosternée au milieu du pavé.
Quand ils virent tous deux leur fils sur le carreau, ils le baisent et l'embrassent.
ANC. FR. Il se lessa chéoir humblement seur le pavement.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 274.
Chéi pasmez el pavement. Fables et cont. anc., t. IV, p. 332.
CAT. Paviment. ANC. ESP. Pavimiento. ESP. MOD. PORT. IT. Pavimento.
2. Pavamen, s. m., pavé, carreau.
Regardet sul pavamen, e vi una peyra de marbre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.
Regarda sur le pavé, et vit une pierre de marbre.
3. Pazimentar, v., paver.
Per edificar, pazimentar. Eluc. de las propr., fol. 190.
Pour édifier, paver.
(chap. pavimentá: pavimento, pavimentes, pavimente, pavimentem o pavimentam, pavimentéu o pavimentáu, pavimenten; pavimentat, pavimentats, pavimentada, pavimentades.)
Pays, Pais, Paes, Pahis, s. m., lat. pagus, pays, région.
La genser domna qu'ieu anc vis,
Ni que sia el mon, so crey,
Luenh ni pres, en negun pays.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La plus gentille dame que oncques je vis, ni qui soit au monde, cela je crois, loin ni près, en nul pays.
Quan la doss' aura venta
Deves vostre pais.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Quand la douce aure souffle devers votre pays.
- Précédé du mot Sant, il désignait la Palestine.
Nos manda a totz cominalmen
Qu' anem cobrar lo sant paes.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Nous commande à tous généralement que nous allions recouvrer le saint pays.
Loc. fig. N' estau en balansa,
Quar si destricx m'en ven, al mieu tort s'es,
Quar ai estat tant de vostre paes.
Giraud le Roux: Nuls hom.
J'en suis en hésitation, parce que s'il m'en vient dommage, c'est à mon préjudice, puisque j'ai été si longtemps de votre pays (dans vos bonnes grâces).
CAT. ESP. (país) Pais. PORT. Pais, paiz. IT. Paese.
(chap. País, paísos; regió, regions; pago, pagos : terreno, terrenos.)
2. Pages, s. m., paysan, villageois, vilain.
Clergues e cavaliers,
Borzes e mercadiers,
Menestrals e pages.
G. Riquier: Pus Dieu.
Clercs et chevaliers, bourgeois et marchands, artisans et paysans.
Si es laicx o clers o pages. Brev. d'amor, fol. 121.
S' il est laïque ou clerc ou paysan.
Montara 'l pages qu' aunir solia.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan.
Il élèvera le vilain qu'il soulait honnir.
- Opposé à clerc.
Mal' aventura 'l vengua qui la costuma i mes
Qu' entre mas de pages baptisme se fezes.
Izarn: Diguas me tu.
Malencontre lui vienne à qui y mit la coutume qu'entre mains de vilains le baptême se fit.
CAT. Pages. (chap. Agricultó, agricultós, agricultora, agricultores; llauradó, llauradós, llauradora, llauradores; pagés, pagesos, pagesa, pageses; gen de poble, aldea o vila; paissano, paissanos, paissana, paissanes; villano, villanos, villana, villanes.)
3. Paguet, s. m. dim., petit vilain.
Paguet molt gent hom de Carcassona.
Giraud de Calanson: Sitot s'es.
Petit vilain moult gentil homme de Carcassonne.
(chap. Pageset, pagesets, pageseta, pagesetes; agricultoret, llauradoret, villanet, etc.)
4. Pageladura, s. f. dim., petite habitation, maisonnette, chaumière.
En las pageladuras d' eissa la barta.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Dans les chaumières du bocage même.
5. Pagela, s. f., patois, langage rustique.
Tensos e las pastorelas,
E celas que han lors pagelas,
Coma son monjas e vaquieras.
Leys d'amors, fol. 42.
Tensons et les pastorelles, et celles qui ont leur patois, comme sont moinesses et vachères.
6. Pagezes, s. m., impertinence, rudesse.
Fols vanars es pagezes,
E grans laus es pagezia.
B. Martin: D' entier.
Fou vanter est impertinence, et grande louange est grossièreté.
7. Pagezia, s. f., grossièreté, incivilité.
Fols vanars es pagezes,
E grans laus es pagezia.
B. Martin: D' entier.
Fou vanter est impertinence, et grande louange est grossièreté.
ANC. CAT. Pagesia.
8. Pagan, Paguan, Paian, Payan, s. m., lat. paganus, païen.
Constantin-le-Jeune, réformant les soldats qui n' embrassaient pas le christianisme, les réduisit à l'état et condition des villageois, paganorum; de là on a appelé païens ceux qui professaient une religion autre que la chrétienne.
Eron pagas et homes ses ley escricha. V. et Vert., fol. 48.
(chap. Eren pagans (o paganos) y homens sense ley escrita.)
Étaient païens et hommes sans loi écrite.
Degran mielhs Turcx e payas aucir.
E. Cairels: Qui saubes.
Devraient mieux Turcs et païens tuer.
Per el son paguas totz jorns bayssatz.
Guillaume de Saint-Didier: El temps.
Par lui sont païens toujours abaissés.
Adj. Los filosophes pagas. V. et Vert. fol. 65.
(chap. Los filóssofos pagans.)
Les philosophes païens.
Esxausar la santa fe crestiana, e abayssar la gent pagana. Philomena. Exhausser la sainte foi chrétienne, et abaisser la gent païenne.
Paiana gent desconfir.
Marcabrus: Emperaire.
La gent païenne déconfire.
ANC. FR. Ke hastainz li paian out destruite et wastée.
Tant a paianz atrait entre li altres gens.
Roman de Rou, v. 2450 et 4977.
CAT. Paga. ESP. Pagano. PORT. Pagão. IT. Pagano.
(chap. Pagá o pagano, pagans o paganos, pagana, paganes.)
9. Payanor, adj., païen.
Sofron lo pes
E 'l fayz del orguelh payanor.
