Mostrando las entradas para la consulta patimén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta patimén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de agosto de 2024

Oler - Enonglar

 

Oler, v., lat. olere, sentir, exhaler de l'odeur, puer, odorer.

No sen brugir ni oler

Aquest malvais volatil.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

Je ne sens bruire ni puer ce mauvais volatile. 

Part. prés. Domna, roza ses espina,

Sobre totas flors olens.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine, sur toutes fleurs odorante.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

ANC. FR. Les flors en olent miex que basme. 

Roman de la Rose, v. 12881.

Un jur li ala demander

De s' alene s' ele ert puanz,

Ou s' ele esteit souef oulanz.

Marie de France, t. II, p. 192. 

ESP. Oler. IT. Olire. (chap. Aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.)

2. Olor, s. f., lat. olor, odeur.

Li mort e 'lh nafrat lor an tan mala olor. Guillaume de Tudela.

Les morts et les blessés leur ont si mauvaise odeur.

ANC. FR. Me seult oster de ma dolor 

Par sa très doucereuse olor.

Roman de la Rose, v. 10456.

CAT. ESP. Olor. IT. Olore. (chap. Auló, aulós.)

3. Redolent, Redolen, adj., lat. redolentem, odorant, parfumé. 

Causas aromaticas et redolens.

Fum aromatizant et redolent.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 132. 

Choses aromatiques et odorantes. 

Vapeur aromatisante et odorante.

4. Redolencia, s. f., parfum.

Sa aromaticitat o redolencia.

Sobre bona odor et redolentia.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 160. 

Son arome ou parfum. 

Sur-bonne odeur et parfum.


Olh, Ol, Oill, Huelh, Huel, Uell, Ulh, Uill, s. m., lat. oculus, oeil. 

No y veg clar dels huels ab que us remir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je n'y vois pas clair des yeux avec quoi je vous contemple.

Eu li bais la bucha (bocha) e 'ls ols amdos.

G. Adhemar: Al chant d' ausel.

Je lui baise la bouche et les yeux tous deux. 

Que lo ulhs de cel cap vos en salhis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.

Que l'oeil de cette tête vous en sortît. 

Fig. E 'ls hueils del cor tenc ades lai.

Pons de la Garde: Plus ai. 

Et les yeux du coeur je tiens toujours là. 

Providenza fai loyn gardar 

Ab uills de cor zo c' om deu far. 

Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 

Prévoyance fait regarder loin avec yeux de coeur ce qu'on doit faire.

Que denhes virar pres de me 

Los huelhs d'amor e de merce.

Arnaud de Marueil: Si que vos. 

Qu'elle daignât tourner près de moi les yeux d' amour et de merci.

Lo solelh...

Huelh de trastot lo mon et illuminamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Le soleil... oeil et lumière de tout le monde. 

Loc. Qui s vuelha, n' aia l' uelh moilhat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui se veuille, en ait l'oeil mouillé. 

En son regart oil a oil. Trad. de Bède, fol. 10. 

En son regard oeil à oeil.

E m fay huelhs de drago.

P. Vidal: Ajustar. 

Et me fait yeux de dragon.

A qui l' esgarda de dreg huel.

P. Rogiers: Entr' ira e joi. 

A qui le regarde de droit oeil. 

Per aquest tort mi podetz los huelhs traire. 

Guillaume de Saint-Didier: El mon non a. 

Pour ce tort vous pouvez m' arracher les yeux. 

A totas gens mostrar a olh 

La dicha naychensa d' Amor.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour.

Lo dux ditz que non o creyria

Si de sos huellz non o vezia.

V. de S. Honorat.

(chap. Lo duc va di que no se u creuríe si de sons ulls no u veíe.)

Le duc dit qu'il ne le croirait si de ses yeux il ne le voyait.

ANC. FR. Que il n' aveit que un sol oil... bleué l' eut par aventure. 

Un rains en l' oil. 

Un rains me feit dedens l' oil.

2e trad. du Castoiement, contes 5 et 7. 

Sorquidance dit e orguil, 

Si ne set que li pent al oil. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 118.

A ses oyls com flambe de fu.

Trad. de l'Apocalypse, Bib. de l'Arsenal.

ANC. CAT. Oill (Uyl, com Uyldecona). CAT. MOD. Ull. ESP. Ojo. PORT. Olho. IT. Occhio. (chap. Ull, ulls; ullet, ullets; ullot, ullots; ullat, ullats, ullada, ullades.)

- Terme de monnayage.

Li Peregozi deven esser fachs blanc ab V olhs.

Titre de 1276. Commune de Périgueux.

Les Périgourdins doivent être faits blanc avec cinq yeux.

2. Huelh de veire, s. m., oeil de verre, espèce d'oiseau.

Huelh de veire es un petit ausel blanc... et a la pus sotil vista que res que sia. Naturas d' alcus auzels.

L' oeil de verre est un petit oiseau blanc.. et il a la vue la plus subtile que rien qui soit.

(chap. Ull de vidre; classe de muixó y literalmen, ull fet de vidre, ull de picho.)

3. Ulhal, s. m., visière.

Fo ab sageta feritz per lo nazal

E per l' ulhal del elme, que lo colps fo mortal. Guillaume de Tudela.

Fut avec sajette frappé par le nazal et par la visière du heaume,(tellement) que le coup fut mortel.

(chap. Ullal : visera y naiximén intermitén de aigua, com los ullals de la Fenellassa, a Beseit. Riu Ulldemó, Ulldecona.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

4. Entrueil, s. m., entr'oeil, espace qui sépare les yeux.

Lo meias que es d' eviro

Entro en hueill, entrueill a nom.

Nefa jauna e lonc entrueil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le milieu qui est à l'environ jusques en oeil, a nom entr'oeil.

Néfe jaune et long entr'oeil.

ANC. FR. Entrueil plaisant, bouche bien ordonée.

Eustache Deschamps, p. 98.

(chap. Entreull, entreulls, entressella, entresselles. ESP. Entrecejo.)

5. Hulhar, v., être pourvu, être garni d'yeux.

Part. pas. Arnaut, joglar, mal hulat, cara trona. 

