Mostrando las entradas para la consulta pensamens ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pensamens ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Peire de Corbiac. Domna, dels angels regina, + Lo tezaurs

Peire de Corbiac.

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina, (lenga Romana, Romans)


segon que m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no s deu traire,
cura sos sens mielhs l'aparelha,
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire,
el mon nulha no us semelha
ni londana ni vezina.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana
cre ver e sap tot l'afaire
quan receubes per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfantamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
si com ses trencamen faire
intra l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz l'aiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que s moillet dins la sec' aire,
don Gedeons fon proaire;
e natura s meravelha
com remazetz intaizina. (enterina)
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e l vens;
mostra nos via certana:
car si ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que ns destorbelha
ni l sobern de la marina.
Domna, metges e mezina,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda l filh e prega l paire,
ab l'espos parl' e conselha,
com merces nos si' aizina.
Nos dormem, mas tu ns revelha,
ans que ns sia mortz vezina.

II.
 
Lo tezaurs (fin).

Faulas d'auctors sai ieu a miliers et a cens,
mais c'anc non fetz Ovidis ni Tales lo mentens;
mais tan n'an fach auctor trobas e fenhemens,
non poiria comtar a totz mos jorns vivens
las lor genologias e los probainamens,
las artz e ls artificis e los trasgitamens
ni las elluzios d'aquels decebemens.
Mais las gestas maiors sai be triadamens,
de Troia e de Tebas com fo l destruimens,
e com en Lombardia venc Eneas fugens,
com fetz sos filhs Alcanis d'Albana ls bastimens.
Aqui duret l'emperis quatorz' engenramens,
tro que Rems e Romuls, que foron dels parens, (Rómulo, Remo)
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens:
so fon Roma la grans, pauc cada pauc creissens,
caps de trastot lo mon e senhoreiamens.
Trop de guerras sofri e moutz esvazimens:
tug foron sei vencut, anc us non fon vencens.
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfiechamens (Pompeu, Pompeyo)
las vidas e las mortz e ls entrecaussamens,
los trebalhs e las guerras e los descofimens
que s mogro l'us a l'autre entrecapjadamens;
pero en patz esteron e acordadamens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric aur bevens, (bebén or)
cui tug l'ome del mon feron aclinamens:
no i remas hom ni femna no l dones annalmens, (anualmen)
cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens. (sensal; censo)
Neros renhet apres, mais lo sieus renhamens (Nerón)
fon a crestiandat molt grans destorbamens
et a tot l'autre mon grans empeiuramens:
Roma la gran fetz ardre per fols efachamens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens.
E can fo fach al pobol d'aquel desliuramens,
Vespazias e'n Titus, cui fo l governamens, (Vespasiano, Tito)
passeron la gran mar ab grans naveiamens,
dreg ves Jerusalem, abdui comunalmens. (la toma Vespasiano)
Tant estet enviro lo lor assetjamens,
tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins rendens. (los de dins)
Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
trenta per un denier: so fon lo venjamens
del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens, 
que vendet Jesu Crist trenta deniers d'argens. (argén, argent, plata, AG)
Dotze Cezars ac Roma tot enteiradamens:
Costantis fo l dotzes, que per revelamens (Constantino, cristiano)
conoc signe de crotz e fo'n en Dieu crezens:
so fo als crestians molt grans eissaussamens. (exaltamén, aumén)
L'estoria dels Grex no m tol oblidamens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e l conquerens, (Alejandro Magno)
conques dotze regismes en dotze ans solamens,
e can saup que sa mortz seria propdanamens,
parti als dotze pars totz sos conqueremens,
car l'avian servit molt honorablamens.
D'estorias de Francs sai ieu continuamens,
e del fort Clodoier, que pels sermonamens (Clovis, Clodoveo)
san Remezi, que fon arcivesques de Rems,
crezet la lei de Dieu e ls seus establimens,
e de Carle Martel, que tolc los demamens,
de Pepin lo petit, com visquet leialmens, (Pipino el breve)
de Carle, de Rotlan los grans conqueremens, (Carlomagno)
que feron en Espanha ab las paianas gens, (España; paganos)
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: (Ludovico, Luis)
anc no fo negus reis qu'estes plus engalmens,
c'anc non gazanhet terra ni n perdet autramens.
Las estorias englezas sai ben perfiechamens,
de Bruto, lo truant, co afortidamens
arribet en Bretanha ab grans naveiamens
e venc en Englaterra per far pobolamens: (poblamens, poblassions)
lai venquet Cornilieu, lo gaian, encorrens;
quant ac la terra preza ses contradisamens,
fo partida per sortz en mains de guisamens;
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens
de totz los reis engles los prophetizamens. (profecías de Merlín)
De la mort Artus sai per que n'es doptamens, (rey Arturo)
de Galvan, so nebot, los aventuramens,
de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, (Tristán e Isolda)
e del clerc lauzengier, per quals lauzengamens
de leis e del rei March parti l maridamens;
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens,
del bo rei Aroet, com fo larcs e metens,
e d'aquels reis en sai que sabon autras gens. 
Senhors, encar sai ieu molt be uzadamens
cantar en sancta glieiza per ponhs e per accens,
triplar sanctus et agnus e contraponchamens,
entonar seculorum, non es menhs us amens,
e far dous chans et orgues e contrapointamens,
e sai be mo mestier aperceubudamens,
tot caresme carnal, quatre temps et avens. (Cuaresma; 4T, adviento)
E sai be cansonetas e vers bos e valens,
pastorelas ab precs amoros e plazens,
retroensas e dansas, e gent-e coindamens.
De totas gens del mon sai aver grazimens,
de clercs, de cavaliers, de domnas avinens,
de borges, de joglars, d'escudiers, de servens;
e sai esser del segle ben e ginhozamens,
retenc los fols e ls savis, a cascu sui plazens,
e m sai guarar d'enueitz e de deschauzimens,
e m tenc en gent parlar et en ensenhamens:
e qui aisso non a, non pot esser valens.
Ab totz me sai aidar, ab fols et ab sabens:
ab fols passi com puesc, ab savis saviamens.
Senhors, so's mos tesaurs e mos amassamens,
mos jois e mos repaus e mos delechamens.
E que m tanh si no ai d'aver grans cobramens
que m tengua en paor ni en consiramens?
Set jorns de la setmana m'estau alegramens,
que non ai consirier ni negus pensamens.
Senher Dieus, ja no us quier trop grans tezauramens,
mas santat a mon cors et assaciamens, 
tan cant viurai al segle, vianda e vestimens,
e que m des far las obras, que m sian salvamens
al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Borneil. Reis glorios, verais lums e clartatz, + Un sonet fatz malvatz e bo ++

