Mostrando las entradas para la consulta occitano ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta occitano ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de junio de 2026

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera para creación de nombres propios en dialecto occitano catalán

1. El "Método Tijera" (Cortar por la O y listos)

Al quitarles la O final, muchos nombres se quedan con una terminación tan abrupta que parece que se les ha cortado la respiración a mitad de frase.

sissalla, sissalles, cizalla, cizallas

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La evolución con solera (ejemplos: Armengol, Cugat").

Frente a la tijera moderna, están esos nombres que cambiaron en la Edad Media de forma orgánica, transformándose en palabras con personalidad propia, donde no solo se cae la "O", sino que mutan las consonantes por el habla popular de la época.

Hermenegildo - Armengol (como muchos condes de Urgel, Urgell).

Gervasio - Gervasi (tijera) frente al histórico Gelmar o Gervais (según la zona).

Raimundo - / Ramón (aquí la evolución simplificó el diptongo con fuerza). Raimón; Raimond; Junto con Ranimiro, Ramiro. Ramoncho, Ramonchu, Moncho.

Moncho, piedra, pedra, eixecacoduls

Esteban - Esteve (aquí hay mutación de la b a la v, no solo corte); Estienne, Étienne; Stephanus, Stephan, Steve Urkel no era del Urgel, etc.

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lorenzo - Llorenç (la L inicial se palataliza y la z se convierte en esa ç tan característica).

Baudilio - Boi (¡este es el rey del cambio! De Baudilio a Sant Boi o Boy (Sanboy) va un abismo que ni la mejor tijera).

Baudilio, restaurante, Valderrobres, Fabiana Arévalo

De Medardo pasamos a Sant Medir, una evolución fonética de las de antes).

Cucufato o Cucufate (Cucuphati) - Cugat (otro cambio drástico de la raíz latina medieval, nada de cortar solo la última letra).

//

Alejandro Alejandr

Alonso Alons / Alfonso; Amfos; Alfons;

Alvaro o Álvaro - Alvar o Álvar (al bar)

Ambrocio Ambroci

Ambrosio Ambrosi

Anacleto Anaclet

Anastasio Anastasi

Anselmo Anselm

Antonio Antoni (Toni)

Apolonio Apoloni

Arévalo, Aréval

Arnaldo Arnald (Arnaut, Arnaud, Arnau)

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Arturo Artur

Artur Quintana Font, barretina, boina de gairó


Atilano Atilan

Atilio Atili

Augusto August

Augustino Augustin

Aurelio Aureli

Basilio Basili

Benito Benit (Benet; Benezeg; Benoît) (Benedicto, Benedictus, etc.)

Bernardo Bernard (Bernatz, Bernat)

Bonifacio Bonifaci

Calixto Calixt

Camilo Camil (sin embargo, el aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal no le llama Camil.)

Cándido Cándid

Casimiro Casimir

Cecilio Cecili

Celestino Celestin

Celso Cels

Cesáreo Cesáre

Ciro Cir

Ciriaco Ciriac

Cirilo Ciril

Claudio Claudi

Clodoveo Clodove (Clovis)

Cornelio Corneli

Crisanto Crisant

Cristiano Cristian


Dacio Daci

Dámaso Dámas

Damián Damiá

Danilo Danil

Darío Darí

Demetrio Demetri

Desiderio Desideri

Desideri Lombarte parlabe chapurriau

Diego Dieg (Didac; Didacus)

Diodoro Diodor

Dionisio Dionisi

Domingo Doming

Donato Donat

Doroteo Dorote

Duilio Duili


Edmundo Edmund

Eduardo Eduard

Egidio Egidi

Eladio Eladi

Eleuterio Eleuteri

Eligio Eligi

Eliseo Elise

Emilio Emili

Enzo Enz

Epifanio Epifani

Erasmo Erasm

Ernesto Ernest

Esmeregildo Esmeregild

Eufemio Eufemi

Eugenio Eugeni

Eulogio Eulogi

Eusebio Eusebi

Eustaquio Eustaqui

Eutiquio Eutiqui

Evaristo Evarist


Fabio Fabi

Fabiano Fabian

Fabricio Fabrici

Fausto Faust

Federico Federic

Felicio Felici (Félix; Feliu)

Feliciano Felician

Fernando Fernand (Ferran; Ferrand; Ferdinando, Ferdinandus)

Fidencio Fidenci

Filiberto Filibert

Filomeno Filomen

Flavio Flavi

Florencio Florenci

Florentino Florentin

Fortunato Fortunat (y Jacinto, Jacint)

Francisco Francisc (Francesc; Cesc; Cisco; Franciscus)

Fulgencio Fulgenci


Gelasio Gelasi

Gerardo Gerard

Germano German (Germán; Germain)

Gerónimo Gerónim
Jerónimo Jerónim

Gervasio Gervasi

Giraldo Girald (Giralt; Geralt; Gerald)

Godefredo Godefred

Gonzalo Gonzal

Gregorio Gregori

Gualterio Gualteri

Guido Guid

Guillermo Guillerm

Gundemaro Gundemar

Gustavo Gustav

Heberto Hebert

Heliodoro Heliodor

Heraclio Heracli

Heriberto Heribert

Hermenegildo Hermenegild (Armengol)

Herminio Hermini

Higinio Higini

Hilario Hilari

Hipólito Hipólit (Pólit de la Ascuma; San Pólit de Areñs de Lledó)

Homero Homer

Honorio Honori

Horacio Horaci

Humberto Humbert

Ignacio Ignaci (Nacho, como Sorolla Vidal.)

