El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
domingo, 25 de enero de 2026
Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers
LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.
Imagineutos:
Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona;
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros);
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona;
Lo Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:
https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)
Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
(aixó anabe primé:)
Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
(y aixó después:)
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.
jueves, 22 de enero de 2026
Pulsar - Compulcion
jueves, 4 de diciembre de 2025
Proar
Proar,
v., lat. probare, prouver, démontrer.
Tot quan en dic entr' els
fins amadors
Posc ben proar, qu' es vertatz e mesura.
Pistoleta:
Sens e sabers.
Tout ce que je dis entre les fidèles amants je
puis bien prouver, vu que c'est vérité et mesure.
-
Éprouver, constater, vérifier.
Fornaz e 'l focz proa l' aur e
l'argent. Trad. de Bède, fol. 81.
La fournaise et le feu éprouve
l'or et l'argent.
Aras pot hom conoisser e proar
Que de bons
faitz ren Dieus bon guizardo.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
(Raimbaud)
Maintenant on peut reconnaître et constater que de
bonnes actions Dieu rend bon guerdon.
Fig. A la cocha pot hom
proar
Amic de bocha.
(chap. A la nessessidat se pot probá
amic de boca; cuan te fa falta ajuda, probes los amics o les amigues
“de boca”; cocha ocsitá, fransés besoin, ocsitá bezonh.)
Pierre
d'Auvergne: Abans que.
(chap. Abans en chapurriau : antes, abans
de : antes de; abans que : antes de que; fa tems, aixó se fée
abans, allacuanta.)
Au besoin l'on peut éprouver ami de
bouche.
Part. pas. Non es amors, ans es engans proatz.
(chap.
No es amor, sino engañ probat. Lo latín probare passe a probá; no
sé per qué ni cuan va passá a v, provar.)
T. de Blacas et de P.
Vidal: Peire.
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie
prouvée.
Ayzo es cauza proada. V. de S. Honorat.
(chap. Aixó
(assó, açó) es cosa probada.)
Ceci est chose prouvée.
CAT.
ESP. Probar. PORT. Provar. IT. Provare.
(N. E. Cuando Raynouard
escribía este Lexique Roman, aún encontraba en el dialecto occitano catalán el verbo probar, con b de Barchinona.)
(chap. Probá,
probás: yo me probo, probes, probe, probem o probam, probéu o
probáu, proben; probat, probats, probada, probades.)
2. Prova, Proa, s. f., lat. proba, éprouvette, sonde.
Vos
lo coretz e sabetz co,
Ab una prova de lato.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Vous le parcourez et vous savez comment,
avec une sonde de laiton.
Li qual pauzeron la proa e troberon XX passes.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 27.
Lesquels posèrent la sonde et trouvèrent vingt pas.
CAT. Proba. ESP. Prueba. PORT. IT. Prova, pruova. (chap. Proba, probes.)
3. Proazo, Probatio, s. f., lat. probatio, épreuve, essai.
Parti se de la folla proazo que avia faita.
V.
de Pons de Capdueil.
Il se départit de la folle épreuve qu'il
avait faite.
Pas a damnament, mas a probatio. Trad. de Bède,
fol. 30.
Pas à damnation, mais à épreuve.
ANC. FR. La
probation de vraye amour gist en fait.
Trad. de S. Bernard.
Montfaucon, Bib. bibl. Ms., p. 1390.
CAT. Probació. ESP. Probación. PORT. Provação. IT. Probazione, provazione, provagione.
4. Proansa, Probansa, Provansa, s. f., preuve.
Proansa, so es leials demostransa d' aquela causa dont es doptes.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 27.
Preuve, c'est loyale démonstration
de cette chose dont est doute.
De
falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de
Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
De faux actes ou de fausses preuves.
Aras
diguam d' aquelas provansas que son faitas per estruments.
(chap.
Ara diguem (parlem) d'aquelles probes que són fetes per instrumens.)
Trad.
du Code de Justinien, fol. 29.
Maintenant parlons de ces preuves
qui sont faites par instruments.
ANC.
FR. Par le prouvanche des anchiens escrips.
Cartulaire 21 de
Corbie. Carpentier, t. III, col. 406.
Mostrèrent du fet la
provance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 316.
ESP.
Probanza. PORT. Provança. IT. Provanza.
5. Proaire, s. m., essayeur, examinateur.
La
toisos de la lana...
Don fo Gedeons proaire.
Pierre
de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine... dont Gédéon
fut essayeur.
ESP. Probador. PORT. Provador. IT. Provatore.
(chap. Probadó, probadós, probadora, probadores.)
