Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet. Si un estudiant angles ven a Paris

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.

Ms. de Paris 7807. 2, fol. 193 et 246. - Grdr. § 58, p. 93. St. p. 68.

Si un estudiant angles ven a Paris per estudiar, si deu esser apreyssonat. 

Mas lo qual veser d'un dopte que totz jorns s'endeven. Hom sab ben que lo rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an tot jorn guera ensemble. Si es vengut un licensiat de la ciutat de Londres per estudiar a Paris e per estre mestre en decretz o en teulegia, un Franses l'a apresonat, e la questio ven per devant lo rey. So ditz lo licenciat qu'el no deu pas far 

finansa ny esser presonier, e si fonda sa oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres de ley per sa partida, la qual dona previlegi fort grant als escolas e si deffent que hom no lor fassa greu ni desplaser, mas tota honor e reverensia; e vec vos la raso que ditz la ley: "Qual sera," ditz ela,"tals homes que non aura merce d'un escola lo qual per saber e per saviesa aquerre ha layssat riquesas e sos amix carnals e son pays, e si s'es mes en paubretat e si s'es fayt banir entre autra gent? Ben seria descortes aquel que mal li faria." Mas l'ome d'armas que l'a apresonat tantost respon: "Mos amix, entre nos Franses non avem cura de vostras 

leys ni de l'emperayre que las ha faytas." E lo licenciat replica: “Sira,” fayt el, "leys non sont altra causa que dreytas rasos ordenadas segon sabiesa. Si vos non avetz cura de las leys, ja per so non es que los senhors de Fransa non amen raso en las causas rasonablas. E d'autra part, quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec, lo qual hera a Roma, e de la volontat del papa remudec a Paris, lo papa e lo reys doneron previlegi grant en aquest studi de Paris (Université). E per aquela via enmenec lo 

reys de las partidas de Roma mestres escolas de totas lenguas. E donc per que non poyria el venir seguramen, puys qu'els foron asseguratz per lo rey?" "Sira," so dis l'ome d'armas, "supausat que totz escolas fossan asseguratz, depuys que guera general foc jutghada per lo rey de Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls Angles no deu venir per estudiar ny per 

autra causa. Car per color d'estudi vos poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz escriure e mandar los secretz del rey e lo aseguramen del realme a sos enemix, dont lo rey poyria aver dapnatghe." 

Aras qual veser que n'es de dreyt. E segon mon avis, mas qu'el sia veray estudian, so es a dire qu'el no fos vengut falsament o per falsa color per espiar, yeu cresi verayament qu'el no deu esser presonier, si no que lo reys agues fayt mandament general que negus Angles estudian no 

venghesan en son realme; e si alcun ditz, si lo rey non obstan los previlegis papals autreghaz a l'estudi poyria far tal mandament, yeu dic que non i qual doptar. Car si l'arcivesquat de Roams vacava o l'avescat de Paris e los canonges eligian un Engles, lo rey poyria contradir a la 

electio e en seria escotat segon las oppunyos de nostres mestres e tot per aquesta raso; car non es pas expedien ny al realme ny al rey d'aver en son realme son enemic. 

Si un Alaman troba un Frances portan sas armas, se el lo pot apelar de gatghe.

Mas regardem d'un autre debat que poyria ben soven venir. Un Alamant s'en ven a Paris per veser la cort del rey, per conoysser las gentials manieyras de Fransa. Si troba un cavalier o un scudier portant las armas de son linatghe, al qual el vay, anayssi rudament coma los Alamans an acostumat, disen que per sa fe mal porta el sas armas. Mas lo Franses si respont cortesament: "Bel senher, que me dissetz vos? No podi be portar las armas que mon payre e ls mieus ancessors an portat per tot lo temps, que memoria non es del contrari?" "Si m'ayut Dieus," ditz l'Alamant, “mon linatghe es plus antic que non es lo vostre, e aquestas armas que vos portatz son propias nostras, e si vos dic que vos las portatz malvasament. E si vos en voletz deffendre, vec si mon gatghe." Lo Franses ditz cortesament: "Yeu non vos fauc punyt de vilania, e per tant me voli deffendre de sso que vos me disetz." Aras yeu demandi si lo rey, quant devant luy sera venguda aquela querelha, deura el entre aquest dos jutghar batalha? Car lo es avis que hoc, per so que lo Alamant ditz que son linatghe es plus antic, enayssi vol el dire que son linatghe a premier portat las armas; donc si el era premier, el auria lo premier dreyt. E car el non ha testemoni davant lo rey e aysso vol proar per son cors, lo es avis que batalha y deu aver. Mas en esta opunio non es ben l'actor acordan, e si es ben la raso propatent, per que non y deu 

aver batalha. Car els no son pas d'un realme ny d'un senhor, per que entre els en cavalguada pogessa aver ni venir ny al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant non es desonors en son pays, si en Fransa 

son portadas sas armas per un Franses si non que fossa fayt per grant barat. Car supausem que un cavalier de Fransa, home de mala vida, grant corredor e mal pilhart, prent las armas d'un bon cavalier Alamant, am las quals s'en anes en Borgonha botar lo foc o en lo regne pendre de las vacas e tot home raubessa en son cami, si lo prodome cavalier Alamant contra aquel cavalier donessa son gatghe, sus aquest fayt la querelha non seria pas mala; mas ges per tant no dic pas que lo reys degues jutghar batalha. Car si lo rey per bona informacio trobava que so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar del gibet ny de copar lo cap, car son home de gleysa. Mas si el en fasia bona justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas jutghar batalha entre els dos, jes per home que sia criminos e que si puscha proar de meschanta vida, yeu no vey pas que dreyt o vulha.

