Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet. Si un estudiant angles ven a Paris

Traduction de l'arbre de batailles de Honoré Bonnet.

Ms. de Paris 7807. 2, fol. 193 et 246. - Grdr. § 58, p. 93. St. p. 68.

Si un estudiant angles ven a Paris per estudiar, si deu esser apreyssonat. 

Mas lo qual veser d'un dopte que totz jorns s'endeven. Hom sab ben que lo rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an tot jorn guera ensemble. Si es vengut un licensiat de la ciutat de Londres per estudiar a Paris e per estre mestre en decretz o en teulegia, un Franses l'a apresonat, e la questio ven per devant lo rey. So ditz lo licenciat qu'el no deu pas far 

finansa ny esser presonier, e si fonda sa oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres de ley per sa partida, la qual dona previlegi fort grant als escolas e si deffent que hom no lor fassa greu ni desplaser, mas tota honor e reverensia; e vec vos la raso que ditz la ley: "Qual sera," ditz ela,"tals homes que non aura merce d'un escola lo qual per saber e per saviesa aquerre ha layssat riquesas e sos amix carnals e son pays, e si s'es mes en paubretat e si s'es fayt banir entre autra gent? Ben seria descortes aquel que mal li faria." Mas l'ome d'armas que l'a apresonat tantost respon: "Mos amix, entre nos Franses non avem cura de vostras 

leys ni de l'emperayre que las ha faytas." E lo licenciat replica: “Sira,” fayt el, "leys non sont altra causa que dreytas rasos ordenadas segon sabiesa. Si vos non avetz cura de las leys, ja per so non es que los senhors de Fransa non amen raso en las causas rasonablas. E d'autra part, quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec, lo qual hera a Roma, e de la volontat del papa remudec a Paris, lo papa e lo reys doneron previlegi grant en aquest studi de Paris (Université). E per aquela via enmenec lo 

reys de las partidas de Roma mestres escolas de totas lenguas. E donc per que non poyria el venir seguramen, puys qu'els foron asseguratz per lo rey?" "Sira," so dis l'ome d'armas, "supausat que totz escolas fossan asseguratz, depuys que guera general foc jutghada per lo rey de Fransa contra aquels d'Anglaterra, nuls Angles no deu venir per estudiar ny per 

autra causa. Car per color d'estudi vos poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz escriure e mandar los secretz del rey e lo aseguramen del realme a sos enemix, dont lo rey poyria aver dapnatghe." 

Aras qual veser que n'es de dreyt. E segon mon avis, mas qu'el sia veray estudian, so es a dire qu'el no fos vengut falsament o per falsa color per espiar, yeu cresi verayament qu'el no deu esser presonier, si no que lo reys agues fayt mandament general que negus Angles estudian no 

venghesan en son realme; e si alcun ditz, si lo rey non obstan los previlegis papals autreghaz a l'estudi poyria far tal mandament, yeu dic que non i qual doptar. Car si l'arcivesquat de Roams vacava o l'avescat de Paris e los canonges eligian un Engles, lo rey poyria contradir a la 

electio e en seria escotat segon las oppunyos de nostres mestres e tot per aquesta raso; car non es pas expedien ny al realme ny al rey d'aver en son realme son enemic. 

Si un Alaman troba un Frances portan sas armas, se el lo pot apelar de gatghe.

Mas regardem d'un autre debat que poyria ben soven venir. Un Alamant s'en ven a Paris per veser la cort del rey, per conoysser las gentials manieyras de Fransa. Si troba un cavalier o un scudier portant las armas de son linatghe, al qual el vay, anayssi rudament coma los Alamans an acostumat, disen que per sa fe mal porta el sas armas. Mas lo Franses si respont cortesament: "Bel senher, que me dissetz vos? No podi be portar las armas que mon payre e ls mieus ancessors an portat per tot lo temps, que memoria non es del contrari?" "Si m'ayut Dieus," ditz l'Alamant, “mon linatghe es plus antic que non es lo vostre, e aquestas armas que vos portatz son propias nostras, e si vos dic que vos las portatz malvasament. E si vos en voletz deffendre, vec si mon gatghe." Lo Franses ditz cortesament: "Yeu non vos fauc punyt de vilania, e per tant me voli deffendre de sso que vos me disetz." Aras yeu demandi si lo rey, quant devant luy sera venguda aquela querelha, deura el entre aquest dos jutghar batalha? Car lo es avis que hoc, per so que lo Alamant ditz que son linatghe es plus antic, enayssi vol el dire que son linatghe a premier portat las armas; donc si el era premier, el auria lo premier dreyt. E car el non ha testemoni davant lo rey e aysso vol proar per son cors, lo es avis que batalha y deu aver. Mas en esta opunio non es ben l'actor acordan, e si es ben la raso propatent, per que non y deu 

aver batalha. Car els no son pas d'un realme ny d'un senhor, per que entre els en cavalguada pogessa aver ni venir ny al rey grant dampnatghe, ny a l' Alamant non es desonors en son pays, si en Fransa 

son portadas sas armas per un Franses si non que fossa fayt per grant barat. Car supausem que un cavalier de Fransa, home de mala vida, grant corredor e mal pilhart, prent las armas d'un bon cavalier Alamant, am las quals s'en anes en Borgonha botar lo foc o en lo regne pendre de las vacas e tot home raubessa en son cami, si lo prodome cavalier Alamant contra aquel cavalier donessa son gatghe, sus aquest fayt la querelha non seria pas mala; mas ges per tant no dic pas que lo reys degues jutghar batalha. Car si lo rey per bona informacio trobava que so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar del gibet ny de copar lo cap, car son home de gleysa. Mas si el en fasia bona justicia, yeu no m'en apellaria pas; mas jutghar batalha entre els dos, jes per home que sia criminos e que si puscha proar de meschanta vida, yeu no vey pas que dreyt o vulha.

