Mostrando las entradas para la consulta llimpio ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llimpio ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

domingo, 28 de julio de 2024

3. 11. La cova de Santolaria.

Capítul XI.

La cova de Santolaria.

La cova de Santolaria.

Teníe Pedro Saputo una tía, germana de son yayo per part de mare y de poca mes edat que sa mare, al poble de Santolaria la Mayor, aon va aná a pará desde Barbastro y aon desde chiquet solíe aná los estius a passá algunes temporades. Lo volíe mol sa tía y tota la familia, que ere numerosa y no tan pobre pera que no lo pugueren convidá al seu gust. Al poble lo idolatraben y sentíen que no fore de allí dién cada vegada que lo veíen: llástima que haigue naixcut a Almudévar.

Li agradáe mol lo sel de Santolaria, y solíe di que sol faltabe an aquell poble una calzada o refalda que formare replá hasta la seua mitat o tersera part del lloc pera criás allí los millós entenimens y les mes glorioses imaginassions del mon. Perque lo mirá sempre aon se fiquen los peus, díe que embote los ingenios y fa les almes raquítiques, apocades y terrenes.

Sen anabe moltes vegades a dreta y esquerra de la serra, atres al nort y per lo sentro a recorre aquelles atalayes, aquelles quebrades, esplugues o espelunques y barrangs, ya en la flauta, ya en la escopeta, y sempre en la llapissera y algún llibre, encara que rara vegá lo obríe, perque li arrebataben la imaginassió aquelles magnífiques, sublimes y silensioses soledats. Allí ere poeta, ere pintó, ere filóssofo. Tan pronte se 'l veíe a la corona de un alta peña inacsessible, com al peu de aquelles eternes impotens muralles y torreons, calculán libremen los siglos de la seua fundassió y elevanse a la contemplassió de la eternidat y del poder y grandesa del creadó que tot u va traure del no res.

A un de estos filossofics passeos an aquells palaus y alcassars de la naturalesa, se va assentá al peu de una peña a pendre la fresca, y dixanse caure cap atrás va repará que una mica mes amún ñabíe una boca o forat que tapaben casi del tot unes herbes naixcudes a la mateixa peña. Va sentí al cor un fort dessich de pujá a vore lo que ere y hasta embutís a dins, si cabíe; y agarrán unes pedres va fé un poyet desde aon va llimpiá la entrada de herbes, se va ajupí y va embutí lo cap, perque lo boquete ere mes ample de lo que pareixíe. Aquella entrada se anabe eixamplín al pas que adelantabe per nella, que ere mol poquet a poquet y tremolán, perque se acababe la llum de la boca y la cova teníe trassa de sé mol fonda. Se girabe a mirá cap a la zaga cada tres o cuatre passes; y mentres allá lluñ se atinabe algo de claridat de la llum de la porta, va aná entrán per aquella regió fosca y paorosa y reconeixén aquell ventre amagat de la peña. Lo enterra an algunes parts ere arenós, com a sauló, a datres pedregós, atres llimpio y sec; la cova, en general, de cuatre a sing peus de altura, de sis a siat lo mes alt, y un poc menos ampla aon no ñabíen colses. Va patejá a una vora una cosa dura, va tentá en la má y ere un martell de ferro sense mánec, lo que li va pareixe una troballa de gran preu y un indissi de habé entrat atres antes que ell; y hasta va pensá lo que se diu a España, que no ña cova retirada que no se cregue que fore albergue dels moros y depósit de les seues riqueses cuan anaben perdén la terra y no desconfiaben de recobrala o recuperala en milló fortuna, amaganse mentrestán an elles moltes families y vivín amagades, engañán en disfrás de cristianos si ixíen a pendre llengua de lo que passabe y a provís de lo menesté. Pedro Saputo va dixá allí lo martell com a siñal de hasta aon habíe arribat, y en ánimo de torná un atre día mes prontet, pos ere ya algo tard, sen va eixí de la cova y va torná al poble.

Va matiná en son demá; se va emportá un chisquero o mechero de mecha pera ensendre, una llinterna de cristals y un atra de papé, dos bujíes, un siri de dos a tres pams, un gabiñet de monte y un arcabús, y espoleján a la mula y apeanse cuan veníe mal camí, va arribá al puesto en menos de dos hores. Va millorá lo poyet, va tirá a dins los instrumens, va entrá com un gat, a marramiaus, y dixán una bujía aon se acababe la claridat de la porta y una llanterna un poc mes a dins va aná en lo siri a la má mirán y penetrán la cova. Va arribá al martell, y a poques passes mes se va trobá a una sala que podíe dís espassiosa, pos teníe uns deu passos de ampla en diámetro y com a set peus de alta; y seguín a la dreta un forigó que continuabe mes estret que lo de la entrada, va topá en un cadáver tombat pancha per aball, pero girada la cara a un costat y los brassos amples, sense mes roba que la camisa y un corpiño a la antiga; tot ell sansé estáe tan ben conservat que encara que estiguere de coló negre y passat pareixíe que acababe de morís o que estabe dormín. Li va doná tan horror a la vista, que se li van esturrufá los pels y li penabe habé entrat. Lo va tocá en lo peu y se va desfé en pols tota una cama. Lo va dixá aixina, y sén lo mateix pera la temó torná cap atrás que tirá cap abán, va volé acabá lo reconeiximén.

A uns sis passos mes a dins y damún de una colcha o camilla an terra va topá un atre mort, pero dona, no menos sansera y ben conservada, mich tapada en una manta o cosa que u pareixíe, y a la llum del cresol brillaben com a foc les riques pedres de un collá que portáe ficat y de les arracades, y l'or de una cadena pressiosa que en una joya de gran valor caíe per un costat. Se va esglayá; les cames li flaquejaben y l'alma se li perdíe al cos. Volíe agarrá aquelles joyes y no se atrevíe. Al final, pera recobrá l'ánim y vense cara a cara a la po se va assentá entre los dos cadavers, y mirán ya al un, ya a l'atre se va ficá a discurrí lo que alló podríe habé sigut, cuan va repará en uns instrumens de guiarra que ñabíe a la voreta del primé cadáver contra la paret, y alguns caiguts an terra. Va aná a examináls y eren dos alfanjes, dos espases, tres gabiñets, una daga, un peto, un morrión, y per allí escampats alguns pedernals, trossos de asser, dos o tres llimes, dos parells de mordasses curtes, tres botelles de vidre, alguns pots, una alcuza y datres utensilis; un salé, dos o tres culleres de plata, atres tantes de fusta de boix, relíquies de pa o al menos u pareixíe, carbó y un foc an terra en sendra, ossos y atres coses que no se coneixíe lo que eren, tot a un racó o ángul que formabe la peña. Ñabíen tamé algunes robes que al tocales se desféen en pols, menos la seda de alguna y los bordats.

Un poc mes tranquil y sereno al examen de estos objectes, va aná seguín aquell negre y horrorós claustro hasta unes dotse passes mes allá dels cadavers, aon se acababe. Y com va advertí que lo remat estabe fet a pic, y que acababe com a una tronera, va examiná esta y va vore que u ere en efecte; una enchumenera o respiradero que se tancabe en una pedra mol ajustada, la va soltá sense massa dificultat, va vore la llum del sol y los montes y peñes de enfrente, pero no teníe de diámetro mes que sing o sis pulgades. Com entrabe algo de ven y perilláen les llums la va tancá y va doná per acabat lo registre de la cova.

Va arribá hasta los cadavers, y miranlos va di: esta es dona y aquell, home; sense duda va sé un bandolero y ella la seua dona o la seua querida, que se albergaben an esta cova y van morí sense auxili humano; o van sé dos amans que aquí se van amagá en tota esta prevensió de armes y provisions que, pareix, no van consumí, al menos per radera vegada, morín potsé entabuchats y aufegats pel fum, com pareix per la seua separassió y actitut y per estes siñals de foc. Siguéu qui vullguéu, joves desgrassiats, lo món tos va olvidá mol pronte, pos ni tradissió ha quedat de la vostra desaparissió ni de la vostra existensia, si no ereu de paísos mes apartats. Descanséu en pas, y no portéu a mal que yo arreplega estes joyes que tos adornaben y vau portá en vatros pera gala y honor de les vostres persones, y tamé sense duda pera auxilio y reparo de la sort. Y dién aixó va espabilá la llum, y a un foradet natural que ñabíe a la peña a modo de armari va vore una arqueta que, peganli en lo gabiñet un parell de cops, va saltá en ascles minudes y casi tot en pols, y va dixá vore al seu seno lo tessoro de aquells infelisos, ara seu per dret de ocupassió o de natural herensia. Al vórel va di: no ha sigut mal empleat lo viache: encara que sense aixó lo donaría tamé per bo. Eren monedes de or y plata en abundansia unes y atres y mes les primeres, y brillaben moltes pedres engastades a collás de or, arracades, brincos, joyes, adornos del cap, ajorcas y una empuñadura de espasa sembrada de carreres de diamans y perles finíssimes y la roseta, de brillans. Va traure lo tessoro; y miranlo y calculán lo seu valor, per lo que fa a les monedes u va jusgá per lo pes y comparassió en les actuals, pos les mes ressentes no baixaben de sen a sen sincuanta añs de antigüedat; li va pareixe que tot jun y lo que la dona portáe damún podríe valé de nou a deu mil escuts. 

Y giranse cap als cadavers va di: No tos conec les señes, no són clares, pero sí sospechoses, perque es molta riquesa pera dos simples amans. Diéu: ¿de aón u vau traure? ¿Quí sou? Eixequeutos y contestéu. ¿Sol l'amor tos va portá y va fé viure an esta sepultura? ¿Van sé les vostres mans inossentes de tot atre delit? Lo silensio que seguíe an estes preguntes y la quietut eterna dels cadavers lo va horrorisá y tornáe a eixecás la temó al cor; conque va arreplegá lo tessoro, mes lo que portáe ficat la dona, y al tráurelay se li va desfé lo cap y part del pit, y tota una má aon portabe dos o tres anells riquissims, y sen va eixí emportanse un alfanje, una espasa y un gabiñet. Y pera que un atre que fore tan curiós com ell trobare algún premio de valor, va dixá al armari del cofret algunes monedes, un dengue, unes arracades y un collaret de no massa valor, de modo que tot jun y les armes que quedaben li va pareixe que vindríe a valé de uns tressens a tressens sincuanta escuts.

Va arribá a la boca de la cova, se va descarregá, y arribat abaix se va assentá, va respirá fondo y va descansá sense pugué eixecás, de baldat y esglayat, en un bon rato. Va desfé lo poyet después y va assolá y escampá los barroculs pera que no quedare rastre ni sospecha de la seua visita a la cova, y que si algú habíe de pujá an ella fore per la seua espontánea curiosidat y no seguín lo ejemple del que donaríen indissis aquelles pedrotes.

Va carregá la mula, va montá, y com encara no ere michdía, va aná per montes y peñascals y costeján serres y passán fondonades espantoses, a visitá la famosa cova de la Tova, no perque esperare trobá an ella algo de valor, sino per dissimulá lo seu viache y fé creure per les mostres de les armes que no podíe ni volíe amagá, y de algunes monedes que pensabe enseñá, que a la Tova ñabíen grans tessoros com díe y creíe lo vulgo, y com diu y creu encara al nostre tems.

En efecte, va entrá an ella una mica, va vore que nessessitabe mes ferramentes y aparells y si auncás tamé compañía; y com la curiosidat de aquell día habíe quedat satisfeta a la cova dels dos amans, se va assentá a la porta, se va minjá un pa en tomata y magre de espaleta que portabe, y donanli ya lo sol mol de ple y de esquena al camí, sen va entorná a Santolaria aon va arribá prop de les nou de la nit.

En lo que veíen que va portá Pedro Saputo (que sol eren les armes y algunes monedes a modo de medalles, perque lo tessoro lo va guardá ben guardadet), va creixe la fama per la montaña y peu de la serra, y dure encara, que a la Tova ña molta riquesa amagada; si be ell parláe sempre de aixó en misteri, ocultán la verdat y dixán pensá a cadaú lo que vullguere.

Roganli después moltes vegades coneguts y no coneguts que aniguere en ells a la Tova, contestabe que ell pera aná a traure tessoros no volíe compañía per no partí en ningú; y que lo que fore temorico no teníe que aná aon se nessessitabe cor y no llengua

Los parlabe de calaveres, de encantats, de simes y passadissos. 

- Imagineutos, díe, lagos o estañs negres, en sapos y serps que eixequen lo cap una vara per damún del aigua, que fotén uns grans chulits y sacsán la cresta tos van seguín per la vora y amenassán. Aquí toparéu en un mort que pareix viu, o en un viu que pareix mort; allá tos ixen dos agüeles en barbes y mantos blangs; mes abán topetéu en un home o una dona convertits en estatues de sintura per aball; a un atre costat entropesséu en una comunidat de flares de la Mersé; a lo milló sentíu suspiros y queixes que no se entenen y tos gelen la sang a les venes; o igual tos ve una volada de muixons en rostros humanos pegán bufits acollonans y de una aletada tos estamordixen y derriben an terra sense sentit. Pos ¿qué, cuan de repén se sén allá lluñ un estrapalussi y cridanera com si fore un ejérsit que aclame al seu general, a un príncipe? Miréu allá aon per supost no veéu res, y sentíu a la vostra esquena una carcañada que tos assuste y tos fa pixá damún. ¿Quí es lo guapo que tan valor té y no cau mort sen vegades?

En estos y datres disparates que se le ocurríen los fée mes temó a tots, y no se sap que ningú haigue reconegut encara del tot aquella cova que asseguren que es grandíssima y mol fonda. Mols, sí, parlen de ella y hasta de fes rics sol arribán y ficán les dos mans hasta los colses; pero les tinalles de or y plata encara se están allí com lo primé día. Perque si va algú, entre pocs passos, li agarre diarrea o cagarrines, se escagarse y sen entorne dixanla tota per registrá, o al menos les parts mes amagades y enrevessades, que es pressisamen aon han de está los tessoros.

jueves, 25 de julio de 2024

Negoci, Negossi - Enoblezir


Negoci, Negossi, s. m., lat. negotium, affaire, négoce. 

Alcuna vetz esdeven qu' us hom fai lo meu negoci, non per la mia amor, mas per amor d' autre. Trad. du Code de Justinien, fol. 6. 

Aucune fois il arrive qu'un homme fait la mienne affaire, non par le mien amour, mais par amour d'autre.

Si tu eras en ton ostal, o en autre luoc, e fasias y negossis secretz.

Liv. de Sydrac, fol. 102.

Si tu étais en ton hôtel, ou en autre lieu, et y faisais des affaires secrètes.

Los negocis del mun li semblon aytant co un bel nient. 

V. et Vert., fol. 64-65.

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

CAT. Negoci. ESP. PORT. Negocio. IT. Negozio. (chap. Negossi, negossis.)


Negre, adj., lat. nigrum, noir, sombre, obscur.

Olhs negres e cils espes.

(chap. Ulls negres y selles espesses. Com Héctor Moret Coso.)

P. Vidal: Tant an ben dig. Var. 

Yeux noirs et cils épais.

Elugora 

Bel jorn, e clarsis noiz negra.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Illumine le beau jour, et rend claire la nuit noire.

Marevinho VS Senador Palpatine, bou negre

- Appliqué aux personnes habillées de noir, ou qui ont la peau noire. 

Un monestier de monges negres. 

Aquest homes negres nos han vencutz. Philomena. 

(chap. Un monasteri de monjos negres.

Estos homens negres mos han vensut.)

Un monastère de moines noirs.

Ces hommes noirs nous ont vaincus.

Substantiv. Tot le negre del uelh. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Tout le noir de l'oeil. 

Loc. Qui m' apella de nonfey,

No l' en soan negre ni ros.

Guillaume de Berguedan: Ar el mes. 

Qui m'appelle de non-foi, ne l' en méprise noir ni roux (qui que ce soit).

CAT. Negre. ESP. PORT. Negro. IT. Negro, nigro. 

(chap. Negre, negres, negra, negres.)

Par extension, le féminin negra, employé substantivement, a signifié puce.

Cum pezolhs, negras, scorpios. Brev. d'amor, fol. 53. 

Comme poux, puces, scorpions.

2. Nier, Ner, adj., lat. niger, noir, sombre, obscur. 

Entreseinhs e cavals blancs e niers

Veirem en brieu.

(chap. Señals o siñals : señeres : estandarts y caballs blancs y negres vorem en breve : pronte.)

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Étendards et chevaux blancs et noirs nous verrons dans peu.

Donar per vin blanc, ner.

(chap. Doná per vi blanc, negre.)

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

Donner pour vin blanc, du noir. 

Potz ample, fer, ner e preon veyra 

Del foc arden.

Serveri de Girone: Totz hom deu. 

Le puits vaste, horrible, noir et profond du feu ardent il verra.

IT. Nero.

3. Negror, s. f., lat. nigror, noirceur.

Entre blancor et negror a tropas colors mejancieras.

(chap. Entre blancó y negró ñan mols colós mijanés: entre mich. Lo coló, los colós, en ocsitá la color, las colors.)

Eluc. de las propr., fol. 263.

Entre blancheur et noirceur il y a de nombreuses couleurs moyennes.

Plomz... 

Laissa negror que s pren 

Aisso on es tocatz.

G. Riquier: Als subtils. 

Le plomb... laisse noirceur que se prend cela où il est touché. 

Fig. Aissi torn en grand negror.

Marcabrus: En abrieu. 

Tourne ainsi en grande noirceur.

CAT. ANC. ESP. Negror. (chap. Negró, negrós : oscurina, oscurines, escurina, escurines.)

4. Negrezimen, s. m., noirceur, noircissure.

Peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen.

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.

Peint ses poils comme s'il était évaporé; il y a bien trente ans qu'il serait blanc, si ne fût la noircissure.

(chap. ennegrimén : fé algo de coló negre : tintá, tintás lo pel.)

5. Negrejar, Negreyar, v., du lat. nigrificare, noircir, devenir noir.

Le gra... quan comens' a negrejar. Eluc. de las propr., fol. 205. 

(chap. Lo gra... cuan escomense a negrejá : tintá : agarrá coló; lo gra de raím.)

Le grain... quand il commence à devenir noir.

CAT. Negrejar. ESP. Negrear. PORT. Negrejar. IT. Negreggiare, nereggiare.

(chap. Negrejá: negrejo, negreges, negrege, negregem o negrejam, negregéu o negrejáu, negregen; negrejat, negrejats, negrejada, negrejades; tintá: tinto, tintes, tinte, tintem o tintam, tintéu o tintáu, tinten; tintat, tintats, tintada, tintades.)

6. Negrezir, v., lat. nigrescere, noircir, devenir noir.

Car la pena ill negrezira.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car la penne lui noircira.

Negreseron del sanc del filh. Pl. de la Vierge. 

Devinrent noirs du sang du fils. 

Part. pas. De dol e de mal' ira totz negrezit. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

De chagrin et de male colère tout noirci. 

ESP. Negrecer.

7. Denigratiu, adj., noircissant, qui a la propriété de noircir.

Pega... del si tocant denigrativa. Eluc. de las propr., fol. 218. 

Poix... du touchant soi (elle) noircissante.

8. Enegrezir, v., noircir, rendre noir.

Part. pas. El fo enegrezitz e totz descoloratz.

Roman de Fierabras, v. 3023. 

Il fut noirci et tout décoloré. 

ESP. PORT. Ennegrecer. (chap. ennegrí o enegrí: enegrixco, enegrixes, enegrix, enegrim, enegriu, enegrixen; enegrit, enegrits, enegrida, enegrides.)

9. Nigromant, s. m., lat. necromenta, nécromant, nécromancien.

Li encantador... e nigromant. Doctrine des Vaudois. 

Les enchanteurs... et nécromants.

ESP. PORT. Nigromante. IT. Nigromante, negromante. 

(chap. Nigromán, nigromans; si es dona: nigromanta, nigromantes.)

10. Nigromantic, adj., lat. negromanticus, nécromant, nécromancien. Subst. Del sieu cor uzo nigromantix en lors maleficis. 

Eluc. de las propr., fol. 149.

De son coeur usent nécromanciens en leurs maléfices.

ANC. CAT. Negromantic. CAT. MOD. Nigromantic. ESP. Nigromántico. 

IT. Nigromantico, negromantico.

(chap. Nigromántic, nigromantics, nigromántica, nigromántiques; negromántic, negromantics, negromántica, negromántiques.)

11. Nigromancian, Nigromancia (N. E. esta a es acentuada, bien á o à, o sea Nigromanciá o Nigromancià), s. m., nécromancien, nécromant.

Girbert, morgue e philosofe, mas mielhs lo degra hom apelar nigromancia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.

Gerbert, moine et philosophe, mais mieux le devrait-on appeler nécromancien. 

Astronomias, nigromancias. Leys d'amors, fol. 6. 

Astronomes, nécromanciens.

12. Nigromancia, Nigromansia, s. f., lat. necromantia, nécromancie. 

Ieu ai ja vist home que conoys fort, 

Et a legit nigromansi' e sort,

Trahit per femn' a peccat et a tort.

G. Adhemar: El temps d' estiu. 

J'ai déjà vu homme qui connaît beaucoup, et a lu nécromancie et magie, trahi par femme à péché et à tort. 

(N. E. Esto me recuerda a una novelita del Decamerón, https://lo-decameron.blogspot.com/2020/12/jornada-octava-novela-septima.html , aunque hay otras que tratan de nigromancia en el mismo libro, traducido al chapurriau por Ramón Guimerá Lorente.)

Lo marqués de Saluzzo, obligat per los rogs dels seus vassalls a pendre dona, pera péndrela al seu gust tríe a la filla de un aldeá, de la que té dos fills, y después li fa creure que están morts. Mes abán, mostranli aversió y fen vore que ha pres un atra dona, fa torná a casa a la seua propia filla com si fore la futura dona; habén aventat de casa en camisa a la seua dona, trobanla tan passién en tot, mes volguda que may la fa torná a casa, li amostre als seus fills ya criats y com a marquesa la honre y la fa honrá.

De nigromancia apris totz los encantamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De nécromancie j'appris tous les enchantements.

ANC. CAT. Negromancia. CAT. MOD. Nigromancia. ANC. ESP. Negromancia. ESP. MOD. Nigromancia. PORT. Negromancia, nigromancia, IT. Negromanzía, nigromanzía.

13. Gromancia, s. f., magie.

Mais, de gromancia sai totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Plus, de magie je sais toutes les expériences.


Neis, Neys, Neysh, Negueis, Negueysh, Neus, adv., même, aussi, encore.

Neis quan soi iratz,

Ieu chant.

Arnaud de Marueil: Ses joi non. 

Même quand je suis chagrin, je chante. 

S' ieu anc falhi ves vos, neys del pensar.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Si je faillis oncques vers vous, même du penser.

Polira, 

Forbira 

Mon chan 

Ses afan gran... 

Que l' entendesson neus l' enfan.

Giraud de Borneil: Aras si m fos. 

Polirait, fourbirait mon chant sans peine grande... de sorte que l' entendissent même les enfants. 

S' era neys en Irlanda, 

De lai venria sai chausir.

Deudes de Prades: Puois Amors. 

Si j'étais même en Irlande, de là je viendrais çà choisir.

Senhor es lo fil del hom, negueis del dissabtes.

Trad. du N.-Test. S. Matthieu, ch. 12. 

Le Seigneur est le fils de l'homme, même du sabbat.

Conj. Son conjunctios... neysh, negueysh. Leys d'amors, fol. 101. 

Sont conjonctions... même, aussi.

ANC. FR. Le saint ama tant vérité que, neis aux Sarrazins, ne voult-il pas mentir. Joinville, p. 5. 

Nous n' avons espoir, neis un seul jour de vie. J. de Meung, Test., v. 233. Ne tant ne sai-ge en vérité 

Que ge la saiche nes nomer.

Fables et cont. anc., t. II, p. 56.


Nemes, Nems, Nemps, adv., lat. nimis, trop, mieux, beaucoup.

Ieu ai vist en domnas ponhar 

D' ensenhatz e de ben apres, 

E 'l nescis avinen nemes 

Qu' el plus savis ab gen preyar.

G. Adhemar: Ieu ai ja.

J'ai vu s'efforcer vers dames des savants et des bien appris, et le niais avenant mieux que le plus savant avec gentil prier. 

A Dieu coman tot quan reman de say; 

Ploran m' en part 

Car am las domnas nemps.

Pons de la Garde: Farai. 

A Dieu je recommande tout ce qui reste de çà; en pleurant je m'en sépare, car j'aime les dames beaucoup.

Tatz, boca, nemps potz lenguejar, 

Et es t' en grans mals arramitz.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Tais-toi, bouche, tu peux trop bavarder, et t'en est grand mal assuré.


Neps, Nebs, s. m., lat. nepos, petit-fils, neveu.

Las autras personas soteiranas, si cum es neps, si el ven a mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 16. 

Les autres personnes descendantes, ainsi comme est petit-fils, s'il vient à mort.

Mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar...

Son senhal.

(chap. Mon net, que sol portá flos (de lis), vol cambiá son (la seua) señal, siñal, señera.)

Le Roi d'Aragon: Peire.

Mon neveu, qui a coutume de porter fleurs de lis, veut changer... son enseigne.

Bels nebs, so ditz lo coms, non seretz desmentitz. Guillaume de Tudela.

Beau neveu, ce dit le comte, vous ne serez pas démenti.

ANC. FR. Cil Attalus estoit niez S- Grégoire, l'évesque de Lengres. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 186. 

Se je savoie où mes niez hante. Fables et cont. anc., t. IV, p. 460. 

CAT. Net. ESP. Nieto. PORT. Neto. (IT. Nipote. chap. Net, nets; netet, netets.)

2. Nepta, Netsa, s. f., lat. neptis, petite-fille, nièce.

Ac una donzela cortesa, 

Nepta del senhor del castel.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Il y eut une damoiselle courtoise, nièce du seigneur du château.

E 'l fon donat a entendre qu' ela era netsa del emperador. V. de P. Vidal.

Et lui fut donné à entendre qu'elle était nièce de l'empereur.

CAT. Neta. ESP. Nieta. PORT. Neta. (chap. Neta, netes; neteta, netetes.)

3. Nebot, s. m., neveu.

Me son tug pus que nebot ni oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Me sont tous plus que neveu et oncle. 

Quatre nebotz ai pros, que tuh so fraire. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

J'ai quatre neveux preux, qui tous sont frères. 

CAT. Nebod. IT. Nepote, nipote. (chap. Nebot, nebots; nebotet, nebotets.)

4. Neboda, s. f., nièce.

De la neboda K., que fo sa sor. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

(chap. De la neboda de Carlos, que ere san germana.)

De la nièce de Charles, qui fut sa soeur. 

Car has ma neboda per moler. Philomena.

(chap. Ya que tú tens ma neboda per mullé, dona, esposa.) 

Car tu as ma nièce pour épouse.

De lor filhas et alcunas de lors nebodas. Leys d'amors, fol. 106. 

(chap. De les seues filles y algunes de les seues nebodes.)

De leurs filles et aucunes de leurs nièces.

CAT. Neboda. (chap. Neboda, nebodes; nebodeta, nebodetes.)

5. Bot, s. m., neveu.

Bot per nebot. Leys d'amors, fol. 121. 

(chap. Bot per nebot. Entre Beseit y Valderrobres está lo mas d' En Bot, lo pla d' En Bot o Plarembot : possiblemén apellit Nebot.)  

Neveu pour neveu.

6. Boda, s. f., nièce.

Maridar lor fillas e lur bodas e lur parentas.

(chap. Maridá : casá les seues filles y les seues nebodes y les seues parentes. Recordéu que en dialecte catalá los plurals eren en AS, parentas, y no parentes com en valensiá, chapurriau, asturiano.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Marier leurs filles et leurs nièces et leurs parentes.


Nequedonc, Nequedunc, conj., du lat. nequando, néanmoins, toutefois, cependant.

Deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privatz; nequedonc, per aquela charitat, no si deu hom pas flechezir de l' amor de Deu.

Mas, nequedunc, en alcuna maneira, no si sapcha esser trop grans.

Trad. de Bède, fol. 20 et 39.

On doit avoir charité avec tous les hommes, avec les étrangers et avec les familiers; néanmoins, pour cette charité, on ne se doit pas détourner de l'amour de Dieu.

Mais, néanmoins, en aucune manière, qu'il ne se sache pas être trop grand. 

ANC. FR. Li filz vesqui molt bonement 

En loyalté, et nequedent

Ainsi que riens ne volt despendre. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 113. 

Et nequedent forment se tindrent. Roman de Rou, v. 7861.


Nervi, s. m., lat. nervus, nerf.

Conforta nervis atressi

L' erba qu' om nomna barbajol.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Fortifie les nerfs également l'herbe qu'on nomme joubarbe.

Ops i auriatz ortiga

Qu' el nervi vos estendes.

Guillaume de Berguedan: Cansoneta. 

Vous y auriez besoin d' ortie qui vous étendît le nerf.

Contranhemen 

De nervis.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Contraction de nerfs.

ANC. CAT. Nervi. CAT. MOD. Nirvi. ESP. Nervio. PORT. IT. Nervo.

(chap. Nervi, nervis, ñervi, ñervis, nirvi, nirvis, ñirvi, ñirvis.)

2. Nervositat, s. f., lat. nervositatem, nervosité, vigueur.

Humes... par razo de lor nervositat. Eluc. de las propr., fol. 47.

Les épaules... par raison de leur nervosité.

CAT. Nirviositat. ESP. Nervositad, nerviositad (nervosidad). IT. Nervosità, nervositate, nervositade. (chap. Nerviosidat, ñerviosidat, nirviosidat, ñirviosidat.)

3. Nervios, adj., lat. nervosus, nerveux.

Manja carn cauda et ossosa, 

E lai on es plus nerviosa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mange chair chaude et osseuse, et là où elle est plus nerveuse.

CAT. Nervios, nirvios. ESP. Nervioso. PORT. IT. Nervoso.

(chap. Nerviós, ñerviós, nirviós, ñirviós, nerviosos, ñerviosos, nirviosos, ñirviosos; nerviosa, ñerviosa, nirviosa, ñirviosa, nervioses, ñervioses, nirvioses, ñirvioses.)

4. Nervein, adj., nerveux.

Pes ac voutis, caus e nerveinz. Roman de Flamenca.

Eut les pieds bombés, creux et nerveux.


Net, Ned, Nede, adj., du lat. nitidus, net, propre.

En una bella boissa s met 

Per so c' ades estei plus net.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En une belle boîte il se met pour ce que toujours il soit plus net.

Mes el bacin l' aigua neta. V. de S. Honorat.

(chap. Va ficá al bassí aigua neta : llimpia, clara, pura.)

Mit au bassin l'eau propre.

Fig. Dieus vol cor fin ab volontat neta.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Dieu veut coeur fidèle avec volonté pure. 

Benhaurat cel ab cor ned. Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 5.

(chap. Benaventurat aquell en cor net: puro, llimpio.)

Bienheureux celui avec coeur net.

Esser purs e netz de peccatz. V. et Vert., fol. 41. 

Être pur et net de péché.

Cel es nedes e lavaz que plaing los mals que a faiz. 

Trad. de Bède, fol. 51. 

Celui-là est propre et lavé qui plaint les maux qu'il a faits.

Netas obras fachas ab pura conciencia. V. et Vert., fol. 90. 

Œuvres nettes faites avec pure conscience.

En parlant des opérations de l'esprit et du style.

Segon que l' escriptura ditz 

Per rasos vivas e netas.

Brev. d'amor, fol. 44. 

Selon que l'écriture dit par raisons vives et nettes.

Bordos be pauzatz e netz de tot vici. Leys d'amors, fol. 149. 

Vers bien placé et net de tout vice. 

CAT. Net. ESP. Neto. PORT. Nedeo. IT. Netto. (chap. Net, nets, neta, netes : llimpio, llimpios, llimpia, llimpies; puro, puros, pura, pures; cla, clas, clara, clares.)

2. Nedesa, Neteza, s. f., du lat. nitiditas, netteté, propreté.

Soven se bain, 

Et ab nedesa se compain. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Souvent se baigne, et avec propreté va de compagnie.

Fig. Deu hom gardar castetat, so es neteza de cor e de cors.

V. et Vert., fol. 91.

On doit garder chasteté, c'est-à-dire netteté de coeur et de corps.

ANC. CAT. Nedeza. IT. Nettezza. (valencià: nedea. chap. Llimpiesa, llimpieses; puresa, pureses.)

3. Netejar, Neteyar, Nedejar, Nedeyar, v., du lat. nitidare, nettoyer, rendre propre, purifier.

Quar anc no 'l fes netejar.

G. Riquier: Tant m' es. 

Car oncques ne le fit nettoyer.

Francx yverns nos nedeya.

Marcabrus: Quan la. 

Franc hiver nous purifie.

Netejaras l' isla de tot cel caytivier. V. de S. Honorat. 

Tu nettoieras l'île de toute celle misère. 

Nedejatz lo velh levam. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Purifiez le vieux levain. 

Fig. Illumenar e nedejar lo cor. V. et Vert., fol. 42. 

Illuminer et purifier le coeur. 

CAT. Netejar.

4. Netamen, Netamens, adv., nettement, proprement, purement.

Netamen l' estuiatz, 

Et en bel drap l' esvelopatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Proprement vous le serrez, et en beau drap l'enveloppez.

Bon es aver acampar, 

Qui far o pot netamens.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Il est bon d'amasser richesse, qui peut le faire purement.

CAT. Netament. IT. Nettamente.

5. Deneiar, v., nettoyer, purifier. (N. E. Por metátesis, nedeiar.)

Fig. Comensa a purgar son cor, e deneia sa conciencia.

V. et Vert., fol. 41. 

Commence à purger son coeur, et purifie sa conscience.


Neula, s. f., gaufre, oublie. 

Que hom fassa prezen 

A sos amics de neulas am pimen. 

Estas neulas deu hom caudas manjar. 

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur. 

Qu'on fasse présent à ses amis d' oublies avec piment.

Ces oublies on doit manger chaudes. 

CAT. Neula. (chap. Neula, oblea, neules, oblees; está la neula de missa : hostia que se consagre y la neula per al gelat de tall, com la Contessa.)


Neutri, adj., lat. neutrum, neutre. 

Neutris es aquel que non perte al un ni al autre.

Podetz las appellar neutras.

Gramm. provençale. 

Est neutre celui qui n' appartient à l'un ni à l'autre.

Vous pouvez les appeler neutres.

CAT. Neutre. ESP. PORT. IT. Neutro. 

(chap. Neutro, neutros; neutre, neutres; neutra, neutres.)

2. Neutral, adj., lat. neutralis, neutre. 

Tres significatios..., l' activa, la passiva, la neutrals. 

Leys d'amors, fol. 100. 

Trois significations..., l' active, la passive, la neutre.

CAT. ESP. PORT. Neutral. IT. Neutrale. (chap. Neutral, neutrals.)


Nichuar, s. m., nacelle, batelet.

Molins, nichuars, pescarias. Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 455. Moulins, nacelles, pêcheries.


Nicx, Neu, Nieu, s. f., lat. nix, neige.

Tot blancs aissi com es nics.

(chap. Tot blanc així com es la neu. // Blanc com la neu.)

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

Tout blanc ainsi comme est neige.

Vol far dir que 'l rosa sia nicx.

Serveri de Girone: Cui bon.

Veut faire dire que la rose soit neige. 

Blanca com neus e flors d'espina.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Blanche comme neige et fleur d'épine. 

Soi pus freg que neu ni glas.

Folquet de Marseille: Senher Dieu. 

Je suis plus froid que neige et glace. 

En aissi m faitz fondre com nieu.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom.

Par ainsi vous me faites fondre comme neige. 

ANC. FR. Ses cheveus esteient blancs com nief. 

Anc. trad. ms. de l' Apocalypse, Bibl. de l'Arsenal. 

Plus est blanche que noif. 

Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214. 

CAT. Neu. ESP. Nieve. PORT. IT. Neve. (chap. Neu, neus; aon ña neu no hi aniguéu o anéu.)

2. Nevieyra, s. f., nappe de neige.

Una bergeira 

Lai vi, ab fresca color, 

Blanca cum nevieyra.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier. 

Une bergère je vis là, avec fraîche couleur, blanche comme nappe de neige.

(chap. Nevera, neveres; antigamén se conservabe la neu an estos pous, y se mesclabe en palla per a fé gel que durare mes tems. A Beseit estáe aon está lo polideportivo, lo frontón. Se li diu encara aixina an esta finca. Ara la nevera está a casa, pera refrescá, refrigerá, y hasta congelá los alimens.)

3. Nevenc, adj., neigeux, couvert de neige.

Quar es pres dels mons, es terra freia, nevenca e ploioza.

Eluc. de las propr., fol. 173.

Parce qu'elle est près des monts, elle est terre froide, neigeuse et pluvieuse.

4. Nevar, v., lat. nivere, neiger. 

Tant non nevet ni ploc.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar. 

Tant il ne neiga ni plut.

Cum ades plova, ades grandine, ades neve. Eluc. de las propr., fol. 135.

Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige. CAT. ESP. PORT. Nevar. IT. Nevare. (chap. Nevá; se conjugue sol: neve, ha nevat, nevará; han dit que nevaríe y fa un sol que bade les roques; si nevare mes no ñauríen tans mosquits ni bichos; caurá una gran nevada, nevades; nevat, nevats, nevada, nevades; nevadeta, nevadetes)

Beceite, Beseit, nieve, nieves, nevar, nevada, nevando, nieva en Beceite, nieve en Beceite


Niel, Nieill, s. m., émail, ciselure.
Obra de niel pertraita.
Estug ac d'argent ab niell.
Roman de Flamenca. 
Oeuvre garnie d'émail. 
Eut étui d'argent avec émail. 
ESP. Niel (labor en hueco sobre metales preciosos, rellena con un esmalte negro hecho de plata y plomo fundidos con azufre.). IT. Niello.
2. Nielar, v., nieller, peindre en noir sur l' or ou l'argent, ciseler, émailler.
Pendant le moyen âge on employa dans ce sens les mots nigellatus, niellatus.
Anolo aureo nigelato valente sol quatuor. 
Test. Ermentrudis. Mabillon, Liturg. gall., p. 463. 
Part. pas. El punh tenc Autaclara am pons d'aur nielat.
Roman de Fierabras, v. 376. 
Au poing il tint Hauteclaire avec pommeau d'or ciselé.
ANC. FR. E vint espiées au pont d'or noielez. 
Affichiez s'est en estriers noelez. 
Roman de Garin. Du Cange, t. IV, col. 1184. 
Al nazel néélet. Roman de Horn, fol. 19.
Si estoit au col bien orlée 
D'une bende d'or néélée.
Roman de la Rose, v. 1068. 
ESP. Nielar. IT. Niellare.

Niela, s. f., lat. nigella, nielle, sorte de plante.
Grana de ruda 
E de niela polverada.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Graine de rue et de nielle pulvérisée. 
Niela abat lo froment. Trad. de Bède, fol. 44. 
La nielle abat le froment. 
CAT. Niella.
2. Nigella, s. f., lat. nigella, nielle, sorte de plante. 
Camomilla, mentastre,... nigella e semlans. Eluc. de las propr., fol. 82. Camomille, menthe sauvage,... nielle et semblables. 
ESP. Neguilla. PORT. IT. Nigella.

Neguilla

Nina, s. f., prunelle, pupille.
Termena a la nina o pupilla.
Eluc. de las propr., fol. 14. 
Finit à la prunelle ou pupille. 
CAT. Nina. ESP. Niña (pupila). (chap. Nina, nines del ull, pupila, pupiles; nina de drap : castellá muñeca de trapo; a Mallorca, nina, nines : chiqueta, chiquetes; nin, nins : chiquet, chiquets.)

Lexique roman; Felige – Profemnia

Nitor, s. f., lat. nitor, éclat, brillant. 
Per sa nitor et nedeza.
Draps que haio nitor, so es a dire resplendor.
Eluc. de las propr., fol. 193 et 267. 
Par son éclat et pureté. 
Draps qui aient brillant, c'est-à-dire lustre.
(chap. Brillantó, llustre, resplandó.)

Nitre, s. m., lat. nitrum, nitre. 
Nitre es peyra... transparent. Eluc. de las propr., fol. 190.
(chap. Lo nitre es pedra... transparenta o transparén.)
Le nitre est pierre... transparente.
Ab sal de nitre.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Avec sel de nitre. 
CAT. Nitre. ESP. PORT. IT. Nitro. (chap. Nitre, nitres. Nitrat, nitrats, per ejemple lo de potassio, conegut com abono 15-15-15.)

2. Nitrozitat, s. f., nitrosité, acidité. 
Per salseza et nitrozitat mundifico l'estomach. 
Eluc. de las propr., fol. 270.
Par salure et acidité ils nétoient l'estomac.
IT. Nitrosità, nitrositate, nitrositade. (chap. Nitrosidat: assidés, agró de estómec; ardó, ardós del essófago.)
3. Nitros, adj., lat. nitrosus, nitreux. 
Alcunas liquors... cum ayga nitrosa. Eluc. de las propr., fol. 272. 
Aucunes liqueurs... comme eau nitreuse.
CAT. Nitros. ESP. PORT. IT. Nitroso. 
(chap. ássit nitrós, assits nitrosos, dissolusió nitrosa, dissolusions nitroses.)

Niu, Nieu, Nis, Ni, s. m., lat. nidus, nid.
C' ades iesca del niu.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Qui sorte maintenant du nid.
Fai son nis en albre. Naturas d'alcus auzels.
(chap. Fa son niu al abre o albre o arbre, abres, albres, arbres.)
Fait son nid en arbre.
Coma si nos ardiam un nieu de formitz. Liv. de Sydrac, fol. 72.
(chap. Com si natros cremabem un niu de formigues : formigué.)
Comme si nous brûlions un nid de fourmis.
- Par extension.
Tigre... un dels cadels... port' al ni. Eluc. de las propr., fol. 260. 
Le tigre... un des petits... porte au nid.
CAT. Niu. ESP. Nido. PORT. Ninho. IT. Nido, Nidio. 
(chap. Niu, nius, niuet, niuets; follanius : que fa malbé lo niu, la pollada. Follá en este cas signifique espentolá, fé malbé, destruí, robá los ous. Cagarniu : lo mes menut o menos desarrollat dels fills; per extensió: home menut.)
2. Nizaic, Niaic, adj., niais, du nid.
Destrianza d'auzel nizaic e de ramenc.
Niaicx es sel c' om a noirit
Des c' om lo pres del ni petit.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Distinction d'oiseau niais et de branchier.
Niais est celui qu'on a nourri dès qu'on le prit petit au nid.
3. Nidificacio, s. f., confection, construction des nids.
Es temps de nidificacio. Eluc. de las propr., fol. 128. 
C'est le temps de la construction des nids.
(chap. ESP. Nidificación. Chap. Nidificassió, nidificassions : construcsió del niu : fé lo niu.)

Lo niu, oronetes, orenetes, golondrina, golondrinas

4. Nidificar, v., lat. nidificare, faire, construire nid.
Nidifico... els boyshos. 
Cigne... pres aygas nidifica.
Eluc. de las propr., fol. 139 et 145. 
Font nids... dans les buissons.
Le cygne... près des eaux fait nid. 
ESP. PORT. Nidificar. IT. Nidificare. (chap. Nidificá : fé lo niu: nidifico, nidifiques, nidifique, nidifiquem o nidificam, nidifiquéu o nidificáu, nidifiquen; nidificat, nidificats, nidificada, nidificades.)

Noble, adj., lat. nobilis, noble, illustre, distingué, renommé. 
Quar era la plus nobla persona, 
Per dreg dever, que d' est lenguatge fos. 
G. Riquier: Ples de tristor. 
Car il était la plus noble personne, par droit devoir, qui fut de ce langage.
Tot en aissi ma dompna nobla e pura 
Me li' e m lassa e m pren. 
Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs. 
Tout par ainsi ma dame noble et pure me lie et m'enlace et me prend.
Fig. Si quo 'l solelhs, nobles per gran clardat, 
On plus aut es, gieta mais de calor. 
Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs. 
Ainsi comme le soleil, renommé par grande clarté, où plus haut il est, plus il répand de chaleur.
Mantener 
Nobles cors e sens e saber.
(chap. Mantindre cos noble y señ y sabé : sabiduría.)
P. Vidal: Abril issic. 
Maintenir nobles coeurs et sens et savoir. 
Magnificencia, so es far nobles fagz e noblas obras. V. et Vert., fol. 64.
Magnificence, c'est faire nobles faits et nobles œuvres.
CAT. ESP. Noble. PORT. Nobre. IT. Nobile. (chap. Noble, nobles.)
- Sorte de monnaie.
Nobles de la rosa que liegon Eduardus.
Nobles de la nau, que fes lo rey d' Ingleterra.
Tarif des Monnaies en provençal. 
Nobles à la rose auxquels ils lisent Eduardus. 
Nobles au navire, que fit le roi d'Angleterre.
2. Sobrenoble, adj., sur-noble. 
Pieytz... (soarenoble) sobrenoble membre es.
Eluc. de las propr., fol. 50. 
(Poitrine) ... est sur-noble membre.
3. Noblament, Noblamen, adv., noblement.
Noblament la saluda. La nobla Leyczon. 
Noblement la salue.
Sabo be e noblamen dictar. Leys d'amors, fol. 63.
Savent bien et noblement composer.
CAT. Noblement. ESP. Noblemente. PORT. Nobremente. IT. Nobilmente, nobilemente. (chap. Noblemen, en noblesa, de forma noble.)
(N. E. “5. En los cels ha .ij. corones qui son majors e pus nobles que totes les altres qui son en los sants de gloria: la una es de nostre Senyor Jhesu Christ, e laltra es de nostra dona Sancta María. On, con son fill hac coronada nostra dona, e nostra dona viu son fill coronat tan noblament e viu la nobilitat de la corona on son fill la hac coronada, lo goig de nostra dona fo egual a la corona. On, con sia ten gran la gloria dels sants de paradís, veges con gran fo lo goig de nostra dona.” Ramón Lull.)
4. Nobleza, Noblessa, s. f., noblesse, distinction, grandeur. 
Veraya nobleza ven ad home de cor franc. V. et Vert., fol. 33.
(chap. Verdadera noblesa ve a home de cor franc.)
Véritable noblesse vient à homme de coeur franc.
Pregam la vostra noblessa aissi c' om prega son seinher. Philomena.
Nous prions la votre grandeur ainsi comme on prie son seigneur.
CAT. Noblesa. ESP. Nobleza. PORT. Nobreza. ANC. IT. Nobilezza.
(chap. Noblesa, nobleses. En llengua valensiana: noblea.)
5. Nobilitat, Nobletat, s. f., lat. nobilitatem, noblesse. 
Per so car ieu ti vey de gran nobilitat. Roman de Fierabras, v. 1403. Parce que je te vois de grande noblesse.
Semenat es en no nobletat. 
Trad. de la 1.re Épître de S. Paul aux Corinthiens. 
Est semé en non noblesse.
ANC. FR. Pur ço vinc çà servir vostre nobilited. Roman de Horn, fol. 17. IT. Nobilità, nobilitate, nobilitade.
6. Nobilitar, v., lat. nobilitare, ennoblir, illustrer.
Per sa doctrina la nobilitec. Eluc. de las propr., fol. 163. 
Par sa doctrine l'ennoblit. 
Part. pas. Anima... a la ymagena de Dieus formada, de sa semlansa nobilitata.
Meravelhozes es que tant sia nobilitada. Eluc. de las propr., fol. 13 et 64.
L'âme... à l'image de Dieu formée, de sa ressemblance ennoblie.
Il est merveilleux, qu'elle soit tant ennoblie.
IT. Nobilitare. (chap. Ennoblí : fé noble, ilustrá : fé ilustre.)
7. Nobleiar, v., briller, éclater. 
Substantif. Al nobleiar
Del dous esgard.
G. Pierre de Cazals: Ab lo. 
Au briller du doux regard. 
ANC. FR. E de parole se nobloie. Marie de France, t. II, p. 357.
8. Noblezir, v., ennoblir, s'ennoblir, s'illustrer.
Se entendon e noblezir e muntar en autas honors et en grans dignitatz.
V. et Vert., fol. 9. 
S'attachent à s'ennoblir et monter en hauts honneurs et en grandes dignités.
9. Anoblesir, v., anoblir. 
Part. pas. Lo dih heretatge deu esser anoblesit. 
Preuves de la maison de Turenne, 1404.
Ledit héritage doit être anobli.
ANC. CAT. Annoblir. IT. Annobilire.
10. Enoblezir, v., anoblir, ennoblir, honorer, illustrer, glorifier. 
Aysso es la veraya nobleza de que Dieus nos enoblezis.
V. et Vert., fol. 33-34. 
Ceci est la véritable noblesse de quoi Dieu nous anoblit.
CAT. Ennoblir. ESP. Ennoblecer. PORT. Ennobrecer. 
(chap. Ennoblí, ennoblís: (yo me) ennoblixco, ennoblixes, ennoblix, ennoblim, ennobliu, ennoblixen; ennoblit, ennoblits, ennoblida, ennoblides.)