Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

viernes, 23 de octubre de 2026

Raimbaut de Vaqueiras. Era pot hom conoisser e proar + Truan, mala guerra

Raimbaut de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.


I. 

Era pot hom conoisser e proar
que de bos faitz ren Deus bon gazardo,
qu'al pro marques n'a fait esmend' e do,
e il fai son pretz sobre ls melhors poiar
tant que l crozat de Frans' e de Campanha
l'an quist a Deu per lo melhor de totz
per recobrar lo sepulcr' e la crotz
on fon Jesus, que l vol en sa companha,
l'onrat marques, et a il Deus dat poder
de bos vassalhs e de terr' e d'aver
e de ricor per melhs far so que l tanha.
Tant a d'onor e vol onratz estar,
qu'el onra Deu e pretz e messio
e si mezeis que, s'eron mil baro
ensems ab lui, de totz si sap honrar,
qu'el honra ls seus et honra gent estranha.
Per qu'es desus quan autre son desotz,
qu'a tal honor a levada la crotz
que non par ges mais honors li sofranha,
qu'ad honor vol est segl' e l'autr' aver,
Deus a l dat forsa, genh e saber
co ls aian dos, e tant quan pot s'en lanha.
Cel que fetz air' e cel e terr' e mar
e freit e caut e ploia, vent e tro,
vol qu'el seu guit passen mar tuit li bo,
si cum guidet Melchion e Gaspar
en Bethleem, que l plan e la montanha
nos tolon Turc, e Deus no n vol dir motz.
Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,
que lai passem; e qui que sai remanha
vol s'avol vid' e sa greu mort vezer,
qu'en lait peccat estam qu'om deu temer,
don quecs er soutz s'en flum Jordan se banha.
Mas tan nos fai nostres peccatz torbar
que mort vivem e no sai dire quo,
qu'un non i a tan galhart ni tan pro,
qu'a un plazer non ai' autre pesar,
ni es honors qu'ad anta no s'afranha,
quar contr' un gaug a l plus rics mil corrotz.
Mas Deu es gauz per qu'om si senh' en crotz,
per que non pot perdre qui lui gazanha:
per qu'eu am mais, s'a lui ven a plazer,
de lai morir que sai vius remaner
en aventura, fos mi' Alamanha.
Deus se laisset vendre per nos salvar,
e'n receup mort e'n sofri passio,
e l'auniron per nos Juzeu fello,
e'n fon batutz e liatz al pilar
e fo per nos en tormen e en fanha,
e correiatz de correias ab notz
e coronatz d'espinas en la crotz:
per qu'a dur cor totz hom que l dan non planha
que ns fan li Turc que volon retener
la terr' on Deus volc vius e mortz jazer,
don nos eschai grans guerr' e grans mesclanha.
Nostr' estol guit sans Nicolaus de Bar,
e il Campanhes dressen lor gonfano,
e l marques crit Monferrat e Leo,
e l coms flamencs Flandres als grans colps dar,
e feira i quecs qu'espaz' e lansa franha,
que leu aurem los Turcs sobratz e rotz
e cobrarem el camp la vera crotz
qu'avem perdud; e il valen rei d'Espanha
fassan grans osts sobre Maurs conquerer,
que l marques vai ost e setge tener
sobre l soudan e pass' en breu Romanha.
Nostre Senher nos mand' e ns ditz a totz
qu'anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:
e qui volra esser de sa companha,
moira per lui, si vol vius remaner
en paradis, e fassa son poder
de passar mar e d'aucir la gen canha.
Francs Cavaliers, per cui fas sos e motz,
no sai si m lais per vos o m leu la crotz;
ni sai cum an ni sai consi m remanha,
quar tan mi fai vostre bels cors plazer,
qu'eu mor si us vei e, quan no us posc vezer,
cuit morir sols ab tot' autra companha.

II.