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343).

Amb umil cor lo rey, si con podia,

ans que fenis, dis: "No s meravilhes

si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es

del realme; car dreg es e razon,

Carle Martel, lo sieu avi que fon,

e mon frayre de mi fon premier nat,

degra regir miels que yeu lo regnat.

Consiensa del tort per cert avia,

per que yeu cre que als sieus tornat sia."

Adonx feni, don fon mot gran pezansa;

qui vi raubas trencar e mans vestirs,

caras, cabels, plorar e far grans cris.

No y ac negun, non menes gran dolor,

dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;

la sieua arma non puesca sufrir pena."

Gran fon lo dol que tota sa gent mena.

Gran dolor fon, qui auzi la depertida

del rey Robert am la donna gentil.

La regina va gitar un gran quil:

"Ay, bona amor, temps es que nos partam.

Si a Dieu plagues, volgra esser avan

morta que vos! Mays pueys que Dieu lo payre

ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre."

Lo rey auzi que la donna planhia:

aysi com poc el la va confortar:

"Huey es lo jorn, Dieus mi vol apellar;

el sia grazit, que pron sa ay vescut.

Pueys que a cel son voler m'es salut,

a sel mi rent, quan que l peccayre sia,

m'arma, mon cors meta en sa baylia."

Ben deu planher tota la sancta gleya

la sieua mort, car en tot son vivent

de la gleya es agut son sirvent,

gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V)

E del seyzen el fora eysament,

si agues vescut, captengra lo tot dya.

Fe sperital en el bon pe avia.

De la razis el es mogut de Fransa,

per que Frances lo devon sospirar

e de sa mort planher e gaymentar.

Lo rey Robert, mant hom lo planhera,

tals portamens en sa vida fach a

que tota gent en deu aver pezansa,

especialmens lo noble rey de Fransa.

Com de Velli, aquel planh e sospira 

la mort del rey, el n'a dreg e razon,

car l'amava de fin cor e de bon.

A'n pauc lo cor de trastot no l falhi;

cant aus la mort, el ha dig cap encli:

"Bel Senher Dieus, ben m'as descapdellat

de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,

e la verge humil santa Maria

sa sieua arma tenga en sa baylia."

Complansa, vay senes tota bestensa

per lo pays, de levant al ponent.

Per Proensa passa premierament,

dedins Nissa tu t'en vay comensar,

tro la verge sancta Mari' a la mar;

per Masselha passaras e per Arle,

tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.

Ad Ayx t'en vay, complancha, senes falha,

petitz e grans humilmens saludar,

com un dels luox que l rey volia amar

de Proensa: preguem devotament

santa Clara per lo bon rey valent,

en paradis avocada li sia,

totz sos clamans de destric gardat sia.

Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre,

car razon es, e pueys als cardenals,

al college, pueys a totz los reals;

aqui es cap e razis de la fe

lo veray Dieu que tot lo mont soste.

L'arma del rey non sufra nulha pena:

totz en preguem humil de gracia plena.

A sant Loys, ver cors sant de Masselha, 

complancha, vay an gran devocion.

Aquel senher que sufri passion,

pregue, si l play, per lo rey cabalos

que aia l'arma el regne glorios, 

e l'acuelha el sieu digne repayre,

bon gaug ses fi a tot fizel peccayre.

Amen.

Barlaam, Josaphat. En aquel temps que hom comenset los monestiers edificar,

Légende de Barlaam et Josaphat. 

Ms. de Paris, fr. 1949, fol. 180a. - Grdr. § 54, p. 88. St. p. 63.

En aquel temps que hom comenset los monestiers edificar, e ls monegues e ls hermitans comenseron a creyser la renomada de la crestiandat, fon luenh saupuda que venc tro en la terra d'India. Motz hy ac d'omes que desampareron lurs possessions e tornavan a conversion. Esdevenc si que en aquella terra ac un rey que avia nom Avenis; aquel era de mot gran poder e de mot gran riqueza, e gentil hom e poderos contra sos enemix, e de la riqueza d'aquest mont ben azondos; mays encar segon l'arma era mot mal azornatz, car el crezia las ydolas.

E domens qu'el vivia aysi dousament el joy et el delich d'aquest mont, que avia aquo que si volia, veieyre li fon que una cauza tant solament li falhia, que mot l'agreuiava e mot li mermava sa gloria, so es a ssaber que non podia aver enfant. Lo glorios linage dels crestians e las mayzons dels monegues e dels hermitans mesprezavon lo coutivament del rey, e 

per menassas ni per paor de mort non laysavan a prezicar la ley de Jesu Crist ardidament e ses paor. Et aco que a la ley s'apertenia, estudiozament fazian, e prezicavan lo nom de Jesu Crist. Cant lo rey Avenis auzi aquesta paraula que aytals gens s'eran levadas que mesprezavan las ydolas e prezicavan lo nom de Jesu Crist e que non doptavan morir, mot fon plen de gran yra e de gran tristor, e comanda per tota sa terra a sos baylons et a ssos senescals que totz sels que poyrian trobar que creyrian el nom de Jesu Crist, que per diversas mortz los fezessan morir. E sertas li benahurat amic de Nostre Senhor s'en annavan davant lo rey e reprenon li la soa fellonia e la soa mescrezensa. E cant lo rey o auzi, de gran yra era plens e fazia los morir per diverses martiris.

