A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)
Prat, s. m., lat. pratum, pré.
Quan vei florir pratz e boyssos.
E. Cairels: Mout mi platz.
Quand je vois fleurir prés et buissons.
Pel gent estiu ni per las flors del prat.
Le moine de Montaudon: Aras pot.
Par le gentil été et par les fleurs du pré.
ANC. FR. Ung certain prat... ouquel prat ung lors nommé Jehan de Clavaire eust beuté... pasturer.
Lett. de rém., 1442. Carpentier, t. III, col. 388.
CAT. Prat. ESP. PORT. Prado, IT. Prato. (chap. Prat, prats; la vall del prat a Beseit; lo prat está damún de l'assut, aon viu mon cusí Pistoles, José Ramón Urquizú Guimerá, en la seua dona de Tailandia, y en sa mare Pilar Guimerá Ramia.)
2. Pradal, s. m., pré, prairie.
El tornei rengat, espes,
A Saill, fora del pradal,
N' aic lo bon elme que tan val.
G. de Berguedan: Talans m'es.
Au combat aligné, épais, à Sail, hors de la prairie, j'en eus le bon heaume qui tant vaut.
Dos deniers del pradal.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Deux deniers de la prairie.
ANC. ESP. Pradal.
3. Pradelh, Pradel, s. m. dim., préau, petit pré, pelouse.
M' anava sol per un pradel.
Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.
J'allais seul par un préau.
E 'l doutz pradelh
E 'l vergier on chanton l' auzelh.
P. Vidal: Pois ubert.
Et la délicieuse pelouse et le verger où chantent les oiseaux.
ANC. FR. Le roi descendi, après manger, ou prael, desouz la chapelle.
Joinville, p. 8.
ESP. Pradillo. IT. Pratello. (N. E. Pradell de la Teixeta, Tarragona)
4. Pradet, s. m. dim., petit pré.
En un pradet, culhen flor,
Encontrei pastora ses par.
J. Esteve: L'autr'ier.
En un petit pré, cueillant fleur, je rencontrai bergère sans pareille.
Volc esser venc en un pradet.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Il voulut être vaincu dans un petit pré.
CAT. Pratet. ESP. Pradito (pradillo, pradecito).
(chap. pradet, pradets.)
5. Prada, s. f., prairie, pré.
Non chan per auzel ni per flor...
Ni per reverdir de la prada.
Rambaud d'Orange: Non chan.
Je ne chante pour oiseau ni pour fleur... ni pour le reverdir de la prairie.
Par la flor en la prada.
Marcabrus: Lanquan.
La fleur paraît dans la prairie.
ANC. FR. Se logèrent tous ensemble au bout de la prée en une ville.
Monstrelet, t. II, fol. II.
6. Pradaria, s. f., prairie.
Vergiers e pradarias.
(chap. Vergés y praderes; vergé tamé se li diu al jardí.)
Brev. d'amor, fol. 46.
Vergers et prairies.
Passan vilas e borcx e boys e pradaria.
Roman de Fierabras, v. 64.
Ils passent villes et bourgs et bois et prairie.
ANC. FR. Les sains enmi la praerie.
Roman del conte de Poitiers, v. 1123.
Forès et praeries tout ce n'i faut noient.
Roman de Berte, p. 14.
CAT. ESP. (pradera) PORT. Praderia. IT. Prateria.
(chap. Pradera, praderes.)
7. Pradela, s. f., prairie.
Els pratz Marimonda, qu'es bela la pradela.
Ar si fay Ferabras armar en la pradela.
Roman de Fierabras, v. 1293 et 132.
Aux prés de Marimonde, qu'est belle la prairie.
Maintenant Fierabras se fait armer dans la prairie.
Pratica, s. f., lat. practica, pratique.
La pratica e uzança.
Doctrine des Vaudois.
La pratique et usage.
CAT. (pràctica) ESP. (práctica) Practica. PORT. IT. Pratica.
(chap. práctica, práctiques.)
2. Practic, adj., lat. practicus, pratique.
Entendement practic... es dit practic, quar praxis vol dire operacio.
Ars mechanica et practica.
(chap. L'art mecánica y práctica; les arts.)
Eluc. de las propr., fol. 22 et 105.
Entendement pratique... est dit pratique, parce que praxis veut dire opération.
Art mécanique et pratique.
ANC. FR. Juger de ce à quoi il est pratic, et dont il fait profession.
Joyeusetez, Facéties, etc., p. 10.
CAT. Practic (pràctic). ESP. Practico (práctico). PORT. IT. Pratico.
(chap. Práctic, practics, práctica, práctiques.)
3. Praticamen, s. m., pratique, ce qui regarde le praticien.
De fesiqua sai ieu aisi sometamens
E de rethorica e dels praticamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De physique je sais aussi supérieurement et de rhétorique et des pratiques.
4. Praticar, v., pratiquer, exercer.
En las cors ont an a praticar.
