Mostrando las entradas para la consulta música ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta música ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2026

Sindic - Sizami

Sindic, s. m., lat. syndicus, syndic.
Procurador e sindic.
(chap. Procuradó y síndic. Lo chapurriau del 2026 no se diferensie mol del ocsitá de Burdeos de 1413.)
Tit. de 1413, de Sainte-Eulalie de Bordeaux. 
Procureur et syndic.
Qu' els cossols puescan far, e la universitat, sindic.
Charte de Gréalou, p. 108.
Que les consuls et l'universalité puissent faire syndic.
CAT. Sindic. ESP. Síndico. PORT. Syndico. IT. Sindaco. (chap. Síndic, sindics.)

2. Sindicat, Sendicat, Sendegat, s. m., syndicat.
Am lo cosselh del sendegat 
E dels clergues de la cieutat.
V. de S. Honorat.
Avec le conseil du syndicat et des clercs de la cité.
Sera inscrit en sendicat los noms. Fors de Béarn, p. 1077.
Il sera inscrit en syndicat les noms.
No se puescon escuzar del uffici de sindicat. Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
Ne se puissent excuser de l'office de syndicat.
CAT. Sindicat. ESP. Sindicado (sindicato). PORT. Sindicado, syndicado. IT. Sindicato. (chap. Sindicat, sindicats. A Valderrobres ña un edifissi en este nom, allí está la escola de música.)

Sinedoche, s. f., lat. synecdoche, synecdoche, figure de rhétorique.
Voyez Diomedis, de Orat., lib. II, col. 453, éd. Putsch.
Sinedoches…., cant hom pauza lo tot per la part.., cant hom pauza la part per lo tot.
Leys d'amors, fol. 131 et 132.
La synecdoche..., quand on pose le tout pour la partie..., quand on pose la partie pour le tout.
CAT. Sinechdoque. ESP. Sinecdoque (sinécdoque). PORT. Synecdoque. 
(chap. sinécdoque : cuan se pose la part pel tot o lo tot per la part.)

Singlar, Senglar, Cynglar, s. m., sanglier.
Tornejet al fuec un senglar. Roman de Jaufre, fol. 12.
(chap. Tornejabe al foc un jabalí. Típic de Astérix y Obélix.)
Il tourna au feu un sanglier.

Tornejabe al foc un jabalí. Típic de Astérix y Obélix.

Aissi s volvs e s vira cum fai singlars feritz. Guillaume de Tudela.
Ainsi se tourne et se vire comme fait sanglier blessé.
Anc cynglar no vim plus irat,
Quan l' an brocat ni l' an cassat.
Bertrand de Born: Ieu chan qu' el reis.
Oncques nous ne vîmes sanglier plus irrité, quand ils l'ont piqué et l'ont chassé.
Loc. Val mais leos de singlar.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut mieux lion que sanglier.
ANC. FR. Si orent pris II cers et un singler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 356.
IT. Cinghiale. (chap. Jabalí, jabalins, jabalina, jabalines. CAT. Porc senglar. ESP. Jabalí, jabalíes, jabalina, jabalinas; cría: jabato, jabatos.)

Singular, adj., lat. singularis, singulier, seul, unique.
Singulars de valor
Fo, et es
De totz bes
Complida.
G. Riquier: Aissi cum es.
Unique en mérite elle fut, et est de tous biens accomplie.
- Particulier.
Si el non a singular razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
S'il n'a pas particulière raison.
- Terme de grammaire.
Al vocatiu singular. Gramm. provençal.
Au vocatif singulier.
Subst. Lo singular e 'l plural. Gramm. provençal.
Le singulier et le pluriel.
CAT. ESP. PORT. Singular. IT. Singulare, singolare. (chap. Singulá o singular, singulás.)

2. Singularment, adv., singulièrement, individuellement. 
Per qual causa hom pot demandar totas causas singularment.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Par quelle cause on peut demander toutes choses singulièrement.
CAT. Singularment. ESP. PORT. Singularmente. IT. Singularmente, singolarmente. (chap. Singulamen o singularmen.)

3. Singularitat, s. f., lat. singularitatem, singularité, individualité.
An pluralitat et singularitat. Gramm. provençal.
(chap. Tenen pluralidat y singularidat.)
Ont pluralité et singularité.
- Bizarrerie, originalité. 
Singularitat; cant hom es ayssi sobrecuiat, que cuia plus valer et saber que los autres que valon mays. V. et Vert., fol. 8.
Singularité; quand homme est ainsi présomptueux, qu'il pense plus valoir et savoir que les autres qui valent davantage.
CAT. Singularitat. ESP. Singularidad. PORT. Singularidade. IT. Singularità, singularitate, singularitade, singolarità, singolaritate, singolaritade.
(chap. Singularidat, singularidats.)