Guiraut de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 – 1215


I. 

“Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
al meu companh sias fizels aiuda,
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, si dormetz o velhatz,
non dormatz plus, suau vos ressidatz,
qu'en orient vei l'estela creguda
qu'amena l jorn, qu'eu l'ai ben conoguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, en chantan vos apel:
non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel
que vai queren lo jorn per lo boscatge,
et ai paor que l gilos vos assatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, eissetz al fenestrel
et esgardatz las ensenhas del cel;
conoisseretz si us sui fizels messatge:
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, pos mi parti de vos,
eu no m dormi ni m moc de ginolhos,
ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
que us mi rendes per leial companhia;
et ades sera l'alba.
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noit tro al dia;
aras no us platz mos chans ni ma paria;
et ades sera l'alba.”
“Bel dous companh, tan sui en ric sojorn
qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasques de maire
tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l'alba.”

II. 

Un sonet fatz malvatz e bo,
e re non sai de cal razo
ni de cui ni cum ni per que,
ni re non sai, don mi sove,
e farai lo, pos no l sai far,
e chant lo qui no l sap chantar.
Mal ai qu'anc hom plus sans non fo,
e tenc avol home per pro,
e don assatz, quan non ai re,
e voill mal celui qui m vol be;
tant sui fis amics ses amar
c'ancse m pert qui m vol gazaignar.
Ab celui vauc qui no m somo,
e quier li, quan non a que m do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so que m cove,
qu'eu m leu quand mi degra colgar,
e chant de so, don dei plorar.
Detorn mi vai e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves la coa l vir lo fre,
s'altre plus fols no m'en rete,
c'aital sen me fich enseignar
al prim c'ara m fai foleiar.
Drutz ai estat una sazo
senes engan ab traizo;
ab orgoill ai clamat merce
a l'autrui ops si cum per me,
qu'estra mon grat cuit acabar
e quier so que non voill trobar.
Domna sai, ja no voill que m so,
ni, si m fai mal, que lo m perdo;
si s volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria preiar;
mas non deu hom trop soanar.
E qui m fai ben a guizerdo,
eu l sai ben trobar ochaizo,
per que l servizis si recre.
Aissi sai eu far de mal be:
per malvestat cui' eu levar
e mais valer per sordeiar.
No sai de que m'ai fait chanso
ni cum, s'autre no m'o despo,
qu'aitals foudatz sabers m'ave,
re non conosc que m'aperte;
cela m'a fait outracuiar
que no m vol amic apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar,
e dic so que'm fai agaitar.
Ela m pot e mon sen tornar,
si m degnava tenir en car.
Si m volgues amic apellar,
enquers pogra mon sen cobrar.

