Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de enero de 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026.
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.

Teruel:



BOLETÍN OFICIAL DE ARAGÓN (el BOA, no es constrictor)

BOA, Elecsions pera les Corts de Aragó 2026, Teruel, Huesca, Saragossa


13 de enero de 2026

Número 7

BOA20260113017

III. Otras Disposiciones y Acuerdos

JUNTA ELECTORAL DE TERUEL

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de 
2026, ante la Junta Electoral Provincial de Teruel.

D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás, Secretario de la Junta Electoral Provincial de Teruel, CERTIFICO: Que las candidaturas proclamadas dentro del plazo legal por esta Junta Electoral Provincial, para las Elecciones a la Cortes de Aragón 2026 y numeradas por orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Teruel

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

RAFAEL GUIA MARQUES


2.

MARIA ARIÑO EJARQUE


3.

PEDRO MANUEL POLO IÑIGO


4.

MARIA DEL CARMEN SOLER MONFORT


5.

CARLOS ROS MONFORT


6.

ALBA SANCHEZ MIEDES


7.

OSCAR LIBRADO MILLAN


8.

MARIA DEL PILAR CASTELLANO VIVAS


9.

LUIS VICENTE LASMARIAS MARTIN


10.

IRENE QUINTANA MORAL


11.

FRANCISCO JAVIER LOPEZ MARTINEZ


12.

CELIA TRULLEN CARBO


13.

TOMAS MANUEL ZAFON JULIAN


14.

FATIMA RODRIGUEZ GOMEZ



Suplentes

1.

JOSE ANGEL GALVE GASION


2.

LAURA ROYO MARTINEZ


3.

JUAN MANUEL MALLEN MATEO


Candidatura núm.: 2. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR
(IU-MOVIMIENTO SUMAR)

1.

RUBEN GIMENEZ CASTELLOT


2.

MARIA MILIAN SAN NICOLAS


3.

DANIEL PALOMO ESPALLARGAS


4.

SHEYLA LUNA MARIN


5.

DAVID MANSILLA LANZUELA


6.

ESTER RUBIO MARTIN


7.

NICOLAS LOPEZ SANCHO


8.

LIDIA MARGARITA SERRANO ENSEÑAT


9.

FELIX RUBIO FERRER


10.

ANA GUEVARA ANGUITA


11.

PABLO CERCOS SANCHEZ


12.

ANA ISABEL GIMENO PEREZ


13.

DANIEL SANCHO MEMBRADO


14.



Suplentes

1.

ARTURO GRANADOS GIMENO


2.

ANA CRISTINA PEREZ GARCIA


3.

PABLO JORGE PINAZO


4.

MARIA ISABEL HUESO PALACIAN


5.

DAVID JESUS VILLANUEVA MARZO


6.

MARIA ASUNCION ROSALES ALEGRE


7.

LUIS ANGEL ROMERO RODRIGUEZ


8.

SOFIA CIERCOLES BIELSA




Candidatura núm.: 3. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

ALBERTO IZQUIERDO VICENTE


2.

CRISTINA NAVARRO ALVIRA


3.

RAMIRO DOMINGUEZ BUJEDA


4.

MARTA SANCHO BLASCO


5.

CARLOS GRACIA MINGUEZ


6.

NOEMI ABELLA SAMPER


7.

DANIEL UBEDA MARTI


8.

ELENA BOSQUE BOIX


9.

CARLOS LOPEZ LATORRE


10.

YOLANDA ABAD MARTINEZ


11.

SANTIAGO ANGLES ARIÑO


12.

MARIA AMPARO ATIENZA CHISBERT


13.

ALVARO JARQUE CARDONA


14.

YOLANDA ELENA MONEVA



Suplentes

1.

AGUSTIN POLO UBEDA


2.

MARIA ISABEL FERNANDEZ PLAZAS


3.

JOSE ANGEL VILLAR CARCELLER


4.

SILVIA MARIA RODRIGUEZ MORALEDA


5.

ALBERTO VICENTE VALERO MARTIN



Candidatura núm.: 4. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JOSE MANUEL CAZORLA PEREZ (Independiente)


2.

MYRIAM ELISA LORENZO BETANCOR (Independiente)


3.

MIGUEL FELIX HERRERA BERNAD (FIA)


4.

MARTHA ARELI ALVARADO NARVAEZ (FIA)


5.

HECTOR BEGUERIA IGUAL (FIA)


6.

MARIA TERESA TORRES LERIN (FIA)


7.

CARLOS ISABAL SALAMERO (FIA)


8.

LILLIAM URBINA HERNANDEZ (FIA)


9.

MIGUEL DAVILA ARRANZ (FIA)


10.

ANA CRISTINA GONZALEZ LOPEZ (Independiente)


11.

JOSE HERNANDO LORAS (FIA)


12.

ANA USAN SANCHEZ (FIA)


13.

PABLO SALDAÑA MEDINA (Independiente)


14.

MARIA ISABEL BUISAN PARDINA (FIA)



Suplentes

1.

ANGEL ALAMAN MUÑOZ (FIA)


2.

ANTONIA ALGUACIL PEÑA (FIA)



Candidatura núm.: 5. TERUEL EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

TOMAS GUITARTE GIMENO


2.

MARIA PILAR BUJ ROMERO


3.

JOAQUIN FRANCISCO MORENO LATORRE


4.

BEATRIZ REDON BENEDICTO


5.

JORGE SANTAFE VALERO


6.

CRISTINA ABAS VALLS


7.

ANTONIO ABAD CEBRIAN


8.

RAQUEL BENEDI BECERRA


9.

RAUL BLASCO AZNAR


10.

OLGA DOMINGO MATE


11.

JUAN MIGUEL MONCLUS BOIRA


12.

INMACULADA MOLINER MALLEN


13.

GERARDO VILLARROYA CASTAÑER


14.

BEATRIZ MARTIN LARRED



Suplentes

1.

JOAQUIN GARGALLO MONFORTE


2.

BEATRIZ SANTAMARIA CORTES


3.

PEDRO ANTONIO ROMERO ALCALA


4.

INMACULADA ANTON DILLA


5.

ISMAEL BRENCHAT GIL


6.

MARIA JOSE ALONSO PEREZ


7.

JESUS VILLAMON ABRIL



Candidatura núm.: 6. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

SILVIA CASAS FOZ


2.

JESUS FUERTES JARQUE


3.

ANA MARIN PEREZ


4.

JAVIER DOMINGO NAVARRO


5.

TOMASA HERNANDEZ MARTIN


6.

MIGUEL ANGEL NAVARRO VICENTE


7.

MARIA PILAR BORRAZ MIR


8.

LUIS CARLOS MARQUESAN FORCEN


9.

ANA ISABEL FERNANDEZ ROMERO


10.

MARIO LATORRE ROS


11.

SHEILA SERRANO LOPEZ


12.

FELIPE PERALES CERVERA


13.

EMMA BUJ SANCHEZ


14.

MANUEL BLASCO MARQUES



Suplentes

1.



2.

JOSE MIGUEL CELMA BELMONTE


3.

MARTA MONFORTE BUJ


4.


Sensals, vino de mesa, Lledó, Matarraña, Teruel, Aragón


Candidatura núm.: 7. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS - AV)
(los cap verts o verds)

1.

RAFAEL CARLOS ESTEBAN MARTIN


2.

MARIA PILAR PRADES ALQUEZAR


3.

ALFREDO LEGAZ LABARI


4.

BEATRIZ GOMEZ BUIL


5.

JESUS CATARECHA PEDRAZA


6.

EVA MARIA MOLINA IBAÑEZ


7.

ANDRES PARDO GRANERO


8.

MARIA MONTSERRAT GAROS CIRES

9.

MARIANO CARLOS NAVARRO BUENO


10.

MARIA ISABEL GABRIELA SANZ FOZ


11.

PATRICIO FERNANDEZ SILVA


12.

OLGA MONTAÑES VILORA


13.

JESUS CAMPOS LOPEZ


14.

MANUELA DIAZ RUIZ




Candidatura núm.: 8. VOX (VOX) (Vox Populi)

1.

ALEJANDRO NOLASCO ASENSIO


2.

AROHA ROCHELA ROMERO


3.

CARLOS JAVIER ANDREU SANZ


4.

SANDRA MARTINEZ SAEZ


5.

JOAQUIN BUJ SANCHEZ


6.