Ar m'entendes et aurires l'effant Jesus pueyssas que fes. (L'évangile de l'enfance)

L'évangile de l'enfance.

Ar m'entendes et aurires

l'effant Jesus pueyssas que fes.

Un bon mati se vai levar

e vol s'en anar deportar

foras la vila en la ribieira.

E passet per una teulieira

ont avia ganre d'ubriers

que farian teules e pechiers. (pichella, cantrella, etc.)

L'effant aqui s'arestanquet,

l'obra que farian regardet;

pueis l'effant volc lur aiudar.

E l teulier vai li demandar:

"Digas, effant, de qui es vos

que tant es bel e gracios?

Vos non es pas d'aquels mestiers

que fassas teules ni pechiers.

Ieu cre que sias gentil effant;

la cara n'aves e l semblant.

Vos me semblas de gran linhatge (del de David)

e de mot noble parentatge.

Prec vos, mon effant, vo n tornes."

L'effant respont: "No farai ges." (no u faré gens)

L'effant am los obriers estet;

tro fon gran nueg lur aiudet. (hasta que va sé gran nit : tancada)

A lo teulier era samblant

c'amb els obres Jesus l'effant.

A l'effant nulla re non dero

ni de manjar no l convidero. (“ni de minjá no lo van convidá”)

Vespre font; volgro s'en anar;

car era ora d'elbergar. (albergar : hora de retirás a casa)

L'obra, c'an facha, regarderon; (que han feta, van mirá)

trestotz fort se meravilheron,

cant viron tanta d'obre facha, (“cuan van vore tanta d'obra feta”)

e font mot gentilmens obrada.

Mai n'agro fag en aquel dia (mes ne habíen fet en aquell día)

que de cinq jorns fag no n avia.

Pueis lo prozom teulier va dir (Después lo prohome teulé va di)

a sos obriers: "Be m meravilh,

aquel effant, ont es anat,

quey tot jorn nos a aiudat?”

Dis lo maistre: "Gran falhensa

avem fag e desconoissensa,

qu'a l'effant non avem re dat:

de que ferem gran malvestat.

Negu de totz re non li dem

ni de manjar ne l convidem."

Respondo totz: "Sol que l trobem,

entre tos ben lo pagarem." (entre tots be li pagarem)

D'aqui se van tantost partir,

vas lur hostal s'en van venir,

am gran gaug et ab alegratge,

car avian fag tan bel obrage.

L'effant Jesus fonc remazutz

a la teuliera rescondutz.

E cant s'en foront totz anas, (y cuan s'en habíen anat tots)

l'effant Jesus, qu'era remas,

tota l'obra que facha avian, -

ben quatre jorns o .v. avia, -

ola ni teule ni pechier,

ren non a remarut entier. (remazut : res no ha quedat sansé)

L'effant Jesus tot atrenquet, (tot u va trencá)

de mantenent el s'en anet

ves son hostal tant co podia.

E Jozep son effant queria;

e car era vespre tan gran,

gran paor avia de l'effan,

car non lo podia trobar,

Jozep no faria mai plorar

e dis: "Catiu, e que faray, (faré)

aquest effan on trobaray?" (trobaré)

Cant el at pro l'effant sercat

e fon ben las e trabelhat, (treballat : cansat, baldat)

el vic l'effant que s'en venia

ves son hostal tant co podia.

E Jozep tantost l'effan pren

per la ma et pueis menet l'en.

Nostra dona, cant vit Jozep

e l'effant que am se menet,

ela ac plazer e gaug mot grant,

cant font vengutz son car effant.

Pueis nostra dona humilment

li demandet mot dossament: (li va preguntá mol dolsamen)

"Mon effant, vont a ves estat

de tan gran nueg? Si as albergat,

ieu vos priec que no m'o seles."

L'effant respon: "No faray ges.

Uey mati ieu me vau levar

e volg i anar deportar

tras la vila en la ribieira,

e passey per una teulieira

ont avie granre d'obriers

que farian teules e pichiers.

Aqui ay huey tot jorn estat

e ay als obriers aiudat."

E nostra dona pres a rire,

e pueys apres ella va dire:

"Mon enfant, es d'aytal mestier

que fassas teule ni pechier?"

Nostra dona va l demandar:

"Mon effan, volrias vos pauzar?"

L'effant respont: "Menjar volria,

huey no mangey de tot lo dia."

E nostra dona a respondut:

"Mon effan, be son malastruc

sels cui aves huey aiudat,

que lunha ren no us aion dat." (lunha : nulha)

Jesus respon: "Res no me deron

ni de mangar no m covideron."

L'effant Jesus beg e manget: (va beure y va minjá)

cant a manjat, pauzar s'anet.

E lo prozom de la teulieira

lo bo mati tent sa carreira,

a la teulieira s'en anet,

ganre d'obriers am se menet.

L'obra pesset aver trobada

entieira, com l'avia laissada,

et vit que res no y ac entier,

ola ni teule ni pechier.

E l teulier cridet: "Que faray (va cridá: qué faré)

ni qualh cosselh penre poiray? (ni quín consell pendre podré)

E qui m'a donat tal dampnatge

que m'aia trencat mon obratge?

Qu'ieu non li pessi aver tort:

mai me valgra que m'agues mort."

