Mostrando las entradas para la consulta torre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta torre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de febrero de 2026

25 OCTUBRE, 1349. Tomás Aguiló Forteza

EL 25 D'OCTUBRE

1349.

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Asseguda dins la cambra, La cambra de mes endins, Dona Costança, l'esposa D'en Ramon de Sant Martí

Asseguda dins la cambra,

La cambra de mes endins,

Dona Costança, l'esposa

D'en Ramon de Sant Martí,

Pròp d'una taula, ab el colze

Demunt un coxí molt rich,

S'aguantava el front, enveja

Dels llíris de son jardí.

Deu del cel! qui l' hagués vista

Aquell vespre malehit,

En que li estavan devora

Trists com ella els seus dos fills!

 

EL 25 DE OCTUBRE

1349.

Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.

Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.

Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!


A tres anys un no arribava,

No arribava l'altre a cinch,

Y per cert que tots dos eran

Com dos ángels de garrits.

El mes grandet la tenia

Agafada p'el vestit,

Esglayat la se mirava

Demunt sa falda el petit.

¡Pobre mare que no feya

Jochs y festes als seus nins,

Perque plena d'amargura

Sols pensava en son marit!

Pensava qu'en aquella hora

Se trobava en gran perill,

Y ja a dolses esperançes

No gosava doná' abrig.

Els seus ulls li espiretjavan,

De son cor treya suspirs,

Y per molt que fés esfòrsos

No 'l tenia gens tranquil.

En Gilabert de Centellas

De ciutat havia exit,

Y en son estol, gent valenta,

S'hi contavan molts de mils.


En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.

Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.

¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!

Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.

Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.

Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.


La llum del sol apagada,

S'anava el cel enfosquint,

Y a la cambra un esclau mòro

Ab un ciri entra summís.

- No guaytavas a la torre?

- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?

- Ran de mar fòchs que servexen

Per doná' a ciutat avís.

- ¿Y res mes?- Fayes enceses

De Lluchmajor p'el camí.

- Y dius ver? Mon còr s'esclata,

Mon còr no'm cab dins el pit.

- De pols una nigulada

S'hi veya abans, y ferits

Del sòl los férros de llansa

Hi llambretjavan sovint.

- Ah! son ells, son ells que tornan,

Son els nostres inimichs;

¿Es que venen victoriosos

O s'en venen fugitius.

Y, digués, ¿son lluny encara?

- A retronar fins aquí

No 's tardará moltes hores

La remor del seus clarins.


Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.

- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.

- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -

¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.

- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.

- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.


- Vés, puja, puja a la torre,

Y si 's cumpleix mon desitj,

Si mon plant el cel escolta,

No serás ja mes catiu. -


D'exir lo esclau acabava,

Quant la dama exhala un crit,

Perque 's veu devant un frare

Que l'abrassa ab frenesí.

De fèrro una cervellera,

Un arnés mitj desguarnit,

Uns esperons sanguinosos,

Cubria el ropatje humil.

Espassada la sorpresa:

- Ramon! Esposa! qu'estim...

- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,

¿No estavas pensant en mí?

- El Rey?... Callas, y a la boca

l'' acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava

No soldats, sino botxins.

- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...

- ¡Pobre Don Jaume! Felis,

Qu'entre el desterro o l'afronta

No ha tengut temps d'elegir.



- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -

Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.

Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.

- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?

- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.

- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.



- Deu etern! ¿y la justicia

Consent tan horrible crim?

- ¿Y ha de viure sens corona

Qui en son cap corona ha vist?

- Ingrata, ingrata Mallorca!

Y l'infant? - Está ferit.

- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra

Guanyada aquex dematí.

- Els traydors tan valerosos!

Y els faels...- Mes qu'ells ardits,

Y per cada tres dels nostres

Ne duya en Centellas vint!

Tres llansades he rebudes...

- Ah!... - Mon cavall mes de sis.

Còps d'espasa, ¿quí los conta?

Sols sé que masell n'estich.

De la sang qu'ara 'm degota

N'está aquex trispol homit;

Ja 'l veurás com vermeyetja,

Ja 'l veurás demá matí.

Venturós si a les galeres

Viu encara jo hi arrib,

Y un poch de terra sagrada

Pot esser mon derrer llit. -

- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?

 

- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.

- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!


Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?

Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.

Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -


Dona Costança esmortida

No sent ja lo que li diu,

Y als nins, Don Ramon abrassa

Plorant també com un nin.

El front gelat de sa esposa

Besa ja p'el derrer pich,

Y sortint d'aquella cambra

De sang dexa un regalim.

___

Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.

Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.

L'OMBRA.

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.


¿Veus aquella polsaguéra

Qu'alsa corrent un cavall?

Sents que trota? Sents que trota?

Qui li cualca no 's Don Juan? (cavalca, caualca)

- Ay mare, la meua mare,

Prest a la torre pujau,

Y mirau si'l cavaller

Demunt la terra ombra fá.

¿Qué me dius, filleta meua,

Que 'm vols di' ab aquest esglày?

Ton marit es el qui vé.

- Mon marit qui 'm vé a matar.


LA SOMBRA.

¿Ves aquella nube de polvo que levanta un caballo a la carrera? Cómo trota! cómo trota! ¿Quién lo cabalga no es Don Juan?

 

Ay, madre, la mi madre, subid presto a la torre y ved si la sombra del jinete se dibuja sobre la tierra.

- ¿Qué me dices, hija? ¿qué significa tu espanto? Tu marido es el que viene.

- Mi marido que viene a matarme.

- ¿Qué me dius, filleta meua?

Si es éll qui l''estima tant!

- Ay mare, la meua mare,

Tot vos ho hauré de contar.

Ja sabeu qu'un més havia,

Sols un mès qu'eram casats,

Cuant per desgracia a la guèrra

Don Juan s'en hagué d'anar.

Per recordança una prenda

Jo li dehia que 'm deixás;

Que fos gelós no sabia,

Y éll l'ombra seua m' deixá.

Cuant s'en anava, a n'el pàti

Sols fehia ombra el seu cavall,

Y a la pared del meu cuarto

La seua ombra es va quedar.

Sèt senmanas se passaren,

Y un capvespre p'el meu mal

A n'el patge qui 'm lletgia

Fita fit el vatx mirar. (fit a fit)

L'ombra qu'era molt oscura,

Que llavores era igual

A la qu'en punt de mitx dia

Els àrbres en terra fan,

- ¿Qué me dices, hija? si es él, que te ama tanto! - Ay, madre, la mi madre, todo os lo habré de contar.

Ya sabéis que sólo un mes, sólo un mes llevábamos de matrimonio, cuando por desgracia Don Juan tuvo que marcharse a la guerra.

Pedíale yo un recuerdo en prenda de su amor; no sabía que fuera celoso, y él dejóme su sombra.

Al partir solamente su corcel daba sombra en el patio y quedóse la suya fija en la pared de mi estancia.

Siete semanas pasaron, y una tarde, por mi mal, osé mirar de hito en hito al paje que me leía.

La sombra que era muy oscura, que entonces era igual a la de los árboles cuando se halla el sol en el zénit,

Poch a poch, ay, mare meua!

Ménos fosca es va tornar,

Com si una boyrina clara

Baix del sol s'hagués posat.

Sols tres dias se passaren

Y el patge m'besá les mans; ('m besá)

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren

Y el patge s'ajonollá;

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Ay, mara, la meua mara! (mare, la meua mare!; errata, sí, sí)

¿Qué mes vos tench de contar?

No havian passat tres dias...

L'ombra del tot s'apagá.

- ¿Sents, sents el cavall que trota? -

El cavallér entra ja,

Y antes qu'el mirás s'esposa,

Totduna en terra mirá.

Y tan prest com mirá en terra

Un crit doná molt amarch,

Y entre els brassos de sa mare

Desmayada va tombar.


Poco a poco, madre mía, menos oscura se volvió, como si por debajo del sol se hubiese esparcido débil niebla.

Solo tres días pasaron y besóme el paje la mano; la sombra era como la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y a mis pies postróse el paje; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el cielo.

Ay, madre, la mi madre! ¿qué más os he de contar? No habían pasado tres días, y.... apagóse del todo la sombra.

¿Oyes, oyes como trota el caballo? - Entra el caballero y antes de mirarlo fijó en tierra sus ojos la esposa criminal.

Y tan pronto como la mira, exhala un grito horrible, y cae desmayada en los brazos de su madre.

- Correu, patges, correu, patges,

Veniu prest aquí Don Juan,

Qu' ha causat a vostre esposa

Tanta alegría un desmay.

- Mare, mare descuidada,

D'alegría no será:

Será qu'ha vist la meua ombra

Y li ha féta faredat.

Jo m'en vaig aná á la guerra

Com un cavaller honrat,

El meu còs ombra no fehia,

Sols ne fehia 'l meu cavall.

Sèt senmanas se passaren

Y un poch d'ombra m' va assustar:

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Sols tres dias se passaren,

Y m' vatx teme qu'en el camp

Fehia ombra com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren,

Y jo m'en venia aviat,

Qu' aquella ombra m' perseguia

Com l'inimich mes fatal;

- Corred, pajes, corred, pajes, acudid pronto Don Juan; la alegría de vuestra llegada causó un desmayo a vuestra esposa.

Madre, madre descuidada, de gozo no será; sin duda ha visto mi sombra, y no ha podido dominar su terror.

Yo me fui a la guerra como honrado caballero, mi cuerpo no daba sombra, dábala solamente mi caballo.

Pasaron siete semanas y aterróme un poco de sombra; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el ciclo.

Solo tres días pasaron y mi sombra en el camino era igual a la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y yo venia a todo el correr de mi caballo, porque aquella sombra me perseguía como el más rencoroso enemigo;

Poch a poch s'enfosquí l'ombra

Just com la qu'els àrbres fan,

Cuant una boyrina clara

A n'el sol li está devant.

No havian passat tres dias,

Tota l'ombra fehia ja,

Y es precís que a n' aquesta ombra

La cubresca jo de sanch. -

___

Poco a poco se ennegreció y llegó a ser tan oscura como la de los árboles cuando cubre el sol débil niebla.

No habían pasado tres días, y vi ya dibujarse toda mi sombra en el suelo, y fuerza es que yo la cubra de sangre.

____


La Sombra. Tomás Aguiló Forteza.

viernes, 30 de enero de 2026

Tome V, Q - Quais, Cais - Carreforc

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE. 

TOME V. 
Q.-Z.

DE L'IMPRIMERIE de CRAPELET,
RUE DE VAUGIRARD N° 9.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE,
PRÉCÉDÉ
DE NOUVELLES RECHERCHES HISTORIQUES ET PHILOLOGIQUES, 
D'UN RÉSUMÉ DE LA GRAMMAIRE ROMANE,
D'UN NOUVEAU CHOIX DES POÉSIES ORIGINALES DES TROUBADOURS,
ET D'EXTRAITS DE POËMES DIVERS;

PAR M. RAYNOUARD,
MEMBRE DE L'INSTITUT ROYAL DE FRANCE (ACADÉMIE FRANÇAISE ET ACADÉMIE DES INSCRIPTIONS ET BELLES-LETTRES),
SECRÉTAIRE PERPÉTUEL HONORAIRE DE L'ACADÉMIE FRANÇAISE, ETC.
 
TOME CINQUIÈME
Q.-Z.

A PARIS, 
CHEZ SILVESTRE, LIBRAIRE, 
RUE DES BONS-ENFANTS, N° 30.
1843.

Q

Q, s. m., dix-septième lettre de l'alphabet, et treizième des consonnes, q.
Devetz saber que q et k han motas vetz so de c.
(chap. Debéu sabé que q y k tenen moltes vegades so de c.)
Leys d'amors, fol. 4.
Vous devez savoir que q et K ont de nombreuses fois son de c.

Quais, Cais, adv., lat. quasi, quasi, presque. 
Quais mi eis en dezam.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Presque moi-même j'en hais.
Los hueills a gros e cais escurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les yeux il a gros et presque obscurs.
ANC. CAT. Quaix, quaaix, quax. CAT. MOD. Quasi, casi. ESP. Casi. PORT. IT. Quasi. (chap. Casi.)

2. Quaysque, Caisque, Caisce, conj. comp., quasi comme, presque comme, 
de même que.
Ab tant de josta lui se leva
Caisc' als autres dones solatz.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
En même temps elle se lève d'auprès de lui quasi comme (si) aux autres elle donnât soulas.
Quaisqu' om oblit so que non ve soven.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
De même qu'homme oublie ce qu'il ne voit pas souvent.