PILAR LOMA BIELSA


7.

JESUS LANZUELA SANCHEZ


8.

MARIA NIEVES CALLE LIDON


9.

JAVIER ALFONSO AQUILINO


10.

MARIA DEL TREMEDAL SORIANO CASINO


11.

JOSE MANUEL MARTINEZ MATIAS


12.

GEMMA CARMEN MARINE RUBIO


13.

SERGIO INSA BLASCO


14.

BARBARA ALASTUEY RIVAS


Suplentes

1.

JUAN VICENTE RUEDA HERNANDEZ


2.

JOSEFA ASENSIO NAVARRO


3.

JUAN ALBERTO GARCIA HINAREJOS



Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 

1.

ELENA CAMPON DE MIGUEL


2.

CARLOS LECHA ZAPATER


3.

SELENA TOMASA SANCHEZ GALINDO


4.

ALVARO JOSE IRADIER MURO


5.

CLARA LECHA BAYOD


6.

JAVIER MIRET ESTABLES


7.

GEMMA CARMEN GALINDO SANCHO


8.

PEDRO CIVERA SANCHEZ


9.

REBECA PUEO DOMINGUEZ


10.

MIGUEL ANGEL LAZARO ESCOLANO


11.

MARIA ANGELES GIMENO VALIOS


12.

SERAFIN CARDEÑOSA GUILLEN


13.

MARIA CARMEN GUILLEN GUILLEN


14.

JESUS PEREZ GASCON



Suplentes

1.

MARIA ELISA MARTIN BARRENA


2.

ALBERTO EPIGMENIO DELFIN MIRET BERNAL


3.

MARIA DEL MAR ROMAN TORTOSA



Candidatura núm.: 10. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)
(Sucursal de ERC a Aragó)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra, JOSE IGNACIO BELANCHE ROCHE

1.



2.

PILAR MARTIN GARCIA


3.

JORGE RODRIGUEZ GRACIA


4.


Lo burro mort. Pepa Nogués, Cachol


5.

EDUARDO ALCUTEN MARTIN


6.

CRISTINA MARIN CHAVES


7.

GERMAN CASTEL MALLEN


8.

EVA JULIAN FUSTER


9.

JOSE LUIS BOIX GUARDIOLA


10.

MARI LUZ LUNA CALVO


11.

JOSE MANUEL SALVADOR MINGUILLON


12.

MARIA ANSOLEAGA RODRIGUEZ (Independiente)


13.



14.

CONCHA VILLAMIL MILLAN


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO NEGREDO SEBASTIAN


2.

AURORA ADAN GUILLEN


3.

PACO MARTIN FERNANDEZ


4.

MARISA ROMERO FUERTES


5.

PACO NACHER DOBON


6.

BEATRIZ ESTERUELAS LIZANO


7.

ADOLFO VILLANUEVA RUBIO


8.

BEGOÑA TOMAS MARCO


9.

FITO RODRIGUEZ AMAT


10.

MARI SOL MARZO VILLARROYA

(Se pueden ir todos y todas a la mierda, como bien dijo José Antonio Labordeta)




Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS  (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

VICTOR MANUEL SANROMA LATORRE


2.

ALICIA RODRIGUEZ RUIZ


3.

ANTONIO JOSE MATEO AGUARON


4.

ROSA MARIA TORRALBA CAMPOS


5.

AITOR GRACIA DE JUAN


6.

ANA ISABEL CLAVERIA BERGES


7.

EMILIO DEL CASTILLO POZA


8.

NATHALIE LLAIMA PEREZ FLORISTAN


9.

FRANCISCO VAÑO CATALA


10.

ARANTXA PEREZ ROMERO


11.

EDUARDO PERALTA GUERRERO


12.

MARIA LUISA ROMERO MORENO


13.

GORKA LECINA DE JUAN


14.

SALOME PEREZ DE VINASPRE ADRADOS



Candidatura núm.: 12. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)



1.

CARLOS ARANDA ANQUELA


2.

MARIA DEL PILAR GIMENO LOU


3.

JULIO LATORRE PEREZ


4.

MARIA ELENA VALLE NAVARRO


5.

GERMAN MOJICA VICENTE


6.

OLGA SANCHEZ CERRATO


7.

RICARDO LORENTE SANCHO


8.

PATRICIA FELIPE MARCOS


9.

CARLOS RAMIREZ LOZANO


10.

SOFIA BENAVENTE LASMARIAS


11.

JUAN VICENTE FERRIZ VERGARA


12.

ANASTASIA PRISCHEP CHULANNIKOVA


13.

JOSE MUÑOZ ARTIEDA


14.

SILVIA MUÑOZ LOPEZ



Suplentes

1.

JOSE IGNACIO GUARGA ARAGON


2.

MARIA DE LOS ANGELES MUÑOZ DE LA NAVA CAMPOS



Y para que conste y su publicación en el "Boletín Oficial de Aragón", libro la 
presente en Teruel, a 12 de enero de 2026.
El Secretario, D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás


Huesca:

JUNTA ELECTORAL DE HUESCA

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de  2026, ante la Junta Electoral Provincial de Huesca.

Doña Teresa Sandra Campa Campos, Secretaria de la Junta Electoral Provincial de  Huesca, CERTIFICA: Que las candidaturas proclamadas dentro de plazo legal por esta Junta Electoral Provincial para las Elecciones a las Cortes de Aragón de 8 de febrero de 2026 y numeradas por el orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Huesca

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

FERNANDO SABES TURMO


2.

LORENA CANALES MIRALLES


3.

MARCELINO IGLESIAS CUARTERO


4.

MARIA DEL MAR RODRIGO PLA


5.

CARLOS DUESO VENTURA


6.

BEGOÑA DORADO NUÑEZ


7.

IVAN CARPI DOMPER


8.

OLVIDO MORATINOS GRACIA


9.

JUAN JOSE LATRE FERRIS


10.

TANIA SOLANS RALUY


11.

ROBERTO CACHO SANJUAN


12.

SONIA LABRADOR BENEDICTO


13.

CARLOS ALLUE ALARCON


14.

MARIA ELENA CASAUS ALCUBIERRE


15.

SERGIO GAMBAU GRACIA


16.

ISABEL MANGLANO LABORDA


17.

JOSE MANUEL BIELSA MANZANO


18.

YOLANDA CASTELLO CARRASQUET


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO IBARZ GUILLEN


2.

MARTA LERA MATEOS


3.

ANTONIO BIESCAS GIMENEZ



Candidatura núm.: 2. ENTRE TODOS BAJO / BAIX CINCA (ETXSBC)

1.

MARIA PILAR AGUSTIN VILLAS (Independiente)


2.

RUBEN MORELL SATUE (Independiente)


3.

SUSANA CABRERA LARROYA


4.

ADOLFO SASOT PUEYO (Independiente)


5.

ALINA BAGUE USIETO (Independiente)


6.

ANGEL CABRERA CALLIZO


7.

MARTA CANTERO FUELLAR (Independiente)


8.

DANIEL CABRERA FUELLA (Independiente)


9.

MARIA NEREA RAMIREZ GIMENEZ (Independiente)


10.

MELCHOR PONS BARAZA (Independiente)


11.

MARIA CINTA BETRIAN DELPUEYO (Independiente)


12.

JOSE MARIA PIÑOL VIDAL (Independiente)


13.

ANA ISABEL GARCIA RICART (Independiente)


14.

VICTOR FELIX ROMERA AGUSTIN


15.

MARIA CARMEN JASO SANCHEZ (Independiente)


16.

CARLOS SATORRES CABRERA (Independiente)


17.

PAULA MEDINA AGUSTIN (Independiente)


18.

RAMON MIGUEL LABRADOR GARCIA


Candidatura núm.: 3. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JUAN CARLOS ISABAL FERRER (F.I.A.)


2.

LIDIA REALES CAZORLA (F.I.A.)


3.

JESUS PABLO LACASA CORREAS (Independiente)


4.

ANA SALAMERO BORDANOBA (F.I.A.)


5.

ROBERTO TIERNO HERNANDEZ (F.I.A.)

6.

MARIA CARMEN SALAMERO BORDANABA (F.I.A.)


7.

JOSE ANTONIO GONZALEZ ALTARRIBA (F.I.A.)


8.

AINHOA NEILA DALMAU (F.I.A.)


9.

CESAR GUARDIA CONTRERAS (F.I.A.)