Cant la terra d'India era en aytal error, un prebost del rey que mot era de gran poder e de gran gentileza e de gran pres en la cort del rey, cant el auzi aytal fellon comandament, mesprezet la vanetat d'aquest mont tan fortmens que prezent si mezeys l'abit de religion pres e mes si en un dezert, e la soa vida era en dejunis et en vigilias. Lo rey Avenis amava lo mot e mot li portava d'onor gran. E cant lo rey auzi aytal cauza de luy, non vos pot hom dir lo gran dol que el ac en son cor, car aytal amic avia 

perdut, e de tot en tot crec adonx la soa yra contra los morgues. Adoncx trames sos sirvens per los puetz e per los dezertz e per motz luox que l quezessan amablamens e que li amanessan. E cant venc a cap de pessa, aquil que l'anavan querent, serqueron tant que troberon lo; preron lo e meneron lo davant lo rey. Garda le rey e vi lo pauramens vestit, seluy que tant resplandens vestirs solia vestir e tant delicadamens solia viure, e vi lo lag e mesprezat e vestit a guiza d'ermitan. De la tristor e de la yra que avia lo rey parlava e dizia a seluy: "Oy, tu fol' arma perduda; per qual cauza tu as mudada ta gloria ni ta honor que solias aver en mon regne; car tu eras premiers en ma cort, onratz davant totz los autres; en aytal dezonor et en aytal viltat as mudada ta gloria, e que cuias gazanhar? Car totz nostres dieus e tot lo joy d'aquest mont as laysat 

per un home que es apellat Jesu Crist - per que as ayso fag?" 

Cant le bons homs auzi ayso, alegrament e sanament respondet e dis: "Reys, si tu vols de mi auzir razon, gieta de ton palays tos enemix, et adonx respondray ti d'aquo que tu volras demandar, que, tant com

aquilh y seran, neguna paraula tu non poyras recebre en pas que yeu ti diyses; per razon vuelh que m'aucias, o fay de mi que ti volras."

Lo rey respondet e dis: "E qui son aquist enemix que mandas hostar?" 

E l benahurat li respont: "So es yra e cobeeza. Aquestas doas cauzas tollon ad home que non pot entendre razon; mas si tu hostas aquestas 

desobre tu, e per aquestas doas cauzas tu as en tu saviza e lialtat, verayament tota cauza diray a tu." E l rey respont: "Hyeu ti autrey que yra e cobeeza giete de mon cor que y fassa aver saviza e lialtat. 

Digas mi, don t'es venguda aytal error que aquo que vezem et auzem, aias laysat per nulla esperansa." Respont l'ermitans e dis: "Reys, si tu vols auzir lo comensament, escouta.

Els jorns de mon jovent, cant eu era joves, auzi una paraula que mot es bona e de profiech e de gran salut e que mot mi intra el cor aytant fort que hanc pueys no n parti. La paraula es aquesta: so es a veieyre als fols que aquellas cauzas que son divinas, que hom non pot vezer, deu hom mesprezar atressi com si non eran, et aquellas que son d'aquest 

mont, deu hom amar e car tener atressi com si eran durablas. 

Non conoyses per qual cauza hyeu ay dezamparat aquest mont? 

Car la sobeyrana apellation m'a apellat a vida durabla; e cant plac a la benignitat de Nostre Senhor Jesu Crist que m volc desliurar del poder del dyable, el mi fes mesprezar la vanetat d'aquest mont, et adonx yeu mi consiriey que aquest mont non era mays cant nient e vanetat, e perpensiey mi per que yeu era fatz e que m covenia ad annar davant 

mon Senhor per rendre razon; et adonx dezampariey tot cant avia e segui lo, e fas li gracias; car li plac que m desliures del poder del dyable e de las tenebras d'aquest segle e car mi demostret via per on podia annar a luy. E dic ti que neguns autres bens ni neguna autra via non es bona mays cant aquella don tu, caytieus reys, yest partitz e desesperatz, per que nos em partitz de la toa conpanhia; car nos ti vezem a Dieu dezagradable per so car tu mesprezas Nostre Senhor Jesu Crist que es senher de tot cant es et es egals a Dieu lo payre que l sel e la terra establi e de sas proprias mans formet home e l mes en paradis; e l dyable per sa enveia decep lo, mas lo benigne Senher que nos formet, regardet si a las obras que avia fachas de sas mans e volc per nos 

sufertar mort e passion, per la qual nos desliuret de la poestat del dyable. E tu, caytiu rey, offendes en la cort de celuy que nos a fach dignes d'aytals bens ad aver, e tu yest el delieg de ton cors totz entendutz e de las ydolas que yeu veg que apellas dieus. Oy, e tu tant 

solament non tolles als crestians ben, que abans o fas a totz aquels que als tieus comandamens obeziyson. E sapjas en ver que hyeu non ti creyray ni non consentiray als tieus comandamens d'aquesta maniera ni encontra Dieu non faray fellonia ni mon bonfaytor ni mon bon salvador non renegaray, si tu a bestias salvagas mi liuravas per devorar o a glazi o a fuoc mi fazias morir. Non temi ni non am la prezent vida, que, plena es de vanetat o d'enfermetat tant fortment que longa cauza seria a dire.

