Mostrando las entradas para la consulta poc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta poc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

domingo, 25 de octubre de 2026

Roman de Flamenca, fragment, Bartsch, L'endema fo la Sanz Joans,

Roman de Flamenca.

Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, 2e éd., Paris 1901, vol. I, v. 471-616 (Me.). Cf. C. Chabaneau, Revue des langues romanes, Ve série, t. VII (Extrait), p. 10 ss. - Grdr. § 18, p. 19. St. p. 10 s.

Roman de Flamenca (Nouveau choix des poésies originales des troubadours)

L'endema fo la Sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per al no s'amermet. 
L'evesques de Clarmon chantet
aquel jorn la messa maior;
sermo fes de Nostre Senor,
comen san Joan tan amet
que plus que propheta l clamet.
Poissas vedet de part lo rei
qu'aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs no s partis
de la cort, per re ques auzis,
que l reis vol qu'aitan dure il cortz;
so dis a folz, no dis a sortz,
car negus hom non ac talan
que s'en partis, ne ges d'un an.
Si l reis i volgues tant estar,
be lo feiran il cais gelar.
Cant agron tuit la mess' auzida,
le reis a Flamenca causida
et eis s'en ab leis del mostier.
Apres lui van be tres millier
de cavalliers que domnas menon.
Tuit ensems al palais s'en venon
on le manjars fon adobatz.
Le palais fo e granz e latz:
X millier la pogran caber
de cavalliers, e larc sezer,
part las donas e las donzellas,
e l'autra gen ques era ab ellas, (que s'era)
part los donzels e ls servidors
que degron servir los seinors,
e part los juglars eissamen
qu'eran plus de mil e cinc cen. (mes de 1500 juglars)
Quant an lavat, tuit son asis: (llavat : rentat)
hanc no i ac banc, mais de coissis
qu'eran tuit cubert de diaspres:
e no us penses negus fos aspres
dels mandils on ensugo lz mas, (aon se eixuguen les mans)
ans fo be cascus belz e plas.
Quan las donas foron asisas, (assentades) 
venon manjar e moutas guisas;
mais ja no m cal ques aiso diga.
Nulla res no s pot far d'espiga 
ni de razis ni de rasim,
ni de frucha ni de noirim,
ni de so ques aers suffris 
ni terra ni mars ni abis,
ques om manjar posca ni deia,
que ja'n degues portar enveia
aquel que menor part n'avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be son servit a lor talenz;
mas ben i ac plus de cinc cenz
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
sos oils ne pais a l'esgardar
e fai la bocca jeiunar: 
e perga l Deus, si grat l'en sap!
Mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles,
no il calgra si pois dejunes. 
Mout s'en levon boca dejuna.
Mais anc no i ac domna neisuna,
no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tals es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
siei esgart douz e ple d'amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers e l plus pros (bellazor)
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
No il fo veiaire que re vailla,
anz dis, per nien si trebailla
tot' autra domna d'esser bella,
lai on es cesta damaisella.
L'autrui beutat tein es effassa (e s'efassa, effassa)
li viva colors de sa fassa
c'ades enlumena e creis.
Anc de nulla re no si feis
Deus, cant la formet aitan genta;
ades plaz mais et atalenta
a celz que la vezo ni l'auzon. (als que la veuen ni la escolten)
Quan las domnas sa beutat lauzon,
be podes saber, bela es,
qu'en tot lo mon no n'a ges tres
en que las autras s'acordesson
que del tot lor beutat lauzesson;
anz dizon: "Mielz conoissem nos
beutat de dona, no fatz vos:
vos autre us tenes per pagat
si domna es de bon agrat
e que us sone gent e us acueilla;
mais qui la ve, quan si despueilla,
quan si colca o quan si leva,
ja no dira pois tanta reva,
si savis es, a las serventas."
Aissi so malas e dolentas
e volon baissar es esteiner (e s')
lo be que a dat Nostre Seiner
a cella que plus vol ni ama.
Ges d'aizo Flamenca no s clama
ni no s'en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo perque;
e no so laisson per mai re,
car, si tan ni quan n'i trobesson,
ja no us pensetz que s'en laissesson.
Quant an manjat, autra ves lavon, (atra vegada se llaven, renten)
mais tot atressi con s' estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era enaisi;
poissas levet hom las toaillas;
bels conseilliers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aqui s poc, qui s vol, acoutrar.
Apres si levon li juglar:
cascus se volc faire auzir.
Adonc auziratz retentir
cordas de manta tempradura.
Qui saup novella violadura
ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
L'us viola l lais del Cabrefoil,
e l'autre cel de Tintagoil;
l'us cantet cel dels Fins Amanz
e l'autre cel que fes Ivans.
L'us menet arpa, l'autre viula,
l'us flautella, l'autre siula;
l'us mena giga, l'autre rota,
l'us diz los motz e l'autre ls nota;
l'us estiva, l'autre flestella,
l'us musa, l'autre caramella;
l'us mandura e l'autr' acorda
lo sauteri ab manicorda;
l'us fai lo juec dels bavastelz,
l'autre jugava de coutelz: (coltells : gaviñets; cuchillos)
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba:
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no fail.