10.

FATOUMATA TOUNKARA FOFANA (F.I.A.)


11.

LORENZO JOSE FUMANAL TRALLERO (F.I.A.)


12.

YESENIA DEL VALLE GONZALEZ GONZALEZ (F.I.A.)


13.

EDUARDO ABAD TORRES (Independiente)


14.

NOEMI SORINAS DELMAS (F.I.A.)


15.

CARLOS LUIS PEROPADRE TORRES (F.I.A.)


16.

MARIA DEL MAR CALAVIA ABENIA (Independiente)


17.

ENRIQUE JOSE CONTE PARADA (F.I.A.)


18.

FRANCISCA DURAN DURAN (F.I.A.)



Suplentes

1.

FELIX CANALES ESCUDERO (Independiente)


2.

NICOLE CAZORLA CALAVIA (Independiente)


Candidatura núm.: 4. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)

1.

VERONICA VILLAGRASA DOLSA


2.

MASCUN LORIEN ARISTE CAMPOS


3.

LAURA CLIMENTE LAIN


4.

JOSE LUIS PARRA PASCAU


5.

NURIA ORTEGA GAMBAU


6.

JOSE MIGUEL (CHEMIS) FERRER MONTES


7.

MARIA DOLORES (LOLA) GIMENEZ BANZO


8.

ROBERTO SERRANO LACARRA


9.

MARIA NURIA LATRE RODRIGUEZ


10.

JOSE ANTONIO PUEYO MAZANA


11.

MARIA MERCEDES (MERCHE) GARCIA DOMINGUEZ


12.

JOAQUIN BETATO CERESUELA (Independiente)

13.

ALEGRIA EXPOSITO FUMANAL


14.

FRANCISCO JAVIER GUIU BENITO (Independiente)


15.

INES MUR LACOMA


16.

ENRIQUE BARCOS BARCOS


17.

SONIA ALASTRUEY ALPIN


18.

JOAQUIN ANTONIO PALACIN ELTORO


Candidatura núm.: 5. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS -AV)

1.

JOSE ANGEL PEREZ MARCUELLO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


2.

ANA LUCIA GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


3.

MANUEL GALIANO GOCHICOA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


4.

ANA DELGADO MOLINA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


5.

VICENTE OLIVER ALEXANDRE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


6.

MARIA PILAR USON MUR (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


7.

ERNESTO GRANELL GRACIA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


8.

MAGDALENA ESTER LAPENA CASALS (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


9.

CARLOS ARROYOS BELLMUNT (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


10.

BEATRIZ BELLO LAMO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


11.

SANTIAGO MANUEL PERBECH SANZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


12.

MARTA DE SANTOS LORIENTE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


13.

LUIS JAVIER SIERRA PASCUAL (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


14.

IVETTE ESCANDIL LAPENA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


15.

ERNESTO GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


16.

BERTA LANTERO FACI (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


17.

FRANCISCO SANZ MARTINEZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


18.

MARIA DEL CARMEN LINES MUÑOZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


Candidatura núm.: 6. VOX (VOX)

1.

DAVID ARRANZ BALLESTEROS


2.

ARANZAZU SIMON PEREZ


3.

SERGIO MARCO JIMENEZ

4.

MARIA LORENA GARCIA LOPEZ


5.

JOSE LUIS RUBIO MARTINEZ


6.

BEATRIZ OLIVAN ROMEU


7.

FRANCISCO CASARRUBIO DE LA RUBIA


8.

MARTA MORENO RODRIGUEZ


9.

JAIME BENJAMIN BALLARIN PUYAL


10.

ANA BELEN BARON FERRANDO


11.

CARLOS BERMEJO MARTIN


12.

DOBROSLAVA GEORGIEVA BORISOVA


13.

HECTOR QUINTILLA MATEO


14.

EVA MARIA NUEZ RICO


15.

SERGIO LOPEZ LORO


16.

ERICA GRACIA GUERRERO


17.

FRANCISCO MAYO OLIVAN


18.

MARIA JESUS MONTAÑES MACHIO


Suplentes

1.

JAVIER ELVIRA LOPEZ


2.

VERONICA MARTINEZ EDO


3.

MANUEL ANTONIO SANMARTIN BARRABES


4.

MAIRA CARRILLO BELTRAN


Candidatura núm.: 7. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

MARIA ANGELES ROCA LLOP


2.

JAVIER LABAT LATORRE


3.

SUSANA PUYUELO CERESUELA


4.

FRANCISCO VILLELLAS LAIN


5.

MARIA EUGENIA GABAS GALLEGO


6.

FERNANDO CARRERA MARTIN


7.

ELENA BETES FABOS


8.

JOSE RAMON BRUBALLA GRAU

9.

PAULA TERESA LLANAS ORTEGA


10.

LUIS COSCULLUELA TERUEL


11.

RAQUEL BETANZOS ALONSO


12.

ROBERTO PAÑART BORRUEL


13.

MARIA CARMEN OBIS MATINERO


14.

NELSON GARCIA EZQUERRA


15.

CELIA CARRERA RAMON


16.

JAVIER VILLARRUBI LLORENS


17.

MANUELA LOSFABLOS CEBOLLERO


18.

JESUS SIESO SOLANAS


Suplentes

1.

VIRGINIA ARELLANO CARRERA


2.

CARLOS CALLEN SISO


3.

LAURA BUENO ESCARTIN


4.

LUIS MARIANO PUYUELO CERESUELA



Candidatura núm.: 8. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

CARMEN MARIA SUSIN GABARRE


2.

ROBERTO PABLO BERMUDEZ DE CASTRO MUR


3.

ESTER ARTIEDA PUYAL


4.

GERARDO OLIVAN BELLOSTA


5.

MARIA JOSE VICENTE POY


6.

ANTONIO IGNACIO ROMERO SANTOLARIA


7.

LUCIA BARUQUER PEREZ


8.

JOSE MARIA GIMENEZ MACARULLA


9.

MARIA BLANCA PUYUELO DEL VAL


10.

JOSE ANTONIO LAGÜENS MARTIN


11.

BLANCA MONICA GALINDO SANZ


12.

ALVARO DOMEC LOPEZ


13.

SANDRA GONZALEZ CARIELLO

14.

JOSE PEDRO SIERRA CEBOLLERO


15.

IRENE LOPEZ NERIN


16.

JOSE IGNACIO GRAMUN CASTILLO


17.

LORENA ORDUNA PONS


18.

ISAAC CLAVER ORTIGOSA

Suplentes

1.

LOLA IBORT VIU


2.

CARLOS SERRANO PEREZ


3.

PATRICIA RIVERA ESCUDER


4.

JOSE PUEYO GUILLEN


Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 
(PACMA)

1.

ROCIO CASTILLO MOLERO


2.

JESUS BLAS CASTILLO LOPEZ


3.

MIRIAM MARCO GOMEZ


4.

JOSE MANUEL SANJUAN ARAGONES


5.

MARIA ANGELES BUISAN MIRO


6.

ALBERTO ESTEPA MILLA


7.

MARIA LUISA GONZALEZ BADORREY


8.

JHONATAN ALEJANDRO VALLEJO SALCEDO


9.

ALBA CASTILLO MOLERO


10.

JESUS BAILO FERRANDO


11.

MARIA DEL CARMEN MOLERO LACARTE


12.

LUIS MIGUEL REMON ALEGRE


13.

ROMINA NAVARRO PERROTTA


14.

ALFONSO DOMINGUEZ BERNAL


15.

VICENTA GARCIA CASAMAYOR


16.

JOSE JULIAN BIELA RONCAL


17.

CRISTINA PEÑARROYA GOMEZ


18.

VICTOR GUSTAVO MOLINER EZQUERRA

Suplentes

1.

ANA CRISTINA INES VILLAR


2.

JOSE VICENTE GARCIA MUNIENTE


3.

RAQUEL VILLANUEVA BERGASA


Candidatura núm.: 10. ARAGÓN EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

VALERO AGUAYOS BESTUE


2.

ANA FELISA TORRIJO LOPEZ


3.

DANIEL FERRAZ VIOLA


4.

RAQUEL MARCO VILLACAMPA


5.

RAUL LARDIES BOSQUE


6.

ROSA LABORDETA GAVIN


7.

DANIEL CASTILLON LONCAN


8.

MARIA JESUS OTTO BELLOSTA


9.