Marcabrus: Pax in nomine.
Supportent le poids et le faix de l'orgueil païen.
Fazan gran honor a la ley payanor. V. de S. Honorat.
Qu'ils fassent grand honneur à la loi païenne.
Tot aucizo can trobo de la gent payanor. Roman de Fierabras, v. 4220.
Tuent tout (ce) qu'ils trouvent de la gent païenne.
ANC. FR. Quant virent la gent paienor. Roman de Rou, v. 525.
Fu menés en tere paienor.
Estoire de Guion de Anstone. LA Vallière, t. II, p. 215.
10. Payanil, adj., païen.
De las payanils escripturas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
Des écritures païennes.
11. Paganesme, Paganisme, s. m., paganisme.
Si 'n desamor ven la fe
D' on yssaus paganesme.
G. Fabre de Narbonne: Pus dels.
Si en indifférence tourne la foi d'où s'élève paganisme.
Convertitz de paganisme a christianisme. V. et Vert., fol. 98.
Converti de paganisme à christianisme.
CAT. Paganisme. ESP. PORT. Paganismo. IT. Paganesmo, paganesimo.
(chap. Paganisme, paganismes.)
12. Payania, s. f., païennie, paganisme.
Per falsa gent de payania.
La gran heregia de ley de payania.
V. de S. Honorat.
Par fausse gent de païennie.
La grande hérésie de loi de païennie.
ANC. FR. Dessous lui soumettroit toute paiennie.
Chr. Ms. de Bertrand du Guesclin.
C' aler s'en velt de paienie. Fables et cont. anc., t. I, p. 73.
Pauta, s. f., patte.
1 lop mal e cruel e afamat, lo qual pres lo cap entre sas pautas premieras, ses tocar de las dens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.
Un loup méchant et cruel et affamé, lequel prit la tête entre ses pattes premières (de devant), sans toucher des dents.
(chap. Pota, potes; poteta, potetes. ESP. Pata, patas.)
Pautoms, s. m., pautonier, gueux.
Aisi com, per aventura,
Pautoms pot ric devenir.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi comme, par aventure gueux peut devenir riche.
IT. Paltone.
2. Pautonier, Pautoner, s. m., pautonier, vaurien, gueux, libertin.
Voyez Muratori, Diss. 33.
De II parelhs de barras la porta es etablia
E cadenas de fer faytas ab maestria:
Us pautonier la garda de mot gran felonia;
Golafre es nomnatz.
Roman de Fierabras, v. 3960.
La porte est affermie avec deux paires de barres et chaînes de fer faites avec habileté: un vaurien de moult grande félonie la garde; Golafre il est nommé.
Son filh de trotiers,
De ribautz, o d'autres pautoniers.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Sont fils de coureurs, de ribauds, ou d'autres gueux.
Mas que fosson pautonier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Pourvu qu'ils fussent vauriens.
ANC. FR. Quatre chivaus m' i faites anseler...
Et par desus un pautonier monter.
Roman de Roncevaux.
Mult véissiez larronz è pautoniers errer.
Un pautonier fist sus lever
Ki la porte debveit garder.
Roman de Rou, v. 4253 et 8153.
Souvent fait le peuple de grant admirations de la riche robe d'un orgueilleux pautonnier, mais il ne sçait par quel labeur ny à quelle difficulté il l' a acquise. Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.
Adj. Molt m' enoia d' una gent pautonera.
Palazis: Molt m' enoia.
Moult il m'ennuie d'une gent gueuse.
ANC. FR. Un ord félon, vilain, puant,
Qui moult est maus et pautoniers.
Le Roi de Navarre, chanson 31.
C'est par vous, dame pautonière,
Et par vostre fole manière.
Roman de la Rose, v. 9161.
IT. Paltoniere.
Pavor, Paor, s. f., lat. pavor, peur, frayeur, crainte.
Non aiatz pavor que d'aquesta part nostra vos vengua degun dampnatge. Philomena.
N' ayez pas peur que de cette part nôtre vous vienne nul dommage.
No m'en tenra paors
Qu'ieu non digua so qu' aug dir entre nos
Del nostre rey.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Ne m'en retiendra peur que je ne dise ce que j'entends dire entre nous de notre roi.
Paors non es temorz.
Nat de Mons: Sitot non.
Peur n'est pas crainte.
Loc. Eissamen trembli de paor,
Com fa la fuelha contra 'l ven.
B. de Ventadour: Non es meraveilla.
Également je tremble de peur, comme fait la feuille contre le vent.
Ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol, per paor de faillir.
Le Comte de Provence: Vos que m.
Dame point n'ose découvrir tout ce qu'elle veut, par peur de faillir.
ANC. FR. Tel poor a que tot tressue. Fables et cont. anc., t. I, p. 255.
De chiaux où Dex paor n' a mis...
Car ta péors purge et saache
L'âme aussi con par un tamis.
Thibaud de Malli ou Helinand, Vers sur la Mort.
Il a grant poor de l'enfant...
Partonopex or a paor.
R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 15 et 16.
ANC. CAT. Paor. CAT. MOD. Por, pavor. ESP. PORT. Pavor.
(chap. Paó, paós; po, pos; pavor, pavors; temó, temós. Paora es sinónim de broma, boira, boria, dorondón : niebla.)

2. Pavoros, Paoros, adj., peureux, craintif, effrayé.
Aquellas que son verayamens verges solon esser pavorozas e vergonhozas. V. et Vert., fol. 95.
Celles qui sont véritablement vierges soulent être craintives et honteuses.
Paoros
Son del passar com del morir.
P. Cardinal: Quan vey.
Ils sont peureux du passer comme du mourir.
Mot foron paoros e trist. V. de S. Honorat.
Moult furent effrayés et tristes.
ANC. FR. Et cil s'en vet tout péoros. Roman du Renart, t. I, p. 205.
CAT. Pavoros. ESP. PORT. Pavoroso. IT. Pauroso.