Puigdemont, los Morancos, flamenco

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys.
Les sept joies de Notre Dame.

Gui Folqueys. Aquestz gautz dechet mo senh'en. Les sept joies de Notre Dame.



Aquestz gautz dechet mo senh'en Gui Folqueys, e donet cen jorns de perdon, qui los dira, can fon apostolis.

Escrig trop, et aisi es vers,
que de Dieu ven totz bos sabers,
e no val tan argen ni aurs
co sabers, qu'es us rics thezaurs,
ab que gen sia despendutz;
car qui pro n'a e n'esta mutz
no s pot esdir de cobezeza;
e sel que l despen en vaneza
non es larcx, ans es degalhiers:
per que s tanh c'om lo men estiers.
E car hom l'a e l ten de Dieu,
dretz es c'om li'n serva so fieu,
e que despenda son saber
en luy amar, en luy temer,
en lui lauzar, en lui servir,
en lui onrar et obezir.
Et yeu, si tot m'en ai petit,
sai que del pauc l'ai mal servit;
e no m'es lunhs razonamens,
car cascus del mais o del mens
li deu servir segon que n'a;
et es forfaitz qui non o fa.
Mais el qu'es totz ples de merce,
li plai, qui sas falhas reve.
Per qu'ieu en so que mot li play,
mon cor e mon sen pleyarai,
so es en sa maire lauzar.
E lauzan volrai la preguar
per me; e qui o legira,
si s vol, per si preguar poira.
A te, verge sancta Maria,
me ren e m coman nueg e dia,
e prec te que pregues per me,
car mos precx no val re ses te.
Tan m'an lunhat li miey peccat
de ton filh que ai mescabat
parlan, pessan e cossenten,
e tan son gran miey falhimen
qu'ieu non cug atrobar perdo,
si tu non prendes ma razo.
Razo ai dig. Donc es razos
que de lui me vengua perdos?
Oc, razos, car el a promes
que ja no falha sa merces
a sels que querre la volran,
ja tan forfaitz non li seran.
Et enaisi o preziquet
et en escrig nos o laisset,
e det nos en senhal certan,
can perdonet al publican.
E si fetz a la Magdalena,
c'adoncx era de peccat plena,
et al layro, que merce l quis,
promes e donet paradis;
et a sant Peyre perdonet
si tot tres vetz lo reneguet.
Tot aiso sai et ai legit.
Et enqueras ay may auzit
que sant Paul volc tirar a se,
si tot no l fazia per que.
Be sai donc qu'el deu perdonar,
qui l sap ni l vol merce clamar,
e par qu'en sia pus tengutz,
depus qu'en ton cors fon vengutz,
qu'enans era nostres creaires; 
d'aqui enant fon nostres fraires.
E si nosens nos fa falhir,
deu nos o pus leumen partir.
Pero car a tu tanh trop pus
el qu'es tos filhs, so sab cascus,
e mos entendemens sertas,
qu'ieu aia perdo per tas mas.
Dir de non a te non pot ges,
car si tot s'es Dieus, tos filhs es.
E cel que mandet mair' onrar,
ges en te non o pot bercar. 
E pus lunh' autra tan no val
ni aguist anc par ni engal,
aisi, dona, com vales may,
magers poders cre que t'eschay. 
Jes ieu no m vuelh de tan gabar,
qu'ieu saupes tas lauzors comtar,
ni per temensa de pauc dir
no m vuelh ni m deg del tot giquir.
Al mielhs donc que dir o sabrai,
de te lauzar m'entremetrai.
Legit ai qui fo Moyzes,
e plac a Dieu que li mostres
un boisso de foc escompres, (romiguera de foc que no se cremabe)
pero no s'en gastava res.
Encar ai may apres ligen, (encara hay mes adeprés lligín)
con lo fraire de Moyzen
ac una vergua c'om pauzet
ab d'autras on Dieus li mandet,
e de la verga viron tug
que portet flor e fuelh' e frug;
Pueis volc Dieus ad Ezechiel
autra meravilha mostrar,
per nostra fe mielhs cofermar.
Le sans hom comta que vezia
una porta que no s'obria,
e dis li Dieus: "Clauza sera
tos temps, que hom no i intrara,
mai solamen le rey dels reis
que la retenc a si mezeys."
En tres cauzas que dichas ay,
s'enten aisi com yeu dirai,
co fust maire de Jesu Crist
e tostemps verge remazist.
Aisi co l boissos no fon ars,
si tot le foc y fo espars,
per ver fon ta vergenetatz
salva, can Dieus y fon intratz.
Aisi co la verga flori
ses tot' humor que non senti,
aguist tu frug que ses semensa
d'ome venc a vera naissensa.
E la porta, que l sans hom vi, (Ezequiel)
que a lunh home no s'obri,
mas al gran Senhor solamen,
yest tu, dona, certanamen.
Maire fust e verges ades,
adonc et enans et apres,
e ja degus non an doptan,
co verges poc aver efan.
Car qui sap lo poder del filh
ja del naisser no s meravilh.
Ben pot naisser de verge pura
cel c'a poder sobre natura.
Et aisi co vezem del rai
que d'otra per lo veire vai, (que traspasse lo vidre)
ses tot dan al veire tener,
aisi fo del tieu filh per ver,
qu'intret en te per sa vertut,
que anc re no y ac corumput; (corromput)
e per vertut tot atressi
ses ren corumpre si n'isi, (sense res corrompre sen va eixí)
et es fals e fora de fe
qui fermamen aiso no cre.