4. Single, Sengle, adj., lat. singuli, singulier, unique, seul, individuel.
Totas las causas universas e singlas. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17.
(chap. Totes les coses universals y singulás.)
Toutes les choses universelles et singulières.
Loc. Noms divizables es aquel qu' es a sengles, so es a cascu. 
Leys d'amors, fol. 48.
Le nom divisible est celui qui est à singulier (commun), c'est-à-dire à chacun.

Sinocha, Synocha, s. f., lat. synochum, synoque, sorte de fièvre.
Engendra si febre nomnada sinocha inflativa.
Synocha, ruptura de vena.
Eluc. de las propr., fol. 90 et 266.
S'engendre fièvre nommée synoque enflative.
Synoque, rupture de veine.
L'ESP. fait usage de l'adj. sinoco. (N. E. Fiebre sínoca, del griego sýnochos, continuo.)

2. Synochides, s. f., synochide, sorte de fièvre.
Engendra si febre dita sinochides. Eluc. de las propr., fol. 91.
S'engendre fièvre dite synochide.

Sinodal, adj., du lat. synodicus, synodal, qui appartient, qui a rapport au synode.
Per constitutio sinodal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 11.
(chap. Per constitussió sinodal.)
Par constitution synodale.
CAT. ESP. Sinodal. PORT. Synodal. IT. Sinodale. (chap. Sinodal, sinodals, de sínodo, assamblea, consili.)

2. Cenede, s. m., lat. synodus, synode, assemblée, concile.
Lo premier sainht cenede universal que fos tengutz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.
Le premier saint synode universel qui fut tenu.
CAT. ESP. (sínodo) Sinodo. PORT. Sinodo, synodo. IT. Sinodo. 
(chap. Sínodo, sínodos; assamblea, assamblees; consili, consilis.)

la iglesia iba a celebrar en Viena un concilio general por el año 1311, durante el pontificado de Clemente V

Sinopis, s. m., lat. sinopis, sinope, sorte de craie rouge.
Sinopis, es color roia trobada pres la ciutat dita Sinopis.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Sinope, c'est couleur rouge trouvée près la cité dite Sinope.
ESP. Sinople. PORT. Sinopla. IT. Sinopia, senopia.

Siphat, s. m., arab. siphac, péritoine.
Spatia inter intestina et pelliculam quæ siphac dicitur.
Constantinus Afr., lib. V. Du Cange, t. VI, col. 533.
Hernia es per crebadura de la tela dita siphat. Eluc. de las propr., fol. 99.
Hernie est par rupture de la toile dite péritoine.
(chap. ESP. Peritoneo. Hernia es per trencadura de la tela dita siphat : peritoneo.)

Siroc, s. m., siroc, vent de sud-est sur la Méditerranée.
Voyez Aldrete, p. 181 et 365; et Muratori, Diss. 33.
Siroc e labech feron mala tempesta.
Syroc e labech los parton de la terra.
V. de S. Honorat.
Siroc et vent de sud-ouest firent affreuse tempête.
Siroc et vent de sud-ouest les séparent de la terre.
ANC. FR. L'ung loue le siroch, l'aultre le besch. 
Rabelais, liv. IV, ch. 43.
Les vents de note, d'auster, de siroch.
Hist. maccaronique, t. 1, p. 332.
CAT. Xaloc. ESP. PORT. Siroco, jaloque. IT. Sirocco, sciroco, scilocco.
(chap. Siroco, ven del sur-este o sur-est. Modelo de Volkswagen. Ne té un Germán Gil, de la gasolinera Cepsa de Valderrobres.)

2. Eyssiroc, Issalot, s. m., eyssiroc, siroc, vent de sud-est.
Tempesta d' aquilon, eyssiroc e labech. V. de S. Honorat.
Tempête d'aquilon, eyssiroc et vent de sud-ouest.
Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana:
Levan, grec e trasmontana,
Maestre, ponent e labec, 
Mieg jorn, issalot.
Brev. d'amor, fol. 41.
Les principaux ainsi nous nommons dans notre langue romane: Levant, grec et tramontane, mistral, ponent et labech, midi, siroc. 
ANC. CAT. Axaloc. 