Natxo Sorolla, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins

Ildefonso Ildefons

Inocencio Inocenci

Ireneo Irene

Isauro Isaur

Isidoro Isidor

Isidro Isidr


Jacinto Jacint

Jacobo Jacob

Josefo Josef

Julio Juli

Justo Just

Ladislao Ladisla

Laureano Laurean

Lázaro Lázar

Leandro Leandr

Leocadio Leocadi

Leonardo Leonard

Leoncio Leonci

Leopoldo Leopold

Liberato Liberat

Liborio Libori

Lino Lin

Livio Livi

Lorenzo Lorenz

Lucio Luci

Luciano Lucian

Ludovico Ludovic (Louis, Luis, Lluís, y muchas variantes como Hludovico)

Lluis Companys, Fossar, Pedrera, mausoleo


Macario Macari

Macedonio Macedoni

Magno Magn

Mamerto Mamert

Manolo Manol (Manel, de Manuel)

Marco Marc

Marcelo Marcel

Marcelino Marcelin

Marciano Marcian

Mario Mari

Mariano Marian

Martino Martin (Martín, Martí)

Mateo Mate

Mauro Maur

Mauricio Maurici

Máximo Máxim

Maximiano Maximian

Maximiliano Maximilian

Maximino Maximin

Modesto Modest

Narciso Narcis

Nazario Nazari

Nemesio Nemesi

Nicasio Nicasi

Nicodemo Nicodem

Nilo Nil

Nino Nin

Norberto Norbert


Octavio Octavi

Octavio Serret, Valderrobres


Olegario Olegari / Olaguer

Olimpio Olimpi

Oliverio Oliveri

Onésimo Onésim

Orencio Orenci

Orfelio Orfeli

Orlando Orland

Oswaldo Oswald

Oto Ot (de Moncada)

Otilio Otili

Ovidio Ovidi

Pablo Pabl

Pancracio Pancraci

Paolo Paol

Patricio Patrici

Paulino Paulin

Pedro Pedr (Pere, Pedrito, Perico, Peret,  de Petrus)

Pelayo Pelay

Perfecto Perfect

Petronio Petroni

Pío Pí

Plácido Plácid

Plutarco Plutarc

Policarpo Policarp

Pompeyo Pompey

Pompeyo Fabra, gramática de la lengua catalana; llengua valenciana

Ponciano Poncian

Porfirio Porfiri

Primitivo Primitiv

Procopio Procopi

Prudencio Prudenci

Quinto Quint

Quirino Quirin

Rafaello Rafaell

Raimundo Raimund
Ramiro Ramir
Raymundo Raymund

Regino Regin

Régulo Régul (la Régula)

Remigio Remigi

Renato Renat

Reynaldo Reynald

Ricardo Ricard

Roberto Robert

Rocco Rocc

Rodrigo Rodrig

Rogelio Rogeli

Rolando Roland

Romualdo Romuald

Rómulo Rómul (y Remo, Rem)

Rosendo Rosend

Rufino Rufin

Ruperto Rupert

Rústico Rústic

Sabino Sabin

Sacramento Sacrament

Sancho Sanch

Santiago Santiag

Santino Santin

Saturnino Saturnin (Sadurní)

Saulo Saul (: Saúl)

Segismundo Segismund

Segundo Segund

Sergio Sergi

Severo Sever

Severiano Severian

Severino Severin

Silverio Silveri

Silvio Silvi

Simplicio Simplici

Sinesio Sinesi

Sinforiano Sinforian

Sixto Sixt

Sotero Soter

Tadeo Tade

Tarsicio Tarsici

Teodolfo Teodolf

Teodoro Teodor

Teodosio Teodosi

Teófilo Teófil

Teótimo Teótim

Terencio Terenci (Moix)

Tiberio Tiberi

Tiburcio Tiburci

Timoteo Timote

Tito Tit

Toribio Toribi


Ubaldo Ubald

Urbano Urban

Valerio Valeri

Valeriano Valerian

Vasco Vasc

Venceslao Vencesla

Victorio Victori

Victoriano Victorian (San Victorián)

Victorino Victorin

Virgilio Virgili

JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi

Vito Vit

Wenceslao Wencesla

Wilfredo o Wifredo Wilfred o Wifred (Guifre, lo pelut, piloso, pilós)

Yago Yag (= Jaume, Jaime, Jayme, Iavmes; Santiago, Thiago, etc.)

Zeno Zen

Zofio Zofi

Zósimo Zósim

//

CARTA CXVII.

Historia del monasterio de Alaón, o de la O. con el catálogo de sus Abades, y algunas curiosidades del mismo.
 
Mi querido hermano: Este antiguo monasterio de la orden de San Benito, no ha tenido la felicidad de conservar las escrituras de sus primeros siglos, como las han conservado casi todos los de esta provincia. De ellas no tienen sino copias en un libro del siglo XVI, y copias tan malas que no me atreví a tomar siquiera una nota de su contenido. El Cardenal Aguirre publicó en la colección de concilios, la escritura de su fundación, o sea el precepto con que Carlos el Calvo la confirmó año V de su reinado, el cual redujo dicho escritor al año 832 de Cristo, equivocación notable, porque Carlos no entró a reinar hasta que murió su padre Ludovico Pío en 840.
 
Y como en esto se engañó ¿quién sabe si habrá otros yerros en el contenido de la escritura? En fin, por ella consta que Vandregisilo Conde, y su esposa María habían edificado este monasterio diez años antes, con consentimiento de sus hijos, entre los cuales cuenta a Atón y su mujer Einzelina, Condes de Pallás, estableciendo en él la regla de San Benito y sujetándola al monasterio de San Pedro de Cires (Siraciense), y que lo habían dedicado Bartolomé, Arzobispo de Narbona y Sisebota (Sisebuto), Obispo de Urgel, a cuya diócesi pertenecía. Hoy es de la diócesi de Lérida. Confirma, pues, el Rey todas las donaciones que se habían hecho a la nueva casa y a su perpetuo Abad Obbonio (a: De esta escritura hablan largamente analizándola muy detenidamente los historiadores de Languedoc, tom. I al año 844.).
 