Arnaut de Carcasses, novas del papagai. Dins un verdier de mur serat

Arnaut de Carcasses, nouvelle. novas del papagai.

 
Arnaut de Carcasses, 11330 Laroque-de-Fa, France

 

 
 
Dins un verdier de mur serat
a l'ombra d'un laurier folhat
auzi contendr' un papagay
de tal razo com ye us dirai.
Denant una don' es vengutz
et aporta l de lonh salutz
e a l dig: “Dona, Dieus vos sal,
messatje soy, no us sapcha mal
si vos dic per que soy aissi
vengutz a vos en est jardi.
Lo mielher cavayer c'anc fos,
e l pus azautz e l pus joyos,
Antiphanor, lo filhs del rey,
que basti per vos lo torney,
vos tramet salutz cen mil vetz
e prega us per mi que l'ametz,
car senes vos no pot guerir
del mal d'amors que l fay languir,
e nuilhs metges no ilh pot valer
mas vos que l'avetz en poder.
Vos lo podetz guerir, si us platz;
sol que per mi li trametatz
joya que l port per vostr' amor,
l'auretz estort de sa dolor.
Encara us dic mays per ma fe
per que l devetz aver merce:
car, si us play, morir vol per vos
mays que d'autra viure joyos."
Ab tan la dona li respon
et a li dig: "Amic, e don
sai es vengutz e que sercatz?
Trop me paretz enrazonatz;
car anc auzetz dir que dones
joya ni que la prezentes
a degun home crestia,
trop vos es debatutz en va.
Mas car vos vey tan prezentier,
podetz a mi, en sest verdier,
parlar o dir so que volres,
que no y seretz forsatz ni pres.
E peza m per amor de vos,
car es tan azautz ni tan pros,
car m'auzetz dar aital cosselh."
"Dona, et ieu m'en meravelh
car vos de bon cor non l'amatz."
“Papagay, be vuelh que sapjatz
qu'eu am del mon lo pus aibit.”
"E vos cal, dona?" "Mo marit."
“Jes del marit non es razos
que sia del tot poderos:
amar lo podetz a prezen;
apres devetz seladamen
amar aquel que mor aman
per vostr' amor, ses tot enjan."
"Papagay, trop es bels parliers;
par me, si fossetz cavayers,
que jen saupratz dona preiar.
Mas jes per tan non vuelh laissar
qu'eu no us deman per cal razo
dey far contr' aissel trassio
a cuy ay plevida ma fe."
"Dona, so vos dirai yeu be:
amors non gara sagramen,
la voluntatz sec lo talen."
"Vos be dizetz, si Dieus m'aiut;
ab tan vos ai yeu doncx vencut,
qu'eu am mo marit may que re
que si' el mon, de bona fe,
e lunh autr' amador no vuelh.
Com auzatz dir aital erguelh
qu'eu am la on mos cors non es?"
"Dona, erguelh non dic yeu ges;
par me que us vulhatz corrossar.
Pero, si m voletz escotar,
ja per razo no us defendretz
d'Antiphanor que non l'ametz.
Be us dic que dreitz es veramen
que devetz amar a prezen
vostre marit mays c'autra re;
apres devetz aver merce
d'aissel que mor per vostr' amor.
No vos membra de Blancaflor
c'amet Floris ses tot enjan,
ni de Tisbe cant al pertus
anet parlar ab Piramus,
c'anc nulhs hom non l'en poc tornar?
En lieys vos podetz remirar.
Cal pro y auretz, s'Antiphanor
languis per vostr' amor ni mor?
Lo dieus d'amor e sas vertutz
say que vo n rendran mals salutz,
et yeu meteys, que dezir n'ay
de vos, tot lo mal que poiray,
s'en breu d'ora no m'autreyatz
que, s'el vos ama, vos l'amatz."
"Papagay, si Dieus m'acosselh, 
encara us dic que m meravelh,
car vos tan gent sabetz parlar.
E pus tant me voletz preiar
d'Antiphanor, vostre senhor,
ieu vos reclam pel Dieu d'amor,
anatz vos en, que trop estatz,
e pregui vos que li digatz
qu'eu m'acordaray en breumen
e ilh mostraray tot mon talen.
E si tant es que m vuelh' amar,
d'aitan lo podetz conortar
que pels vostres precx l'amarai
e ja de luy no m partiray.
E portatz li m aquest anel,
qu'el mon non cug n'aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat,
que l prengua per ma amistat.
E gardatz vos que non estetz:
en sest verdier m'atrobaretz."
Ab tan lo papagays respon:
"Dona," fay s el, "si Dieus be m don,
mot a aisi azaut prezen,
et yeu portar l'ay veramen;
e car avetz tan bel esgart,
saludar l'ay de vostra part.
Dona, sel Dieus que no mentic
vos do d'Antiphanor amic,
e m lays vezer c'abans d'un an
l'ames de cor ses tot enjan."
Ab tan parton lor parlamen.
De layns, car ac gran talen
de la don' e d'Antiphanor,
del vergier joyos ses demor
dreg a son senhor es vengutz
e comta l com s'es captengutz:
premeiramen l'a comensat
lo gran pretz e la gran beutat
de la domna, si m'aiut fes;
e d'aisso a fait que cortes.
Pueys li a dig: "Senher, ja mays
non er noiritz tals papagays,
que tan digua per son senhor
com yeu ay dig per vostr' amor.
Dins el verdier m'aney suau:
no volia qu'en mon esclau
se pogues metre nulha res;
may volri' esser soutz que pres.
La dona trobey veramen,
de vostr' amor li fi prezen,
e tramet vos aquest anel,
qu'el mon non cug n'aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat,
que l prendatz per sa amistat.
E prendetz lo per su' amor,
que Dieus vo n do be et honor.
Mas jes no say per cal razo
non prenguam sonh ni ochaizo
que puscam el verdier intrar:
jes no vos en say cosselhar.
Mas yeu metray foc a la tor
et al solier, per vostr' amor;
e can lo focs er abrassatz,
poiretz intrar per esperatz
ab vostra dona domneyar,
e lieys tener et abrassar."
Antiphanor respon breumen
"Tornatz premier al parlamen
a lieys parlar, si a vos platz:
doncx sestas razos li mostratz."
Ab tan parto s'en ambeduy.
Mot es lo papagays vas luy
fizels amicx e ses enjan.
Vas lo verdier s'en vay volan.
La dona trobet sotz un pi,
saludet la en son lati:
"Dona, aisel Dieus que vos fetz
vos done so que mays voletz
e us gar de mal e d'encombrier,
sol que lo vostre cavayer
vulhatz amar tan lialmen
com el fay vos ses falhimen."
"Papagay, si m'acosselh Dieus,
si trastotz lo mons era mieus,
tot lo daria de bon cor
per l'amistat d'Antiphanor.
Mas aquest verdier es trop claus
e las gardas non an repaus,
devo velhar tro al mati,
car lunha nueg non prendo fi."
"Dona, e no y sabetz cosselh?"
“Ieu no, e no m'en meravelh,
si vos cosselh non y sabetz.”
"Si fas, dona: ar m'entendetz.
Ieu tornaray vas mo senhor,
c'ay laissat cossiros d'amor.
Encar' anueg l'en menaray ...
al pe del mur l'en aduray:
fuoc grezesc portaray, si us play,
ab que metray fuoc al cloquier
et a la tor et al solier.
E cant lo focs sera enpres,
ilh y corran tug demanes,
que l voldran per fort escantir.
E vos no metatz lonc albir:
pessatz de luy e faitz l'intrar;
adoncx poiretz ab luy parlar.
E s'aquest cosselhs vos par bos,
ab mal grat qu'en aya l gilos
poiretz ab luy aver delieg
e jazer ab el en un lieg."
Ab tan la dona ditz: "Platz me,
et anatz lo querre desse."
Ab tan lo papagays vay s'en
vas Antiphanor, que l'aten.
Sobre son caval l'a trobat,
de son garnimen adobat;
elm et ausberg viest sobre si
e caussas de fer atressi;
sos esperos d'aur tenc caussatz,
s'espaza sencha a son latz.
E l papagays li venc denan.
"Senher," fay s el, "al mieu semblan
anueg veiretz aisela re
que may amatz per bona fe.
Vostra dona us manda per mi
c'anetz vas lieys tot dreg cami
viatz, e cavalguatz suau:
lunhs hom no sapcha vostr' esclau,
ni lunha res, ses devinar,
no puesca saber vostr' afar.
Mas foc grezesc nos fay mestier
en ola de fer o d'assier;
ieu l'enpenray entre mos pes,
faitz me l liurar tost et ades."
Antiphanor isnelamen
li'n fay liurar a son talen.
Tan cavalguero per viguor
que la nueg foro prop la tor.
Las gaitas sono pel cloquier,
l'una va e l'autra l'enquier.
Devo velhar tro al mati,
car lunha nueg no prendran fi.
Ab tan Antiphanor dissen,
et a pauzat son garnimen
de pres son caval, tot entier,
mas solamen son bran d'assier
que volc portar senh a son latz;
e no l'es ops, d'aisso m crezatz,
car ses temens' ab cor segur
es vengutz tro al pe del mur.
E l papagays de l'autra part
intr' el verdier, car trop l'es tart
de metre foc, car so senhor
laisset tot sol senes paor.
Denan la dona venc premiers;
aisi com si fos esparviers
s'anet pauzar denan sos pes,
e pueys l'a dig tot en apres:
"Dona, mo senhor ay laissat
al portal maior dezarmat.
Pessatz de luy e faitz l'intrar,
qu'ieu vauc lo castel abrandar."
"Papagay, per mon essien,
fag n'ay ieu tot l'assermamen.
Las claus del castel ai pres mi:
vec las vos sus aquest coissi!
Anatz metre foc al castel."
Anc may no cug per lunh auzel
fos aitan ricx faitz assaiatz,
com aquest er, ni comensatz.
E l papagays seladamen ...
de las la tor prop del terrier
lor vay metre foc al solier.
Devas quatre locx s'es empres,
e l critz se leva demanes:
"A foc!" crido per cominal.
E la dona venc al portal 
e a ubert senes comjat
de las gachas e mal lor grat.
Antiphanor intr' el vergier:
en un lieg dejos un laurier
ab sa dona s'anet colcar.
E lunhs homs non o sap contar,
lo gaug que fo entre los dos,
cals pus fo de l'autre joyos.
Veiaire lor es, so m'es vis,
c'aquo sia lor paradis;
grans gaugz es entre lor mesclatz.
E l focs fo tost azamortatz,
ab vinagre l fan escantir.
E l papagays cuget morir,
tal paor ac de son senhor.
A l'enans que poc venc vas lor
e es se prop del lieg pauzatz
e a lor dig: "Car no us levatz?
Anatz sus e departetz vos,
que l focs es mortz tot ad estros."
Antiphanor ab cor marrit
s'es levatz e pueys li a dit:
“Dona, que m voldretz vos mandar?”
"Senher, que us vulhatz esforsar
de far que pros tan can poiretz
en est segle tan cant viuretz,"
fay se vas el, baiza l tres vetz.
Antiphanor s'en torna leu
com filhs de rey ab son corrieu.
So dis nArnautz de Carcasses 
que precx a faitz per mantas res
e per los maritz castiar
que volo lors molhers garar,
que ls laisso a lor pes anar,
… que may valra,
e ja degus no y falhira.
 
Arnaut de Carcasses, novas del papagai. Dins un verdier de mur serat