Giraud de Calanson: Sitot s' esfors. 

Arnaud, jongleur, mal garni d'yeux, figure plate.

CAT. Ullar. PORT. Olhar. (ESP. Ojear. Chap. Fotre una ullada, ullades : mirá, guaitá, atiná, etc.)

6. Ocleiar, v., du lat. oculus, clignoter.

Cant eu la vei, tot m' abelluc,

Et oclei mai d' un ratairol.

Un troubadour anonyme: Can vei.

Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je clignote plus qu'un petit rat.

(chap. Clucá los ulls, tancá los ulls, parpadejá.)

7. Avogolar, v., aveugler.

Autras fontainas caudas que avogolo la gen. Liv. de Sydrac, fol. 55.

Autres fontaines chaudes qui aveuglent la gent.

(chap. Segá, fé sego, ciego: atres fons caldes que seguen a la gen.)

8. Reiruelhar, v., regarder en arrière, blâmer.

Tot lo mons lo 'n reiruelha. 

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es. 

Tout le monde l'en regarde en arrière. 

Que fols ai dig? Ieu mi reiruelh.

G. Riquier: Tot m' es. 

Qu'ai-je dit, fou? Je me blâme.

9. Opthalmia, s. f., lat., ophtalmia, ophthalmie.

Optalmia que es passio del uelh. Eluc. de las propr., fol. 79. 

(chap. Oftalmia que es patimén (enfermedat) del ull.)

Ophthalmie qui est souffrance de l'oeil.

Optalmia e emigranea. Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Ophthalmie et migraine.

CAT. ESP. (chap.) Oftalmia. PORT. Ophtalmia, IT. Ottalmía.

10. Optalmi, s. m., lat. ophthalmius, ophtalmi, sorte de pierre précieuse. Optalmi es peyra de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 190.

L' ophtalmi est pierre de diverses couleurs.


Olimpiadis, s. f., lat. olympiadis, olympiade.

L'an prumier de la olimpiadis CLXXXIII. Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. L'an premier de l'olympiade cent quatre-vingt-troisième.

2. Olimpiada, s. f., olympiade. 

De la prumiera olimpiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6.

De la première olympiade.

CAT. ESP. Olimpiada. PORT. Olympiada. (chap. Olimpiada, olimpiades.)

3. Olimpi, adj., lat. olympicus, olympien.

Regio del foc... la bassa es apelada cel olimpi.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Région du feu... la basse est appelée ciel olympien.

(chap. Olímpic, olimpics, joc olímpic, jocs olimpics. Monte Olimpo.)


Oliopomenon, s. m., du grec *gr, ellipse.

Bracologia, en autra maniera apelada oliopomenon.

Leys d'amors, fol. 142.

Bracologie, en autre manière appelée ellipse.

(https://archive.org/details/lasflorsdelgaysa03gatiuoft/mode/2up)


Olm, Olme, s. m., lat. ulmus, orme. 

Ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta. 

Bertrand de Born: Non estarai.

Je n'y trouve plus ombre ni orme ni séjour. 

Vezetz vos cel brulhet ab cels olmes plantatz?

Roman de Fierabras, v. 1678. 

Voyez-vous ce petit bois planté avec ces ormes?

CAT. Olm. ESP. PORT. IT. Olmo. 

(chap. Olm, olms; no demanéu peres al olm.)

2. Olmada, s. f., ormoie, lieu planté d'ormes.

Las plantadas de sobre l' olmada.

Tit. de 1225. Arch. de l' archevêque d'Arles, n° 86.

Les pépinières dessus l' ormoie.

(chap. Olmeda, olmedes. ESP. Olmeda, olmedas.)

olmo, ulmus, olm, olms


Olus, s. m., lat. olus, légume, plante potagère.

Ja que totas herbas aptas a cozinar sio ditas olus, empero caul especialment es dit olus. Eluc. de las propr., fol. 216. 

Quoique toutes les herbes propres à cuisiner soient dites plantes potagères, cependant le chou est spécialement dit plante potagère.


Ombra, Umbra, s. f., lat. umbra, ombre, ombrage.

Car anc Narcisus, qu' amet l'ombra de se, 

Si be s mori, no fo plus fols de me.

Pierre d'Auvergne: Mot m'entremis. 

Car oncques Narcisse, qui aima l' ombre de soi, quoiqu'il mourût, ne fut plus fou que moi. 

Josta si

Assec me a l' ombra d'un telh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Auprès de soi elle me fit asseoir à l'ombre d'un tilleul.

Fig. Dona...

Pus bela que bels jorns de may, 

Solelhs de mars, umbra d' estieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame... plus belle que beaux jours de mai, soleil de mars, ombre d'été. Loc. La luna eclipsa quan... la terra li fa umbra.

Eluc. de las propr., fol. 117. 

La lune éclipse quand... la terre lui fait ombre. 

Prov. Lo sec en totz luocs coma la ombra del cors. V. et Vert., fol. 7.

Le suit en tous lieux comme l' ombre du corps.

- Fantôme.

Per umbras malvazas et espaventablas que si mostron a lor.

Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Par ombres méchantes et épouvantables qui se montrent à eux.

CAT. Ombra. ANC. ESP. Umbra. ESP. MOD. PORT. Sombra. IT. Ombra.

(chap. Sombra, sombres; ombra, ombres; umbría, umbríes; ombría, ombríes : part aon no toque lo sol, ombrieta, ombrietes, contraria a la solana, solanes, solaneta, solanetes.)

Casa Ombrieta, turismo rural, Antolí Tello

2. Ombraill, s. m., ombrage.

Trobei un' amairitz

Al ombraill d' un' abadia.

B. Zorgi: L'autr'ier.

Je trouvai une amante à l'ombrage d'une forêt de sapins.

Non podion, ses morir,

Outra l' ombral del bruoill anar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las.

Elles ne pouvaient, sans mourir, aller outre l' ombrage du bois.

3. Ombratge, s. m., ombrage, l'épaisseur du bois.

M' es belh dous chan per l' ombratge.

Marcabrus: Lanquan fuelhon.