Lo teulier estet corrossat (enfadat, cabrejat, mosquejat, etc.)

e fonc mot dolent et irat, (irat sol significá triste, no enfadat)

cant vic tota l'obra affolada,       (cuan va vore tota la obra afollada)

aissi delida e malmenada.

Pueis lo prozom teulier va dir

a sos obriers: "Voles aurir: (voléu escoltá, sentí)

l'effant que hier nos aiudet,

per so car ren hom ne l donet,

sapjas que ieu vau fort doptan

que l'aga fag aquel effan."

tot respondon: "Far se poria;

nos ferem mot gran vilania

qu'a l'effant non aiam re dat;

de que ferem gran malvestat.

Per que per sert es be razo

l'effan nos redda gazardo,

car l'effan es de gran sabenssa,

ne re a ffar non a temenssa:

effan fassa o mal o be,

el non pessa falhir en re.

Digam l'effant fag o agues,

lun tems amenda non aures."

E parlet un savi Juzieu:

"Senher," dis el, "no vos sia grieu,

per sert ieu acosselharia,

si conoisses que be fag sia,

davant Jozep nos no n anem

e pueis apres li contarem

la perdoa e l dampnatge gran

que nos a fag lo sieu effan."

Tug respondo: "Mot ben dizes,

maistre, anem hy addes."

D'aqui s'en van tantost partir,

davant Jozep s'en van venir

et anero lo saludar

e Jozep elos atrestal. (elos : an ells atretal : tamé, igualmen)

Dis Jozep: "Senher, que dizes?"

"Senher, nos te direm addes."

Jozep tantost s'anet pessan

c'alqu' esquern lur a fag l'effan.

Pueis lo prozom teulier va dir:

"Senher Jozep, voles aurir:

ton filh Jesus venc entre nos,

a la teulieira adiudet nos (a la teulería mos va ajudá)

l'effan de bona volontat,

volontiers nos a aiudat.

Mais pueis nos ho a car vendut,

de l'obra non a remazut,

olas ni teulas ni pechier, (olles ni teules ni pichelles)

res no y a remazut entier."

Pueis Jozep al teulier va dir:

"Maistre, fort me meravilh,

si nostre effan vos a trencada

vostra obra ni affolada."

E lo teulier a respondut:

"Senher Jozep, si Dieus m'aiut,

sapjas que ieu non ho diria

per lunha re que el mon sia." (nulha)

Dis Jozep al teulier: "Anem

a la teulieira e veirem

s'aquela obra ha trencada

l'effan Jesus ni affolada."

Totz respondo: "Mot volontiers."

Dis Jozep: “Metes vos premiers”

D'aqui sen van tantost partir;

a la teulieira van venir:

la obra volgro a Jozep mostrar.

E l teulier anet regardar

et estet trestos vergonhos, (v. trastotz)

e fonc per sert meravilhos,

cant el vic l'obra ben formada,

ben cuecha e ben apparelhada;

olas e teules e pechier:

trastot o troberon entier.

Dis Jozep: "Senher, que voles,

pus vostra obr' entieira aves?

Vos autres semblas truffados,

barataires, escarnidos,

que m'agas fag venir vessar

ni tant luenh venir trabelhar.

Mot aves fag gran vilania,

qu'ieu non puesc anar a ma guia."

Respondet lo prozom teulier:

"Senher Jozep, merce vos quier,

prec vos que vos me pardones

per la bontat que en vos es."

Respon Jozep: “Perdon vos Dieu,

car el o pot melhs far que ieu.” 

Lo teulier vai d'aqui partir,

ves son hostal s'en va venir,

e tug sos obriers issamen

d'aqui partiron e van s'en

am gran gaug et ab alegrage,

car accabatz fonc lur obratge.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 

II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.

Dels metges.

Los metges peccan eyssamen

en manta guiza, quar seguen

las doctrinas de Galia;

per so que puescan vieure sa

lonc temps et ab cor vigoros,

son mot ardent e mot curos

de seguir tot delieg carnal,

e de l'esperit no lor cal.

Mas en so qu'es plazent al cors

meton nueg e jorn lor esfors;

don volon aver palafres,

belas raubas e bels arnes

e viandas delicadas

e trop ben aparelhadas,

et auzir esturmens e cans

e sentir cauzas odorans;

e tot aysso volon seguir,

quar es profieg a retenir

al cors la calor natural,

mas a l'esperit es mortal.

Et esquivo cum lo malan

so qu'es a l'arma profechan;

quar al cors seria nozen,

del qual an cura maiormen.

E dono per cosselh leyal

als autres que fassan aytal,

e per corporal sanetat

cosselhan qu'om fassa peccat.

E soven fan mant home bo

morir senes cofessio;

quar si an greu malautia,

no sosteno qu'om lor dia

quez els se deian cofessar,

per duptansa de may greuiar,

e curo mays de corporal

sanetat que d'esperital.

D'autra part, quan vezo trebalh

d'alcun home, cuy mals assalh,

dolors o febres cartana

o febres cotidiana,

gotassa o lebrozia,

o autra greu malautia,

ja no n auran compassio

ni desplazer, ans lor es bo;

quar espero quez ilh auran

de la cura salari gran;

et outra l dig gran salari

auran lor ypotecari

especial, don hom pendra

tot aquo que mestiers fara

al dig malaute trebalhat;

et auran ja fag lor mercat

ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)

auran pres per especial,

que lor partisca son gazanh.