Qual, Qal, Cal, pr. rel., lat. qualis, quel.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Si voletz saber quals es.
P. Vidal: A per pauc de.
Si vous voulez savoir quelle elle est.
Cals es nostra vida? Aitals es coma fums. 
Trad. de Bède, fol. 82.
Quelle est notre vie? Telle elle est comme fumée.
Prov. Cal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 76.
Quel seigneur, tel domestique.
Loc. Ieu no i sai ni tal ni qual.
B. Zorgi: Jhesu Crist per.
Je n'y sais ni tel ni quel (aucun).
Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 111.
Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).
CAT. Qual. ESP. Cual. PORT. Qual. IT. Quale. (chap. lo cual, los cuals, la cual, les cuals; quin, quins, quina, quines.)
Ce pronom se combinait avec l'article, qui le précédait toujours et avec toutes ses inflexions.
De tres lairos
Lo qual pres piez per emblar menudiers. 
T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelissier.
De trois larrons lequel prit pire pour voler menues choses.
Ma dona, Na Alazais, molher d'En Barral de Marcelha, la qual amava mot P. Vidal. V. de P. Vidal.
Ma dame, dame Alazais, femme du seigneur Barral de Marseille, laquelle aimait moult Pierre Vidal.
Li cal combatian per la ley. La nobla Leycson.
Lesquels combattaient pour la loi.
Atrobero gran multitut
De paupra gen que segro tug,
Entre los quals Alexi fo.
V. de S. Alexis.
Trouvèrent grande multitude de pauvre gent qui suivirent tous, entre lesquels Alexis fut. 
Il s'employait parfois adjectivement.
Del cal huou pueys lo sanct capos issi.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Duquel oeuf puis le saint chapon sortit.
La terra fes redonda, establa fermamens,
La cal enclau la mar movabla e brugens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde, stable fermement, laquelle enclôt la mer mobile et grondante.
En los cals sirventes demostrava molt de belas razos.
V. de P. Cardinal.
Dans lesquels sirventes il démontrait moult de belles raisons.
Paraulas, las quals vuelh be qu' entendatz. Philomena. 
Paroles, lesquelles je veux bien que vous entendiez.

2. Qualque, Calque, pron. indéf., quelque.
Que m vengues de vos qualsque bes.
P. Vidal: Nulhs hom no s pot.
Qu'il me vînt de vous quelque bien.
Que d'amor qualsque jauzimens
No m vengues o qualsque presens,
O qualque merce no y trobes.
G. Pierre de Cazals: Ja no cugey.
Que d'amour quelque jouissance ou quelque présent il ne me vînt, ou que quelque merci je n'y trouvasse.
Ves qualque part que ieu tenha.
G. Faidit: Una dolors.
Vers quelque part que je tienne (j'aille).
ANC. CAT. Qualque. ANC. ESP. Cualque, cualquer. IT. Qualche. 
(chap. Consevol : cual se vol, cual se vullgue.)

3. Qualaquom, Qualacom, (página cortada a la derecha) Queacom, Calacon, Calsacom, Quecun, indéf., quelque.
Per merce us prec e per humilitat,
Qu' en vos trobes qualaquom pietat.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Par merci je vous prie et par indulgence, qu'en vous je trouvasse quelque pitié.
Presentiers non sera ja,
Si queacom ben dig no i a.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il ne sera jamais agréable, si quelque bien *dit il n'y a pas. 
Vas qualacom latz,
Giraud de Borneil: Ges aissi.
Vers quelque côté.
- Subst. Quelque chose.
Eu non posc dir quecun que gaz non sia. 
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Je ne puis dire quelque chose qui raillerie ne soit. 
Adv. Quant an queacom viscut. 
P. Cardinal: Sirventes.
Quand ils ont quelque peu vécu.
- Chacun.
Que calacon n' escapara. 
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.
Que chacun en échappera. 
Si calsacom non es joios.
Roman de Jaufre, fol. 79.
Si chacun n'est pas joyeux.
(N. E. El catalán usa quelcom; Google sólo encuentra registros después de 1900, y el primer resultado que me sale es de la RTVE, jodó con la tele de los rojos, la televisión española.)

4. Queacomet, adv, dim., quelque petit peu.
Ins en las nars queacomet.
Ades torsen queacomet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au-dedans des narines quelque petit peu.
Incessamment tordant quelque petit peu. 

5. Qualitat, s. f., lat. qualitatem, qualité, propriété, nature.
A mortal qualitat 
L' efan qu' en aquel temps es nat.
Brev. d'amor, fol. 33.
A mortelle qualité l'enfant qui en ce temps est né.
Per destrempamen de las qualitatz, las quals son caut, freg, sec et humit.
V. et Vert., fol. 68.
Par déréglement des propriétés, lesquelles sont chaud, froid, sec et humide.
CAT. Qualitat, calitat. ESP. Cualidad. PORT. Qualidade. IT. Qualità, qualitate, qualitade. (chap. cualidat, cualidats.)

6. Qualitatiu, adj., qualificatif.
Qualitativas, coma belamens, sanamens.
(chap. Cualitatives o cualificatives, com bellamen, sanamen, torpemen, sabiamen, milagrosamen, etc, etc.)
Leys d'amors, fol. 100.
Qualificatives, comme bellement, sainement.
IT. Qualitativo. (ESP. cualitativo, cualitativos, cualitativa, cualitativas: perteneciente o relativo a la cualidad, atributivo, adjetivo, propio, específico, peculiar.) (chap. Cualitatiu, cualitatius, cualitativa, cualitatives; calificatiu, calificatius, calificativa, calificatives : atributiu, adjetiu, propri o propi, espessífic, peculiá.)

Quan, Qan, Can, adv., lat. quando, quand, lorsque.
Quan vei l' alaudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai.
B. de Ventadour: Quan vei.
Quand je vois l'alouette mouvoir de plaisir ses ailes contre le rayon.
(N. E. alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap. Es la imache de dal.)




Aten gierdon,
Et aurai l' en, qan aurai servit pron
Vostre gen cors fazonat per rason.
Blacasset: Gerra mi play.
J'attends guerdon, et je l'en aurai, quand j'aurai servi assez votre gentil corps façonné par raison.
Can pes cum soi tornat desamoros.
Folquet de Marseille: Per Deu amor.
Quand je pense comme je suis devenu indifférent.
Adv. comp. Son punit can que can
Mal e fallimen fan.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sont punis quand et quand mal et faute ils font.
Car si la fes de re,
Can que can se desfara.
Nat de Mons: Al bon rey.
Car s'il la fit de rien, tôt ou tard elle se défera. 
ANC. ESP. Que jurastes al rey quant vos dixo su rancura.
Poema de Alexandro, cop. 406.
CAT. Quand. ESP. MOD. Cuando. PORT. IT. Quando. 
(chap. Cuan; pregunta: ¿cuán?)

2. Lanquan, conj., lorsque, quand.
Lanquan fuelhon bosc e guarrit. (guarricx)
B. de Ventadour: Lanquan.
Lorsque feuillent bois et chênes.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
ANC. FR. En lan quan furent évesques Joseph e Cayphas.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. Bibl. Harléienne.

3. Quandius, conj., tandis que, aussi long-temps que.
Nos, jove omne, quandius que nos estam.
Poëme sur Boèce.
Nous, jeunes hommes, aussi longtemps que nous sommes. Conj. comp. Tandius sera lo pobles ses peril quandius sabra fre de santor sofrir.
Trad. de Bède, fol. 8.
Aussi longtemps le peuple sera sans péril que longtemps il saura le frein de piété souffrir.

