Mostrando las entradas para la consulta llaga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llaga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de diciembre de 2025

Prior, Privat, Pro, Pron, Proa

Prior, s. m., lat. prior, prieur.

Ieu non sai tan fals coronat
Clerge ni prior ni abbat.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.
Je ne sais si faux couronné clerc ni prieur ni abbé.
Vengut son a Llerins, demandan lo prior. V. de S. Honorat.
Ils sont venus à Lerins, ils demandent le prieur.

Dans cet ouvrage on trouve priols, pour prior.

L'an de Dieu mil e tres cent
Compli lo priols son Romans.
(chap. L'añ de Deu mil y tressens acabe lo prior son (lo seu) romans.)

V. de S. Honorat.
L'an de Dieu mil et trois cents le prieur acheva son roman.
ANC. FR. Que li abbé ne li prior

Tant les gardoient chierement.
Fables et cont. anc., t. II, p. 345.
CAT. ESP. PORT. Prior. IT. Priore. (chap. Prior, priors.)

2. Priorat, s. m., lat. prioratus, prieuré.

L' abas si 'l det lo Priorat de Montaudon.
V. du moine de Montaudon.
L'abbé ainsi lui donna le prieuré de Montaudon.
CAT. Priorat. ESP. Priorato. PORT. Priorado. IT. Priorato.
(chap. Priorat, priorats, com la famosa comarca de Falset, Montsant.)

Francesc Franc B. cuenta parodia, catalanistas, Francisco Franco Bahamonde

3. Prioressa, Prioresa, s. f., lat. priorissa, prieure, supérieure.

Las terras de la prioresa. Tit. de 1270. Arch. du Roy., J. 4.
Les terres de la prieure.
Domna l' abadessa... la prioressa. Cartulaire du Bugue, fol. 32.
Dame l'abbesse... la prieure.
PORT. Prioreza. (ESP. Priora, menos común prioresa.)
(chap. Prioresa, prioreses; prioressa, prioresses; priora, priores.)

4. Prioritat, s. f., priorité.
Totas tres ses prioritat. Eluc. de las propr., fol. 4.
Toutes trois sans priorité.
CAT. Prioritat. ESP. Prioridad. PORT. Prioridade. IT. Priorità, prioritate, prioritade. (chap. Prioridat, prioridats.)

5. Sotz prior, s. m., sous-prieur.

Esser sotz prior et soz abatz.
(chap. Sé subprior y subabat, sub-prior, sub-abat.)

Regla de S. Benezeg., fol. 25.
Être sous-prieur et sous-abbé.

Ghino de Tacco atrape al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte. Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballé del Hospital de Jerussalén.


Privat, adj., lat. privatus, privé, intime, secret, particulier, connu.

Aras sai per vertat

Que 'lh a autr' amic privat.

B. de Ventadour: Accossellatz.
Maintenant je sais par vérité qu'elle a autre ami intime.

Auran can e lebrier
Del comt', e s' amor privada.

Bertrand de Born: Rassa mes se.
Ils auront chien et lévrier du comte, et son attachement intime.

Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8.
L'empereur dit: Je veux que vous soyez de mon conseil privé.

Anc non vi tan salvatge,

Mais pueys fon maniers e privatz.

Giraud de Borneil: No puesc sofrir.
Oncques je ne vis si sauvage, mais après il fut familier et privé.

De totas encontradas
Estranhas e privadas.

Arnaud de Marueil: Razos es.
De toutes contrées étrangères et connues.
Subst. Non pas solament als bos et als privaz, mas als non doctrinaz.

Trad. de Bède, fol. 74.
Non pas seulement aux bons et aux intimes, mais aux non instruits.
Adv. Comtan privat e pales. V. de S. Honorat.
Ils content particulièrement et publiquement.
Adv. comp.

N Aimars fai lum en sa cambra
De sef ardent, quan a privat s' en intra.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Le seigneur Aimar fait lumière en sa chambre de suif ardent, quand en secret il s'en entre (rentre).
ANC. FR. Où que je soie, ge sui vostre privé.
Roman d'Agolant, v. 1262.
Ne vaudroit-il pas mieux que cela eust esté dit à part et en privé.

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 321.
CAT. Privat. ESP. PORT. Privado. IT. Privato.
(chap. Privat, privats, privada, privades; íntim, intims, íntima, íntimes; secret, secrets, secreta, secretes; particulá, particulás; conegut, coneguts, coneguda, conegudes.)

2. Privada, s. f., amie.
Preguet una sia privada
Que annes en cell' encontrada.

V. de S. Honorat.
Pria une sienne amie qu'elle allât dans cette contrée.

- Privé, latrine.

Poyrir en privadas et en lagz luocz. V. et Vert., fol. 80.
Pourrir en privés et en vilains lieux.
CAT. ESP. PORT. Privada. IT. Privata. (chap. Privada, privades : amiga, amigues; novia, novies; amán, amans. Letrina, letrines, cagadó, cagadós.)

3. Privadamen, adv., privément, particulièrement, secrètement.

Alberguet privadamen e seladamen en la cieutat.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 1.
Il séjourna privément et secrètement dans la cité.

Anet s' en a la vinha un ser privadamen. V. de S. Honorat.
Il s'en alla à la vigne un soir secrètement.
ANC. FR. Tant qu'eussiez à cest péchière
Privéement un poi parlé.

Roman du Renart, t. III, p. 38.
CAT. Privadament. ESP. PORT. Privadamente IT. Privatamente.
(chap. Privadamen, privádamen.)

4. Privadeza, Prevadeza, s. f., privauté, familiarité, habitude.

El amava una domna de gran valor, et avia gran prevadeza ab ela.

V. de Rambaud de Vaqueiras.

Il aimait une dame de grande valeur, et avait grande privauté avec elle.

Nuls hom non pot conoisser lo sen de las Saintas Scripturas si non o aprent per la privadeza de ligir. Trad. de Bède, fol. 83.

Nul homme ne peut connaître le sens des Saintes-Écritures s'il ne l'apprend par l'habitude de lire.

5. Privar, v., lat. privare, priver, cacher.

La priva, deshereta de totz sos bens et heretages.
Tit. de 1399. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 134.
La prive, déshérite de tous ses biens et héritages.
Coms de Tolsan, ja non er qu' ie us o priva;
Veiaire m' es que 'l guerra recaliva.

Montan Sartre: Coms de.
Comte de Toulouse, jamais il ne sera que je vous le cache; il me semble que la guerre se rallume.

Part. pas. Coma Valent, l' emperador... agues privadas motas glieias de lors pastors. Cat. dels apost. de Roma, fol. 47.
Comme Valens, l'empereur... eut privé de nombreuses églises de leurs pasteurs.
CAT. ESP. PORT. Privar. IT. Privare. (chap. Privá, privás: yo me privo, prives, prive, privem o privam, privéu o priváu, priven; privaré; privaría; si yo me privara.)

6. Privacio, Privatio, s. f., lat. privatio, privation, perte.
Ab privatio de votz. Eluc. de las propr., fol. 47.
Avec privation de voix.
Per negatio o per privatio. Leys d'amors, fol. 45.
Par négation ou par privation.
CAT. Privació. ESP. Privación. PORT. Privação. IT. Privazione.
(chap. Privassió, privassions.)

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

7. Aprivadansa, s. f., familiarité, privauté.

Per sel' aprivadansa que davan lor auria facha. Liv. de Sydrac, fol. 64.
Par cette familiarité que devant eux il aurait faite.

8. Aprivadar, v., apprivoiser, familiariser, rendre familier.

No lor deves mostrar bela cara... ni els aprivadar de te.

Liv. de Sydrac, fol. 64.
Tu ne leur dois montrer belle mine... ni les familiariser avec toi.

Pueis, quan s' ira aprivadan,
Hom li mostre la carn denan.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis, quand il ira s'apprivoisant, qu'on lui montre la chair devant.

Moral. Aprivadar pot hom estranhas gens,
Et estranhar los pus propdas parens.
Serveri de Girone: Cavayers.
On peut apprivoiser les gens farouches, et rendre farouches les plus proches parents.
Part. pas. Tant l' ai aprivadat.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Tant je l'ai apprivoisé.


Pro, Pron, adv., prou, assez, beaucoup.

Quan me soi pro trebalhatz,
Ieu jet defor amdos mos bratz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand je me suis assez tourmenté, je jette dehors mes deux bras.
Subst. Del papa, sai que dara largamen

Pro del perdon e pauc de son argen.
(chap. Del Papa, sé que dará (donará) llargamen prou de perdó y poc de son argén : dels seus dinés. prou de : mol, bastán.)
Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes.
Touchant le pape, je sais qu'il donnera largement beaucoup du pardon et peu de son argent.

Adv. comp. No n' ai retengut

Ni pauc ni pro per negun autr' afaire.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Je n'en ai retenu ni peu ni prou pour nulle autre affaire.

Qu' om no li puesca essenhar
Petit ni pro.

Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse apprendre peu ni beaucoup.
ANC. FR. Ce qui se fait bien, se fait prou vistement.

Du Bartas, p. 24.
Entre peu ou prou de durée, il n'y a rien de différence si nous le comparons avec l'infinie éternité.

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 239.
IT. Adv. Pugnate forte et prò.

Guittone d'Arezzo, lett. III, p. 17.
CAT. Prou. (chap. Prou, mol, bastán; ya ne ting prou : ya val, ya no ne vull mes; plou poc, pero plou prou pera omplí 'l (lo) pou.)


Pro, Pron, s. m., profit, avantage.

Si qu' ieu n' aia tot lo pro,
Et el la belha razo.

B. de Ventadour: Acossellatz.
De sorte que j'en aie tout le profit, et lui la belle raison.

S' ieu mueir aman per vos, cug far mon pron.
Blacasset: Gerra.
Si je meurs pour vous en aimant, je crois faire mon profit.

Loc. Vei que nulha pro no m te
Ves lieis que m' auci e m cofon.

B. de Ventadour: Quan vei la.
Je vois que nulle profit ne me tient vers celle qui me tue et me détruit.

Per pron tener, es hom apelhatz pros.
P. Cardinal: Ieu trazi piegz.
Pour profit tenir, l'homme est appelé preux.
En mains afars que no us tornon a pron.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.
En maintes affaires qui ne vous tournent à profit.
Loc. fig. Podetz dire vostre talan,

Que mi no tenetz pro ni dan.

Cadenet: S' ieu ar esdevenia.
Vous pouvez dire votre désir, vu que vous ne me tenez profit ni dommage.
Prov. Com lo proverbis ditz:

Non es tot bel so que pro te.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Comme le proverbe dit: N'est pas tout beau ce qui profit tient.
ANC. FR. A nul pro ne lui puet venir.

2e Trad. du Chastoiement, conte 22.

Plus ala li soen prou ke li vostre quérant.
Roman de Rou, v. 3412.
Bevez assez, bon preu vous face.

Fables et cont. anc., t. I, p. 365.
ESP. IT. Pro.

2. Profieg, Profieyt, s. m., profit.

A ma honor e profieyt. Titre de 1080.
A mon honneur et profit.
Senher, autra via
Prenetz tal que us sia
De profieg major.

G. Riquier: L'autre jorn.
Seigneur, autre voie prenez telle qu'elle vous soit de profit plus grand.

CAT. Profit. ESP. Provecho. PORT. Proveito. IT. Profitto.
(chap. Profit, profits.)

5. Profechos, Profetchos, Profichos, Profeitos, adj., profitable.

Quan no vol creire son sirven
De cosselh profechos e bo.

B. Carbonel: Cor diguas me.
Quand il ne veut pas croire son serviteur touchant conseil profitable et bon.

Atemprada vianda es profeitosa al cors e a l' arma.

Trad. de Bède, fol. 52.
Nourriture tempérée est profitable au corps et à l'âme.

Ta paraula e tos sermos
Sia tot' ora profetchos.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que ta parole et ton discours soit à toute heure profitable.

Conoisens totas las davan ditas cauzas esser profichozas als ditz cossols.

Cartulaire de Montpellier, fol. 82.
(chap. Coneixén (que) totes les dabán dites coses sé profitoses als dits consuls; los de Montpellier, Mompestler, Montispessulani, etc.)
Connaissant toutes les devant dites choses être profitables auxdits consuls.

Retrato de Jaime I, por Jaume Mateu. Museo de Arte de Cataluña.

CAT. Profitos. ESP. Provechoso. PORT. Proveitoso.
(chap. Profitós, profitosos, profitosa, profitoses; que fa profit, que done profit.)

4. Profechable, Profichable, Profeitable, adj., profitable.
Negus homs non ama neguna causa, si no se cuia que li sia honorabla o delechabla o profechabla.

V. et Vert., fol. 31.
Nul homme n'aime nulle chose, s'il ne pense pas qu'elle lui soit honorable ou délectable ou profitable.

Neguna causa profichabla a mossenhor.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Nulle chose profitable à monseigneur.
Vanas e non profeitablas fablas. Trad. de Bède, fol. 81.
Vaines et non profitables fables.
ANC. CAT. Profitable. IT. Profittabile.

5. Profeitancza, s. f., profit, avantage.

L' autre, entre las peyras, non faczia profeitancza.

L' Avangeli de li quatre semencz.
L'autre, entre les pierres, ne faisait profit.

6. Profeitozament, adv., profitablement.

Eschivat plus profeitozament. Trad. de Bède, fol. 45.
Esquivé plus profitablement.
ANC. FR. Grandement conforté et proffitablement conseillé.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 360.
CAT. Profitosament. ESP. Provechosamente. PORT. Proveitosamente.
IT. Profittevolmente. (chap. Profitosamen.)

7. Profechar, Profichar, Profeitar, Profitar, v., profiter, tirer profit.

Fai profechar, quec dia,
Cels que son en bona via.

Brev. d'amor, fol. 102.
Fait profiter, chaque jour, ceux qui sont en bonne voie.

Cal cosa profeita al ome? Doctrine des Vaudois.
Quelle chose profite à l'homme?
El eis no s' o sap devezir
Tan gen que s puesca profichar.
Pierre d'Auvergne: De Dieu no.
Lui-même ne se le sait diviser si bien qu'il puisse (en) tirer profit.

Part. prés. Las doas profechans

Son, e de pretz enans.

G. Riquier: Si m fos.
Les deux sont profitantes, et de mérite avancement.

ANC. CAT. Profitar. ANC. ESP. Provechar. IT. Profittare.

8. Aprofechable, adj., profitable, utile.
Segon que cascus sera plus aprofechables.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 17.
Selon que chacun sera plus utile.

Aquest enguens a mot de vertutz, que so aprofechablas a las gens que n' an bezonh. Liv. de Sydrac, fol. 43.
Cet onguent a moult de vertus, qui sont profitables aux gens qui en ont besoin.
ESP. Aprovechable. (chap. aprofitable, aprofitables.)

9. Aprofichablamen, adv., profitablement.
Doctors lieg subtilmen o aprofichablamen. Leys d'amors, fol. 99.
Le docteur lit subtilement ou profitablement.

ESP. Aprovechadamente. (chap. Aprofitadamen.)

10. Aprofechar, Aprofiechar, Approfitar, v., profiter.

Podo nozer o aprofechar? - A l' arma non podo re aprofechar.

Aissy coma la medecina non aprofiecha re a la plaga can lo fers es dedins. (chap. Aixina com la medissina no fa profit a la ferida (llaga) cuan lo ferro está adins.)

Liv. de Sydrac, fol. 77 et 95.

Peuvent-ils nuire ou profiter? - A l'âme ils ne peuvent point profiter.

Ainsi comme la médecine ne profite point à la plaie quand le fer est dedans.

Coma en los motz... approfitar. Leys d'amors, fol. 115.
Comme en les mots... profiter.

CAT. Aprofitar. ESP. Aprovechar. PORT. Aproveitar. IT. Approfittare.
(chap. aprofitá : aprofito, aprofites, aprofite, aprofitem o aprofitam, aprofitéu o aprofitáu, aprofiten; aprofitat, aprofitats, aprofitada, aprofitades; aprofitaría; aprofitaré; si yo aprofitara.)

11. Aprofichabletat, s. f., amélioration, perfectibilité.

Per la enfermetat e la no aprofichabletat d' el.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Par l'infirmité et la non perfectibilité de lui.


Proa, s. f., lat. prora, proue.
Cant per la proa pres l' azaura. V. de S. Honorat.
Quand par la proue il prit la tartane.
CAT. ESP. PORT. Proa. IT. Prora. (chap. Proa, proes, contrari a la popa, popes. Lligíu l'agüelo y lo mar, en chapurriau.)

Lligíu l'agüelo y lo mar, en chapurriau

sábado, 21 de septiembre de 2024

Plaga, Plagua, Playa - Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger

 

Plaga, Plagua, Playa, s. f., lat. plaga, plaie, blessure.

Plaguas me feyron mais de cen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Plaies me firent plus de cent.

Mas que m val, s'ieu demostrar

Ja non l' aus ma mortal playa!

P. Raimond de Toulouse: Ar ai.

Mais que me vaut, si montrer désormais je ne lui ose ma mortelle plaie!

Fig. Dossamens deu homs tractar las plagas del cor e de l'arma.

V. et Vert., fol. 57. 

Doucement on doit traiter les plaies du coeur et de l'âme.

CAT. ANC. ESP. Plaga. ESP. MOD. Llaga. PORT. Chaga. IT. Piaga.

(chap. Llaga, llagues; ferida, ferides; nafra, nafres, ñafra, ñafres. 

Plaga, plagues de llangostos, sequía o sequera; peña de Valjunquera.)

2. Plagar, v., blesser, meurtrir.

Si us servs d'autrui plagara lo mieu serv.

Trad. du Code de Justinien, fol. 22. 

Si un serf d'autrui blessera le mien serf. 

Part. pas. Y fo plagatz de lansa.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Y fut blessé avec lance. 

Mas si lo servs meus es plagatz. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Mais si le serf mien est blessé. 

ANC. FR. Tuit furent batu et plaié.

Là ot des morz et des plaiez 

Tant que n'en sai dire le conte. 

Roman du Renart, t. II, p. 43; et t. III, 245. 

De mortel apostume navrent leurs cuers et plaient. 

Jehan de Meung, Test., v. 1067.

ANC. CAT. ANC. ESP. Plagar. ESP. MOD. Llagar. PORT. Chagar. IT. Piagare.

(chap. Llagá: llago, llagues, llague, llaguem o llagam, llaguéu o llagáu, llaguen; llagat, llagats, llagada, llagades; ferí; nafrá, ñafrá.)

3. Plagador, s. m., lat. plagiator, plagiaire.

Als plagadors, als mensongiers.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.

Aux plagiaires, aux menteurs.

(chap. Plagiadó, plagiadós, plagiadora, plagiadores; llagadó, llagadós, llagadora, llagadores; feridó, feridós, feridora, feridores; nafradó, nafradós, nafradora, nafradores; ñafradó, ñafradós, ñafradora, ñafradores.)


Plais, s. m., bois, bosquet, taillis.

Ar vei vermeills, blaus, blancs e grocs 

Vergiers, plans, plais, tertres e vaus.

(chap. Ara vech roijos, blaus, blancs y grocs vergés, plans, bosquets, collets y valls, valletes.)

A. Daniel: Ar vei.

Maintenant je vois vermeils, bleus, blancs et jaunes vergers, plaines, bois, tertres et vallons.

Son sec li ram pels plais,

Que flors ni fuelha no i nais.

(chap. Están seques les rames pels bosquets, que flo ni fulla no hi naix.) 

Azalais de Porcairagues: Ar em.

Sont secs les rameaux par les bosquets, vu que fleur ni feuille n'y naît.

2. Plaissat, Playssat, s. m., taillis, bois, bosquet, fort.

Aug lo chan dels auzelos

Que fan los playssatz retendir.

E. Cairels: Mout mi.

J'entends le chant des oisillons qui font les bosquets retentir.

Quan son vert li plaissatz.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Quand sont verds les taillis.

ANC. FR. Sa meson sist joste un plessié, 

Parmi un plesséis de saus. 

Roman du Renart, t. I, p. 184; et t. III, p. 323.

Ne *bois hautein ne riche plesséis... (N. E. Hay un pliegue en el scan.)

Si n' *el chassièrent jusques à un plesséis.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573.

3. Playssa, s. f., haie, bosquet, taillis.

Qu'ans fos yeu trencatz ab ayssa

Qu'es en forest ni en playssa.

G. Adhemar: Lanquan vey.

Q' auparavant je fusse coupé avec hache qui est dans forêt et dans taillis.

4. Plaissaditz, s. m., bosquet, taillis, haie.

S' esbaudeia 

Lo rossinhol e domneia 

Ab sa par per pleissaditz.

G. Faidit: Pel joi. 

Le rossignol se réjouit et s' ébat avec sa compagne à travers bosquets.

Fon justa un plaissaditz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Fut auprès d'une haie.

5. Playssadenc, s. m., haie, buisson, bouquet de bois.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx 

Pels tertres e pels playssadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres et par les haies.

6. Playssar, v., garnir d'arbres, entourer de haies, palissader.

Fig. Selh que, per sos peccatz, riga

Sos huelhs ploran, planta e playssa, 

Don melhor frug que d' avayssa 

N' aura lay on fis gaugz canta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Celui qui, pour ses péchés, arrose ses yeux en pleurant, plante et palissade, de quoi meilleur fruit que d' avaysse il en aura là où pure joie chante.

ANC. FR. Les haies fait plaissier et enforcir.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573. 

Tant à plesser en mes plessez... qu'à faire toutes autres besognes.

Tit. de 1445. Du Cange, t. V, col. 573.


Plan, adj., lat. planus, plan, uni, aplani, poli, plain, effilé.

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil:, Dona genser.

Et les votres doigts délicats et effilés.

Ausberc, lansa plana 

E bon bran d'acier.

B. Arnaud de Montcuc: Er can. 

Haubert, lance polie et bon glaive d'acier. 

Cors ben fag, delgatz e plans.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Corps bien fait, délié et plan.

- Direct.

Qu'aissi tengues ma via plana.

P. Vidal: Abril issic. 

Que je tinsse ici ma voie directe.

- Exact, régulier.

Cinq copdadas d'aut a, de mesura plana, 

Lo molon de la legna.

V. de S. Honorat. 

Cinq coudées de haut a, de mesure exacte, le tas de bois.

- Fig. Simple, pur.

Sias humils e non vils, 

Plans et amezuratz.

V. de S. Honorat. 

Sois humble et non vil, simple et mesuré.

Me dis en razon plana 

Que mos chantars li plai.

B. de Ventadour: Quan la.

Me dit avec ton simple que mon chanter lui plaît.

Mas il o fai, so cre, per plan essai.

B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu. 

Mais elle le fait, cela je crois, pour simple essai. 

Tramet lo vers en chantan

En plana lengua romana.

G. Rudel: Quan lo rius.

Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Loc. E 'ls verses del compost volc tornar en vers plans. 

Sabia ben que aisso es ver plan.

V. de S. Honorat. 

Et les versets du comput voulut tourner en vers libres. 

Savait bien que ceci est vers simple.

- Adv. Uniment, simplement, également, juste.

S' ella me gualia,

Gualiador me trobara, 

E si m vai dreita via, 

Ieu l' irai pla.

P. Cardinal: Ben tenh. 

Si elle me trompe, elle me trouvera trompeur, et si elle me va droit chemin, j' irai également avec elle.

Pla a l'albor de dia. Guillaume de Tudela.

Juste à l'aube du jour. 

Lur dis plan e suaumens. Fragment de la Vie de S. Georges.

Leur dit uniment et simplement.

Adv. comp. Jesu Crist l' appelam de plan. 

La donna si leva de plan. 

A l' islla de Lerins s'en intreron de plan. V. de S. Honorat. 

Jésus-Christ nous l'appelons simplement. 

La dame se lève aussitôt. 

A l'île de Lerins ils entrèrent d'emblée.

Voyez perdos.

CAT. Pla. ESP. Plano, llano. PORT. Plano. IT. Piano. 

(chap. Pla, plans, plana, planes.)

2. Plan, Pla, s. m., plaine, plateau.

Per plans e per vals.

Aicartz del Fossat: Entre dos.

Par plaines et par vallées.

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon e prendo 'ls plas.

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

Oncques plus menu eau ne plut comme ils passent et prennent les plaines.

Combas e plas e boscatge.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Vallons et plaines et bocage. 

Loc. Leys servir en pla ni en desert.

E. Cairels: Abril ni mai. 

La servir en plaine et en désert (en tous lieux). 

ANC. FR. Et entra en plain yver ès plainz de Lombardie. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Si tost com il furent au plain. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 351.

Lesse le corre par le plain. Roman du Renart, t. 1, p. 296. 

Louenge aux dieux des hauts monts et des plains.

Cl. Marot, t. III, p. 303. 

CAT. Pla. ESP. PORT. Plano (llano). IT. Piano.

(chap. Pla com lo del Coco a Beseit, Pla d' En Bot, plans, plana, planes com les de Peñarroija de Tastavins.)

3. Planet, adj. dim., plain, uni, simplet.

Fig. En mon cor ai un novellet chantar, 

Planet et leu, e qu'el fai bon auzir.

Arnaud de Marueil: En mon cor.

En mon esprit j'ai un nouvelet chanter, simplet et léger, et qu'il fait bon ouïr. 

IT. Pianetto. (chap. Planet com lo carré Constitución a Beseit, planets, planeta com lo camping de Beseit y la cova de la planeta, planetes.)

4. Plana, Planha, Plaigna, s. f., plaine, pays plat.

Aras quan par lo guais termenis gens

Que fai la flor espandir per la planha.

Pons de Capdueil: Leials amics. 

Maintenant quand paraît le gai printemps gentil qui fait épanouir la fleur dans la plaine. 

Res tan no m' esbaudis 

Co ill aucellet per la planha.

Folquet de Marseille: Ja no volgra.

Rien tant ne me réjouit comme les oiselets dans la plaine.

- Page, feuille.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

(chap. Vintissís línies a cada plana, y a cada línia sinc paraules.)

Vingt-six lignes en chacune page, et en chacune ligne cinq mots.

- Planche.

Ayas una plana de rovre. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 30.

Ayez une planche de rouvre.

CAT. ESP. (página) PORT. Plana. IT. Piana. 

(chap. Plana, página, planes, págines.)

5. Planissa, s. f. dim., esplanade.

Ves leis vau per la planissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Vers elle je vais à travers l'esplanade.

(ESP. Planicie; chap. Planissie, planissies; esplanada, esplanades.)

6. Planeza, s. f., plaine.

En las planezas de Chalo.

L' aiga... tan sobrondet que tota aquela planeza cobria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58 et 178.

Dans les plaines de Châlon.

L'eau... tant déborda que toute cette plaine elle couvrait.

7. Planiol, s. m. dim., petit plateau, esplanade.

Era pausat en lo sol

Aqui en un petit planiol.

El planiol asetet si.

V. de S. Énimie, fol. 30. 

Était posé sur le sol là en une petite esplanade. 

Au petit plateau elle s'assit.

8. Planar, v., aplanir, unir, polir. 

Fig. Vau un chantaret planan

De digz escurs.

Giraud de Borneil: Tot suavet.

Je vais polissant un petit chant de paroles obscures.

IT. Pianar.

9. Planamen, adv., entièrement, complètement.

Per que conosc qu' aucir m' a planamen, 

Si 'n breu vas me non domda son coratge. 

Cadenet: Ab leyal. 

C'est pourquoi je connais qu'elle me tuera complètement, si en peu à mon égard elle n' adoucit son coeur.

Fauta de vezer planamen las estorias. Arbre de Batalhas, fol. 63.

Faute de voir entièrement les histoires.

PORT. Planamente. IT. Pianamente. (chap. Planamen.)

10. Aplanar, v., aplanir, unir, niveler, combler.

Fes tantost aplanar los valhatz.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19.

Fit aussitôt combler les fossés. 

Aplanar los fossatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 165. 

Combler les fossés.

- Fig. Caresser, cajoler, dorloter, adoucir, flatter.

Un gosset li fasia festa... lo aplanava, e lo payssia de sas viandas.

V. et Vert., fol. 61. 

Un petit chien lui faisait fête... il le caressait, et le nourrissait de ses mets.

Com l' austor qu'es pres en l' aranh, 

Qu' es fer tro s' es adomesjatz; 

Pueis torna maniers e privatz 

S' es qui be 'l tenga ni l' aplanh.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Comme l'autour qui est pris dans le filet, qui est farouche jusqu'à ce qu'il soit apprivoisé; puis il devient maniable et familier s'il est (quelqu'un) qui bien le tienne et le flatte.

Ap bel dig pot hom son deptor

Gen aplanar et apaiar.

T. de G. Gasmar et d'Ebles de Signe: N Eble.

Avec belle parole on peut son débiteur gentiment adoucir et apaiser.

Sitot se penh ni s mira ni s' aplanha.

P. Vidal: Jes pel temps.

Quoiqu'il se peigne et se mire et se dorlote. 

Tals se pimpa e s' aplanha 

Cui malvestatz serra e lia.

H. Brunet: Lanquan son.

Tel se pomponne et se dorlote que méchanceté serre et lie.

ANC. FR. La cerfve moult aplanicha.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 321.

Quant lor enfant lavent et baingnent 

Qu' el les debaisent et aplaingnent.

Roman de la Rose, v. 6972. 

Si tu n' applanis les passions de ton âme. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 234.

- Polir.

Fig. E 'l rossinholet el ram

Volt e refranh, et aplana 

Son dous chantar e l' afina.

G. Rudel: Quan lo rius.

Et le rossignolet sur le rameau fredonne et cadence et polit son doux chanter et l'épure.

CAT. Aplanar. ESP. Aplanar, allanar. PORT. Aplainar. IT. Appianare.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

11. Aplanir, v., aplanir, combler.

Far aplanir los valatz. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 24. 

Faire combler les fossés.

(chap. Aplaní; t' aplaniré.) 

12. Esplanar, v., unir, polir, expliquer, donner l'explication, interpréter.

En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava

Miravilios, una noit, quan mi dormia,

Voill m' esplanes.

T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet. 

Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais merveilleux, une nuit, quand je dormais, je veux que vous me donniez l'explication.

CAT. Esplanar, explanar. ESP. Explanar (explicar). PORT. Esplanar, explanar.

IT. Spianare. (chap. Explicá; explaná : fé pla : fé fássil.)

13. Explanatio, s. f., lat. explanatio, explication.

En la explanatio de las ditas paraulas. Leys d'amors, fol. 126. 

Dans l'explication desdites paroles. 

CAT. Explanació. ESP. Explanación (explicación). PORT. Explanação. 

IT. Spianazione. (chap. Explicassió, explicassions; explanassió, explanassions.)

14. Complanacio, s. f., nivellement, aplanissement.

Equalitat et complanacio. Eluc. de las propr., fol. 27.

Égalité et nivellement.

(chap. Nivellamén, nivellamens; anivellassió, anivellassions; aplanamén, aplanamens; explanassió, explanassions.)


Planca, Plancha, Planqua, s. f., lat. planca, planche.

Ab frevol planca. 

Gavaudan le Vieux: A la pus. 

Avec fragile planche.

- Petit pont de bois.

Loc. S'ieu ai passatz pons ni planchas

Per lieis.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si j'ai passé ponts et planches pour elle.

Loc. fig. De selhs de qui fetz planqua e pon. 

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

De ceux de qui il fit planche et pont. 

Lai on merce li fai planca e pon.

R. Gaucelm: A penas vauc.

Là où merci lui fait planche et pont.

CAT. Planxa, palanca. ESP. Plancha. PORT. Plancha, prancha.

(chap. Palanca, palanques; plancha, planches de ferro.)

Ramón Guimerá Caballé, Ángeles Lorente Sánchez, Mercedes Guimerá Lorente, Tomás Guimerá Lorente, mas de Lluvia, Parrizal, palanca

2. Plancat, s. m., plancher.

Totas las clausuras e 'ls plancatz desfaretz. Guillaume de Tudela.

Toutes les clôtures et les planchers vous déferez.


Planch, Plan, Plang, Plain, s. m., lat. planctus, plainte, gémissement, lamentation.

Gavaudas non pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Gavaudan ne peut finir la plainte ni la douleur qui le fait martyr.

Lagremas e plans e plors, 

So son, a l' arma, frutz e flors.

Folquet de Marseille: Senher Dieu. 

Larmes et gémissements et pleurs, ce sont, pour l'âme, fruits et fleurs. ANC. FR. Et après a jeté un plaint. Roman du Renart, t. III, p. 187. Proufiter ne me peuvent mes plains. Charles d'Orléans, p. 105.

Cessez, mes vers, cessez ici vos plaincts. 

Cl. Marot, t. III, p. 303.

Faire mes plaintz vers vostre majesté. Cretin, p. 180.

- Complainte, sorte de poésie.

Plangz es us dictatz qu' om fay per gran desplazer e per gran dol.

Leys d'amors, fol. 41.

La complainte est une composition qu'on fait par grand déplaisir et par grande douleur.

Lo plainz qu' En Bertrans de Born fetz del rei jove.

V. de Bertrand de Born. 

La complainte que le seigneur Bertrand de Born fit sur le roi jeune.

CAT. Plant. ANC. ESP. Planto (llanto, lamentación). PORT. Pranto. 

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

IT. Pianto. (chap. Gemec, gemecs; lamentassió, lamentassions; plo, plos; plorera, ploreres.) 

2. Planher, Plagner, Plaigner, Plaingner, Planger, Plainer, Planer, v., lat. plangere, plaindre, regretter. 

Tota Guiana plaing

Lo rei Richart.

Bertrand de Born le fils: Quan vei.

Toute la Guienne regrette le roi Richard. 

Aissi quon hom planh son filh e son paire 

E son amic, quan mortz lo y a tolgut, 

Planc ieu los vius que sai son remazut, 

Fals, deslials, fellons.

P. Cardinal: Aissi quon. 

Ainsi comme l'homme regrette son fils et son père et son ami, quand la mort le lui a enlevé, moi je plains les vivants qui sont demeurés ici, faux, déloyaux, félons.

Plan se sos dols e sos menuz pecaz. Poëme sur Boèce.

Il plaint à soi ses fautes et ses menus péchés.

- Gémir, soupirer.

Auzi plainer et ronflar 

Un cavallier e sospirar.

Roman de Jaufre, fol. 9. 

Il entendit gémir et râler un chevalier et soupirer. 

Quant ieu cug chantar, 

Planh e sospir.

Claire d'Anduse: En greu.

Quand je crois chanter, je gémis et soupire.

- Lamenter, désoler.

No s deu plaigner d' afan 

Ni dire sa dolor.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.

Ne se doit plaindre de souffrance ni dire sa douleur.

Denan lor no s' en planc.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Devant eux il ne s'en plaint.

Prov. No sens, es cosselh demandar 

Ad home de so que no sap, 

Et es pauc planh de son mescap 

Qui, ses cosselh, vol gran fag far.

Nat de Mons: Al bon rey.

Non sens, c'est demander conseil à homme sur ce qu'il ne sait pas, et peu est plaint, de son méchef, qui, sans conseil, veut grande affaire faire. 

ANC. FR. Et faut que mes vers plaignent 

La dure mort de la mère du roy. 

Cl. Marot, t. II, p. 101. 

On dit que le plaindre allége la douleur. 

Comines, liv. I, p. 399. 

De cest oiseau prendray le blanc pennage 

Qui en chantant plaint la fin de son aage. 

Œuvres de Du Bellay, fol. 64.

J'ay beau plaindre et beau soupirer. Malherbe, liv. V. 

ANC. CAT. Planyer. IT. Piangere. 

(chap. gemegá, lamentá, lamentás, plorá.)

3. Complancha, Complansa, s. f., complainte, plainte.

El ne fasia complancha al payre..., e lo payre ne fasia justicia.

Arbre de Batalhas, fol. 65.

Il en faisait plainte au père..., et le père en faisait justice.

Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es em plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.

Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.

ANC. CAT. Complancta.

- Sorte de poésie.

Complansa, vai, senes tota bistensa,

Per lo pays, de levant al ponent.

Poëme sur la Mort de Robert, roi de Naples.

Complainte, va, sans aucun retard, par le pays, du levant au couchant.

4. Complanta, Complainta, s. f., plainte, complainte.

Clamor e complanta en sia feyta. Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. Réclamation et plainte en soit faite.

Que sias ses complainta e simple fil de Deu. Trad. de Bède, fol. 63. 

Que tu sois sans plainte et simple fils de Dieu. 

ANC. FR. Que que Bruns fesoit ses conplains. 

Roman du Renart, t. I, p. 349.

Si que chascun entende nos complainctz. Cretin, p. 56. 

Que nous pardonnez noz complains. Monstrelet, t. 1, fol. 322.

ANC. CAT. Complanta (complancta). IT. Compiante.

5. Complanhensa, s. f., plainte, réclamation.

En totas autras complanhensas en que hom pot menspenre e defalhir, fay hom emenda, o pren trevas. V. et Vert., fol. 32. 

Dans toutes les autres réclamations en quoi on peut se méprendre ou se tromper, homme fait amendement, ou prend délai.

Fa complanhensa d' aquel deute denant la cort.

Statuts de Montpellier, de 1212.

Fait plainte de cette dette devant la cour.

6. Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger,

v., plaindre, gémir, lamenter.

Totz aquels que avian causa de si complanger.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 182. 

Tous ceux qui avaient motif de se plaindre. 

Vos prec que ges, si m complanc, no m' azir 

Vostra valors.

Arnaud de Marueil: Us joys d' amor. 

Je vous prie que point, si je me plains, ne me haïsse votre mérite.

Mas quan cel qui s complaignia 

Fag avia sa clamor.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Mais quand celui qui se plaignait avait fait sa lamentation. 

Prov. Membre s li qu' asatz quier qui s complaing. 

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers. 

Qu'elle se souvienne qu'assez réclame qui se plaint.

Part. prés. subst. La persona del complanhent.

Statuts de Montpellier, de 1205. 

La personne du plaignant. 

ANC. FR. Il retournent à lui en complaignant. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175. 

Mon oeil et moi sans nul reconfort d'âme 

Nous complaignons. Cl. Marot, t. 1, p. 336. 

Complaingnans leurs douces dolours. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 16. 

ANC. CAT. Complanyer. ANC. ESP. Complañir. IT. Compiagnere, compiangere.

sábado, 27 de julio de 2024

3. 4. De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.

Capítul IV.

De cóm Pedro Saputo se va fé dotó. Seguix lo seu viache.


Deu mos libro dels tontos: amén. Perque tratá en ells es lo mateix que entrá de nit y sense llum a una casa en tot escampat aon no se ha estat may. Pero tamé tíndreles en homens tan espabilats es traball y demane sing dotsenes de sentits. Y si són antojadisos o garchos de intensió, no són ya homens sino demonis.

Lo nostre héroe no coneixíe lo mal pera guardás. Ara se li va antojá fes meche; sí, siñós, dotó, sense mes ni mes, meche, siñó, com qui no diu res.

Totes les professions haguere ell volgut coneixe ejersínles per la seua cuenta; pero com es tan curta la vida del home, li va pareixe impossible. Fora de que algunes teníen per an ell poc atractiu.

Ne teníe mol gran entre datres la de soldat; pero va habé de renunsiá an este gust per la obligassió y cariño de sa mare.

De mossen de almes no podíe ordenás y ejersí lo ofissi una temporada; perque lo sacerdossi es un llas mes fort encara que lo del matrimoni, y lo que una vegada se arribe a ordená, ordenat se quede in eternum. Flare, ya podíe di que u habíe sigut habén sigut monja, y habén estat mich añ al Carmen de Huesca aon va coneixe mol be lo flarisme. De la professió de lletrat se contentabe en la siensia. Lo que va di don Severo, de anassen en los gitanos, va sé una veu que ell mateix va soltá y va fé corre pera omplí lo buit del seu eclipse al convén. Encara que be u dessichare; perque, ¿quína vida com la del gitano o la del sossiollingüista? Pero lo tiráe cap atrás lo habé de sé lladre per forsa y engañadó, de perdre tota la vergoña y acomodás a tota la brutissia y gorrinada. Envejo la vida de eixos filóssofos judaicossinics, díe; pero no ting estómec per an aixó. La seua curiosidat habíe de escomensá o mes be seguí de algún modo y probá alguna nova professió u ofissi, va volé inissiás a la de meche.

Passán de Valensia a Mursia va sentí parlá de un meche famós que ñabíe a una vila prinsipal, uns diuen que ere Alberique, datres que Elche, atres Cullera; y va di: bona ocasió; allá que vach, y assento plassa de practicán. Dit y fet. Va y se presente al Esculapio de aquella terra, al que li díen lo siñó meche y li va di que habíe estudiat a la Sertoriana de Huesca y que anáe de siudat en siudat, de regne en regne buscán un mestre que u fore digne de ell; no per lo talento que Deu li habíe donat, que no ere mes del nessessari, sino per la aplicassió en que pensabe está penjat de les seues paraules y portá después la recomanassió de la seua escola; que la seua bona estrella li habíe fet sabé de la seua molta sabiduría; y li rogáe que lo admitiguere entre los seus dissipuls. Me dic, va afechí, Juan de Jaca, soc aragonés, fill de bons pares y natural del poble de Tretas, a la montaña.

Li va agradá al dotó lo empaque y desparpajo de Pedro Saputo, y per vía de examen li va preguntá en latín qué es calentura, qué es pols, y qué es meche. Ell, que per passatems habíe lligit alguns llibres de medissina y teníe tan bona memoria, li va contestá tamé en latín, parlán micha llarguíssima llengua, a la que va regirá, ajuntá, concordá, y casá a Hipócrates, Galeno, Andrés Piquer, Raimundo Lulio o Ramón Lull y lo Mestre de les sentensies; a Aristófanes, Varrón y Paracelso, en Plinio, Averroes, Nebrija y Pico de la Mirándula; afegín de ell reflexions tan propies y adecuades, que ni Piquer después va parlá milló de calentures, ni Solano de Luque del pols, cuan van vindre al món a enseñá als meches lo que encara no sabíen. Tamé va pujá a la lluna y de allí mes a dal, y va nomená mes planetes y constelassions de les que va coneixe don Diego de Torres, y va parlá maravilles de la astrología médica y de la influensia dels astres (dels sastres no) al cos humano; va fingí una fe que no teníe.

La definissió del dotó la va reduí a dos paraules, dién que es Lucifer de la salut. Pero después la va extendre y la va ampliá donán mes de vin definissions del meche a modo de letanía.

Se omplíe de goch lo mestre al vore que un home tan consumat veníe a sé discípul, y se va creure lo mateix Esculapio en gayata y gorra a la moderna. Ben serio li va di: Recte, fili; in discipulum te coopto; et spero fore ut intra paucos menses par sis magistro, et mihi in schola succedere possis. Que vol di: "Mol be, fill; te admitixgo com a dissípul, y espero que en pocs mesos me igualos com a maestre y pugues relevám a la escola.»

Va escomensá, pos, la práctica, les práctiques, y lo mestre cada día mes enamorat de ell, distinguínlo mol entre los discipuls, que ne eren de dotse a quinse. Los van ressibí mal un día a una casa, y encara van ofendre de paraula al mestre; y mostranse mol sentit Pedro Saputo, li va di:

- Gustosa la siensia, fill, pero odiosa la professió. Porte mols disgustos, desazones, sinsabores, corcovos, singlots y tamé indigestions ; pero tamé alguna bendissió y favor y sobre tot es mol socorrida. Per lo demés ya sabrás los secrets del art. Pero no te arredros, no te faigues cap atrás. Ya saps que al home se li va di:

in sudore vultus tui (a la suó del teu fron); pos per al dotó se mude a P la S, afán y traball; roins díes y pijós nits es la condissió del home en general; dos díes de tristesa, y un repartit entre la alegría y les distracsions del doló; y aixó cuan li va be; pero lo meche...

En fin, ya sabrás, repetixgo, los secretos de la professió, lo segón arte del dotó. Perque a tú sol, fill, a tú sol vull revelatu.

Faríe uns tres mesos que practicabe cuan lo seu mestre va ressibí una carta del consell de Villajoyosa, a la que li demanáen un meche de la seua escola; y si no lo teníe cumplit o de la seua satisfacsió a má, los enviare un dels seus discipuls mes adelantats.

Li va pareixe cridáls a tots, los va lligí la carta, y los va proposá que ya que cap de ells habíe cumplit la práctica, designaren al que en mes confiansa podríe enviá, ya que entre ells teníen que coneixes. Tots al sentí aixó se van girá cap a Pedro Saputo y va di lo mestre:

- Enteng, siñós, enteng; tamé yo me inclinaba per Juan de Jaca; pero en lo vostre testimoni se assegure mes lo meu. Hi anirá Juan de Jaca, y repelará y furgará los morbos que afligixen a la poblassió, y tallará la tabe que la infecte. (Perque an aquella siudat se estáen patín unes calentures podrides de pus que díen que se apegaben una mica a la roba, y hasta a la carn.)

Sápigue Juan de Jaca, lo meu mol dilecte discípul, que Villajoyosa es teatro de proba pera un dotó. Mols marinés, com a port de mar; caló a la sang, afrodisis als alimens, pubertat y amors primerengs, passions tiranes y vellea antissipada. Sangría, vomitoris y purgues als jovens; vomitius, purgues y sangría a les persones de micha edat; purgues, sangría y vomitines als agüelos com lo Sebeta; después sudorifics a tots, tintures analéptiques y dieta amoressén. Pero sobre tot tingues presén que la sang es lo mes gran enemic del home; después entre lo amor. Per aixó an ixa vila ña lo que ña, com porto dit. Y bons que los tingues, y als que te consulton, dieta y separatio toriabsoluta desde san Miquial de Mach a san Miquel de Setembre. Aixó ya se véu que no u farán, se extenuarán, caurán, morirán; pero lo meche ya sen va eixí per la seua porta.

Que se mórigue en hora bona lo que vullgue morís. ¿Va pagá les visites?, pos requiescat in pace. Dirán, parlarán: requiescat in pace. Lo dotó lo ha matat; requiescat in pace. Fora de que, fill meu, tots segons lo poeta, sedem properamus ad unam (caminem a una cap al atre món). Y fet com cal lo nostre ofissi, que lo dolén o dolenta se mórigue del mal o de la medissina, lo tímpano dels coribantes (que es tocá la zambomba y fé soroll). Si te se oferix algún cas fort, audaces fortuna juvat (als audasos, valens, osats, ajude la fortuna): sang y mes sang, que, com vach di, es lo nostre mes gran enemic; y después, passo lo que vullgue passá, lo tímpano damún dit, y si lo dolén se mor, que en pas descanso, requiescat in pace, R. I. P.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

Acabada esta famosa llissó, lo va abrassá tendramen, y va escriure y li va entregá la carta de autoridat y persona. Ell, compranse una mula en bona memoria, va tirá cap a Villajoyosa montán an ella, en lo que se va acreditá mol, pos ya abans de ejersí la professió cabalgabe en mula, que an aquell tems ere distintiu y siñal de exelensia entre los dotós. Y es sert, desde que van baixá de la mula la professió va per enterra y no se veuen mes que mechets. Portáe tamé una gran gorra negra, un gabán coló de palla en forro morat, y una gayata llarga en empuñadura de plata a la que figurabe una serp enrollada a la fusta com símbol de la medissina o farmassia.

Perque Esculapio, que ere lo Deu dels meches y dels boticaris entre los gentils, va vindre de Grecia a Roma transformat en serpota a petissió y honor del senat que va enviá a buscá los tres embaixadós en un hermós buque de la república (res publica).

Va arribá, va presentá les seues cartes de recomanassió; y com an elles lo seu mestre lo va ficá per damún dels cuernos de la lluna y lo va anivellá en los estels, no van repará en la seua curta edat.

Ni van repará tampoc en les calentures ni la tabe o lo que fore, pos encara que resseptabe a paupontes, allí aon apuntáe, la ensertáe, la passia declinabe, en quinse díes se va quedá sense dolens, passiens y cliens, curats tots felismen en los purgans, les sangríes y los suorans o fessuás; exepte sis monges, dos capellans, vuit marinés, tres buhoneros y algún atre, que entre tots no arribáen a sen; en atres tans flares y un Argos que lo enfadabe selán a una nebodeta que per la seua molta bellesa díe ell que se habíe escapat del Olimpo y baixat a la terra. Va morí la tía esta perque va arribá la seua hora, y se supose; pero es sert que Pedro Saputo (casi tremolo al díu) va tindre gran tentassió de ajudala. ¡Ay!, la ocasió pot mol. 

Deu faigue san al meu meche.

Com discurríe y sabíe fé aplicassions per analogía y consecuensia, encara va formá una espessie de sistema, reformán la doctrina del seu mestre y de les práctiques que entonses se seguíen, va curá entre atres a un epiléptic (mal del cor), a un en gota y a un maniátic; al primé en un parche de cerato fort y revulsiu a la boca del estómec; al segón en fregues seques los matins abans de alsás, per lo esquinás y totes les juntes o articulassions; y al tersé en sangríes sense vi (Deu mos libro), purgues y música, fenli adependre la música y la poesía. Les sagales se ficáen dolentes sol per lo gust de que ell les visitare. Y hasta ne va ñabé dos que van fé vore que les habíe picat una tarántula; ell va reconeixe lo mal, elles lay van confessá, y va obrá lo milagre de la seua curassió en gran crédit y no menos profit, habén sigut mol ben pagat per los pares.

Anáe, pos, assombrosamen fen la seua práctica; lo seu mestre li escribíe continues enhorabones; tots lo miráen com al orácul de Delfos, y los marinés de Villajoyosa portáen la seua fama a les cuatre parts del món. Pero ell en ell mateix; ¡quín cachondeo cuan tornáe de visitá y se embutíe al seu cuarto! Allí se vée lo eixecá los muscles y soltá la carcañada, lo pegá puñades a la taula, lo fé pasmos y no acabá de admirás y enríuressen de lo que veíe y tocáe, que ere la tontería de la gen y los doblers que guañabe, en los mol rics regalos que li féen, si haguere estat allí un añ s'haguere pugut comprá un coche (si ne hagueren ñagut). Villajoyosa es un poble entonat y los seus naturals generosos y agraíts. Ademés ixíe als pobles de la roglada y se emportáe mol bon or y riques propines. Pero se li va acabá la nova consiensia, y als cuatre mesos de ejersissi li va pegá per una ocasió que igual haurán tingut mols atres y no lo haurán imitat.

Lo van cridá pera un arriero de Carcagente o Carcaixent que al passá en la seua recua un barranquet que ña prop de Villajoyosa, creixcut per l'aiguat de la tarde anterió, va doná un pas en fals lo seu burret y va caure en la cárrega. Eren les deu del matí al mes de juliol; fée molta caló, y lo arriero amerat de un mar de suó va tindre que aviás al aigua casi gelada, y va traure de ella y en lo burro una enfermedat que lo va acompañá mol tems. Lo va visitá lo nostre Galeno, y se va di per an ell: esta es la ocasió de probá lo remey de Quinto Curcio. Lo mateix li va passá a Alejandro, y lo seu meche li va propiná un mejunje en lo que lo va fé dormí tres díes, y después va rompre a suá com un carboné y aixó lo va saná, en vuit díes estáe sano. Grassies, pos, al remey. Y en efecte se va ficá mans a la obra. Pero com lo amic Quinto Curcio no diu de qué se componíe, se va ficá Pedro Saputo a adiviná, y li va pareixe que teníe que mesclá los narcotics y los fesmessuá; y així u va fé. Pero va carregá massa la má dels primés; y sí que va dormí lo dolén dos díes, pero después al tems de rompre a suá fort, cosa favorable y esperada, tamé li van vindre les basques de la mort, o mes be quedás geladet al llit, pos ni basques va tindre lo pobret. Y encara díe la gen: ¡Quín meche! 

Tres díes li ha allargat la vida; un atre l'haguere dixat morís.

Poc satisfet Pedro Saputo de sí mateix, y demanán la venia al consell va aná a vore al seu mestre. Li va contá lo cas, y lo mestre li va contestá: no desaprobo lo fet, pero un atra vegada, y com díe Juan de Jaca, esperimentum fac in anima vili (fes la proba o experimén a persona que valgue poc).

- Pos ¿quína ánima mes vil podía habé trobat?, va di Pedro Saputo.

- Mol engañat estás, fill, li va contestá lo mestre; encara que la culpa es meua que no te vach previndre. Alma vil es un flare, un benefissiat, una monja; y en cas de nessessidat, una donsella vella; una casada estéril, un catalanet filólogo com Arturo Quintana Font, una viuda sense fills, pero no un pobre arriero, y mes pare de familia. An aquelles, particularmén a monges y flares, se fan eixes probes, que no li poden doldre a ningú y fan mes falta al atre món que an éste. Torna al teu partit, a la teua vila joyosa, y de aquí a un mes o dos, perque ara estic afaenat, mira de dixát vore mes, pera revelát los secretos de la professió y la compossisió de la persona del meche. Va besá Pedro Saputo les mans al seu mestre y se va despedí dels seus condiscipuls. Pero espantat de la seua temeridat y corcat per la consiensia, no va volé torná a Villajoyosa, aixina que va pará a Mursia, aon va vendre la mula y va torná al seu ofissi de pintó aventurero.

Van sentí mol la seua desaparissió a Villajoyosa, y mes les donselletes, creénse totes huérfanes y abandonades de la providensia. ¡Cuántes lo van plorá! ¡Cuántes lo ensomiaben de día y lo suspiraben de nit! ¡Cóm se torsíen les mans invocán lo seu nom desesperades! ¡Quína amargó! Díen: ¡Juan de Jaca de la meua alma! Y es de advertí que desde entonses saben les sagales de Villajoyosa pronunsiá la jota com natros, habense esforsat an esta gutural pera cridál be y no oféndrel convertín lo seu apellit en una paraula fea y malsonán. (Xuan de Xaca, Chuan de Chaca.)

Va passá después a Mursia y de allí a Granada. La seua curiosidat se va sebá sense terme a les memories de la gran siudat dels árabes, de la gran siudat dels Reys Catolics, de la siudat dels Vegas, Mendozas y Gonzalos: de la Troya de la Europa moderna.

Va visitá después la de Santafé y de allí va aná a Sevilla, aon se va aturá un añ per la mateixa raó que a Valensia. Va pujá a Córdoba y va saludá a la mare de les siensies, después de nous siglos, cuan les demés nassions de Europa eren encara semirrassionals y se alimentaben (o poc menos) de les bellotes de la primitiva ignoransia.

Lexique roman; Girgo – Esglandar

De allí va passá a Castilla, sen la primera siudat que va visitá la imperial Toledo, y va vore que ben just podíe aguantá la grandesa del seu nom. De Toledo va aná a Salamanca, la Atenas de España, y se va admirá del sarabastall a les escoles, del número de elles y de estudians, y entrán a examiná la doctrina va vore que no corresponíe a la opinió ni al afán y concurs dels estudis.

Va passá a Valladolid, la vall de Olit u Olite; va vore la seua catedral; y cansat de curiosidats se va adressá cap a la Cort que entonses estáe a Madrid o Madrit, un poblacho a un atre tems, y ara una de les mes hermoses poblassions de Europa, encara que sense memories antigues, sense glories dels siglos passats. No se va volé cansá mol en examinala perque sabíe lo que ere; y per un atra part la auló que ixíe dels palaus y ofissines li va entabuchá lo cap y lo va obligá a eixí de allí lo mes pronte milló sense vore mes que algunes coses que sempre ha tingut com a bones; y va empendre lo camí de Burgos. Esta antiga Cort de Castilla, esta primera capital de la antiga Castilla, va di al arribá, no put y corrom com l'atra. Eixe es lo palau, en gust lo voría tot; eixa la catedral, hermosa, magnífica, digna de la seua famosa antigüedat. Pero estáe desabrit, se añoráe, lo seu cor se dolíe de una aussensia tan llarga, y pensán en sa mare, va estretí lo sírcul del seu viache y va adressá al dret voltán cap a Aragó per Saragossa.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Les ales del pensamén li van ficá lo dessich als peus desde lo momén en que va determiná entornassen cap a la seua terra.

Encara no acababe de eixí de Burgos, per díu així, y ya estáe a Calatayud y va arribá a La Almunia. Va aná al messón, y apenes fée micha hora que habíe arribat que lo van vindre a buscá un home y una dona preguntán si ere meche.

- Sí, los va di, enteng algo de medissina, ¿qué se oferix?

- Miréu, van di; lo meche del poble va aná a Ricla a una consulta, y jugán a una casa va reñí en lo albéitar, menescal o veterinari per una jugada, y lo menescal an ell li va arrencá lo nas de una mossegada; y ell al veterinari li va fé saltá un ull, y allá que van los dos en lo seu mal y los cirujanos.

Un tío nostre, ya mol agüelet, va caure anit per la escala; no se va fé cap mal; sol se va quedá adormit o estamordit; lo vam gitá, y an esta hora encara no se ha despertat; y diuen que així dormín y respirán sen pot aná a l'atra banda y quedamos a copes de la herensia si no fa testamén o desfá lo que té fet.

Va entendre Pedro Saputo lo que ere; va aná cap allá y va vore a un home de uns setanta añs de edat llarc al llit, en lo coló natural, una mica ensés, y com en una son mol descansada; ya li habíen aplicat candeletes, ferro ruén, lo habíen pessigat mil vegades, y res, dorm que dormirás.

Va di: - Este home se va tindre que sangrá después de la caiguda; pero se li aplicará un atre remey. Que me porton una mica de pólvora, algo mes de un parell de onses de pes. Lay van portá, y ficada a una escudella en una mica de aigua, va escomensá a remóurela o regirala y pastala, y después va fé en ella dos flarets (petardos, cohets) y manán eixí a tots de la alcoba, exepte a dos homens que eren los que mes dessich mostraben de la salut del dolén, lo va ficá pancha per aball y de un costat; y cuan lo va tindre així, li va aplicá un flaret al cul y li va botá foc.

Se ensén la pólvora, chispege, se agarre, se consumix, y lo dolén adormit com un soc. Li va embutí l’atre, y va fé mes estrago, pos va escomensá a chumali sang en tanta abundansia, que se formabe un charco al llit. Y al poc rato va escomensá a menejá los peus, después a queixás y fotre algún bram, y va torná del tot a la vida.

Pedro Saputo va dixá eixí molta sang, y cuan li va pareixe prou, va maná que lo rentaren en oli y aiguardén batut y li aplicaren después compreses empapades o amerades y un atre día los va di lo que habíen de fé pera curá la llaga. Li van doná un doblón, sen va aná pel matí y va quedá al país lo prodigiós remey pera sempre.

Ña qui diu que no va sé aixó a La Almunia, sino al Frasno, y atres que a Épila. Poc importe; yo de La Almunia de Doña Godina u vach trobá escrit.

Jaca, siglo XIII, románs