Mays per bona paraula ensenha mo senher sant Johan que tot lo mont es pauzatz en malignitat, e que non vuelha hom lo mont ni las cauzas que y son, que tot cant es el mont es cobeeza de la carn et enveia dels huelhs, e lo mont traspassa en la cobeeza de luy, et aquel que faza la volontat de Dieu, permanra en durabletat. E per far la volontat de Dieu ay dezanparat totas cauzas, e de totz aquels que crezon Dieu Nostre Senhor en ay fag mos amix e mos frayres e mos parens, e d'aquels que ja foron mieu amic e mieu frayre, et yeu m'en soy lunhatz e permane en la soleza et esperi Nostre Senhor que m fassa venir salut."

Totas aquestas paraulas e mays d'autras ganren dis le bons homs al rey. E cant lo rey l'auzi, fon mot sosmogutz en yra e volc lo ferir; mays per honor e per reverencia de si mezeys et el s'en retenc e comenset li a dire: "Caytiu, e don t'es moguda aytal perdicion que tant as aguda ta lenga a recontar aquesta fablazon? Sertas, si al comensament de tas paraulas non ti agues promes que partis yra de mi, a fuoc liurera ta carn; mas car al comensament de tas paraulas mi conjuriest e per l'amor que solia aver an tu, sufre ta vida; leva ti e fug denant los mieus huelhs que ja mays non ti veion e que non ti destrua." 

Adonx le bons homs s'en tornet el desert mot corrossatz, car lo martiri non avia sufert; ans sertas cascun jorn suffertava martire en sa consciencia contra las temptacions del dyable. E cant le bons homs s'en fon annatz, lo rey fon mot yratz e consiret si de diverses turmens encontra los monegues et honorava plus largamens que non solia sos 

dieus e sas ydolas.

Domens que l rey era en aytal error et en aytal pensier, un filhs li nasquet a meravilhas bels, e la gran beutat de luy figurava aquo que de luy era a esdevenir. E dizian que en tota la terra non era vist tant bel enfant ni tant agradable. Le rey ac a meravilhas gran gaug de la nativitat de luy, et apelleron l'enfant Jozaphat. E lo rey si com autre fol annet s'en al temple de sas ydolas far gracias e lauzor, e le caytiu non conoysia a qual senhor covenia rendre lauzor per lo gaug de la nativitat de son filh. E lo rey fes far festa et ajustet ganren dels coutivadors de cels que azoravan las ydolas, e de l'autre pobol ajustet ganren, et a celebrar la 

festa el fes ausir ganren de taurs al sacrifizi far, e donava sos dons als grans et als paucz et als rix et als paubres en la sollempnitat de la festa que l rey fazia. Et esdevenc si que aquil cinq barons qui si fazian savis de l'art de la estrolomia, aquels lo reys fazia estar e prop de si e demandava a cascun d'aquels que dizessan d'aquel enfant cals devia esser. Et ac n'i motz que dizian que l'enfant seria de gran riqueza e de gran poder e sobre totz los autres reys que enans hy avian estat. Un dels estrolomiayres que fon plus savi dels autres, dis al rey; "Si con sels que m'ensenheron d'estrolomia, en tant com yeu puesc conoyser, trobi que 

aquest enfant non sera en ton regne, mas en autre regne melhor ses compte, et es a mi veieyre que la religion dels crestians que tu persegues el recebra, e que el mezeys y aura sa esperansa." 

Cant le reys o auzi, mot o receup greu, e tornet sa leticia en tristor.

En aquella ciutat on el era, basti un palays a meravilhas bel, et en aquel 

fes cambras mot bellas e mot resplandens; e cant l'enfant ac la etat d'enfanteza, el lo mes el palays et establi li servens e ministres, e aquilh eran joves mot e de gran beutat, e comandet ad aquels que negun home de lains non intres e que neguna cauza d'aquesta vida que pogues engenrar yra non li manifestes hom, ni mort ni vilheza ni enfermetat ni pauretat ni neguna autra cauza, si non era joyoza e delichabla, non li aportes hom denant per so que non pogues consirar neguna cauza ad esdevenir. 

E comandet que neguna cauza pauca ni gran de Jesu Crist non li deches hom; et aquo que l'estrolomiayre li avia dig, mandava que sobre totas cauzas fos celat. E cant neguns dels ministres era malautes, el rey lo 

comandava gitar foras.

Raimon Feraut. Vie de Saint Honorat. Ayssi dis l'estoria, con Herenborc,

Raimon Feraut. Vie de Saint Honorat.

Ayssi dis l'estoria, con Herenborc, la reina, mayre de sanct Honorat, mes en heregia l'emperador e son marit frayre.