(chap. Que done po o temó: pavorós, pavorosos, pavorosa, pavoroses; paorós, paorosos, paorosa, paoroses; que té po o temó:
temorico, temoricos, temorica, temoriques; cagat, cagats, cagada, cagades; acollonat, acollonats, acollonada, acollonades; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides; tímit, timits, tímida, tímides.)
3. Paorozamens, Paorosamen, adv., timidement, craintivement.
Anero y paorozamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.
(chap. Hi van aná pavorosamen, paorosamen.)
Ils y allèrent timidement.
Non paorosamen, non tart. Regla de S. Benezeg, fol. 21.
Non timidement, non tardivement.
CAT. Pavorosament. ESP. PORT. Pavorosamente. IT. Paurosamente.
(chap. pavorosamen, paorosamen: en temó, po, paó; acollonadamen, acollonidamen, tímidamen.)
4. Pauruc, Paoruc, adj., peureux, craintif, poltron.
Qui us appellava paoruc,
Semblaria que vers non fos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Qui vous appelait poltron, il semblerait que (ce) ne fût pas vrai.
Fig. Ab ma volontat paurucha,
No m'a laissat carn ni sanc.
Giraud de Borneil: Quant la bruna.
Avec ma volonté craintive, elle ne m'a laissé chair ni sang.
ANC. CAT. Paoruch. CAT. MOD. Porug.
5. Paurugos, adj., peureux, craintif, poltron.
Los discipols paurugos
Redet ardits e vigoros.
Brev. d'amor, fol. 181.
Les disciples craintifs il rendit hardis et vigoureux.
Tota bestia ses sanc es may pauruga. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. Tota bestia sense sang es mes temorica; tímida, acollonida.)
Toute bête sans sang est plus peureuse.
6. Espavordir, Espaordir, Espaorir, v., effrayer, épouvanter alarmer, effaroucher.
Dis l'autre, per espavordir:
Vuelh qu' en veias d'autres morir.
Brev. d'amor, fol. 186.
L'autre dit, pour effrayer: Je veux que vous en voyiez d'autres mourir.
Co fes Felip espaordir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Comment il fit Philippe s'effrayer.
Lo braus respos, domna, m' espaoric
Que mi fazetz apres un bel semblant.
Aimeri de Bellinoy: Sel que promet.
La dure réponse que vous me faites, dame, après un beau semblant, m'alarme.
Part. pas. Espaorditz e duptos de venir vays Narbona.
Vic tota sa compagna espaordida. Philomena.
Effrayé et redoutant de venir vers Narbonne.
Vit toute sa compagnie effarouchée.
Si m' avetz espaorit.
Marcabrus: Assatz m'es.
Tellement vous m'avez effrayé.
CAT. Espavordir. ESP. PORT. Espavorir. IT. Spaurire.
(chap. Espavordí, acolloní, acollonís, acolloná, acollonás.
Yo me espavordixco o espavordixgo, espavordixes, espavordix, espavordim, espavordiu, espavordixen; espavordit, espavordits, espavordida, espavordides.)
7. Espaven, s. m., épouvante, frayeur, effroi.
Aras vos confortas, non aias espaven. V. de S. Honorat.
Maintenant rassurez-vous, n' ayez pas de frayeur.
No m'en lais mas per dreg espaven.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne m'en désiste que par juste effroi.
CAT. Espant. ESP. Espaviento (espanto). PORT. Espanto. IT. Spavento.
(chap. Espavén, espavens; espán, espans, v. espantá, espantás; esbarramenta, esbarramentes, esbarradissa, esbarradisses, v. esbarrá, esbarrás; susto, sustos, v. assustá, assustás; esglay, esglays,
v. esglayá, esglayás.)
8. Espaventalh, s. m., épouvantail.
Espaventalh de favieira
Sembla.
(chap. Pareix un espantapájaros, esbarramuixons, espaventall de fabera o fabá, favera o favá.)
![]() |
Folquet de Lunel: Per amor.
Ressemble à épouvantail de champ de fèves.
Seguros, ses espaventalh,
Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh
Que sia 'l camps per nos retengutz.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
Rassurés, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le champ soit retenu par nous.
CAT. Espantall. ESP. Espantajo (espantapájaros). PORT. Espantalho.
(chap. espantapájaros, esbarramuixons, espaventall.)
9. Espaventos, Espavantos, adj., peureux.
Si es bestia espaventosa o reiropia. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si elle est bête peureuse ou rétive.
- Épouvantable.
La cal es mot... orribla e 'spaventosa. Lo Novel confort.
Laquelle est moult... horrible et épouvantable.
CAT. Espantos. ESP. PORT. Espantoso. IT. Spaventoso.
(chap. Espantós, espantosos, espantosa, espantoses : que cause espán, temó, po, paó; que se esbarre : burro esbarradís, rucs esbarradisos, mula esbarradisa, someres esbarradises; temorico, acollonit, etc.)
10. Espaventable, adj., épouvantable, effroyable.
Trobo dos flums molt espaventables.
Per ombras malvaisas et espaventablas.
Liv. de Sydrac, fol. 26 et 41.
Trouvent deux fleuves moult épouvantables.
Par ombres mauvaises et épouvantables.
CAT. ESP. Espantable. IT. Espaventevole.
(chap. Espantadó, esbarradó, acollonidó, acollonadó, espantadós, esbarradós, acollonidós, acollonadós, espantadora, esbarradora, acollonidora, acollonadora; esglayadó, esglayadós, esglayadora, esglayadores.)
11. Espaventanza, s. f., crainte, frayeur.
Espaventanza dels ricx.
Regla de S. Benezeg, fol. 61.
Frayeur des riches.
12. Espaventament, s. m., épouvante, effroi.
L' espaventament d' efern.
Trad. de Bède, fol. 58.
L' effroi d' enfer.
ANC. FR. Tant en espouvantement de leurs ennemis qu'en mépris de leurs maître. Comines, liv. I, p. 84.
Je ne trouvoie fors espouvantement.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 274.