En este documento se da a este lugar el nombre de Alacoon. Otras escrituras antiguas le llaman Alagón y Alaón. Este último parece haber prevalecido, y de él por corrupción se llama el monasterio de La O; no como dicen vulgarmente, porque el estrecho barranco donde corre la Noguera de Ribagorza forme la figura de una O, que si esto valiera, mejor debiera llamarse de la L, ni tampoco de la advocación de nuestra Señora de la O, cosa muy moderna respecto de la antigüedad de la casa.
 
En un privilegio que concedió Bernardo Conde de Pallás a esta casa y su Abad Frugello (Vid. Marca Hisp. Ap. núm. XXXIII), y en otros documentos posteriores suena dedicada a Santa María y San Pedro y situada in pago Palliarense in valle Urritense.
 
Que este monasterio se edificase hacia el 834, se confirma por el testamento del Obispo de Urgel Sisebuto II hecho el año 839, en el cual deja la siguiente manda: Do et concedo similiter domum domnae meae Virginis Mariae, monasterium Alaone, Bibliotecam (libro así llamado).
 
A la claridad con que consta que en este monasterio se mandó profesar y se profesó efectivamente la regla de San Benito con Abad propio e independiente, cuya elección era propia de los monjes, no se opone lo que decía en el año 1092 de Cristo, dotando a la catedral de Roda su Obispo Raimundo Dalmacio: Abaciam Alaonis insuper eis trado (a los canónigos), et precipio ut semper monachorum conventus ibi maneat; Abas vero qui ibi erit, ab Episcopo et canonicis Sancti Vicentii (de Roda) eligatur, et semper sit eis subditus. Porque de estas palabras no se infiere, que Alaón variase de regla o perdiese el derecho de nombrarse su Abad: sólo aluden a la jurisdicción episcopal, que debían reconocer en Roda, como en su matriz; y así eligatur no es preciso tomarlo por elección, sino tan sólo por confirmación del electo. A esta sujeción era consiguiente el derecho de que ya entonces estaba en posesión el Abad de asistir a la elección del Obispo Rotense junto con los canónigos, como consta que lo verificó Abbo en la del Obispo Borrell en 1017.
 
Fáltales aquí el catálogo de sus Abades. Diré de algunos, cuyas memorias he hallado e ido apuntando en varias partes.
 
Existencia.
 
Obbonio, fundador 834. 844. (Obboni)
 
Brandila 861
 
Centullo 882 (Centull)
 
Trugello 925 (Trugell)
 
Oriulfo 973 (Oriulf)
 
Eximino 1002 (Eximin)
 
Ponce 1015
 
Abbo 1017 (Abb)
 
Velasco 1032 (Velasc)
 
Alhelmo 1039 (Alhelm)
 
Bernardo 1077 (Bernard, este es muy usado, Bernatz, Bernat)
 
A este Abad y su monasterio dio en este año el Obispo de Zaragoza Julián, la iglesia de Suriana, que era de su diócesi: va copiada del original (a: Ap. núm. XXXVIII.).
 
Álvaro. (Álvar)
 
Altemiro. (Altemir, que visitó las cuevas de Altamira.)
 
Enego. (Eneg; Eneco, Íñigo, Ignacio, Nacho, etc.)
 
Evarardo. (Evarard)
 
Estos cuatro Abades se nombran como ya difuntos en la contestación de este monasterio a la encíclica en que el de Ripoll le participó en el año 1102 la muerte de su Abad Bernardo.
 
Arnaldo 1104. (Arnald; Arnaud; Arnau)
 
Don Pedro I de Aragón dio a este Abad la iglesia de San Bartolomé, que acababa de construir en el castillo de Calasanz, para que le ayudasen a dar gracias a Dios por los beneficios recibidos de su mano, particularmente en la expugnación y toma del dicho lugar y su castillo, el cual dice que conquistó el día 23 de agosto en 1102. Va copia (b: Ap. núm. XXXIX.).
 
Bernardo 1125.
 
Va copia de una donación que le hizo ese año (era 1163) la Reina Doña Berta, mujer de Don Pedro I de Aragón (c: Ap. núm. XL.).
 
Ponce 1125. 1155.
 
Pedro Ramón 1158.
 
Ponce 1170. 1192.
 
Bernardo 1199. 1204.
 
Berenguer de Cornudella 1210. 1216.
 
Ramón de Montfromid 1227.
 
Guillermo de Cornudella 1233. 1249.
 
Bernardo de la Piedra 1255.
 
Guillermo de Claramunt 1259. (Guillerm; Guillem, Guilhem, etc.)
 
Ferrer 1272. 1295.
 
Guillermo de Villaflor 1336. 1345.
 
Pedro 1359.
 
Guillermo de Vilamur 1414.
 
Amalrico 1428 (Amalric)
 
Antonio de Mur 1487. 1490.
 
Martín de Sese (Sesé) 1540.
 
El archivo es poca cosa, según ya insinué. De códices manuscritos no vi ninguno, sino es un Breviario de la orden de San Benito de mitad del siglo XIV. Y es fama que los había muy apreciables por su antigüedad, pero tuve el sentimiento de no hallarlos, porque los había extraído de allí el Sr. Abad y Lasierra, que después fue Arzobispo de Selimbria e Inquisidor general. De estos robos literarios podía poner un largo catálogo. Mas ¿qué haré con referirlos si lejos de castigarlos el gobierno, tal vez premia a sus autores enriquecidos con la hacienda común?
 
La iglesia parece ser obra de hacia el siglo XII: está blanqueada y desfigurada con adornos y altares de mal gusto. En los claustros hay una piedra con este letrero: Ermengaudus et Ermesen. uxor eius hunc porticum fecerunt facere, et hic notatur locus sepulturae eorum.
 
No puedo acomodarme a creer que estos fuesen Condes de Urgel, como allí me quisieron persuadir, puesto que lo calla la piedra, donde quedó lugar para decirlo y mucho más.
 
Dios te guarde, etc.
 

// Harán lo mismo con nombres femeninos los pixapins?

sábado, 23 de mayo de 2026

Si - sí

Si, conj., lat. si, si.
Farai gaya chanso,
Si far la sai.
(chap. Faré gaya (alegre) cansó, si fé la sé. Siensia gaya. La segalla no.)

La lleit de la cabra

Platz mi mais viure desesperatz
Que si ieu fos per altra domn' amatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Je ferai gaie chanson, si faire je la sais.
Il me plait plus vivre désespéré que si je fusse aimé par autre dame.
L'I s'élidait parfois devant une voyelle.
S' aguem paor, no ns o cal demandar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Si nous eûmes peur, il ne vous le faut demander.
Ara sabrai s' a ges de cortesia
En vos, dona.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Maintenant je saurai s'il (n') y a point de courtoisie en vous, dame.
Loc. Conduytz e deportz, joys e dos
Son tornat en si t fas, faras.
B. de Venzenac: Iverns vay.
Festins et réjouissances, plaisirs et dons sont tournés en si tu fais, tu feras.
ANC. FR. L'ancien français a long-temps employé la conjonction SE.
Bien set que il est mal venuz
Se il pooit estre tenuz...
Se plus n'i vaut engin que force.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Car vous perdez soudainement
Vostre cueur se la regardez.
Charles d'Orléans, p. 62.
Por Dieu se vos vient à plaisir,
Dites-moi, s'il vos puet membrer,
S'avez oï d'aucun conter
Qui éust un antier ami.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
Dans l'exemple précédent on a vu que l'E de SE pouvait être élidé, quoiqu'il ne le fut pas toujours quand le mot suivant commençait par une voyelle.
Depuis que la langue française a adopté le SI conjonctif latin et roman, l'I de SI ne s'est plus élidé, comme l'E de SE s'élidait jadis, à moins qu'il ne se trouve devant IL, et alors même on peut dire que c'est l'ancienne forme conservée.
Conj. comp. No s pot sillabicar ni ajustar sino ab vocal.
(chap. No se pot silabisá ni ajuntá mes que en vocal.)
Leys d'amors, fol. 60.
Ne se peut syllaber ni ajuster sinon avec voyelle.
Non agui m' intensio
En autra si en vos no.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Je n'eus mon intention en autre sinon en vous.
ANC. FR. Seingneur, ne lur font se mal nun. Roman de Rou, v. 5993.
CAT. ESP. Si. PORT. IT. Se. (chap. Si, conjunsió. Si yo faiguera, si tú faigueres, si ell o ella faiguere, si natros o natres faiguerem, si vatros o vatres faiguereu, si ells o elles faigueren.)

2. Aissi, Ayssi, Aici, adv., ainsi, de cette manière.
Quant aissi auzetz esbaudir
Lo rossinhol nueit et jorn.
B. de Ventadour: Amics.
Quand ainsi vous entendez s'égayer le rossignol nuit et jour.
Loc. Amen, Dieus, aissi sia.
(chap. Amén, Deu, així (aixina) sigue.)
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
Amen, Dieu, ainsi soit-il.
ESP. Así. PORT. Assim. (chap. Així, aixina (que), aixines; aissí - Luis Arrufat.)

- Adv. de lieu. Ici.
Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Tans caballés están (ñan) aquí com allí o allá. A la frasse anterió, “aqui” signifique “allí, allá”, no aquí : astí, açí.)
Autant de cavaliers sont ici comme là.
Conj. comp. Dregz es, en leial fe,
C' aissi com hom compra venda.
Hugues de Saint-Cyr: Estat ai fort.
Il est juste, en loyale foi, qu'ainsi comme on achète on vende.
Et en aissi cum il a beutat gran...
Et en aissi cum es de belh paratge.
Cadenet: Longa sazo.
Et de même comme elle a grande beauté. Et de même comme elle est de belle race.
ESP. Al otro dia (día) mañana asi (así) como salió el sol.
(chap. Al atre día pel matí (de matinada) aixina com va eixí lo sol.)
Poema del Cid, v. 2078.
Adv. comp. Aissi cum las suelh captener,
En aissi las descaptenrai.
(chap. Aixina com les solgo elevá (eixecá, alsá), aixina les baixaré.)
B. de Ventadour: Quan vei.
Ainsi comme j'ai coutume de les élever, de même je les abaisserai.
Auzen de totz parla en ayssi. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
A l'oyant de tous il parle par ainsi.
CAT. Assi. (chap. Aixina, aixines, així, aissí. Aquí, astí, açí, assí. La ç y la ss sonaben igual, y se troben textos en les dos varians; sense tildes als textos antics.)