El temps ancianor, so retray l'escriptura,

que Mahomet de Meca, malvayza creatura,

e Johan Gaunes feron ley de falsa figura,

de peccat e d'error,

don foron verinat mot duc e mot persant,

Pinabels de Bugia e Sidracs d'Oriant,

Marsilis de Marroc an son frayre Aygolant,

que foron rey clamat

d'Agen e de Girona, de Murcia la bella,

de Tholeta la gran tro ins en Compostella,

Granada, Saragossa, de trastota Castella,

e rey de Pampalona:

aquests crezien la ley de la malvayza gesta,

Baffum e Tervagant honravan en lur festa. (Baffumet)

Per so qu'els cristians poguessan far conquesta

e menar a desrey,

ad Andrioc d'Ongria doneron lur seror,

prince de Cumania e de tota l'onor,

frayre Leon lo Grec, que fom de gran ricor

e de gran manentia,

Heremborc la plus bella de cara, de faysson,

huels vars e saura testa con fil d'aur environ,

bel vis, boca rizent e colorat menton,

flor de tota Castella;

roza fresca de may non es plus colorada;

gent cors e bellas mans, de faysson mesurada,

gent parllant e plazent qu'a totas gens agrada

e sa beutat retray.

Des milia combatens ac per ella d'aiuda

l'emperayre Leons, tro que agues vencuda

la guerra de Budac, que avia lonc temps aguda,

qu'era reys veramens

de Sur, de Nicosia, d'Acre e d'Escalona,

de Domas, de Nichea, d'Antiocha la bona.

L'emperayre Leons li baysset la corona

e li tolc la Turquia

ab Andrioc, son frayre, prince de Cumania,

que la bella Heremborc avia en sa baylia.

Tant s'esforset li domna que mes en heregia

l'emperador e l frayre.

Ay, Jesu Crist, lo payre, quals dans e quals dolors,

que per aquesta donna perda tant grans senhors,

Andrioc e son frayre, la leys christianors,

e trastot lur repayre!

Ayssi dis la gesta, con Herenborc pantayset, cant era prens de sanct Honorat, que un ray de flama li eyssia del cors, que si estendia entro al cel en forma de colompna.

Pueys non tardet gran temps que l domna si sentia

ensencha de son cors: domens qu'ella dormia

dins son palays ausor sotz palis de Suria,

vi una vesion de mot grant espavent:

eyssir vi de son cors una flama luzent

en forma de colompna, que tro al cel s'estent.

Lo rays d'aquesta flama an la bella clayror

venia tro en Espanha e la ley payanor

vincia et encaussava e gitava d'onor.

Et Andriox, lo reys, que era en Turquia,

pantayzet aquel ser que l dona s'ajassia:

una flama luzent del ventre li eyssia.

Et aquesta clardatz d'Espanha e d'Aragon

encaussava la seuta de Mahom lo gloton, (secta de Mahoma)

de tota payania tro a Montmelion.

En gran pensament son lo reys e la reyna

d'aquesta vezion e cascun s'atayna.

Non restet en lur terra ni devins ni devina,

l'uns non o dis a l'autre, en son cor o celava,

als savis de lur seuta cascuns o entervava.

D'aquesta vezion tot lo plus s'acordava

que Herenborc la reyna porta va un enfant

que de tota Castella e d'Espanha la grant

encaussava la seuta Mahom e Tervagant.

La bella Herenborc avia mot gran paor

que, si saupes lo reys la vezion maior,

fezes aucir l'enfant a mot gran dezonor.

Aras layssa lo reys la guerra de Turquia,

cavalca sas jornadas, tro que fom en Ongria,

e trobet qu'en palhola Herenborc si jassia.

Aliurada jasia d'un precios enfant,

net, de clara faysson e de belleza grant:

Andronic li mes nom lo reys, car l'amet tant.

Noyrissas fes venir e gardas li queria

que gardessan l'enfant, car gran paor avia

que per la vezion la mayre l'auciria.

Aras creys e meilhura Andronix lo plazens:

lo reys li fes venir escudiers e sirvens,

que trastotz sos plazers li aguessan prezens.

Pres de Nicomedia avia fach Constantis,

lo payre d'Andrioc, el forest, en jardis,

un gran palays rial, hon si noyr Andronis.

Andronix lo plazent s'es noyritz el palays,

de solas, de baudor a tant con volc e mays:

mays hanc non si donet a nulh malvays rellays.

Un dia s'esdevenc que Andronix lo plazens

manjava en la forest amb algun de sas gens,

c'uns cristians li venc e ques li humilmens:

"Almorna, filh de rey, mi fay far a ta gent

per Jesu Crist, lo rey de paradis plazent."

Tantost li fes donar trastot son compliment.

Enfans de pietat e de gran esperanza

es lo bels Andronix e de gran aondansa,

a paures vergonhos, a gent de malanansa.

Cant tornet al palays, el atrobet sa mayre,

la bella Herenborc, e dis li son veiayre.

"Car filh, que aves fach deforas el repayre?"

"Donna, venc de deport et ay vist un message

de Jesu Crist, lo rey, que es de gran parage.

Es el nostre cozins ni de nostre linhage,

aperten a mon payre ni a l'emperador?

Reys es de paradis, so dizon li pluzor."

"Bel filh," dis Herenborx, "ben parllas de folor.

Non plassa a Baffumet que cest Jesu Crist sia

emperayre ni reys ni de lur compagnia:

hom fom malauros, pendutz per sa folia.

Sels que crezon en el son fals galiador,

lebros e malanant e vivon a dolor:

trop si banhon en sanc de filh d'enperador."

Herenborc fom marrida e penset son afar,

con son fill Andronic non pogues atrobar

negun d'aquesta ley, an qui pogues parlar.