III.

Ops m'agra, si m'o consentis
la sazos del temps entenerc,
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contra l freit m'agr' ops vestirs,
e contra l tort qu'eu prenc merces,
e contra l trop tazer chantars,
e contra l camje dels baros
francs seigner e cortes e bos.
E jagra plus chaut los matis,
si m sentis mos ops dinz l'alberc,
que ja forsatz fors non eissis,
que pena m'es a mainz grazirs;
e qui soferre s'en pogues,
ben fora n'auia demandars,
empero si donars non fos,
ja non saubr' om qui s fora pros.
E plagra mais a mos vezis
manens que paubres, que, pos cerc
totz mos ops, us no m'er tant fis,
pro vetz no il enoi l'escondirs;
e qui trop cerc' autrui conres,
sofraignera il cals que disnars,
e pos s'aficha de somos,
sembla il failha pans e maisos.
Be s pagra genseis, so m'es vis,
ancaras sobre son ausberc,
s'autra madaula li faillis,
del seu, que trop n'es bels servirs;
e qui s fai de l'autrui cortes,
pos del seu sera sobravars,
ges no m'es vis aport razos
c'a lui repaire l guizerdos.
Ges m'agra forsa l'autrui vis;
no m'a s'eu m'oblit ni m'esperc
de far aisso c'om mi grazis;
e pero si l bels acuillirs
non dona pretz mas lui cui es,
aissi cum chascus es plus cars,
degra voler que l bels ressos
eissis ans de lui que de vos.
S'om agramen no m'acuillis,
si m ponc ni manei ni m'esterc
los jovencels ni ls enantis,
gensers en paregra l forbirs;
mas qui fara semblan que il pes
enseignamens ni chastiars,
e vos trebaillatz c'autre fos,
fraigner i podetz mil bastos.
Per sagramen c'om me plevis
non creiria, qu'ans tem que i perc
mos chastics que totz bes assis;
pos trop l'esfreda l'apedirs, 
ja coill' ardit, desc' aura mes
s'entencion en sos affars,
que mentre qu'es mancips e tos,
l'eschai solatz e pretz e dos.
Podagra, don ja non garis,
o grans mescaps en plan coderc,
aitals que l plus loindans l'auzis,
o faitz don si sec escarnirs,
o peitz volria l'avengues,
cui jois non platz ni deportars,
que mains pensamens enoios
loigna de si bona chansos.
Seigner Sobretotz, rics pensars
e jois e bona sospeissos
cresc' ades mon seignor e vos.
Qu'eu m clam anquera dels Navars,
car anc deschauzitz, sofraitos
mi fon entr' els contrarios.

IV.

Quan la brun' aura s'eslucha
pel suau termini franc,
eras si de joi m'estanc,
si be s someilla ni s clucha
l'amors, que m fara languir,
si no la m desloign' oblitz,
mal mer, e si faill mos chans,
vos n'auretz tort, mal' amiga.
Car vos m'etz un pauc esducha,
m'avetz virat de brun blanc,
non per re qu'eu disses anc,
don m'aiatz tal ir' aducha;
ans s' eu auzes descobrir
cum vos ma domna m plevitz,
que destrics ni mals ni dans!
No m letz que plus vos en diga!
Lo cors dins me crid' e m hucha
que no l rompa ni l desbranc
de vostr' amor, et eu planc,
car vei que ren no m'afrucha,
ans sai que m n'er a fugir,
si viure non voill aunitz,
e te m lo sobriers afans
que m tol repaus e m destriga.
Tal m'avetz menat c'a lucha
no m defendria d'un manc;
e vitz anc greu clop ni ranc,
si per mal pas non trebucha,
leu non posc' avan fugir.
Aissi m'en vauc flebezitz
cum cel desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La noit quan lo sons me trucha,
dorm sobr' arca o sobre banc
tro que m'en dolon li flanc,
per qu'es ma valors destrucha;
car en leit non posc dormir,
ans m'en leu totz esbahitz
e pens de vos en estans
contra que m'etz tant eniga.
Ab ma voluntat paurucha
no m'a i laissat carn ni sanc:
pustel' en son oil e cranc,
qui us me cuid' aver forducha,
qu'enans m'en er a fenir
mon vers que sia complitz;
e sui de so plus clamans,
car anc mi noc gens mendiga.
Qu'eu vi l'or' e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi nogues: Deus los maudiga!

martes, 13 de octubre de 2026

Guiraudo lo Ros. A la mia fe, amors,

Guiraudo lo Ros.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier.