Quant, Quan, Cant, Can, adv., lat. quantum, combien, quant, que.
Ailas! Quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais!
Non esgardes quant plenas mas aport chascus a Deu, mas quant puras.
Trad. de Bède, fol. 7.
Que tu ne regardes pas combien pleines mains apporte chacun à Dieu, mais combien pures.
Loc. Us no sap de que ni quan 
Li er ops qu' om lo cosselhes. 
Giraud de Borneil: Alegrar.
Un (seul) ne sait en quoi mi combien il lui sera nécessaire qu'on le conseillât. 
Adv. comp. A cels que Dieu non creiran, no aprofechera ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
A ceux qui Dieu ne croiront pas, il ne profitera ni tant ni quant (ni peu ni prou). 
Ara vei q' eu no m posc tan ni quan
Partir de lieis, tant es grans sa valors.
Perdigon: Anc no cujei.
Maintenant je vois que je ne me puis tant ni quant (aucunement) séparer d'elle, tant est grand son mérite.
ANC. FR. 
Ke ne se puéent ne tant ne quant aidier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2994.
Gerars tant ne quant ne s'areste.
Roman de la Violette, p. 148. 
En cant ama Dieu plus ardenmen, en tant lo recembla plus propriamen.
V. et Vert., fol. 33.
En combien (plus) il aime Dieu plus ardemment, en tant (plus) il lui ressemble proprement.
Prép. comp.
Res de be no y falh mas quan merces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum selui.
Rien de bien n'y manque excepté merci.
Vai nuda, mas quan d'un pauc d' orfres.
G. Faidit: De lieis.
Elle va nue, excepté d'un peu d'orfroi.
Conj. Lo veray filh de Dieu cant a sa divinitat, e filh de la Verge cant a sa humanitat. V. et Vert., fol. 37.
Le vrai fils de Dieu quant à sa divinité, et fils de la Vierge quant à son humanité.
CAT. Quant a aquel nolieiament.
Consolat de la Mar, cop. 213.
IT. Quanto a dir qual' era è cosa dura.
Dante, Inferno, I.
Conj. comp. Quant que m fezes ejauzir
Amors, era m fai plorar.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Aragon.
Combien que me fit réjouir Amour, maintenant il me fait pleurer.
Ieu non crei qu' enquer, quan que n' estia,
No m' autrey tot so qu' er mi desautreya.
G. Pierre de Cazals: Ja tant no.
Je ne crois pas qu'encore, quoi qu'il en soit, elle ne m'octroie tout ce que maintenant elle me refuse.
En cant es de nos, nos em totz paures de poder.
A sa divinitat, so es a dire en cant que es Dieus.
V. et Vert., fol. 45 et 4.
Pour ce qui est de nous, nous sommes tous pauvres de puissance.
A sa divinité, c'est-à-dire en tant qu'il est Dieu.
Tan quan la vida m' er durans.
(chap. Tan com la vida me durará.)
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Autant que la vie me sera durant.
CAT. Quant, quan. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. (chap. Cuan; tan com.)

2. Quant, cant, adj., quant, combien, quel nombre.
Calhs ni cans hi moriro, nuls no us ho poyria comtar. Philomena.
Quels ni combien y moururent, nul ne vous le pourrait conter. 
Ai! quantas vetz plor lo dia!
Augier: Per vos.
Ah! combien de fois je pleure le jour! 
De quantas que sillabas sia. Leys d'amors, fol. 8.
De quel nombre de syllabes que (ce) soit.
Loc. Tot y es quant y cove.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.
Tout y est ce qui y convient.
Tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia.
B. Zorgi: Mout.
Tout ce que j'entends et vois m'agite le coeur.
CAT. Quant. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. 
(chap. Cuan, cuans, cuanta, cuantes.)

3. Quantitat, Cantitat, s. f., lat. quantitatem, quantité, volume.
Li rendon gran quantitat d' aur.
Saber no si pot nombres ni cantitatz.
(chap. Sabé no se pot - ni lo - número - ni la - cantidat.)
V. de S. Honorat.
Lui rendent grande quantité d'or.
Savoir ne se peut nombre ni quantité.
A la raso de sa cantitat.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
A la (en) raison de son volume.
CAT. Quantitat. ESP. Cuantidad, cantidad. PORT. Quantidade. IT. Quantità, quantitate, quantitade. (chap. Cantidat, cantidats.)

4. Quantitatiu, adj., quantitatif, de quantité.
Quantitativas, coma pauc..., gayre. Leys d'amors, fol. 100.
De quantité, comme peu..., beaucoup. 
CAT. Quantitatiu. ESP. Cuantitativo. PORT. IT. Quantitativo. 
(chap. de cantidat: cuantitatiu, cuantitatius, cuantitativa, cuantitatives, com: poc, mol, massa, massa poc, gens, una mica, a tope, a cormull, etc.)

5. Enquant, Encant, s. m., lat. in quantum, encan.
Del fact dels encans. Charte de Gréalou, p. 76.
Du fait des encans.
Si vendran al enquant. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
Se vendront à l'encan.
CAT. Encant (N. E. Plaça o plassa dels encants, Barchinona, Barcelona).
ANC. ESP. Encante. ESP. MOD. Encanto. IT. Incanto.
(chap. Se vendrán al encán : subasta : ¿en cuán se ven aixó?)

6. Encantaire, Encantador, s. m., encanteur, huissier-priseur.
Al encantaire e al subastaire.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
A l'encanteur et au subhastateur.
Que li cossols... puescan... elegir encantadors. Charte de Gréalou, p. 76.
Que les consuls... puissent... élire encanteurs.
(chap. Encantadó, subastadó, encantadós, subastadós, encantadora, subastadora, encantadores, subastadores. Té diferens significats.)

7. Inquantar, Enquantar, v., encanter, mettre à l'enchère, mettre à prix.
Inquantar... revas, desenas, vintenas, gabellas.
Statuts de Provence. BOMY, p. 1.
Encanter... rêves, dizaines, vingtaines, gabelles.
Part. pas. Lo crompador de las causas encantadas.
(chap. Lo compradó o crompadó de les coses encantades : que están al encán - p. ej. bens de la almoina o almoyna - subastades; comprá, crompá.)
Charte de Gréalou, p. 76.
L'acheteur des choses mises à prix.
CAT. ESP. Encantar. IT. Incantare. (chap. Encantá : encanto, encantes, encante, encantem o encantam, encantéu o encantáu, encanten; encantat, encantats, encantada, encantades; yo encantaré; yo encantaría; si yo encantara; encantás signifique despistás, alelás, quedás com un muermo o plantat com un estaquirot. Encantá : enchisá, hechisá; encantamén, encantamens.)