Comandament fom fach tantost de part lo rey

que totz homs que crezes en so que Jesus fey,

moris a mala mort ho renegues sa ley.

Ar moron cristians an tota lur companha:

per lo regne d'Ongria e per tota Alamanha

fan aucire los sancts tro en la gran Espanha;

quant Dieus lo glorios aparec verament

a tres verays cors sancts qu'estavan penedent

lonc temps el mar de Creta, en una isla plazent.

Aysso fom sanct Capracis, sanct Mayons, sanct Lions,

que de gran sanctitat eran e lums e fons;

mays plus complitz estava sanct Caprassis, le dons.

Aquests eran agut philozophe nomnat:

las riquezas del mont avian dezamparat,

amics foron de Dieu, plens de gran sanctitat.

"Anas," dis Jesus Crist, "lay en Nicomedia,

en la forest del rey tenes la drecha via:

trametray vos dos filhs d'Andrioc, rey d'Ongria,

e menares los en lay on aures mandat;

aquest eyssaussaran tota crestiandat."

//

Antoine Sardou, 1874, «La vida de sant Honorat, légende en vers provençaux, par Raymond Féraud, troubadour niçois du XIIIe siècle»

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)

Traduction du Liber Scintillarum de Bède.

Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 

Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.

De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."

Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 

Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 

paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  

sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 

vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.

E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 

Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 

"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 

obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

Regla de S. Beneih, traduction de la règle de Saint-Bénoit (fragments)

Traduction de la règle de Saint-Bénoit.

(Benoît, Beneih, Benet, Benito, Benedicto)

Incipit regula beati Benedicti translata de latino in vulgari.

Lectio prima.

Mo senher S. Beneih al comensamen de la regla fai sos amonestamens e ditz enaichi: "Bels filhs, escota voluntiers los commandamens de to maior, e so que t'amonestara rete fort en ton coratge, e met ho en obras, per so que tu vas Dieu, de cui t'eras partitz per desobediensa, puscas tornar per obediensa." Iou fai cel parli ab aquel que vol laychar 

sas voluntatz e vol eser cavaliers de Nostre Senhor Dieu Jesu Crist e penre las armas d'obediensa. Filhs, quan tu volras comensar alcu be, tu pregua al comensar Nostre Senhor, que t'aiut e ta obra perfassa e acabe, per so que Dieus lo paire, que ns denha apelar sos filhs, no trobe en nos re per qu'el nos aire. E devem lhi tostems obedir e servir dels bes que el nos dona, per so qu'el no nos deserete dels bes de paradis, ni ns lhiure a durabla pena cum fara aquels que no l volo segre a gloria.

Lectio secunda.

Esvelhem nos donc tuh, que la Sancta Scriptura nos rechida, que ns ditz: "Hora es que levem de durmir e ubram los olhs vas Dieu, que es vertadiera clardatz, e augam que nos ditz." La votz de Dieu nos ditz totz 

jorns e crida que no siam ges de dur coratge, quant auvirem la soa paraula, cum so aquelh que per castiar no s'esmendo. E ditz en autre loc: "Qui ha aurelhas, auga que ditz S. Esperit a sancta gleiza: venetz, lhi meu filh, escotatz me, que eu vos esenharai cum doptetz Dieu. Corretz dementre que avetz lo lhum de vida, per so que a la mort no 

cagatz en tenebras." Nostre Senher quer e demanda entre la gen, qui vol esser lo seus obriers, e ditz: "Qui es aquel hom que vol gaanhar vida durabla? Quar qui s vol logar a far la mia obra, eu lhi darai vida durabla." E si tu respondes: "Senher, eu volh esser aquel," e Dieus te ditz: 

"Garda ta boca que no digas mal, ni sias bausios; part te del mal e fai be e ama patz e la enquer; e si fas aiso, lhi meu olh te gardaran e las mias aurelhas auviran las toas pregarias, e quan m'apelaras, eu serai ab te." Car, fraire, be dossamen nos covida Nostre Senher e ns demostra la via de vida.

Lectio tercia. 

Garnih doncas de fe e de bonas obras segam Nostre Senhor pel sendier que l'avangelis nos demostra, per so que nos lo poscam veire e l seu regne, on hom no pot venir mas per bonas obras. Quar si tu demandas a 

Nostre Senhor so que David lhi demandet: "Senher Dieus, qui habitara el 

teu abitacle?", e el te respon: "Aquel que es nedes e fai bonas obras, qui es vertadiers, qui no ha lenga dobla ni bauziosa ni maldizen, qui sap venser e mesprezar las temptacios del diable, qui de sa bona vita no s gloriega ni s'en orgolhozis." E ditz Nostre Senher en l'avangeli que qui au las soas paraulas e las met en obras es semblans a aquel que bast sobre ferma peira, e no lh pot dan tener aigas ni ventada de vens. E Nostre Senher aten totz los jorns que nos per los seus s. amonestamens fassam 

bonas obras e que nos tornem da mal a be; quar el no vol la mort del pecador, mas que s coverta e viva. Ben avetz doncas tuh auvit qual comandamen fa Nostre Senher a aquel que vol habitar ab lhui, que fassa be en terra, per que aia los bes del cel. 

De hospitibus suscipiendis.