CARLOS CIRES PUEYO


10.

SARA LABORDETA GAVIN


11.

JAVIER VILLA VISPE


12.

MARIA DOLORES PALACIOS ALEGRE


13.

FERNANDO LOZANO PARDO


14.

ELENA GARAGORRI ATRISTAIN


15.

IGNACIO PUEO MON


16.

ANDRESA MARIA ISABEL LATORRE BLESA


17.

SERGIO LABORDETA VALERO


18.

ANTONIA CHAVEZ GALLOSO

Suplentes

1.

ALBERTO TRASOBARES ALMAZAN


Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

MARIA TERESA LOU ARNAL

2.

FERNANDO CARRILLO GRACIA


3.

CARMEN CHANTAL NERIN GARCIA


4.

CARLOS CASAUCAU PEREZ


5.

ANA ROSA LOBERA SERRANO


6.

JOSE CLEMENTE PARDOS LOPEZ


7.

EVA CRISTINA LESAGA LLOPIS


8.

FERNANDO FUMANAL TRALLERO


9.

SAMANTA GARCIA LOPEZ


10.

JAVIER MARTIN VEGA


11.

MARIA LOU CUARTERO


12.

JOSE ANTONIO NERIN MARCO


13.

MARIA CARMEN TIERZ MUR


14.

LUCAS VALLS LOBERA


15.

ASHLEY TRULLEN SANZ


16.

JESUS ALBERTO URUEN ORTAS


17.

ARACELI MALO BARRACA


18.

JOSE ALBERTO PARDOS LESAGA


Candidatura núm.: 12. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR (IU- 
MOVIMIENTO SUMAR)

1.

VICENTE GUERRERO ONCINS


2.

MARIA PILAR CALLEN RAMON


3.

FRANCISCO JAVIER SADORNIL GUTIERREZ


4.

MARINA SAEZ ALZURIA


5.

JESUS FERNANDO PEREZ NAVASA


6.

MARIA ASCENSION SESE BESCOS


7.

LUIS MIGUEL VINUE BORAO


8.

PILAR GARCES PADIAL


9.

RUBEN CABAÑAS ARANDA


10.

BEGOÑA GIMENEZ GABALDON


11.

SALVADOR RAMON NOGUERO GUTIERREZ


12.

CARMEN SANCHEZ ARENAZ

13.

JOSE IGNACIO RIO BAILO


14.

MARIA ISABEL PALACIOS IZQUIERDO


15.

JOAQUIN MIGUEL RUIZ GASPAR


16.

PATRICIA CARMEN DELMAS MORENO


17.

LUIS ARDUÑA LAPETRA


18.

MARIA CARMEN SOLANO RIVERA


Suplentes

1.

PEDRO ANGEL SAILA PUYAL


2.

MARIA ROSARIO BRUNED SALAMERO


3.

MARIO PASCUAL BURILLO


4.

RAQUEL SAGARRA GARCES


5.

RAUL MUÑOZ REY


6.

MONICA FERNANDEZ DEL EGIDO


7.

DANIEL ISABAL RAMI


8.

ANTONIA PIEDRAFITA FERRER


9.

SEBASTIAN VILCHEZ HERRADOR


10.

SUSANA RODRIGUEZ SANJOSE



Candidatura núm.: 13. POR UN MUNDO MAS JUSTO (MUNDO+JUSTO)

1.

MANUEL INURRIA FERNANDEZ


2.

ANTONIA ASUNCION SANCHEZ TRULLER


3.

GUILLERMO MIGUEL DIEZ


4.

ESTHER MENDIARA CAÑARDO


5.

RICARDO SANTIAGO PEREZ VISUS


6.

MARIA LUZ LABRADOR SOLORZANO


7.

JOSE PANADERO ONA


8.

MARIA REDONDO GABAS


9.

ALBERTO CASAUS PARDO


10.

FANY YADIRA ORDOÑEZ RIVERA


11.

IGNACIO LAGUARTA VALERO


12.

MARIA LUISA BAYO GUTIERREZ


13.

DAVID BARRIO LOPEZ


14.

MARIA ANGELA RODRIGUEZ LOPEZ


15.

LUIS MARIA SERRA RENOBALES


16.

MARIELA IVANA CONTARDI SOSA


17.

CHABIER MALLOR MONZON


18.

IRENE LOPEZ MELUS CHICO




Candidatura núm.: 14. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)

1.

JORGE LUIS FALCO BOUDET


2.

MARIA ELENA PEREZ SANZ


3.

PABLO MESADO LOBATO


4.

ESTHER MUÑOZ CABELLO


5.

LUIS FERNANDO CANELO PEÑALVER


6.

ZASKIA SOLER GIL


7.

MANUEL JOSE PAZ SALINAS


8.

NATALIA SOBOLEVA SOBOLEVA (Independiente)


9.

JOSE LUIS BARNES MORENO


10.

MARIA INMACULADA BARRIO ADIEGO (Independiente)


11.

JOSE LATRE CONESA


12.

MARIA DE LA ASUNCION DE GUERRERO MANSO (Independiente)


13.

ANTONIO DEL PAGO AGUAS


14.

ANA MARIA DEL CASTILLO LOPEZ (Independiente)


15.

DANIEL VEGA AZNAR


16.

MARIA ELENA CEBALLOS ALVAREZ


17.

PABLO SOLANS MARTINEZ


18.

MILAGROS MARIA ZARRAN SANCHEZ (Independiente)


Y para que así conste firmo la presente en Huesca a doce de enero de dos mil 
veintiséis.



Saragossa:




miércoles, 26 de noviembre de 2025

LA MÔRGA DEI VINHAS, etc.

 Tres recercas:

LA MÔRGA DEI VINHAS,
MITOLOGIA LUCERAMENCA,
PRELIMINARIS A LA CERCA DAL VILATGE DE BRAU

http://gavotina-dal-palhon.over-blog.com/tres-recercas-la-m%C3%94rga-dei-vinhas-mitologia-luceramenca-preliminaris-a-la-cerca-dal-vilatge-de-brau

Publié le 12 Août 2013 in Articles istorics

PRESENTACIEU

Lai cercas qu'ai entamenàias sus lai nôstras valàias son lòngas e me màncon encara quarquas precisieus per que pôsco publicar de vertats asseguràias. Mas, en camin, faguero un molon de descubertas que presénton un interés istoric, lingüistic ò sociologic e que se pôlon acapir a despart. Per aquò, despí quarques ans ai decidit d'editar sota la forma d'articles cen que pôl portar de rensenhaments utiles e precises, que pôsquon ajuar l'accieu culturala, economica ò politica.

Es ensin qu' en 2008, publiquero donca lo primier volume de Varia, recuelh d'articles escrichs quarques ans en darnier, que fuguet pas tròup mal aculhit per aquels que capísson la lenga nôstra. Lai mieus cercas contúnhon pura e d'autres articles s'alestisson.

Vequí lo segont volume de Varia que compren tres articles sus de problemàticas localas : espero que serà utile ai cercaires, al manco li luceramencòfònes...

Lucéram, luceramencòfònes


Sabo que l'escritura en la lenga limita lo nombre dei legeires potencials, mas cerco pas de vendre, vôlo pusleu rendre un servici als istorians, lingüistas e autres cercaires. Coma sieu segur qu'es impossible de tratar de l'istòria d'un país sensa conóisser la sieu lenga, demando ai legeires de faire un esfôrs indispensable : seria pas moral de tot reçaupre sensa ren donar. De mai, refusar de parlar luceramenc seria mespresar la gent d'aquí : penso pas que quarqu'un auge se presentar coma un prepotent.

Tantot'un, acapir la lenga es pas malaisat : basta liéger a auta votz e tot ven clar. Totplen pàrlon de lengas forestieras, emparàias a l'escòla ò en lo país : seria malaurós que s'en vargon ren d'acapir - e milhor : de parlar - la lenga dal luec d'ont es que vívon.

Bôna leitura.

Luceram, Mai 2011

UNA ORIGINALITAT LUCERAMENCA?

LA MÔRGA DEI VINHAS

1) LO REGLAMENT LUCERAMENC

Lo país nôstre conoisse despí totjorn la môrga dal gran, es de dire un ensemble de camps d'ont s'aplicàvon de reglaments precises concernant subretot le preséncia dei bèstias per laurar ò dei feas per pàisser.

