Mostrando las entradas para la consulta particularmen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta particularmen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de septiembre de 2024

Part - Tripartir

 

Part, s. m., lat. pardus, léopard.

Part..., sa dispozicio es cum de pantera, ni ha ab ela autra diferencia, sino qu' els escacs de pantera so mays blancs.

Leo conoysh per odor quan le part si es ajustat ab la leona.

Eluc. de las propr., fol. 256 et 252.

Léopard..., sa disposition est comme (celle) de la panthère, et n'a avec elle d'autre différence, sinon que les taches de panthère sont plus blanches.

Le lion connaît par l'odeur quand le léopard s'est accouplé avec la lionne.

Voyez Leo.


Part, s. m., lat. partus, enfantement, accouchement.

T' ajuda e ti regart,

Con fai femna cant ven en part. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

T'aide et te considère, comme fait femme quand elle vient en enfantement.

- Portée des animaux.

Leona... ha, el prumier part, V filhs. Eluc. de las propr., fol. 252.

La lionne... a, à la première portée, cinq petits.

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parto. (chap. Part, parts. V. parí.)


Part, s. f., lat. partem, part, portion.

Per be qu' a fait, Dieus a ssa part lo te. Poëme sur Boèce. 

Pour le bien qu'il a fait, Dieu le retient pour sa part.

Donat, autreiat sa part. Titre de 1050.

Donné, octroyé sa portion.

Fig. En amor pren peior part 

Aquelh que plus s' i fia.

P. Cardinal: Ben tenh per.

En amour prend pire part celui qui plus s'y fie.

- Certaine quantité d'un tout. 

Sabon tot lo sauteri 

De cor e totas las partz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Savent tout le psautier par coeur et toutes les parties. 

Gran part de sos barons demanda. V. de S. Honorat. 

Grande partie de ses barons demande.

ANC. FR. De laquelle les marches estoient part de porphyre, part de pierre numidicque, part de marbre serpentin. Rabelais, liv. I, ch. 53.

- Partie, en parlant de ceux qui ont entre eux une contestation, un procès. 

Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias.

Per cossentimen de las parts.

Trad. du Code de Justinien, fol. 14 et 11.

Quand le plaid est commencé, il arrive de nombreuses fois que les parties réclament sursis.

Par consentement des parties.

- Côté, direction.

Ells vezon clar dedins el cor et entorn se, vas totas partz.

V. et Vert., fol. 59. 

Ils voient clair dedans le coeur et autour de soi, vers tous côtés.

Loc. Dona, 'l genser que sia, 

Per vos me castia..., 

E d'autra part jovens 

Ditz qu' onrada folhia 

Val, en luecx, mais que sens.

Arnaud de Marueil: Sabers e. 

Dame, la plus belle qui soit, je m'amende pour vous..., et d'autre part plaisir dit qu'honorée folie vaut, parfois, mieux que sens. 

Loc. fig. Ieu remanrai, e non irai alhors, 

Ni virarai vas autra part mon fre. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je resterai, et n' irai point ailleurs, ni ne tournerai vers autre part mon frein. 

Adv. comp. A part los escriuray a la fin del romanz. V. de S. Honorat. 

A part je les écrirai à la fin du roman.

O apertamen, o a part, o per sofisme.

Murmura a part.

V. et Vert., fol. 25.

Ou apertement, ou à part, ou par sophisme. 

Murmure à part.

Lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.

Va le tirer à part, et va lui conter.

De colp de lanza se van ferir,

E Guillot li va tal donar,

Che de part en part li va passar.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc. 

De coup de lance vont se frapper, et Guillot lui va donner tel, qu'il va le traverser de part en part.

- Prép. Au-delà, par-delà, outre, au-dessus, par-dessus.

Amar mi fai, mal mon grat, finamen

Lieys qu' ilh m' a fag chausir part las gensors.

Aimeri de Peguilain: En greu. 

Aimer me fait, malgré moi, fidèlement celle qu'il m'a fait choisir par-dessus les plus belles. 

Domna, cui dezir e tenc car 

E dopt e blan part las melhors.

Bertrand de Born: Pois vei lo. 

Dame, que je désire et tiens chère et crains et respecte au-dessus des meilleures.

S' es mieils c' aissi sofra et endur, 

O, part son voler, me perjur. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d' Elias d' Uisel: N Elias. 

S'il est mieux qu'ainsi je souffre et endure, ou qu' outre son vouloir, je me parjure.

En Alvernhe, part Lemozi, 

M' en aniey totz sols a tapi.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

En Auvergne, au-delà Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.

Part totz los monz voill qu' an mon sirventes 

E part totas las mars.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Par-delà tous les monts je veux qu' aille mon sirvente et par-delà toutes les mers. 

Si anc nulhs jois poc flurir, 

Aquest deu sobre totz granar, 

E part los autres esmerar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Si oncques nul plaisir put fleurir, celui-ci doit grainer sur tous, et par-dessus les autres briller.

Prép. comp. Dizon a part de persona so que non dirian en sa presencia.

V. et Vert., fol. 3. 

Disent à part de la personne ce qu'ils ne diraient pas en sa présence.

Manda li unas letras de part lhuy. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

Lui envoie une lettre de part lui.

Sia de part mi souta,

Qu'ieu m tenc de part leis sout.

Giraud de Calanson: Sitot s' esforz.

Qu'elle soit de part moi déliée, vu que je me tiens de part elle délié.

De part Karllemagne, lo rey. V. de S. Honorat. 

De part Charlemagne, le roi.

ANC. FR. De part nostre Seignur. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 76. 

De part Deu à vus parlerunt. Marie de France, t. II, p. 436. 

De part Dieu faictes le soer. Farce de Pathelin, p. 129.

Paix de part le diable. Rabelais, liv. II, ch. 18.

Depuis longtemps on avait substitué à de part la préposition composée de par, et on disait de par le roi, pour de part le roi.

D'un briez qui vint de par le roi. Marie de France, t. II, p. 234. 

Mais mist le fait en ordonnance 

De par Amour le puissant roi.

Charles d'Orléans, p. 145. 

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parte. (chap. Part, parts; de part; a part : apart.)

2. Partia, s. f., part, partie, portion.

Pos auretz del don una partia.

G. Faidit: Tot atressi.

Puisque vous aurez du don une partie.

Loc. Far vos ai una bella partia 

Que m tornetz lai d'on muec lo premier dia.

P. Cardinal: Un sirventes novel. 

Je vous ferai une belle part (pour) que vous me retourniez là d'où je vins le premier jour.

- Partage, choix.

Ges no soi cossiros 

De penre tot en aquesta partia.

T. de G. Riquier et de Jordan: Senh' En Jorda. 

Point je ne suis soucieux de prendre tout dans ce partage.

Qui plus n' a, plus pren d'enjan,

Quan ven a la partia.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Qui plus en a, plus prend de fourberie, quand, il vient au partage.

- Séparation, départ.

Meinhs n' aurai, so cug, a la partia

Qu' al comensar.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

J'en aurai moins, cela je crois, à la séparation qu'au commencer.

3. Partida, s. f., partie, portion, division.

Fan partidas entre se. Brev. d'amor, fol. 125.

Font portions entre soi.

Estava solet del jorn una partida. V. de S. Honorat. 

Demeurait seulet une partie du jour.

Fe 'ls en tres partidas totz essems escalar. Guillaume de Tudela.

Les fit en trois divisions tous ensemble échelonner.

Fig. En proheza ha III partidas, ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties, hardiesse, force et fermeté.

Adv. comp. Foys, e selh qu' en partida 'l noyric.

G. Riquier: Tant m' es. 

Foix, et celui qu'en partie il nourrit.

- Avantage.

Ai saubut

Chausir a ma partida.

Giraud de Borneil: Sol qu' amors.

J'ai su choisir à mon avantage.

- Côté.

E 'l pausa a la destra partida.

Deudes de Prades: Ben deu.

Et le pose à la partie droite.

- Séparation, départ.

Donar l' a rossin a la partida.

Austor Segret: No sui.

Lui donnera roussin au départ.

Ai! tan mi dol la partida!

Hugues de Saint-Cyr: Longamens. 

Ah! tant me peine la séparation! 

CAT. ESP. PORT. Partida. IT. Partita. 

(chap. Partida, partides; v. partí : anassen.)

4. Partidura, s. f., partie, portion, morceau, fragment.

Portas del nas la partidura.

Lo sancts a pres la partidura, 

Torna l' en luec; non conogras 

C' anc fossa partida del nas.

V. de S. Honorat. 

Apportez-moi la portion du nez. 

Le saint a pris le morceau, il le remet en place; vous ne reconnaîtriez pas qu' oncques il fût séparé du nez.

5. Porcion, s. f., lat. portionem, portion, partie.

Amb els non aura porcion. V. de S. Honorat.

(chap. En ells no tindrá porsió.)

Avec eux il n' aura portion.

CAT. Porció. ESP. Porción. PORT. Porção. IT. Porzione.

(chap. Porsió, porsions; v. porsioná.)

6. Parso, s. f., partie, portion.

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

7. Parcier, s. m., copartageant, ayant-droit, contendant.

Senher sia eu d' un castelh parsonier, 

E qu' en la tor siam quatre parcier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château, et que dans la tour nous soyons quatre contendants.

CAT. Parcer.

8. Parsonier, Parzonier, s. m., cohéritier, copartageant, contendant, concurrent, compétiteur, participant, associé, copropriétaire.

Mos parsoniers es tan gualartz, 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Non copartageant est si perfide, qu'il veut la terre à mes enfants.

Ditz que jamays siey enfant 

Non auran degun parzonier.

V. de S. Honorat. 

Dit que jamais ses enfants n' auront nul compétiteur.

Tug senhor e parsonier 

Ab cor de guerra mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Tous seigneurs et concurrents avec désir de guerre engagée.

Aquel Dieus drechuriers, 

Que formet cel e terra, las aiguas e 'ls tempiers, 

E 'l sol e la luna, ses autres parsoniers.

Izarn: Diguas me tu. 

Ce Dieu juste, qui forma ciel et terre, les eaux et les tempêtes, et le soleil et la lune, sans autres associés.

Parsoniers es del mal, qui 'l consen.

(chap. Partissipán es del mal, qui lo consentix.)

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom. 

Participant est du mal, qui le consent.

Fig. Anc pois non fui de mos huoill parsoniers 

Ni de mon cor, c' ades me van fugen.

Lamberti de Bonanel: Mout chantara. 

Oncques depuis je ne fus copropriétaire de mes yeux ni de mon coeur, vu que toujours ils me vont fuyant.

Adject. Senher sia eu d'un castel parsonier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château.

ANC. FR. Le fist compaignon et parçonnier de son roïaume.

Tuit li autre qui orent esté parçonniers de la traïson

Chr. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 279, et t. V, p. 244.

Tu ne pues gecter d' estre parsonniers du péril, mais tu n' as pas esté compaignon du proufit. Œuvres d'Alain Chartier, p. 268. 

Avec les autres parsonniers de la société à qui il avoit presté son argent à usure. Amyot, trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

ANC. CAT. Parçoner. ESP. Parcionero.

9. Parsoniera, s. f., cohéritière, copartageante, participante. 

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

ESP. Parcionera.

10. Particio, Partiso, Partizo, Partison, Partizon, s. f., lat. partitionem, division, partage, séparation. 

Ses divizio et particio. Eluc. de las propr., fol. 4. 

Sans division et séparation. 

Acordamen de far partisos del castel.

Tit. de 1246. DOAT, t. VI, fol. 306.

Accord de faire partages du château.

ANC. FR. Conferma ceste partison par sa parole devant les barons et devant tout le pople. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 166. 

Que nos avon ci un torel 

Et une vache et un véel:

De ce devon partisson fere.

Roman du Renart, t. I, p. 224.

Adiós, Cordera.

Les ordres que vous teniez en la partition, distribution et conduite des affaires générales de l'Estat. Mémoires de Sully, t. II, p. 509.

CAT. Partició. ESP. Partición. PORT. Partição. IT. Partizione.

(chap. Partissió, partissions.)

- Tenson, contestation.

Cal vos play may, vaqueira, partizo? 

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan. 

Quel vous plaît davantage, vachère, tenson?

Drutz qu' a domna conqueza 

Non deu movre partizon.

T. d' Azemar et de Miraval: Miraval. 

Galant qui a dame conquise ne doit pas exciter contestation.

- Départ, éloignement.

Quan venra a la partison.

Hugues Saint-Cyr: Vescoms.

Quand il viendra au départ.

11. Partidor, s. m., lat. partitor, partageur, copartageant, contendant.

Vos fezetz gran folor, 

Cant prezes ab partidor. 

T. de Guillaume et d'Arnaud: Senh' En. 

Vous fîtes grande folie, quand vous prîtes avec copartageant.

ANC. FR. Le vif deable, li seignor 

M' avoient fet partisséor.

Roman du Renart, t. 1, p. 239.

O citadins des flots! quel partageur borna 

Vostre humide séjour?

Du Bartas, p. 221. 

CAT. ESP. PORT. Partidor. IT. Partitore.

(chap. Partidó, partidós, partidora, partidores.)

12. Partimen, s. m., partage, division, jeu-parti.

Sitot no s' es lo partimen engal. 

Aimeri de Peguilain: Nuils hom. 

Bien que le partage n'est pas égal. 

Blacas, d'aquest partimen 

Sai ieu chauzir lo meillor. 

T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut. 

Blacas, de ce jeu-parti je sais choisir le meilleur. 

D' est partimen nos partira.

T. de Guillaume et de Pujols: Del joi. 

De ce jeu-parti il nous partagera. 

ESP. Partimento, partimiento. IT. Partimento. 

(chap. Partimén, partimens.)

13. Partender, s. m., participant, sociétaire. 

Si es compains de la covercio dels bos, tu seras partenders de lor vertut.

Trad. de Bède, fol. 74.

Si tu es compagnon de la conversion des bons, tu seras participant de leur vertu.

14. Partir, v., lat. partiri, partager, fendre, entr'ouvrir, départir.

Qu'els mals e 'ls bes partissem entr' amdos.

Pons de Capdueil: Per joy. 

Que les maux et les biens nous partageassions entre nous deux.

Aissi parti natura... 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ainsi partagea nature... les dons entre les gens.

La terra se partic. La nobla Leyczon.

La terre s' entr'ouvrit.

- Séparer, éloigner, diviser.

Partirai m' en, et er sieus totz lo tortz.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

Je m'en éloignerai, et sera sien tout le tort. 

Pos nos partim de vos, avem agut grans mals. V. de S. Honorat. 

Depuis que nous nous séparâmes de vous, nous avons eu de grands maux. 

Belhs Monruelhs, aisselh que s part de vos, 

E non plora, ges non es doloiros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs. 

Beau Monruel, celui qui se sépare de vous, et ne pleure pas, point n'est sensible. 

Fig. Amicx non pot nulhs hom partir, 

Si 'l cor si volon consentir.

P. Rogiers: Entre ira. 

Nul homme ne peut diviser amis, si les coeurs veulent s'accorder.

Parti mon cor tot d' autre pessamen. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Je sépare mon coeur entièrement d'autre pensée. 

Substantiv. Quan mi soven qu' al partir, 

L' auzi dire francamen.

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Quand je me souviens qu'au séparer, je l'ouïs dire franchement.

ANC. FR. Quant il le pout partir de sei, 

Si l' envéat servir le rei. Marie de France, t. 1, p. 52.

Ceulx qui avoient party et divisé entre eulx l'empire.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Démétrius.

- Partir, s'en aller.

Quar era nueytz, no s poyron partir d'aqui. Philomena.

Parce qu'il était nuit, ils ne purent partir de là.

D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

(chap. D' avui en un añ partirás d' aquí (assí, açí, astí.))  

D'aujourd'hui en un an tu partiras d' ici.

Fig. D' autra part amor fay lunhar

E partir maldir e malfar.

Brev. d'amor, fol. 3. 

D'autre part amour fait éloigner et partir médire et méfaire.

ANC. FR. Le jour que je me parti de Joinville. Joinville, p. 26.

Le roy se partit dudit pays, et vint à Limoges.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 141.

Avant que il se partist de celle ville.

Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 238. 

Madame, à Dieu soyez; et à ces paroles, il tourna ses espaulles pour soy partir.

Jehan de Saintré, t. II, p. 203. 

Loc. Si m partetz un juec d'amor.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour. 

En Savaric dis al prebost... que li' n partis tenso. 

V. de Savari de Mauléon.

Le seigneur Savari dit au prévôt... qu'il lui en départît tenson. 

Blacatz, non tenc ges vostre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal.

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal. 

Blacas, je ne tiens pas votre chant pour bon, car oncques je (ne) départis discussion si extraordinaire. 

Part. pas. Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Puis sera entre nous tout l'or partagé. 

En doas partz li a son destrier mieg partit.

Roman de Fierabras, v. 4782. 

En deux parties il lui a mi-partagé son destrier. 

Domna, puois de mi no us cal 

E partit m' avetz de vos.

Bertrand de Born: Domna. 

Dame, puisque de moi il ne vous soucie, et (que) vous m'avez éloigné de vous.

Ab tan veus lo cosselh partit.

R. Vidal: Unas novas. 

En même temps voilà le conseil séparé. 

N Ugo, gen fazetz jocs partitz, 

Si trobassetz bon chauzidor. 

T. de Hugues de La Bachelerie et de Bertrand de S.-Felix: Digatz. Seigneur Hugues, gentiment vous faites jeux-partis, si vous trouviez bon interlocuteur.

Fig. Lo cor partit d' un dol corau.

Le Comte de Poitiers: Farai un. 

Le coeur fendu par une douleur cordiale. 

CAT. ESP. PORT. Partir. IT. Partire. 

(chap. Partí, partís: yo me partixgo o partixco, partixes, partix, partim, partiu, partixen; partit, partits, partida, partides.)

15. Partidament, adv., séparément.

Si una causa es messa en penhora a dos omes partidament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Si une chose est mise en gage à deux hommes séparément.

Adv. comp. La mitat nom partidamen.

Tit. de 1275. Arch. de Toulouse, J. 321. 

La moitié non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Partidamente. IT. Partitamente. (chap. Partidamen, en parts, separadamen, per separat.)

16. Parcela, s. f., parcelle. 

Se contentaran de las parcelas. Fors de Béarn, p. 1088. 

Se contenteront des parcelles.

PORT. Parcella. (ESP. Parcela. Chap. Parsela, parseles.)

17. Parselier, Parcerier, Parcerer, s. m., copartageant, participant, associé, compétiteur.

Queres tan say e lay 

Tro lo cor aiatz jay 

D'una ses parselier.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Vous chercherez çà et là jusqu'à ce que vous ayez le coeur joyeux d'une (dame) sans compétiteur. 

No sio parcerier de las rendas. 

Cout. de Moissac. Du Mége, Voy. litt., p. 9. 

Qu'ils ne soient pas participants aux rentes. 

Negus d' aquels parcerers. 

Tit. de 1183. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322. 

Nul de ces copartageants.

18. Partanit, adj., égal en partage. 

Es trinus et unitatz 

E Filhs e Sanct Esperitz, 

E quasqus es partanitz, 

Si qu' us noms es et us guitz.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Est triple et unité et Fils et Saint-Esprit, et chacun est égal en partage, tellement qu'un nom il est et un guide.

19. Partial, adj., partial, divisible.

Havem motz o dictios partials.... La dictios partials fai part de si meteyssha, ses mudar e ses perdre so significat. Leys d'amors, fol. 66.

Nous avons mots ou termes divisibles.... Le terme divisible fait portion de soi-même, sans changer et sans perdre sa signification.

En V parcials venas divisa. Eluc. de las propr., fol. 54.

En cinc veines partielles divisée.

CAT. ESP. (parcial) PORT. Partial. IT. Parziale. (chap. Parsial, parsials.)

20. Parcialitat, s. f., partialité.

La parcialitat fos esquivada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

Que la partialité fût esquivée.

CAT. Parcialitat. ESP. Parcialidad. PORT. Parcialidade. IT. Parzialità, parzialitate, parzialitade.

21. Participation, s. f., lat. participationem, participation, communication.

La participation a la communion. Doctrine des Vaudois. 

La participation à la communion.

Sera romogut de la participation de la taula.

Regla de S. Benezeg, fol. 39.

Sera éloigné de la participation de la table.

CAT. Participació. ESP. Participación. PORT. Participação. 

IT. Participazione. (chap. Partissipassió, partissipassions.)

22. Particeps, adj., lat. particeps, participant.

Mentir es cap d' engan,

Particeps de totz mals.

Nat de Mons: Sitot non.

Mentir est chef de tromperie, participant de tous maux.

23. Participatiu, adj., participatif, qui participe.

Entre si de lors proprietatz participativas.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Entre soi participatives de leurs propriétés.

(chap. Partissipatiu, partissipatius, partissipativa, partissipatives.)

24. Particip, s. m., lat. participium, participe.

Es ditz particips, quar en partida participa am lo verbe et en partida am lo nom. Leys d'amors, fol. 100.

Est dit participe, car en partie il participe avec le verbe et en partie avec le nom. 

Del particip e de la conjunctio. Gramm. provençal. 

Du participe et de la conjonction.

CAT. Particip. ESP. PORT. IT. Participio. 

(chap. Participio o partissipi.)

25. Participial, adj., participal, qui vient du participe.

Noms participials es can se deriva de particip. Leys d'amors, fol. 50.

Le nom est participal quand il se dérive du participe.

26. Participialmen, adv., participalement, par le participe.

Podon esser explicat... participialmen o nominalmen.

Leys d'amors, fol. 50.

Peuvent être expliqués... par le participe ou par le nom.

27. Participar, Partissipar, v., lat. participare, participer, avoir part, faire part, partager.

Pogues sos gaugz participar. Contricio e penas infernals. 

Qu'il pût partager ses joies.

E ns fay al seu sobeira be,

Que deziram part tota re,

participar.

Semblans a se nos volc crear

Qu' el poguessem partissipar.

Brev. d'amor, fol. 2.

Et nous fait participer au sien souverain bien, que nous desirons au-delà de toute chose.

Il voulut nous créer semblables à lui, afin que nous pussions participer de lui.

Substantiv. Participars vol dire penre part. Leys d'amors, fol. 100. Participer veut dire prendre part.

Part. prés. Se fan participans en tota la colpa cells que o reculhon et o celon. V. et Vert., fol. 14.

Se font participants de toute la faute ceux qui le recueillent et le cachent.

CAT. ESP. PORT. Participar. IT. Participare. 

(chap. Partissipá: partissipo, partissipes, partissipe, partissipem o partissipam, partissipéu o partissipáu, partissipen; partissipat, partissipats, partissipada, partissipades.)

28. Particular, adj., lat. particularis, particulier.

Lo dit recebedor particular de cascuna diocesa.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423. 

Ledit receveur particulier de chaque diocèse. 

Institution particular.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30. 

Institution particulière.

CAT. ESP. PORT. Particular. IT. Particulare, particolare.

(chap. Particulá, particulás.)

29. Particularment, Particularmen, adv., particulièrement, en détail.

Lo rey no pot pas saber particularmen las gens d' aquest capitani.

Arbre de Batalhas, fol. 130.

Le roi ne peut pas connaître particulièrement les gens de ce capitaine.

Nomnadas particularment.

Règl. des États de Provence, de 1401. 

Nommées particulièrement.

CAT. Particularment. ESP. PORT. Particularmente. IT. Particularmente, particolarmente. (chap. Particulamen o particularmen.)

30. Particuladament, adv., par particules, par parcelles.

Petit a petit, particuladament. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

Petit à petit, par particules.

31. Apartir, v., séparer.

La qual senhoria no entend apartir de se. Charte de Gréalou, p. 62. Laquelle seigneurie il n'entend pas séparer de soi. 

CAT. ESP. PORT. Apartar. (chap. Apartá, apartás: yo me aparto, apartes, aparte, apartem o apartam, apartéu o apartáu, aparten; apartat, apartats, apartada, apartades.)

32. Apparcelar, Appercelar, v., morceler, diviser, partager, doter. 

Part. pas. Apparcelatz... en vita, o per testament.

Los enfantz... no appercelatz. Fors de Béarn, p. 1088.

Partagés... pendant la vie, ou par testament.

Les enfants... non dotés.

33. Aparcelament, s. m., division, partage.

Per carta de aparcelament. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte de partage.

34. Aparsonar, v., partager, doter.

Part. pas. Segon que son engendratz del payre, so aparsonat.

Eluc. de las propr., fol. 71. 

Selon qu'ils sont engendrés du père, ils sont dotés.

35. Departia, s. f., départie, séparation.

Anc no fui plus angoissos 

Com soi de vostra departia.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Oncques je ne fus plus angoisseux comme je suis de votre séparation.

ANC. FR. La trompette m'apelle

Sous les drapeaux de Mars, 

Cruelle départie!

Henri IV: Charmante Gabrielle.

Ainsi partit ledit Pierre de la ville, comme bien conseillé, à l'aide dudit Paul Ursin, qui fut une piteuse départie pour lui. Comines, liv. I, p. 455.

36. Departida, s. f., départ, défection.

Per la departida qu' el fec, el mes l' ost en peril.

Arbre de Batalhas, fol. 79.

Par la défection qu'il fit, il mit l'armée en péril.

37. Departiment, Departimen, Departement, s. m., séparation, division. La mort non es autra cauza mays departimen del cors e de l'arma.

V. et Vert., fol. 27. 

La mort n'est autre chose que séparation du corps et de l'âme. 

Membre vos qual fo 'l comensamens

De nostr' amor: ja Dame Dieus non vuelha 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Qu'il vous souvienne quel fut le commencement de notre amour: que le Seigneur Dieu ne veuille pas qu'en ma faute soit la séparation. 

Tractet lo departement de se e de sa molher.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Traita la séparation de soi et de sa femme.

- Différence.

Entr'els clergues non truep departimen, 

Tug son d' un sen, d'un cor e d'un albire.

P. Cardinal: Tot atressi. 

Entre les clercs je ne trouve pas de différence, tous sont de même esprit, de même coeur et de même pensée.

ANC. FR. A son département, l'empereur luy feit de grands dons.

Rabelais, liv. III, ch. 19. 

Après le département Bélisaire. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

- Contestation.

Que per aventura... detractions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Que par aventure... détractations, irritation, contestation ne soient pas entre vous.

ANC. CAT. Departiment. ANC. ESP. Despartimiento. IT. Dipartimento.

38. Departidament, Departidamen, adv., séparément. 

Ensemps o departidament. Tit. de 1291. DOAT, t. II, fol. 219. 

Ensemble ou séparément.

Adv. comp. Que nos havem ab nostre senhor lo rei non departidament. Tit. de 1270. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Que nous possédons avec notre seigneur le roi non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Departidamente.

39. Departir, v., départir, séparer, diviser, partager, distribuer, dissoudre. Com del enfant c' ab un maraboti 

Fai om del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait détacher et départir du pleur.

Departir dels autres membres lo membre poyrit. V. et Vert., fol. 58.

Séparer des autres membres le membre pourri. 

Vos, qu'ieu am mais que res qu'el mon sia, 

An fait de me departir e lonhar.

Claire d'Anduse: En greu. 

Vous, que j'aime plus que rien qui au monde soit, ils ont fait séparer et éloigner de moi. 

Avers ajostar non es paradis, 

Ans comandet Dieus qu'om lo departis 

Tot per cofrairia.

Le moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesses n'est pas paradis, au contraire Dieu commanda qu'on les partageât entièrement par confrérie.

Lo cosselh se depart, qui no a trop durat. Guillaume de Tudela.

Le conseil, qui n' a pas beaucoup duré, se sépare.

Subst. Membre vos, si us plai, del bon coven

Que mi fezetz al departir saber.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Qu'il vous souvienne, s'il vous plaît, de la bonne convention que vous me fîtes connaître au départir. 

Part. pas. Era m soi departitz 

D' una fals' abetairitz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier. 

Maintenant je me suis départi d'une fausse trompeuse.

Cant li fraire an complit 

Lur mestier, els an departit

La palma, si com an d'usatge.

V. de S. Honorat. 

Quand les frères ont accompli leur mystère, ils ont distribué la palme ainsi comme ils ont l'usage.

Departida es la compania. Trad. du Code de Justinien, fol. 36. 

La société est dissoute.

- Substantiv. Dissident, schismatique.

Aquetz patriarchas foro dezapauzatz, quar ero familiars als departitz de la Glyeia de Roma. Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Ces patriarches furent déposés, car ils étaient familiers avec les dissidents de l'Église de Rome. 

ANC. FR. Il convient sien demourer

Sans despartir jusqu'à la mort.

Charles d'Orléans, p. 242.

La rivière qui départ les deux royaumes. Comines, liv. I, p. 105.

Devant que j'eusse achevé mon discours et que l'assemblée de l'auditoire fût départie. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 406. La... plus difficile entreprise fut de faire de nouveau départir les terres.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus. 

Grand Dieu, de qui la main départ les diadémes. Bertaut, p. 8.

ANC. CAT. ANC. ESP. Departir. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Despartir. 

IT. Spartire.

40. Proportio, s. f., lat. proportio, proportion. 

Son d' una proportio, cant al temps. Leys d'amors, fol. 49. 

Sont de même proportion, quant au temps.

CAT. Proporció. ESP. Proporción. PORT. Proporção. IT. Proporzione.

(chap. Proporsió, proporsions.)

41. Proporcional.., adj., lat. proportionalis, proportionnel.

Las forseys so de proporcional inscizio. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Les ciseaux sont de tranchant proportionnel. 

CAT. ESP. PORT. Proporcional. IT. Proporzionale. 

(chap. Proporsional, proporsionals.)

42. Proporcionar, v., proportionner.

Part. pas. So proporcionadas... acuitats. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Sont proportionnées... les acuités. 

CAT. ESP. PORT. Proporcionar. IT. Proporzionare. 

(chap. Proporsioná: proporsiono, proporsiones, proporsione, proporsionem o proporsionam, proporsionéu o proporsionáu, proporsionen; proporsionat, proporsionats, proporsionada, proporsionades.)

43. Sopartir, v., distribuer, diviser, distinguer, détacher, trancher.

Vos ai be largament donat o sopartit. Guillaume de Tudela. 

Je vous ai bien largement donné ou distribué. 

Part. pas. Tant bras e tant pe sopartit. Guillaume de Tudela.

Tant de bras et tant de pieds tranchés.

44. Tripartir, v., tripartir, partager en trois. 

Part. pas. Segon qu' om litz en la 'storia tripartita.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 38.

Suivant qu'on lit en l'histoire tripartie.

CAT. ESP. Tripartir. (chap. Tripartí : partí en tres; tripartit, tripartits, tripartida, tripartides.)

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga

lunes, 29 de julio de 2024

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ.

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel

Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs, va pendre les armes contra la invasió fransesa y, después de distinguís a la acsió de Tamarite, va sé detingut al puesto de Lérida y conduít a Fransa.
Ere la seua primera estansia allí, y pareix habela aprofitat - segons propi testimoni - pera completá los estudis y ejersí lo professorat. Acabada la guerra, torne a Huesca y entre 1814 y 1816 dicte la cátedra de Latinidat a la agonisán Universidat Sertoriana. Después de una llarga ressidensia a Cantavella, al 1822 es catedrátic de Griego a la de Saragossa, encara que lo final del Trieni Constitussional al 1823 lo torne a portá a Fransa, ara com exiliat per dotse añs, hasta después de la mort de Fernando VII. 

A la tornada, se reintegre a la dossensia y al 1838 funde Lo Eco de Aragó, diari liberal, que redacte casi en exclusiva y que parle elocuenmen de les seues convicsions. Ocupe lo decanat de la facultat de Lletres saragossana (abans va habé de obtindre lo grado, com prescribíen los decrets ministerials que van acabá en la libertat universitaria en la que sempre se va moure Foz) l’añ 1861, dos abans de la seua jubilassió y cuatre abans de la seua mort.

Curta biografía de Braulio Foz. Mussol en ulleres.

Lo seu folleto reflexions a M. Renan (Barselona, 1864) incluíx una relassió de les seues obres que ilustre mol be sobre les dimensions intelectuals de uns homens que van viure lo final del antic régim, van enseñá a una Universidat transitoria y van contemplá lo reemplás de les velles dissiplines clásiques per atres mes técniques, per mich de la discussió política y siudadana. 

Se trate, en suma, de un currículum bastán frecuén entre los universitaris de provinsies que incluíx tituls professionals 

(Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820; Literatura griega, 1849; Art latino, 1842), obres de alcans filossófic y jurídic (Lo verdadé dret natural, 1832; Drets del home, 1834; documens filosofo - religiosos y morals, 1861), esbossos historics (com lo quinto tomo, Del gobern y fueros de Aragó, 1850, que va afegí a la Historia de Aragó de Antonio de Sas, reimpresa per los seus cuidats al tallé de Roque Gallifa, en lo que sempre va treballá). La seua hostilidat en les noves correns filossófiques, compatible en lo seu peleón liberalisme, es vissible a la impugnassió a la Vie de Jesus de Ernest Renan que ham sitat mes amún, o la Terre et ciel del teólogo condenat per la Iglesia, Jean Reynaud. An elles se tenen que afegí les de una llarga llista que lo autó done com "imprimides y no publicades»: un Modelo perpetuo de inaugurales. Discurs satíric, aon se burle de estes liturgies académiques; uns documens religiosos, morals, historics y politics per al radé período de la primera enseñansa, etc. Declare habé perdut a la seua azarosa vida unes exelensies de llengua española, un dicsionari históric - crític español (revolussionari) desde 1808, y traducsions de Demóstenes, Esquines y Anacreonte.

Sing comedies teníe preparades pera la imprenta y de elles conservam los manuscrits: Quinse hores de un liberal de 1823 

(en prosa y verso), La palaura de un pare (prosa) y una trilogía sobre la homeopatía, Lo homeópaten fingit, Los homeópates de provinsies y La derrota de la homeopatía, totes elles en prosa. 

Aixó, mes alguns versos de sircunstansies, siríe tota la obra de Foz (destinada per los seus merits a un benévolo olvit), si no haguere publicat al 1844 la seua Vida de Pedro Saputo, natural de Almudévar, fill de dona, ulls de vista clara y pare de la agudesa. Sabia Naturalesa la seua maestra, impresa per Roque Gallifa. 

Al nostre siglo ha sigut reimpresa en varies ocasions y es difíssil regatejali la condissió de la obra de autó aragonés mes importán desde Gracián. Entre les reedissions, nomená la de 1927 per lo S. I. P. A.; a 1959, al cuidado de Francisco Ynduráin, per la institussió "Fernando lo Católic»; a 1973, Ed. Laia, de Barcelona, va reproduí la anterió, en un prólogo de Sergio Beser; al 1980, la Nova Biblioteca de autós aragonesos edite lo estudi y texto de Ynduráin, mol enmendats, en un texto epilogal de Rafael Gastón Burillo.

Es sabut que lo origen de Pedro Saputo se trobe a un personache folclóric, héroe de refrans y anécdotes que se apleguen ya a finals del siglo XVI y que Foz va pugué sentí de viva veu a les seues llargues estansies a Huesca. Pero, evidenmen, pera la novela de 1844 aixó es sol un pun de partida. Encara que publicada en plena época romántica, poc de ixa escola té lo autó que abomine del adjectiu “pintoresco” tan fet aná per aquella y que - en ple momén del relato históric - excluíx consevol datassió temporal y ambiental de una novela que se pretén atemporal: no sabem quí es lo virrey de Saragossa (rasgo que apuntaríe al XVI o XVII, encara que seguix mol poc exacte) al que visite al final, ni lo Rey que vol vórel a Madrid. Foz habíe lligit mol be les noveles del Siglo de Or y, particularmen, a Cervantes: la seua desenvoltura narrativa, lo seu to de ironía, les seues reflexions com narradó, se atenen a ixa progenie, com la seua ideología - la idea algo estoica de la vida ("sempre portáe lo Manual de Epicteto”), lo consepte de Naturalesa com espontaneidat, les seues crítiques anticlericals y los seus rasgos epicúreos - pareixen tamé cervantinos, pero mitigats per lo espíritu laico y burgués, socarrón y crític, de un siglo XVIII que seguix están presén a la seua obra, a mitat del XIX.

La Vida de Pedro Saputo se dividix en cuatre llibres, en sincuanta y cuatre curts capituls en total. Se narre com la crónica de un personache ya mol conegut y de ahí que la seua caminata tingue a vegades un aire temátic (segons les virtuts y habilidats del protagonista) que, sin embargo, está per damún de un relato de viache - técnica que es la del Quijote, mes que la de la novela picaresca; - viache que recorre - y aquí la pressisió toponímica y descriptiva es extrema - tot lo Semontano de Huesca.

Poques aventures són estrictamen originals, pero totes delissioses: la entrada al convén de monges disfrassat de dona (y lo enamoramén de dos novissies) va sé empleada per Ramón J. Sender al verdugo afable; lo milagre de Alcolea, lo cuento de la justissia de Almudévar o lo pleite al sol tenen una antiga prosapia, igual que lo registre de novies y novios, calcat de atres de la literatura áurea española. Lo secret del art de Foz está, pos, al conjún, que sap mesclá rasgos de observassió mes “novelescos”: la relassió en la mare, lo amor per Morfina..., que donen an eisse personache, divertit pero algo irreal, una dimensió mes humana. Y un atre secret es la perfecta adecuassió de un llenguache de ressonansies clássiques que sap esquichá de modismos aragonesos que convertixen la novela en un filó per al lingüista (Sender va fe aná al Réquiem per un llauradó español, tamé traduít al chapurriau, una ringlera de insults que allí fique en boca de una agüela y que están a un tros de la novela de Foz), y pera qui estudie la imache que los aragonesos han tingut de ells mateixos (abunden, en efecte, les caracterisassions morals de pobles concrets).

Réquiem per un llauradó español.

Atres llibres, en castellá:

Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820.

Paraules de un viscaí als liberals de la reina Cristina, que ha publicat a París M. J. A. Chaho, traduídes y contestades per don Braulio Foz, 1835.

Lo testamén de don Alfonso lo batalladó, 1840, drama.

Art latino sensill, fássil y segú, 1842.

Literatura griega, 1849. (Editat per Moncho.)

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

Historia de Aragó (Revisió y ampliassió en un quinto tomo titulat Idea del Gobern y Fueros de Aragó de la Historia de Aragó de Antonio de Sas, 1850).

Método pera enseñá la llengua griega, 1857.

Lo verdadé dret natural, 1832.

Los drets del home deduíts de la seua naturalesa y explicats per los prinsipis del verdadé dret natural, 1834.

Dret natural Sivil, Públic, Polític y de Gens, 1842.

Cuestions cosmogónico - geológiques, 1854.

Cartes de un filóssofo sobre lo fet fundamental de la religió, 1858.

Reflexions a M. Renán, 1853.

Novíssisma Poética, 1859.

Los franciscans y lo Evangelio, 1864.

Dicsionari Biográfic del Trieni Liberal. Madrid: Lo Museu Universal.

sábado, 27 de julio de 2024

2. 11. Aon se prosseguix lo escomensat.

Capítul XI.

Aon se prosseguix lo escomensat.


Va arribá la hora, y abans de eixí se van asseá los estudians lo milló que van pugué. Pedro Saputo va traure la funda de la gorra, se va ficá un coll nou mol risat y va quedá fet un caballé, y per lo jove y guapo, un Amor vestit, un Adonis en traje español y de tall, y acompañats del huésped, de un cuñat, una filla de deu añs y una neboda de quinse, en alguns veíns que se van pendre la libertat de pujá mentres sopáen, se van encaminá a la casa portán detrás una gentada, mes gen que va aná may al sermó de la galtada. Van arribá, van saludá mol cortesmen an aquelles siñores y a datres que elles habíen convidat; y don Severo al vorels tan cortesans, tan atentos y ben parlats se va alegrá mol y va di en veu baixa a la dona y filla:

- ¿Veéu, gloria meua, quin porte y qué ben criats? No dirás mes que són fills de grans caballés: y alguns de ells u sirán, perque mentres seguixen los estudis ñan mols als que los agraden les aventures y libertat de esta vida a les vacassions, y cuan se reincorporen al curs repartixen los profits als compañs mes pobres. En aixó la mare y la filla los trataben en miramén, y al mateix tems los mostraben afabilidat y confiansa. La gen del poble que los habíe seguit va sé tamé admitida a dos grans sales que estáen una a cada costat de la del sarao y va di lo caballé:

- An esta rogo que dingú entro sense la meua llissensia; a les atres que s' acomodon los que puguen en orden y bons modos. Ara, siñós, cuan vullgáu, va di als estudians, podéu escomensá la música.

Primé van tocá un rato pera amostrá la seua habilidat, y después van preguntá a don Severo si se habíe tratat de que ballaren. 

Va contestá que sí, y los va suplicá que obrigueren dos de ells lo ball, pos així tamé u dessichaben aquells joves caballés. Entonses dixen los instrumens lo de la pandereta y lo del pito, y trauen a ballá lo primé a la filla de la casa, y lo segón a un atra donsella que ere cusina de Morfina, agarrán mentrestán Pedro Saputo la pandereta. La destresa y grassia que los estudians van ostentá al ball va agradá a tots, y no menos la dessensia, que sempre y en tot es importán. Ya no eren ixos estudians vestits en cuatre draps; eren uns verdadés caballés ben naixcuts, y finamen educats, de lo que s' alegrabe 

l'amo del convit y no dixáe de medíu la seua dona y atres siñores prinsipals que ñabíe. Se van retirá y van agarrá los instrumens, dixán la part del ball als joves que van vindre convidats.

Van ballá totes y tots, la festa se va correspondre en la magnifissensia que en tot se usabe a la casa. 

Lo del pito li va di al home de la casa:

- Ara, don Severo, si li pareix a vostra mersé, lo meu compañ Paquito y yo predicarem un sermó a la plebe de les antessales, los dos a un tems, y cada un a una sala desde la porta pujats a uns púlpitos que sirán dos taules.

- Está be, va di lo caballé, ¿y a tú, Mariquita?, va preguntá a la dona. Va contestá ella que sí. Y parades les taules y saltán an elles los oradós, escomensen a soltá chorros de disparates, que cada minut teníen que pará y doná tems a la rissa que a les tres sales va arrencá mil novedats als cossos ya una mica fluixos. Les dames y caballés de la del mich podíen sentí al un o al atre, no paráen de riure y apretás les barres y pegás als ginolls en les dos mans y hasta puñades a les parets. Lo mateix don Severo va pedre la seua seriedat, y va tindre que recuperala, tapanse los oíts pera pugué dils: 

- ¡Prou, siñós, prou!, que mos morirem tots. Pero ells embriagats de elocuensia ni paraben ni podíen encara que vullgueren. Hasta que van agarrá los instrumens los atres y van fé soná la música, y esta per fin va tallá l'enchís. Paren ells y pare tamé la música, y saludán los dos a les siñores y caballés en una gran cortessía, va estampí un aplausso de mans tan estrepitós y llarg, que se va comunicá a les antessales y pareixíe que anáen a sorsís.

Se van volé ficá a ballá per segona vegada, y no va sé possible. 

Be se esforsaben los musics, pero ningú podíe fé mes que riure y torná als disparates dels sermons. Se ficáen en actitut de ballá, pero algú soltáe una carcañada y ya tots se retiráen, caén a les cadires y fen pasmos y exclamassions.

Entretán corríe la nit, y mirán don Severo la hora, va vore que eren les onse y micha, y va di:

- Siñós, esta micha hora que falte hasta les dotse, perque de micha nit no passen les festes a casa meua, tots la nessessitem pera templamos y disposamos a dormí. Siñós llissensiats: ting barruntos de que vostés volen passá an este poble vuit díes per lo menos; yo per la meua part espero que lo dimecres per la nit tornon an esta casa.

- Demá, va di un jove caballé, me ha manat mon siñó pare que los rogara se dignaren vindre a la meua.

- Y a casa vostra, va contestá don Severo, tamé anirán les meues siñores dona y filla. Li va doná les grassies lo caballé, y parán los cumplimens se van oferí los estudians a les ordens de don Severo, y als peus de aquelles siñores, y se van despedí de tots los convidats.

Cada nit va sé la funsió a una casa diferenta, y tamé los estudians variaben les invensions passán los matins en ordenales, sense descuidás de visitá a les persones que mes los honraben y se u mereixíen, com don Severo. 

La nit de la segona funsió a casa de éste se va presentá Pedro Saputo disfrassat de dona y va engañá a tots, mes particularmen a Morfina, la va obligá a confessá lo seu amor guañanse lo cor y vensén la seua resserva. ¿Cóm resistiríe la infelís per advertida, per reportada, per serena, profunda y circunspecta que fore? 

No ere possible. Y així ell, lograt lo seu objectiu, va dixá caure lo disfrás, rién tots mol del engañ y selebrán la donosura de la forastera; después va continuá ya la funsió com totes les nits.

Lo radé día en lo bon pareixe de don Severo, perque tot lay comunicaben y consultaben, van fé un atra ronda pels carrés, y van fé tanta plega que casi los va pareixe massa; cosa impossible per als estudians. Daball del balcó de don Severo van pará y van cantá un rato. Per la nit van aná de tertulia a casa seua y don Severo los va doná sis escuts de or, suplicanlos que si no se apartaben mol a un atra direcsió tornaren per allí al retirás als seus estudis, y lay van prometre.

Pel matí van eixí del poble, passán aposta, encara que donáen volta, pel carré de Morfina, y a la porta se van pará a tocá lo himno de despedida. Van eissí don Severo y les seues siñores a sentils; y Pedro Saputo, que anáe previngut, va cantá en los seus compañs y mol ben acompañat de la música, unes lletres que portáe pensades, de les que la primera diebe:

Pos me dixo lo cor

¿Me emportaré un pensamén?


Morfina en mol dissimulo va fé seña que sí; y van cantá la segona, que teníe per final:


Pos te vach entregá, cor, 

¿Aón te guardarán?


Y Morfina a se va tocá y señalá lo pit en dissimulo. 

La tersera acababe:


¿Te trobaré, cor,

cuan torna, aon estarás?


Va incliná Morfina una mica lo cap y los ulls y per cántic de gloria y conclusió díen los radés versos de la radera lletra:

Pos influí ya no pot

sino be la estrella meua.


Y en aixó se va acabá lo can y se van despedí. Morfina, com se va alegrá de vorels encara un atra vegada, no va pugué evitá que se li bañaren los ulls, ixquere un suspiro, aufegat pel decoro, y corregueren per les seues rosades galtes dos llágrimes de mes valor que tot l'or que teníe son pare, al menos per al que les va vore corre y que va pugué di meues són cuan caíen y arreplegales en los seus labios y passales al cor en l'amor que les derramabe.