7225, 7698.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier. E venc en la cort de son seignor lo comte Anfos per servir. E fon cortes e ben cantans; et enamoret se della comtessa filla de son seignor: e l'amor qu'el ac en leis l'enseignet à trobar, e fetz mantas cansos.

Note. Ses chansons au nombre de six sont tendres et faciles, mais pleines de lieux communs d'amour.

// Raynouard : //

I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

miércoles, 15 de julio de 2026

Temps, Temporal, Tempora, Temporalitat, Temporalment, Tempesta, Tempestuos

Temps, s. m., lat. tempus, temps, durée.
Temps, es mezura del movemen de las causas movablas.
(chap. Tems, es mida del movimén de les coses movils.)
Leys d'amors, fol. 74.
Temps, c'est mesure du mouvement des choses mouvables.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Lo temps que deuria despendre en bonas obras. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Lo tems que deuríe gastá en bones obres.)
Le temps qu'il devrait dépenser en bonnes oeuvres.
- Saison.
Aissi cum es gensers pascors
De nulh autre temps caut ni frey.
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
Ainsi comme est plus beau printemps que nul autre temps chaud ni froid.
- Terme de liturgie.
Careme,... IIII temps e avens.
(chap. Cuaresma,... 4 tems y advén o adviento.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Carême,... quatre-temps et avent.
- État, disposition de l'air.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par la.
Je vois le temps clair et serein.
Las naus feron velas, e Dieus donet lur bon temps.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.
Les navires firent voiles, et Dieu leur donna bon temps.
- Terme de prosodie.
Temps de cascuna sillaba,... es demora de pronunciatio al accen ajustada.
Leys d'amors, fol. 8.
Temps de chaque syllabe,... c'est durée de prononciation à l'accent appliquée.
Loc. Car li sens e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.
Us ren lauzor del honor e del be
Que m' avetz fag temps e jorns, mes et ans.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Je vous rends louange de l'honneur et du bien que vous m'avez fait saison et jours, mois et ans (en tout temps).
Prov. Us reproviers me ditz dels ancessors:
Qui temps espera e no fai quan temps ve,
S' el temps li falh, ben estai e cove.
G. Adhemar: Non pot esser.
Un proverbe des anciens me dit: Qui temps espère et n'agit pas quand temps vient, si le temps lui manque, bien il est et il convient.
Qui temps ha e temps espera, temps li falh. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Qui tems té y tems espere, tems li falte. Sobre tot al capsot de Mario Sasot.)
Qui temps a et temps espère, temps lui manque.
Adv. comp. 
S' en breu de temps no fai de que m confort.
G. Adhemar: En temps.
Si dans peu de temps elle ne fait de quoi elle me conforte.
Loncx temps a no fi ab vos tenso.
T. de Faure et de Falconet: En Falconet.
Longtemps il y a que je ne fis avec vous tenson.
Van per temps jazer per man levar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Vont à temps se coucher pour matin se lever.
S' ieu totz temps vivia,
Totz temps vos amaria.
(chap. Si yo tots tems (per sempre) vixquera, sempre tos (vos : te) amaría - voldría.)
Peirols: Ab joi.
Si je vivais (en) tout temps, (en) tout temps je vous aimerais.
CAT. Temps. ESP. Tiempo. PORT. IT. Tempo. (chap. Tems; estassió; orache.)

2. Temporal, adj., lat. temporalis, temporel, passager, de temps.
L' amor dels bes temporals. Brev. d'amor, fol. 5.
(chap. L'amor dels bens temporals.)
L'amour des biens temporels.
Per la petita, temporal gloria. Trad. de Bède, fol. 40.
(chap. Per la menuda, temporal - passagera, passachera - gloria.)
Par la petite, passagère gloire.
Noms temporals, es aquel que significa temps, coma ans, mes.
(chap. Nom temporal, es aquell que signifique tems, com añ, mes.)
Leys d'amors, fol. 48.
Nom de temps, c'est celui qui signifie temps, comme an, mois. 
- Tempétueux, orageux.
Mais pretz lo freg temporal.
Marcabrus: Pus la.
Davantage je prise le froid tempétueux.
Subst. Lains contava del temporal, cum es. Poëme sur Boèce.
Là dedans il racontait du temps, comment il est.
Loc. Fes gros temporal d' aura e de plueia. Carya Magalon, p. 3.
Il fit gros temps de vent et de pluie.
ANC. FR. Je li ferai traire man temporal.
Roman d'Aubri, Bekker, p. 175.
CAT. ESP. PORT. Temporal. IT. Temporale. (chap. Temporal, temporals.)

3. Tempora, s. f., chacun des quatre temps, terme de liturgie.
El dejunhs de las temporas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 107.
(chap. Al dijú de les témpores : los cuatre tems de la liturgia.)
Au jeûne des quatre temps.
ESP. Tempora (témpora). (chap. Témpora, témpores.)

4. Temporalitat, s. f., lat. temporalitatem, temporalité, mode, manière 
d'être.
Fes temporalitat del jorn, so es lo cel e la luna e las estellas.
Hist. de la Bible en prov., fol. 2.
Il fit la manière d'être du jour, c'est-à-dire le ciel et la lune et les étoiles.
CAT. Temporalitat. ESP. Temporalitad (temporalidad). PORT. Temporalidade. 
IT. Temporalità, temporalitate, temporalitade. (chap. temporalidat,  temporalidats.)

5. Temporalment, adv., temporellement.
En aquest segle comanda ben temporalment. Trad. de Bède, fol. 71.
Dans ce monde il commande bien temporellement.
ANC. FR. A ceuls qui font ainsis viennent bien temporelment.
Eustache Deschamps, p. 98.
CAT. Temporalment. ESP. PORT. IT. Temporalmente.
(chap. Temporalmen.)

6. Tempesta, s. f., tempête.
Gibr' e tempesta.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Givre et tempête.
Tantost la tempesta cesset. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Aussitôt la tempête cessa.
Fig. La tempesta de malas cogitatios. V. et Vert, fol. 89.
(chap. La tempestat de mals pensamens.)
La tempête de mauvaises pensées.
CAT. Tempestat. ESP. Tempestad. PORT. Tempestade. IT. Tempestà, tempestate, tempestade. (chap. Tempestat, tempestats; tronada, tronades.)

7. Tempestuos, adj, lat. tempestuosus, tempêtueux, orageux, sujet aux tempêtes.
La nuech es... tempestuoza. Eluc. de las propr., fol. 126.
(chap. La nit es... tempestuosa : de mal orache.)
La nuit est... orageuse.
CAT. Tempestuos. ESP. PORT. Tempestuoso. (chap. Tempestuós, tempestuosos, tempestuosa, tempestuoses.)

8. Tempestos, adj., lat. tempestus, tempêtueux, orageux, turbulent, tracassier. 
Tempestos vent. Eluc. de las propr., fol. 147.
Vent tempêtueux.
Son als maritz tempestosas. Brev. d'amor, fol. 131.
Elles sont pour les maris turbulentes.
IT. Tempestoso.

9. Tempestar, v., tempêter, tourmenter, susciter des orages.
Fig. Els amicx e 'ls enemicx tempesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
Les amis et les ennemis elle tourmente.
Lauzengiers, cui Dieu tempest! 
Rambaud d'Orange: Aras no.
Médisants, à qui Dieu suscite des orages!
Part. pas. Coma aquelh que son tempestat el mar, deziron venir a bon por.
V. et Vert., fol. 33. (N. E. Port ha perdido la t final.)
Comme ceux qui sont tourmentés en mer, désirent venir à bon port.
ANC. FR. Et flors et fruiz d'arbres abatent
Tant les tempestent et débatent.
Roman de la Rose, v. 18116.
Puis tous jours d'aquilon l'aleine vagabonde
Ne tempeste sus l'onde.
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 79.
ESP. Tempestar. IT. Tempestare. (chap. Troná : tempestá : atormentá : creá mal orache.)

10. Tempier, s. m., averse, mauvais temps, ouragan, tempête.
Escut al col, cavalgu' ieu ab tempier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Écu au cou, que je chevauche avec mauvais temps.
Fregz no us tengua ni tempiers.
Giraud de Borneil: Cardalhac per.
Que froid ne vous retienne ni mauvais temps.
El gran tempier fara la nau perir.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: Amors no.
La grande tempête fera le navire périr.
ANC. FR. Laiens oï moult grant tempier
De son de harpes, de vieles.
Roman del conte de Poitiers, v. 892.
(chap. Tronada; tempestat; mal orache; mal tems; huracán.)