Las arquivas de Luceram nen dónon un text qu'ai jamai retrobat en minga autre vilatge. Se pôl liéger en los estatuts campestres redegits vers la mitat dal segle XIV (Arquivas Comunalas AA1). La nocieu desfolopàia es aquela de Môrga dei vinhas. Anam probar de determinar de que s'agisse en editant lo text original, en lo revirant en lenga nôstra e en ne'n faguent un comentari lingüistic e istoric.

2) LO TEXT

Estatuts de Luceram, AA1, p. VI r°

- de dampnis vinearum et morguis ordinandis.

Item ordinaverunt et statuerunt quod ubi dampna aliqua facta uel comissa inveniantur in vineis uel ortis tam per gentes quam per avere. dampnum et bannum solvatur per illam personam seu avere qui magis dampnum stetisse vel continuasse invenietur. Et cum sint ab antiquo per sex partes seu morgas divise vinee dicti castri, ordinaverunt et statuerunt quod ille qui primitus invenietur dampnum facientem seu comitentem in aliqua parte dictarum morgarum solvere teneatur bannum supra ordinatum. et nichilominus emendam de toto dampno dato usque ad illam horam in ipsa morga vinearum . et triplum solvat de emenda extimata de vinea in qua vel quibus principaliter inventus fuerit. Et idem intelligatur de emenda triplicata (?) quoque (?) ad extraneos.

Infra nominantur partes seu morgue dictarum vinearum.

Primo morga vinearum sitarum in morga et clauseto.

Item morga vinearum de plano et de podio.

Item morga vinearum de casenesa et de galiberto.

Item morga vinearum de podio longo - valle de plantatis.

Item morga vinearum de serreto et de puselleriis.

Item morga vinearum de morgueta et de mortizono.

 

Traduccieu

« - Sus li dans en lai vinhas e l'organisacieu dei môrgas.

« Parierament ordonèron e decidèron que d'ont seria descubert que de dans son agut fachs ò « comesses en de vinhas ò d'ôrts, tant per la gent que per un aver, lo dan e lo ban serà[n] « pagat[s] per la persona que serà agut trobàia aver fach ò contunhat la mai de dan. E, coma « lai vinhas d'aquel vilatge son estat divisàias despí lonctemps en siei parts, ordonèron e « decidèron qu'aquel que serà trobat lo primier a faire ò cometre lo dan en quarqua part dei « dichas môrgas sigue tengut de pagar lo dan decidat aquí subre e pasmens l'amenda de tot « lo dan comés fins a-n-aquela ora en aquela môrga dei vinhas. E que pague lo triple de « l'amenda estimàia per la vinha en la quala ò en lai qualas serà estat principalament « descubert. E que sigue acapit parierament de l'amenda triplàia per li forestiers. »

 

Nòta 1 : per que l'amenda triplàia s'acapisse, calria que principaliter augue lo sens de regulariament ; es pas impossible, ja que Ducange dona per traduccieu de principaliter : praecipue, potissimum; aquel darnier mòt a tanben lo sens de : de preferéncia. Seria l'aplicacieu a la recidiva dal principi ben conoissut : errare humanum est, perseverare diabolicum.

Nòta 2 : sovent los estatuts municipals son mai severes quora d'avers forestiers fan de degalhs ai culturas, es lo cas a Còntes, per eisemple.

 

« Aquí sota son nomàias lai parts ò lai môrgas dei dichas vinhas.

« D'en primier, la môrga dei vinhas situàias a la Môrga e al Clauset

« Parierament la môrga dei vinhas dal Plan e dal Poei

« Parierament la môrga dei vinhas de la Cainea e de Garibert

« Parierament la môrga dei vinhas dal Pilònc e de la Val dei Plantàias

« Parierament la môrga dei vinhas dal Sarret e dei Puseliers

« Parierament la môrga dei vinhas de la Morgueta e dal Mortisson »

 

3) LA NOCIEU DE MÔRGA

A l'Atge Mejan trobam de môrgas en la màger part dei vilatges. Per la comuna de Pelha, li còntes comunals dal segle XVI li fan totplen referéncia. A Luceram, la veem ja citàia en lo 1303.

 

a) La sieu etimologia.

En la sieu tesi de toponimia, J.M. Ricolfi a compendit cen que n'en dion G. Rossi, W. von Wartburg, J.U. Hubschmid, ensin que lo diccionari savoiart de Constantin e Desormaux. Doi sens se comblèton, aquel de confin, limita, e aquel de clapàs, molon de peiras. Es pas estonant, vist que li mont-jòia servíon sovent a delimitar de proprietats ò de pasturas. S'agisseria donca a l'origina de terras delimitàias.

 

b) La sieu natura.

S'agisse de terras per cultivar lo gran. Per laurar, fèia besonh d'assostar per la nuech li bòus en un estable. De jorn, pasturàvon lo restoble, e, d'invern, quora èron a l'assosta, li donàvon de palha. Ben segur, lo sieu fem engraissava lo camp.

La môrga pôl estre plena (semenàia) ò vuèia (en gerp). Quora es semenàia, es en defens; quora es en gerp, es permés de li menar pasturar lai feas. Aquels que vènon trabalhar en la môrga plena an drech de menar de bèstias de bast mas en li gardant estacàias.

Cada comunitat avia de reglaments que precisàvon lai datas, las ecceicieus,las amendas.

 

4) LA NOCIEU DE VINHA

Devem nos malfiar davant un toponime vinha, vinhal, vinheta de non mesclar doi mòts d'origina diferenta.

- Sembla ben qu'augue eisistit una reis *V-N (Ven/Vin) en una lenga pre-latina, embe un sens oronimic. Rostaing li dona lo sens tròup general de montanha. A cen que pareisse s'estudiam li sitis dal país nôstre, s'agisseria de planistels al mitan d'una penta (cf. lo Vinhal de Còntes, la Vinha de Melania, sus lo camin dal Mortisson ò encara la Vinha sota Côla Bassa).

- L'autre sens es aquel dal niçard plantier (de socas). Se lo mòt vinha es conservat en d'espressieus coma « vai cagar a la vinha e pôrta-me la clau », es ver que s'emplega pas totplen en lo lengatge corrent d'ont es sovent remplaçat per lo plantier ò lai socas. Encara que l'ancian quartier luceramenc dei vinhas dal planpôsque ben desinhar un plantier de socas, noterem pura qu'es sempre estat escrich al plural.

- En que políon consistre aquelai vinhas? Segurament que devíon produrre de reim, mas d'arbres fruchiers li èron en general plantats, non siguesse que per sostenir li gavels, d'un temps que poavon lònc e que fèion montar la soca sus un arbre en plaça li nôstres escarrassons. Lo mòt mai recent en toponimia de verger, emplegat tant a l'Escarena coma a Luceram, li convendria segur de mai.

- L'òulivier era pas totplen desfolopat a l'atge mejan en lai nôstras valàias un pauc frèias (subretot al pichon atge glaciari). Li primiers testimònis de l'eisisténcia de deficis a Luceram remónton pas plus aut que 1500. Quora lo plantèron al nôstre, fuguet justament en aquelai môrgas dei vinhas en remplaçament dei socas e arbres fruchiers, sovent sensa arrancar los autres arbres, ja que praticàvon pas la monocultura intensiva.

 

5) LOCALISACIEU E ETIMOLOGIAS

Una remarca estranha es qu'aquelai vinhas son citàias per doas, non teno rason perqué. Calria suspausar que li era minga espaci vuei entra lai doas.

 

a) D'en primier a la Môrga e al Clauset.

- La Môrga debuta a la pôrta Nòrt dal vilatge al quartier de l'Iera, es de dire lo luec d'ont batíon lo gran. Segont lo regretat Loís Michel era un camp en penta fins tant que son pai(re)grand li augue bastit d'aberges. Devíon donca aver de problemas per remontar la terra en laurant, subretot quora conoissíon que l'araire. Le preséncia d'una colombiera es normala en una môrga d'ont laissàvon sortir li colomps après la misson. La vinha se trobava segurament un pauc plus aut, vers la Vinheta e lo nai de Lanteri.

Per l'etimologia, n'ai ja parlat plus aut.

