Mostrando las entradas para la consulta sello ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sello ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de julio de 2026

Tibia, Tybia, Ties, Tigre, Tygre, Tigra, Triga, Til, Atilhar, Atillar, Timbre, Timpanistres, Tina, Tyna

Tibia, Tybia, s. f., lat. tibia, flûte.
Tibia, es istrument.
Eluc. de las propr., fol. 282 et 60.
Flûte, c'est instrument.
Flûte, c'est musical instrument.
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)

chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.




Ties, s. m., Thyois, Tudesque, nom de peuple.
Viu deseretatz malgratz de sos Ties.
Sordel: Planher vuelh.
Vit déshérité malgré de ses Thyois.
A cui servon Tyes et Alamans.
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochats. 
À qui servent Tudesques et Allemands.
Adjectiv. Al semblan del rei ties,
Quam l' ac vencut l' emperaire.
G. Faidit: Al semblan.
A l'imitation du roi thyois, quand l'eut vaincu l'empereur.
- Langage tudesque.
L' us paraula ties, l' autre romans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
(chap. La un parle alemán (tudesco), l'atre romans : antic chapurriau; vore lo añ 842.)
L'un parle tudesque, l'autre roman.

Tigre, Tygre, s. m., lat. tigrem, tigre.
Tigre, es bestia... viaciara, que corr a guiza de sageta.
Leopartz, tygres.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 169. 
Tigre, c'est bête... alerte, qui court à guise de sagette.
Léopards, tigres.
CAT. ESP. PORT. IT. Tigre. (chap. Tigre, tigres. Tres tristes tigres mingen blat tridet de un cam (campo) de blat : trigo, trigal en castellá.)

2. Tigra, Triga, s. f., tigresse.
Si cum la tigra el mirador
Que, per remirar son cors gen,
Oblida s' ira e son turmen.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Ainsi comme la tigresse au miroir qui, pour admirer son corps gentil, oublie sa colère et son tourment.
Lo mons es si cum la triga
Que, miran se, sos natz laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Le monde est ainsi comme la tigresse qui, en se mirant, ses petits laisse.
IT. Tigra. (ESP. Tigresa. chap. Tigressa o tigresa, tigresses o tigreses.)

Til, s. m., agrément, gracieuseté, art, adresse.
Per q' usquecs amaires entent
En aut son amor e son til,
Refudan so que 'lh sembla vil.
Brev. d'amor. Gloss. occit., p. 305.
C'est pourquoi chaque amant dirige en haut son amour et son adresse, refusant ce qui lui semble vil.

2. Atilhar, Atillar, v., disposer, arranger, ajuster.
Quecx auzel que a vos sana,
De chantar s' atilha.
Marcabrus: El mes.
Chaque oiseau qui a voix saine, à chanter se dispose.
Part. pas. Ero be armatz et atillatz. Philomena.
Étaient bien armés et disposés.
3. Atillamen, s. m., agrément, politesse, disposition, manière.
Ab ric semblan e 'l bel atillamen
E 'l plazen ris e l' amoros parlar.
Sordel: Si col malaus.
Avec noble mine et la belle manière et l'agréable sourire et l'amoureux parler.

Timbre, s. m., timbre.
Timbres que se feron a Perpinha. Tarif des monnaies en provençal.
(chap. Timbres que se van fé a Perpiñán.)
Timbres qui se firent à Perpignan.
Lo timbre de sembelins. Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Le timbre des fourrures.
ESP. PORT. Timbre. (chap. Timbre, timbres : sello, sellos; fábrica de moneda y timbre; tamé es un timbre lo que sone.)


Timo, Timon, s. m., lat. temonem, timon.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 255.
Levero lo govern e lo timo. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Levèrent le gouvernail et le timon.
Lo timon de la nau. 
Charte des droits du péage de Valence. Hist. de Valence, p. 297. 
Le timon de la nef.
Nauchier,
…. As tegut mal lo timon.
Dialogue de l'Ame et du Corps.
Nocher,... tu as tenu mal le timon.
CAT. Timó. ESP. Timón. IT. Timone. (chap. Timó, timons; pera la planta vore mes amún.)

Lo agüelo y lo Mar. Chapurriau. Ernest Hemingway. Ramón Guimerá Lorente

Timpanistres, s. f., lat. tympanistes, tympanite, sorte d'hydropisie.
A la especia de timpanistres. Trad. d'Albucasis, fol. 29.
A l'espèce de tympanite.
ESP. Timpanitis. PORT. Tympanites. IT. Timpanite. (chap. Timpanitis, inflamassió del tímpano o tímpanos.)

Tina, Tyna, s. f., lat. tina, tine, tonneau, cuve.
Pan d' ordy vielh e vi mudat de tyna.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Pain d'orge vieux et vin mué de tine.
En 1 tina plena d' aygua. Philomena. 
(chap. A una tina plena d'aigua o aygua.) 
Dans une tine pleine d'eau.
CAT. ESP. PORT. IT. Tina. (chap. Tina, tines; cuba, cubes; carretell, carretells; barrica, barriques; tinet, tinets pera l'oli.)

2. Tona, s. f., tonne, tonneau.
Apothecas quas rustici tonas vocant.
Vita S. Sori, act. 55, 1 febr., t. I, p. 202.
En tonas e en vaissels en an ilh asatz mes. Guillaume de Tudela.
En tonnes et en vaisseaux ils en ont assez mis.
- Tonnelle, sorte de filet.
Venari, seu capere perdicos cum reti vocato tonna.
Charte de Louis II, comte de Provence, de 1402.
A Dieu comen Proensa e Gapenses,
Qu' ieu reman pres si cum perditz en tona.
Rambaud de Vaqueiras: D' amor no.
A Dieu je recommande Provence et Gapensois, vu que je demeure pris ainsi comme perdrix en tonnelle.

3. Tonel, Tonell, s. m., tonneau.
Li tonel que rotlan e 'l trau e 'l cabiro. Guillaume de Tudela. 
Les tonneaux qui roulent et les poutres et les chevrons.
Un tonell... enans que hom y meta lo bo vi. V. et Vert., fol. 66.
Un tonneau... avant qu'on y mette le bon vin.
ANC. FR. Comme le bondon d' un tonnel. Joinville, p. 48.
ANC. CAT. Tonell. ESP. PORT. Tonel.

4. Tonela, s. f., tonnelle, treille.
Bo vi giroflatz
Val be vi de tonela.
Izarn: Diguas me tu.
Bon vin giroflé vaut bien vin de tonnelle.

5. Tinel, s. m., tourelle, bastion.
Una tor e tinel... an derocat. Chronique des Albigeois, col. 42.
Une tour et bastion... ils ont renversé.
CAT. Tinell. ESP Tinel. IT. Tinello. (chap. torreta, torretes; bastión, bastions.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

Tinal, Tinau, s. m., tinet, sorte de bâton employé comme arme offensive.
Li escon e las archas e 'l tinal e 'l pilo.
Lansas et espazas e bastos e tinaus. 
Guillaume de Tudela.
Les huches et les coffres et les tinets et les javelots.
Lances et épées et bâtons et tinets.
ANC. FR. Je sais de Guillaume au tinel.
Les deux Troveors ribaus. Rutebeuf, t. I, p. 333.

Tinea, Tinha, s. f., lat. tinea, teigne.
Tinea, es verm.
Tinea... gasta... drap.
Eluc. de las propr., fol. 260 et 79.
Teigne, c'est ver.
Teigne... gâte... drap.
Contra tinha pren cautz viva. Collect. de recettes de méd.
(chap. Contra (la) tiña pren cals viva.)
Contre teigne prends chaux vive.
CAT. Tinya. ESP. Tina (tiña). PORT. Tinha. (chap. Tiña, tiñes; vore tiñós, Ref, Rasca.)

Rasca, tiña, teigne

Tinelh, s. m., querelle, contestation, débat.
Empero brega e tinelh
Vuelh aver tos temps ab eys.
Folquet de Lunel: Si quon la.
C'est pourquoi dispute et débat je veux avoir toujours avec lui-même.

Tiran, Tyran, s. m., lat. tyrannus, tyran.
Son... obras de tyrans. Chronique des Albigeois, col. 57.
(chap. Són... obres de tirans o tiranos.)
Sont... oeuvres de tyrans.
- Adj. Rude, fâcheux, impérieux.
Si anc mi trobet tiran,
Trobet m' adonc humil e merceian.
Ralmenz Bistors: Aissi col fort.
Si oncques elle me trouva impérieux, elle me trouva alors humble et suppliant.
Pas d' aisso m' es escarsa e tiranz.
G. Faidit: Molt a.
Puisque de cela elle m'est avare et impérieuse.
Enic, orguilhos e tiran.
B. Zorgi: Pron si deu.
Inique, orgueilleux et tyran.
CAT. Tirá. ESP. Tirano. PORT. Tyrano. IT. Tiranno. (chap. Tirano, tirans o tiranos.)

2. Tirannia, Tyrannia, s. f., du lat. tyrannis, tyrannie.
De tirannia e de non deguda occupacio. L'Arbre de Batalhas, fol. 30.
De tyrannie et de non due occupation.
Benignament, ses tyrannia. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Benignamen, sense tiranía.)
Bénignement, sans tyrannie.
CAT. ESP. (tiranía) Tirania. PORT. Tyrannia. IT. Tirannia. (chap. Tiranía, tiraníes.)

Pancaluña: El Ídolo con pies de barro

Tirar, v., tirer, traîner, entraîner.
Ill fes tirar, quan l' ac pres,
Sa carret' e son arnes.
G. Faidit: Al semblan.
Lui fit tirer, quand il l'eut pris, sa charrette et son harnais.
Non pot trair tant que tir. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ne peut arracher tant qu'il tire.
- Arracher, retirer.
Los pels saurs tira de sa testa. V. de S. Honorat.
Les cheveux blonds arrache de sa tête.
Ans que tires aissi la lansa. Philomena. 
Avant qu'il tirât ainsi la lance.
- Attirer. 
Ab l' alen tir vas me l' aire.
P. Vidal: Ab l' alen.
Avec l'haleine je tire vers moi l'air.
Eissamens cum l' azimans
Tira 'l fer e 'l fai levar.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Pareillement comme l'aimant attire le fer et le fait lever. 
- Oter (ôter). 
Tiran l' escala mantenent,
E Guignetz pendet al vent.
V. de S. Honorat.
Ils tirent l'échelle sur-le-champ, et Guignet pendit au vent.
- Pousser, se développer.
Fruitz far non sol l' albre qu' en alt tir.
T. d'Henri et d'Aruer: Amic Aruer.
N'a pas coutume de produire fruits l'arbre qui en haut tire.
Fig. Aissi vai tiran 
Sos pretz e s' espan
Sobr' autres que son,
Cum sus el vergan
Fai la blanca flors.
P. Raimond de Toulouse: Non puesc.
Ainsi va se développant son mérite et se répand sur autres qui sont, comme sus au verger fait la blanche fleur.
- Aller, s'acheminer
Tiravan e passavan cami tant que podian. Chronique des Albigeois, col. 10.
(chap. Tiraben y passaben camí tan com podíen; tirá camí.)
Allaient et gagnaient du chemin tant qu'ils pouvaient.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