IT. Spaventamento.
13. Espavensa, s. f., frayeur, crainte.
Lo ferm voler don ai greu espavensa.
G. Rudel: Quan lo rius.
Le ferme vouloir dont j'ai pénible frayeur.
14. Espaventablament, Espaventablamen, adv., épouvantablement.
Plus si demostra espaventablament. Trad. de Bède, fol. 44.
Plus il se manifeste épouvantablement.
Espaventablamen lo menacet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.
Épouvantablement le menaça.
ESP. PORT. Espantosamente. IT. Spaventevolmente. (chap. Espantosamen, espaventablemen : de forma que fa temó, po, paó.)
15. Espaventar, Espavantar, v., effrayer, épouvanter.
Si l'obra t' espavanta. Doctrine des Vaudois.
Si l'ouvrage t' épouvante.
Pros hom s' afortis
E malvatz s' espaventa.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Preux homme se fortifie et méchant s' épouvante.
No m' irais ni m' espaven.
G. Faidit: Gen fora.
Je ne m' irrite ni m' épouvante.
Part. pas. Del plus no us aus pregar gaire,
Tan soi espaventatz.
Arnaud de Marueil: Mot eran.
Du plus je n'ose vous prier guère, tant je suis épouvanté.
Tota sa compainha fo fort espaventada. Philomena.
Toute sa compagnie fut fort épouvantée.
CAT. ESP. PORT. Espantar. IT. Spaventare.
(chap. Espaventá, espaventás; espantá, espantás; esbarrá, esbarrás.
Yo me espavento, espaventes, espavente, espaventem o espaventam, espaventéu o espaventáu, espaventen; espaventat, espaventats, espaventada, espaventades. Yo m' espanto, espantes, espante, espantem o espantam, espantéu o espantáu, espanten; espantat, espantats, espantada, espantades. Yo me esbarro, esbarres, esbarre, esbarrem o esbarram, esbarréu o esbarráu, esbarren. Yo m' esglayo, t' esglayes, s' esglaye, mos esglayem o esglayam, tos esglayéu o esglayáu, s' esglayen; esglayat, esglayats, esglayada, esglayades.
Atemorí, atemorís : tindre temó: yo me atemorixco o atemorixgo, atemorixes, atemorix, atemorim, atemoriu, atemorixen; atemorit, atemorits, atemorida, atemorides; acolloní, acollonís, acolloná, acollonás. Yo me acollonixco o acollonixgo o acollono, acollonixes o acollones, acollonix o acollone, acollonim, acolloniu, acollonen; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides, acollonat, acollonats, acollonada, acollonades. )
Occident, s. m., lat. Occidentem, Occident, l'un des quatre points cardinaux.
Lo solelh que corr, e a totz jorns, d'Orien en occident. V. et Vert., fol. 32.
Le soleil qui court, et à toujours, d'Orient en Occident.
- Partie du globe.
Tut li monestiers
De trastoz l' Occident.
V. de S. Honorat.
Tous les monastères de tout l' Occident.
- Les peuples qui habitent cette partie du globe.
Tu salvaras tot occident. V. de S. Honorat.
Tu sauveras tout l'Occident.
CAT. Occident. ESP. PORT. IT. Occidente.
(chap. Ocsidén, Ponén. Contrari: Orién u Oriente, Lleván. Está cla que en ocsitá no sempre se escribíen les paraules en t final, només cal lligí una mica mes amún. Se pot escriure occident, ponent, orient, llevant, pero no a tot arreu se pronunsie esta t final, per naixó yo escric ocsidén, ponén, orién, lleván.)
Occupar, Ocupar, v., lat. occupare, occuper, s'emparer, s'appliquer.
Occupar ni prendre las terras dels autres.
(chap. Ocupá ni pendre (o prendre) les terres dels atres.)
Chronique des Albigeois, col. 19.
Occuper et prendre les terres des autres.
Part. pas. Ela vic que so marit fo ocupat. Philomena.
Elle vit que son mari fut occupé.
Que lo diable, ton enemic, te trobe totz temps occupatz en bonas obras.
(chap. Que lo diable (o dimoni), ton (lo teu) enemic, te trobo tots tems (tot lo tems, sempre, seguit, seguidamen) ocupat en bones obres.
Esta frasse la hi dedico al meu amic Román Giner Serret, de Beseit, amo de la empresa Construcciones Giner, que la va montá son pare per an ell, perque va escomensá la carrera de matemátiques y no sap ni escriure lo 0 (cero) en un canut. Pero es un dels caciques del poble; de fet,
l' alcalde, del PP (antes del PAR), es una simple marioneta de este prohome que se fique a insultá a qui no deuríe cuan va fart de begudes alcóliques o alcohóliques. Per ejemple, a cap d' añ.
Después se li despenge la veleta que va colocá a la iglesia, al racó aon mes bufe lo ven. Sol se li podíe ocurrí an ell.
Esta veleta va sé un regalo de Pere, en tota la seua bona intensió, pero pareixíe un ornitorrinco en ves de un bou: Beceite, Beseit.
Va caure lo bou a la lluna de Julio, no de juliol, que ere hivern, perque lo bovet estabe enamoradet de la lluna.)
Occupadas de non estar en lurs ostals. V. et Vert., fol. 86 et 93.
Que le diable, ton ennemi, te trouve toujours occupé en bonnes œuvres.
Appliquées à ne pas rester dans leur demeure.
CAT. ESP. Ocupar. PORT. Occupar. IT. Occupare.
(chap. Ocupá: ocupo, ocupes, ocupe, ocupem u ocupam, ocupéu u ocupáu, ocupen; ocupat, ocupats, ocupada, ocupades.)
2. Occupatiu, adj., occupatif, propre à occuper.
O son... occupativas. Leys d'amors, fol. 27.
Ou sont... occupatives.
(chap. Ocupatiu, ocupatius, ocupativa, ocupatives.)
3. Occupacio, s. f., lat. occupatio, occupation, soin.
Fig. Er venquz per la occupacio del segle. Trad. de Bède, fol. 71.
(chap. Sirá vensut per la ocupassió del siglo. Siglo se referix a la vida terrestre, ve del latín secula seculorum, que no té res que vore en lo cul. Sirá vensut per les preocupassions, ocupassions terrenals.)
Sera vaincu par l'occupation du siècle.
- Terme de rhétorique.
Occupatios, es cant hom fenh que no vol dire so que ditz.
(chap. Ocupassió es cuan hom (algú) fa vore que no vol di aixó que diu. Dissimulá; dissimul, hipocresía.)
Leys d'amors, fol. 146.
Occupation, c'est quand homme feint qu'il ne veut dire ce qu'il dit.
CAT. Ocupació. ESP. Ocupación. PORT. Occupação. IT. Occupazione.
(chap. Ocupassió, ocupassions.)
4. Preocupar, v., lat. praeoccupare, saisir, anticiper, préoccuper.
S' ira ti preocupara, tu, la suausa. Trad. de Bède, fol. 38.
Si colère te saisit, toi, calme-la.
(chap. Si la ira (rabia) te preocupe, tú, cálmala.)
Part. pas. Las causas preocupadas per davant los jurats.
Fors de Bearn, p. 1074.
Les causes anticipées par devant les jurés.
CAT. ESP. Preocupar. PORT. Preoccupar. IT. Preoccupare.
(chap. Preocupá, preocupás: yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupem o preocupam, preocupéu o preocupáu, preocupen; preocupat, preocupats, preocupada, preocupades.)
Ocios, ocioz, ossios, adj., lat. otiosus, oisif.
Home ocios e pigre e necgligen. V. et Vert., fol. 86.
Homme oisif et paresseux et négligent.
Que non estessan ociosas. Trad. d'un Évangile apocryphe.
(chap. Que no estigueren osioses : sense fé res).
Qu'elles ne demeurassent pas oisives.
- Oiseux, frivole, désoeuvré.
Dieus dis que de cascuna paraula ociosa nos covenra a reddre razo.
Mala molhier es clamoza... contrarioza, ocioza.
V. et Vert., fol. 51 et 71.
Dieu dit que de chaque parole oiseuse il nous conviendra de rendre raison.
Méchante femme est criarde... contrariante, désoeuvrée.
Loc. Qui estay ocios de bonas obras, ell dona luoc al enemic de luy temptar. V. et Vert., fol. 86.
Qui demeure oisif de bonnes œuvres, il donne lieu au démon de le tenter.
ANC. FR. Ung moyne (j'entends de ces ocieux moynes).
Rabelais, liv. I, ch. 40.
CAT. Ocios. ESP. PORT. Ocioso. IT. Ozioso. (chap. Osiós, osiosos, osiosa, osioses : que no fa res, que només va bambán com Lambán.)
Ociozetat vol dire necgligencia e pigritia de ben far.
Ociozetat, aysso es 1 peccat que fay motz mals.
V. et Vert., fol. 86 et 12.
Oisiveté veut dire négligence et paresse de bien faire.
Oisiveté, ceci est un péché qui fait de nombreux maux.
CAT. Ociositat. ESP. Ociosidad. PORT. Ociosidade. IT. Oziosità, oziositate, oziositade. (chap. Osiosidat, osiosidats : vagansia, gossina, dropina, etc.)
Odi, Hodi, s. m., lat. odium, haine, horreur.
Odis mov tenso.
Per l' eveia e per l' odi de lor fraires.
Trad. de Bède, fol. 19 et 34.
Haine meut discussion.
Par l'envie et par la haine de leurs frères.
Non nos aias en hodi. Hist. de la Bible en prov., fol. 20.
Ne nous ayes pas en haine.
CAT. Odi. ESP. PORT. IT. (chap.) Odio.
2. Odioz, adj., lat. odiosus, odieux.
Mala molhier es... odioza. Eluc. de las propr., fol. 71.
Méchante femme est... odieuse.
CAT. Odios. ESP. PORT. IT. Odioso.
(chap. Odiós, odiosos, odiosa, odioses.)
Odor, s. f., lat. odor, odeur, senteur.
Odor, es qualitas del sen odoratiu. Eluc. de las propr., fol. 267-268. Odeur, c'est qualité du sens odoratif.
L' odor de l'erba floria.
B. de Ventadour: En abril.
L' odeur de l'herbe fleurie.
Fig. Quan la doss' aura venta
Deves vostre pais,
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de paradis.
B. de Ventadour: Quan la.
Quand la douce aure souffle devers votre pays, il m'est avis que je sente odeur de paradis.
La gran odor de sa sanhtetat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
La grande odeur de sa sainteté.
ANC. FR. On qui n' a mie bone odor...
Vous qui mauveze odor avez.
Fables et Cont. anc., t. II, p. 196.
ANC. CAT. Odor. PORT. Odor. IT. Odore.
(chap. Auló, aulós; v. aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.
Sol se fa aná odor poéticamen, com odor de santidat.)
2. Odoros, adj., du lat. odorus, odorant.
Oimais pois l' odoros temps gais ve.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
Désormais puisque l' odorant temps gai vient.
ANC. FR. Et flere espices odoreuses.
Roman de la Rose, v. 18585.
Ceuillans, ma mie et moy, des bouquets odoreux.
Ronsart (Ronsard), t. I, p. 43.
IT. Odoroso. (chap. que fa bona auló, odorán, fragrán; contrari: pudó, corrompina, braf, tuf. Per ejemple la auló de la ruda.)
3. Odorable, adj., odorant, odoriférant.
Una odor mixta odorabla.
Per rezolucio de la cauza odorabla.
Eluc. de las propr., fol. 268 et 16.
Une odeur mixte odoriférante.
Par résolution de la chose odoriférante.
- Propre à percevoir l'odeur.
Algus nervis... apelatz odorables.
Eluc. de las propr., fol. 16.
Aucuns nerfs... appelés odorants.