Truan, mala guerra
sai volon comensar
domnas d'esta terra
e vilas contrafar.
En plan o en serra
cuidan ciutat levar
ab tors:
quar tan poia l'onors
de leis, que sotzterra
lor pretz e l seu ten car,
qu'es flors
de totas las melhors:
na Biatritz. Car tan lor es sobreira
qu'encontra leis faran totas senheira
e guerr' e foc e fum e polvereira.
La ciutatz s'ajosta,
e fan murs e fossatz.
Domnas ses semosta
i venon de totz latz,
si que pretz lor costa
e jovens e beutatz.
E m pes
que l filha del marques
n'aura dura josta;
car a conques en patz
totz bes
e totz bos aibs cortes:
e quar es pros e franch' e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
que tornatz es a lansar et a traire.
Domnas de Versilha
volon venir en l'ost,
Sebeli e Guilha,
e na Riqueta tost;
la mair' e la filha
d'Amsiza, quan que cost.
Apres
ven de Lenta n'Agnes,
e de Ventamilha
na Guilhelm' a rescost.
Empres
er la ciutatz en pes.
De Canaves i ven molt gran companha,
de Surian, e domnas de Romanha,
na Tomazin' e l domna de Suranha.
Engles e Garsenda
e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda
n'Agnes e n'Eloitz, 
volon que lor renda
joven na Biatritz;
si no,
las domnas de Ponso
en querran esmenda.
Car lai, part Mon Senitz,
somo
la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bela,
que sos gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda
e l domna de San Jortz,
Berta e Bastarda,
mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda
no rest de sai los portz.
E sai
qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda
non pot esser tan fortz
qu'esglai
lo seu fin pretz verai.
Donan lor senh, cavalcon ab gran joia;
fag an ciutat et an li mes nom Troia;
poestat fan de midons de Savoia.
La ciutatz se vana
de far ost en arrenc,
e sona l campana,
e lo velhs comuns venc
e ditz per ufana
que chascuna desrenc.
Pois ditz
que l bela Biatritz
es tan sobeirana
de so que l comuns tenc
c'aunitz
n'es totz e desconfitz.
Trompas sonon e la poestatz cria:
"Demandem li beutat e cortezia,
pretz e joven." E totas cridon: "Sia!"
La ciutatz si voia
e movon lor carros,
e l velhs comuns poia,
e geton en lor dos
cuirassas de troia
ab que cobron lor os.
Gambais
an et arcs e carcais,
e non temon, ploia
ni mals temps no lor nos.
Oimais
veirem de grans assais.
De totas partz comenson a combatre;
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre
fan engenhs e carels
e calabres tendre,
gossas e manganels,
foc grezesc acendre,
e fan volar cairels.
De jos
trencan murs ab bossos.
Per tal no s vol rendre
lo seus gentils cors bels
joios,
fatz de belas faissos.
Totas cridan: "Aiuda, tras l'esponda!"
l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta,
e va s de pretz garnir;
ausberc ni porponta
non vol, e vai ferir.
Cel' ab cui s'afronta
es certa de morir;
e jonh
et abat prop e lonh.
Fait a mainta jonta
si que l'ost fai partir;
pois ponh
tant que l carros desjonh.
Tanta n'a prez' e derrocad' e morta,
que l velhs comuns s'esmai' e s desconorta
tro que Troia l'enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, be m plai quar etz estorta
a las velhas, que l vostres gens cors porta
pretz e joven, qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta
e m dona joi e m'alegr' e m deporta,
quant autra gens s'esmai' e s desconorta.

domingo, 11 de octubre de 2026

Peire de Barjac, Tot francamen, domna, veing denan vos

Peire de Barjac.

Pierre de Barjac. Peire de Barjac.

7225.

Peire de Barjac si fo uns cavalliers compaignon d'en Guilhem de Balaun; e fo fort adreg e cortes, e tot aitals cavalliers com taingnia à Guilhem de Balaun. E si enamoret d'una domna del castel de Javiac, la moiller d'un vavassor, et ella de lui; et ac d'ellei tot so qe il plac. E Guilhem de Balaun sabia l'amor de lui e d'ella. E venc si c'una serra el venc à Javiac com Guilhem de Balaun, e fo sentatz à parlamen ab sa domna, et avenc si que P. de Barjac s'en parti malamen com gran desplazer, e com brau comiat qu'ella li det. E quant venc lendeman, Guilhem s'en parti e Peire com lui trist e dolenz. En G. demandet per que era tant tristz; et el li dis lo covinen. En Guilhem lo confortet, disen qu'el en faria patz. E no fon lonc temps que il foron tornat à Javiac, e fon faita la patz; e s'en parti d'ella con gran plazer que la domna li fetz. Et aqui son escrit lo comiat qu'el pres de lei.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

7225.