Quar, Qar, Car, conj., lat. quare, car, parce que, puisque.
Crida e ucha: Morz, a me quar no ves? Poëme sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu?
Del joven rei me platz, car non s' esmaia
Per paraulas.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Du jeune roi il me plaît, parce qu'il ne s'effraie pas pour paroles.
Qar no vuel mos chantar aia sal.
Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.
Car je ne veux pas que mon chanter ait sel.
Conj. comp. Fes se joglar per so car ac perdut tot son aver a joc de datz.
(chap. Tomás Bosque se va fé juglar perque habíe perdut tot lo seu habé al joc de dados. Ah no, que va sé Gaucelm Faidit. Ángel Villalba tamé es juglaret.)
V. de G. Faidit.
Il se fit jongleur parce qu'il eut perdu tout son avoir à jeu de dés.

Gaucelm Faidit.


Per so car no son gaire
Amat li fin aman.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Pour cela que ne sont guère aimés les fidèles amants.
ANC. CAT. Quar. CAT. MOD. ANC. ESP. Car. ANC. IT. Quare. 
(chap. Ya que, perque, a causa de.)

Quatre, Catre, nom de nombre, lat. quatuor, quatre.
Ce nom de nombre était ordinairement employé adjectivement, comme 
désignant la qualité numérique du nom auquel il se rapportait.
Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments.
De catre vetz lo jorn n' a pro.
(chap. En cuatre vegades al día ne té prou.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De quatre fois le jour il en a assez.
Subst. A ben chantar,
Coven amar
E locs e grazirs e sazos,
Mas s' ieu n' agues dels quatre dos, 
Non cug qu' els autres esperes.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Pour bien chanter, convient aimer et lieu et plaire et saison, mais si j'en avais des quatre deux, je ne pense pas que les autres j'espérasse. 
ANC. FR. On a vu que Pierre de Corbiac avait ajouté un s euphonique dans 
l'exemple cité; les trouvères en firent autant:
Quand vous faictes les meslemens
De tous vos quatres élémens.
Rép. de l'Alchymiste. Attribué à J. de Meung, v. 372.
CAT. Quatre. ESP. Cuatro. PORT. Quatro. IT. Quattro. (chap. cuatre.)

2. Quart, Cart, s. m., lat. quartus, quart, quatrième.
De meg aripin de vinea, lo cart. Titre de 987.
(chap. De mich “aripin” (arpén) de viña, lo cuart, la cuarta part. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 987 en lo chapurriau del añ 2026, a 30.1.)
De demi-arpent de vigne, le quart.
Loc. Sostenetz me lo ters e 'l cart
De desyr que m destruy e m' art.
Arnaud de Marueil: Dona sel que.
Soutenez-moi le tiers et le quart de désir qui me détruit et me brûle.
Leys on pretz pueia de ters a quart.
Deudes de Prades: El temps.
Elle où mérite monte de tiers à quart.
ANC. FR. Que teus se melle de Renart
Qui n'en siet le tierc ne le quart.
Roman du Renart, t. IV, p. 115.
- Cousin issu de germain.
S' ai fraire, cosin ni quart.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Si j'ai frère, cousin et quatrième.
- Sorte de monnaie.
V moutons, cinq gros, tres cartz.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241.
Cinq moutons, cinq gros, trois quarts.
- Sorte de mesure ou de poids.
Carts de vi..., carts de pa.
(chap. Cuarts de vi..., cuarts de pa; fícam un cuart de kilo - o quilo - de formache, Ramón, li diría a mon tocayo del estang o estanc de Beseit.)
Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 270.
Quarts de vin..., quarts de pain.
ANC. FR. Une pinte de vin, autrement nommé quart audit pays.
Lett. de rém., Carpentier, t. III, col. 461.
Adj. Lo quart peccat contra lo S. Esperit.
La quarta guerra que fay homs... es contra sos vezis.
(chap. La cuarta guerra que se fa (fa l'home)... es contra sons vissis.)
V. et Vert., fol. 11.
Le quatrième péché contre le Saint-Esprit.
La quatrième guerre que fait l'homme... c'est contre ses vices.
CAT. Quart. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto. (chap. Cuart, cuarts, cuarta, cuartes; lo 4° pis, la 4a part, los cuarts del rellonge; Cuart : Cuarte de Huerva; Quin o Quinto : Quinto de Ebro. Los noms venen de la mida de distansia dels romanos.)

3. Quarter, adj. num., quatrième.
Subst. Quan ven a la quartera;
Senher, a vos mi ren.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Quand je viens à la quatrième; seigneur, je me rends à vous.
ANC. CAT. Quarter. (N. E. No sé si alguien se ha dado cuenta en este Lexique Roman, que muchas palabras en occitano, lengua romana, langue romane, son exactamente las mismas en catalán, ya que este siempre fue un dialecto de esta lengua, la lengua de oc, och, hoc, òc : sí afirmativo. En 1505 aún encuentro algún texto catalán donde escriben hoc, o variantes, y significa sí.)

4. Quartament, adv., quatrièmement.
Quartament requier.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Quatrièmement requiert.
ANC. ESP. Cuartamente. (chap. cuartamen, cuártamen, lo acento va a la primera a, y com es esdrújula, se fique tilde; cuatre vegades, es la cuarta vegada que tu dic, cuártamen tu repetixco, saboc, a vore si ten enteres. 
Yo fach aná esta paraula, palabra o palaura alguna vegada, no mol assobín.)

5. Cartal, s. m., lat. quadrantal, quartant, sorte de mesure.
Aion sesteiral, emenal, cartal e miei cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Aient setier, émine, quartaut et demi-quartant. 
ESP. Cuartal.

6. Quartan, Cartan, adj., lat. quartanus, quartaine, qui revient tous les 
quatre jours.
Les Latins disaient quartana, en sous-entendant febris.
Qu' el jagues XIIII ans de la febre cartana. 
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Qu'il jût quatorze ans de la fièvre quartaine.  
De mal d' uelhs dona gariso
E de la febre quartana
E de la cotidiana.
Brev. d'amor, fol. 50.
De mal d'yeux donne guerison et de la fièvre quartaine et de la quotidienne.

7. Quartanari, Cartanari, adj., quartenaire, qui a la fièvre tous les quatre jours.
De cantanaris atressi
De febre.
V. de S. Alexis. (N. E. Hoja cortada en el scan.)
Des quartenaires pareillement de fièvre.
Vianda sana al quartanari.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Nourriture saine à qui a la fièvre tous les quatre jours.
CAT. Quartanari. ESP. Cuartanario. PORT. IT. Quartanario.

8. Quaternari, adj., lat. quaternarius, quaternaire, qui vaut quatre.
Subst. Ajustament de unitat a nombre ternari engendra quaternari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Addition d'unité à nombre ternaire engendre quaternaire.
ESP. Cuaternario. PORT. Quaternario. (chap. Cuaternari, cuaternaris, cuaternaria, cuaternaries; cuatrenari, cuatrenaris, cuatrenaria, cuatrenaries.)

9. Cartar, v., lat. quartare, quarter, donner une quatrième façon, en parlant du nombre des labours donnés à la terre.
Cartar las terras o quintar.
Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 180.
Quarter ou quinter les terres.
ESP. Cuartar. (chap. después de llaurá: mantorná.)