Apres si l malaute si planh

d'alquna dolor que senta,

e ditz que fort lo turmenta

o el cap o en l'esquina,

el faran far medissina

ad aquel ypotecari,

o emplaustre o lectoari,

banhs, eyssarops o onchuras

et autras malaventuras;

e res d'aquo pro no l tendra,

e si o fay, petit sera.

Et apres, quan ve al comtar,

l'ypotecaris fay pagar

per so qu'om a de luy agut

detz tans que no li'n es degut,

si veritat dir volia.

Pueys d'aquela raubaria

a lo metges sa bona part,

lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)

E si cuiatz a lor gandir 

e us fatz la recepta legir

dels lectoaris o dels banhs,

nomnar vos an per noms estranhs,

segon lor antidotari, 

las cauzas del lectoari,

per so que no las entendatz

en lunha guiza, ni puscatz

de las dichas cauzas saber

si las prezon outra dever.

E soven per gran bauzia

fan greuiar la malautia,

sia plaga o nayssedura,

et alongaran la cura,

per may aver salari gran

de l'home caytieu, malenan.

Apres quant an agut l'argent,

son en la cura neglegent,

don mant home veno a mort,

que foran vengut a bon port,

si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)

o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)

quant auran preza la cura,

obraran ad aventura

en alquna malautia,

que no y saubran pendre via (pendre, prendre)

certa, veraya ni fina,

segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)

et al malaute prometran

qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)

per so que ls pague largament.

E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)

fan lor compte; si val, valha,

o si que no, no m'en calha.

E dono bevenda mortal

en loc de la medicinal;

o faran autra bauzia,

que sie us vezo malautia (siu (B)

e sabo que no s pot curar

o qu'el no y podo cosselh dar,

pendran sobre se la cura,

tot per avareza pura:

et abans no y toquarian

entro que be pagat sian.

E faran vos un temps muzar

et en fol vostre argent gastar;

e quan tot er fag en derier,

no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)

Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)

e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.

Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:

"No ns potz ges escapar tan gen,

quar ab sol qu'ab nos estias,

nos t'aurem pro guerentias

qu'an dig per les fols castiar

qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)

e ses far socors ni plazer

dona trebalh e desplazer:

don trobaras, ab qu'enquieyras,

qu'en Riambaut de Vaquieyras, (Raimbaut de Vaqueiras)

dis d'aquest' amor ses temer:

"Mas per so m'en vuelh estener,

qu'amors tol mays que no vol dar,

qu'ie l vey per un be cent mals far,

e mil pezars contr' u plazer;

et anc no dec joy ses trebalh:

mas cum ja vuelha so egalh,

qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,

pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)

sivals no l seray mals ni bos,

e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz

razo, que fos ta mal azautz 

que s prezes a mal dir d'amors

que l avia fag tantas honors.

Empero l dig testimoni,

que fetz ab cor malenconi,

no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)

si gardatz so que dis denan

en cela mezeyssa canso. (mateixa)

Dieus, quan tost oblidat li fo

qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)

dels bes quez om pren per amors,

et avia 'n dig enayssi ver:

"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)

que l mielhs de pretz y dezampar,

qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)

e ls pus malvatz pot far valer,

e sab far de volpilh vassalh

e l dezavinent de bon talh,

e don' a mans paubres ricor;

e pus tant y trop de lauzor,

ieu soy tan de pretz eveios

que ben amera, si amatz fos."

Pus doncz amors ta fort lauzet,

si pueys tantost amor blasmet,

e de so qu'ac ben dig dis mal,

sos testimoni re no val,

qu'es contraris a se mezeys,

segon que dizon nostras leys.

E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)

ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)

"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)

del be qu'a dig, no m'es parvent,

pueys qu'es trobatz ben dizen fals,

que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,

"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)

que per amor trebalhec tan

e per amors pres mal e dan,

e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)

per que dis en una canso:

"A vos mi clam, senhor,

de mi dons e d'amor,

qu'aquest duy traydor,

quar me fizava en lor,

mi fan vieure ab dolor,

per be e per honor

qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)

que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquest vos dic ieu breumen

quez a sa vida non ac sen,

per que ges ieu non daria

un plom en sa guerentia;

quar per falsetat proada

li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)

per que'n dis d'aquesta razo

le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)

en un dechat qu'el compilec,

on seyze trobadors blasmec:

"Peyre Vidal es le derriers,

que non a sos membres entiers,

et agra l obs lenga d'argen,

al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)

quez anc pus se fe cavaliers

non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:

"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)

per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)

que fo mot savis e mot bos

e blasmec en soas cansos

amors: aysso fo en Folquetz

que dis en un cantar que fetz

dels fals semblans qu'amors adutz: 

“Amors, per so mi soy ieu recrezutz

de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)

qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)

quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,

prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:

e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)

qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor

que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia

vos dic qu'en Folquetz fetz clamor

el dig cantar de fals' amor,

e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)

en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)

don dis iratz e somogutz:

"Ab bel semblant que fals' amor adutz,

s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,

quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)

que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)

per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)

sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)

e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)

que s'irays fort si cum fort s'umilia."

En Folquetz doncx entendia

en la dicha canso mal dir

de fals' amor, la qual esdir

ieu no vuelh de mals ni d'errors,

quar fals' amor non es amors

ni fals sestiers non es sestiers

ni fals diniers non es diniers,

segon que dizon nostras leys;

mas de ver' amor el mezeys

dis que falhiment non pot far,

que mays en fari' a blasmar,

si fezes lunh' error o mal,

quez un' autr' aytant quan mays val:

don dis az est' amor tot gent:

"Mas vos no m par puscatz far falhiment;

pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,

tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,

qu'e la valor pueia colp' e deyssen.