Tot francamen, domna, veing denan vos
Penre comiat per tostemps à lezer;
E grans merces quar deingnastes voler
Qu'ieu mi tengues de vostr'amor plus gai
Tan quan vos plac. Mas aras, pos nous plai,
Es ben razos que si voletz aver
Drut d'autra part queus posca mais valer
Ieu' l vos autrei: ja pietz nous en volrai, (Ieu 'l) 
Ans aurem pois bon solatz entre nos,
Et estarem com si de re no fos.

Per so, domna, tostemps serai curos
De vostr' afar, qu' aisso 'n volh retener; 
Qu'ieu no lo posc gitar à non caler 
Aissi del tot, qu'enans vos servirai,
Fors que jamais vostre drutz no serai, 
Si be m deves encaras lo jazer 
Que m promezest quan n'aurias lezer. 
Non dic per so que negun soing non ai; 
Mas s'ieu en fos agutz ans poderos, 
Tal ora vi qu'ieu pogr' esser joios.

Mas vos cujas, quar ieu soi adiros,
Qu'aissi com soill non o diga de ver;
Mas d'er enan vos o farai parer:
Qu'ieu ai cauzit en lei cui amarai,
E vos avetz cauzit, si com ieu sai,
En un tal drut queus fara decazer;
Et eu en tal que vol pretz mantener,
En cui jovens s'apropch' e de vos vai:
Si tot non es de loc tan paratjos,
Il es assatz e plus bell' e plus pros.

E si'l jurars e'l plevirs de nos dos
Pot al partir de l'amor dan tener,
Anen nos en é las mas d'un prever,
Absolvetz mi et ieu vos solverai;
E pois poirem quascus d'aissi en lai
Plus lialmen bon'amor mantener.
E s'anc vos fis ren queus deja doler,
Perdonas me, qu'ieu vos perdonarai
Alegramen; qu'estiers non es ja bos,
Si de bon cor non es fatz lo perdos.

Mala domna trop mi fezes zelos
No fessi re mas al vostre plazer;
Quar hom zelos non a sen ni saber,
Ni res no sab lo mal que zelos trai,
Ni re zelos no sab que ditz ni fai
Ni nul zelos no pot en loc caber,
Ni patz non a zelos mati ni ser;
Per que vos deu plazer quan m'en partrai,
Qu'assatz val mais à celui qu'es lebros:
Qu'adoncs sivals no son tuit enoios.

Fe que m devetz, si tot soi adiros,
Prendatz comiat de mi, q'eu'l pren de vos.

domingo, 4 de octubre de 2026

20. Rambaldo di Vaqueiras. Aras cant vei verdejar

20. Rambaldo di Vaqueiras. *

La prima poesia è data secondo il testo ricostituito da P. Meyer (Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français, Paris, 1874, p. 89); 
per la seconda si dà la lezione del Bartsch (Crest. prov. p. 128); 
per la terza la lezione d'J pubbl. dallo Stengel (Rivista di filologia romanza, I, 33; cf. Crescini, Araistrigò, Padova, 1887).

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Aras cant vei verdejar
pratz e vergiers e boscatges
voil un descort comensar
d'amor per qu' ieu vauc a ratges:
c'una domnam sol amar, (domna 'm : me)
car camjatz l'es sos coratges,
per qu'ieu fauc desacordar
los motz els sons els lengatges.
Ieu so quel que ben non aio,
ni encora non l'averò
per abrilo ni per maio, 
si per ma dona no l'ò; 
e s'entendo son lengaio
sa gran beutat dir non so. 
plus fresqu' es que flor de glaio
e ia no m'en partirò.
Bele douse dame chiere, 
a vos mi don e m'otroi; 
ja n'aurai mais joi' entiere
si ne vos ai e vos moi. 
molt estes male guerriere 
si je muer par bone foi, 
mais ja per nule maniere 
nom partrai de vostre loi.
Dauna, io mi rent a bos, 
coar es la mas bon' e bera
c'anc fos, e gaillard' e pros, 
ab que nom fossetz tan fera. 
mout abetz beras haisos
ab color fresqu' e noera. 
bos m'abetz, e sibs agos 
nom sofraisera hiera.
Mas tan temo vostro pleito 
todo 'n soi escarmentado, 
per vos ai pen' e maltreito
e mio corpo lazerado.
la not cant jatz en mio leito
soi mochas vetz resperado; 
per vos era non porfeito; 
faillit soi en mon cuidado, 
mais que faillir non cuide io. 
Bels Cavaliers, tant es cars 
lo vostr' onratz senhoratges 
que cada iorno m'esglaio. 
oimè! lasso, que farò 
si cele que j'ai plus chiere
me tue, ne sai por quoi?
ma dauna, he que dei bos 
ni peu cap santa Quitera, 
mon corasso m'avetz traito
e mot gen favlan furtado.

Truan, mala guerra sai volon comensar
domnas d'esta terra e vilas contrafar;
en plan o en serra cuidan ciutat levar
ab tors: quar tan poja l'onors
de leis que sotzterra lor pretz el seu ten car,
qu'es flors de totas las melhors
na Biatritz; car tan lor es sobreira 
qu'encontra leis faran totas senheira
e guerr' e foc e fum e polvereira. 
La ciutatz s'ajosta e fan murs e fossatz;
domnas ses semosta i venon daus totz latz,
si que pretz lor costa e jovens e beutatz;
em pes quel filha del marques
n'aura dura josta, car a conques en patz
totz bes e totz bos aibs cortes:
e quar es pros e franch' e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
que tornatz es a lansar et a traire.
Domnas de Versilha volon venir en l'ost, 
Sebeli e Guilha e na Riqueta tost;
la mair' e la filha d'Amsiza, quan que cost; 
apres ven de Lenta n'Agnes,
e de Ventamilha na Guilhelm' a rescost.
empres er la ciutatz en pes;
de Canaves i ven molt gran companha,
de Surian e domnas de Romanha,
na Tomazin' el domna de Suranha.
Engles e Garsenda e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda, n'Agnes e n' Eloitz
volon que lor renda joven na Biatritz;
sino, las domnas de Ponso
en querran esmenda, e lai part Mon Senitz
somo la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bela, 
que sos gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda el domna de San Jortz, 
Berta e Bastarda, mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda no rest de sai los portz: 
e sai qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda non pot esser tan fortz
qu'esglai lo seu fin pretz verai.
donan lor senh, cavalcon ab gran joia,
fag an ciutat et an li mes nom Troia, 
poestat fan de mi dons de Savoia.
La ciutatz se vana de far ost en arrenc, 
e sonal campana, e lo velhs comuns venc, (sona 'l : la)
e ditz per ufana que chascuna desrenc; 
pois ditz quel bela Biatritz
es tan sobeirana de so quel comuns tenc, 
c'aunitz n'es totz e desconfitz. 
trompas sonon e la poestatz cria: 
demandem li beutat e cortezia, 
pretz e joven; e totas cridon: sia!
La ciutatz si voja e movon lor carros, 
el velhs comuns poja, e geton en lor dos 
cuirassas de troja ab que cobron lor os: 
gambais an et arcs e carcais,
e non temon ploja, ni mals temps no lor nos. 
oimais veirem de grans assais.
de totas partz comenson a combatre,
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre fan engenhs e carels, 
e calabres tendre, gossas e manganels,
foc grezesc acendre e fan volar cairels:
de jos trencan murs  ab bossos.
per tal nos vol rendre lo seus gentils cors bels
joios, fatz de belas faissos.
totas cridan: ajuda tras l'esponda !
l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta, e vas de pretz garnir;
ausberc ni porponta non vol, e vai ferir;
cel' ab cui s'afronta es certa de morir;
e jonh et abat prop e lonh.
fait a mainta jonta si que l'ost fai partir;
pois ponh tant quel carros desjonh.
tanta n'a prez' e derrocad' e morta, 
quel velhs comuns s'esmaj' es desconorta, 
si qu'a Troia l'enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, bem plai quar etz estorta 
a las velhas, quel vostres gens cors porta 
pretz e joven qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta 
em dona joi e m'alegr' em deporta, 
quant autra gens s'esmaj' desconorta.