Statuts de Provence. BOMY, p. 8.
Dans les cours où ils ont à exercer.
CAT. ESP. Practicar. PORT. Praticar. IT. Praticare.
(chap. practicá : practico, practiques, practique, practiquem o practicam, practiquéu o practicáu, practiquen; practicat, practicats, practicada, practicades; antigamén practicá ere com platicá : parlá, discutí, sobre tot a les corts : “En las cors ont an a praticar.” : A les corts, aon han de platicá, o be exersí - ejersí, practicá.)
Prau, adj., lat. pravus, pervers, méchant.
Las pravas obras.
Trad. de Bède, fol. 60.
Les perverses œuvres.
CAT. Prau. ESP. IT. Pravo. (chap. Pervers, perversos, perversa, perverses; roín, roins, roína, roínes : ruín, ruins, ruína, ruínes; mesquí, mesquins.)
2. Pravitat, Pravetat, s. f., lat. pravitatem, perversité, iniquité, dépravation.
La pravetaz dels mals homes.
Cant el sufre las doras pravitaz dels homes.
Trad. de Bède, fol. 22. et 50.
La perversité des hommes méchants.
Quand il souffre les dures iniquités des hommes.
ANC. FR. Nous appellons les pravitez de l'âme, vices.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 9.
CAT. Pravitat. ESP. Pravedat (pravedad). PORT. Pravidade. IT. Pravità, pravitate, pravitade. (chap. Pravedat, pravedats; perversidat, perversidats; ruindat, ruindats; iniquidat, iniquidats; depravassió, depravassions.)
3. Pravamen, adv., perversement.
Nuils non pot aver misericordia en altrui, que, vivent pravamen, no l' a en se.
Trad. de Bède, fol. 64.
(chap. Dingú pot tindre misericordia de un atre, qui, vivín perversamen (pravamen), no la té pera nell.)
Nul ne peut avoir miséricorde pour autrui, qui, vivant perversement, ne l'a pas en soi.
IT. (ESP.) Pravamente. (chap. Pravamen, perversamen, roínamen, vissiosamen.)
4. Depravar, v., lat. depravare, dépraver, vicier.
Part. pas. La libertat natural dels mals es depravada... per obstinacio.
(chap. La libertat natural dels roíns es depravada... per obstinassió, tossudés.)
Eluc. de las propr., fol. 8.
La liberté naturelle des méchants est viciée... par obstination.
CAT. ESP. PORT. Depravar. IT. Depravare. (chap. Vissiá, depravá : depravo, depraves, deprave, depravem o depravam, depravéu o depraváu, depraven; depravat, depravats, depravada, depravades.)
5. Adepravar, v., gâter, endommager, dépraver.
Part. pas. Los digs consols an... la conoychenssa... de aiguieras adepravadas.
(chap. Los dits consuls tenen... lo coneiximén (coneixensa, saben)... de aigüeres espentolades, en mal estat, que se han de arreglá.)
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Lesdits consuls ont... la connaissance... des ruisseaux d'arrosage endommagés.
Prazin, s. f., lat. prasina, prasine, terre verte. (N. E. Ver Prat.)
Prazin es terra o greda vert cum porr, per que es dita prazin, quar prazon en grec vol dire porr. (N. E. Ver Porr, porro, puerro, más arriba.)
Eluc. de las propr., fol. 267.
La prasine est terre ou craie verte comme porreau, c'est pourquoi elle est dite prasine, parce que prazon en grec veut dire porreau.
Prebenda, Prevenda, s. f., lat. praebenda, prébende, bénéfice.
Senhors que an alcunas prebendas a donar, que las donan a personas non dignas.
V. et Vert., fol. 16.
Seigneurs qui ont aucunes prébendes à donner, qui les donnent à personnes non dignes.
Ieu viu de paupra prevenda.
Hugues de Saint-Cyr: Servit.
Je vis de pauvre bénéfice.
CAT. ESP. PORT. IT. Prebenda. (chap. Prebenda, prebendes; benefissi, benefissis; renta, rentes.)
2. Prevendar, (N. E. No se encuentra con b, prebendar?) v., prébender, donner une prébende.
Part. pas. Am degua et am canorgues prevendatz.
(chap. En degá (decano) y en canonges (canónigos) prebendats, benefissiats.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.
Avec doyen et avec chanoines prébendés.
ESP. Prebendar.
Le CAT., le PORT, et l'IT. font usage du part. pas. Prebendat, prebendado, prebendato. (chap. canonge prebendat, canonges prebendats; abadesa prebendada, abadeses prebendades; no sé si a les monges o abadeses sels donabe prebendes, pero sí rentes sobre les propiedats del monasteri o convén.)
Precipient, adj., lat. praecipientem, ordonnant, commandant.
Per voluntat de Dieus precipient o eficient.
Auctoritat precipient et imperativa.
Eluc. de las propr., fol. 6 et 9.
Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente.
Autorité ordonnante et impérative.