E sitot hom perdona l forfaytura,

ja del blasme no l sera fagz perdos,

quar cel rema e malas sospeyssos,

qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios

que tant blasmon los amoros:

"Nos avem un autre gueren,

qu'a digz mals d'amors per un cen

no n a dig dels autres negus;

auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:

"Fams ni mortaudatz ni guerra

no fan tant de mal en terra

que amors qu'ab engan serra.

Escoutatz! (escoltéu!)

Quan vos veyra sus la bera,

non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)

Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)

Anc en Marcabrus non ac par

de mal dire, per que no m par

quez el sia dignes de fe,

quar d'amor no poc saber re,

quar dona lunh temps non amec

segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)

en aquel mezeys cantar cert,

e dis ayssi tot ad ubert:

"Brus Marcx, le filh Marcabruna, (Marcabrus, Marcabrun)

fon engendratz en tal luna

que sab d'amor que s'esgruna. 

Escoutatz!

Pero anc non amec una

ni d'autra non fon amatz."

Traduction du livre de Sydrac. Lo rey demanda: "Que val mai a beure, lo vis o lh'aiga?"

Traduction du livre de Sydrac.

Lo rey demanda: "Que val mai a beure, lo vis o lh'aiga?"

Sydrac respon: "Lo vis es una pressioza cauza e digna, e es a salut del cors e de l'arma, quar per lo vi pot hom salvar son cors de moltas malaudias e s'arma d'issamen; quar vis es bos per las savias gens que lo bevo atrempadamen et a razo, e no fan per lhuy nulh outratge a lor ni 

ad autra gen: per que aitals gens aprofiecha mais tro beure vi que ayga. 

Mas als fols, que bevo lo vi folamen, ilh ne gasto e'n perdo lo lor e n'aucio la gen e la deraubo e'n prendo l'autrui cauza, e s'en fan aucire e'n fan bregas e baralhas e d'autras fulhias assatz. Ad aital gen valria mais beure l'ayga de la mar que lo vi, quar no n perdrion lo lor ni lor sen ni farian mal a lor ni als autres. Aitals gens non deuria beure vi, ni drehs ni razos non es que o fasso, quar lo vis no fon pas fahs per els, ans lor es defendutz. Lo vis fai als bos lo cors sa e pur e net coratge, e als malvatz fai malvatz cor e fol, e lo cors n'es destruhs manhtas vetz, per que dizem nos que als bos val mais lo vis et als malvatz l'aygua."

- Lo rey demanda: "Cant hom es ardens de batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona, cossi s'en pot hom esquivar?" 

Sydrac respon: “Cant hom es ardens de batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona, ladonx deu hom cossirar en Dieu, e lhi deu sovenir de s'arma, e no fassa cauza que torne a dampnatge del cors ni a perdecio de l'arma ni ad anta de se ni de sos amix; e deu cossirar en altra cauza e combatre se ab son coratge e gitar cela pessa de se, e si de tot no sy pot refreidar, el sy deu moure fors de la gen e parlar ab si mezeis, e batalhar e menassar ab se mezeis, aissy cum si fos denan sela persona; e sela 

arsura, la quals efla lo cor e lo ventre, sy desenflara per la boca e pels membres e per lai on lo cors dezira a deseflar; et en aital manieira sela arsura si refreydara." 

- Lo rey demanda: "Si fa mal qui si vanta de son peccat?" 

Sydrac respon: "Cilh que de son peccat si vanto son ministre del diable, quar tuh lhi mal veno del diable. E silh que sy vanto de so que lo diables lh'aura aministrat ben, es dreh que sia apelatz ministres dels diables, quar ilh anuncio las obras del diable a la gen; e sel fai gran mal e gran peccat e fay peccar los autres per so vantamen, quar tal peccat aura fah, per aventura, per so vantamen; sel que l'auzira lo fara que ja no l feira, e lo vantaires sera colpables del peccat." 

- Lo rey demanda: "Per que femna sy dona leu joia e leu dol?" 

Sydrac respon: “Femna en aquest segle si dona leu joia e dol per bona 

razo, plus que hom no fa; quar femna a lo sanc e la servela plus leugieiramen que hom, e es aissi coma la syma en l'arbre que s'enclina pel ven ad aquela partida on sy vol; e femna es tals que de petita cauza que veia o auia, ela trembla tota per lo sanc que a; quar la frevoleza de so sen lhi fai tost aver joia e tost dol; e si fos savia coma hom, feira ne hom bailieus e senesquals e jutges e senhors. E per aquesta razo quar non an gaire de sen ni fermetat en lor, ans so volatgas de coratge, sy 

demora a far, quar mantenen descuebri so que aura vist e auzit; e per so sy dona tost joia e leu dol, et enans serion desseubudas cen femnas que us savis hom." 

- Lo rey demanda: "Deu hom anar vezer soen son amic?" 

Sydrac respon: "Certas no; quar tu i poirias anar ta soen que tu lo corossarias e lo enoiarias; mas tu lo deves anar vezer a horas e a sazos, non pas soen, quar toh trop so mal; e per aventura el aura a far al res que de te vezer, e si tu venes adonx, tu lhi venras al desus e faras lhi enuoc. E aisso podem saber per te mezeis: sy tu eras en ton ostal o en autre luoc e fazias tos negossis secretz, tu no volrias pas que nulhs hom 

vengues sobre te, e que fos ancaras tos filhs o tos fraires; atretal faras tu a ton amic, sy trop soen lo vas vezer; mas cant hom vol anar a l'ostal de son amic, hom lh'o deu far a saber, e sel que aissy o fai es cortes e ben essenhatz." 