M'est beau doux chant par l' ombrage.

Aug agnir

Cavals voitz per l' ombratge.

Bertrand de Born: Be m play.

J'entends hennir les chevaux vides à travers l'épaisseur du bois.

ESP. (Sombráge) Sombraje. (chap. Espessura del bosc o bosque. 

Puesto ombriós, umbriós.)

4. Ombreira, Ombrieira, s. f., ombrière, lieu ombragé.

Sojornem en est' ombrieira.

Giraud de Borneil: L'autr' ier.

Reposons en cette ombrière.

Tro qu' en una ombreira, 

Reviriey mos huelhs alhor.

Joyeux de Toulouse: L' autr' ier. 

Jusqu'à ce qu'en un lieu ombragé, je détournai mes yeux ailleurs.

5. Ombriu, Umbriu, adj., ombreux, ombragé.

Son ombriu li ramel.

Marcabrus: Quan l' aura.

Les rameaux sont ombreux.

Bel m' es quan son ombriu li mon. 

Marcabrus: A l' alena. 

Il m'est beau quand les monts sont ombragés. 

ANC. FR. Sur le plus haut des ombreuses montagnes.

Premières œuvres de Desportes, p. 228.

Nous suivons les chemins ombreux et solitaires. Bertaut, p. 362.

ESP. (sombrío) PORT. Sombrio.

- Ombrageux, défiant.

Sembla cavall umbriu a cuy fay pahor la umbra. V. et Vert., fol. 71.

Semble cheval ombrageux à qui l'ombre fait peur. 

On plus l' ai servida

De mon poder, ieu la trop plus umbriva. 

P. Vidal: S' ieu fos en cort. 

Où plus je l'ai servie de mou pouvoir, je la trouve plus ombrageuse.

Ves aquels etz ombriva 

C' avetz en poder.

Rambaud d'Orange: Amors com. 

Vous êtes ombrageuse envers ceux que vous avez en pouvoir.

(chap. Sombrío, sombríos, sombría, sombríes.)

6. Ombrelh, adj., ombreux, sombre.

Fig. Blanc dig ab fag escur, ombrelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Clairs propos avec fait obscur, sombre.

7. Ombrejar, Ombreiar, v., ombrager, donner, apporter, faire de l'ombre.

Fig. Cui malvatz astres ombreia.

Marcabrus: Per savi 'l tenc. 

A qui mauvais astre apporte ombre.

ANC. FR. Avoit dedans le champ deux petites loges pour reposer et umbrer les champions. Monstrelet, t. I, fol. 14.

CAT. Sombrejar. ESP. PORT. Sombrear. IT. Ombreggiare. 

(chap. Sombrejá, fé o doná sombra.)

8. Azombrar, Aombrar, v., lat. adumbrare, ombrager, être ombreux.

Hueymais pus s' azombra 'l trelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Désormais puisque la treille s'ombrage. 

Lanquan vey florir l' espiga 

E s' azombra 'l vitz.

G. Adhemar: Lanquan vey. 

Lorsque je vois fleurir l'épi et (que) s'ombrage la vigne.

- Se tenir à l'ombre, goûter le frais à l'ombre.

Vi un albre mout sobrier 

E lonc, que avia nom palmier, 

On volontier si repausera, 

Si fos desotz, e s' aombrera.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Vit un arbre moult élevé et long, qui avait nom palmier, où volontiers il se reposerait, s'il était dessous, et se tiendrait à l'ombre. 

ANC. FR. Et truevent un lieu descombré, 

D' arbres açaint de feuille aombré. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 28. 

C'est un espoir qui polit et adombre

Le mal passé.

Saint-Gelais, p. 3.

ANC. CAT. Aombrar. ESP. Asombrar. PORT. Assombrar. IT. Adombrare.

(chap. Doná o fé sombra. Assombrá, assombrás, de assombro.)

9. Enombrar, v., lat. inumbrare, obscurcir, cacher.

Esdeve escura per la terra que lhi enombra la resplandor del solelh.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Devient obscure par la terre qui lui cache la splendeur du soleil. 

Part. pas. Can tota la lhuna es enombrada de la terra.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Quand toute la lune est obscurcie par la terre.

ANC. FR. Qui s' esclipse comme la lune

Que la terre obnuble et enumbre 

Quant la lune chiet en son umbre. 

Roman de la Rose, v. 4802. 

Le S.-Esprit surviendra en toy, et la vertu du souverain t' enombrera.

Apologie pour Hérod., t. I, p. 605. 

IT. Inombrare.

10. Solumbrar, v., ombrager, mettre a l'ombre, reposer.

Fig. En lhyeis lo filhs de Dieu solumbrara, e penra carn e sanc de lhyeis.

Liv. de Sydrac, fol. 119.

En elle le fils de Dieu reposera, et prendra chair et sang d'elle.

Apres l' avenimen del filh de Dieu, qui s solombrara en la Vergis.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Après l'avénement du fils de Dieu, qui s'ombragera en la Vierge.


Omelia, s. f., lat. homilia, homélie

Crizostomus..., en la dezena omelia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6. Chrysostôme..., dans la dixième homélie. 

CAT. ESP. (homilía) PORT. Homilia. IT. Omelia. (chap. Homilía, homilíes.)


Onager, s. m., lat. onager, onagre, âne sauvage.

Fo apelat onager, que es bestia fera et mol salvagga.

Eluc. de las propr., fol. 167. 

Fut appelé onagre, qui est bête farouche et moult sauvage.

2. Onagri, s. m., onagre.

Cavals et onagris. Eluc. de las propr., fol. 175.

Chevaux et onagres.

3. Onagre, s. m., lat. onagrus, onagre. 

Onagre vol dire aze fer. Eluc. de las propr., fol. 255.

Onagre veut dire âne sauvage.

ESP. PORT. IT. Onagro. (chap. Burro salvache, ase, ruc, acémila, com Artur Quintana Font.)


Onci, s. m., lat. uncus, croc, crochet.

Pren onci, e fica aquel en la meula. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Prend crochet, et fiche celui-là en la moelle.