En aquesta sentensa ditz mosenher S. Beneih que nos aculham e recepcham los ostes enaissi coma Dieu, quar Nostre Senher dira: 

"Eu fui ostes e aberguetz me." E onrem los totz, e maiormen la bona gen e los romieus. E tan tost cum nos sabrem que alcus ostes es vengutz, ane tost lo priors vas lhui o qualque fraire, e sia receubutz amigablamen ab la orazo qu'om li deu far. Lo baizar de patz no sia jes donatz tro la orazos sia facha, pels escarns que diables en sol far, qu'as alcunas vetz se sol demostrar als bos homes en guiza d'oste.

Lo saludar sia fahz ab tota humilitat, e quan los ostes irau e quan venrau, nos devem en sopleian aorar en lor Jesu Christ que es en lor receubuz. Quan lhi oste serau receubutz, sio menatz primieramen a la orazo, e puih seira ab lor lo priors o aquel cui el o comandara; e aqui sia ligida la Sancta Escriptura, e pois fassa lh'om tota humanitat que lh'aministre hom so que mestier lhi sera, humilmen e alegramen. 

Lo priors efranga lo dejunh per amor de l'oste, si non era dejunhs comandatz al segle. L'abas do l'aiga a las mas dels ostes, e lave lor los pes l'abas e tot lo covens. E quan serau lavat, digo aquest vers: 

"Suscepimus, Deus, misericordiam tuam.”  

Mas grans cura sia presa dels paubres e dels romieus, quar lhi ric home si farau be servir. La cozina de l'abat e dels ostes sia per se a part, per so que lhi oste no fasso enueh als fraires. En aquesta cozina aia dos fraires que fasso tot l'an l'ofici de la cozina. E baile lor hom solaz si lor a mestier. E quant aurau pauc a far, fasso autre comandamen. E aiso sia segut en totz los autres afars del mostier, que cui aura mestier solaz e aiutoris, qu'en aia, e cui falhira fazenda sega autre comandamen. 

Apres la cambra en que oste devo jazer sia bailada a tal fraire que dopte Dieu e s'arma, e aqui sio lhi lieh establih honestament, e la maizos de Dieu sia pels savis governada saviamen. Aquel no s'acumpanhe ni s'ajuste ab los ostes, cui comandat no sera; mas si los ve o los encontra, salude los humilmen e diga que no lh lez parlar ab los ostes, e an s'en.

Deux sermons. Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria

Deux sermons.

Ms. de Paris, lat. 3548 (B). - Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heilbronn 1884, p. 12 s. et 19-22 (A).

I.

Hodie nata est beata virgo Maria cujus vita inclita cunctas illustrat ecclesias. 

Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria que per la sua richa vida onra totas las gleisas. Per gran meravila fo nada aquesta dona; que nos trobam que Joachim sos paire et Anna sa maire avion estat gran termini essems e no podio aver effant, tant que Abiatar, que era preire de la leg, soanet la offerta de Joachim, vezent tot lo poble; et ac tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en molt long en una montana, e laiset sa moler per zo que Abiatar lo preire l'avia 

dit que Deus l'avia adirat, quar no l dava efant. Et estet gran temps que de sa moler non audi novas. Et un dia la dona estava sola a la fenestra de sa chambra e vi una basser sus en u laurer, que s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran dol e dis: “O Deus celi et terre, unicuique creature das fructum, et mihi misere abstulisti virum meum, o Seiner Deus, reis de cel e de terra, ad unaquega creatura donas fruit, et a me lassa as tolt mo senor.” E jetet se a so leit. E Nostre S. ac pietat de la dona et eviet son angel al marit que tornes a sa moler. E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo fo nostra dona sancta Maria. Ara, a chap de dos anz que fo nada, portero la al templum domini e giquiro la a Nostre S. 

Et Abietar (Abiatar) l'evesques era al sobira altar. Del primer altar tro a l'altre avia XV gras, e quant efas en poiava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila, e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria poiet toz los XV gras tro que veng a l'altar on era Abietar l'evesques. E diz toz lo pobles que granz meravillas aquel 

effas faria. Pro jos fo nurida ab las altras verges del temple, et ac tan gran sapiensa que l'evesques Abietar li mandava tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas e belas. El servizi del temple estet tro que Joseph l'esposet per comandament d'angel; e Nostre Seiner pres charn en ella. Aquesta gloriosa dona pregem que nos plaig ab lo seu fil sine fine in secula seculorum. Amen.

II. 

Postquam consumati sunt dies octo usque circumcideretur. 

Auzir, seinor, podet que nos demostra sans Lux evangelista; car zo nos diz que Nostre S., quant ac compliz los VIII dias de la sua nativitat, si fo circuncis, et enn aquela circuncisio fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat e la leg que tuz li efant mascle que naisio, quant avio VIII dias compliz, que il fosso circuncis. Et en aquella circuncisio om lor trenchava la superfluentat de la charn e ssi lor pausava lo nom per que era apellaz aquel efas. E N. S. que era venguz el mond per adimplir la leg - si com diz e l'avangeli “non veni solvere legem, sed adimplere, eu no veng per 

destruir la leg, mas adimplir,” - et el medeis e l'octau dia depos la sua nativitat volc esser circuncis, et en aquella circuncisio el fo appellaz Jesus. Jesus latine salvator dicitur: Jesus e lati salvaire es appelaz, e nostra leg N. S. 