- Lo rey demanda: "Deu hom far layda cara a son amic, quan ve e son ostal?" 

Sydrac respon: "Si tu es en ton ostal ab ta mainada e tos amix ve sobre te, que ti desplassa, tu no lh deves pas mostrar malvatz semblan; mas deves lhi mostrar bel semblan e far plazer e honor a ton poder; quar tro es mielhs que tu sias corossatz en ton coratge e l sapchas retener per ton amic que si lhi fazias ni lh dizias antas ni verguonha. Car si tu lhi mostras malvatz semblan, tu le corrossaras, et aura ti mala voluntat et 

auras corossat te e lhuy, e pueis t'en repentiras; mas sy tu vols tot so esquivar, fai fermar ta porta, e negus no si poyra sobre te metre." 

- Lo rey demanda: "Cossi s pot far que a las vetz .j. hom vencera .iij. homes o .iiij., e alcuna vetz sera vencutz per un sol?"

Sydrac respon: "Batalha es coma Dyeus, quar silh que Dyeu crezo et adoro de tot lor cor e so servizi fan, non an en autra cauza lor entendemen ni lor pessa, ni aver no la devo. Tot atretal deu far cel que batalha fai, quar el deu lo cor e l coratge e sa pessa metre entieiramen en la batalha, e deu oblidar de tot en tot sos autres negossis, e molher e 

efans e sa riqueza, e deu cossirar cossy vencera sa batalha. E si el es caitieus ni paorux, el sera vencutz." 

- Lo rey demanda: "Es santatz de manjar totas viandas?" 

Sydrac respon: "Totas cauzas que Dieus fetz per manjar so sanas, quar la vianda, que es eferma, non es mas de l'efermetat del cors on intra, e del temps: quan lo cors es sas, so que el manja lhi es sa e bo. E cant el es febles o malaudes, pauc de vianda lhi fai mal; per aisso bona vianda e 

sana no mou mas del cors sa e pur e net; que can lo cors es sas, tota vianda lh'es bona e sana; e al cors malaude pauc de vianda lhi notz." 

- Lo rey demanda: "Quals so las gens que plus si vanto del mon?"

Sydrac respon: "Aquilh que mai si vanto que gens del mon, so son tres manieiras de gens. Prumiers fols vielhs que is vanta de sa joventut e recomta de son cors, cant el era joves, vertatz o messongas, e recomta sas baudors e sas fulhias, e si vanta de sa gaieza e de sa pessa, que las gens l'en crezo; e non cuia pas que aquilh a cuy o comta l'en chuflo ni 

l'escarnisco. La segonda manieira es de fol estranh que recomta bordas e fulhia, que el a estat e son pais rix e manens, o que sia vertatz o no: per un que l'en cre, dos non o crezo. La tersa manieira es de ric fol que retraira sas fulhias e sas bordas, e aquilh que l'auzo l'en janglo e lhi bufon en la barba e lh'autreio can que ditz, per sa riqueza.

- Lo rey demanda: "Cossi" ... "las nivols son tant espessas en estieu coma en ivern e aitan escuras e plus altas que en totas las sazos de l'an qu'elas no so e nostras partidas ... d'autra gen, que de totas las sazos de l'an non falho ja mais ni en ivern ni en estieu. Quar can lo firmamens fai son torn e so movemen e l solelhs pren son altre torn, fa estieu a nos e yvern als autres jens del mon. E cant el fa son autre torn, fa estieu ad aquels e yvern a nos; en tal manieira no falhira ja mais yverns ni estieus al mon de tota sazo de l'an. E aquel torns que l solelhs fai, non es ges de la montansa d'una pena; la alteza del firmamen nos apareys e regardamen." 

- Lo rey demanda: "Cossi una nivols apar petita, cossi esdeve tan grans 

que cuebri gran cantitat de la terra?" 

Sydrac respon: "La nivols que apar petita a la vista a son cors es molt 

grans, mas sa grandeza hom non pot saber per la alteza que a, per que par a sa semblansa petita a la vista; e pauc e pauc s'asembla e esdeve grans, et efla aissi la petita nivols sa grandeza encontra lo cel en aut, e hom no la pot vezer. Mas per so que es encontra davas nos e s'espieissa, hom no la pot pas vezer ni de lonc ni de travers, e per sa alteza lo vens la fer e enfla e la fai creisser e espandre e cazer e ploure en la terra et abeurar les bes que y so. E non entendatz que sela ayga venha ni yesca de l'aire, ans y monta de la mar, e a la vetz del fum que la terra geta, e esdeve neula e plueia aissy cum vos podetz vezer."

Arnaut de Carcasses, novas del papagai. Dins un verdier de mur serat

Arnaut de Carcasses, nouvelle. novas del papagai.

 

 

 

 

Dins un verdier de mur serat

a l'ombra d'un laurier folhat

auzi contendr' un papagay

de tal razo com ye us dirai.

Denant una don' es vengutz

et aporta l de lonh salutz

e a l dig: “Dona, Dieus vos sal,

messatje soy, no us sapcha mal

si vos dic per que soy aissi

vengutz a vos en est jardi.