Si, adv., lat. sic, ainsi.
E tuich aquist si l' abandoneron e feiron patz ses lui, e si se perjureron vas lui. 
V. de Bertrand de Born.
Et tous ceux-ci ainsi l'abandonnèrent et firent paix sans lui, et ainsi se parjurèrent envers lui.
Si s fa 'l jays e l' auriola.
Marcabrus: Quan la fuelha.
Ainsi se fait le geai et le loriot.
ANC. FR.
Sire, ce dist li dus, si seit com vos voldrez.
Richart si creut l' eveske, traïson ne dobta.
Roman de Rou, v. 2441 et 4352.
- Certainement, assurément.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers certainement fut un des plus grands courtois du monde.
Vos etz lo meus jois premiers,
E si seretz vos lo derriers
Tan quant la vida m' er durans.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Vous êtes le mien bonheur premier, et assurément vous serez le dernier autant que la vie me sera durant.
ANC. FR. Cumbatez-vos è si veincrez.
Roman de Rou, v. 12620.
- Pourtant, toutefois.
Can qu' el sia misericordios, si es drechuriers. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Combien qu'il soit miséricordieux, pourtant il est juste.
Sitot no m suy amaire,
Si vuelh ieu esser chantaire.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Quoique je ne sois pas amant, pourtant je veux être chanteur.
ANC. FR. Tu vois en l'amande trois choses: l'escorce, la coquille et le nouel, et si est une seule amande. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 295.
Bref, je ne puis mourir, et si je ne puis vivre.
Premières Œuvres de Desportes, p. 4.
Quer mult le redotoent e si l' amoent tuit. Roman de Rou v. 2294.
- Aussi, pareillement.
On es gaains si es dampnatges. Trad. de Bède, fol. 80.
Où est profit aussi est dommage.
Sabes be que ieu soi gentils et auta de riqueza e jove d' ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. V. de G. Faidit.
Vous savez bien que je suis gentille et haute de noblesse et jeune d'ans, et pareillement dit-on que je suis fort belle.
Loc. Si franqueza no m socor,
No sai negun cosselh de me;
Si fatz ! que 'l clamarai merce.
Arnaud de Marueil: Lo gens temps.
Si franchise ne me secourt, je ne sais nul conseil pour moi; si fais ! vu que je lui crierai merci.
Toza, si fa, mai que no fas semblan.
Giraud Riquier: L'autr'ier trobei.
Fillette, si fait, plus que je ne fais semblant.
Conj. comp.
Guiraut Riquier, si be us es luenh de nos,
Cosselh us quier e donatz lo m breumens.
T. de P. Torat et de G. Riquier: Guiraut.
Giraud Riquier, bien que vous soyez loin de nous, je vous demande conseil et donnez-le-moi brièvement.
Per tot lo cors m' intra l' amors,
Si com fai l' aigua en la 'sponja.
(chap. Per tot lo cos m'entre l'amor, tal (aixina) com fa l'aigua a l'esponja.)
P. d'Auvergne: Manta gen.
Par tout le corps m'entre l'amour, ainsi comme fait l'eau dans l'éponge.
ANC. FR. Si kome les mena fortune. Roman de Rou, v. 476.
Si com je sais et com je croi. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 314.
(chap. Aixina com yo sé y com yo crec.)
Il m' a conquis e m ten en sa bailia,
Si que, mon grat, partir no m' en volria.
Perdigon: Anc no cugei.
Elle m'a conquis et me tient en sa puissance, tellement que, de mon gré, séparer je ne m'en voudrais.
Si m destreignetz, domna, vos et Amors,
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tellement vous m'étreignez, dame, vous et Amour, que je n'ose vous aimer ni ne puis m'en arracher.
ANC. FR.
Puis çà, puis là comme dure tourmente
La faict tourner à force véhémente,
Si que souvent cordage, mast et hune
Sont desrompuz par diverse fortune.
Cretin, p. 249.

2. SI, adv. d'affirmation, lat. sic, si, oui.
L' us dis al autre: Si sera. - Non sera. - Si es. - Non es. - Si fo. - Non fo.
V. et Vert., fol. 25.
L'un dit à l'autre: Si, ce sera. - Ce ne sera pas. - Si, c'est. - Ce n'est pas. - Si, ce fut. - Ce ne fut pas.
ANC. FR. Où est-il? ne l'avez-vous point trouvé? Si avons.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 64.
Subst. Beill si e il plazen no.
Hugues de Saint-Cyr: En aissi.
Beaux si et les agréables non.
ANC. FR. Celle où les méchants n'ont point authorité de commander et les bons si. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 66.
(chap. . Pera di lo contrari se diu no, o sí, los collons!)
(N. E. Raynouard NO explica en este apartado que en occitano, sí afirmativo se decía y escribía: oc, hoc, och; òc, de ahí el nombre de la lengua occitana. Todavía se usa en Cataluña, en la Vall d'Aran, en aranés, y se usaba en los textos catalanes, por ejemplo uno de 1505, sentencia a Jacme de Casafranca, lugarteniente del tesorero real, por judaizar, herejía. El catalán siempre fue uno más de los dialectos occitanos.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Sexe, Sezer, Cezer, Seire, Sentar

Sexe, s. m., lat. sexus, sexe.
Servada entre lor prerogativa de sexe.
Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. ESP. PORT. Sexo. IT. Sesso. (chap. Sexo, sexos; sexe, sexes; tamé se pot escriure secso, secsos, secse, secses, com lo verbo sacsá o saxá.)

Al fútbol, com al sexo, no ña prou en está damún tot lo rato, ña que fótrela a dins !

Sezer, s. m., lat. cicer, pois chiche.
Del gran d' un sezer bel e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Du grand d'un pois chiche beau et uni.
(chap. Sigró, sigrons. ESP. Garbanzo, garbanzos.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

Sezer, Cezer, Seire, v., lat. sedere, seoir, asseoir, siéger, être assis.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 177; J. Lipse, Epist. ad. Belg., 44.
Lo coms la 'n levet, fetz la sezer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Le comte l'en releva, il la fit asseoir.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer 
Me puesc' als pes.
Deudes de Prades: El temps.
Si tant je vis qu'approcher et asseoir je me puisse aux pieds.
Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.
(chap. literal: No se deu fé al pobre está de peu y fé assentá al ric.)
Liv. de Sydrac, fol. 39.
On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.
Ja non volgra sezer a lor fogal.
P. Cardinal: D' un sirventes faire. Var.
Jamais je ne voudrais être assis à leur foyer.
Aissi seguem denan lui com
Seziam eras denan vos. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ainsi nous fûmes assis devant lui comme nous étions assis tantôt devant vous.
A son peiron, on ella s vai sezer. 
Giraud de Calanson: A lieys cui.
À son perron, où elle va s'asseoir.
Part. prés. loc. En pes se levet de sezentz. Roman de Jaufre, fol. 87.
En pieds elle se leva de séant.
Soven mi leve en sezens. 
E 'l nas qu' es dreitz e be sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Et le nez qui est droit et bien séant.
Fon levatz
En sezens de jazens que era.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut levé en séant de gisant qu'il était.
ANC. FR. Et tan i sistrent que renduz lor fu. Villehardouin, p. 137.
Quex hom estes-vos, beax amis,
Qui tote jor avez ci sis? 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 208.
Seez-vos ci, moi conseilliez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 207.
Dist à la royne et aux aultres dames: See: vous toutes cy.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 672.
ANC. CAT. Seser, siure. CAT. MOD. Seurer. IT. Sedere.