6.
Provament, s. m., épreuve, essai.
Lo provament de l' obra es
compliment de l' amor.
Doctrine des Vaudois.
L'épreuve de l'oeuvre est complément de l'amour.
IT. Provamento.
7. Aproar, Aprobar, v., lat. approbare, approuver.
Los
quals enten aproar l' avesques de Caortz.
Tit. du XIIIe siècle.
DOAT, t. XVIII, fol. 78.
Lesquels entend approuver l'évêque de
Cahors.
CAT. ESP. Aprobar. PORT. Approvar. IT. Approvare.
(chap.
Aprobá: aprobo, aprobes, aprobe, aprobem o aprobam, aprobéu o
aprobáu, aproben; aprobat, aprobats, aprobada, aprobades; aprobaría;
aprobaré; si yo aprobara.)
-
Éprouver, essayer.
Part. pas. fig. No fo anc bos cel que non es
aproat per la aspredat dels mals. Trad. de Bède, fol. 65.
Ne fut
jamais bon celui qui n'est pas éprouve par l'âpreté des maux.
(N.
E. Observen aspredat occitano, âpreté francés de tiempos de
Raynouard, más antiguo “aspreté”; chapurriau aspredat, aspró.)
Valhen...
et aprobat en bonas vertus.
(chap. Valén... y aprobat en bones
virtuts.)
Genologia
dels contes de Tholoza, p. 3.
Vaillant... et éprouvé en bonnes
vertus.
8.
Aprobatiu, adj., approbatif.
Que aprobatiu. Leys d'amors, fol.
77.
Que approbatif.
ESP. Aprobativo. (RAE: aprobatorio, https://www.rae.es/tdhle/aprobativo)
9.
Comprobar, v., lat. comprobare, prouver, approuver.
Part. pas. Om
comprobat qu' en fossetz... per batailla.
Titre
de 960.
(chap. Home comprobat que ne foreu... per batalla. Ojo com
cambie lo ocsitá del añ 960 en lo chapurriau de 2025; sol han
passat 1065 añs desde entonses y yo u enteng perfectamen. No crec
que los catalans dels añs 960 anigueren a enseñáls a parlá als
Francos y caudillos de la época.)
Homme prouvé que vous en
fussiez... par bataille.
-
Éprouver.
Subst. Al comprobad o per batala venend o que combatre
no n' aus.
Titre
de 1025.
(chap. Al comprobat o per batalla vinén o que combatre
no n'ose; no osá : no tindre collons, no atrevís; v. combatre, o
combatí: combatixgo o combatixco, combatixes, combatix, combatim,
combatiu, combatixen; combatut, combatuts, combatuda, combatudes;
combatit, combatits, combatida, combatides.)
A l'épreuve ou par
bataille venant ou qui combattre n'en ose.
CAT.
ESP. Comprobar. PORT. Comprovar. IT. Comprobare.
(chap. Comprobá,
comprobás: yo me comprobo, comprobes, comprobe, comprobem o
comprobam, comprobéu o comprobáu, comproben; comprobat, comprobats,
comprobada, comprobades; comprobaría; comprobaré; si yo
comprobara.)
10. Esproar, Esprohar, v., éprouver, vérifier, reconnaître.
En
Guillen dis qu' el o volia esproar. V. de Guillaume de Balaun.
(chap.
Mossen Guillén (Guillermo, Guillem, Guiem) va di que ell u volíe
probá : verificá, reconeixe.)
Le seigneur Guillaume dit qu'il
voulait éprouver cela.
Lo
fuocs esproa lo fer. Trad. de Bède, fol. 45.
(chap. Lo foc probe
lo ferro, lo fierro.)
Le feu éprouve le fer.
Fig. A la cocha
pot hom son amic esproar.
Roman de Fierabras, v. 720.
Au besoin
on peut éprouver son ami.
Part.
pas. Si non es premieyramens ben esprohatz.
Coma bona moneda ben
esprohada.
V.
et Vert., fol. 83 et 59.
S'il n'est premièrement bien éprouvé.
Comme bonne monnaie bien éprouvée.
ANC. FR. Al besuin est
truved l'ami e épruved.
Philippe Than, Liv. des Créatures.
11.
Esproadamens, adv., d'une manière éprouvée, avérée,
certainement. Mot esproadamens. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 1.
Moult certainement.
(chap. Probadamen, de una manera probada,
verificat, averiguat, sertamen.)
12. Esproa, s. f., épreuve.
Per sas bonas armas, las quals el ben sap de bona esproa.
Arbre de Batalhas, fol. 77.
