champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Vomissement et dégoût n'est point, selon physique, même chose: vomissement, c'est quand il à beaucoup mangé, et puis qu'il le rejette contre son gré; dégoût, c'est quand il ne peut pas manger.
Vomit de colera. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Vomissement de bile.
CAT. Vomit. ESP. (Vómito) PORT. IT. Vomito. (chap. Vómit, vomits.)
2. Vomir, v., lat. vomere, vomir.
Per tal que non deia vomir
Aquellas metzinas que il detz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour ainsi qu'il ne doive pas vomir ces médecines que vous lui donnâtes.
IT. Vomire.
3. Vomegar, v., vomir.
Lor vianda devoro ses maschar, la vomego apres manjar, et la remanjo.
Eluc. de las propr., fol. 253.
Leur nourriture dévorent sans mâcher, la vomissent après manger, et la remangent.
Part. prés. Drago foc vomegant. Eluc. de las propr., fol. 23.
(chap. Dragó foc vomitán.)
Dragon vomissant feu.
(chap. Vomitá; antigamen se díe tamé gitá, per ejemple als masos de Beseit, prop de Arnes; bossá; fotre golades; traure les primeres sopes, etc.)
4. Devomir, v., lat. devomere, vomir.
Devomir aissi 'l faretz mais.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vomir vous le ferez ainsi davantage.
Voraginos, adj., lat. voraginosus, plein de gouffres, d'abîmes.
Es dins aquela mar un loc voraginos et tortuos, atyrant ves si las naus.
Eluc. de las propr., fol. 153.
Est dans cette mer un lieu plein de gouffres et tortueux, attirant vers soi les navires.
Elle
était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et
semence.
ANC.
FR. De la rais jusques en la cime.
Guill.
Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.
ANC.
CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl,
arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril
: carril o carrilet de ferro.)
2.
Raiseta, s. f. dim., petite racine.
De
rafe penretz raisetas. (chap. De rabe pendréu arrailetes,
railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)
Deudes
de Prades, Auz. cass.
De
raifort vous prendrez petites racines.
3.
Racina, Razina, s. f., racine.
Escalfa
la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.
Échauffe
la tête et brûle la racine des cheveux.
Fig.
Ieu no' n partray a ma vida,
Tant
es de bona razina.
P.
Raimond de Toulouse: Pos lo.
Je
n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.
4.
Razigament, s. m., racine.
Per
donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol.
42. (chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl.
arrailamens.)
Pour
donner aux dents plus forte racine.
5.
Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre
racine.
Part.
pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia
razigat per accio de calor.
Las
dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.
Eluc.
de las propr., fol. 26 et 43.
Au
grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit
enraciné par action de chaleur.
Les
dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.
CAT.
ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás,
arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o
radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo
m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos
arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)
-
Arracher.
Radica
aquela mais que no sia annexa am autra dent.
Trad.
d'Albucasis, fol. 21.
Arrache
celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.
Part.
pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.
Collect.
de Recettes de médecine.
Si
la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá
(arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam,
arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada,
arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré;
si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)
6.
Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.
Quand
prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50. (chap. Cuan (ells,
elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen,
trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o
mes ulls, que después són grills y arraíls.)
Totas
las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las
bonas.
Arbre
de Batalhas, fol. 142.
Toutes
les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu
des bonnes.
11.
Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.
Desrazigament
si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria.
Eluc. de las propr., fol. 228.
Le
déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le
froment il déracinerait. (chap. Desarrailamén, desarrailamens;
arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)
Autrament...
le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Autrement...
le froment il arracherait.
Fig.
Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot
nostre cor. V. et Vert., fol. 37.
Qu'il
nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout
notre coeur.
Cum
selh desamat amans
Que
de joi se desrazigua.
Giraud
de Borneil: Quan la bruna.
Comme
cet amant dédaigné qui de joie se déracine.
Part.
pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra. (chap.
Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra
(gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora,
expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe
als masos de Beseit - Arnes.)
Liv.
de Sydrac, fol. 42.
Comme
un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.
Zizania.…
naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada.
Eluc. de las propr., fol. 228. (chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ...
naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol
maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol
perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden
morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)
L'ivraie.…
naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle
n'est arrachée.
ANC.
CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare. (chap.
Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle,
desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen;
desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo
desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)
13.
Darradigar, v., déraciner, arracher.
Part.
pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.
Que
la vigne. .. soit toute arrachée.
14.
Enrazigar, v., enraciner.
Fig.
Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.
Moult
font l'amour enraciner.
Enrazigans
la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens. (chap.
Arrailán la vostra fe; radicán.)
17.
Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.
Que
tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.
Trad.
d'Albucasis, fol. 20.
Que
tu cures la dent... et tardes en tout arrachement. (chap.
Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)
18.
Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher,
enlever.
Es
forsat aquela dent eradicar.
Entro
que erradiques tota la corrossio.
Trad.
d'Albucasis, fol. 20 et 11.
Est
forcé de cette dent déraciner.
Jusqu'à
ce que tu enlèves toute la corrosion.
Part.
pas. Sia eradicatz de la sua razit.
Quan
es eradicada.
Trad.
d'Albucasis, fol. 40 et 20.
Soit
déraciné de la sienne racine.
Quand
elle est déracinée.
ANC.
FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.
Desmazures,
Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.
IT.
Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá -
acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes,
sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques,
erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu,
erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)
Qui que ce soit qui en conseille et en babille, de vous aimer je suis au droit fil.
(chap. Cridá o quirdá, piulá un muixó, exclamá. Yo crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridat, cridats, cridada, cridades; yo piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)
Leur a dit: Tôst dites-moi quelle méchanceté vous trouvez.
Quand le saint entendit laquelles.
Donc avec quelle couleur d'espérance m'encourages-tu?
Quintal, s. m., quintal.
Aldrete, p. 366; Mayans, t. II, p. 234 et 252, le disent d'origine arabe.
No ilh daria hom mezalha del quintal.
P. Cardinal: D'un sirventes.
On ne lui donnerait maille du quintal.
Quintal de coire. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Quintal de cuivre.
Loc. Quan a pres a quintals et a fais.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Quand il a pris à quintaux et à faix.
ESP. PORT. Quintal. IT. Quintale. (chap. Quintal, quintals; del ár. hisp. qinṭár, este del siriaco qanṭīrā, y este del latín centenarium “sentenari”. Pes de 100 libres equivalén a Castilla o Castella a 46 kg aproximadamén.)
Quintana, s. f., quintaine, sorte de mannequin figurant un homme armé, le bouclier d'une main et l'épée de l'autre.
La primera vegada que vach sentí gualles va sé perque mon cusí que va viure a Tamarite y después a Barbastro, teníe una granja de gualles. Guatlla, guatlles.)
Quisquilha, s. f., du lat. quisquilia, criblure, balayure, immondice.
Quisquilhas, so remazulhas del froment cazens, quan si purga.
Eluc. de las propr., fol. 220.
Criblures, ce sont les restes du froment quand il s'épure.
(ESP. Quisquilla, menudencia. Chap. cascarilla que cau del formén o blat, cuan se porgue o cribe; cribá : criblures; cascarilles; clasca, clasques del gra, blat, sibada, avena, etc. No sé si algú de vatros diu quisquilla, quisquilles.)