Siroc, s. m., siroc, sorte d'échalas. 
Sirocs, qui so pals agutz. Eluc. de las propr., fol. 223.
Sirocs, qui sont pieux aigus.

Sirtite, s. f., lat. syrtides, sirtite, sorte de pierre précieuse.
Saphirs... apelon la eyssamen sirtite, per so quar en la riba de Sirtes fluvi las troba hom. Trad. du lapidaire de Marbode.
Saphir... ils l'appellent également sirtite, pour cela que sur la rive du fleuve Sirtes on les trouve.

Sirventes, Serventes, s. m., sirvente, sorte de poésie.
Un sirventes fatz dels malvatz barons.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je fais un sirvente sur les mauvais barons.
Fes sirventes joglaresc, que lauzava l' uns e blasmava los autres.
V. d'Augier.
Il fit sirventes joglaresques, vu qu'il louait les uns et blâmait les autres.
Qui volra serventes auzir
Tescut d' enueitz, d' antas mesclat.
P. Cardinal: Qui volra.
Qui voudra ouïr sirvente tissu d'ennuis, de hontes mêlé.
IT. Serventese. (chap. Sirventés, classe de poema.)

2. Sirventesc, s, m., sirvente.
Ni sirventesc
Ni balaresc
Non t' aug dir e nuilla sazon.
Giraud de Cabreira: Cabra joglar.
Ni sirvente ni ballade je ne t'entends dire en nulle saison.
E 'l rei d'Arago donet per molher las cansos d' En Guiraut de Bornelh als sieus sirventesc. V. de Bertrand de Born.
Et le roi d'Aragon donna pour femme les chansons du seigneur Giraud de Borneil aux siens sirventes.

3. Sirventesca, s. f., sirvente.
Va, sirventesca,
Al bon rey d' Arago.
(Ves, sirventesca o sirventés, al bon rey d'Aragó.)  
Pierre Basc: Ab greu.
Va, sirvente, vers le bon roi d'Aragon.
ANC. FR. 
N'entendi mie à gas ne à fere serventoiz. Roman de Rou, v. 4889.

Sisclar, v., gazouiller, fredonner, crier.
L' auzel son de sisclar mut.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Les oiseaux sont de gazouiller muets.
Aras no siscla ni canta
Rossinhols.
Rambaud d'Orange: Aras.
Maintenant ne gazouille ni chante rossignol.
(chap. Chulá; piulá los muixons; cridá.)

2. Siscle, Ciscle, s. m., gazouillement, fredonnement.
D' on vey mortz quitz, cris, brais e siscles.
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
D'où je vois morts piaillements, cris, braillements et gazouillements.
- Clameurs.
Ab critz et ab ciscles et ab grans colps mortals. Guillaume de Tudela.
Avec cris et avec clameurs et avec grands coups mortels.

Sisclaton, Sisclato, s. m., sisclaton, sorte d'étoffe.
Golius, dans son Dictionnaire arabe, dit au mot Siglat:
Operimentum laneum quod mulieres pilento suo camelino injiciunt, lene ac molle panni genus, colore pictum.
Estrecha venc en un mantel
D' un drap de seda bon e bel,
Que hom apela sisclato.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Elle vint serrée en un manteau d'un drap de soie bon et beau, qu'on appelle sisclaton.
- Tunique. 
Mota jupa de seda e mot ric sisclaton. Guillaume de Tudela.
Nombreuses jupes de soie et nombreuses riches tuniques.
ANC. FR. Et cauces de présumption
Faites de viermeil siglaton.
Roman du Renart, t. IV, p. 294.
Armez de haubregon, couvert d'un singlaton. 
Poème sur Bertrand Du Guesclin.
ANC. ESP.
En cuerpos è en camisas e en ciclatones. Poema del Cid, v. 2731.
Todos vestidos eran de blancos ciclatones.
Vida de santa Oria, cop. 143.

Sitot, conj., quoique, bien que. 
Ieu vos am, sitot vos no m' amatz.
Hugues de la Bachelerie: Ses totz enjans.
Je vous aime, quoique vous ne m'aimiez pas.
Ades m' agr' ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos melhers que non es.
B. de Ventadour: Ja mos chantars. 
Incessamment me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est.

Situar, v., du lat. situs, situer.
Part. pas. En lo loc ont la pessa venduda sera situada. Fors de Bearn, p. 1073.
Dans le lieu où la pièce vendue sera située.
CAT. ESP. PORT. Situar. IT. Situare. (situá, colocá, posá : sitúo, sitúes, sitúe, situem o situam, situéu o situáu, sitúen; situat, situats, situada, situades; situaré; situaría; si yo situara.)

2. Situament, s. m., situation, position.
Situament dels osses. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Position des os.
IT. Situamento. (ESP. Situación, posición. chap. Situamén, Situassió, possisió.)

Sivals, Sivaus, Savals, adv., au moins, du moins.
Elh er amicx sivals o drutz clamatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Il sera ami au moins ou galant avoué.
Totz temps n' aurai bon cor sivaus.
B. de Ventadour: Chantars.
Toujours j'en aurai bon coeur du moins.
O metre l' escut denan,
Savals entre lui e se.
Cadenet: Amors e com.
Ou mettre l'écu devant, du moins entre lui et soi.
Savals mezeus l' esforsamens es honestes. Trad. de Bède, fol. 2.
Du moins l'effort même est honnête.

Sizami, s. m., lat. sesamum, sésame, jugéoline, sorte de plante.
Am farina de sizami. Trad. de Albucasis, fol. 60.
(chap. En farina de sésamo o séssamo - pronunsiem les dos S fortes, al escomensamén se escriu sol 1 s, entre vocals, ss.)
Avec farine de sésame.
- Adj. De sésame.
Oli violat o sizami.
En oli sizami o en mucellage de altea.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 38.
Huile de violette ou de sésame.
En huile de sésame ou en mucilage de gui mauve.
(ESP. Sésamo.) PORT. Sesamo. IT. Sisamo, sesamo. (chap. Sésamo o séssamo.)

En farina de sésamo o séssamo - pronunsiem les dos S fortes, al escomensamén se escriu sol 1 s, entre vocals, ss.

domingo, 26 de abril de 2026

Riota - Rithmic

Riota, s. f., débat, contestation, altercation, opposition.
Voyez Muratori, Diss. 33. (N. E. Inglés riot.)
Met en l' ost de son senhor riota o bregua.
L'Arbre de Batalhas, fol. 96.
Met en l'armée de son seigneur altercation ou querelle.
Papa Bonifaci moc plach e riota al rey de Fransa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Le pape Boniface suscita plaid et contestation au roi de France.
ANC. FR. Fu faite concorde du roi de France et de celui de Castele, de riote qui estoit entre eux.
Martenne, Ampl. Coll., t. V, col. 750.
IT. Riotta. 

2. Riotos, adj., disputeur, tracassier, chamailleur.
Mala molher es clamoza, riotoza, malicioza. Eluc. de las propr., fol. 71.
(chap. Mala mullé (dona) es cridadora, reñidora, malissiosa.)
Méchante femme est criarde, disputeuse, malicieuse.
- Contradictoire, incompatible.
Aspra e dezacordabla o riotoza contentios de sillabas. Leys d'amors, fol. 109.
Apre et discordant ou incompatible conflit de syllabes.
IT. Riottoso.

Ris, s. m., lat. risus, ris, rire, sourire.
Ab un amoros ris
Que m fes, qan m' esgardet.
(chap. En una amorosa sonrisa que me va fé, cuan me va mirá; o sonrissa.)
Arnaud de Marueil: Tant m' abellis.
Avec un amoureux sourire qu'elle me fit, quand elle me regarda.
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen.
Cadenet: Ab leyal.
Pour le sien sourire qu'elle me fit si doucement.
Loc. Mi dons ri m tan doussamen,
Que belh ris m' es de Dieu, so m par.
Rambaud d'Orange: Ab nou cor.
Ma dame me rit si doucement, que beau ris m'est de Dieu, ce me parait.
Prov. Li ris e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Les ris et les jeux ont leur temps et leur lieu.
ANC. CAT. Ris. ANC. ESP. PORT. IT. Riso. (ESP. MOD. Risa, sonrisa.
Chap. Rissa, risses; sonrissa, sonrisses; sonrisseta, sonrissetes.)

Tropezón de la risa.

2. Rizet, s. m. dim., petit sourire, léger sourire.
Pois fai un gai rizet derrier
Ab que me fier derrieramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Après elle fait un gai léger sourire dernier avec quoi elle me frappe en dernier.

3. Rire, Rir, v., lat. ridere, rire, sourire.
Non puesc esser jauzire
Tro veya rire
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume, Moine de Beziers: Erransa.
Je ne puis être joyeux jusqu'à ce que je voie rire vous, dont je suis serviteur.
A mi an pro donat de que ria.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
A moi ont assez donné de quoi je rie.
Fig. Vostres bels huels plazens, galiador,
Rizon de so don ieu sospir e plor.
Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai.
Vos beaux yeux agréables, trompeurs, rient de ce dont je soupire et pleure.
Del franc cortes per cuy paratges ri. 
J. Esteve: Francx reys.
Du franc courtois par qui parage sourit.
Pueys s' en gap e s' en ri.
(chap. Pos s'en enfot y s'en enriu.) 
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Puis s'en moque et s'en rit.
Substantiv. Son dous plazens rire
M' a donat martire.
Giraud de Salignac: Per solatz.
Son doux agréable rire m'a donné martyre.
Quan vos plac que m des un rir. 
Pons pe Capdueil: Quoras que m.
Quand il vous plût que vous me donnâtes un rire.
Part. prés. Los vostres huelhs vairs e rizens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les votres yeux vairs et riants.
Bella boca rizens.
(chap. Bella boca rién : que s'en enriu, que sonriu.)
B. de Ventadour: Ab joi.
Belle bouche riante.
ANC. FR. Li cuenz l'oï, assez s'en rist.
Et tuit li chevalier s'en ristrent.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 435.
CAT. Riurer. ESP. Reír. PORT. Rir. IT. Ridere. (chap. Riure, enríuressen, sonriure; soltá carcañades hasta que te fa mal la pancha, com cuan lliges Sense notissies de Gurb en chapurriau; o cuan escoltes a Cucurull, lo grillat catalaniste.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

5. Derrizio, s. f., du lat. derisus, dérision.
Fay sas chuflas e sas derrizios d' aquell que ve trayre a be.
V. et Vert., fol. 8.
Fait ses moqueries et ses dérisions de celui qu'il voit tirer à bien.
Per major derrizio. Brev. d'amor, fol. 165.
Pour plus grande dérision.
IT. Derisione, dirisione. 

5. Derizori, adj., lat. derisorius, dérisoire, illusoire.
O son... derizorias. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont... dérisoires.
IT. Derisorio.

6. Sobsrire, Somrire, Sorire, Sorrire, v., lat. surridere, sourire.
Comenset un pauc a sorire.
(chap. Va escomensá un poc a sonriure.)
Roman de Jaufre, fol. 39.
Il commença un peu à sourire.
El somris
Ves sa maire, pueys li dis.
Trad. d'un Évang. apocr.
Il sourit vers sa mère, puis lui dit.
Mostra sobsrien l' alegresa de ton cor.
(chap. Mostra sonrién l'alegría de ton cor; ton : lo teu.)
Trad. de Bède, fol. 69.
Montre en souriant l'allégresse de ton coeur.
G. se sori sotz son greno.
Lo regardet, si li sorri.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77 et 52.
Gérard se sourit sous sa moustache.
Le regarda, il lui sourit.
ANC. FR. Et soubs-riant du bout du nez.
Rabelais, liv. IV, nouv. prologue.
ESP. Sonreír (reír por lo bajo). PORT. Sorrir. IT. Sorridere. (chap. Sonriure; fé una sonrisseta; a vegades acompañada de algún ja, ja, ja baixet, en picardía o malissia.)

Ris, s. m., lat. oryza, riz.
Amentas e comi, ani e ris.
(chap. Ameles, armeles y comino, anís y arrós.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
Amandes et cumin, anis et ris.
(chap. Arrós, arrossos; arrossal, arrossals; arrosset sucarradet, arrossets sucarradets pera los de Monroch.)

Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.
Harmonia rithmica, es dossa melodia per feriment de nervis et de metalhs engendrada.
Musica..., tres partidas ha aquesta sciencia, una es dita armonica, autra organica, autra rithimica.
(chap. Música..., tres parts té esta siensia, una es dita armónica (armonía), atra orgánica, atra rítmica. Aixó u saben be los germans aragonesos catalanisats Celma Tafalla, de Valderrobres o Valdarrores.)
Eluc. de las propr., fol. 282 et 281.
Harmonie rhythmique, c'est douce mélodie par frappement de nerfs et de métaux engendrée.
Musique..., trois parties a cette science, une est dite harmonique, autre organique, autre rhythmique.
ESP. (rítmico) IT. Ritmico. (chap. Rítmic, ritmics, rítmica, rítmiques.)

Margarita Celma Tafalla; Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.