- Lo Clauset es encara ben conoissut e s'agisse encara de bônas terras per liumes e fruchas, subretot que li manca pas d'aiga. Lo sieu nom ven dal fach que devia estre enclaus per esquivar li degalhs dei feas que passàvon pas luenh per s'en montar pasturar (al som dal Clapon se ve encara un passatge tracier). Lo Clauset es donca un pichon enclaus. Lo cal destriar dal clòt qu'es un planistel cultivat, eisemple los clôts de Còntes. En lo cadastre dal 1626 trobam : « al Clauset ».

 

b) Lo Plan e lo Poei.

- Lai vinhas dal Plan son ben conoissuas, ja citàias al segle XII : « in plano 5 vineas » ! Parierament : « 1473 : ad vineas de plano « (DD 1). Sembla que fuguésson al Som de Vila; lo quartier dal Plan era - e es encara - la part la mai plana dal nôstre vilatge. Lo Plan es un luec plat; a Còntes a sovent lo sens de plaça dal vilatge. Se siguesse lo cas a Luceram, desmonstreria l'ancianetat dal vilatge sotran tanben (coma lo creo personalament).

- Lo Poei es aquela côla d'òuliviers en fàcia dal vilatge. Farai doai remarcas :

* Lo Poei ven dal latin podium; a Niça díon lo puei, en d'autres dialeites es lo puech, lo pueg, lo piòch, eca. Un pichon poei es un puget ò un poget; lo pujòl (a Niça lo Piòl) es un planistel. Li revendrem a prepaus dal Pilònc.

* Al contrari d'una côla qu'es reona, un poei es alongat. Avem a Luceram una ecceicieu, Poei reont (Podium Rotundum), sovent citat a l'Atge Mejan e que calrà descurbir e estudiar un jorn...

* Veem ben aquí que lai socas e los arbres fruchiers son agut remplaçats per d'òuliviers.

 

c) La Cainea e Garibert.

- Luec ben localisat e òira plantat d'òuliviers, la Cainea es la caineda (ancianament la cadeneda) es de dire un luec plantat de caes (juniperus oxycaedrus). Aquel arbre es diferent dal ginebri (juniperus communis) que fa una frucha plus pichona que sierve en la coina. D'un temps, n'en destilàvon lo bôsc per òutenir d'òli de caeque servia d'antiseptic per lo bestiari. Totplen de noms de luecs plantats d'arbres d'una espècia dominanta son formats emb'al sufíx -eda (al nôstre, levant dei valàias de Palhon, -ea) : pinea, rorea, albarea, cainea, vernea, eca. En la zòna d'ont -ada ven -au (la màger part dal País dich niçard) -eda dona -iè : la Piniè, la Verniè.

- Garibert sembla venir d'un nom d'òme que n'ai ja parlat en la mieu edicieu dal poema de Deforesta sus la torre de Luceram. Cuento revenir sus aquel ponch en un autre trabalh. Lo toponime actual concerna un pichon masatge al mitan de faissas estrechas; me demando se ancianament auria pas integrat tanben la Blaquiera.

 

d) Lo Pilònc e lai Plantàias.

- Podi[um] Long[um] es la forma latina de Pilònc, es de dire lo poei alongat. Pi es la contraccieu en toponimia dal poei. N'avem d'autres eisemples :

* a Luceram, Plembart es la contraccieu de Poei Lombart => Pi Lombart (cadastre dal 1626);

* a l'Escarena, Piforquier es tamben la contraccieu de Poei Forquier (Podium Forquerii).

Li deurem pensar quora cerquerem a localisar l'ancian siti de Podium rotundum qu'a deugut donar *Poei redon, pi *Poei reon, Pirreon e enfin *Pireu, coma Mont redon a donat Moreu.

Lo Pilònc a gardat en la lenga lo sieu article, cen que fa veire qu'es encara sentit coma un nom comun (= lo Poei lònc). La sieu forma alongàia laissa minga plaça a discutia e lo sieu sens es segur. Arremarco, un còup de mai, que lai socas èron mesclàias als òuliviers, figuieras e cereigiers.

- Lai Plantàias (a l'origina, las Plantadas, cf. cadastre dal 1626 : allas Plantadas/allas Plantaias) es un participi passat feminin plural qu'es agut pi desformat en Splantaye, per aglutinacieu d'una part dal sieu article plural ancian : las Plantadas -> las Plantàias -> la Splantàia -> le Splantaye. Se lo luec es ben conoissut, es ligat en aquel text a-n-un valon que me valo ren d'identificar (a mens que lo mòt Val augue un autre sens...).

Ajusterai qu'a Berra, en lo cadastre (dich napoleonian) dal 1866, se tròba un nom de quartier ortografiat : plantaja.

Lo sieu sens sembla vesin d'aquel de Plantier; s'agisseria

* de plantacieus recentas,

* fachas d'un còup solet,

* sovent de socas,

* ò, de còups que li a, per servir de pimpinieras.

- Una remarca : sembla pas faire referéncia a la Vinha sota Côla Bassa, que pôl estre ne dal Pilònc, ne dai Plantàias. Aquò confirmeria qu'aquela vinha auria un sens oronimic ligat a la reis *V-N (cf. supra). De mai aquel planistel me sembla tròup bel (largas faissas) per que sigue estat plantat d'una cultura reservàia a de terras de qualitat inferiora.

e) Lo Sarret e li Puseliers.

- Lo Sarret (ancianament lo Serret encara en lo cadastre dal 1626) es un pichon serre, es de dire una côla que rompe una penta al ponch de formar un pichon planistel. Per ben l'acapir, lo cal regarjar dal subre e ren dal camin despartimental. Lo mòt serre vendria d'una reis prelatina que retrobam per eisemple en la Ròca-Serra, mas lo mòt es passat en la lenga vernaculària, coma d'autres d'origina prelatina (la Plastra, lo clap e li sieus derivats, clapier, clapàs, clapon). La preséncia de l'article davant lo toponime fa veire qu'es sentit coma nom comun : anam al Sarret, al Pilònc, a la Plastra.

- Li Puseliers son subre dal Mortisson. Sembla qu'aquel nom sigue lo result d'una contraccieu, mas en mancança de formas mai ancianas la sieu etimologia 'sta escura. Noterem en lo cadastre dal 1626 la forma «als Peuselies » (donca un nom comun).

 

f) La Morgueta e lo Mortisson.

- La Morgueta es ben localisàia; a l'origina s'agissia bensai d'una pichona môrga dal gran. Aquels toponimes (Môrga, Morgueta) desmônstron que la môrga dal gran es anteriora a la môrga dei vinhas. La cultura cerealiària a pi deugut remontar vers la Plastra d'ont los ancians qu'ai conoissuts anàvon missonar, encara dal temps de la guerra dal 39-45. Donca, vers la mitat dal segle XIV lo gran li era ja remplaçat per la viticultura e los arbres fruchiers. Òira es l'oleïcultura coma en totas lai môrgas dei vinhas.

- Lo Mortisson tanben es localisat e citat despí lo segle XII (« al Mortizonem 9 sesteradas »), emai lo mèton òira al plural, coma lo Mont, per faire « banlega » (les Monts, les Mortissons, les Madones, coma lesMinguettes). Los inhorants li ajúston tanben un -t (les Mortissonts). Comenceria donca après lo Sarret e li Puseliers.

Lo nom es atestat despí lo segle XII! A l'Atge Mejan es sempre escrich embe un -z- cen que correspônde bensai pas a-n-una prononciacieu. Lo sieu sens es estat discutit. La possibletat seria que fague referéncia a de lônas d'aiga môrta.

6) LA LENGA

Li noms de luecs son latinisats e la sieu escritura es pas probanta d'un estat de la lenga. Noterem pura :

- de Serreto (anciana prononciacieu : lo -e- es pas encara transformat en -a- : òira díon lo Sarret); es arribat lo parier a la serreta (ancianament avia de dents) vengüa a Luceram la sarreta; noterai tanben Ròcaniera, prononciat òira Racaniera.

- de Casenesa (retrobam una forma intermediària entre Cadeneda e Cainea = nos laisseria pensar que la perdua dal -d- intervocalic en lai valàias seria passàia per l'estadi intermediari d'una transformacieu dal -d- en -s- coma en provençal sudar => susar).

 

7) BIBLIOGRAFIA

Ch. Rostaing : Essai sur la toponymie de la Provence. P. 1950. in-8°; 480 p. 1 carte.

 

Joseph Pastoris : Etude sur les anciens règlements de Sospel. Nice-Historique 1938, p. 174; 1940, p. 41; 1942, p. 97; 1944, p. 73; 1945, p. 1.