ANC. ESP. Odorable. IT. Odorabile.
(chap. Aulorable, aulorables : que se pot aulorá, que fa bona auló.)
4. Odorament, Odoramen, s. m., lat. odoramentum, odeur, parfum.
Gardar... lo nas de suaus odoramens.
Trop se delitar en odoramens.
V. et Vert., fol. 85 et 70.
Préserver... le nez de suaves odeurs.
Se trop délecter en odeurs.
ANC. FR. Remplie fut du doulx odorement.
Foucqué, Vie de J.-C, p. 364.
Resjouit toujours le sens de l' odorement.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 284.
- Odorat.
Si tot fos auzir, on fora l' odorament?
Trad. de la 1re Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Si tout fût l' ouïr, où serait l' odorat?
Flors... per odor plazo al odorament. Eluc. de las propr., fol. 209. Fleurs... par odeur plaisent à l' odorat.
IT. Odoramento. (chap. Auloramén : auló.)
5. Odorar, v., lat. odorari, odorer, sentir.
Odorar, es odor movent la virtut odorativa. Eluc. de las propr., fol. 16.
Odorer, c'est odeur excitant la vertu odorative.
La lenga de parlar, lo nas de odorar. V. et Vert., fol. 60.
(chap. La llengua de parlá, lo nas de aulorá.)
La langue de parler, le nez d' odorer.
Ab be sentir et odorar. Brev. d'amor, fol. 52.
Avec bien sentir et odorer.
Remediar per cauzas freias, aplican elas al nas, et odoran.
Eluc. de las propr., fol. 80.
Remédier par choses froides, les appliquant au nez, et odorant.
Substantiv. Odorars, savorars
Son li sen e palpars.
G. Riquier: A sel que.
L' odorer, le savourer et le toucher, sont les sens.
Part. prés.
Flors
Bellas et de mantas colors,
Odorans e preciosas.
Brev. d'amor, fol. 50.
Fleurs belles et de maintes couleurs, odorantes et précieuses.
ANC. CAT. Odorar. IT. Odorare. (chap. Aulorá.)
6. Odorari, adj., lat. odorarius, odorant, odoriférant.
La VI odoraria, may blanca. Eluc. de las propr., fol. 214.
La sixième odorante, plus blanche.
7. Odoratiu, adj., lat. odorativus, odoratif, propre à percevoir l'odeur.
Virtut odorativa, es potencia natural, de odors perceptiva.
Odor, es qualitas del sen odoratiu.
Nervi odoratiu.
Eluc. de las propr., fol. 16, 267-268 et 35.
Faculté odorative, c'est puissance naturelle, perceptive d'odeurs.
Odeur, c'est qualité du sens odoratif.
Nerf odoratif.
Capítul IX.
Seguix lo mateix registre. Morfina.
De Graus va passá a Benabarre, va doná una volta per la Llitera, va baixá a Monzón, Monsó, Monçó, de allí va pujá a Fontz o Fonz y Estadilla, va pensá en dirigí lo rumbo cap a casa seua, penanli no podé torná a Benabarre, perque va sé aon va vore mes cares majes, y pits mes uberts, (y caps mes grillats, com lo de Manuel Riu Fillat,) y olvidán en pena alguns amors que se va dixá allá desperdigats.
- Pero prou, va di; hay donat gust a mon pare y me l'hay pres yo tamé, y no poc.
Li faltáen micha dotsena de pobles, entre atres lo de Morfina; y donán los demés per vistos, se va atansá al de aquell nobilíssim primé amor que no sabíe cóm trobaríe ni cóm se habíe de presentá, ni en quina cara después de tans añs. Y dudán, y bateganli fort lo cor, y en no menos temó que dessich, va arribá al poble y se va encaminá a casa seua.
Habíe mort lo pare fée dos añs, com vam di, aquell don Severo tan bo y tan generós; y lo fill fée cuatre que estáe casat.
Morfina, cumplits ya los vintissing añs, sense pare, sa mare pensán sol en misses y rosaris, y lo germá en poca autoridat a casa seua, se miráe an ella mateixa com la sombra de la casa; lo que jun en lo chasco tan cruel que li va doná lo home del seu amor y a qui li va fiá mes que lo seu cor (que chasco se pot di tan llarga suspensió de la seua esperansa), y sempre en una passió que no teníe sol ni día al añ, habíe perdut aquella alegría que tan brilláe a un atre tems al seu bellíssim rostro, y sense está esguellada se coneixíe que se habíe semat la lozanía dels seus pensamens, entregada a una ressignassió penosa, que de sé ella menos animosa o de temple menos fi, la haguere consumit del tot. ¡Ah!, dels vin als vintissing passe una época, una edat sansera, y la mes forta y de mes gran mudansa a les donselles. Pero a Morfina ademés se li ajuntáe la causa espessial de que habíe amat y amabe encara al únic home que va arribá al seu cor y éste ¡fée set añs que la teníe olvidada!, mentres ella ere insensible pera tots, resignada a morí an aquell estat antes que doná la seua má a datre.
Va arribá Pedro Saputo y sol ella lo va coneixe abans de parlá; pero tots se van alegrá, hasta la cuñada. Buscán una ocasió li va preguntá a Morfina qué ere de lo seu antic amor y cariño.
Ella li va contestá que no sabíe en quí parláe.
- En lo teu amán, va di ell.
- No tos conec per tal, va contestá ella; pero sí tos diré que ne vach tindre un, y que si me se presentare se trobaríe com la primera vegada, y com la segona, y com la tersera que mos vam vore.
- Pos yo soc, va di ell; dónam la teua queixa, pero dispósat a sentí la meua contesta.