Valen marques, ja non dires de no, 
Que aitals es, e vos sabes ben, co 
Me tinc ab vos a lei de vassal bo, 
Cant assailhis a Cart entr' Ast e No,
Cant quatre sen cavalier a tenso
Vos encausavon feren az espero,
Que nos tengron ab vos mas sol trei companho; 
Can vos tornes e feris de rando,
Pueis vos dupteron mais non fai grua falco, 
Et hieu tornei a vos als magers obs quei fo, 
Que hieu e vos levem malamen del sablo 
N' Albert marques, qu' era cazutz jos de l'arso. 
Et ai estat per vos en mainta greu preiszo
Per vostra guerra, e n' ai a vostre pro 
Fag maint asaut e ars mainta maiszo 
E pres maint colp d'outra la garniszo;
E vos cobri a Messina d'un gros gambaiszo, 
En la batailha vos vinc en tal sazo, 
Queus ferion pel peitz e pel mento 
Dartz e cairels, sagetas, lanseo, 
Lansas e bran e coutel e fausso. 
Pueissas prezes Randas e Paterno, 
E Lissel e Termen e Lendin e Aido 
E Pale e Pazerma e Qualatagiro.
Fui als premiers sotz vostre gonfano; 
E cant' anes per crozat ves Saisso, 
Hieu non avia en cor, dieus m' o perdo, 
Que passes mar, mai per vostre resso 
Levei la cros e pris confessio. 
Adoncx era pres lo fort castel Babo
E no m' avion re forfag li Grifo, 
Quel vinc ab vos guerrejar a bando 
Entorn Blaquerna sotz vostre gonfano.
E portei armas a lei de Bramansso 
D'elm e d'ausberc e de gros gambaiszo, 
Em combatei sotz la tor al peiro 
Ei fui nafratz d' outra la garniszo 
E portei armas aitan pres del domo 
Tro que cazec l' emperador fello,
Sel que destruis son frair' ab trassio. 
Can vil gran fum e la flam' el quarbo 
El mur traucat en maint luec ses bon so 
Eus vi el camp per combatr' a bando 
Ab tan gran gaug ses tota failhiszo, 
Que dels lur eron sent per un per raszo, 
E vos penses de far defensio,
El coms de Flandres e Franses e Breto, 
Alamans e Lombartz e Borgonho 
Et Espanhols, Proensals e Gasco, 
Tug fom rengat, cavalier e pezo,
E l'emperaire ab lo cor al talo 
Esperonet son malvais companho; 
Plen d' avolesza pueis volgron li gloto, 
Nos fom austor et ilh foron aigro, 
E cassem los si com lops fai mouto; 
E l' emperaire fugit s' en a lairo 
E laisset nos palais Boqualeo 
E sa filha ab la cara faisso.
...
E franc vassal, can ser a senher bo, 
Pretz l' en rema e an bon guizardo; 
Perq' ieu esper de vos esmend' e do, 
Senher marques.

* Biografia, v. in Facsimili di antichi manoscritti, tav. 2; inoltre, dallo Chabaneau (op. cit. p. 86): 
... Et apellava la Bel Cavalier; e per aiso l'apelava enaisi que a 'n Raembaut segui aitals aventura, que podia vezer madona Biatritz quant el volia, sol qu'ela fos en sa cambra, per un espiraill don neguns non s'apercebia. et un jorn venc lo marques de cassar & entret en la cambra e mes la soa espaza a costa d'un leit e tornet s'en foras. e madona Biatritz remas en cambra e despoillet se son sobrecot e remas en gonella. e tolc l'espaza e se la ceins a lei de cavallier, e trasia la for del fuer e getet la en alt, e pres la en sa ma e menet se l'al bratz d'una part e d'autra de l'espasa, e tornet la costa del leit. et en Raembautz de Vaqueiras vezia tot so que vos ai dich per lo spiraill. don per aiso l'appellet pois totas vez Bel Cavalier en sas chansos...