E per aquo el fo appellaz salvaire que el era venguz per nos salvar e gerir. E per aquest nom lo avia mandat l'angels que el fos appelaz, quant venc a nostra dona sancta Maria. Et el aportet lo salut del paire esperital e si l dis: “Ecce virgo concipies in utero et paries filium et vocabis nomen ejus Jesum, vec te que tu concebras en to ventre et effantaras u fil et appellaras lo per lo nom de Jesu.” E nos, senor, devem saber que aquella 

circuncisios corporalment signifia lo nostre babtisme esperital, et enaisi co enn aquella circuncisio era lo nomz pausaz de l'efant, e la superfluentat de la charn trenchada, tot enaisi el nostre baptisme es lo nostre nomz pausaz, (e la superfluentat trenchada)..., 

zo es la superfluentat delz vidis (que) … 

devo esser de nos desebrat. Quar lo preire enterva l'efant e demanda li d'aital guisa: “Abrenuncias Sathane et omnibus operibus ejus et omnibus pompis ejus? negas tu diable,” zo diz lo preire, “e totas sas obras e toz 

sos senz?” E il pairi que so fizanzas respondo per l'efant, e diz “abrenuncio,” zo es "eu l devet”. Senor, quam pauc te aquel mandament! Quar ta viaz co l'efas pod anar e parlar et es em poder de sos talanz a far, adonc laisa Deu e l seu servizi, e pausa se el poder de diable et el deleit del segle e laisa encore los pairis e lz covinenz que faiz avio, on los 

avia mes vas N. S. pel seu servizi far e gardar; quar il no s gardo de perjurar ni de lor fe mentir, ni de negu pechat a faire no s gardo que no l fazo. E pauso lor amor e las manentias d'aquest segle et el deleit de la charn don ja no l venra nula re se mals no, que zo dis aizi: 

“Quid prodest homini si universum mundum lucretur, anima sua detrimentum patiatur?” Zo diz: “Que profeita ad ome si tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'argent ni tota la riqueza del segle, que s'arma en sia pausada e las penas d'efern, on ja redemcio non aura?” 

Si con diz aizi lo bos om Iob: “Quia in infernum non est redemptio, quar en efern”, zo diz, “non a neguna redempcio”. E per aquo, senor, amaz 

N. S. aitant con avez temps de lui servir, que no sabez coras vos traspasarez d'aquest segle, que em petit d'ora serez venguz a la fi. 

E laisaz diable e totas las suas obras, e trastornem nos a Deu, e clamem li merce, que el nos do durable repaus et aisi nos lais persegre aquel babtisteri que nos receubut avem, per que nos poscam pervenir al seu durable regne sine fine in secula seculorum. Amen.

Épître farcie de la Saint-Étienne. Planch de sant Esteve

Épître farcie de la Saint-Étienne.

Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, II, 146 - 151. (R.). (Ed. Ramón Guimerá Lorente) Comparé avec le Ms. de Montpellier (M), le Ms. d'Aix (A.) et de Roussillon (Ro). Cf. Revue des langues romanes I, 140 s.; Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales XIV, 175. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 145-147 (Ap.). 

- Grdr. § 10, p. 10. St. p. 41.

Planch de sant Esteve.

(Sezetz, senhors, e aiats patz,

so que direm ben escoutatz,

car la leissos es de vertatz,

non i a mot de falsetatz.)

Esta lesson que legirem

dels fachs dels apostols trairem,

lo dig san Luc recontarem:

de sant Esteve parlarem.

En aquel temps que Deus fo natz

et fo de mort ressuscitatz

et pois el cel el fo poiatz,

sant Esteve fo lapidatz.

Auiats, senhor, per qual razon

lo lapideron li fellon,

car connogron, Deus en lui fon

et fes miracla per son don.

Encontra el corron e van

li fellon Libertinian

e li crudel Cilician

e li autre Alexandrian.

Lo sens de Deu e la vertutz

los a messongiers conogutz,

los plus savis a rendut mutz,

los paucs, los grans, totz a vencutz.

Quant an auzida sa rason

e conogron que vencut son,

d'ira lor enflan li polmon,

las dens croisson cuma leon.

Quant lo santz vi lor voluntat,

no quer socors d'ome armat,

sus en lo cel a regardat:

auiats, senhors, cum a parlat.

“Ar escoutatz, no us sia greu,

lo cel ubert laissus veig eu

e conosci lo filh de Deu

que crucifixeron Juzeu.”

D'aisso foron fort corrossat

li fals Juzeu et an cridat:

“Prengam lo, que trop a parlat;

gitem lo for de la ciutat!” 

Non se pot plus l'orgolhs celar,

lo sant prenon per lui penar:

deforas el lo van menar,

comenson a lo lapidar.

Vecvos qu'als pes d'un bachellier

pauson lur draps per miels lancier!

Saul l'apeleron li premier,

Sant Paul cilh que vengron darrier.

Lo sanz vi las peiras venir,

doussas li son, non quer fugir:

per son senhor suffri martir

e comenset aysso a dir:

“Senher Deus, que fezist lo mon

e nos traissist d'enfern preon

e nos donest lo teu sant nom,

recep mon esperit amon.”

Apres son dich s'aginolhet,

don a nos eissemple donet:

car per sos enemics preguet,

e so que volc, el acabet.

“Senher Deus, ples de gran doussor,”

so dis li sers a son senhor,

“lo mal qu'el fan perdona lor,

no n aian pena ni dolor.”

Quant aquest sermos fon fenitz

e l martire fon ademplitz,

de so qu'el ques es essausitz

el regne Deu s'es adormitz.