Oncle, s. m.3 lat. avunculus, oncle.

Ja no creirai castic d' amic ni d' oncle.

A. Daniel: Lo ferm. 

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d' oncle. 

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que de son oncle vous voulussiez la préserver.

CAT. Oncle (tiet). (chap. Tío - son germá de la mare; tíos, tía, tíes.)


Onda, Unda, Honda, s. f., lat. unda, onde, flot, vague.

Atressi m ten en balanza 

Com la nau sus l' onda.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

Ainsi je me tiens en balance comme la nef sur l'onde.

Cel que dopta sembla l' unda de la mar que mov lo vens.

Trad. de Bède, fol. 58. 

Celui qui doute semble l' onde de la mer que le vent agite.

La mar fai grans ondas. V. de S. Honorat. 

La mer fait de grandes vagues.

Las hondas qu' yssiran del mar, 

Sus vas lo cel volran poiar.

Passion de J.-C. 

Les vagues qui sortiront de la mer, sus vers le ciel voudront monter.

CAT. (ona, onas u ones) ESP. (ola) PORT. IT. Onda. (chap. Ola, oles; onda, ondes, de radio.)

2. Inondation, s. f., lat. inundationem, inondation.

Per inondation d'aiguas. Fors de Béarn, p. 1093. 

(chap. Per inundassió d' aigües.) 

Par inondation d'eaux.

CAT. Inundació. ESP. Inundación. PORT. Inundação. IT. Inondazione.

(chap. inundassió, inundassions; v. inundá, inundás: inundo, inundes, inunde, inundem o inundam, inundéu o inundáu, inunden; inundat, inundats, inundada, inundades.)

3. Ondejar, Ondeiar, v., ondoyer.

La gran mar

Dels blatz en espic ondeiar.

Leys d'amors, fol. 128. 

La grande mer des blés en épis ondoyer. 

ANC. IT. E i campi pieni di biade non altramente ondeggiare che il mare.

Boccaccio, giorn. I. 

ANC. CAT. Onejar. CAT. MOD. Ondejar. ESP. PORT. Ondear. 

IT. Ondeggiare. (chap. Ondejá, fé ondes u oles.)

4. Ondansa, Undansa, s. f., avantage, profit, suffisance.

Loc. Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' ondansa.

R. Jordan: Era don Dieus. Var. 

Vaut plus un courtois non quand oui n'y trouve profit.

Un Ms. porte undansa.

5. Abondantia, Abondancia, Habundancia, s. f., lat. abundantia, abondance.

Abondancia de tot mal. V. et Vert., fol. 28. 

Abondance de tout mal. 

Loc. De la habundancia del cor parla la boca. V. et Vert., fol. 85. 

De l' abondance du coeur parle la bouche. 

ANC. FR. Mais, comme scez, d' abondance de coeur

La bouche parle, et rien n'y cherche que heur.

G. Cretin, p. 196.

CAT. ESP. PORT. Abundancia. IT. Abondanzia, abbundanzia. 

(chap. Abundansia, abundansies.)

6. Abondansa, Aondansa, s. f., abondance. 

Quar eu trop tan de ben en lei a dir, 

Que sofraichos mi fai trop abondansa.

Folquet de Marseille: Chantan. 

Car je trouve en elle tant de bien à dire, que pauvre me rend trop d' abondance.

Selhs que an aondansa 

De vin et d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Ceux qui ont abondance de vin et de blé.

- Profit, avantage, satisfaction. 

Loc. Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame me défend ce par quoi elle me donne satisfaction.

Per qu' el nos val mais, so m par,

Que l' oc ses far aondansa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi, le non vaut davantage, ce me paraît, que l'oui sans faire profit.

Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades vol. 

Incessamment veut de l' abondance du coeur la bouche parler. 

IT. Abbondanza.

7. Aon, s. m., aide, secours, assistance.

Contr' aiso nos fes Dieus un aon, 

Cant nos mandet c' amassem ses faidia.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Contre ceci Dieu nous fit une assistance, quand il nous commanda que nous aimassions sans rebut. 

Dona, vos quier aon.

Albert de Sisteron: Dona pros. 

Dame, je vous quiers aide.

8. Habundoz, Avondos, Aondos, Aundos, adj., abondant.

Terra en blatz, frugz... et metalhs habundoza.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Terre en blé, fruits... et métaux abondante.

Tan avondos de totz bels garnimens. 

B. Zorgi: Non lassarai. 

Si abondant en tous beaux équipages. 

Sest rire m' a faig de ris tant aondos. 

Lanfranc Cigala: Joios d'amor. 

Ce rire m'a fait de ris si abondant.

Aundos en plors. Trad. de Bède, fol. 51. 

Abondant en pleurs. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Abundoso. IT. Abbondoso. 

(chap. Abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

9. Abondar, Abundar, Habundar, Aundar, Aondar, v., lat. abundare, abonder, profiter, suffire, convenir, aider.

El temps dels ancessors, 

Quant aondava joys.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Au temps des ancêtres, quand plaisir abondait. 

S' ieu follei per vos, mais m' es d' onors 

Que s' ab autra m' abundava mos sens.

Arnaud de Marueil: La grans beutatz. 

Si je fais folies pour vous, (ce) m'est plus d'honneurs que si avec autre m' abondait mon sens. 

Almorna aunda ses dejun, e dejuns non aunda ses almorna.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Aumône profite sans jeûne, et jeûne ne profite pas sans aumône.

El gens terminis m' aonda.

Marcabrus: Lo vers. 

Le gentil printemps me convient.

Maire de Dieu, fons de merce, 

La tua grans bontatz l' aon.

J. Esteve: Planhen ploran.

Mère de Dieu, fontaine de merci, que ta grande bonté lui aide. 

Loc. Chascus hom aunda e so sen. Trad. de Bède, fol. 73. 

Chaque homme abonde dans son sens.

El habunda en Dieu. V. et Vert., fol. 48.

Il abonde en Dieu. 

Part. prés. Terra es fertils et habundant en blatz.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Est terre fertile et abondante en blés. 