- No trobo cap satisfacsió, va di ella; y si tots los grans homens són com vosté, si tal prossedí es inseparable de la seua exelensia, ben infelises són les que los volen. Yo tos vach volé sense sabé quí ereu, perque vach vore lo que ereu; vach vore que la idea de perfecsió que yo me había format de un home cabal, de un home digne de mí omplíe vosté cumplidamen, y mes si mes puguere sé, encara que tan jove. Después vach sabé que ereu Pedro Saputo, y sol vach tindre que ajuntá a la persona la fama del nom; y al sentí del vostre naiximén vach doná grassies a la meua estrella perque me fassilitabe fé algo per vosté y per lo meu amor; pos encara que de la fortuna fores poc afavorit, teníes un alma mol sublime. Yo tenía que heredá de mon pare, lo just pera no tindre temó que per esta causa fore mes poca la nostra felissidat. Y desde aquell momén passe un añ, ne passen dos, y cuatre y sing y sis, y cap notissia ressibixco de vosté. ¿Tos escric y qué me contestéu? Va aná a vóretos mon pare, vau prometre vindre, y tos vau burlá de la vostra paraula.
¿Debía yo creure, dec ara creure, que me hau vullgut?
Se case mon germá, mor mon pare, quedo del vostre amor abandonada y sola; passen los añs, ni veniu, ni teniu la cortessía de escríurem una carta, o de enviám un simple recado. Sé per la fama que estéu per la vostra terra; y al mateix silensio sempre.
¿Debía creure, ting que creure ara, que me volíeu o que me haigáu volgut may? Lo meu amor es sempre lo mateix, u confesso, perque es la meua mateixa vida, soc yo mateixa; ¿qué me diréu vosté del vostre? ¿Qué me diréu pera que a mí no me sigue fassilidat, imprudensia y error voluntari créuretos y fiám de les vostres paraules? Y encara abans de sentí la vostra resposta, vull sertificatos que no me ha penat ni me penará habetos vullgut, encara que ara mateix sense contestá a la meua queixa me aviéu una mirada de despressio, y me giréu la esquena y desapareguéu, y sápiga después que tos hau casat en un atra. Es mes fort que tot aixó lo amor que tos hay tingut, y la alta aprobassió que lo meu cor li ha donat sempre. Y encara aixina, sacrifissi per vosté no ne hay fet cap; may faré aná esta paraula, tos vach doná lo cor, allí estáe tot.
Va sentí Pedro Saputo la seua justa y sentida queixa sense interrumpila o interrómprela, y miranla afablemen, li va contestá:
- La sort y no la meua voluntat te ha privat de la satisfacsió que lo teu amor nessessitáe y lo meu ploráe per no podét doná.
No admitixgo, pos, no admitixco contra mí la teua queixa, perque no ha estat a la meua má lo naixe de pare conegut, la seua desgrassia ha sigut la causa general y particulá de la forsa de moltes sircunstansies, ben tristes, per sert, después de conéixet, de diverses époques de la meua vida. Pensarás tú, enhorabona, en tota la noblesa que dius y vach vore per los meus ulls; pero yo debía tindre datres miramens en tú y en lo nostre amor, que no habíe de sé de un sol día, ni gosás a la soledat y fora del trate humano. Talento tens, y no nessessites que te explica estes reflexions.
Per un atra part, a la teua edat y al meu dessich ya no cabíe entretindre la esperansa en plassos indefinits, pijós mil vegades que lo absolut silensio que hay guardat, perque éste podrá matá un amor vulgar, pero no traure lo temple ni embotá un amor verdadé a cors com los nostres. Una mirada de la fortuna que ningú sap encara, me va fassilitá lo podét proposá condissions que mos permitíen pressindí de lo que tú me oferíes en los bens de ton pare. Y cuan me disposaba a vindre a vóret, va ocurrí un cas que ha arretrasat esta visita hasta ara, com te diré cuan me haigues declarat la teua ressolusió. Estam al día; avui es, dolsa y encantadora Morfina.
Mira lo sel; y si encara eres la mateixa pera mí, dónali les grassies al teu cor, y vine pera sempre als brassos del teu volgut, als brassos del teu home...
Va di estes raderes paraules en tan afecte, que no va pugué Morfina aguantás; y abalotada, tendra y resolta lo va abrassá ben preto exclamán:
- ¡Amor meu! ¡Home meu!
- Pos ara, li va di ell, sabrás pera la teua satisfacsió y la de la teua familia, que ya no soc Pedro Saputo, fill de aquella pupila de Almudévar, sino que soc fill de ella y del caballé don Alfonso López de Lúsera, en qui se va casá ma mare fa cuatre mesos, habenme ell conegut per casualidat y trobanse viudo de la seua primera dona.
- ¡Fill eres, va di Morfina espantada, de don Alfonso López de Lúsera! Lo conec de nom y de vista, perque añs atrás va passá per aquí dos o tres vegades y se tratáe de amic en mon pare. Sí que eres son fill, sí; men enrecordo, te li assemelles. Be díe la fama que eres fill de un gran caballé. ¡Don Alfonso, ton pare! Tamé, pos, haurás ya conegut a la seua nora, ara ta cuñada, aquella Juanita que diuen que es tan discreta, y la mes selebrada de tota esta terra.
- Sí, va contestá ell, y la vach coneixe ya de estudián, en la seua amiga Paulina...
- Són inseparables, va di Morfina; y tamé diuen de ixa Paulina que es mol grassiosa.
- Ara vindrás tú, va di Pedro Saputo, a aumentá lo número de les persones que unix aquella amistat y la sang, mes discreta que Juanita, mes amable que Paulina, mes hermosa y digna que les dos, y la verdadera gloria meua y de la meua familia. Mira sinó lo consepte que li mereixes a mon pare. Y li va enseñá la llista de les donselles en la nota que teníen totes. La va mirá Morfina; estáe ella la cuarta habenles ficat son pare per orden de distansia dels pobles; y sen va enriure de lo que afegíe al final sobre no voldre sentí parlá de amors ni casás.
- ¿Cóm, va di, haguere pogut lo bon don Alfonso imaginá, que si yo no volía sentí de amors, ere perque amaba a son fill? Pareix, pos, que ya les has vist a totes, si aixó signifique la creu que porten los seus noms.