Lo mielher cavayer c'anc fos,

e l pus azautz e l pus joyos,

Antiphanor, lo filhs del rey,

que basti per vos lo torney,

vos tramet salutz cen mil vetz

e prega us per mi que l'ametz,

car senes vos no pot guerir

del mal d'amors que l fay languir,

e nuilhs metges no ilh pot valer

mas vos que l'avetz en poder.

Vos lo podetz guerir, si us platz;

sol que per mi li trametatz

joya que l port per vostr' amor,

l'auretz estort de sa dolor.

Encara us dic mays per ma fe

per que l devetz aver merce:

car, si us play, morir vol per vos

mays que d'autra viure joyos."

Ab tan la dona li respon

et a li dig: "Amic, e don

sai es vengutz e que sercatz?

Trop me paretz enrazonatz;

car anc auzetz dir que dones

joya ni que la prezentes

a degun home crestia,

trop vos es debatutz en va.

Mas car vos vey tan prezentier,

podetz a mi, en sest verdier,

parlar o dir so que volres,

que no y seretz forsatz ni pres.

E peza m per amor de vos,

car es tan azautz ni tan pros,

car m'auzetz dar aital cosselh."

"Dona, et ieu m'en meravelh

car vos de bon cor non l'amatz."

“Papagay, be vuelh que sapjatz

qu'eu am del mon lo pus aibit.”

"E vos cal, dona?" "Mo marit."

“Jes del marit non es razos

que sia del tot poderos:

amar lo podetz a prezen;

apres devetz seladamen

amar aquel que mor aman

per vostr' amor, ses tot enjan."

"Papagay, trop es bels parliers;

par me, si fossetz cavayers,

que jen saupratz dona preiar.

Mas jes per tan non vuelh laissar

qu'eu no us deman per cal razo

dey far contr' aissel trassio

a cuy ay plevida ma fe."

"Dona, so vos dirai yeu be:

amors non gara sagramen,

la voluntatz sec lo talen."

"Vos be dizetz, si Dieus m'aiut;

ab tan vos ai yeu doncx vencut,

qu'eu am mo marit may que re

que si' el mon, de bona fe,

e lunh autr' amador no vuelh.

Com auzatz dir aital erguelh

qu'eu am la on mos cors non es?"

"Dona, erguelh non dic yeu ges;

par me que us vulhatz corrossar.

Pero, si m voletz escotar,

ja per razo no us defendretz

d'Antiphanor que non l'ametz.

Be us dic que dreitz es veramen

que devetz amar a prezen

vostre marit mays c'autra re;

apres devetz aver merce

d'aissel que mor per vostr' amor.

No vos membra de Blancaflor

c'amet Floris ses tot enjan,

ni d'Izeut que amet Tristan,

ni de Tisbe cant al pertus

anet parlar ab Piramus,

c'anc nulhs hom non l'en poc tornar?

En lieys vos podetz remirar.

Cal pro y auretz, s'Antiphanor

languis per vostr' amor ni mor?

Lo dieus d'amor e sas vertutz

say que vo n rendran mals salutz,

et yeu meteys, que dezir n'ay

de vos, tot lo mal que poiray,

s'en breu d'ora no m'autreyatz

que, s'el vos ama, vos l'amatz."

"Papagay, si Dieus m'acosselh, 

encara us dic que m meravelh,

car vos tan gent sabetz parlar.

E pus tant me voletz preiar

d'Antiphanor, vostre senhor,

ieu vos reclam pel Dieu d'amor,

anatz vos en, que trop estatz,

e pregui vos que li digatz

qu'eu m'acordaray en breumen

e ilh mostraray tot mon talen.

E si tant es que m vuelh' amar,

d'aitan lo podetz conortar

que pels vostres precx l'amarai

e ja de luy no m partiray.

E portatz li m aquest anel,

qu'el mon non cug n'aya pus bel,

ab sest cordo ab aur obrat,

que l prengua per ma amistat.

E gardatz vos que non estetz:

en sest verdier m'atrobaretz."

Ab tan lo papagays respon:

"Dona," fay s el, "si Dieus be m don,

mot a aisi azaut prezen,

et yeu portar l'ay veramen;

e car avetz tan bel esgart,

saludar l'ay de vostra part.

Dona, sel Dieus que no mentic

vos do d'Antiphanor amic,

e m lays vezer c'abans d'un an

l'ames de cor ses tot enjan."

Ab tan parton lor parlamen.

De layns, car ac gran talen

de la don' e d'Antiphanor,

del vergier joyos ses demor

dreg a son senhor es vengutz

e comta l com s'es captengutz:

premeiramen l'a comensat

lo gran pretz e la gran beutat

de la domna, si m'aiut fes;

e d'aisso a fait que cortes.

Pueys li a dig: "Senher, ja mays

non er noiritz tals papagays,

que tan digua per son senhor

com yeu ay dig per vostr' amor.

Dins el verdier m'aney suau:

no volia qu'en mon esclau

se pogues metre nulha res;

may volri' esser soutz que pres.

La dona trobey veramen,

de vostr' amor li fi prezen,

e tramet vos aquest anel,

qu'el mon non cug n'aya pus bel,

ab sest cordo ab aur obrat,

que l prendatz per sa amistat.

E prendetz lo per su' amor,

que Dieus vo n do be et honor.

Mas jes no say per cal razo

non prenguam sonh ni ochaizo

que puscam el verdier intrar:

jes no vos en say cosselhar.

Mas yeu metray foc a la tor

et al solier, per vostr' amor;

e can lo focs er abrassatz,

poiretz intrar per esperatz

ab vostra dona domneyar,

e lieys tener et abrassar."

