El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
domingo, 28 de julio de 2024
3. 11. La cova de Santolaria.
Capítul XI.
La cova de Santolaria.
Teníe Pedro Saputo una tía, germana de son yayo per part de mare y de poca mes edat que sa mare, al poble de Santolaria la Mayor, aon va aná a pará desde Barbastro y aon desde chiquet solíe aná los estius a passá algunes temporades. Lo volíe mol sa tía y tota la familia, que ere numerosa y no tan pobre pera que no lo pugueren convidá al seu gust. Al poble lo idolatraben y sentíen que no fore de allí dién cada vegada que lo veíen: llástima que haigue naixcut a Almudévar.
Li agradáe mol lo sel de Santolaria, y solíe di que sol faltabe an aquell poble una calzada o refalda que formare replá hasta la seua mitat o tersera part del lloc pera criás allí los millós entenimens y les mes glorioses imaginassions del mon. Perque lo mirá sempre aon se fiquen los peus, díe que embote los ingenios y fa les almes raquítiques, apocades y terrenes.
Sen anabe moltes vegades a dreta y esquerra de la serra, atres al nort y per lo sentro a recorre aquelles atalayes, aquelles quebrades, esplugues o espelunques y barrangs, ya en la flauta, ya en la escopeta, y sempre en la llapissera y algún llibre, encara que rara vegá lo obríe, perque li arrebataben la imaginassió aquelles magnífiques, sublimes y silensioses soledats. Allí ere poeta, ere pintó, ere filóssofo. Tan pronte se 'l veíe a la corona de un alta peña inacsessible, com al peu de aquelles eternes impotens muralles y torreons, calculán libremen los siglos de la seua fundassió y elevanse a la contemplassió de la eternidat y del poder y grandesa del creadó que tot u va traure del no res.
A un de estos filossofics passeos an aquells palaus y alcassars de la naturalesa, se va assentá al peu de una peña a pendre la fresca, y dixanse caure cap atrás va repará que una mica mes amún ñabíe una boca o forat que tapaben casi del tot unes herbes naixcudes a la mateixa peña. Va sentí al cor un fort dessich de pujá a vore lo que ere y hasta embutís a dins, si cabíe; y agarrán unes pedres va fé un poyet desde aon va llimpiá la entrada de herbes, se va ajupí y va embutí lo cap, perque lo boquete ere mes ample de lo que pareixíe. Aquella entrada se anabe eixamplín al pas que adelantabe per nella, que ere mol poquet a poquet y tremolán, perque se acababe la llum de la boca y la cova teníe trassa de sé mol fonda. Se girabe a mirá cap a la zaga cada tres o cuatre passes; y mentres allá lluñ se atinabe algo de claridat de la llum de la porta, va aná entrán per aquella regió fosca y paorosa y reconeixén aquell ventre amagat de la peña. Lo enterra an algunes parts ere arenós, com a sauló, a datres pedregós, atres llimpio y sec; la cova, en general, de cuatre a sing peus de altura, de sis a siat lo mes alt, y un poc menos ampla aon no ñabíen colses. Va patejá a una vora una cosa dura, va tentá en la má y ere un martell de ferro sense mánec, lo que li va pareixe una troballa de gran preu y un indissi de habé entrat atres antes que ell; y hasta va pensá lo que se diu a España, que no ña cova retirada que no se cregue que fore albergue dels moros y depósit de les seues riqueses cuan anaben perdén la terra y no desconfiaben de recobrala o recuperala en milló fortuna, amaganse mentrestán an elles moltes families y vivín amagades, engañán en disfrás de cristianos si ixíen a pendre llengua de lo que passabe y a provís de lo menesté. Pedro Saputo va dixá allí lo martell com a siñal de hasta aon habíe arribat, y en ánimo de torná un atre día mes prontet, pos ere ya algo tard, sen va eixí de la cova y va torná al poble.
Va matiná en son demá; se va emportá un chisquero o mechero de mecha pera ensendre, una llinterna de cristals y un atra de papé, dos bujíes, un siri de dos a tres pams, un gabiñet de monte y un arcabús, y espoleján a la mula y apeanse cuan veníe mal camí, va arribá al puesto en menos de dos hores. Va millorá lo poyet, va tirá a dins los instrumens, va entrá com un gat, a marramiaus, y dixán una bujía aon se acababe la claridat de la porta y una llanterna un poc mes a dins va aná en lo siri a la má mirán y penetrán la cova. Va arribá al martell, y a poques passes mes se va trobá a una sala que podíe dís espassiosa, pos teníe uns deu passos de ampla en diámetro y com a set peus de alta; y seguín a la dreta un forigó que continuabe mes estret que lo de la entrada, va topá en un cadáver tombat pancha per aball, pero girada la cara a un costat y los brassos amples, sense mes roba que la camisa y un corpiño a la antiga; tot ell sansé estáe tan ben conservat que encara que estiguere de coló negre y passat pareixíe que acababe de morís o que estabe dormín. Li va doná tan horror a la vista, que se li van esturrufá los pels y li penabe habé entrat. Lo va tocá en lo peu y se va desfé en pols tota una cama. Lo va dixá aixina, y sén lo mateix pera la temó torná cap atrás que tirá cap abán, va volé acabá lo reconeiximén.
A uns sis passos mes a dins y damún de una colcha o camilla an terra va topá un atre mort, pero dona, no menos sansera y ben conservada, mich tapada en una manta o cosa que u pareixíe, y a la llum del cresol brillaben com a foc les riques pedres de un collá que portáe ficat y de les arracades, y l'or de una cadena pressiosa que en una joya de gran valor caíe per un costat. Se va esglayá; les cames li flaquejaben y l'alma se li perdíe al cos. Volíe agarrá aquelles joyes y no se atrevíe. Al final, pera recobrá l'ánim y vense cara a cara a la po se va assentá entre los dos cadavers, y mirán ya al un, ya a l'atre se va ficá a discurrí lo que alló podríe habé sigut, cuan va repará en uns instrumens de guiarra que ñabíe a la voreta del primé cadáver contra la paret, y alguns caiguts an terra. Va aná a examináls y eren dos alfanjes, dos espases, tres gabiñets, una daga, un peto, un morrión, y per allí escampats alguns pedernals, trossos de asser, dos o tres llimes, dos parells de mordasses curtes, tres botelles de vidre, alguns pots, una alcuza y datres utensilis; un salé, dos o tres culleres de plata, atres tantes de fusta de boix, relíquies de pa o al menos u pareixíe, carbó y un foc an terra en sendra, ossos y atres coses que no se coneixíe lo que eren, tot a un racó o ángul que formabe la peña. Ñabíen tamé algunes robes que al tocales se desféen en pols, menos la seda de alguna y los bordats.
Un poc mes tranquil y sereno al examen de estos objectes, va aná seguín aquell negre y horrorós claustro hasta unes dotse passes mes allá dels cadavers, aon se acababe. Y com va advertí que lo remat estabe fet a pic, y que acababe com a una tronera, va examiná esta y va vore que u ere en efecte; una enchumenera o respiradero que se tancabe en una pedra mol ajustada, la va soltá sense massa dificultat, va vore la llum del sol y los montes y peñes de enfrente, pero no teníe de diámetro mes que sing o sis pulgades. Com entrabe algo de ven y perilláen les llums la va tancá y va doná per acabat lo registre de la cova.
Va arribá hasta los cadavers, y miranlos va di: esta es dona y aquell, home; sense duda va sé un bandolero y ella la seua dona o la seua querida, que se albergaben an esta cova y van morí sense auxili humano; o van sé dos amans que aquí se van amagá en tota esta prevensió de armes y provisions que, pareix, no van consumí, al menos per radera vegada, morín potsé entabuchats y aufegats pel fum, com pareix per la seua separassió y actitut y per estes siñals de foc. Siguéu qui vullguéu, joves desgrassiats, lo món tos va olvidá mol pronte, pos ni tradissió ha quedat de la vostra desaparissió ni de la vostra existensia, si no ereu de paísos mes apartats. Descanséu en pas, y no portéu a mal que yo arreplega estes joyes que tos adornaben y vau portá en vatros pera gala y honor de les vostres persones, y tamé sense duda pera auxilio y reparo de la sort. Y dién aixó va espabilá la llum, y a un foradet natural que ñabíe a la peña a modo de armari va vore una arqueta que, peganli en lo gabiñet un parell de cops, va saltá en ascles minudes y casi tot en pols, y va dixá vore al seu seno lo tessoro de aquells infelisos, ara seu per dret de ocupassió o de natural herensia. Al vórel va di: no ha sigut mal empleat lo viache: encara que sense aixó lo donaría tamé per bo. Eren monedes de or y plata en abundansia unes y atres y mes les primeres, y brillaben moltes pedres engastades a collás de or, arracades, brincos, joyes, adornos del cap, ajorcas y una empuñadura de espasa sembrada de carreres de diamans y perles finíssimes y la roseta, de brillans. Va traure lo tessoro; y miranlo y calculán lo seu valor, per lo que fa a les monedes u va jusgá per lo pes y comparassió en les actuals, pos les mes ressentes no baixaben de sen a sen sincuanta añs de antigüedat; li va pareixe que tot jun y lo que la dona portáe damún podríe valé de nou a deu mil escuts.
Y giranse cap als cadavers va di: No tos conec les señes, no són clares, pero sí sospechoses, perque es molta riquesa pera dos simples amans. Diéu: ¿de aón u vau traure? ¿Quí sou? Eixequeutos y contestéu. ¿Sol l'amor tos va portá y va fé viure an esta sepultura? ¿Van sé les vostres mans inossentes de tot atre delit? Lo silensio que seguíe an estes preguntes y la quietut eterna dels cadavers lo va horrorisá y tornáe a eixecás la temó al cor; conque va arreplegá lo tessoro, mes lo que portáe ficat la dona, y al tráurelay se li va desfé lo cap y part del pit, y tota una má aon portabe dos o tres anells riquissims, y sen va eixí emportanse un alfanje, una espasa y un gabiñet. Y pera que un atre que fore tan curiós com ell trobare algún premio de valor, va dixá al armari del cofret algunes monedes, un dengue, unes arracades y un collaret de no massa valor, de modo que tot jun y les armes que quedaben li va pareixe que vindríe a valé de uns tressens a tressens sincuanta escuts.
Va arribá a la boca de la cova, se va descarregá, y arribat abaix se va assentá, va respirá fondo y va descansá sense pugué eixecás, de baldat y esglayat, en un bon rato. Va desfé lo poyet después y va assolá y escampá los barroculs pera que no quedare rastre ni sospecha de la seua visita a la cova, y que si algú habíe de pujá an ella fore per la seua espontánea curiosidat y no seguín lo ejemple del que donaríen indissis aquelles pedrotes.
Va carregá la mula, va montá, y com encara no ere michdía, va aná per montes y peñascals y costeján serres y passán fondonades espantoses, a visitá la famosa cova de la Tova, no perque esperare trobá an ella algo de valor, sino per dissimulá lo seu viache y fé creure per les mostres de les armes que no podíe ni volíe amagá, y de algunes monedes que pensabe enseñá, que a la Tova ñabíen grans tessoros com díe y creíe lo vulgo, y com diu y creu encara al nostre tems.
En efecte, va entrá an ella una mica, va vore que nessessitabe mes ferramentes y aparells y si auncás tamé compañía; y com la curiosidat de aquell día habíe quedat satisfeta a la cova dels dos amans, se va assentá a la porta, se va minjá un pa en tomata y magre de espaleta que portabe, y donanli ya lo sol mol de ple y de esquena al camí, sen va entorná a Santolaria aon va arribá prop de les nou de la nit.
En lo que veíen que va portá Pedro Saputo (que sol eren les armes y algunes monedes a modo de medalles, perque lo tessoro lo va guardá ben guardadet), va creixe la fama per la montaña y peu de la serra, y dure encara, que a la Tova ña molta riquesa amagada; si be ell parláe sempre de aixó en misteri, ocultán la verdat y dixán pensá a cadaú lo que vullguere.
Roganli después moltes vegades coneguts y no coneguts que aniguere en ells a la Tova, contestabe que ell pera aná a traure tessoros no volíe compañía per no partí en ningú; y que lo que fore temorico no teníe que aná aon se nessessitabe cor y no llengua.
Los parlabe de calaveres, de encantats, de simes y passadissos.
- Imagineutos, díe, lagos o estañs negres, en sapos y serps que eixequen lo cap una vara per damún del aigua, que fotén uns grans chulits y sacsán la cresta tos van seguín per la vora y amenassán. Aquí toparéu en un mort que pareix viu, o en un viu que pareix mort; allá tos ixen dos agüeles en barbes y mantos blangs; mes abán topetéu en un home o una dona convertits en estatues de sintura per aball; a un atre costat entropesséu en una comunidat de flares de la Mersé; a lo milló sentíu suspiros y queixes que no se entenen y tos gelen la sang a les venes; o igual tos ve una volada de muixons en rostros humanos pegán bufits acollonans y de una aletada tos estamordixen y derriben an terra sense sentit. Pos ¿qué, cuan de repén se sén allá lluñ un estrapalussi y cridanera com si fore un ejérsit que aclame al seu general, a un príncipe? Miréu allá aon per supost no veéu res, y sentíu a la vostra esquena una carcañada que tos assuste y tos fa pixá damún. ¿Quí es lo guapo que tan valor té y no cau mort sen vegades?
En estos y datres disparates que se le ocurríen los fée mes temó a tots, y no se sap que ningú haigue reconegut encara del tot aquella cova que asseguren que es grandíssima y mol fonda. Mols, sí, parlen de ella y hasta de fes rics sol arribán y ficán les dos mans hasta los colses; pero les tinalles de or y plata encara se están allí com lo primé día. Perque si va algú, entre pocs passos, li agarre diarrea o cagarrines, se escagarse y sen entorne dixanla tota per registrá, o al menos les parts mes amagades y enrevessades, que es pressisamen aon han de está los tessoros.
jueves, 25 de julio de 2024
Negoci, Negossi - Enoblezir
Negoci, Negossi, s. m., lat. negotium, affaire, négoce.
Alcuna vetz esdeven qu' us hom fai lo meu negoci, non per la mia amor, mas per amor d' autre. Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
Aucune fois il arrive qu'un homme fait la mienne affaire, non par le mien amour, mais par amour d'autre.
Si tu eras en ton ostal, o en autre luoc, e fasias y negossis secretz.
Liv. de Sydrac, fol. 102.
Si tu étais en ton hôtel, ou en autre lieu, et y faisais des affaires secrètes.
Los negocis del mun li semblon aytant co un bel nient.
V. et Vert., fol. 64-65.
Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.
CAT. Negoci. ESP. PORT. Negocio. IT. Negozio. (chap. Negossi, negossis.)
Negre, adj., lat. nigrum, noir, sombre, obscur.
Olhs negres e cils espes.
(chap. Ulls negres y selles espesses. Com Héctor Moret Coso.)
P. Vidal: Tant an ben dig. Var.
Yeux noirs et cils épais.
Elugora
Bel jorn, e clarsis noiz negra.
B. de Ventadour: Amors enquera.
Illumine le beau jour, et rend claire la nuit noire.
- Appliqué aux personnes habillées de noir, ou qui ont la peau noire.
Un monestier de monges negres.
Aquest homes negres nos han vencutz. Philomena.
(chap. Un monasteri de monjos negres.
Estos homens negres mos han vensut.)
Un monastère de moines noirs.
Ces hommes noirs nous ont vaincus.
Substantiv. Tot le negre del uelh. Eluc. de las propr., fol. 83.
Tout le noir de l'oeil.
Loc. Qui m' apella de nonfey,
No l' en soan negre ni ros.
Guillaume de Berguedan: Ar el mes.
Qui m'appelle de non-foi, ne l' en méprise noir ni roux (qui que ce soit).
CAT. Negre. ESP. PORT. Negro. IT. Negro, nigro.
(chap. Negre, negres, negra, negres.)
Par extension, le féminin negra, employé substantivement, a signifié puce.
Cum pezolhs, negras, scorpios. Brev. d'amor, fol. 53.
Comme poux, puces, scorpions.
2. Nier, Ner, adj., lat. niger, noir, sombre, obscur.
Entreseinhs e cavals blancs e niers
Veirem en brieu.
(chap. Señals o siñals : señeres : estandarts y caballs blancs y negres vorem en breve : pronte.)
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Étendards et chevaux blancs et noirs nous verrons dans peu.
Donar per vin blanc, ner.
(chap. Doná per vi blanc, negre.)
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Donner pour vin blanc, du noir.
Potz ample, fer, ner e preon veyra
Del foc arden.
Serveri de Girone: Totz hom deu.
Le puits vaste, horrible, noir et profond du feu ardent il verra.
IT. Nero.
3. Negror, s. f., lat. nigror, noirceur.
Entre blancor et negror a tropas colors mejancieras.
(chap. Entre blancó y negró ñan mols colós mijanés: entre mich. Lo coló, los colós, en ocsitá la color, las colors.)
Eluc. de las propr., fol. 263.
Entre blancheur et noirceur il y a de nombreuses couleurs moyennes.
Plomz...
Laissa negror que s pren
Aisso on es tocatz.
G. Riquier: Als subtils.
Le plomb... laisse noirceur que se prend cela où il est touché.
Fig. Aissi torn en grand negror.
Marcabrus: En abrieu.
Tourne ainsi en grande noirceur.
CAT. ANC. ESP. Negror. (chap. Negró, negrós : oscurina, oscurines, escurina, escurines.)
4. Negrezimen, s. m., noirceur, noircissure.
Peinh sos peills cum s' er' auras;
Ben a trent' ans que for' albas,
Si no fos lo negrezimen.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Peint ses poils comme s'il était évaporé; il y a bien trente ans qu'il serait blanc, si ne fût la noircissure.
(chap. ennegrimén : fé algo de coló negre : tintá, tintás lo pel.)
5. Negrejar, Negreyar, v., du lat. nigrificare, noircir, devenir noir.
Le gra... quan comens' a negrejar. Eluc. de las propr., fol. 205.
(chap. Lo gra... cuan escomense a negrejá : tintá : agarrá coló; lo gra de raím.)
Le grain... quand il commence à devenir noir.
CAT. Negrejar. ESP. Negrear. PORT. Negrejar. IT. Negreggiare, nereggiare.
(chap. Negrejá: negrejo, negreges, negrege, negregem o negrejam, negregéu o negrejáu, negregen; negrejat, negrejats, negrejada, negrejades; tintá: tinto, tintes, tinte, tintem o tintam, tintéu o tintáu, tinten; tintat, tintats, tintada, tintades.)
6. Negrezir, v., lat. nigrescere, noircir, devenir noir.
Car la pena ill negrezira.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car la penne lui noircira.
Negreseron del sanc del filh. Pl. de la Vierge.
Devinrent noirs du sang du fils.
Part. pas. De dol e de mal' ira totz negrezit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
De chagrin et de male colère tout noirci.
ESP. Negrecer.
7. Denigratiu, adj., noircissant, qui a la propriété de noircir.
Pega... del si tocant denigrativa. Eluc. de las propr., fol. 218.
Poix... du touchant soi (elle) noircissante.
8. Enegrezir, v., noircir, rendre noir.
Part. pas. El fo enegrezitz e totz descoloratz.
Roman de Fierabras, v. 3023.
Il fut noirci et tout décoloré.
ESP. PORT. Ennegrecer. (chap. ennegrí o enegrí: enegrixco, enegrixes, enegrix, enegrim, enegriu, enegrixen; enegrit, enegrits, enegrida, enegrides.)
9. Nigromant, s. m., lat. necromenta, nécromant, nécromancien.
Li encantador... e nigromant. Doctrine des Vaudois.
Les enchanteurs... et nécromants.
ESP. PORT. Nigromante. IT. Nigromante, negromante.
(chap. Nigromán, nigromans; si es dona: nigromanta, nigromantes.)
10. Nigromantic, adj., lat. negromanticus, nécromant, nécromancien. Subst. Del sieu cor uzo nigromantix en lors maleficis.
Eluc. de las propr., fol. 149.
De son coeur usent nécromanciens en leurs maléfices.
ANC. CAT. Negromantic. CAT. MOD. Nigromantic. ESP. Nigromántico.
IT. Nigromantico, negromantico.
(chap. Nigromántic, nigromantics, nigromántica, nigromántiques; negromántic, negromantics, negromántica, negromántiques.)
11. Nigromancian, Nigromancia (N. E. esta a es acentuada, bien á o à, o sea Nigromanciá o Nigromancià), s. m., nécromancien, nécromant.
Girbert, morgue e philosofe, mas mielhs lo degra hom apelar nigromancia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.
Gerbert, moine et philosophe, mais mieux le devrait-on appeler nécromancien.
Astronomias, nigromancias. Leys d'amors, fol. 6.
Astronomes, nécromanciens.
12. Nigromancia, Nigromansia, s. f., lat. necromantia, nécromancie.
Ieu ai ja vist home que conoys fort,
Et a legit nigromansi' e sort,
Trahit per femn' a peccat et a tort.
G. Adhemar: El temps d' estiu.
J'ai déjà vu homme qui connaît beaucoup, et a lu nécromancie et magie, trahi par femme à péché et à tort.
(N. E. Esto me recuerda a una novelita del Decamerón, https://lo-decameron.blogspot.com/2020/12/jornada-octava-novela-septima.html , aunque hay otras que tratan de nigromancia en el mismo libro, traducido al chapurriau por Ramón Guimerá Lorente.)
De nigromancia apris totz los encantamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De nécromancie j'appris tous les enchantements.
ANC. CAT. Negromancia. CAT. MOD. Nigromancia. ANC. ESP. Negromancia. ESP. MOD. Nigromancia. PORT. Negromancia, nigromancia, IT. Negromanzía, nigromanzía.
13. Gromancia, s. f., magie.
Mais, de gromancia sai totz los esperimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Plus, de magie je sais toutes les expériences.
Neis, Neys, Neysh, Negueis, Negueysh, Neus, adv., même, aussi, encore.
Neis quan soi iratz,
Ieu chant.
Arnaud de Marueil: Ses joi non.
Même quand je suis chagrin, je chante.
S' ieu anc falhi ves vos, neys del pensar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si je faillis oncques vers vous, même du penser.
Polira,
Forbira
Mon chan
Ses afan gran...
Que l' entendesson neus l' enfan.
Giraud de Borneil: Aras si m fos.
Polirait, fourbirait mon chant sans peine grande... de sorte que l' entendissent même les enfants.
S' era neys en Irlanda,
De lai venria sai chausir.
Deudes de Prades: Puois Amors.
Si j'étais même en Irlande, de là je viendrais çà choisir.
Senhor es lo fil del hom, negueis del dissabtes.
Trad. du N.-Test. S. Matthieu, ch. 12.
Le Seigneur est le fils de l'homme, même du sabbat.
Conj. Son conjunctios... neysh, negueysh. Leys d'amors, fol. 101.
Sont conjonctions... même, aussi.
ANC. FR. Le saint ama tant vérité que, neis aux Sarrazins, ne voult-il pas mentir. Joinville, p. 5.
Nous n' avons espoir, neis un seul jour de vie. J. de Meung, Test., v. 233. Ne tant ne sai-ge en vérité
Que ge la saiche nes nomer.
Fables et cont. anc., t. II, p. 56.
Nemes, Nems, Nemps, adv., lat. nimis, trop, mieux, beaucoup.
Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres,
E 'l nescis avinen nemes
Qu' el plus savis ab gen preyar.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu s'efforcer vers dames des savants et des bien appris, et le niais avenant mieux que le plus savant avec gentil prier.
A Dieu coman tot quan reman de say;
Ploran m' en part
Car am las domnas nemps.
Pons de la Garde: Farai.
A Dieu je recommande tout ce qui reste de çà; en pleurant je m'en sépare, car j'aime les dames beaucoup.
Tatz, boca, nemps potz lenguejar,
Et es t' en grans mals arramitz.
B. de Ventadour: Quan lo.
Tais-toi, bouche, tu peux trop bavarder, et t'en est grand mal assuré.
Neps, Nebs, s. m., lat. nepos, petit-fils, neveu.
Las autras personas soteiranas, si cum es neps, si el ven a mort.
Trad. du Code de Justinien, fol. 16.
Les autres personnes descendantes, ainsi comme est petit-fils, s'il vient à mort.
Mos neps, que sol flors portar,
Vol cambiar...
Son senhal.
(chap. Mon net, que sol portá flos (de lis), vol cambiá son (la seua) señal, siñal, señera.)
Le Roi d'Aragon: Peire.
Mon neveu, qui a coutume de porter fleurs de lis, veut changer... son enseigne.
Bels nebs, so ditz lo coms, non seretz desmentitz. Guillaume de Tudela.
Beau neveu, ce dit le comte, vous ne serez pas démenti.
ANC. FR. Cil Attalus estoit niez S- Grégoire, l'évesque de Lengres.
Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 186.
Se je savoie où mes niez hante. Fables et cont. anc., t. IV, p. 460.
CAT. Net. ESP. Nieto. PORT. Neto. (IT. Nipote. chap. Net, nets; netet, netets.)
2. Nepta, Netsa, s. f., lat. neptis, petite-fille, nièce.
Ac una donzela cortesa,
Nepta del senhor del castel.
B. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Il y eut une damoiselle courtoise, nièce du seigneur du château.
E 'l fon donat a entendre qu' ela era netsa del emperador. V. de P. Vidal.
Et lui fut donné à entendre qu'elle était nièce de l'empereur.
CAT. Neta. ESP. Nieta. PORT. Neta. (chap. Neta, netes; neteta, netetes.)
3. Nebot, s. m., neveu.
Me son tug pus que nebot ni oncle.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Me sont tous plus que neveu et oncle.
Quatre nebotz ai pros, que tuh so fraire.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
J'ai quatre neveux preux, qui tous sont frères.
CAT. Nebod. IT. Nepote, nipote. (chap. Nebot, nebots; nebotet, nebotets.)
4. Neboda, s. f., nièce.
De la neboda K., que fo sa sor. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.
(chap. De la neboda de Carlos, que ere san germana.)
De la nièce de Charles, qui fut sa soeur.
Car has ma neboda per moler. Philomena.
(chap. Ya que tú tens ma neboda per mullé, dona, esposa.)
Car tu as ma nièce pour épouse.
De lor filhas et alcunas de lors nebodas. Leys d'amors, fol. 106.
(chap. De les seues filles y algunes de les seues nebodes.)
De leurs filles et aucunes de leurs nièces.
CAT. Neboda. (chap. Neboda, nebodes; nebodeta, nebodetes.)
5. Bot, s. m., neveu.
Bot per nebot. Leys d'amors, fol. 121.
(chap. Bot per nebot. Entre Beseit y Valderrobres está lo mas d' En Bot, lo pla d' En Bot o Plarembot : possiblemén apellit Nebot.)
Neveu pour neveu.
6. Boda, s. f., nièce.
Maridar lor fillas e lur bodas e lur parentas.
(chap. Maridá : casá les seues filles y les seues nebodes y les seues parentes. Recordéu que en dialecte catalá los plurals eren en AS, parentas, y no parentes com en valensiá, chapurriau, asturiano.)
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Marier leurs filles et leurs nièces et leurs parentes.
Nequedonc, Nequedunc, conj., du lat. nequando, néanmoins, toutefois, cependant.
Deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privatz; nequedonc, per aquela charitat, no si deu hom pas flechezir de l' amor de Deu.
Mas, nequedunc, en alcuna maneira, no si sapcha esser trop grans.
Trad. de Bède, fol. 20 et 39.
On doit avoir charité avec tous les hommes, avec les étrangers et avec les familiers; néanmoins, pour cette charité, on ne se doit pas détourner de l'amour de Dieu.
Mais, néanmoins, en aucune manière, qu'il ne se sache pas être trop grand.
ANC. FR. Li filz vesqui molt bonement
En loyalté, et nequedent
Ainsi que riens ne volt despendre.
Fables et cont. anc., t. II, p. 113.
Et nequedent forment se tindrent. Roman de Rou, v. 7861.
Nervi, s. m., lat. nervus, nerf.
Conforta nervis atressi
L' erba qu' om nomna barbajol.
Brev. d'amor, fol. 50.
Fortifie les nerfs également l'herbe qu'on nomme joubarbe.
Ops i auriatz ortiga
Qu' el nervi vos estendes.
Guillaume de Berguedan: Cansoneta.
Vous y auriez besoin d' ortie qui vous étendît le nerf.
Contranhemen
De nervis.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contraction de nerfs.
ANC. CAT. Nervi. CAT. MOD. Nirvi. ESP. Nervio. PORT. IT. Nervo.
(chap. Nervi, nervis, ñervi, ñervis, nirvi, nirvis, ñirvi, ñirvis.)
2. Nervositat, s. f., lat. nervositatem, nervosité, vigueur.
Humes... par razo de lor nervositat. Eluc. de las propr., fol. 47.
Les épaules... par raison de leur nervosité.
CAT. Nirviositat. ESP. Nervositad, nerviositad (nervosidad). IT. Nervosità, nervositate, nervositade. (chap. Nerviosidat, ñerviosidat, nirviosidat, ñirviosidat.)
3. Nervios, adj., lat. nervosus, nerveux.
Manja carn cauda et ossosa,
E lai on es plus nerviosa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mange chair chaude et osseuse, et là où elle est plus nerveuse.
CAT. Nervios, nirvios. ESP. Nervioso. PORT. IT. Nervoso.
(chap. Nerviós, ñerviós, nirviós, ñirviós, nerviosos, ñerviosos, nirviosos, ñirviosos; nerviosa, ñerviosa, nirviosa, ñirviosa, nervioses, ñervioses, nirvioses, ñirvioses.)
4. Nervein, adj., nerveux.
Pes ac voutis, caus e nerveinz. Roman de Flamenca.
Eut les pieds bombés, creux et nerveux.
Net, Ned, Nede, adj., du lat. nitidus, net, propre.
En una bella boissa s met
Per so c' ades estei plus net.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En une belle boîte il se met pour ce que toujours il soit plus net.
Mes el bacin l' aigua neta. V. de S. Honorat.
(chap. Va ficá al bassí aigua neta : llimpia, clara, pura.)
Mit au bassin l'eau propre.
Fig. Dieus vol cor fin ab volontat neta.
Guillaume de Mur: D'un sirventes.
Dieu veut coeur fidèle avec volonté pure.
Benhaurat cel ab cor ned. Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 5.
(chap. Benaventurat aquell en cor net: puro, llimpio.)
Bienheureux celui avec coeur net.
Esser purs e netz de peccatz. V. et Vert., fol. 41.
Être pur et net de péché.
Cel es nedes e lavaz que plaing los mals que a faiz.
Trad. de Bède, fol. 51.
Celui-là est propre et lavé qui plaint les maux qu'il a faits.
Netas obras fachas ab pura conciencia. V. et Vert., fol. 90.
Œuvres nettes faites avec pure conscience.
En parlant des opérations de l'esprit et du style.
Segon que l' escriptura ditz
Per rasos vivas e netas.
Brev. d'amor, fol. 44.
Selon que l'écriture dit par raisons vives et nettes.
Bordos be pauzatz e netz de tot vici. Leys d'amors, fol. 149.
Vers bien placé et net de tout vice.
CAT. Net. ESP. Neto. PORT. Nedeo. IT. Netto. (chap. Net, nets, neta, netes : llimpio, llimpios, llimpia, llimpies; puro, puros, pura, pures; cla, clas, clara, clares.)
2. Nedesa, Neteza, s. f., du lat. nitiditas, netteté, propreté.
Soven se bain,
Et ab nedesa se compain.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Souvent se baigne, et avec propreté va de compagnie.
Fig. Deu hom gardar castetat, so es neteza de cor e de cors.
V. et Vert., fol. 91.
On doit garder chasteté, c'est-à-dire netteté de coeur et de corps.
ANC. CAT. Nedeza. IT. Nettezza. (valencià: nedea. chap. Llimpiesa, llimpieses; puresa, pureses.)
3. Netejar, Neteyar, Nedejar, Nedeyar, v., du lat. nitidare, nettoyer, rendre propre, purifier.
Quar anc no 'l fes netejar.
G. Riquier: Tant m' es.
Car oncques ne le fit nettoyer.
Francx yverns nos nedeya.
Marcabrus: Quan la.
Franc hiver nous purifie.
Netejaras l' isla de tot cel caytivier. V. de S. Honorat.
Tu nettoieras l'île de toute celle misère.
Nedejatz lo velh levam. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Purifiez le vieux levain.
Fig. Illumenar e nedejar lo cor. V. et Vert., fol. 42.
Illuminer et purifier le coeur.
CAT. Netejar.
4. Netamen, Netamens, adv., nettement, proprement, purement.
Netamen l' estuiatz,
Et en bel drap l' esvelopatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Proprement vous le serrez, et en beau drap l'enveloppez.
Bon es aver acampar,
Qui far o pot netamens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Il est bon d'amasser richesse, qui peut le faire purement.
CAT. Netament. IT. Nettamente.
5. Deneiar, v., nettoyer, purifier. (N. E. Por metátesis, nedeiar.)
Fig. Comensa a purgar son cor, e deneia sa conciencia.
V. et Vert., fol. 41.
Commence à purger son coeur, et purifie sa conscience.
Neula, s. f., gaufre, oublie.
Que hom fassa prezen
A sos amics de neulas am pimen.
Estas neulas deu hom caudas manjar.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Qu'on fasse présent à ses amis d' oublies avec piment.
Ces oublies on doit manger chaudes.
CAT. Neula. (chap. Neula, oblea, neules, oblees; está la neula de missa : hostia que se consagre y la neula per al gelat de tall, com la Contessa.)
Neutri, adj., lat. neutrum, neutre.
Neutris es aquel que non perte al un ni al autre.
Podetz las appellar neutras.
Gramm. provençale.
Est neutre celui qui n' appartient à l'un ni à l'autre.
Vous pouvez les appeler neutres.
CAT. Neutre. ESP. PORT. IT. Neutro.
(chap. Neutro, neutros; neutre, neutres; neutra, neutres.)
2. Neutral, adj., lat. neutralis, neutre.
Tres significatios..., l' activa, la passiva, la neutrals.
Leys d'amors, fol. 100.
Trois significations..., l' active, la passive, la neutre.
CAT. ESP. PORT. Neutral. IT. Neutrale. (chap. Neutral, neutrals.)
Nichuar, s. m., nacelle, batelet.
Molins, nichuars, pescarias. Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 455. Moulins, nacelles, pêcheries.
Nicx, Neu, Nieu, s. f., lat. nix, neige.
Tot blancs aissi com es nics.
(chap. Tot blanc així com es la neu. // Blanc com la neu.)
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Tout blanc ainsi comme est neige.
Vol far dir que 'l rosa sia nicx.
Serveri de Girone: Cui bon.
Veut faire dire que la rose soit neige.
Blanca com neus e flors d'espina.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Blanche comme neige et fleur d'épine.
Soi pus freg que neu ni glas.
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Je suis plus froid que neige et glace.
En aissi m faitz fondre com nieu.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Par ainsi vous me faites fondre comme neige.
ANC. FR. Ses cheveus esteient blancs com nief.
Anc. trad. ms. de l' Apocalypse, Bibl. de l'Arsenal.
Plus est blanche que noif.
Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214.
CAT. Neu. ESP. Nieve. PORT. IT. Neve. (chap. Neu, neus; aon ña neu no hi aniguéu o anéu.)
2. Nevieyra, s. f., nappe de neige.
Una bergeira
Lai vi, ab fresca color,
Blanca cum nevieyra.
Joyeux de Toulouse: L'autr'ier.
Une bergère je vis là, avec fraîche couleur, blanche comme nappe de neige.
(chap. Nevera, neveres; antigamén se conservabe la neu an estos pous, y se mesclabe en palla per a fé gel que durare mes tems. A Beseit estáe aon está lo polideportivo, lo frontón. Se li diu encara aixina an esta finca. Ara la nevera está a casa, pera refrescá, refrigerá, y hasta congelá los alimens.)
3. Nevenc, adj., neigeux, couvert de neige.
Quar es pres dels mons, es terra freia, nevenca e ploioza.
Eluc. de las propr., fol. 173.
Parce qu'elle est près des monts, elle est terre froide, neigeuse et pluvieuse.
4. Nevar, v., lat. nivere, neiger.
Tant non nevet ni ploc.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Tant il ne neiga ni plut.
Cum ades plova, ades grandine, ades neve. Eluc. de las propr., fol. 135.
Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige. CAT. ESP. PORT. Nevar. IT. Nevare. (chap. Nevá; se conjugue sol: neve, ha nevat, nevará; han dit que nevaríe y fa un sol que bade les roques; si nevare mes no ñauríen tans mosquits ni bichos; caurá una gran nevada, nevades; nevat, nevats, nevada, nevades; nevadeta, nevadetes)