Par ses bonnes armes, lesquelles il sait bien de bonne épreuve.
13. Esproansa, Esprovanza, s. f., épreuve, essai.
Pos
de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no
faria esproansa. V. de Pons de Capdueil.
Pons de Capdueil fut le
plus allègre homme du monde, et dit que davantage il ne ferait
épreuve.
Comtet li tot l' isquern e com o fes per esproansa.
V.
de Guillaume de Balaun.
(N. E. Creo que isquern tiene algo que ver
con escarnio.)
Il lui conta toute la plaisanterie et comment il le
fit pour essai.
Non
las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.
Deudes
de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que tu ne les juges donc pas
par ressemblance, mais par vérité et par épreuve.
14. Esproaire, s. m., essayeur, examinateur.
Ieu sui assatz esproaire.
Marcabrus:
El son.
Je suis assez examinateur.
ANC. FR.
Quelque
morceau d'esprouveur de triacle.
J. Marot, t. V, p. 85.
15.
Reproar, Reprovar, v., lat. reprobare, réprouver.
Provi, aprovi,
reprovi. Leys d'amors, fol. 90.
(chap. Probo, aprobo, reprobo.)
Je
prouve, j'approuve, je réprouve.
Subst. Que non caia en reproar.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Qu'il ne tombe pas
dans le réprouver.
Part. pas. Mas aquest sian reproat.
Trad.
de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Mais que ceux-ci
soient réprouvés.
Mays volgra esser morts que si 'lh fos
reprovat.
Roman
de Fierabras, v. 1379.
Davantage il vaudrait être mort que s'il
fut réprouvé.
CAT.
ESP. Reprobar. PORT. Reprovar. IT. Riprovare.
(chap. Reprobá:
reprobo, reprobes, reprobe, reprobem o reprobam, reprobéu o
reprobáu, reproben; reprobat, reprobats, reprobada, reprobades;
reprobaría; reprobaré; si yo reprobara.)
16.
Repropche, s. m., reproche, blâme.
Ses negun orguelh e ses negun
repropche. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Sans nulle insolence et sans
nul reproche.
No ti fassa aver reproche. Trad. de Bède, fol.
70.
Qu'elle ne te fasse avoir reproche.
ESP. Reproche. (chap.
Reproche, reproches.)
17. Reprochier, s. m., reproche, outrage.
De
reprochiers sadolatz.
(chap. De reproches saturat.)
Passio de
Maria.
Rassasié d'outrages.
18. Reprochament, s. m., reproche, blâme.
Apres
ma mort n' auran reprochament,
Si sai mi laisson pres.
Richard
Coeur-De-Lion: Ja nuls.
(N. E. Sí, Ricardo Corazón de León
también hablaba y escribía en occitano. Sus textos son los
favoritos de Ignacio Belanche y Silvia Dilla, filólogos de inglés
en el instituto de Valderrobres. Ambos de la CHA.)
Après ma mort
ils en auront reproche, si ici ils me laissent prisonnier.
Per que Dieus lo tornet en grans reprochamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
C'est pourquoi Dieu le tourna en grands
reproches.
19.
Repropchar, v., reprocher.
No m pot dir nuls hom, ni repropchar
Qu' anc, en guerra, m volgues de vos lunhar.
Rambaud
de Vaqueiras: Senher marques.
Ne me peut dire nul homme, ni
reprocher que oncques, en guerre, je voulusse m'éloigner de
vous.
ESP. Reprochar. (chap. reprochá: reprocho, reproches,
reproche, reprochem o reprocham, reprochéu o reprocháu, reprochen;
reprochat, reprochats, reprochada, reprochades; reprocharé;
reprocharía; si yo reprochara.)
20. Reprochier, Reprovier, Reproier, s. m., proverbe.
Vers
es lo reprochier c' om di:
Tal se cuia calfar que s' art.
Amanieu
des Escas: Dona per.
Est vrai le proverbe qu'on dit: Tel se croit
chauffer qui se brûle.
Del
reprovier mi sove:
Qui non contraditz autreia.
(N. E. El que
calla, otorga; quien no contradice, otorga.)
Peyrols:
Nuls hom.
Du proverbe il me souvient: Qui ne contredit octroie.
E
'l reproiers es vertatz:
Del cal seignor tal mainada.
T. du
Dauphin d'Auvergne et de Bertrand de la Tour: Mauret.
Et le proverbe est vérité: Duquel seigneur tel domestique.
ANC. FR.
Ke
bien savès, ja n'iert, en reprovier,
D'orgellex cuer, bone
cançons cantée.
Le Roi de Navarre, chanson 14.