2. Sentar, v., être assis.
Part. pas. Fo sentatz a parlamen ab sa domna.
V. de Pierre de Barjac.
Il fut assis pour conversation avec sa dame.
CAT. ESP. PORT. Sentar. (chap. Sentá, assentá, assentás.)

3. Ses, Sez, s. f., lat. sedes, siége, place.
Dieus destrui la sez dels ergolios dux, e fai i sezer los suaus per els.
Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu détruit la place des orgueilleux ducs, et y fait asseoir les modestes pour eux.
Aquest es l' albert e 'l ses (N. E. Albert: Alberch, alberc, albergue.)
On fan lur mul establar.
B. Martin: A senhors. 
Celui-ci est la demeure et la place où ils font leur mulet établir.
CAT. ESP. Sede. PORT. Sé, sée. IT. Sede. (chap. Seu, seus : aon se assente lo obispo; catedral si té cadira; a Saragossa, la catedral de San Salvadó, la Seu, aon se coronaben alguns reys y reines de Aragó (vore les ordonacions, ordenanses de Pedro IV); sede, sedes de una assossiassió, equip de fútbol, etc.)

4. Seti, s. m., siége, place.
Dieus fetz lo mon per omplir los setis del cel, des que foron cazeh lh' angel malvatz...
Non cuietz pas que tuh aquilh que so e seran s' aseto en aquels setis.
Liv. de Sydrac, fol. 44-45.
Dieu fit le monde pour remplir les siéges du ciel, dès que furent tombés les mauvais anges....
Ne pensiez pas que tous ceux qui sont et seront s'asseyent sur ces siéges. 
Loc. fig. Cor qui es seti de vita. Eluc. de las propr., fol. 231.
Coeur qui est siége de vie.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Quan lo reis fo al seti de Rossilho. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. Cuan lo rey estabe al sitio de Rosselló.) 
Quand le roi fut au siége de Rossillon.
No li eran vengutz a secors al seti de Narbona. Philomena.
Ils ne lui étaient pas venus à secours au siège de Narbonne.
ANC. CAT. Seti. CAT. MOD. Siti. ESP. PORT. Sitio (asedio). IT. Sedio. 
(chap. Sitio, sitios, com los famosos de Saragossa a la guerra de la independensia; assedio, assedios.)

5. Seza, s. f., siége, en parlant de la capitale d'un empire.
Costanti mudet de Roma la seza del emperi.
(chap. Constantino va mudá de Roma la seu del imperi - a Constantinopla : Constantino + polis : Bizancio, Istambul o Estambul.)
Eluc. de las propr., fol. 178.
Constantin changea de Rome le siége de l'empire.

6. Cezelha, Cezella, s. f. dim., lat. sedecula, petit siége, banquette.
Sobre una cezella... Que aia doas cezellas.
Sezer... sobre alcuna cezelha elevada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 33.
Sur une banquette... Qu'il ait deux banquettes.
S'asseoir... sur aucune banquette élevée.
(chap. Cadireta, cadiretes; banqueta, banquetes.)

7. Setje, Sege, s. m., siége d'une place de guerre.
Bos feridors,
Seges e calabres e pics.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Bons frappeurs, siéges et calabres et pics.
Loc. El marques vai ost e setjes tener
Sobr' el sodan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Le marquis va armée et siéges tenir contre le soudan.
ANC. CAT. Setje. (N. E. El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje.)

dialèctes occitans, catalan comprés; El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje

8. Cizia, s. f., assise, jugement.
Al jorn de las grans cizias, so es al jorn del juzizi. V. et Vert., fol. 76.
Au jour des grandes assises, c'est-à-dire au jour du jugement.

9. Assezer, Assire, Assir, v., asseoir, siéger, être assis, placer.
Si uns si presenta
Qu' ilh denh lonc se assire. 
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi asseoir.
Pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Elle me prit par le poing, à côté d'elle elle m'assit à l'ombre d'un tilleul.
Daus lo latz dreg vos anatz assezer. (N. E. Daus o dans, no atino.)
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Ieu conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un no 'n vi sobre caval assire.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Je connais de cavaliers cinq cents que oncques un je n'en vis sur cheval être assis.
Fig. En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire.
(chap. En mes franca siñoría no podría mon cor apossentá  - assentá. Pogra ocsitá pot sé en chapurriau podría o puguera.)
Augier: Per vos.
En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur asseoir.
Lai on Dieu volc totz autres bes assir.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
Là où Dieu voulut tous autres biens placer.
Tan m' abellis l' amoros pessamen
Que s' es vengutz en mon fin cor assire.
Fouquet de Marseille: Tan m' abellis.
Tant me charme l'amoureux penser qui s'est venu dans mon pur coeur placer.
Part. pas. Las dens grantz, mal assegudas. Roman de Jaufre, fol. 33.
(chap. Les dens grans, mal assentades : colocades, formades.)
Les dents grandes, mal assises.
Fig. Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
G. Faidit: Era nos.
Hélas! chétifs mal assis, comme vous vous êtes tous occis!
ANC. FR. Où sur les bancs berbus ces vieux pères s'assisent. 
Ronsard, t. II, p. 1595.
Pour parler au pape, je t'aprendrai trois mots de latin bien assis, que quand tu les auras dit, il croira que tu sois le plus grand clerc du monde.
Bonaventure Desperiers, nouv. 7.
- Assiéger.
Lo reis Henrics d' Englaterra si tenia assis En Bertrand de Born dedins Autafort. 
V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri d'Angleterre ainsi tenait assiegé le seigneur Bertrand de Born dans Hautefort.
ANC. FR. Li autre allèrent devant Naples, si l'asistrent. Villehardouin, p. 134.
Puis revint à Tournay et asist son frère dedens la cité.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 214.
Tost après fut assise desdits Anglois la forteresse de S.-Martin-le-Gaillart.
Monstrelet, t. 1, p. 280.
ANC. CAT. Assiure. CAT. MOD. Asseurer. IT. Assedere. (chap. Assentá, assentás; sitiá una fortalesa, un castell.)