Antiphanor respon breumen

"Tornatz premier al parlamen

a lieys parlar, si a vos platz:

doncx sestas razos li mostratz."

Ab tan parto s'en ambeduy.

Mot es lo papagays vas luy

fizels amicx e ses enjan.

Vas lo verdier s'en vay volan.

La dona trobet sotz un pi,

saludet la en son lati:

"Dona, aisel Dieus que vos fetz

vos done so que mays voletz

e us gar de mal e d'encombrier,

sol que lo vostre cavayer

vulhatz amar tan lialmen

com el fay vos ses falhimen."

"Papagay, si m'acosselh Dieus,

si trastotz lo mons era mieus,

tot lo daria de bon cor

per l'amistat d'Antiphanor.

Mas aquest verdier es trop claus

e las gardas non an repaus,

devo velhar tro al mati,

car lunha nueg non prendo fi."

"Dona, e no y sabetz cosselh?"

“Ieu no, e no m'en meravelh,

si vos cosselh non y sabetz.”

"Si fas, dona: ar m'entendetz.

Ieu tornaray vas mo senhor,

c'ay laissat cossiros d'amor.

Encar' anueg l'en menaray ...

al pe del mur l'en aduray:

fuoc grezesc portaray, si us play,

ab que metray fuoc al cloquier

et a la tor et al solier.

E cant lo focs sera enpres,

ilh y corran tug demanes,

que l voldran per fort escantir.

E vos no metatz lonc albir:

pessatz de luy e faitz l'intrar;

adoncx poiretz ab luy parlar.

E s'aquest cosselhs vos par bos,

ab mal grat qu'en aya l gilos

poiretz ab luy aver delieg

e jazer ab el en un lieg."

Ab tan la dona ditz: "Platz me,

et anatz lo querre desse."

Ab tan lo papagays vay s'en

vas Antiphanor, que l'aten.

Sobre son caval l'a trobat,

de son garnimen adobat;

elm et ausberg viest sobre si

e caussas de fer atressi;

sos esperos d'aur tenc caussatz,

s'espaza sencha a son latz.

E l papagays li venc denan.

"Senher," fay s el, "al mieu semblan

anueg veiretz aisela re

que may amatz per bona fe.

Vostra dona us manda per mi

c'anetz vas lieys tot dreg cami

viatz, e cavalguatz suau:

lunhs hom no sapcha vostr' esclau,

ni lunha res, ses devinar,

no puesca saber vostr' afar.

Mas foc grezesc nos fay mestier

en ola de fer o d'assier;

ieu l'enpenray entre mos pes,

faitz me l liurar tost et ades."

Antiphanor isnelamen

li'n fay liurar a son talen.

Tan cavalguero per viguor

que la nueg foro prop la tor.

Las gaitas sono pel cloquier,

l'una va e l'autra l'enquier.

Devo velhar tro al mati,

car lunha nueg no prendran fi.

Ab tan Antiphanor dissen,

et a pauzat son garnimen

de pres son caval, tot entier,

mas solamen son bran d'assier

que volc portar senh a son latz;

e no l'es ops, d'aisso m crezatz,

car ses temens' ab cor segur

es vengutz tro al pe del mur.

E l papagays de l'autra part

intr' el verdier, car trop l'es tart

de metre foc, car so senhor

laisset tot sol senes paor.

Denan la dona venc premiers;

aisi com si fos esparviers

s'anet pauzar denan sos pes,

e pueys l'a dig tot en apres:

"Dona, mo senhor ay laissat

al portal maior dezarmat.

Pessatz de luy e faitz l'intrar,

qu'ieu vauc lo castel abrandar."

"Papagay, per mon essien,

fag n'ay ieu tot l'assermamen.

Las claus del castel ai pres mi:

vec las vos sus aquest coissi!

Anatz metre foc al castel."

Anc may no cug per lunh auzel

fos aitan ricx faitz assaiatz,

com aquest er, ni comensatz.

E l papagays seladamen ...

de las la tor prop del terrier

lor vay metre foc al solier.

Devas quatre locx s'es empres,

e l critz se leva demanes:

"A foc!" crido per cominal.

E la dona venc al portal 

e a ubert senes comjat

de las gachas e mal lor grat.

Antiphanor intr' el vergier:

en un lieg dejos un laurier

ab sa dona s'anet colcar.

E lunhs homs non o sap contar,

lo gaug que fo entre los dos,

cals pus fo de l'autre joyos.

Veiaire lor es, so m'es vis,

c'aquo sia lor paradis;

grans gaugz es entre lor mesclatz.

E l focs fo tost azamortatz,

ab vinagre l fan escantir.

E l papagays cuget morir,

tal paor ac de son senhor.

A l'enans que poc venc vas lor

e es se prop del lieg pauzatz

e a lor dig: "Car no us levatz?

Anatz sus e departetz vos,

que l focs es mortz tot ad estros."

Antiphanor ab cor marrit

s'es levatz e pueys li a dit:

“Dona, que m voldretz vos mandar?”

"Senher, que us vulhatz esforsar

de far que pros tan can poiretz

en est segle tan cant viuretz,"

fay se vas el, baiza l tres vetz.

Antiphanor s'en torna leu

com filhs de rey ab son corrieu.

So dis nArnautz de Carcasses 

que precx a faitz per mantas res

e per los maritz castiar

que volo lors molhers garar,

que ls laisso a lor pes anar,

… que may valra,

e ja degus no y falhira.