- Ixa creu, va contestá ell, la vach fé a totes lo primé día, donanles per vistes; pero pera feli cas a mon pare y passá uns díes de curiosidat que me recordáen una mica la vida de estudián, hay estat an alguns pobles, y sert que men hay enrit.
- ¿Tamé has vist a la filla del escribén Curruquis?, va preguntá Morfina.
- ¿Quí es lo escribén Curruquis?
- Este (siñalán en lo dit); y si no hi has estat, mira de anay encara que faigues volta, perque vorás a un pare y a una filla mol originals. Y de pas podrás vore estes dos que formen la sombra del cuadro.
Va arribá en aixó la cuñada, y van continuá la charrada, y tamé dabán del germá que va vindre después, y de sa mare; que va sé la declarassió de Pedro Saputo a la familia, pos tratán a Morfina en tanta familiaridat, van entendre que ñabíe algún secretet ya no secret entre ells.
- Este caballé, va di Morfina, es fill de don Alfonso López de Lúsera.
- ¿Cóm?, va di lo germá; ¿pos no es Pedro Saputo?
- Sí, don Vicente, va contestá ell, pero tamé soc fill de don Alfonso, encara que hasta fa poc tems no se sabíe; com fa poc tamé que va enviudá de la seua primera dona y se ha casat en ma mare. Y en lo nou nom y en lo antic hay vingut a vore a Morfina y ditos a tots, que desde estudián mos volem y teníem tratat, o entés al menos entre los dos, lo nostre casamén.
- ¡Oy, sel san, si visquere mon pare!, va exclamá don Vicente. ¡Vosté, Pedro Saputo, fill de don Alfonso López de Lúsera! ¡miréu si u vach di yo cuan vach vore lo retrato! ¿Quí está, pos, a casa nostra?
- Un amán de Morfina, va di ell; un fill polític vostre, siñora (diriginse a la mare), y un germá vostre, don Vicente, si Pedro Saputo primé,
y ara don Pedro López de Lúsera es digne de tan honor, així com es amo fa tans añs del cor de la vostra germana.
- Miréu, va di don Vicente a sa mare, miréu a la que no volíe casás.
- ¿Y cóm había de voldre a datre, va contestá Morfina, volén ya desde sagala a don Pedro? Sí, germá, desde entonses lo vull y mos volem, y ni vull ni voldré a datre home, ni lo podría voldre, encara que don Pedro haguere mort. Y perdonéu, siñora mare, que sén donsella y están vosté presén me atrevixca a parlá de esta manera.
- Filla, va contestá sa mare: ya saps que ploraba de vóret reassia y perque no volíes casát; ara ploro de goch de sentí lo que me dius y de vore a don Pedro a la nostra casa; ya no ting res mes que demaná a Deu an este món. ¡Ay, si vixquere ton pare! ¡Tan que parláe de Pedro Saputo, y no sabé que tots lo coneixíem!
Pero tú, filla meua, ya u sabíes.
- Sí, mare; pero no me atrevía a díu.
- Pos siñó, va di don Vicente; ara sí que no ton aniréu al cap de un mes, ni may; ham de cassá, amic, ham de aná de cassera, y hau de tocá lo violín, anem, aquelles coses tan bones que sabéu fé.
¡Conque Pedro Saputo! Y tú, Morfina, u sabíes tot, y qué calladet que u has tingut.
- No tan cassá, amic don Vicente, perque vull fé lo retrato de la vostra germana. - Y lo de la meua dona, va di don Vicente.
- Be, tamé lo farem.
- Y lo meu.
- Pos tamé, ya que mos hi fiquem. Después ting que contali a Morfina coses importans de la meua vida, y preguntán moltes atres.
- Ahí la teniu, va di don Vicente; ya no es chiqueta; vostra es
¿no es verdat, mare?
- Sí, fill, sí, va di la bona siñora. Deu los beneíxque com yo los beneíxco de la meua part. La nora, sin embargo, se coneixíe que pensabe alguna vegada en lo patrimoni que significabe Morfina, a la que teníe destinada al seu cap com a tía mol volguda dels seus fills. Li habíe dixat son pare un patrimoni que pujáe uns mil dossens escuts al añ; y sentíe la nora que ixquere de casa seua.
Lo germá ere mes noble.
Pedro Saputo va enviá al criat a son pare, escribinli que estáe a casa del difún don Severo Estada, una familia que coneixíe mol desde estudián, y lo aturaben alguns díes pera fé los seus retratos.
Pero Morfina en la gran satisfacsió de tindre al seu amán y en la seguridat del seu amor que tans suspiros y llágrimes li habíe costat, y en la libertat de confessáu y manifestáu, va recobrá la seua antiga bellesa, la energía dels afectes, la alegría del seu cor; y serena, contenta, ufana y gloriosa brilláe en totes les grassies y encans de la incomparable hermosura que li debíe a la naturalesa.
Mes y mich se va pará allí Pedro Saputo, fen los retratos, cassán tamé algún día, y gosán de la felissidat suprema del amor en la seua amabilíssima y dolsíssima enamorada, Morfina.
Don Vicente, veénlo tan hermós, pincho, caballé, cabal y perfecte en tot y en tantes grassies y habilidats li va preguntá un día a la taula:
- La verdat, don Pedro; ¿cuántes dones hau tornat loques an este món? ¿Totes les que hau vist?
- Y mes, va contestá Morfina, perque algunes se haurán enamorat de ell per la fama.
- No, per sert, va contestá ell; perque algo diríe ixa mateixa fama, y res hau sentit. Aixó, Morfina, signifique sol que vach naixe pera vosté, així com vosté hau naixcut pera mí; y don Vicente, que me vol com amic y com a germá, está sense cap duda encara mes sego que tú, y per aixó delire tan.
Al remat va arribá lo día de separás: día anugolat y tristot; día que may haguere tingut que portá lo sel en les seues voltes; y dixá casi sense vida an aquella infelís.
¡Gloria de este món! ¡Felisidats de esta vida!