CAT. ESP. PORT. Abundar. IT. Abbondare. (chap. abundá: abundo, abundes, abunde, abundem o abundam, abundéu o abundáu, abunden; abundat, abundats, abundada, abundades; abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

10. Habondozament, Aondozamen, adv., abondamment, pleinement. 

Per II o per plus testimonis habondozament. Cout. de Tarraube, de 1284.

Par deux ou par plus de témoins abondamment.

De muzica sai yeu tot aondozamens 

Quatre tons principals.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.

CAT. Abundosament. ESP. PORT. Abundosamente. IT. Abbondosamente.

(chap. Abundanmen; abundosamen.)

11. Sobrehabondansa, s. f., surabondance.

Cant hom vol assignar sobrehabondansa d' acciden. 

Leys d'amors, fol. 142.

Quand on veut désigner surabondance d'accident. 

ESP. Sobreabundancia. IT. Soprabbondanza. (chap. Superabundansia, sobreabundansia; “aixó s' en va de la ufanidat” (aufanidat, “orfanidat”) se diu a Beseit pera exagerá, pera di que ña massa de algo o que sen fa massa de alguna cosa.)

12. Sobrondar, v., surabonder.

L' autre mal ve, car tan sobronda 

La colera que no l' aonda 

Sel vaisselet on deu estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'autre mal vient, parce que tant surabonde la bile que ne lui suffit pas ce petit vase où elle doit être.

CAT. ESP. Sobreabundar. IT. Soprabbondare. 

(chap. Sobreabundá : ñabé massa de algo, abundá massa.)

13. Sobreaundosamen, adv., surabondamment.

Sera mal fagz sobreaundozamen. Calendrier en provençal. 

Sera mal fait surabondamment. 

CAT. Sobreabundantment. ESP. Sobreabundantemente.

IT. Soprabbondantemente. (chap. Sobreabundanmen.)


Onger, Ogner, Oingner, Onher, v., lat. unguere, oindre, frotter, enduire.

Si fazia onger d'aquel ongemen. Liv. de Sydrac, fol. 43.

(chap. Se fée ungí (refregá, fé fregues) d' aquell ungüén.)

Se faisait frotter de cet onguent.

Que onheretz de buire fresc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous oindrez de beurre frais.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28. 

(chap. Untéu, ungíu los llindás de les portes.)

Oignez-en les seuils des portes.

Loc. fig. Mas qui us ditz mal, aquel vos oing. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Mais qui vous dit le mal, celui-là vous oint. 

Part. pas. Tu que iest tan granz prelatz 

E fust onhs et sanctificatz. 

V. de S. Honorat. 

Toi qui es si grand prélat et fus oint et sanctifié. 

El non era onhs ni sagratz, 

Mas de pretz era coronatz.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il n'était oint ni sacré, mais de mérite était couronné.

ANC. FR. Ne par riens que l'en sache ongier, 

La vie du cors alongier.

Roman de la Rose, v. 17189.

ESP. PORT. Ungir. IT. Ungere, ugnere. (chap. Ungí, untá, refregá.)

2. Onchar, v., oindre, frotter.

Enportet lo enguen don Dieus si fetz onchar. 

Roman de Fierabras, v. 624. 

Emporta l'onguent dont Dieu se fit oindre. 

Maria pres una liura d' enguent... et onchava los pes de Jhesu Crist.

Fragment de trad. de la Passion. 

Marie prit une livre d'onguent... et oignait les pieds de Jésus-Christ.

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

Part. pas. Son onchat et enbasmats. V. et Vert., fol. 35.

(chap. Són untats, ungits y embalsamats : de bálsamo.)

Sont oints et embaumés.

ANC. FR. Quant le cors enoint aveient 

Sur la bere il le meteient.

Fr. Ms. de la Rés. (résurrection) de J.-C.

3. Untar, v., oindre. 

Part. pas. Can l'en ac untat,

El se senti pus sas que lunh falco mudat. 

Roman de Fierabras, v. 2159. 

Quand il l'en eut oint, il se sentit plus sain que nul faucon mué.

CAT. ESP. PORT. Untar. IT. Untare. (chap. Untá: unto, untes, unte, untem o untam, untéu o untáu, unten; untat, untats, untada, untades.)

4. Ongemen, Ognemen, Ongnimen, Onhemen, Hongemen, Ungniment, s. m., onguent, onction, pommade, emplâtre, liniment.

La mezelia si pot garir d'un ongemen que s' apela ongemen de chilorofle.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

La lèpre peut se guérir avec un onguent qui s'appelle onguent de girofle.

No i val nuills onhemens.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'y vaut nulle onction.

Quant elas an lor ongnimenz 

Totz ajustatz.

Le moine de Montaudon: Quant tuit. 

Quand elles ont leurs pommades toutes préparées. 

Olis, que es veramens 

1 dels principals hongemens.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Huile, qui est vraiment un des principaux liniments.

ANC. FR. Ge fusse mors et mal baillis 

Se li dous oignement ne fust.

Roman de la Rose, v. 1870. 

Morte fussent, mon escient, 

S' un trop bon oingnement ne fust. 

Qui de tel oingnement éust, 

Jà ne fust mès de mal grevée.

Fables et cont. anc., t. III, p. 453. 

Baillet mei sà cel uinnement, 

Si en oindrum cest cors present. Fr. Ms. de la Rés. de J.-C.

ESP. Ungimiento. IT. Ugnimento. (chap. Ungimén, linimén, pomada, ungüén, unsió, empastre o emplaste.)

5. Onguen, Enguen, Enguent, s. m., lat. unguentum, onguent, emplâtre, pommade.

Aisest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

CAT. Unguent. ESP. (ungüento) PORT. IT. Unguento. 

(chap. ungüén, ungüens.)

6. Onchura, Ointura, s. f., onction, oing, assaisonnement.

Banhs, issarops et onchuras. Brev. d'amor, fol. 124.

(chap. Bañs, jarabes y untures, unsions, ungüens.)

Bains, sirops et onctions.

Onchura d'oli non volon ges 

Ni peis fresc, gras de pescaria.