10. Quatredian, adj., de quatre jours.
Voyez DIA. (N. E. Palabra que sale en textos referidos a Lázaro, su muerte y resurrección.)

11. Quarta, s. f., quarte, intervalle de quatre tons, terme de musique.
La quarta e la quinta...
S' acordon per descort.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La quarte et la quinte... s'accordent par discordance.
- Sorte de mesure.
Chascuna peazos dona al senhor, l' an (*una) carta de froment.
Charte de Montferrand, de 1248.
Chaque domicile donne au seigneur, par an, une quarte de froment.
CAT. Quarta. ESP. (chap.) Cuarta. PORT. IT. Quarta.

12. Carton, Carto, s. m., quarton, sorte de mesure.
Dos cens cartos de blat.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 6.
Deux cents quartons de blé.
Lo carto del froment, a Tholoza, XIII lhioras de tornes. (liuras, lliuras, lliures)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Le quarton du froment, à Toulouse, treize livres de tournois.
- Quarteron, quatrième partie de la livre.
Aia hom... candelas, cascuna d'un carto. De las Messas.
Qu'on ait... chandelles, chacune d'un quarteron.
CAT. Quarto. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto.

13. Cartairon, Cartairo, s. m., quarteron, quatrième partie de la livre.
E 'ls cartairos, e 'ls miegs cartairos. Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Et les quarterons, et les demi-quarterons.
ESP. Cuarterón. PORT. Quarterão. IT. Quarterone. (chap. Cuarteró, cuarterons.)

14. Quartayronal, adj., de quarteron.
CCC candelas cays quartayronals
E cremans.
Carya Magalon., fol. 40.
Trois cents chandelles presque de quarteron et brûlantes.

15. Carteira, Cartieira, Cartiera, s. f., quartière, sorte de mesure.
Entro una carteira.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Jusqu'à une quartière.
Cartieira e mieia de civada. Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Quartière et demie d'avoine.
I cartiera de setgle. Cartulaire du Bugue, fol. 21.
Une quartière de seigle.
ANC. FR. La charge, le cestier, la cartière, le civadier. 
Tit. de 1564. Du Cange, t. V, col. 1044.
ESP. Cuartera.

16. Quartayrada, Cartairada, s. f., quarterée, sorte de mesure agraire. 
X sextayradas o quartayradas.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 1.
Dix sesterées ou quarterées. 
III cartairadas de prat. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 317.
(chap. Tres cuarterades de prat. Mida agraria : cuarterada.)
Trois quarterées de pré.

17. Cartaria, s. f., bas. lat. quartagium, quartelage.
De Laurière, dans son Glossaire du Droit français, l'explique en ces termes: 
C'est un droit injuste en vertu duquel les seigneurs voloient ou usurpoient la quatrième partie des blez ou des vins recueillis par les habitans. 
Demes o cartarias. Brev. d'amor, fol. 125.
Dîmes ou quartelages.

18. Quadrant, Quadran, s. m., lat. quadrantem, quart, quatrième partie, cadran.
Quadrant es espazi de VI horas, que so la quarta partida del dia natural.
Eluc. de las propr., fol. 126.
Le cadran est espace de six heures, qui sont la quatrième partie du jour naturel.
- Horloge solaire.
Per lur art d' astrolomia
Et amostrar la quantitat
Del espazi sobrenomnat,
An astralabi e quadran.
Brev. d'amor, fol. 28.
Pour leur art d'astronomie et montrer l'espace susnommé, ils ont astrolabe et cadran.
CAT. Quadrant. ESP. Cuadrante. PORT. IT. Quadrante. (chap. Cuadrán, cuadrans : la cuarta part del día.)

19. Cadriu, s. m., lat. quadrivium, carrefour.
Del cercle meian fes relays
Per lo cadriu, si com tays.
V. de S. Honorat.
Du cercle moyen il fit abandon pour le carrefour, ainsi comme il convient.
ESP. Cuadrivio. IT. Quadrivio.

20. Quadrigal, adj., lat. quadrigalis, de quadrige.
Cavals quadrigals, so es deputats a tyrar quarreta que requier quatre cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux de quadrige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert quatre chevaux. (chap. caball cuadrigal, caballs cuadrigals.)

21. Quadrangle, s. m., quadrangle, qui a quatre angles.
Voyez Angle. (chap. Cuadrat, cuadrats, de cuatre anguls o racons; triángul : de tres anguls.)

22. Quarre, s. m., quadruple.
On pot demandar la pena del doble o de quarre aitans com la causa val.
Trad. du Code de Justinien, fol. 25.
On peut demander la peine du double ou du quadruple autant comme la cause vaut.

23. Quartumprar, v., lat. quadruplicare, quadrupler.
Ara es venguda la ora que ho quartumpraras per sert. Philomena.
(chap. Ara es vinguda (ha vingut) l'hora que u cuadriplicarás per sert.)
Maintenant est venue l'heure que tu le quadrupleras pour sûr.
CAT. Quadruplicar. ESP. Cuadriplicar. PORT. Quadruplicar. IT. Quadruplicare.
(chap. Cuadriplicá, cuatriplicá: cuatriplico, cuatripliques, cuatriplique, cuatripliquem o cuatriplicam, cuatripliquéu o cuatriplicáu, cuatripliquen; cuatriplicat, cuatriplicats, cuatriplicada, cuatriplicades; yo cuatriplicaré; yo cuatriplicaría; si yo cuatriplicara.)

24. Cazern, Qadern, s. m., lat. quaternus, tableau à quatre colonnes.
Comandet qu' om lh' escreyches los VII psalmes penitencials, e fetz los metre per cazerns en la paret.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.
Il ordonna qu'on lui écrivit les sept psaumes pénitentiaux, et il les fit mettre par tableaux à quatre colonnes sur le mur.
- Cahier, livre. 
On fit usage du mot cahier à cause de la division quaternaire des feuilles des manuscrits.
Mas en qual cazern
Trobatz qu' on dey' aucire,
Roma, 'ls chrestias.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais dans quel livre trouvez-vous, Rome, qu'on doive tuer les chrétiens.
Un manuscrit donne la variante qadern.
CAT. Quadern. ESP. Cuaderno. PORT. IT. Quaderno. 
(chap. Cuadern, cuaderns; llibreta, llibretes; llibret, llibrets, com los de historia de Beseit, de Luis Latorre Albesa y alguns colaboradós.)

25. Cazernal, s. m., registre.
Pezet lo cazernal XII libras meia. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
Le registre pesa douze livres et demie. 

26. Quazern (+ cazern), adj., lat. quaterni, quaterné, quatre à quatre.
Coblas cazernas (o quazernas). Leys d'amors, fol. 33.
Couplets quaternés.
(N. E. La página 8 derecha está muy cortada, pero tengo el texto, por lo que se puede editar. Pondré * si no puedo leer.)
Subst. Las quazernas s' acordo de quatre en quatre.
Leys d'amors, fol. 33.
Les quaternées s'accordent de quatre en quatre.

27. Quatorze, n. de nombre, quatorze.
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un bell plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut d'amour, s'il n'est pas angoisseux, un beau pleurer que ne font quatorze ris.
May no vuelh dromadari menar ni cavalgar,
Qu' ieu, un jorn, ne volria XIIII trespassar. (XIV : 14)
Roman de Fierabras, v. 3668.
Plus je ne veux dromadaire mener ni chevaucher, vu que, un jour, j'en voudrais dépasser quatorze.
CAT. Catorse (catorze actualment). ESP. Catorce. PORT. Quatorze. IT. Quattordici. (chap. Catorse.)

28. Quatorzen, Catorzen, adj. num., quatorzième.
A quatorzen dia ardra
Cel e terra
Los XV Signes de la fi del mon.
Au quatorzième jour brûlera ciel et terre.
- Subst. Quatorzaine, espace de quatorze jours.
Tota persona... a quatorzena de pagar.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Toute personne... a quatorzaine pour payer.
CAT. Catorsé. ANC. ESP. Cuatorceno, catorceno. PORT. Quatorzeno.
IT. Quattordecimo. (chap. Quinse díes, s'afegix un día a catorse, dos semanes.)

29. Quaranta, n. de nomb., lat. quadraginta, quarante.
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios,
Per que ieu fauc los quaranta perdos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit envers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante indulgences.
Quaranta codes si levara
Sobr' al pus aut luoc.
Les XV Signes de la fi del mon.
Quarante coudées s'élèvera au-dessus du plus haut lieu. 
CAT. Quaranta. ESP. Cuaranta (cuarenta). PORT. Quarenta. IT. Quaranta.
(chap. Coranta; 40; una corantena : cuarentena de una enfermedat.)

30. Caranten, adj., quarantième.
El temple, al caranten jorn. Passio de Maria.
Au temple, au quarantième jour.
Subst. Lo diluvis duret sobre la terra XL dias, el caranten dia comtat.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Le déluge dura sur la terre quarante jours, le quarantième jour compté.
CAT. Quaranté. ANC. ESP. Cuaranteno (cuarenteno, cuadragésimo). 
IT. Quarantesimo.

31. Quarantena, Carantena, s. f., quarantaine, nombre de quarante.
VII ans e VII quarantenas de veray perdon. Carya Magalon, p. 11.
Sept ans et sept quarantaines de véritable pardon.
- Carême.
Fait si longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la cena.
Bertrand de Born: Cazutz sui. (cazut : caigut)
J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.
La mala carantena
O lo mal an ayatz.
P. Milon: S' eu anc d' amor.
Que le mauvais carême ou le mal an vous ayez.
ANC. FR.
De jeûner nuit et jour l'entière quarantaine.
La Boderie, Hymn. eccl., p. 173.
CAT. Quarantena. ESP. Cuarentena (Cuaresma). PORT. Quarentena.
IT. Quarantena, quarantana, querantina, quarentana, quarentina.
(chap. Cuarentena, cuarentenes; cuaresma, cuaresmes; corantena, corantenes.)

32. Carental, adj., quadragésimal, de carême.
Eu n' ai fach lo carental perdon.
G. Adhemar: Al chant d' auzel. 
J'en ai fait le pardon de carême.

33. Quadragezima, s. f., lat. quadragesima, quadragésime, premier dimanche de carême.
Quadragezima o quareme. Eluc. de las propr., fol, 128.
Quadragésime ou carême.
PORT. Quadragesima. (ESP. primer domingo de la Cuaresma: cuadragésima.)

34. Caresma, Karesma, Carema, Carama, s. f., carême.
Caresmas et avens.
(chap. Cuaresmes y advens : a + vindre, que vindrá, advén : adviento, advientos.)
Bertrand de Born: S' abrils.
Carêmes et avents.
Co en carema o en jorn de gran festa. V. et Vert., fol. 69.
Comme en carême ou en jour de grande fête.
Loc. Entro una festa, karesma entran.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Jusqu'à une fête, carême entrant.
Lendeman de carama 'ntran.
Petit Talamus de Montpellier, p. 152.
Le lendemain de carême entrant.
Es demostramens
Quan leva ni cant baissa la carema prenens.
Pierre de Corbiac: El nom del.
Elle est indication quand monte et quand descend carême prenant.
ANC. FR. A l'entrée de la quaresme. Villehardouin, p. 4.
Parlant du mardi-gras, autrement dict qaresme-prenant ou quaresm' entrant.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 182.
CAT. Quaresma. ESP. Cuaresma. PORT. Quaresma. IT. Quaresima. 
(chap. Cuaresma; yo ya hay viscut casi coranta vuit Cuaresmes.)

35. Quaresme, Quareme, s. m., carême.
Quadragezima o quareme. 
Del quaresme. 
Eluc. de las propr., fol. 128.
Quadragésime ou carême.
Du carême.

36. Caresmal, Karesmal, Kareimal, adj., de carême.
Establi lo dejunh caresmal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Établit le jeûne de carême.
Una galina kareimal. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
(chap. Una gallina cuaresmal; y una polla al olla.)
Une poule de carême.
CAT. Quaresmal. ESP. Cuaresmal. PORT. Quaresmal. IT. Quaresimale.
(chap. Cuaresmal, de la Cuaresma; va establí lo dijú cuaresmal.)

37. Quartier, Cartier, s. m., quart, quartier, portion.
Ieu serai vius o serai per quartiers.
(chap. Yo estaré viu o estaré fet a cuarts : descuartisat.)
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Je serai vivant ou je serai par quartiers.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Trenquem lo, e rausticam ne un cartier.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Coupons-le, et rôtissons-en un quartier.
Fig. Amicx, s' acsetz un cartier (N. E. acsetz : aguetz : haguereu : tinguereu.)
De la dolor que m malmena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Ami, si vous eussiez un quart de la douleur qui me malmène.
- En parlant d'un ennemi qui se rend.
Loc. Ja non er per lui livratz cartiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Jamais ne sera par lui accordé quartier.
CAT. Quarter. IT. Quartiere.
- Terme de blason.
Massas et brans et escutz de cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Masses et glaives et écus de quartiers (écartelés).
I escut en IIII cartiers, et en cascun cartier a I (1) leo.
Tarif des monnaies en provençal.
Un écu en quatre quartiers, et en chaque quartier a un lion.
ANC. FR. L'en li aporte un escu de quartier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 234.

38. Esquartelar, v., écarteler, briser en quatre, se détacher.
No vol que del mur peira esquartel.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Il ne veut pas que du mur pierre se détache.
- Terme de blason.
Part. pas. Escut d' aur et d' azur escartelatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
Écu d'or et d'azur écartelé.
ANC. FR. Ke tot le fist fraindre et esquarteler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 697.
PORT. Esquartelar, esquartajar. IT. Squartare. (ESP. Descuartizar; chap. Descuartisá : fé a cuarts. En lo cas del muro, escantellá : descantellá.)

39. Caire, Cayre, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille, pierre 
de l'angle, côté.
Las peyras e 'ls caires foro aparelhatz. Roman de Fierabras, v. 4397.
Les pierres et les carnes furent apprêtées.
Fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
Totz trei s' en son poiat de sobre un carne. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
Tous trois s'en sont montés dessus une carne.
De possession que non aia que III cayres, per qual forma la destraras?
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 42.
De possession qui n'ait que trois côtés, par quelle manière la mesureras-tu? 
Loc. fig. Ab los fals brais
Dels lauzengiers savais,
Cui Dieu abais,
Se vira amors en cayre. 
G. Faidit: Ara m coven.
Avec les faux cris des médisants fourbes, que Dieu abaisse, se tourne amour de côte.
Cel qu' en petit de sazon
Torna son afaire en caire.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Celui qui en peu de temps tourne son affaire de côté.
N' aia vergogna perduda,
Si que la meins afrontada
N' a laissat cazer un caire. 
Marcabrus: El son desviat.
En ait perdu la pudeur, tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un coin.
ANC. FR. Tant est povre et mince de caire. Coquillart, p. 45.
CAT. Cayre. (chap. Pedra angulá o angular, del ángul, del racó; pedra tallada o picada per un picapedré; costat, paret.)

40. Cairon, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille.
Teule ni peira ni cairon. Roman de Jaufre, fol. 34.
Tuile ni pierre ni quartier.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3900.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
CAT. Cairo, cayro.

41. Cairar, Cayrar, v., lat. quadrare, carrer, équarrir, cadrer, disposer avec 
symétrie.
Part. pas.
Sayzic son espieut don lo fer fo cayrat. 
Roman de Fierabras, v. 1049.
Saisit son épieu dont le fer fut équarri. 
Qui ns poira la peira virar...
E viro que fo virada,
Et era grans e cairada.
Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous tourner la pierre... Et virent qu'elle était tournée, et elle était grande et carrée.
Ar son nostres Frances sus en la tor cayrada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Maintenant sont nos Français sus en la tour carrée.
D' espallas ac una brasada...
E 'ls brasses grosses e cairatz,
E bellas mans, detz ben formatz,
E fon delgat per la centura.
Roman de Jaufre, fol. 7.
D'épaules il eut une brassée... et les bras gros et carrés, et belles mains, doigts bien formés, et il fut délié par la ceinture.
Rollan, lo nebot Karle, es e sos pes levatz;
Tota la gen l' agarda, tant es grans e cayratz. 
Roman de Fierabras, v. 2510.
Roland, le neveu de Charles, s'est en ses pieds levé; toute la gent le regarde, tant il est grand et carré.
En aut creis et a rams cairatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
*Croît en *haut et a rameaux disposés avec symétrie.
CAT. Quadrar. ESP. Cuadrar. PORT. Quadrar. IT. Quadrare.
(chap. Cuadrá, cuadrás : yo me cuadro, cuadres, cuadre, cuadrem o cuadram, cuadréu o cuadráu, cuadren; cuadrat, cuadrats, cuadrada, cuadrades : fort, forts, forta, fortes; yo cuadraría; yo cuadraré; si yo cuadrara lo sírcul o rogle.)

42. Caral, adj., carré.
El palais es bastit aitals
De grans peiras grossas carals,
E totz entorn claus e muratz
E menudamentz dentelatz.
Roman de Jaufre, fol. 36.
Le palais est bâti tel de grandes pierres grosses carrées, et tout autour clos et muré et menuement crénelé.

43. Cayradura, s. f., lat. quadratura, quadrature, carrure, carré, régularité, symétrie.
Fez desfar la cayradura
De la bella obra de natura.
La torre de gran bastiment
Am peyras de gran cayradura. 
V. de s. Honorat.
Fit défaire la quadrature de la belle oeuvre de nature.
La tour de grande bâtisse avec pierres de grande carrure.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras et per petits conhets.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins. 
CAT. Quadratura. ESP. Cuadratura. PORT. IT. Quadratura. 
(chap. Cuadratura, cuadratures; famosa es la cuadratura del sírcul o rogle.)

44. Cairia, s. f., carne, fortification, bastion.
Anc no fo per els nulha salhia
Qu' els pogues retener, murs ni cairia. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Oncques ne fut pour eux nulle saillie, mur ni carne qui les pût retenir.

45. Acairar, v., équarrir, ajuster.
Part. pas. Las layssas son reforsadas,
Seguras e ben acairadas.
G. Riquier: Qui a sen.
Les lices sont renforcées, assujetties et bien ajustées.

46. Esquayrar, Escairar, Scayrar, v., équarrir, régler, mettre d'équerre.
Lo libre que ensenha de destrar et d' escayrar terras.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à équarrir les terres.
Tu, esquayraras la possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, tu équarriras la possession.
Que s compassa e s' escaira 
Sa vos. 
Rambaud d'Orange: Car dous.
Vu que sa voix se compasse et se règle.
Scayra lo terme que veyras drech dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 7.
Équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayrar. ESP. Escuadrar. PORT. Esquadriar. IT. Squadrare. 
(chap. Escuadrá, fé a escuadra : medí; ángul recte.)

47. Escaire, Escayre, Scayre, s. m., équerre.
Sera l' escayre just.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 35.
L'équerre sera juste.
Fai que aias un scayre, et scayra lo terme que veyras drech dels agachons. 
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 7.
Fais que tu aies une équerre, et équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayre. ANC. ESP. Escuardo (MOD. Escuadra). IT. Squadro.
(chap. Escuadra, escuadres.)

48. Scayrador, s. m., équarrisseur, celui qui met en équerre.
Dieus es destrador et es atermenador et scayrador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I. som.
Dieu est mesureur et il est poseur de termes et équarrisseur.
IT. Squadratore. (chap. Escuadradó, medidó, escuadradós, medidós, escuadradora, medidora, escuadradores, medidores.)

49. Bescayre, s. m., irrégularité, forme biscornue. 
Possession... en bescayre... aia V cayres et 1 counde al dedins.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.
Possession... en forme biscornue... qu'elle ait cinq côtés et un coude au dedans.

50. Carreforc, s. m., lat. quadrifurcus, carrefour, place publique.
Dins Montalba, el carreforc, pres lo mercadial. (mercadal
Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10.
Dans Montauban, au carrefour, près le marché.
Que trasgitadors et encantadors de carreforc cesson. 
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.
Que bateleurs et escamoteurs de place publique cessent.