 

Ricolfis, Jean-Marie : Essai de philologie, de toponymie et d'anthroponymie françaises : les noms de lieux du Pays niçois / Jean-Marie Ricolfis. Vol:01. - Lille (Nord) : Atelier reproduction des thèses, Université de Lille III,1980;Paris:H. Champion, 1980. - 2 vol. (1210 p.[en pagination continue]) ill.; 24cm. Thèse : Paris IV : 1974.

 

Ricolfis, Jean-Marie : Essai de philologie, de toponymie et d'anthroponymie françaises : les noms de lieux du Pays niçois : remarques / Jean-Marie Ricolfis. Vol : 02. Lille (Nord) : Atelier reproduction des thèses,Université de Lille III,1980 ; Paris : H. Champion, 1980. - 2 vol. (1210 p. [en paginationcontinue]) ; 24 cm. Thèse : Paris IV : 1974.

Òutobre 2010

 

 

MITOLOGIA LUCERAMENCA : BARRALIS E TEMPLARIS

 

I) INTRODUCCIEU

L'istòria de Luceram es mal (eufemisme!) conoissua. Segurament es parier per d'autres vilatges de la valàia, mas aquò es ren una consolacieu. Quora veo lai còntra-vertats (mai un eufemisme!) que sèmblon s'en contentar articles ò sitis internet, sieu pilhat d'espavent e aujo parlar de mites, sensa basi istorica.

Pilherai aquí que dos eisemples :

- li Barralis, familha la mai anciana de Luceram, èron senhors dal luec e menèron li sieus sujets ai crosàias;

- li Templaris èron instalats a Luceram e li bastissèron li molins;

Vorrio aquí corriéger aquelas errors e restabilir la vertat.

 

II) LI BARRALIS SENHORS

A) LA TESI

- Li Barralis seríon estat li senhors dal vilatge e auríon pilhat part ai crosàias.

 

B) ORIGINA DE LA TESI

- Lo primier còup que trobam una referéncia a la sieu noblessa, es en 1913 dintre lai nòtas sus Luceram de Jòusèp Bres :

« L'Alizeri (1), parlando di Lucerame, dice che « n'ebbero i Cotta la signoria, dopo loro gli « Asdenti di Taggia, ma innanzi di questi e di quelli i Baralis... ». Il Deorestis (2) dice i « Barralis signori di Castelnuovo, di Pigna e Peglione con la stessa arme; ai quali feudi io « credo sia da aggiungere quello di Coaraza, avendo essi, come più sopra fu detto, prestato « giuramento nel 1731 per terre di detto territorio; ma non saprei per quale titolo sia loro « appartenuta la signoria de Lucerame ed a quale epoca risalga l' infeudazione; certo si è « che la loro nobiltà era molto antica; infatti la loro arme già figura sul quadro dell' altare « Barralis nella chiesa di Lucerame, quadro ordinato dagli eredi del nob. Ambrogio « Barralis nel 1566.

« L'arme con tre fasce e tre lune crescenti col casco in cima e florami all'intorno la « riscontrai menzionata in più atti e, curioso a dirsi, il sigillo con l'impronta di detta arme « veniva talvolta adoperato per sigillare testamenti o per chiudere appartamenti da « inventoriare che non concernevano punto la famiglia Barralis.

« L'ultima volta che lo vidi adoperato fu per il testamento del medico Domenico Barralis « presentato il 20 Gennaio 1791. »

« (1) Vol. 2° Pittura appendice, pag. VII.

« (2) La Noblesse Niçoise. »

 

- En lo 1913 parierament, Salvetti di ren de la nobilitat dei Barralis en lo sieu libre « Lucéram, paroisse - Commune ».

 

- Totjorn en lo 1913, Jòusèp Deforesta, en lo sieu « Hommage à la tour lucéramoise », parla dal « vassalBarralis », sensa dire qu'era senhor.

 

- Lai nomenàias de quarquas familhas Barralis, coma « lo Sinhor » ò « lo Marquís » son bensai pas totplen vielhas. Aquels títols concèrnon tanben de familhas que son pas de Barralis, coma « lo Còmte » (Dallo).

 

C) DISCUTIA

1) Ancianetat dei Barralis a Luceram.

Se Tisserand parla de Barralis a Niça alentorn dal 1229, n'i es minga a Luceram, ne en los estatuts de Frejus en lo 1235, ne en l'enquesta de Carlo 1er d'Anjau en lo 1252, ne en li juraments dal 1271 (d'ont lai familhas son totas mencionàias), en tant qu'en lo 1282, a Coarasa, una Astruga es dicha « esposa de Peire Barralis ». La primiera referéncia luceramenca, la polem descurbir en lo 1298 : « ...ante domum Raybaudi Barrali ». S'agisse d'un act notariat firmat « davant la maion de Raibaud Barrali(s) », e encara se siam d'acòrdi embe l'equacieu Barral = Barralis, ja que lo genitiu latinisat Barrali pôl suspausar un nominatieu Barral pusleu que Barralis. Donca la familha Barralis es ren la mai anciana de Luceram.

 

2) La senhoria

A l'epòca d'ont pareisson li Barralis luceramencs, fa lonctemps que li es plus minga senhor (segurament denant lo 1235, senon vers la fin dal segle XII). La familha Barralis risca gaire d'aver menat li luceramencs ai crosàias. Aquò vôl pas dire qu'a l'epòca dei primieras crosàias li seria pas estat un senhor, mas era pas un Barralis.

 

3) La noblessa

Sembla que de brancas de la familha Barralis (que donet totplen de notaris e de notables) sigon estat anoblias al segle XV per li còmtes de Savòia. Es cen que pretèndon Cais de Pierlas e Dom Martel en li sieus libres sus Casternòu.

Per eisemple, en lo 1443, un Bartomieu Barralis seria cò-senhor de Casternòu. Parierament, en lo 1518, la comuna de Casternòu cròmpa la part de Francés Barralis per 225 florins.

De Barralis èron tanben (cò-?) senhors de Pelhon e de Pinha.

Un Barralis crompet tanben li drechs dei Marquesans sus Coarasa e lo sieu blason es integrat al barri de la glèia d'aquel vilatge.

 

4) Li sieus drechs a Luceram.

- En lo Liber Niger de las arquivas despartimentalas, lo document 2G184 parla de l'ajudicacieu a nòble Onorat Barralis dal 1/20 dei produchs de Luceram : s'agisseria donca bensai de drechs crompats e ren de senhoria (drechs enfiteutics?).

- Un autre document de las arquivas comunalas, li còntes dal 1689 (CC3), fa referéncia a-n-una senhoria :

« 1589 (sic)- Conte del sindicato delli s. cobb. Antonio Barralis et Giô Ant^ Gallo sindici

« nell' anno 1689 : in qual' anno non consta nelli libri della cômta d alcun dellibera^mto et « cio per diffito del fu Nott° Imperial Barralis all' hora Sigñ se bene si fussero delliberati « et la vigesima de grani et soliti imposti si ano redditi come consta per un conto « presentato da Mr Francó Gaspare Segondo figliolo del fu Mr Mario apaltatore di quelli « ch'e' dal tenor seguente fatto dal fu Sigr Onorato Galli, conte quitto originali. »

Se porria donca qu'en lo segle XVII un notari Barralis sigue estat investit dal feud de Luceram, en següa a la falhita financiària de la municipalitat en las annàias 1630. Ensin seria justificàia la frasa de l'Alizeri. Se sabem ren quora devenguèron sinhors, polem dire qu'en lo 1697, li Cotta de Niça paguèron la soma importanta de 12000 ducats per estre investits d'aquel feud que vendèron pi en lo 1703 ai Asdenti di Taggia.

Per cen que concerna l'emplec dal segil (lo sinhe manual), ben conoissut, dei Barralis, es normal ja que aquela familha donet totplen de notaris.

 

 

 

 

D) PER ACABAR

Ensin, polem conclure que

- la familha Barralis es ren la mai vielha de Luceram;

- a l'atge mejan, èron pas sinhors e posguèron pas menar li luceramencs ai crosàias;

- plus tardi, de brancas de la familha fuguèron anoblias e crompèron de drechs en quarques vilatges;

- lo vilatge de Luceram a posgut li estre infeudat quarques ans, alentorn dei annàias 1680, mas s'en pôl ren dire de mai per lo moment.

 

III) LI TEMPLARIS

A) LA TESI

- Li templaris se seríon instalats a Luceram d'ont auríon bastit la Madòna e li molins.

 

B) ORIGINA DE LA TESI

- Durante, en lo 1847, pretende que

« Les Templiers y avaient une église, dont on ne voit plus que les principales murailles. »

- En lo 1913, ne Bres, ne Salvetti, ne Deforesta n'en pàrlon.

- Porria s' apontelar sus la descuberta a la Madòna d'una crotz de Malta (interpretàia coma « crotz templiera ») que fuguet pi integràia en un barri de la maion Moriez.

 

C) DISCUTIA

1) Avem minga document que l'afortisse. Pura un òrdre militari era ben estabilit a Luceram : los Espitaliers de Sant Joan de Hieroshalaim. La sieu maion se trobava a Sant Laurent de Luceram en lo luec dich - justament - l'Espital. En lo 1272, un arbitratge condemna l'espital de Brau a pagar a la comunitat de Luceram una part dei talhas e quistas (impôsts); mas paguerà ren per la construccieu de la glèia e dei barris.

 

2) La Madòna es sempre estat proprietat de l'abadia de Sant Pôns despí al manco lo 1075. La revolucieu francesa la li leverà e la venderà ai Tommasi coma ben nacional.

 

3) Li molins son mencionats despí lo segle XII. Son estats crompats plan-planin per la comuna al segle XVI, pi venduts en lo 1639 a l'òrdre de Malta (successor dals Espitaliers) que contunherà de n'en bastir d'autres. Coma la familha Tommasi li crompet tanben, son mesclats en la memòria dal monde embe la Madòna, mas li es minga ligam entra Madòna e molins.

 

D) PER ACABAR

Lo ròtle dei Templaris es, per la màger part dei vilatges « niçards » un mite, coma aquels dei Sarrasins ò de la Regina Joana que son sovent invocats mas qu'explícon pas grand'causa.

 

IV) CONCLUSIEU

Devem nos malfiar d'afirmacieus, sempre repilhàias d'un prospectus a-n-un autre, que correspôndon ren a-n-una vertat istorica. S'agisse pas d'una tradicieu orala anciana mas d'un mesclum recent compausat alentorn de tròces pegats ensem.

 

Decembre 2010

 

Vista panoramica dal Pilònc que mônstra ben la sieu forma alongàia

 

PRELIMINARIS A LA CERCA DAL VILATGE DE BRAU

 

I) PRESENTACIEU

Meno despí 45 ans de cercas sus li vilatges anteriors a l'an 1000, nomats òira, segont una espressieu de l'enquesta dal 1252, Castra dirupta. Amolono lai nòtas e lai cercas sus lo luec sensa poler me contentar dei primiers results.

Òira que sieu pensionat, aurai bensai mai de temps a consacrar ai cercas sus plaça, es de dire a-n-una arqueologia superficiala.

Editero ja quarques articles sus Loda/Beassa e Queus, coma preliminaris a de cercas mai fontas. Parierament vorrio aprofichar de la Jornàia dal Patrimòni consacràia al patrimòni escondut per faire conóisser quarques ponchs istorics que porran servir d'introduccieu a-n-un trabalh mai desfolopat que vendrà plus tardi. Ben segur, aquel text es redegit en la lenga dal país, patrimòni en lo parier temps lo mai ancian, lo mai escondut e lo mai en perdicieu (per la volontat de l'imperialisme francés).

 

II) LAI CITACIEUS

Se lo nom pareisse per lo primier còup en lo 1144 dintre lo cartulari de la catedrala de Niça per lai sieus glèias (ecclesias de Bravo, donca al manco doas) , lo troberem pi citat tot al lònc de l'istòria locala, sovent dins de documents de las arquivas comunalas dei vilatges vesins ; per aquela rason, 'sta encara malaisat de n'en propòner una tiera eisaustiva, d'aitant mai que las edicieus modernas dei cartularis tradúson sovent lo nom sota la forma atuala de Braus. Li es donca tot un trabalh d'inventari dei citacieus, non solament en li cartularis, mas en li còntes de la cort comtala de Provença e subretot en las arquivas comunalas de Luceram, Toet, Pelha, Sosper.

Cen qu'es assegurat es qu'en 1252 lo vilatge es destruch (Castrum de Brau, dirrutum, est domini comitis quicumque teneat), sabem pas despí quant de temps.

Ai segles XIII e XIV, rescontram d'aquí d'ailà una familha de Bravo.

Se siam tant ben rensenhats sus li quartiers dal terraire de Brau, es perqué li sieus vesins se son partit en un primier temps de drechs de pastura ò de boscatge, pi lo terraor entier, cen qu'entreinet de bornatges, pi de processes, deuguts a d'interpretacieus diferentas dei confins, fins al segle XIX.

 

III) LO NOM

A) CONSTATACIEU

Despí 1144, doai formas son regulariament citàias,

- la forma latina a l'ablatiu : Bravo,

- la forma occitana : Brau.

La forma Braus es mai recenta e se pôl esplicar de doai menas diferentas e magara

comblementàrias :

- sigue per una confusieu emb'al Braux d'Auta Provença, vesin d'Anòt,

- sigue per un plural ligat a l'eisisténcia de doi sitis, lo Grand Brau e lo Pichon Brau.

Tantot'un li vielhs luceramencs e toescs contúnhon de prononciar Brau.

 

B) LO SENS

L'eisisténcia d'al manco un autre toponime nos permete de creire que s'agisse d'un nom de luec ancian mas comun, ja que polem notar tanben la preséncia de l'article : lo Brau, anam al Brau.

Segont Rostaing, devem laissar de caire lo radical Brasc- (= terra banhàia) ensin que lo radical Brauc- (= lo bruc) per de rasons evidentas d'impossibletat geografica ò geologica (luec sec + terra calcària). Aquel autor apressa Brau de Brantes, Brans, Brandis e l'esplica per un radical Bren qu'eisiste en lai lengas celticas, mas tanben en país nôstre (cf. li nombroses Ventabren), cen que n'en faria un mòt preceltic, que lo sieu sens seria una forma de côla, malaisàia de precisar per lo moment.

Noterem qu'una forma anciana de Braux (d'Anòt), de Bravibus, espliqueria tanben lo passatge al plural dal nôstre Brau(s).

 

IV) ESTENDUA ANCIANA

Siam encara pas tròup mal rensenhats gràcia ai processes e bornatges diverses entra lai comunitats que se son partit lo terraor de Brau. Aquel terraire era pron estendut e bensai format de quarques masatges ò vilars, mai ò mens espantegats.

Polem ja citar una tiera de noms de quartiers qu'èron de segur en lo terraire de Brau ò que li servíon de confins :

- D'en primier, ben segur, lo siti de la baissa dal Brau e de la cima que la domina.

- Citat ancianament, l'espital, lo sieu colet e lo sieu prat, proprietat dals Ospitaliers de Sant Joan de Ieroshalaim.

- Vesins de Toet : Peirafuec, la Gràia de Bravet, lo Brec de Brau, lo Pissaor, la côla de Falavel.

- Vesins de Luceram : lo Pas de Guis, lo valon d'Esquinart, la Fônt dal Romegàs, lai Senglas dei Rocasses, la Lavina, la côla de Beta.

- Vesins de Pelha : lo bôsc dal Farguet, lo Camp de Lans.

Lo cadastre dich napoleonian, consultable sus Internet, nos permete de localisar una bôna part d'aquels toponimes.

 

V) PER ACABAR

Coma òu diguero plus aut, m'en valo ren de produrre òira un trabalh eisaustiu. Lo plus gròs 'sta encar' de faire, es de dire :

- propòner una cronologia dei citacieus e n'en tirar una mena d'istoric (aquel trabalh es en cors);

inventoriar li diferents pôsts d'aquela comunitat d'ont es que la gent polia estaire : es malaisat, de segur, mas li fuecs (ensin que lai copas de bôsc) porríon ben aver mes al jorn d'estruturas ancianas. Lo problema principal serà alora de li datar e de destriar cen que remonta a l'epòca pre-romana (dicha ligura), cen qu'es medieval e cen que remonta a la guerra de successieu d'Austria, coma lo camp « galispan » de subre Plan Constant. Aurai de mal a menar aquel trabalh de solet.

Mai 2011