- Affliger, peiner, déplaire, contrarier.
Dirai vos que fort me tira
Vieilha gazals.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Je vous dirai que fort me déplaît vieille bavarde.
Loc. Elh lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.
Il va le tirer à part, et va lui conter.
Mandamen donet als vassalls
Qu' el fazon tirar a cavalls.
V. de S. Honorat.
Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fassent tirer à chevaux.
Totz quan faitz e dizetz
Es ben, sitot a me tira.
Rambaud d'Orange: Dona.
Tout ce que vous faites et dites est bien, quoique à moi il déplaise.
Tot m' en jauzirai, quan que tir ?
Oc. (N. E. Sí en occitano y sus dialectos, “catalan comprés”, según Alibèrt.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

P. Rogiers: Entr' ira e.
Tout m'en réjouirai-je, quoi qu'il arrive ? Oui.
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)

2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)

3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat. 
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume. 
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Amor, que m sap tirar ses tiramen.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Amour, qui me sait attirer sans effort.
ANC. CAT. Tirament. ESP. Tiramiento. IT. Tiramento. (chap. Tiramén, tiramens; estiró, estirons.)

5. Tirador, s. m., tireur. 
A lei del fer que vai ses tirador
Vas l' aziman.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
A manière du fer qui va sans tireur vers l'aimant.
CAT. ESP. PORT. Tirador. IT. Tiratore. (chap. Tiradó, tiradós, tiradora, tiradores; estiradó, estiradós, estiradora, estiradores.)

Rossegadós, mula, macho, arrossegá, fusta

6. Teyra, Tiera, Tieira, s. f., suite, file, série.
Quatre libres y a trastotz en una tiera. V. de S. Honorat.
(chap. Cuatre llibres ñan tots a una fila - filera.)
Quatre livres il y a tous en une file.
El comenset per aital tieira. Passio de Maria.
Il commença par telle série.
ANC. FR. Et ont les apendances don castiel douze journées de tiere et de larghece autant. Roman du Renart, t. IV, p. 304.
ANC. IT. Bigorderai e correrai e tiera. 
Che sembli te non ischisar lor tiera.
Barberini, Docum. d'Amore, p. 84 et 19.
- Tournure, encolure. 
Sos rics cors tan joyos,
De tan bella tieira. 
Bertrand de Born: Domna puois.
Son noble corps si joyeux, de si belle tournure.
ANC. FR. Jusques au nombre de quinze mille hommes de toutes tires.
Monstrelet, t. III, fol. 40.

7. Tirassar, Tirossar, v., traîner, tirailler.
Part. pas. Tro sus lo port l' an tirassat. V. de S. Honorat.
Jusque sur le port ils l'ont traîné.
Fou pres, liatz e tirassatz. Passio de Maria.
Fut pris, lié et traîné.
Siei cabelh foron tirossatz. Brev. d'amor, fol. 167.
Ses cheveux furent tiraillés.
ANC. FR. Le tirassa et le traîna plus de six seillons loin. 
Contes d'Eutrapel, fol. 67.
Un procès qui me tirace. Ronsard, t. II, p. 1509.

8. Atirar, Atyrar, v., attirer.
Devi' atirar los paguas
A sancta fe de crestias.
Brev. d'amor, fol. 180.
Devait attirer les païens à sainte foi de chrétiens.
Part. prés. Suçans et atyrans aygas. Eluc. de las propr., fol. 158.
Suçant et attirant eaux.
IT. Attirare.

9. Atieyrar, v., contenir, s'arranger.
Sela trinitatz atieyra 
En una sola cadieyra.
Brev. d'amor, fol. 8.
Cette trinité contient en une seule chaire.

10. Estirar, v., étirer, étendre, allonger, arracher.
Per tal que meills si estir.
Faitz l' estirar cascun matin.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Afin que mieux il s'étire. 
Faites l'étirer chaque matin.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)

Fórnoles, Fórnols

11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)

Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut. 
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)

Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation. 
En la partie (en) dedans du chatouillement.

2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione. 

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,