Mostrando las entradas para la consulta lo sol ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lo sol ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de mayo de 2026

Segur

Segur, adj., lat. securus, sûr, tranquille, certain.
Ieu no vuelh ges sia mia Toleta,
Per qu' ieu segurs non i pogues estar.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Je ne veux point que soit mienne Tolède, pour que tranquille je n'y pusse demeurer. 
Segura pot estar del fuec e de las flamas. V. de S. Honorat.
(chap. Segura pot está del foc y de les flames.)
Elle peut être sûre du feu et des flammes.

Segur, adj., lat. securus, sûr, tranquille, certain.

- Ferme, assuré.
Miels es que hom ane segurs en bas que en alt ab peril. Trad. de Bède, fol. 80.
Il est mieux qu'on aille assuré en bas qu'en haut avec péril.
Miels n' estaretz segura 
Per far la causa dossana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Mieux vous en serez sûre pour faire la chose douce.
Fig. Te son cors ferm e segur
De falhiso.
P. Raimond de Toulouse: Pus vey.
Tient sa personne ferme et assurée contre faute.
Adv. Segur poirem cridar: Reial !
E paiana gen desconfir.
Marcabrus: Emperaire.
Sûrement nous pourrons crier: Royal! et gent païenne déconfire.
ANC. FR. Tous segurs de victoire.
Arrivez à segur refuge.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 173 et 276.
Séurs doit estre et hardi.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 414.
Si ledit délict demeuroit impuni, il n'y auroit jamais dame séure.
(chap. Si lo dit delicte quede impune, no ñaurá may dama segura.)
Arrests d'amours, p. 845.
Car de très fin cuer l'aime de vrai e de séur. Roman de Berte, p. 60.
CAT. Segur. ESP. PORT. Seguro. IT. Sicuro. (chap. Segú, segús, segura, segures.)

2. Segurissime, adj. superl., lat. securissimus, très sûr.
Es cosa segurissima. Doctrine des Vaudois.
(chap. Es cosa seguríssima. Doctrina de los Vaudois, del Vaud, a Suiza.)
C'est chose très sûre.
CAT. Segurissim. ESP. Segurísimo (Segurissimo). IT. Sicurissimo.
(chap. Seguríssim, segurissims, seguríssima, seguríssimes.)

JORNADA QUINTA. NOVELA NOVENA. Federigo, falcó

3. Segurament, Seguramen, adv., sûrement, avec assurance.
Lo qual gardet ben seguramen. Chronique des Albigeois, col. 20.
(chap. Lo cual va guardá ben seguramen o segúramen; ben segú.)
Lequel il garda bien sûrement.
Dis que qui lur daria
Demandes seguramen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dit que qui leur donnerait demandât avec assurance.
CAT. Segurament. ESP. PORT. Seguramente. IT. Sicuramente.
(chap. Seguramen o segúramen.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

4. Seguran, adv., sûr, certain, solide, affermi, ferme.
Fig. Vostr' amors segurana
Garis, e m reven e m sana.
Votre amour solide guérit, et me ranime et me rétablit.
Ab segurana fiansa.
Marcabrus: Per savi.
Avec ferme confiance.
(chap. Segurana es un apellit, com Segura; ne ñan bastans per Valderrobres y la comarca del Matarraña.)

Enrique Segurana Celma, guitarra sense cordes, rabosí, Valderrobres, Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió

5. Seguransa, s. f., assurance.
Frugz d' entier joy, seguransa de patz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Fruit d'entière joie, assurance de paix.
ANC. ESP. Seguranza. PORT. Segurança. IT. Sicuranza. (chap. Seguransa, seguranses; seguro, seguros; afirmamén, afirmamens; pacte, pactes; seguridat, seguridats; fiansa, fianses; garantía, garantíes; aval, avals, etc.)

6. Segurtansa, s. f., sûreté, sécurité.
Non y ve segurtansa. 
B. Carbonel: Amors per. 
Il n'y voit pas sûreté.

7. Securitat, Segurtat, s. f., lat. securitatem, sûreté, sécurité, garantie.
Il det l' anel de son det per fermansa e per segurtat.
V. de R. Jordan, vicomte Saint-Antonin.
Lui donna l'anneau de son doigt pour assurance et pour garantie.
Aitan pauc vey de segurtat. 
B. Carbonel: Amors per. 
Autant peu je vois de sécurité.
Confidentia et securitat. Eluc. de las propr., fol. 161.
(chap. Confiansa y seguridat.)
Confiance et sécurité.
Loc. Letras de segurtat. V. de S. Honorat.
(chap. Lletres, cartes de seguridat, fiansa; les entregaben los correus o corriaus.)
Lettres de sûreté.
CAT. Seguretat. ESP. Seguridad. PORT. Seguridade. IT. Sicurtà, sicuritate, sicuritade. (chap. seguridat, seguridats.)

8. Seguros, adj., assuré, confiant, tranquille.
Seguros, ses espaventalh,
Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh
Que sia 'l camps per nos retengutz.
Bernard de Venzenac: Iverns vay. 
Confiants, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le camp soit retenu par nous.

9. Segurar, v., assurer, rassurer. 
Segura la d' aitan
Que son afan i perdria.
B. Zorgi: Entre totz mos.
Assure-la d'autant qu'elle y perdrait sa peine.
- Garantir. 
Fin' amor me segura de la fresca biza.
B. de Ventadour: Tant ai mon.
Pur amour me garantit de la fraîche bise.
Part. prés. Non posc trobar dig segurans.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Je ne puis trouver parole rassurante.
Part. pas. Justicia es segurada en dreitura. Trad. de Bède, fol. 78.
Justice est affermie en droiture.
ANC. CAT. ESP. PORT. Segurar. IT. Sicurare.

10. Assegurar, v., assurer, certifier, garantir.
De mort nos assegura. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. De mort mos assegure; sertifique, garantix que morirem.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Izarn, so dis l' eretge, si vos m' asseguratz
Ni m faitz asssegurar que no sia crematz.
Izarn: Diguas me tu.
Izarn, ce dit l'hérétique, si vous m'assurez et me faites assurer que je ne sois pas brûlé.
- Rassurer, affermir. 
Sol aiso m n' assegura,
Qu' ieu no n' ai autre gatge.
B. de Ventadour: Quan lo dous.
Seulement ceci m'en assure, vu que je n'en ai pas d'autre gage.
Lo enhardis e lo assegura e lo afortiss coma 1 leo. V. et Vert., fol. 65.
L'enhardit et le rassure et le fortifie comme un lion.
Negus no s' y deu assegurar ni fiar. Liv. de Sydrac, fol. 72.
Nul ne s'y doit affermir ni fier.
Fig. Coms de Peiteus, vostre pretz s' asegura.
Marcabrus: Auiatz del.
Comte de Poitiers, votre mérite s'affermit.
Substantiv. Trop assegurars fai damnatge. Liv. de Sydrac, fol. 106.
Le trop assurer fait dommage. 
Part. pas. En selh luec on se te
Per pus asseguratz.
Aimeri de Bellinoy: Nulhs homs.
En ce lieu où il se tient pour plus affermi.
ANC. FR. 
Et le vent est chéns, e le temps s'asséure. Roman de Berte, p. 61.
CAT. Assegurar. ESP. Asegurar. PORT. Assegurar. IT. Assecurare, assicurare.
(chap. Assegurá, assegurás : yo me asseguro, assegures, assegure, assegurem o asseguram, asseguréu o asseguráu, asseguren; assegurat, assegurats, assegurada, assegurades; asseguraré; asseguraría; si yo assegurara lo meu coche en Mapfre.)

Assegurá, assegurás : yo me asseguro, assegures, assegure, assegurem o asseguram, asseguréu o asseguráu, asseguren; assegurat, assegurats, assegurada, assegurades; asseguraré; asseguraría; si yo assegurara lo meu coche en Mapfre.

11. Asegurier, s. m., assureur.
2 portier de la carcer..., so es folls aseguriers de la misericordia de Dieu.
V. et Vert., fol. 49.
Deux portiers de la prison..., c'est-à-dire fous assureurs de la miséricorde de Dieu.

12. Asseguramen, Aseguramen, s. m., assurance, sûreté.
Quant auzi lo cosselh e l' asseguramen que 'l donava.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Quand il entendit le conseil et l'assurance qu'il lui donnait. 
Loc. Letras... d' aseguramen. Cartulaire de Montpellier, fol. 163.
Lettres... de sûreté.
ANC. FR. En l'asséurement de la foy, occi l'ennemi de la loy. Joinville, p. 79.
CAT. Assegurament. ESP. Aseguramiento. (chap. Asseguramén, asseguramens.)

13. Assecuratiu, adj., assécuratif, propre à rassurer.
Lutz... es... assecurativa. Eluc. de las propr., fol. 119.
(chap. La llum... es... assegurativa o asseguradora : done seguridat.)
La lumière... est... assécurative.
(chap. Asseguratiu, asseguratius, assegurativa, asseguratives; asseguradó, asseguradós, asseguradora, asseguradores.)

14. Desassegurar, Dezasegurar, v., déconcerter, chagriner, tourmenter.
Me dona espavens
Ni m' en dezasegura.
Arnaud de Marueil: Franqueza e noirimens.
Me donne épouvante et m'en déconcerte.
Res mais no m' en desassegurara.
B. de Ventadour: Be m cugei.
Rien davantage ne m'en tourmentera. 
ESP. Desasegurar. (chap. Desassegurá : desconsertá, tormentá, fé temó o atemorisá, acolloní, acobardá, doná inseguridat.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

15. Ensegurar, v., assurer, rassurer.
Part. pas. Aqui son
Pierre d'Auvergne: A vieill trobar.
Là ils sont assurés de mon chant.

Tomás Bosque Peñarroya; Aqui son Enseguratz de mon chant.

sábado, 9 de mayo de 2026

Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel

Sedicio, Seditio, Sedicion, s. f., lat. seditionem, sédition.
Viras environ
Mortal sedicion.
V. de S. Honorat.
Vous verriez alentour mortelle sédition.
La seditio tessalonica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
(chap. La sedissió tessalónica.)
La sédition thessalonique.
CAT. Sedició. ESP. Sedición. PORT. Sedição. IT. Sedizione. (chap. Sedissió, sedissions, com la de Carlitos Puigdemont a Cataluña. Als textos antics ix que estabe penada en la mort o exili. Sedissiós, sedissiosos, sedissiosa, sedissioses.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Segar, v., lat. secare, couper, scier, moissonner, faucher.
Las messios qu' el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à couper ou à récolter le blé.
Part. prés. Segan prat am lo dalh el ma. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se fa aná en les dos mans; la corbella, fals o falz en una, y al atra la soqueta de fusta.)
Fauchant pré avec la faux à la main.
Part. pas. Madurat, segatz es apres;
Segat, hom lo bat per que salha
Et yesca lo blatz de la palha.
Leys d'amors, fol. 36.
Mûri, il est coupé après; coupé, on le bat pour que saille et sorte le blé de la paille.
La bona meysso cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 66.
La bonne moisson quand elle est coupée au champ.
ANC. FR. C'estoyent des moissonneurs en chemise qui scioyent du blé aux plus grandes chaleurs du jour. Remi Belleau, t. 1, fol. 130.
Arbres planter et blez soier.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 376.
CAT. ESP. PORT. Segar. IT. Segare. (chap. Segá, segás: sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades; segaré; segaría; si yo segara; si yo tinguera una dalla, cuántes faixes segaría.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

2. Segador, s. m., moissonneur, faucheur.
Comunamen segador
Per so penhon li penhedor 
Junh. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Communément (en) faucheur pour cela les peintres peignent juin.
CAT. ESP. PORT. Segador. IT. Segatore. (segadó, segadós, segadora, segadores.)

Segon, prép., lat. secundum, selon.
Segon los corteiadors.
Giraud le Roux: A la mia.
Selon les courtiseurs.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Selon les dits de la Sainte-Écriture.
Conj. comp. Segon que mandec, fo fayt. Philomena.
Selon qu'il commanda, il fut fait.
A greu sera est segl' en l' estamen
Que a estat, segon que auzem dir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Difficilement sera ce siècle dans l'état qu'il a été, selon que nous entendons dire.
ANC. FR. Selunc nature, purchaceit
Sa viande cum il soleit. 
Marie de France, t. II p. 62.
CAT. Segons. ESP. Según. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segons.)

Segon, adj. num., lat. secundus, second, deuxième.
La nueyt segonda devia intrar. Philomena.
La seconde nuit il devait entrer.
Subst. El segonz, Guirautz de Bornelh.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le second, Giraud de Borneil.
Loc. Una no sai
Que segonda no 'l sia.
A. Daniel: Quan chai.
Une je ne sais qui seconde ne lui soit. 
- Cousin issu de germain, cousin second.
Fraire e cozi e segon.
(chap. Germá y cusí y cusí segón. De frater : fraire : frare : flare, flares.)
T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernar.
Frère et cousin et second.
Gausceran Durtz e son frair' En Raimon
Am atretan cum s' eron mey segon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Gausserand Durt et son frère le seigneur Raimond j'aime pareillement comme s'ils étaient mes cousins seconds.
- Seconde farine, recoupe, bis-blanc.
Coma aquel que purga la pura farina del segon.
(chap. Com aquell que purgue la pura farina del segó.)
V. et Vert., fol. 35, 2e Ms.
Comme celui qui purge la pure farine du second.
- Rival, concurrent. 
Sol Dieus mi gart del segon. 
Raimond de Castelnau: Entr' ira.
Seulement que Dieu me garde du concurrent.
ANC. FR. Il fud li secunz qui là mist
La lei Deu e tenir la fist.
Marie de France, t. II, p. 419.
CAT. Segon. ESP. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segón, segons, segona, segones; segundo, segundos, segunda, segundes. 1 segón de tems.)

2. Segondament, Segondamen, adv., secondement.
Itera... am enguent... segondament.
Trad. d'Albucasis, fol. 25. 
Réitère... avec onguent... secondement.
CAT. Segonament. ESP. Segundamente (Segundament). IT. Secondamente. 
(chap. Segonamen o segónamen; dos vegades; a la segona. Reiteradamen.)

3. Segondanament, adv., secondement.
Tu descuebre.. segondanament. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Tu découvres... secondement.

4. Segondar, v., lat. secundare, seconder. 
Qui ara no 'l segonda 
Non er de la taula redonda.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Qui maintenant ne le seconde ne sera pas de la table ronde.
CAT. Secundar. ESP. (secundar) PORT. Segundar. IT. Secondare.
(chap. Secundá, seguí: secundo, secundes, secunde, secundem o secundam, secundéu o secundáu, secunden; secundat, secundats, secundada, secundades; secundaré la mossió de censura; secundaría; si yo secundara la majoría de vots.)

5. Secundari, adj., lat. secundarius, secondaire.
Tan... premiera que secundaria.
(chap. Tan... primera com secundaria.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Tant... première que secondaire.
CAT. Secundari. ESP. PORT. Secundario, segundario. IT. Secondario.
(chap. Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.)

Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.

6. Segundariament, Segondariamen, Secondariament, adv., secondairement, secondement.
Son pauzadas segondariamen. Leys d'amors, fol. 122. 
(chap. Són posades secundariamen o secundáriamen.)
Sont posées secondairement.
Secondariament per la longueza de temps. Doctrine des Vaudois.
Secondement par la longueur de temps.
Inscideys aquela segundariament. Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Incise celle-là secondement.
CAT. Secundariament. ESP. (secundariamente) PORT. Segundariamente. 
IT. Secondariamente. (chap. Secundariamen o secundáriamen.)

7. Segundina, Secondina, s. f., lat. secundinae, segondine, arrière-faix, 
délivre.
Fetus... evolopat en la pel dita secundina, ab la qual naysh.
(chap. Feto... embolicat en la pell dita secundina, en la cual naix. Naix sone igual que naysh o naish.)
Eluc. de las propr., fol. 251.
Fétus... enveloppé dans la peau dite secondine, avec laquelle il naît.
Cove que no y laissas alcuna causa dedinz la segondina.
Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Il convient que tu n'y laisses aucune chose dedans la secondine.
CAT. ESP. Secundina. PORT. Secundinas. IT. Secondina. (chap. Secundina, secundines dels ressién naixcuts.)

Seguel, s. m., du lat. secale, seigle.
Granetz de seguel hi moillatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Petits grains de seigle vous y mouillez.
Un sestier de seguel.
Tit. de 1279 et 1280. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Un setier de seigle.
CAT. Segol (sègol). IT. Segale, segola. (ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.)

ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.

trilla, noms, sibá, avena, senteno, blat

miércoles, 6 de mayo de 2026

Sang, Sanc

Sang, Sanc, s. m., lat. sanguis, sang.
Jhesu...
Chi nos redems de so sang dolzament.
Poëme sur Boèce.
Jésus... qui nous racheta de son sang doucement.
Pus N Oc e Non a mes foc, e trag sanc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu, et tiré sang.

Rochos (agüelo Sebeta); sang, sanc

- Race.
Aquelas armas, autres no deu portar, sinon que sia d' aquel sanc.
L'Arbre de Batalhas, fol. 144.
Ces armes, autre ne doit porter, sinon qu'il soit de cette race.
Prov. Veramen
Bon sanc no men.
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Vraiment bon sang ne ment pas.
CAT. Sang. ESP. Sangre. PORT. IT. Sangue. (chap. Sang, sangs; sanc, sancs; dessangrá, dessangrás; sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries.)

sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries

2. Sangnia, Sancnia, Sagnia, s. f., saignée.
De las sangnias.
Titre d'un petit Traité sur la Saignée.
Touchant les saignées.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers, ni far sagnia.
Brev. d'amor, fol. 37.
On ne doit pas prendre purgatif volontiers, ni faire saignée.
Deves far sagnia de cascu bras, si 'l pacient es fort.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Tu dois faire saignée de chaque bras, si le malade est fort.
CAT. ESP. (sangría) PORT. Sangria. (chap. sangría, sangríes, extracsió de sang, flebotomía, flebotomíes. Se féen aná sangoneres; sangonera)

3. Sangnar, Sancnar, Sagnar, v., lat. sanguinare, saigner, jeter du sang.
Can lo nas sangna a home e no 'l pot estancar.
(chap. Cuan lo nas li sangre al home y no lo pot estancá : pará la hemorragia.)
Si tos nas ti sagna e no 'l podes restancar.
Liv. de Sydrac, fol. 117.
Quand le nez saigne à homme et il ne le peut étancher. 
Si ton nez te saigne et tu ne le peux arrêter.
- Tirer du sang.
Per febre, lo sol hom sancnar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour fièvre, on à coutume de le saigner.
Una vetz lo mes si sagne. Liv. de Sydrac, fol. 73.
Une fois le mois qu'il se saigne.
Subst. Seria 'n greus per lo sancnar. De las sangnias.
Il en serait appesanti par le saigner.
Part. prés.
Tant hi ferray que mos brans n' er sanglens. 
Boniface de Castellane: Sitot no.
Tant j'y frapperai que mon glaive en sera sanglant.
Del cel cayra plueia sancnenta. Los XV Signes de la fi del mont.
Du ciel tombera pluie sanglante.
CAT. ESP. PORT. Sangrar. IT. Sanguinare. (chap. sangrá, sanguejá: sangro, sangres, sangre, sangrem o sangram, sangréu o sangráu, sangren; sangrat, sangrats, sangrada, sangrades; yo sangraré; yo sangraría; si yo sangrara. Yo sanguejo, sangueges, sanguege, sanguegem o sanguejam, sanguegéu o sanguejáu, sanguegen; sanguejat, sanguejats, sanguejada, sanguejades; yo sanguejaré; yo sanguejaría; si yo sanguejara.)

4. Sannador, s. m., saigneur.
Sannadors e barbiers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Saigneurs et barbiers.
(chap. Sangradó, sangradós, sangradora, sangradores; barbé, barbés, barbera, barberes.)

5. Sancnos, Sancnoz, adj., saigneux, sanglant, ensanglanté.
La sageta cazec davant luy, en lo taulier, e fon tota sancnoza.
V. et Vert., fol. 17.
La flèche tomba devant lui, sur le damier, et fut toute sanglante.
Trobero sa lansa sancnosa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Trouvèrent sa lance ensanglantée.
(chap. Sangrós, sangrosos, sangrosa, sangroses; ensangrentat, ensangrentats, ensangrentada, ensangrentades; sangrán, sangrans, sangrán o sangranta, sangrantes; sanguinós, que seguix.)

6. Sanguinos, adj., lat. sanguinosus, sanguin.
Tempta..... hom sanguinos, de luxuria e de gayeza.
V. et Vert., fol. 61.
Il tente... homme sanguin, par luxure et par gaîté.
CAT. Sanguinos. ESP. PORT. IT. Sanguinoso. (chap. sanguinós, sanguinosos, sanguinosa, sanguinoses.)

7. Sanguini, adj., sanguin, couleur de sang.
Homs sanguinis...
A motz bonas proprietatz.
Brev. d'amor, fol. 55.
L'homme sanguin... a de nombreuses bonnes propriétés.
Ac un mantel acolat
D' escarlata ab pel d' ermini
E blisaut de sendat sanguini. 
Roman de Jaufre, fol. 56.
Elle eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine et bliau de taffetas sanguin.
ANC. CAT. Sangui. ESP. Sanguino. PORT. Sanguinho. IT. Sanguigno. 

8. Sanguine, adj., lat. sanguineus, sanguin, couleur de sang.
Es sanguinea, de fosca color. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
Elle est sanguine, de couleur brune.
CAT. ESP. (sanguíneo) PORT. IT. Sanguineo. (chap. Sanguíneo, sanguíneos, sanguínea o sanguínia, sanguínees o sanguínies, que perteneix a la sang, de coló de la sang.)

9. Sanguinenc, adj., sanguin.
No es util uzat a colerix ni a sanguinencs.
Potz... so vermelhas per razo de la pel subtil, que pren de leu color sanguinenca.
Eluc. de las propr., fol. 219 et 42.
N'est pas utile usé à bilieux ni à sanguins.
Les lèvres... sont vermeilles par raison de la peau subtile, qui prend facilement couleur sanguine.

10. Sanglentar, v., ensanglanter.
Part. pas.
Olivier esgardet, tot lo vic sanglentat. 
Can Rollan l' entendet, s' espaza a gardada,
Et Olivier la sua qu' es tota sanglentada. 
Roman de Fierabras, v. 2153 et 4417.
Olivier regarda, il le vit tout ensanglanté.
Quand Roland l'entendit, son épée il a regardée, et Olivier la sienne qui est toute ensanglantée.
ANC. ESP. Sangrentar. (MOD. Ensangrentar. Chap. Ensangrentá, ensangrentás; gaviñet ensangrentat, gaviñets ensangrentats, espasa ensangrentada, navalles ensangrentades.)

11. Ensaynar, v., ensanglanter.
Part. pas. Si que li bras e li costatz
De totas partz son ensaynatz.
V. de S. Honorat.
De sorte que les bras et les côtés de toutes parts sont ensanglantés.
CAT. Ensangar.

12. Ensanglentar, Essanglantar, v., ensanglanter.
Part. pas.
De sanc e de cervelas son tuh ensanglentat. Roman de Fierabras, v. 371.
(chap. De sang y de servells están tots ensangrentats.)
De sang et de cervelles ils sont tous ensanglantés.
Vermeil gonfaino essanglantat. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Vermeil gonfanon ensanglanté.
CAT. ESP. (ensangrentar) Ensagrentar. PORT. Ensanguentar. 
(chap. Ensangrentá.)

13. Consanguinitat, s. f., lat. consanguinitatem, consanguinité, parenté, 
proximité du sang.
Loys rey de Fransa..., jurada consanguinitat, laisset sa molher Helienor, filha... de Guilhem, comte de Peytios e duc d'Aquitania.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Louis roi de France..., la consanguinité jurée, laissa sa femme Héliénor, fille... de Guillaume, comte de Poitou et duc d'Aquitaine.
Totas personas de propria consanguinitat. 
L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Toutes personnes de propre consanguinité.
CAT. Consanguinitat. ESP. Consanguinidad. PORT. Consanguinidade. 
IT. Consanguinità, consanguinitate, consanguinitade. (chap. Consanguinidat, consanguinidats.)

14. Sania, s. f., lat. sanies, sanie, pus, sang corrompu.
Prem la fistula, si es uberta, et tra... sania. Trad. d'Albucasis, fol. 5.
(chap. Aprete la fístula, si está uberta, y trau... lo pus.)
Presse la fistule, si elle est ouverte, et extrais... la sanie.
ESP. PORT. IT. Sanie. (chap. Pus; sang corrompuda o corrupta. ESP. Pus.)

15. Sanios, adj., lat. saniosus, sanieux, corrompu, plein de pus, de sanie.
Tot loc sanios, so es a dire on ha poyre.
Mundifica nafras saniozas.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 219.
Tout lieu sanieux, c'est-à-dire où il y a pus.
Purifie blessures corrompues.
ESP. PORT. IT. Sanioso. (chap. Saniós, saniosos, saniosa, sanioses; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes; podrit, podrits, podrida, podrides.)

16. Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, s. f., lat. sanguisuga, sangsue.
Entro que la sanguisuga sia morta.
Si es necessaria iteracio de sanguissugas.
Trad. d'Albucasis, fol. 23 et 56.
Jusqu'à ce que la sangsue soit morte.
Si est nécessaire réitération de sangsues.
PORT. IT. Sanguisuga. (ESP. Sanguijuela. Chap. Sangonera, sangoneres.)

Sanguijuela; Sangonera, sangoneres; Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, sanguisuga, sangsue

17. Sancsuga, Sancssuga, s. f., sangsue.
Sancssuga es dita, car ama sanc e 'l suca.
Es semlant a sancsuga, qui may ha set quan may sanc suca.
(N. E. Ambas suca parece que son ç)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 227.
Sangsue est dite, parce qu'elle aime sang et le suce.
Est semblable à sangsue, qui plus a soif quand plus sang elle suce.
ESP. Sanguja (sanguijuela).

18. Sansuc, s. f., sangsue.
Aygua de sansuc. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
(chap. Aigua de sangonera.)
Eau de sangsue.

19. Sanc de drago, s. m., lat. sanguis draconis, sang-de-dragon, gomme résine de couleur rouge.
Sang de drago
Li daretz tres jorns per sazo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sang-de-dragon vous lui donnerez trois jours par fois.
Sobre aquela pulveriza sanc de drango (sic). 
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Sur celle-là pulvérise sang-de-dragon.
CAT. Sang-de-dragó. ESP. Sangre-de-drago (sangre de dragón). IT. Sangue-di-dragone. (chap. Sang de dragó : goma resinosa de coló roch.)

Fernando Sánchez Dragó, catalán, bonita lengua romance, latín, provenzal

Samit - San, Sa - Insania

Samit, s. m., velours, satin, étoffe de soie.
Samit,
Escarlata ni sendat.
Roman de Jaufre, fol. 109.
Satin, écarlate et taffetas.
Que sendat e sisclato
E samit no sian romput.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Que taffetas et brocard et satin ne soient pas rompus.
- Vêtement, manteau.
L' a mult bellament estuzat
El mei loc d' un samit pleiat.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
L'a moult gentiment caché au milieu d'un manteau plié.
ANC. FR. Bele chasuble de samit.
Roman du Renart, t. 1, p. 140.
De samiz et de dras de soie. Villehardouin, p. 102.
D'un samit qui er tous dorés
Fu ses cors richement parés.
Roman de la Rose, v. 865.
ANC. ESP. Los pobres ombres viesten xamet ò cisclatones.
Poema de Alexandro, cop. 1338. 
ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)

ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)



San, Sa, adj., lat. sanus, sain, bien-portant.
Can lo cors es sas, tota vianda lhi es bona e sana.
Liv. de Sydrac, fol. 102.
Quand le corps est sain, toute nourriture lui est bonne et saine.
Fig. Ab membransa e sa entendemen.
Serveri de Girone: Baile jutge.
Avec mémoire et sain entendement.
Loc. Pueys m' as san' e salva tornada
Aysi on m' avias laissada.
(chap. Pos me has sana y salva tornada aquí aon me habíes dixat - dixada.)  
V. de S. Honorat.
Puisque tu m'as saine et sauve ramenée ici où tu m'avais laissée.
Subst. Per son joi pot malautz sanar,
E per sa ira sas morir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir, et par sa tristesse sain mourir.
ANC. FR.
Dont ewe bele e clere, nete et sane coroit.
Roman de Rou, v. 988.
(CAT. Sa.) ESP. Sano. PORT. São, sã. IT. Sano. (chap. Sano, sanos, sana, sanes.)

2. Sanamens, adv., sainement, positivement.
Aisso sanamens entendatz. Brev. d'amor, fol. 44.
Cela positivement entendez.
ESP. Sanamente. PORT. Samente. IT. Sanamente. (chap. Sánamen, sanamen; positivamen, positívamen.)

3. Santat, Sandat, Sanitat, Sanetat, s. f., lat. sanitatem, santé.
Que recepias sanitat.
Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Que vous receviez santé.
El demandet santat per son paire. Liv. de Sydrac, fol. 14.
Il demanda santé pour son père.
Vi que sos fillz avia sandat. V. de S. Honorat.
Vit que son fils avait santé.
Fig. Dona vida e sanetat a l' arma. V. et Vert., fol. 30.
Donne vie et santé à l'âme.
ANC. FR. Et sanité à sa char doint.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 88.
CAT. Sanitat. ESP. Sanidad. PORT. Sanidade. IT. Sanità, sanitate, sanitade. (chap. Sanidat, sanidats; salut, saluts.)

4. Sanacio, Sanation, s. f., lat. sanationem, guérison, cure.
Sanacio entiera.
De difficil sanacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 1.
Guérison entière.
De difficile cure.
Per sa sanation en aquest mon. Carya Magalon, p. 52.
Par sa guérison en ce monde.
IT. Sanazione. (chap. Sanassió, sanassions; cura, cures. ESP. Sanación.)

5. Sanatiu, adj., curatif, propre à guérir.
De nafras sanatiu. Eluc. de las propr., fol. 142.
(chap. De ñafres sanatiu, curatiu; nafra, nafres, ñafra, ñafres, ferida, ferides.)
De blessures curatif.
ESP. PORT. IT. Sanativo. (chap. sanatiu, sanatius, sanativa, sanatives; curatiu, curatius, curativa, curatives.)

6. Sanador, s. m., lat. sanator, guérisseur, qui guérit.
Era... sanador de totas malautias. Hist. de la Bible en prov., fol. 78.
Était... guérisseur de toutes maladies.
ESP. Sanador. IT. Sanatore. (chap. Sanadó, sanadós, sanadora, sanadores.)

7. Sanar, v., lat. sanare, guérir, rendre sain.
Per son joi pot malautz sanar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir.
Fig. Sol aquest respieg me soste
E m sana 'l cor e m reve e m' apaya.
Giraud le Roux: Auiatz la.
Seulement ce répit me soutient et me guérit le coeur et me récupère et m'apaise.
Per que mos cors melhur' e sana.
B. de Ventadour: Ja mos.
C'est pourquoi mon coeur s'améliore et guérit.
Part. pas. Entro que sia ben sanatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce qu'il soit bien guéri.
ANC. FR. Pour la mécine apareillier
Qui bone estoit au mal saner.
Roman du Renart, t. II, p. 154.
E par saint Baptestire tu seras sanez.
Roman de Rou, v. 1014.
ANC. CAT. ESP. PORT. Sanar. IT. Sanare. (chap. Saná; curá : sano, sanes, sane, sanem o sanam, sanéu o sanáu, sanen; sanat, sanats, sanada, sanades; sanaré; sanaría; si yo sanara.)

8. Insania, s. f., lat. insania, folie.
Val... contra insania. Eluc. de las propr., fol. 185.
Vaut... contre folie.
ESP. PORT. IT. Insania. (chap. Insania, insanies; grilladura, grilladures; locura, locures com les de Manuelico Riu Fillat; tontina, tontines.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.