P. Cardinal: Ab votz. 

Assaisonnement d'huile ne veulent point ni poisson frais, gras de pêcherie

Fig. Vira als autres lo dos

Que non veion l' ointura. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Tourne le dos aux autres pour qu'ils ne voient pas l' oing. 

ANC. FR. Par l' ointure de l' oignement. Roman de la Rose, v. 1862.

(chap. Untura, untures.)

7. Unctio, Onccio, s. f., lat. unctio, onction.

Per que cessa lurs onccios. Brev. d'amor, fol. 88. 

C'est pourquoi cesse leur onction. 

Metges fai suaus pimens e cofec suaus unctios. Trad. de Bède, fol. 79. Médecin fait douces boissons et confectionne douce onction.

CAT. Unció. ESP. Unción. PORT. Unção. IT. Unzione. 

(chap. Unsió, unsions.)


Ongla, Ungla, s. f., lat. ungula, ongle, griffe, serre.

onglas de mas e d' artellz. V. de S. Honorat.

Ongles de mains et d'orteils.

Jes las onglas dels detz

Tan longas non portetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Que point les ongles des doigts si longs ne portiez.

Serenas... ha cors de femna e coa de peysso et onglas d'aigla.

V. et Vert., fol. 23.

La sirène... a corps de femme et queue de poisson et serres d'aigle.

Loc. No m pot ges becx escoyssendre ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ne peut point bec me déchirer ni ongle. 

Tos temps serai ab lieys cum carn et ongla.

(chap. Tots tems, sempre, siré en ella com carn y ungla.)

ungla, ungles, uña, uñas

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je serai toujours avec elle comme chair et ongle.

CAT. Ungla. ESP. Uña. PORT. Unha. IT. Unghia, ugna. 

(chap. Ungla, ungles; ungleta, ungletes.)

2. Enonglar, v., agripper, attacher.

Fig. Aissi s' enpren e s' enongla

Mon cor en lieys, cum l' escors' en la verja.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ainsi s'éprend et s'attache mon coeur en elle, comme l'écorce à la verge.

jueves, 25 de julio de 2024

1. 7. De com Pedro Saputo va adependre la música.

Capítul VII.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

De com Pedro Saputo va adependre la música.

¡Aik!, dirá aquí algún lectó; brumín anem puján. Primé sastre, que es lo mes pla que ña a la artesanía, vinín a formá lo llas y comunicassió entre los ofissis masculins y los femenins, com lo formen entre lo regne animal y lo vegetal los zoófitos o animals - plantes. Después cardadó o pelaire, que es algo mes; después fusté, que es mol mes; y no contem en lo dibuix, que perteneix ya al orden superió de les arts, be que sense exclusió de sexo com estes atres, lo anem ara a adorná en lo de la música, art baixat del sel y amor del cor humano. ¿Aón anirem a pará? ¡aixó me se pregunte! ¿Y pera qué hauríe ressibit lo nostre chiquet filóssofo tantes y tals dotes del creadó, y lo don soberano y raríssim de sabé empleales? Pos aquí vorás lo que ell fa y yo vach escribín en no menos admirassió que tú, lectó o lectora, sigues qui sigues.
Va adependre lo dibuix, com has vist; ara adependrá música; y encara vorás atres maravilles. Per algo lo van nombrá Saputo. Si haguere sigut com yo o com tú, y perdona la meua franquesa, res de aixó se escriuríe, perque res haguere passat. Anem a la historia.


Ñabíe a Almudévar un eclesiástic, organista de la parroquia, cridat per mote Vivangüés, y lo seu nom verdadé ni se sap ni lo nessessitem; este mossen se emportáe algunes vegades al chiquet Pedro a casa seua pera donali alguna golosina. Ere un home que en cuan a músic tocáe mijanamen be lo órgano, lo clave y lo salterio; y en cuan a gramátic auloráe una miqueta lo latín del breviari; pero lo que es de la missa habíe preguntat tantes vegades lo que significáe lo canon y demés latins, que fora dels introitos, les orassions, les epístoles, y los evangelios ñabíe poques coses que no entenguere, y encara aixina a vegades se barruntáe lo seu sentit. Per lo demés teníe bon cor, ere tan candorós com un chiquet, y se creíe lo mes hábil del capítul, que ere numerós, exeptuán al siñó mossen, que diuen ere llissensiat per Huesca, y a qui per aixó respetabe ell com mes sabut. A tots los demés los passáe per deball de la cama. Y ña qui diu que si errabe lo tiro ere de poc tros.

Lo cridáen en lo apodo que hay dit, perque cuan se fotíe entre esquena y pit algún gotet de bon vi, que ere en frecuensia, entre les llágrimes que li apuntaben de la fortalesa del vi y la veu mich cobrada del bon trago, díe respirán: ¡viva Angüés!, y acababe de respirá. Li van preguntá al prinsipi, y después de moltes vegades per gust qué significabe alló; y contabe esta grassiosa, disparatada y original historia: "Es sabut, siñós, que entre los pobles de Angüés, Casbas, y Ybieca va ñabé antigamén uns atres dos que se díen Bascués, y Foces, y los seus habitans eren los mes grans afissionats a la mamera del món, y los seus termes la milló viña de Aragó, y potsé de España si me apetix diu. Estos dos pobles van morí: vull di, que sigue per guerra, per epidemia, o per un atra caussa, se van quedá sense habitans, habén mort hasta los sacristans y los mossens Foces va morí uns díes abans y Bascués va aguantá uns díes mes. Pero cuan los dos pobles van vore que s´acabáen sense remey, van fé testamén y van dixá lo seu bon gust als pobles de Angüés, Casbas y Ponzano, dos terseres parts al primé y una repartida entre los atres dos. Aixina que lo poble de Angüés té mes saque ell sol en materia de vins, que Casbas y Ponzano juns. Per aixó yo cuan me bec un gotet de bon vi, si la tassa es gran y lo vi bo, que lo trascolo sempre de una atacada, penso en aquell poble y dic ¡viva Angüés! Que es com si diguera: viva lo gust de Angüés, que es lo que ara trobo yo an este gotet que acabo de trascolam. O de atre modo: botovadéu, que este vi es tan bo com lo milló que proben los hereus de Bascués y Foces. pera abreviá u dic tot an ixa exclamassió tan significativa. Y si no diguera aixó, me pareixeríe que lo vi per bo que fore no me faríe profit.» Y preguntán als que escoltáen, ¿qué tos pareix, siñós?, brotabe delissia del cor y se esponjáe de gloria.

Este home, pos, tan sensill y tan beneít, se va emportá un día a casa seua al chiquet Pedro Saputo pera donali unes avellanetes que li habíen portat: y com lo chiquet va vore ubert lo clave li va rogá que tocare algo. Pot sé que no fore clave, sino un atre instrumén de tecles: poc importe. Li va vindre en gana, y va tocá una pessa tan alegre y espolejadora que Pedro no podíe tartí (estás quieto), meneján tot lo cos y dién: ¡va, va! Va pará lo músic, y va preguntá qué ere alló, y li va contestá lo capellá: 

- Aixó es una cosa nova; fa poc tems que la han ficat en solfa los compositós; y es tan fecunda a caprichos, que sense eixissen del tema pot un tocá tres díes seguits y tot sirá sempre lo mateix pero tot diferén. Es un ball al que li diuen lo Gitano.

- Sol per sabé aixó, va di Pedro, adependría de solfa de bona gana. 

- ¡Ay, chiquet, chiquet!, va contestá lo capellá; no saps lo que dius. ¡Adependre la solfa!

- ¿Pos qué, va rechistá lo chiquet, tan difíssil es? 

- Mol, mol, moltíssim y mes que moltíssim, li va contestá lo mossen en los ulls tancats: ¿vols que te u diga? Mira: una vegada los dimonis estáen de tertulia al palau de Lucifer, tot lo edifissi es de flames de sofre, dispután sobre la solfa y la gramática y defenén uns que ere mes difíssil la una y los atres que l´atra, u van volé probá dos diablets joves mol presumidets, y van eixí al món, ficanse, lo un a infantillo a casa de un mestre de capella, y l’atre a estudián a una escola de gramática. Van passá tres mesos, y lo músic va preguntá al gramátic de qué anáe, y va contestá que de fum y tiniebles; pos yo, va di l’atre, ni fum vech perque no vech res. Allí me fan una manopla que als nugos dels dits té escrits los noms de la solfa, que pareixen agarrats de alguns de natres; y puján y baixán y corrén les juntes dels dits; y después en la mateixa obra a un papé que no diu res, me van ya jorobán y rematán la passiensia. Perque a cada marro de la veu cau una bufetada, y plora si vols plorá y plorán o rién canta lo día sansé perque eixe es lo teu ofissi. 

- Yo, va di lo gramátic, si no fore per la rechifla que mos faríen los compañs de allá baix, ya haguera enviat a cascala lo estudi y al foc en los llibres y les seues musses y mussos, que així los enteng com tú eres lo fill de Deu mes vullgut. Pero continuém algún tems mes si te pareix, perque tan pronte seríe mengua dixáu. En efecte, van seguí durán sis mesos mes, al cap dels cuals se van torná a ajuntá; y lo músic va di que encara que los compañs lo soflamaren eternamén, estáe determinat a abandoná la empresa y torná al infern. 

- ¿Sí?, va contestá lo gramátic; pos no ten anirás sol, que tamé vull acompañat; y aixina van quedá la solfa y la gramática pera patimén dels fills dels homens. Y sense mes deliberassió van tancá los ulls al sol, van fotre un percut y se van aviá de cap als inferns. Conque mira tú, fill meu, Pedro, si te empeñes en adependre solfa, cuan los diables sen dimonis no ne van pugué eixí.

Pedro Saputo sentíe al capellá contá un cas tan estupendo; li va preguntá al clérigo si ell habíe adeprés la solfa. Va contestá que sí: 

- ¿No veus que soc organista? Dotse añs entre infante y capillero vach está a la catedral de Huesca, y sempre estudián solfa. 

- Pero al fin y a la postre vostra mersé la va adependre, y en menos añs, perque diu que va sé capillero y entonses ya la sabíe. 

- Sí, va contestá mossen Fallata. 

- ¿Y la gramática?, va preguntá lo chiquet. 

- Tamé, va contestá lo bon home, sabén que mentíe: ¿no veus que soc mossen? 

- Pos en eixe cas, va di lo chiquet Pedro, vostra mersé té mes ingenio y es mes sabut que dos diables juns. Sen va enriure lo capellá, no sense ficás una mica colorat de vergoña, perque li va pareixe que ñabíe algo de ironía o malissia a la charrada del chiquet. Éste va volé vore la manopla o má de la solfa, y va vore que los noms que ñabíe als nugos (va sé menesté que los u enseñare lo músic) ere:

A - la - mi - re, B - fa - b - mi, C - sol - fa - ut, D - La - sol - re, Y - la - mi, F - fa - ut, G - sol - re - Ut. 

- Be teníe raó, que pareixen noms de dimonis, va di Pedro, perque de alguns de ells a Belcebub no ña molta distansia. Pero, ¿pera qué se adeprén aixó a la má? ¿Ha de escriures la solfa a la má o cantá miranla? An estes preguntes no va sabé respondre lo del ingenio y agudesa de dos diables, y se va acabá la plática per falta de paraules, o de suc an elles, que es lo mateix; y lo chiquet Pedro, que no podíe tindre la atensió distreta un momén, li va di adiós y va agarrá la escala.

Al eixí al carré va sentí lo violín a dal. Se va pará; lo capellá se divertíe en lo diapassón per tots los seus puns (be que aixó vol di diapassón), ya per terseres, quintes; ya al tono mes alt, ya al mes baix: va ferí lo oít de Pedro; escolte, persibix, sen y admitix aquella ley y verdat primordial de la música, aquella verdat general, aquella proposta elemental de puns o sonidos; y torne a pujá y rogue al capellá que li enseño alló al instrumén.

- No, va di lo músic; al violín no pot sé ni a datre instrumén; primé u has de adependre en la boca y a la solfa, y pera naixó s´ha de fe aná la má o manopla.

- No, siñó, va replicá lo chiquet; ya no vull adependreu en la boca, sino en lo violín, perque així u adependré de una vegada. Sobre tot, lo que es la manopla, ni vórela. aixó es lo que yo vull y no atra cosa; y no men vach de la vostra casa hasta que no me la haigáu amostrat, encara que me costo una semana. Lo capellá sen enríe y li fée compassió vore lo error del sagal que sense la má y alguns mesos y hasta añs de solfeo volíe escomensá a tocá instrumens; impossible tan gran per an ell com que dixare de sé verdat lo que habíe lligit aquell día al evangelio de la missa, siguere lo que siguere, ya que no u habíe entés. Pero se les teníe en un atre mes fort; va apretá tan lo chiquet, que va tindre que enseñali a ficá los dits a les cordes y feriles en lo arco, fen gruñí lo diapassón durán un hora. Va torná per la tarde y va está hasta la nit fotenli al diapassón y a les terseres y quintes. Y lo mateix va fé dos díes seguits; y preguntán al capellá lo que li pareixíe essensial y habén entés lo que va creure que ere prou per entonses se va emportá lo instrumén a casa.

Tancáe les finestres del seu cuarto pera que no ixquere lo eco; y passada una semana en que cada día empleabe de sis a set hores ensayán en lo instrumén, dibuixán algún rato pera descansá, va aná a casa del organista y va tocá per llissó bastán be y mol afinat, tot lo que lo vulgo solíe cantá an aquell tems. Y va di lo clérigo admirat:

- Sense duda, Perico, dins de tú portes de familiá algún demoni mes templat que los dos que van eixí a estudiá la solfa y la gramática y les van aburrí.

- Dieume, va di Pedro Saputo, qué signifiquen ixos puns en cogues y creus que teniu an ixos cuaderns y a lo que diéu solfa y música. La hi va explicá lo home. Ell va pendre apuns per escrit de lo mes importán, va demaná que en lo violín li donare una llissó práctica, y entés lo que ere se va emportá un cuadern de primeres lecsions y va passá uns atres vuit díes estudián y fotenli al instrumén. Va demaná noves explicassions, va passá hasta vintissing o trenta díes ensayán en gran aplicassió y cuidado, y después va pendre dos mesos lo violín prometín tornál y entregál al mestre. Y va cumplí la seua paraula, dién lo bo del capellá al vórel tocá:

- Me desengaño; cuatre añs si no van sé sing me va costá a mí aixó y coste a tots; no vorem mes que milagres: se van ficá a tocá los dos una sonata, lo un en lo violín y l’atre en lo clave o lo que fore, y no ñabíe mes que sentí.

Va continuá Pedro estudián mes y mes la solfa y lo seu instrumén, y al cap de alguns mesos li va di lo organista: 

- Eres, Pedro, lo milló arco de la terra, perque lo tens mol fi, alt, sonoro, valén, expresiu y firme. Pots aná a tocá a la mateixa capella de Toledo.

Lo capellá, ademés, tocae, encara que poc y mal, la vihuela y la flauta, y va volé Pedro que li enseñare tamé estos instrumens. 

- Fill, li va contestá; lo que es enseñat no me atrevixco, perque ne sé mol poc. Pero mira, la prima de la vihuela solta o al aire es mi mayor a la clave de G - sol - re - ut; busca los demés puns, armoníes y postures y los tonos, que ya u trobarás; y lo pun mes baix de la flauta es re per la mateixa clave. Y encara que veus que sol té sis foradets y lo que tape la clau que es re sostenido, pero donán sert espíritu al alé o bufera per als aguts y graves, y tapán éste o aquell, o dos o mes, a un tems, se fan dos octaves, y hasta dos y micha lo que ne sap. Ves en Deu y fesme vore un atre milagre.

Sen va aná lo sagal en los instrumens; y als quinse díes van avisá al mossen, al justissia, a la padrina, y a la seua chiqueta mes gran y algunes atres persones del poble (may al hidalgo de la cantonada), y los dos musics van doná un consert que los va pareixe an aquella gen la capella del Vaticano, o per lo menos la de la Catedral de Huesca, que ere la que tots habíen sentit. Lo mossen, ple de goch, va rogá al organista que li dixare los instrumens al chiquet Pedro hasta que ell faiguere portá los millós que se trobaren. En efecte, va escriure a Barcelona (Barchinona, Barcino antigamén) y Saragossa, y ne van vindre dos de cada clase, mol bons. pera entrenáls va ñabé un atra reunió mes numerosa a casa de la padrina, aon se va doná un atre consert; y ella, que ere espléndida y volíe entrañablemén a son fillol, se va lluí mol agassaján als convidats en un gran refresco. Van tocá después entre atres coses lo canari, ball que entonses se usabe mol; y lo gitano, que escomensáe a fes aná; estos balls, de variedat en variedat y de nom a nom, han vingut a sé y dis al nostre tems, lo primé la jota y lo segundo o segón, lo fandango.

Passada la velada y al despedís, pera sorprendrels en mes efecte, va traure la padrina ficats a una taula dos bustos minuts y blangs representán les dos mateixes persones dels retratos que va fé primé en la llapissera; y va di: 

- Aixó ha fet lo meu fillol Pedro. Eren mol pareguts, viuríen, parlaríen, si hagueren tingut ulls y colós. Tot va sé pasmos, tot enhorabones a la mare de Pedro, que no fée mes que plorá, y la padrina lo mateix y lo mossen y atres persones. ¿En qué parará este chiquet?, díen. Y plens de assombro sen van aná beneín a Deu y dessichán viure pera vore al home que aquelles mostres anunsiaben y prometíen. Y sert que tantes habilidats juntes en un chiquet de tretse añs, y de aquell modo adepreses, be mereixíen aquella admirassió y aquells extrems; sobre tot a qui pensare que ere fill de una pupila infelís, y naixcut sol y sense protecsió a la llum del món.

Los retratos o bustos eren de alchés, y ell los habíe donat un simple bañet de cals en aigua de cola perque encara no sabíe fé lo que diuen estuco.