10. Assetar, Asetar, Assestar, v. asseoir, placer.
Fatz assetar los homes. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Fes assentá als homens.)
Faites asseoir les hommes.
S' ieu, per juguar, m' asseti al taulier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'assieds au tablier.
Loc. No i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
T. d'Isabelle et d'E. Cairels: N Elias.
N'y allez pas doutant que je vous en vaudrai cachant et s'asseyant.
Part. pas. Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nar de Mons: Sitot non.
Toute fois assis mollement dedans leur hôtel.
CAT. Assentar. ESP. Asentar. PORT. Assentar. (chap. Assentá, tan lo cul com una pedra al solamén o alacet.)

11. Assetjar, Asetjar, Asetgar, Acetjar, Assetiar, Assitiar, Asetiar, v., asseoir, placer.
Fendo lo ventre e geton tot cant a dedins, e salo lo cors e l' asetio apres de la idola. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Fendent le ventre et jettent tout ce qu'il y a dedans, et salent le corps et le placent auprès de l'idole.
Anero se asetiar en un bel banc. V. de S. Alexis.
Allèrent s'asseoir sur un beau banc.
Pren un vaissel de terra, e assitia lo sobre tres fustz. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons.
Part. pas.
Sus un tapit de ceda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
Fig. Accens..., en quals syllabas regularmen devon esser pauzat et assetiat. 
Leys d'amors, fol. 10.
Accents..., en quelles syllabes régulièrement ils doivent être posés et assis.
ANC. FR. De joste lui l' a aségié.
Roman du Renart, t. II, p. 205.
- Assiéger.
Quan l' almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar.
Bertrand de Born: Quan vei lo.
Quand l'almanzor par Tibaud l'eut fait assiéger.
El temps que Karlle maynes assetjava Narbona.
(chap. Al tems que Carlomagno assediabe (sitiabe) Narbona.)
V. de S. Honorat.
Au temps que Charlemagne assiégeait Narbonne.
Tug van a Rossilho per asetgar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Tous vont à Rossillon pour assiéger.
Part. pas. Quan vey fortz castelhs assetjatz. 
(chap. Cuan vech forts castells assediats : sitiats.)
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois de forts châteaux assiégés.
Subst. Per secorre los acetjatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 180.
Pour secourir les assiégés.
CAT. Assetjar, assitiar. ESP. Asediar. PORT. Assediar. IT. Assediare.
(chap. Assediá, sitiá: assedio, assedies, assedie, assediem o assediam, assediéu o assediáu, assedien; assediat, assediats, assediada, assediades; assediaré; assediaría; si yo assediara. Sitio, sities, sitie, sitiem o sitiam, sitiéu o sitiáu, sitien; sitiat, sitiats, sitiada, sitiades; sitiaré; sitiaría; si yo sitiara.)

12. Asiza, s. f., assise, assiette, état, situation.
Vei que Dieus comensa
De tornar vos en vostra antig' asiza.
T. de Lanfranc Cigala et R. Robin: Ramon.
Je vois que Dieu commence à vous remettre dans votre antique assiette.
Per mostrar noel' asiza, so es noela maniera. Leys d'amors, fol. 22.
Pour montrer nouvelle assise, c'est-à-dire nouvelle manière.
- Assise, sorte de tribunal.
En sec plaitz et asizas 
E guerras e mazans.
G. Riquier: Als subtils.
En suit plaids et assises et guerres et tumultes.
ANC. FR. Voulons que les bediaus soient nommez en pleinne assise.
Joinville, p. 148.
Les menaces du ciel sont les avant-coureurs 
De Christ qui vient tenir ses dernières assises.
Du Bartas, p. 444.

13. Assetjamen, Assietgament, Asietgament, Assetiamen, s. m., assise, place, siége.
Fig. Aquest accens pren loc et assetiamen. Leys d'amors, fol. 10.
Cet accent prend lieu et place.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament. V. de S. Amant.
Que ce duc Marcia fit autre siége.
ANC. FR.
Nous avons esprouvé par cet assiégement 
Que les sceptres des rois tombent en un moment.
R. Garnier, Trag. de la Troade, acte III, sc. 2.
Hannibal repoussé... de l'assiégement qu'il avoit faict par surprise à Minutius.
Macault, Tr. des Apopht., fol. 324.
ANC. CAT. Assitiament. IT. Assediamento. (ESP. Asedio, sitio. chap. Assedio, assedios; assediamén, assediamens; sitio, sitios.)

14. Cossetar, v., susciter, exciter.
Lo sete, es cossetar discordia. V. et Vert., fol. 25.
Le septième, c'est susciter la discorde.

15. Dezasezer, v. désasseoir, déplacer, ôter, désassiéger.
Fig. De s' amor mi dezazec.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
M'ôte de son amour.
ANC. FR. Et mult s'en hasti que il iroit dessiéger Andrenople. 
Villehardouin, p. 119.
Vueillez l'amant dessiéger
Qui me fait guerres mortelles.
Molinet, p. 131.
ANC. CAT. Desassetiar. (chap. Desapossentá, desposseí, desplassá.)
L'IT. fait usage du participe passé disassediato.

16. Assieta, s. f., assiette, état.
Per far l' assieta... de la tailla.
Petit Talamus de Montpellier, Martin, p. 154.
Pour faire l'assiette... de la taille.

17. Assessor, s. m., lat. assessor, assesseur.
Elegut en assessor de cossols. Cartulaire de Montpellier, fol. 81.
(chap. Elegit, eligit com assessó dels consuls.)
Élu comme assesseur de consuls.
Entor lo papa coma assessor. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Autour du pape comme assesseur.
CAT. Assessor. ESP. Asesor. PORT. Assessor. IT. Assessore. (chap. assessó, assessós, assessora, assessores.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite; assessó, assessós, assessora, assessores

18. Consistori, Concistori, s. m., lat. consistorium, consistoire, assemblée.
En consistori, davan lo papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
(chap. En consistori, dabán de lo papa.)
En consistoire, devant le pape.
Vas lo concistori, joyos
Aney retrayre mas cansos.
Leys d'amors, fol. 132.
Vers le consistoire, joyeux j'allai rapporter mes chansons.
CAT. ESP. (consistorio) PORT. Consistori. IT. Consistorio. (chap. Consistori, Consistoris; tamé se li diu al ajuntamén, sobre tot cuan ña pleno.)

19. Preside, s. m., lat. praesidem, préfet, gouverneur, président.
Cum son li presides o li pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Comme sont les présidents ou les préteurs.

20. President, Prezident, s. m., lat. praesidentem, président, gouverneur.
Als dits senhors de present presidens.
(chap. Als dits siñós de presén presidens o pressidens.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 427.
Auxdits seigneurs de présent présidents.
En las quals Philip fo prezident. Eluc. de las propr., fol. 181.
Dans lesquelles Philippe fut président.
- Adj. Dominant.
Una substancia es... excellent et prezident sobre totas.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Une substance est... excellente et dominante sur toutes.
CAT. President. ESP. PORT. IT. Presidente. (chap. Pressidén, pressidens; presidén, presidens : que se assente dabán, com Juaquinico Monclús a los consistoris o juntes de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos

21. Presidencia, Prezidencia, s. f., présidence, préséance, pouvoir, domination, influence, direction.
Dieus sobr' els angels d' aquest ordre per presidencia e senhoria sezen.
Ha especial prezidencia sobre archangels et angels.
So plus excellens en prezidencia et dominatio.
Aquestas VII planetas han prezidencia especial sobre formacio d' home.
Eluc. de las propr., fol. 9, 10, 70 et 113.
Dieu au-dessus des anges de cet ordre par préséance et seigneurie siégeant.
A spéciale domination sur archanges et anges.
Sont plus excellentes en pouvoir et domination.
Ces sept planètes ont influence spéciale sur formation d'homme.
CAT. ESP. PORT. Presidencia. IT. Presidenza. (chap. Pressidensia, pressidensies; presidensia, presidensies.)

22. Rissidar, Ressidar, Reisedar, Residar, v., éveiller, s'éveiller.
En breu d' ora, entro qu' om lo rissida.
Perdigon: Tot l' an mi.
En peu de temps, jusqu'à ce qu'on l'éveille. 
Quan rissida, non es res.
Peyrols: Ieu nou lauzarai.
Quand il s'éveille, ce n'est rien.
Cant mi ressit lo mati.
G. Rudel: No sap cantar. Var.
Quand je m'éveille le matin.
Quan duerm ho m resida.
G. Magret: Atretan be.
Quand je dors ou je m'éveille. 
Subst. Al rissidar
Trassalh vas vos.
Giraud de Calanson: El mon. 
À l'éveiller je tressaille vers vous.
Part. pas.
Ieu non volgra ja esser rissidatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne voudrais jamais être éveillé.
- Revenir, sortir, retirer.
Fig. Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.
Perdigon: Tot l' an mi.
Jusqu'à ce que je m'efforce de faire une chanson qui me sorte de ce tourment où je suis.
Lo coms reisedet de la freior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Le comte revint de la frayeur.
(chap. Despertá, despertás; reviscolá, reviscolás - del fret, per ejemple.)

23. Residensa, Rezidensa, Rezidencia, Residencia, s. f., résidence.
Morgues que fai residensa en so mostier.
(chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Blas Flare, Black Friday; Morgues que fai residensa en so mostier. (chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Moine qui fait résidence en son monastère.
Per sa rezidencia. Eluc. de las propr., fol. 58.
Par sa résidence.
El aura fag longa residencia. Statuts de Montpellier, de 1231.
(chap. Ell haurá fet llarga ressidensia.)
Il aura fait longue résidence.
CAT. ESP. PORT. Residencia. IT. Residenzia, residenza. (chap. ressidensia,  ressidensies; v. ressidí, residí, viure, está a un puesto, apossentás.)

24. Resident, adj., lat. residentem, résident, demeurant, qui habite un lieu.
Es contra raso que... gatges sian payatz a las personas non residens.
(chap. Es contra raó que... gaches siguen pagats a les persones no ressidens o ressidentes.)
Hom lo deu reputar per resident. L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
(chap. Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera. Lo gos rabiós catalanista es catalá de Barchinona. Se morirá lo gos, pero la rabia continuará, sobre tot la dels dos membrillos del lloc o poble, Tomás Bosque Peñarroya y José Miguel Gracia Zapater.)
Il est contre raison que... gages soient payés aux personnes non résidentes.
On le doit réputer pour résident.
CAT. Resident. ESP. PORT. IT. Residente. (chap. Ressidén, ressidens, ressidenta, ressidentes; residén, residens, residenta, residentes.)

Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera


25. Resieut, s. m., résidence, retraite
Resieut no lhi doniei, castel ni tor.
Lor donet resieut a Sanh Florens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 65.
Résidence je ne lui donnai, château ni tour.
Leur donna retraite à Saint-Florent.

26. Supercedir, v., lat. supersedere, surseoir, suspendre.
Lo comissari deu supercedir. Fors de Bearn, p. 1081.
(chap. Lo comissari deu supersedí o sobreseí.)
Le commissaire doit surseoir.
Part. pas. Sera superceditz tals encautz per sieys jorns. 
Fors de Bearn, p. 1094.
Sera suspendue telle poursuite pour six jours.
IT. Soprassedere. (ESP. Sobreseer.) (chap. supersedí, sobreseí; suspendre.)

27. Insidia, s. f., lat. insidiae, embûche, surprise, tromperie.
Las insidias que 'l foro mesas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Les embûches qui lui furent mises.
ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes.)

Contra el separatismo, una bandera, España / Les mentires del nassionalisme catalá

Javier Giralt Latorre; Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes