Mostrando las entradas para la consulta jocs ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta jocs ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de febrero de 2026

LO PALAU ENCANTAT. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau

PERE PENYA. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.


Palma lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a la literatura, y los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué en castellá.

Cursá la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos conexements especials, fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars de l'illa.

Ha pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi extraordinari d'un brot de taronger florit d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart altres accéssits.

Palau, Beceite, vista posterior, delantera, eras, dibujo antiguo

LO PALAU ENCANTAT.


Fugint s'en va la regina

Per garrigues e pinars,

Contristada e consirosa,

La nuyt derrera de l'any.


La nuyt que n'es fosca e neyra

Com lo temps qu'esdevindrá,

Car de l'argentada luna

N'ha finit lo veyl minvant.


No mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides les han

Les núus de pols que levaven

De irades hosts mantz cavayls.


EL PALACIO ENCANTADO.

Acongojada y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última de diciembre.

Y fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de Mahoma.

No brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor la polvareda que levantó la caballería aragonesa.


Del cor de la beyla n'ixen

D'angoxa sospirs amarchs;

Perles de sos uyls ne cauhen,

De sos uyls de viu esguart.


N'ha motiu d'aytal tristança,

N'ha rahó de dol aytal;

Jorns de joy hagué, mas ara

Los vinents jorns son de plant.


Que n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl jorn malavirat,

Que n'ha perduda Maylorques

Ab lo xech e son infant;


E ha vist feresta matança

De sarrhins e chrestians

Dins sa maysó que guardaven

Los guerrers pus esforçats.


Per ço futx sense pus companya

Que ses esclaues leyals,

E los pochs esclaus que pogren

Escapar d'un greu trespás.

___


- ¿Perqué tant ploratz, regina? -

L' hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida es l'illa vostra,

Obs n'es ja qu'el briu eus salv.


Amargos suspiros se exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos, lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

- ¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos. Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.


- Ay! no plor, no, mon reyalme

N'el captiuatje d'en Sayd,

Que plor la mort que li espera

A mon fiyl, lo douç infant;


Tramés l'han de l'Almudayna,

Pres a mans d'un rey estrany:

¡Mal verí que occís en Jacme!

¡Sa corona fongue un lamp! -


¡Trista! la mora camina

Per vinyes e oliverás,

Ab lo pit las que respira

De greu dol ultrapassat.


Es ja l'alba y no 's detura;

Luny de la ciutat s'en va;

Perdudes ha ses armilles,

Trossetjat son manteyl blanch.


Vola al vent sa cabeylera,

N' ha los peus ensanchnentats,

Y en la terra ses petjades

Hi lexan sagell de sanch.


Corren los chrestians tras eyla,

Via dreta a haverla van,

Que saben que la regina

N'es rica e gentil de faç;


- No lloro, no, mi reino perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho, traspasado por el dolor.

Despunta ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad. Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es rica y que es hermosa.


E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla n'ha encantat palau,

Tot ple d'aur e de riquea,

Abscondut enfre penyals. (entre)


Debades corretz, debades;

Gents d'Aragó, cathalans;

No hauretz aur, de la regina

No veuretz, no, lo palau.


Que es fada la noble fembra,

E sols la via eyla sap

Del palau, e per aubrirlho

Les paraules del encant.


Bataylers, liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos de sos mals arts,

Qu'iratjós son cor respira

Venjament de los chrestians.

_____

Ja s'acosta la regina,

A la mes lunyana vall;

Ja del albor la lum rotja

Guarneix les núus de levant:


Enfre los pins qu'escomouen

Les ones è lo mestral

Appar lo viarany que mena

A son palau encantat.


Y dicen que escondido entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su palacio.

Es hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus puertas.

Guárdaos de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón herido respira sediento de venganza.

__

Ya se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de oriente la luz rojiza del alba.

Por entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento, serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.


Los árbres semblan fantasmes

Que 's levan dels arenals,

E 'l xeloch que los enclina

Dona 'ls formes de gegant.


Enfre un badaluch de roques

Veuse lo pregon portal

De 'l palau, e les arpeyles

A esbarts hi volan denant.


¡Oh, qué beyla arquitectura!

¡Oh, qué richs filigranats!

¡Qué n'está de ben guarnida

La porta de lo palau!


Barons, que de la montanya

Anatz baxant vers lo pla,

Corretz tuyt, passatz cuytosos

Les fredes aygues del prat.


Si voletz soptar riquees

Al som tenitzles ja lá;

N'es lassa ades la regina

Si d' haverla ne sotz gays.


La regina clama y s'obre

Lo gentil, lo beyl portal.

Torna clamar la regina

E s'enlumina lo ermás.


Los árboles semejan fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh! ¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad presurosos las frías aguas del prado.

En vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo; abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se ilumina el palacio misteriosamente.


Per les roques ja s'endreçan

A ferfoylons los chrestians,

Donant clams de gran follia,

Vesent maraveyla aytal;


Tras de la regina corren;

Nengú d'eyls l'atenyerá,

Car de lo sol a l'exida

Ha arribat a son palau.
___


Fora los esclaus ne restan

Ab açagayes armats,

Les esclaues dins les sales

Cuydan los tresors que hi ha.


A mils de pilars maçisos

D'aur, d'argent e de crestayl,

E ganfanons e senyeres,

Armes, escuts e turbants.


A betsef joyels e robes,

Paveylons, coxins broidats

Ab margarides e peyres

De gran preu dessus sendat.


Mantz drap-rasos, alcatifes,

Taules d'ivori e corayl,

Safilis e belles perles,

E caramulls de diamants.


A centenares los cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas cuidan de los encantados tesoros.

Millares de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y montones de diamantes.


Ja hi arriban, ja hi arriban

Los chrestians agosarats:

Los esclaus volen occiure,

Les espahes van brandant.


Esvahir la porta volen

Com a barons esforçats,

Mas fortment lluytan e feren

De la regina 'ls esclaus.


Ja es levada la cortina

De la gran cambra reyal,

Ont s'hi ouen sons melodiosos

E d'oçells estranys lo cant.


Ja 'n va a passar la regina

A darlot son rich lindau,

Quant òu lo brugit de lançes

E de colteyls guerretjant.


Sos esclaus veu que cedexen

P'els chrestians environats.

¡Ay! ¡còm sent la gentil fada

No poder fadar chrestians!


No 'l' cal intentarho ab ira,

No n'ha força ton esguart:

Oli sant senyá lurs testes,

E crotz roijes lurs pits han.


Ya se acercan animosos los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los esclavos.

Intentan forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina resisten con fiereza.

Álzase ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y ¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los cristianos!

No vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus pechos.


Mas tost clama la smarrida

Regina - “Per fat e fat

Que me encomaná ma mare

Que ver diga e veritats,


E un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot mon encantat palau,

De màrbre 'ls tresors que acluca,

De màrbre tuyt mos esclaus.” -


Dix, e dessots la cortina,

Que cau feta màrbre ja,

Despareix la noble fembra

De tristança sanglotant.


Encercantla van cuytosos

Los chrestians desperançats;

Peyres e mes peyres troban

Dins totes les sales grans;


Son de guix les alcatifes,

Les senyeres son de sal,

Codols son perles e joyes,

E los coxins son de fanch.


Los mil pilars d'aur son roques,

Munts de grava los brillants,

Mes tot ha forma e semblança

De lo que fonch pauch temps ans.


Mas luego prorrumpe la afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y se cumpla lo que voy a decir:

Conviértase en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo, y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas encuentran solamente piedras y más piedras.

Son de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo conserva la figura misma de lo que fue antes.


Lo pavelló de la cambra

De la fada es màrbre blanch,

E 'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja no lo poden levar.


Absconduda la regina

No 's lexa de planyer may,

Cobejant lo jorn que a moros

Maylorques regne retrá.


Sis setgles n'ha fet que plora.

¡Qué n'es de trist lo seu plant!

Jo l'he sentit e 's levaren

Mos cabeyls dessus lo cap.


Per los murs e les arcades

Del palau vessantne están

Les lágremes de la fada

Qu'anyora son fill aymat.


E enquer huy los que penetren

Entro ceyl loch de trespás,

Aytanta beylea esguardan

Dins son encantat palau.


Los esclaus e esclaues toquen

E les perles e diamants

Convertits en peyra viva

Que 's diu la cova d'Artá.


El camarín de la reina es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto! erizáronse al oírle mis cabellos.

Por los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz princesa, que suspira por su hijo amado.

Y Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo que llaman la Cueva de Artá.


//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

(Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

(Tots)

- D'on són? - D'on!
de la Sala. - Bons sons són.
- Tambors
que fan honors
als senyors Regidors.

- Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
pintats
i desfressats de rat-penats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
el floc
color de foc, retxat de groc.

La gent sent
que és valent, i el gran talent,
ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

Tenim prim
el saïm, patim de llim;
beguem
i si porem tornarem, tocarem.

Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
Meiam com
mos ho partim. Tant per hom per tothom.


//

WIKItroles en dialecte occità catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883. Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

llengua més arcaïtzant


Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya NicolauMiquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html


  1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
  2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
  3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
  4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
  5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
  6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
  7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
  8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
  9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
  10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
  11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
  12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
  13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
  14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
  15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
  16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
  17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].

miércoles, 4 de septiembre de 2024

Part - Tripartir

 

Part, s. m., lat. pardus, léopard.

Part..., sa dispozicio es cum de pantera, ni ha ab ela autra diferencia, sino qu' els escacs de pantera so mays blancs.

Leo conoysh per odor quan le part si es ajustat ab la leona.

Eluc. de las propr., fol. 256 et 252.

Léopard..., sa disposition est comme (celle) de la panthère, et n'a avec elle d'autre différence, sinon que les taches de panthère sont plus blanches.

Le lion connaît par l'odeur quand le léopard s'est accouplé avec la lionne.

Voyez Leo.


Part, s. m., lat. partus, enfantement, accouchement.

T' ajuda e ti regart,

Con fai femna cant ven en part. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

T'aide et te considère, comme fait femme quand elle vient en enfantement.

- Portée des animaux.

Leona... ha, el prumier part, V filhs. Eluc. de las propr., fol. 252.

La lionne... a, à la première portée, cinq petits.

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parto. (chap. Part, parts. V. parí.)


Part, s. f., lat. partem, part, portion.

Per be qu' a fait, Dieus a ssa part lo te. Poëme sur Boèce. 

Pour le bien qu'il a fait, Dieu le retient pour sa part.

Donat, autreiat sa part. Titre de 1050.

Donné, octroyé sa portion.

Fig. En amor pren peior part 

Aquelh que plus s' i fia.

P. Cardinal: Ben tenh per.

En amour prend pire part celui qui plus s'y fie.

- Certaine quantité d'un tout. 

Sabon tot lo sauteri 

De cor e totas las partz.

Raimond de la Tour: Ar es dretz. 

Savent tout le psautier par coeur et toutes les parties. 

Gran part de sos barons demanda. V. de S. Honorat. 

Grande partie de ses barons demande.

ANC. FR. De laquelle les marches estoient part de porphyre, part de pierre numidicque, part de marbre serpentin. Rabelais, liv. I, ch. 53.

- Partie, en parlant de ceux qui ont entre eux une contestation, un procès. 

Quan lo plag es comensat, moltas vegadas aven que las partz queron inducias.

Per cossentimen de las parts.

Trad. du Code de Justinien, fol. 14 et 11.

Quand le plaid est commencé, il arrive de nombreuses fois que les parties réclament sursis.

Par consentement des parties.

- Côté, direction.

Ells vezon clar dedins el cor et entorn se, vas totas partz.

V. et Vert., fol. 59. 

Ils voient clair dedans le coeur et autour de soi, vers tous côtés.

Loc. Dona, 'l genser que sia, 

Per vos me castia..., 

E d'autra part jovens 

Ditz qu' onrada folhia 

Val, en luecx, mais que sens.

Arnaud de Marueil: Sabers e. 

Dame, la plus belle qui soit, je m'amende pour vous..., et d'autre part plaisir dit qu'honorée folie vaut, parfois, mieux que sens. 

Loc. fig. Ieu remanrai, e non irai alhors, 

Ni virarai vas autra part mon fre. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Je resterai, et n' irai point ailleurs, ni ne tournerai vers autre part mon frein. 

Adv. comp. A part los escriuray a la fin del romanz. V. de S. Honorat. 

A part je les écrirai à la fin du roman.

O apertamen, o a part, o per sofisme.

Murmura a part.

V. et Vert., fol. 25.

Ou apertement, ou à part, ou par sophisme. 

Murmure à part.

Lo va tirar a part, e va li contar. Philomena.

Va le tirer à part, et va lui conter.

De colp de lanza se van ferir,

E Guillot li va tal donar,

Che de part en part li va passar.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc. 

De coup de lance vont se frapper, et Guillot lui va donner tel, qu'il va le traverser de part en part.

- Prép. Au-delà, par-delà, outre, au-dessus, par-dessus.

Amar mi fai, mal mon grat, finamen

Lieys qu' ilh m' a fag chausir part las gensors.

Aimeri de Peguilain: En greu. 

Aimer me fait, malgré moi, fidèlement celle qu'il m'a fait choisir par-dessus les plus belles. 

Domna, cui dezir e tenc car 

E dopt e blan part las melhors.

Bertrand de Born: Pois vei lo. 

Dame, que je désire et tiens chère et crains et respecte au-dessus des meilleures.

S' es mieils c' aissi sofra et endur, 

O, part son voler, me perjur. 

T. d'Aimeri de Peguilain et d' Elias d' Uisel: N Elias. 

S'il est mieux qu'ainsi je souffre et endure, ou qu' outre son vouloir, je me parjure.

En Alvernhe, part Lemozi, 

M' en aniey totz sols a tapi.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

En Auvergne, au-delà Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.

Part totz los monz voill qu' an mon sirventes 

E part totas las mars.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Par-delà tous les monts je veux qu' aille mon sirvente et par-delà toutes les mers. 

Si anc nulhs jois poc flurir, 

Aquest deu sobre totz granar, 

E part los autres esmerar.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Si oncques nul plaisir put fleurir, celui-ci doit grainer sur tous, et par-dessus les autres briller.

Prép. comp. Dizon a part de persona so que non dirian en sa presencia.

V. et Vert., fol. 3. 

Disent à part de la personne ce qu'ils ne diraient pas en sa présence.

Manda li unas letras de part lhuy. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

Lui envoie une lettre de part lui.

Sia de part mi souta,

Qu'ieu m tenc de part leis sout.

Giraud de Calanson: Sitot s' esforz.

Qu'elle soit de part moi déliée, vu que je me tiens de part elle délié.

De part Karllemagne, lo rey. V. de S. Honorat. 

De part Charlemagne, le roi.

ANC. FR. De part nostre Seignur. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 76. 

De part Deu à vus parlerunt. Marie de France, t. II, p. 436. 

De part Dieu faictes le soer. Farce de Pathelin, p. 129.

Paix de part le diable. Rabelais, liv. II, ch. 18.

Depuis longtemps on avait substitué à de part la préposition composée de par, et on disait de par le roi, pour de part le roi.

D'un briez qui vint de par le roi. Marie de France, t. II, p. 234. 

Mais mist le fait en ordonnance 

De par Amour le puissant roi.

Charles d'Orléans, p. 145. 

CAT. Part. ESP. PORT. IT. Parte. (chap. Part, parts; de part; a part : apart.)

2. Partia, s. f., part, partie, portion.

Pos auretz del don una partia.

G. Faidit: Tot atressi.

Puisque vous aurez du don une partie.

Loc. Far vos ai una bella partia 

Que m tornetz lai d'on muec lo premier dia.

P. Cardinal: Un sirventes novel. 

Je vous ferai une belle part (pour) que vous me retourniez là d'où je vins le premier jour.

- Partage, choix.

Ges no soi cossiros 

De penre tot en aquesta partia.

T. de G. Riquier et de Jordan: Senh' En Jorda. 

Point je ne suis soucieux de prendre tout dans ce partage.

Qui plus n' a, plus pren d'enjan,

Quan ven a la partia.

Garins le Brun: Nueg e jorn.

Qui plus en a, plus prend de fourberie, quand, il vient au partage.

- Séparation, départ.

Meinhs n' aurai, so cug, a la partia

Qu' al comensar.

Guillaume de Saint-Didier: El mon non.

J'en aurai moins, cela je crois, à la séparation qu'au commencer.

3. Partida, s. f., partie, portion, division.

Fan partidas entre se. Brev. d'amor, fol. 125.

Font portions entre soi.

Estava solet del jorn una partida. V. de S. Honorat. 

Demeurait seulet une partie du jour.

Fe 'ls en tres partidas totz essems escalar. Guillaume de Tudela.

Les fit en trois divisions tous ensemble échelonner.

Fig. En proheza ha III partidas, ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties, hardiesse, force et fermeté.

Adv. comp. Foys, e selh qu' en partida 'l noyric.

G. Riquier: Tant m' es. 

Foix, et celui qu'en partie il nourrit.

- Avantage.

Ai saubut

Chausir a ma partida.

Giraud de Borneil: Sol qu' amors.

J'ai su choisir à mon avantage.

- Côté.

E 'l pausa a la destra partida.

Deudes de Prades: Ben deu.

Et le pose à la partie droite.

- Séparation, départ.

Donar l' a rossin a la partida.

Austor Segret: No sui.

Lui donnera roussin au départ.

Ai! tan mi dol la partida!

Hugues de Saint-Cyr: Longamens. 

Ah! tant me peine la séparation! 

CAT. ESP. PORT. Partida. IT. Partita. 

(chap. Partida, partides; v. partí : anassen.)

4. Partidura, s. f., partie, portion, morceau, fragment.

Portas del nas la partidura.

Lo sancts a pres la partidura, 

Torna l' en luec; non conogras 

C' anc fossa partida del nas.

V. de S. Honorat. 

Apportez-moi la portion du nez. 

Le saint a pris le morceau, il le remet en place; vous ne reconnaîtriez pas qu' oncques il fût séparé du nez.

5. Porcion, s. f., lat. portionem, portion, partie.

Amb els non aura porcion. V. de S. Honorat.

(chap. En ells no tindrá porsió.)

Avec eux il n' aura portion.

CAT. Porció. ESP. Porción. PORT. Porção. IT. Porzione.

(chap. Porsió, porsions; v. porsioná.)

6. Parso, s. f., partie, portion.

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

7. Parcier, s. m., copartageant, ayant-droit, contendant.

Senher sia eu d' un castelh parsonier, 

E qu' en la tor siam quatre parcier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château, et que dans la tour nous soyons quatre contendants.

CAT. Parcer.

8. Parsonier, Parzonier, s. m., cohéritier, copartageant, contendant, concurrent, compétiteur, participant, associé, copropriétaire.

Mos parsoniers es tan gualartz, 

Que vol la terr' a mos enfans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Non copartageant est si perfide, qu'il veut la terre à mes enfants.

Ditz que jamays siey enfant 

Non auran degun parzonier.

V. de S. Honorat. 

Dit que jamais ses enfants n' auront nul compétiteur.

Tug senhor e parsonier 

Ab cor de guerra mesclada.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Tous seigneurs et concurrents avec désir de guerre engagée.

Aquel Dieus drechuriers, 

Que formet cel e terra, las aiguas e 'ls tempiers, 

E 'l sol e la luna, ses autres parsoniers.

Izarn: Diguas me tu. 

Ce Dieu juste, qui forma ciel et terre, les eaux et les tempêtes, et le soleil et la lune, sans autres associés.

Parsoniers es del mal, qui 'l consen.

(chap. Partissipán es del mal, qui lo consentix.)

Guillaume de Montagnagout: Nulhs hom. 

Participant est du mal, qui le consent.

Fig. Anc pois non fui de mos huoill parsoniers 

Ni de mon cor, c' ades me van fugen.

Lamberti de Bonanel: Mout chantara. 

Oncques depuis je ne fus copropriétaire de mes yeux ni de mon coeur, vu que toujours ils me vont fuyant.

Adject. Senher sia eu d'un castel parsonier. 

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

Que je sois seigneur copartageant d'un château.

ANC. FR. Le fist compaignon et parçonnier de son roïaume.

Tuit li autre qui orent esté parçonniers de la traïson

Chr. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 279, et t. V, p. 244.

Tu ne pues gecter d' estre parsonniers du péril, mais tu n' as pas esté compaignon du proufit. Œuvres d'Alain Chartier, p. 268. 

Avec les autres parsonniers de la société à qui il avoit presté son argent à usure. Amyot, trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.

ANC. CAT. Parçoner. ESP. Parcionero.

9. Parsoniera, s. f., cohéritière, copartageante, participante. 

Parsonieras son dichas de part o parso. Leys d'amors, fol. 26. Participantes sont dites de part ou partie.

ESP. Parcionera.

10. Particio, Partiso, Partizo, Partison, Partizon, s. f., lat. partitionem, division, partage, séparation. 

Ses divizio et particio. Eluc. de las propr., fol. 4. 

Sans division et séparation. 

Acordamen de far partisos del castel.

Tit. de 1246. DOAT, t. VI, fol. 306.

Accord de faire partages du château.

ANC. FR. Conferma ceste partison par sa parole devant les barons et devant tout le pople. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des hist. de Fr., t. VI, p. 166. 

Que nos avon ci un torel 

Et une vache et un véel:

De ce devon partisson fere.

Roman du Renart, t. I, p. 224.

Adiós, Cordera.

Les ordres que vous teniez en la partition, distribution et conduite des affaires générales de l'Estat. Mémoires de Sully, t. II, p. 509.

CAT. Partició. ESP. Partición. PORT. Partição. IT. Partizione.

(chap. Partissió, partissions.)

- Tenson, contestation.

Cal vos play may, vaqueira, partizo? 

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan. 

Quel vous plaît davantage, vachère, tenson?

Drutz qu' a domna conqueza 

Non deu movre partizon.

T. d' Azemar et de Miraval: Miraval. 

Galant qui a dame conquise ne doit pas exciter contestation.

- Départ, éloignement.

Quan venra a la partison.

Hugues Saint-Cyr: Vescoms.

Quand il viendra au départ.

11. Partidor, s. m., lat. partitor, partageur, copartageant, contendant.

Vos fezetz gran folor, 

Cant prezes ab partidor. 

T. de Guillaume et d'Arnaud: Senh' En. 

Vous fîtes grande folie, quand vous prîtes avec copartageant.

ANC. FR. Le vif deable, li seignor 

M' avoient fet partisséor.

Roman du Renart, t. 1, p. 239.

O citadins des flots! quel partageur borna 

Vostre humide séjour?

Du Bartas, p. 221. 

CAT. ESP. PORT. Partidor. IT. Partitore.

(chap. Partidó, partidós, partidora, partidores.)

12. Partimen, s. m., partage, division, jeu-parti.

Sitot no s' es lo partimen engal. 

Aimeri de Peguilain: Nuils hom. 

Bien que le partage n'est pas égal. 

Blacas, d'aquest partimen 

Sai ieu chauzir lo meillor. 

T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut. 

Blacas, de ce jeu-parti je sais choisir le meilleur. 

D' est partimen nos partira.

T. de Guillaume et de Pujols: Del joi. 

De ce jeu-parti il nous partagera. 

ESP. Partimento, partimiento. IT. Partimento. 

(chap. Partimén, partimens.)

13. Partender, s. m., participant, sociétaire. 

Si es compains de la covercio dels bos, tu seras partenders de lor vertut.

Trad. de Bède, fol. 74.

Si tu es compagnon de la conversion des bons, tu seras participant de leur vertu.

14. Partir, v., lat. partiri, partager, fendre, entr'ouvrir, départir.

Qu'els mals e 'ls bes partissem entr' amdos.

Pons de Capdueil: Per joy. 

Que les maux et les biens nous partageassions entre nous deux.

Aissi parti natura... 

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ainsi partagea nature... les dons entre les gens.

La terra se partic. La nobla Leyczon.

La terre s' entr'ouvrit.

- Séparer, éloigner, diviser.

Partirai m' en, et er sieus totz lo tortz.

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot. 

Je m'en éloignerai, et sera sien tout le tort. 

Pos nos partim de vos, avem agut grans mals. V. de S. Honorat. 

Depuis que nous nous séparâmes de vous, nous avons eu de grands maux. 

Belhs Monruelhs, aisselh que s part de vos, 

E non plora, ges non es doloiros.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs. 

Beau Monruel, celui qui se sépare de vous, et ne pleure pas, point n'est sensible. 

Fig. Amicx non pot nulhs hom partir, 

Si 'l cor si volon consentir.

P. Rogiers: Entre ira. 

Nul homme ne peut diviser amis, si les coeurs veulent s'accorder.

Parti mon cor tot d' autre pessamen. 

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Je sépare mon coeur entièrement d'autre pensée. 

Substantiv. Quan mi soven qu' al partir, 

L' auzi dire francamen.

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Quand je me souviens qu'au séparer, je l'ouïs dire franchement.

ANC. FR. Quant il le pout partir de sei, 

Si l' envéat servir le rei. Marie de France, t. 1, p. 52.

Ceulx qui avoient party et divisé entre eulx l'empire.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Démétrius.

- Partir, s'en aller.

Quar era nueytz, no s poyron partir d'aqui. Philomena.

Parce qu'il était nuit, ils ne purent partir de là.

D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

(chap. D' avui en un añ partirás d' aquí (assí, açí, astí.))  

D'aujourd'hui en un an tu partiras d' ici.

Fig. D' autra part amor fay lunhar

E partir maldir e malfar.

Brev. d'amor, fol. 3. 

D'autre part amour fait éloigner et partir médire et méfaire.

ANC. FR. Le jour que je me parti de Joinville. Joinville, p. 26.

Le roy se partit dudit pays, et vint à Limoges.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 141.

Avant que il se partist de celle ville.

Chr. de Fr. Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 238. 

Madame, à Dieu soyez; et à ces paroles, il tourna ses espaulles pour soy partir.

Jehan de Saintré, t. II, p. 203. 

Loc. Si m partetz un juec d'amor.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour. 

En Savaric dis al prebost... que li' n partis tenso. 

V. de Savari de Mauléon.

Le seigneur Savari dit au prévôt... qu'il lui en départît tenson. 

Blacatz, non tenc ges vostre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal.

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal. 

Blacas, je ne tiens pas votre chant pour bon, car oncques je (ne) départis discussion si extraordinaire. 

Part. pas. Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Puis sera entre nous tout l'or partagé. 

En doas partz li a son destrier mieg partit.

Roman de Fierabras, v. 4782. 

En deux parties il lui a mi-partagé son destrier. 

Domna, puois de mi no us cal 

E partit m' avetz de vos.

Bertrand de Born: Domna. 

Dame, puisque de moi il ne vous soucie, et (que) vous m'avez éloigné de vous.

Ab tan veus lo cosselh partit.

R. Vidal: Unas novas. 

En même temps voilà le conseil séparé. 

N Ugo, gen fazetz jocs partitz, 

Si trobassetz bon chauzidor. 

T. de Hugues de La Bachelerie et de Bertrand de S.-Felix: Digatz. Seigneur Hugues, gentiment vous faites jeux-partis, si vous trouviez bon interlocuteur.

Fig. Lo cor partit d' un dol corau.

Le Comte de Poitiers: Farai un. 

Le coeur fendu par une douleur cordiale. 

CAT. ESP. PORT. Partir. IT. Partire. 

(chap. Partí, partís: yo me partixgo o partixco, partixes, partix, partim, partiu, partixen; partit, partits, partida, partides.)

15. Partidament, adv., séparément.

Si una causa es messa en penhora a dos omes partidament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Si une chose est mise en gage à deux hommes séparément.

Adv. comp. La mitat nom partidamen.

Tit. de 1275. Arch. de Toulouse, J. 321. 

La moitié non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Partidamente. IT. Partitamente. (chap. Partidamen, en parts, separadamen, per separat.)

16. Parcela, s. f., parcelle. 

Se contentaran de las parcelas. Fors de Béarn, p. 1088. 

Se contenteront des parcelles.

PORT. Parcella. (ESP. Parcela. Chap. Parsela, parseles.)

17. Parselier, Parcerier, Parcerer, s. m., copartageant, participant, associé, compétiteur.

Queres tan say e lay 

Tro lo cor aiatz jay 

D'una ses parselier.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Vous chercherez çà et là jusqu'à ce que vous ayez le coeur joyeux d'une (dame) sans compétiteur. 

No sio parcerier de las rendas. 

Cout. de Moissac. Du Mége, Voy. litt., p. 9. 

Qu'ils ne soient pas participants aux rentes. 

Negus d' aquels parcerers. 

Tit. de 1183. Arch. du Roy. Toulouse, J. 322. 

Nul de ces copartageants.

18. Partanit, adj., égal en partage. 

Es trinus et unitatz 

E Filhs e Sanct Esperitz, 

E quasqus es partanitz, 

Si qu' us noms es et us guitz.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Est triple et unité et Fils et Saint-Esprit, et chacun est égal en partage, tellement qu'un nom il est et un guide.

19. Partial, adj., partial, divisible.

Havem motz o dictios partials.... La dictios partials fai part de si meteyssha, ses mudar e ses perdre so significat. Leys d'amors, fol. 66.

Nous avons mots ou termes divisibles.... Le terme divisible fait portion de soi-même, sans changer et sans perdre sa signification.

En V parcials venas divisa. Eluc. de las propr., fol. 54.

En cinc veines partielles divisée.

CAT. ESP. (parcial) PORT. Partial. IT. Parziale. (chap. Parsial, parsials.)

20. Parcialitat, s. f., partialité.

La parcialitat fos esquivada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

Que la partialité fût esquivée.

CAT. Parcialitat. ESP. Parcialidad. PORT. Parcialidade. IT. Parzialità, parzialitate, parzialitade.

21. Participation, s. f., lat. participationem, participation, communication.

La participation a la communion. Doctrine des Vaudois. 

La participation à la communion.

Sera romogut de la participation de la taula.

Regla de S. Benezeg, fol. 39.

Sera éloigné de la participation de la table.

CAT. Participació. ESP. Participación. PORT. Participação. 

IT. Participazione. (chap. Partissipassió, partissipassions.)

22. Particeps, adj., lat. particeps, participant.

Mentir es cap d' engan,

Particeps de totz mals.

Nat de Mons: Sitot non.

Mentir est chef de tromperie, participant de tous maux.

23. Participatiu, adj., participatif, qui participe.

Entre si de lors proprietatz participativas.

Eluc. de las propr., fol. 114. 

Entre soi participatives de leurs propriétés.

(chap. Partissipatiu, partissipatius, partissipativa, partissipatives.)

24. Particip, s. m., lat. participium, participe.

Es ditz particips, quar en partida participa am lo verbe et en partida am lo nom. Leys d'amors, fol. 100.

Est dit participe, car en partie il participe avec le verbe et en partie avec le nom. 

Del particip e de la conjunctio. Gramm. provençal. 

Du participe et de la conjonction.

CAT. Particip. ESP. PORT. IT. Participio. 

(chap. Participio o partissipi.)

25. Participial, adj., participal, qui vient du participe.

Noms participials es can se deriva de particip. Leys d'amors, fol. 50.

Le nom est participal quand il se dérive du participe.

26. Participialmen, adv., participalement, par le participe.

Podon esser explicat... participialmen o nominalmen.

Leys d'amors, fol. 50.

Peuvent être expliqués... par le participe ou par le nom.

27. Participar, Partissipar, v., lat. participare, participer, avoir part, faire part, partager.

Pogues sos gaugz participar. Contricio e penas infernals. 

Qu'il pût partager ses joies.

E ns fay al seu sobeira be,

Que deziram part tota re,

participar.

Semblans a se nos volc crear

Qu' el poguessem partissipar.

Brev. d'amor, fol. 2.

Et nous fait participer au sien souverain bien, que nous desirons au-delà de toute chose.

Il voulut nous créer semblables à lui, afin que nous pussions participer de lui.

Substantiv. Participars vol dire penre part. Leys d'amors, fol. 100. Participer veut dire prendre part.

Part. prés. Se fan participans en tota la colpa cells que o reculhon et o celon. V. et Vert., fol. 14.

Se font participants de toute la faute ceux qui le recueillent et le cachent.

CAT. ESP. PORT. Participar. IT. Participare. 

(chap. Partissipá: partissipo, partissipes, partissipe, partissipem o partissipam, partissipéu o partissipáu, partissipen; partissipat, partissipats, partissipada, partissipades.)

28. Particular, adj., lat. particularis, particulier.

Lo dit recebedor particular de cascuna diocesa.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423. 

Ledit receveur particulier de chaque diocèse. 

Institution particular.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30. 

Institution particulière.

CAT. ESP. PORT. Particular. IT. Particulare, particolare.

(chap. Particulá, particulás.)

29. Particularment, Particularmen, adv., particulièrement, en détail.

Lo rey no pot pas saber particularmen las gens d' aquest capitani.

Arbre de Batalhas, fol. 130.

Le roi ne peut pas connaître particulièrement les gens de ce capitaine.

Nomnadas particularment.

Règl. des États de Provence, de 1401. 

Nommées particulièrement.

CAT. Particularment. ESP. PORT. Particularmente. IT. Particularmente, particolarmente. (chap. Particulamen o particularmen.)

30. Particuladament, adv., par particules, par parcelles.

Petit a petit, particuladament. Trad. d'Albucasis, fol. 45.

Petit à petit, par particules.

31. Apartir, v., séparer.

La qual senhoria no entend apartir de se. Charte de Gréalou, p. 62. Laquelle seigneurie il n'entend pas séparer de soi. 

CAT. ESP. PORT. Apartar. (chap. Apartá, apartás: yo me aparto, apartes, aparte, apartem o apartam, apartéu o apartáu, aparten; apartat, apartats, apartada, apartades.)

32. Apparcelar, Appercelar, v., morceler, diviser, partager, doter. 

Part. pas. Apparcelatz... en vita, o per testament.

Los enfantz... no appercelatz. Fors de Béarn, p. 1088.

Partagés... pendant la vie, ou par testament.

Les enfants... non dotés.

33. Aparcelament, s. m., division, partage.

Per carta de aparcelament. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte de partage.

34. Aparsonar, v., partager, doter.

Part. pas. Segon que son engendratz del payre, so aparsonat.

Eluc. de las propr., fol. 71. 

Selon qu'ils sont engendrés du père, ils sont dotés.

35. Departia, s. f., départie, séparation.

Anc no fui plus angoissos 

Com soi de vostra departia.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Oncques je ne fus plus angoisseux comme je suis de votre séparation.

ANC. FR. La trompette m'apelle

Sous les drapeaux de Mars, 

Cruelle départie!

Henri IV: Charmante Gabrielle.

Ainsi partit ledit Pierre de la ville, comme bien conseillé, à l'aide dudit Paul Ursin, qui fut une piteuse départie pour lui. Comines, liv. I, p. 455.

36. Departida, s. f., départ, défection.

Per la departida qu' el fec, el mes l' ost en peril.

Arbre de Batalhas, fol. 79.

Par la défection qu'il fit, il mit l'armée en péril.

37. Departiment, Departimen, Departement, s. m., séparation, division. La mort non es autra cauza mays departimen del cors e de l'arma.

V. et Vert., fol. 27. 

La mort n'est autre chose que séparation du corps et de l'âme. 

Membre vos qual fo 'l comensamens

De nostr' amor: ja Dame Dieus non vuelha 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Qu'il vous souvienne quel fut le commencement de notre amour: que le Seigneur Dieu ne veuille pas qu'en ma faute soit la séparation. 

Tractet lo departement de se e de sa molher.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 166. 

Traita la séparation de soi et de sa femme.

- Différence.

Entr'els clergues non truep departimen, 

Tug son d' un sen, d'un cor e d'un albire.

P. Cardinal: Tot atressi. 

Entre les clercs je ne trouve pas de différence, tous sont de même esprit, de même coeur et de même pensée.

ANC. FR. A son département, l'empereur luy feit de grands dons.

Rabelais, liv. III, ch. 19. 

Après le département Bélisaire. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

- Contestation.

Que per aventura... detractions, enflament, departiment non sian entre vos. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Que par aventure... détractations, irritation, contestation ne soient pas entre vous.

ANC. CAT. Departiment. ANC. ESP. Despartimiento. IT. Dipartimento.

38. Departidament, Departidamen, adv., séparément. 

Ensemps o departidament. Tit. de 1291. DOAT, t. II, fol. 219. 

Ensemble ou séparément.

Adv. comp. Que nos havem ab nostre senhor lo rei non departidament. Tit. de 1270. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Que nous possédons avec notre seigneur le roi non séparément (par indivis).

ESP. PORT. Departidamente.

39. Departir, v., départir, séparer, diviser, partager, distribuer, dissoudre. Com del enfant c' ab un maraboti 

Fai om del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait détacher et départir du pleur.

Departir dels autres membres lo membre poyrit. V. et Vert., fol. 58.

Séparer des autres membres le membre pourri. 

Vos, qu'ieu am mais que res qu'el mon sia, 

An fait de me departir e lonhar.

Claire d'Anduse: En greu. 

Vous, que j'aime plus que rien qui au monde soit, ils ont fait séparer et éloigner de moi. 

Avers ajostar non es paradis, 

Ans comandet Dieus qu'om lo departis 

Tot per cofrairia.

Le moine de Montaudon: Manens. 

Amasser richesses n'est pas paradis, au contraire Dieu commanda qu'on les partageât entièrement par confrérie.

Lo cosselh se depart, qui no a trop durat. Guillaume de Tudela.

Le conseil, qui n' a pas beaucoup duré, se sépare.

Subst. Membre vos, si us plai, del bon coven

Que mi fezetz al departir saber.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn. 

Qu'il vous souvienne, s'il vous plaît, de la bonne convention que vous me fîtes connaître au départir. 

Part. pas. Era m soi departitz 

D' una fals' abetairitz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier. 

Maintenant je me suis départi d'une fausse trompeuse.

Cant li fraire an complit 

Lur mestier, els an departit

La palma, si com an d'usatge.

V. de S. Honorat. 

Quand les frères ont accompli leur mystère, ils ont distribué la palme ainsi comme ils ont l'usage.

Departida es la compania. Trad. du Code de Justinien, fol. 36. 

La société est dissoute.

- Substantiv. Dissident, schismatique.

Aquetz patriarchas foro dezapauzatz, quar ero familiars als departitz de la Glyeia de Roma. Cat. dels apost. de Roma, fol. 151. 

Ces patriarches furent déposés, car ils étaient familiers avec les dissidents de l'Église de Rome. 

ANC. FR. Il convient sien demourer

Sans despartir jusqu'à la mort.

Charles d'Orléans, p. 242.

La rivière qui départ les deux royaumes. Comines, liv. I, p. 105.

Devant que j'eusse achevé mon discours et que l'assemblée de l'auditoire fût départie. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 406. La... plus difficile entreprise fut de faire de nouveau départir les terres.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus. 

Grand Dieu, de qui la main départ les diadémes. Bertaut, p. 8.

ANC. CAT. ANC. ESP. Departir. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Despartir. 

IT. Spartire.

40. Proportio, s. f., lat. proportio, proportion. 

Son d' una proportio, cant al temps. Leys d'amors, fol. 49. 

Sont de même proportion, quant au temps.

CAT. Proporció. ESP. Proporción. PORT. Proporção. IT. Proporzione.

(chap. Proporsió, proporsions.)

41. Proporcional.., adj., lat. proportionalis, proportionnel.

Las forseys so de proporcional inscizio. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Les ciseaux sont de tranchant proportionnel. 

CAT. ESP. PORT. Proporcional. IT. Proporzionale. 

(chap. Proporsional, proporsionals.)

42. Proporcionar, v., proportionner.

Part. pas. So proporcionadas... acuitats. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Sont proportionnées... les acuités. 

CAT. ESP. PORT. Proporcionar. IT. Proporzionare. 

(chap. Proporsioná: proporsiono, proporsiones, proporsione, proporsionem o proporsionam, proporsionéu o proporsionáu, proporsionen; proporsionat, proporsionats, proporsionada, proporsionades.)

43. Sopartir, v., distribuer, diviser, distinguer, détacher, trancher.

Vos ai be largament donat o sopartit. Guillaume de Tudela. 

Je vous ai bien largement donné ou distribué. 

Part. pas. Tant bras e tant pe sopartit. Guillaume de Tudela.

Tant de bras et tant de pieds tranchés.

44. Tripartir, v., tripartir, partager en trois. 

Part. pas. Segon qu' om litz en la 'storia tripartita.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 38.

Suivant qu'on lit en l'histoire tripartie.

CAT. ESP. Tripartir. (chap. Tripartí : partí en tres; tripartit, tripartits, tripartida, tripartides.)

Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga